Angel Moreno, Sabadell: Dimiteixo.-Tinc 41 anys. He votat a gaire bé totes les formacions polítiques catalanes; ja fos en eleccions locals, autonòmiques o generals. Sempre he defensat la necessitat d'exercir aquest dret, encara que fent-ho en blanc, informant-se a fons de les diferents propostes existents (llegint els programes). Fins i tot he participat de la conveniència de tenir un sistema de partits, i una administració de "lo públic".

Fins avui. Dimiteixo. No passo ni una més. Estic fart, emprenyat, decebut, i tots els adjectius que en aquesta línia vulgui relacionar E. Juliana.
Fart de la indulgència amb la que els polítics, tots, tracten fets tan sensibles com haver fallat estrepitosament en el control i la gestió dels nostres diners. I dic fallar perque si empro els verbs que em venen al cap, hauria d'acompanyar-los amb la paraula 'pressumptament', i no estic per romanços. Fart de veure com, de manera continuada, s'omplen la boca de grans paraules que, una vegada expulsades per un polític, queden buides de contingut. Fart de comprovar l'alegria amb la que generen despesa i malbaraten recursos públics, engreixant la bèstia administrativa molt per sobre de les necessitats reals, per desprès passar informes a tort i a dret sense cap més criteri que el del pessebrisme.
Emprenyat per veure permanentment traïda la confiança dipositada elecció rera elecció, a les que es presenten oferint les mateixes promeses que acaben d'incomplir. Emprenyat de veure que tracten a qui els paga el sou, i el beure, com si fóssim adolescents immadurs. Aixó sí, excepte els 15 emprenyadors dies de cada campanya electoral, durant les quals s'obliden totalment del ciutadà per mirar-se el melic i prendre'ns el pèl directament. Emprenyat per veure que la solució a tanta decepció és generar més normes i lleis, quan la netedat i transparència és inversament proporcional a la quantitat de lleis que tenen cura d'elles.
Decebut perquè m'han educat per a creure en un sistema que m'han venut com el menys dolent dels possibles, i jo m'ho he empassat tant temps. Decebut perquè em fan dubtar de l'educació i els valors que vull donar al meu fill de 3 anys. Decebut per veure que qui ens ha de protegir es dedica ara a perseguir-nos amb normes ridícules i sancions injustes que busquen només mantenir la maquinària funcionant, perquè no saben generar ingressos sense agredir la nostra butxaca. Decebut per constatar que la política és el que el gran Marx (Groucho) va avançar de manera clarivident fa tant temps: l'art de buscar problemes, trobar-los, fer un diagnòstic fals i aplicar desprès remeis equivocats.
Disculpin, polítics tots, per haver confiat en vostès, però és que no els coneixia prou. I no m'amenacin ara amb el risc del populisme i altres herbes, que ja he fet prou el imbècil.

Comments

Joan Josep Nuet, senador d’EUiA: Corruptors Invisibles.-Sovint es parla dels corruptes i hi ha interès de focalitzar la corrupció en la política, però i els corruptors, qui i on són? La corrupció que apareix aquests dies a Santa Coloma de Gramenet se suma a la llista que ve d’Andratx a Mallorca, de Gürtel a Madrid i València o de Marbella a Màlaga. En aquests cassos s’han vist implicats alcaldes i dirigents de partits polítics, simplement els peixos que han picat l’ham que van llençar empresaris i intermediaris sense escrúpols, que volien guanyar encara molt i molt més. El model de creixement especulatiu ha fomentat la corrupció i ja se sap que qui sembra vents recull tempestats.
Una societat que aplaudeix l’enriquir-se sense treballar es pot corrompre fàcilment. Uns ho fan a la Borsa especulant amb els diners aliens, d’altres amb informació privilegiada de sòl, comprant barat i venent car. I del negoci no s’escapa ni la terra, ni l’aigua i aviat ni l’aire que respirem. Un element indispensable per a l’ésser humà com el sòl que trepitgem es mercantilitza de forma grollera i, en general, les coses valen un preu que res té a veure amb el valor real que representa crear-les (com els pisos, que costen el doble o el triple del seu valor real).
S’ha traspassat la frontera raonable a l’hora de guanyar diners. El capitalisme financer s’està menjant al capitalisme productiu, és a dir, els especuladors arrasen no només amb els treballadors i les treballadores, també amb els botiguers, les empreses mitjanes i petites, els autònoms, amb tothom i tot allò que vol treballar per guanyar-se la vida i no participa de la cultura especulativa del neoliberalisme.
Qui porta els diners als paradisos fiscals sinó la pròpia banca espanyola? Qui presenta expedients de regulació d’ocupació sinó les pròpies multinacionals cercant majors beneficis, oblidant els territoris i les persones? Què son aquestes pràctiques legals sinó corrupció legal?
Així doncs, emprem el temps en desemmascarar i denunciar als corruptors, els veritables responsables de la crisi econòmica i de valors col.lectius.

Comments

Vall del Llierca, Argelaguer: Resclosa del Fluvià d´Argelaguer.-Ajuntament d´Argelaguer (Garrotxa Girona), Instancia Registre d´Entrada núm 646 de 12-11-2009. Alcalde-President:El Sr./a Eva Llansana i Benaiges amb DNI 4X0X0XXX-J major d´edat, amb domicili C/XXXX,26 (Argelaguer) provincia de Girona (Garrotxa).

EXPOSO:

Que en el prat “petitó” que hi ha a la resclosa del Fluvià -a prop del bosc de “can Morató” (?) i, on la companyia “Bassols” te una instal.lació- allà està ple d'escombraries (plàstics, llaunes, bosses, ampolles, etc...

DEMANO:

Que degut a la mala imatge del municipi d'Argelaguer, -que comporta tot aquest femer- es porti a terme la seva neteja. Proposo, per exemple, que sigui l'operari de “Bassols Energia SL” el que i va freqüentment, que sigui qui ho faci. Ja me assabentat que encara que els impostos són molt cars no hi ha diners a l'ajuntament, i que per tant, sigui aquest el qui ho netegi.

Comments

Julio Pérez Rodriguez, Olot (Garrotxa): Les preferències d´Olot TV.-Dissabte vaig assistir a un dels actes més emotius, suposo que per a tots els olotins, però especialment per a mi, que com a exregidor de l´equip de govern, he participat per aconseguir que finalment Olot tingui un nou hospital. Vaig compartir amb centenars de persones l´alegria de veure una il·lusió fer-se realitat, com molt bé va dir l´alcalde Lluís Sacrest que, sincerament, és el principal impulsor i l´ànima d´aquest nou hospital. Vaig escoltar els parlaments de les autoritats i també els comentaris del públic. Il·lusió i també emoció compartides per tots cantons. Recordo amb especial afecte les paraules de la consellera de salut Marina Geli que, deixant de banda els discursos ­oficials, va saber transmetre l´emoció del que significava aquell acte.
He pogut rememorar les seves paraules després, llegint la premsa i també escoltant-les de nou en la crònica de Ràdio Olot, però no les he pogut veure en el resum que Olot TV fa de l´acte. Per a Olot TV la consellera de Salut de la Generalitat de Catalunya, la persona que ha cregut i ha donat suport amb més convenciment les nostres propostes no existeix.
Ara, sí que van trobar el temps i l´espai per fer sortir aquells que no tenien res ni important ni interessant a dir, com són el diputat Xuclà i el Sr. Corominas, tots dos representants de CiU, als quals es dedica la meitat del reportatge, perquè puguin explicar en pantalla les petiteses politiqueres i les manies persecutòries a les quals ens tenen acostumats.
Quina llàstima que hagin deslluït un acte tan important per a la ciutat.

Comments

Eva Llansana i Benaiges, Argelaguer (Garrotxa): Els pagans amb portes, finestres i boca tancades.-Ara que ja ha passat l´ 1 de novembre m´agradaria fer un apunt del devenir històric d´aquesta data i de les infortunades declaracions de la Conferència Episcopal Espanyola envers la mateixa.

Per començar, la vigília de l´1 de novembre és una de les festivitats més conegudes de la religió dels celtes, doncs era l´inici de l´any cèltic que estava dividit en un cicle de llum i un de foscor. La mitja part de fulgor començava durant la festivitat de Beltane, el primer de maig, i finalitzava al començar l´obscuritat en la festivitat de Samhaim, la nit del 31 d´octubre, relacionada amb el cicle agrícola tradicional on es celebrava la finalització de les collites amb l´encesa de grans fogueres i en cada llar el primer foc a terra de l´any. S´explica que és el final de l´estiu quan es senten créixer els poders subterranis de la terra i és en aquesta data concreta quan les seves portes s´obren i totes les forces són lliberades, tant les bones com les dolentes. Obviament, les “portes” que s´obren o fan amb l´antic fi pagà d´establir un nexe de connexió entre el món dels vius i dels morts. Els celtes creien que aquest dia els difunts podien tornar a la terra a celebrar i compartir amb els seus parents vius els fruits de la mare terra.

Tanmateix, el final de la religió celta començà amb la romanització i acabar per desapareixa amb la posterior cristianització. Amb l´invasió romana, a principis del segle I, la cultura celta es va mesclar amb la dels cèsars i la festivitat de Samhaim va ser assimilada amb la festivitat de Pomona, que celebravan els romans els últims dies d´octubre i primers de novembre, dedicada a la deessa de la fertilitat i dels arbres. I així la festa celta va poder sobreviure conservan gran part del seu esperit "ecologista".

Però, amb l´implantació del cristianisme aquesta vigilia va perdre totes les connotacions relacionades amb la mare terra, i en una radical transformació va ser instituïda en honor de Tots els Sants, coneguts i desconeguts. El seu calendari litúrgic es remonta al segle VIII, quan el paganísme estava arrelat en el dia a dia del poble i l´esglèsia catòlica, entre els seus ardits per esborrar antigues creences, començà a suplantar les festivitats paganes. En aquest aspecte, va ser el Papa Gregori III (731-741) que va traslladar Tots Sants del 13 de maig al 1 de novembre. Per què aquest canvi? La resposta la tenim en la conversió al cristianísme dels pobles europeus de tradició pagana, que es negaven a abandonar les seves arrels. Els dirigents catòlics van pensar que instaurant festes noves, que coincidiren en data i de semblant aparença ritual amb les antigues o pròpies d´aquests pobles, els seria més fàcil anar esborrant la memòria col.lectiva. I així, la festivitat pagana rebatejade com "Tots Sants" va perdre el seu aspecte ancestral d´unió amb la natura per reduir-se a una trista rememorització d´aquells que han mort. Es manté, en essència, el record que existeix una connexió entre el món dels vius i dels morts, però l´evocació en la qual els que estaven a l´altre costat compartien la festa amb els que estem en aquest costat a quedat transformada en un record difús i dolorós. Més encara, lluny d´acceptar la mort com un procés natural, la converteixen en quelcom tenebrós i obscur.

Tanmateix, si el poble celebrava cristianament l´1 de novembre, continuava en la memòria pagana col.lectiva la “nit del 31 d´octubre”. I va ser el Papa Gregori IV, l´any 840, que va donar amb la solució promulgant que la festa de “Tots Sants”, com festa major, tingués la seva celebració vespertina en la “vigilia” per preparar la festa, el 31 d´octubre. Aquesta vigilia en la parla anglesa es va traduir com “All Hallow´s Eve” (Vigilia de Tots Sants).

Amb el devenir del temps a finals del segle XIX, una versió molt modernitzada de “All Hallow´s Eve” va passar d´Irlanda als Estats Units a través de l´onada d´emigrants irlandesos, i va acabar per pronunciar-se Halloween, degut a la costum americana de contreure els noms per una pronunciació més ràpida i directe. Una festa on s´intenta mantindre el to lúdic dels nostres ancestres pagans davant la mort, però on s´evidència el profund temor cristià a la mort, i el seu rebuig es presenta com una paròdia enfront d´unes antigues creences practicades des de fa més de 3000 anys per els pobles celtes que van poblar tota Europa.

El mite antic del retorn dels morts, s´ha convertit en una pantomima "Halloween" o en un acte lúgubre "Tots Sants", I ambdós perviu un desig inconscient d´exortitzar la por a la mort, per no considerar-la com a part d´un tot, i demostren no tidra cap afinitat, correlació o semblança amb la festa pagana de Samhaim.

Per l´exposat, considero irresponsable, desencertat i d´una greu miopia històrica les declaracions del Director del Secretari de la Comissió Episcopal de Litúrgia de la CEE, el claretià Joan Maria Canals, quan va explicar, que Halloween, "és la nit en que els celtes rendien culte al Deu de la mort i de les tenebres amb sacrificis animals i humans"(?). "No es una festa innocent perque és la nit de l´any nou dels bruixots"(?). I sense ruboritzar-se ens diu l´institució eclesiàstica que una tal Sra. Doreen Irving, bruixa renegada i posteriorment convertida al cristianisme "alerta als pares sobre aquesta festa on inclós els sacrificis de nens forman part del ritual festiu". Sens dubte hi ha per llogar-hi cadires. Però, el que hem resulta intolerable es que en aquesta discussió entre pro-cristians i pro-americans es parli de "paganísme" des de la Conferència Episcopal. Que aquesta festa de Halloween, ja a quedat prou clar, no es pagana, que no procedeix de la religió dels celtes, que procedeix de la pròpia esglèsia catòlica des de la instauració de la “Vigilia de Tots Sants” en el segle IX. I si aquesta festa s´ha convertit purament en un gran negoci consumista i molesta a l´esgèsia catòlica és ella qui ha fomentat durant molts segles aquesta societat abocada al materialisme.

Per últim, recorda a la Conferència Episcopal que els pagans ja fa segles que van aprendre a estar dins de casa seva amb portes, finestres i boca tancades, i si tenen alguna festa -aposto que si-, no serà patrocinada per grans magatzems comercials... ni per la Conferència Episcopal.

Comments

Vall del Llierca, Argelaguer: Muralla nord del castell de Montpalau d´Argelaguer.-Ajuntament d´Argelaguer, Instancia Registre d´Entrada núm 623 de 04-11-2009. Alcalde-President:El Sr./a Eva Llansana i Benaiges amb DNI 4X0X0XXX-J major d´edat, amb domicili C/XXXX,26 (Argelaguer) provincia de Girona (Garrotxa).

EXPOSO:

Que recentment s´han tallat heures de la muralla nord del castell de Montpalau d´Argelaguer, i les deixalles de matèria orgànica s´han abocat als marges del torrent Vinyot.

Per la qual cosa us

DEMANO:

Que, com abans millor, es facin retirar tota aquesta matèria orgànica i es gestionin correctament. El torrent no és un abocador.

Argelaguer, 4 de Novembre de 2009. Excm. Sr. Alcalde-President de l´Ajuntament d´Argelaguer

Comments

Edicte d’informació pública de l’avanç de planejament del pla d’ordenació urbanística municipal.

El Ple de l’Ajuntament d’Argelaguer, en sessió extraordinària de data 29 d’octubre de 2009, va acordar:

Primer. APROVAR l’Avanç de planejament del Pla d’ordenació urbanística municipal d’Argelaguer.

Segon. SOTMETRE a informació pública l’Avanç de planejament del Pla d’ordenació urbanística municipal pel termini de trenta dies a comptar des de l’última publicació obligatòria en el Butlletí Oficial de la Província de Girona (BOP), a dos diaris de més divulgació en l’àmbit municipal, en el tauler d’anuncis de l’ajuntament.

Tercer. PUBLICAR aquest document de l’Avanç de planejament del Pla d’ordenació urbanística a la pàgina web municipal.

Quart. SOL·LICITAR, d’acord amb l’article 115.a del Reglament de la Llei d’urbanisme, al Departament de Medi Ambient i Habitatge el document de referència de l’informe de sostenibilitat ambiental preliminar (OTAA).

El document de l’Avanç es pot consultar a les oficines de l’ajuntament d’Argelaguer, C/ Major, 91, de dilluns a divendres de 8 a 15 hores.

Argelaguer, 29 d’octubre de 2009 Josep Dorca i Serrat Alcalde

Comments

Vall del Llierca, Argelaguer (Garrotxa): Programa de participació ciutadana a aplicar durant el procés de tramitació del pla d’ordenació urbanística municipal d´Argelaguer (POUM).-Ajuntament d´Argelaguer, Núm 16081 BOP de Girona núm. 212 - 5 de novembre de 2009.

Edicte d’aprovació del programa de participació ciutadana a aplicar durant el procés de tramitació del pla d’ordenació urbanística municipal.

El Ple de l’ajuntament d’Argelaguer, en sessió extraordinària de data 29 d’octubre de 2009, va acordar:

Primer. APROVAR el Programa de participació ciutadana a aplicar durant el procés de tramitació del Pla d’ordenació urbanística municipal d’Argelaguer, per tal de garantir els drets d’iniciativa, informació i participació ciutadana.

Segon. EXPOSAR el Programa de participació ciutadana en el BOP, al tauler d’anuncis i a la pàgina web municipal.

Contra aquest acord, que posa fi a la vida administrativa, procedeix interposar recurs contenciós-administratiu davant la sala Contenciosa i Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en el termini de dos mesos, a comptar des de l’endemà de la seva publicació.

A continuació es procedeix a la publicació íntegra del Programa:

“PROGRAMA DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA EN EL PROCÉS DE PLANEJAMENT. Índex:

1. Objectius i Finalitats del programa

2. Fases

3. Canals de participació

4. Període d’informació pública

5. Mecanismes d’informació

6. Valoració i seguiment del procés participatiu

7. Fase posterior al període d’informació pública Setembre 2009

Objectius i finalitats del programa:

L’objectiu d’aquest programa és la realització del Pla de Participació Ciutadana per a l’elaboració del POUM d’Argelaguer, en compliment d’allò que marca la nova regulació urbanística de Catalunya, que ha apostat per un model participatiu en el desenvolupament dels POUMS.

La nova llei d’urbanisme estipulada en el Decret 1/2005, de 26 de juliol, i el Reglament 305/2006, de 18 de juliol, estableixen tant el fet de donar publicitat als treballs i a les diverses fases de tramitació, com el d’elaborar un programa de participació ciutadana aplicat per l’Ajuntament, així com la seva anàlisi final.

Els objectius del programa de participació ciutadana del POUM d’Argelaguer són:

1. Fomentar i garantir els drets d’informació, iniciativa i participació ciutadana en tot el procés de planejament del municipi.

2. Facilitar la divulgació i la comprensió dels objectius i contingut dels treballs de planejament.

3. Obrir períodes d’al·legacions, suggeriment, propostes o alternatives al llarg de la preceptiva informació pública.

El model participatiu ha de prioritzar tant la informació sobre els treballs que es realitzin, com la participació activa en les diferents fases del procés per tal d’assolir un elevat nivell d’iniciativa i implicació en el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal.

Aquesta implicació ciutadana en el procéss s’articularà en base a diferents metodologies participatives, que van des d’una participació més individual a una altra més col·lectiva que s’adapten en cada cas a la fase del procés tècnic en la que s’inclou.

Fases:

a) Contingut en relació amb la fase prèvia al període d’informació pública:

Accions d’informació i comunicació, que difonguin l’acord d’iniciar el planejament i facilitin les dades necessàries per donar coneixement suficient del seu abast i característiques.

Canals de participació, on es defineixin els diferents instruments que es posaran a disposició de la ciutadania i les institucions per recollir les seves opinions, així com per facilitar el debat i la presentació de propostes.

Sistema de recollida i anàlisi de les aportacions realitzades i la presentació de l’informe de resultat d’aquest procés.

b) Contingut en relació amb el període d’informació pública:

Mecanismes d’informació sobre l’ordenació proposada per l’instrument aprovat inicialment.

Mecanismes d’informació per donar a conèixer l’obertura d’aquest període i els sistema de recollida d’al·legacions i propostes de manera que facilitat la seva presentació, habilitant els mitjans i els espais adients d’acord amb les característiques del territori.

c) Contingut en relació amb la fase posterior al període d’informació pública:

Realització d’un informe de valoració de les propostes i iniciatives presentades en totes les fases del procediment d’elaboració.

Mecanismes de publicitat del contingut de l’informe de valoració.

Canals de participació:

COMISSIÓ PERMANENT

En l’àmbit intern de l’Ajuntament es crea una Comissió Permanent composada per l’alcalde, Josep Dorca i Serrat, el tinent d’alcalde i regidor d’hisenda, Enric Badosa i Portella, el regidor d’obres, Pere Puigbert i Planagumà i l’arquitecte municipal. Es reunirà inicialment en caràcter quinzenal els dimarts a les 19.00 hores a les dependències municipals i té per missió coordinar i seguir els treballs de redacció del POUM així com gestionar i incorporar al planejament els processos del present programa de participació ciutadana i de difusió en general.

COMISSIÓ DE SEGUIMENT

Formada pels membres de l’equip de govern i per un regidor del grup d’ERC i la secretària de l’Ajuntament. Es reunirà en funció del progrés de redacció i en principi s’estipula la darrera setmana de cada mes per valorar els aspectes generals de planejament i avaluar el progrés del procés de redacció del POUM. Les apreciacions de la comissió seran transcrites i lliurades a la comissió permanent.

SESSIONS DE PARTICIPACIÓ O TALLERS DE TREBALL

Es proposa organitzar tallers de treball que permetin el debat de les diferents propostes sorgides de l’avanç, així com l’elaboració per part dels participants de visions de futur en positiu i en negatiu. El nombre de tallers a realitzar estarà determinat per l’avanç i les principals temàtiques i/o àmbits que en sorgeixin, a seleccionar entre l’equip redactor del pla i la comissió de seguiment.

Aquests tallers estaran oberts a la participació ciutadana en els quals es treballarà conjuntament els tècnics amb la població amb una invitació especial a participar a tots aquells grups o associacions del municipi que puguin tenir o mostrar un interès per al tema del taller (agricultors, caçadors, entitats culturals i educatives del municipi....), de manera que es faciliti una exhaustiva informació de totes les actuacions realitzades, o d’aquelles incidències que poden afectar al planejament i es puguin posar de manifest els seu suggeriments i les seves propostes.

Els tallers es realitzaran mitjançant la prèvia inscripció dels assistents per tal de garantir un bon funcionament dels mateixos.

L’objecte dels tallers és facilitar una participació oberta i plural i promoure la participació de la ciutadania. En els tallers s’impulsarà el debat i la reflexió, per tal que tots els habitants d’Argelaguer puguin posar de manifest els seus suggeriments i les seves propostes.

Període d’informació pública:

A partir de tots els treballs realitzats en la fase prèvia i realitzada l’aprovació inicial per part del Ple municipal, d’acord amb la Llei 1/2005, els documents del Pla romandran sotmesos a informació pública durant el termini de 45 dies (art. 115 c del Reglament de la Llei d'urbanisme) i serà en aquest moment quan s’iniciarà el termini d’al·legacions.

En aquest període es desenvoluparan les actuacions següents:

S’exposaran públicament els treballs que contenen els criteris generals del nou ordenament del municipi.

Es presentarà als mitjans de comunicació i es publicarà la informació relativa a l’obertura d’aquest període d’exposició pública.

Es mantindran els mitjans creats en la primera fase de participació per a fer la presentació de les propostes i suggeriments dels ciutadans (pàgina web i registre general).

Mecanismes d’informació:

Els elements d’informació ciutadana a utilitzar en la fase prèvia al període d’informació pública seran els següents:

1. Creació d’una marca que identifiqui les actuacions de comunicació, de participació, els treballs i les conclusions del POUM.

2. Elaboració i publicació de material informatiu i de difusió que expliqui de forma genèrica el POUM i el planejament vigent.

3. L’Ajuntament d’Argelaguer utilitzarà tots els mitjans de comunicació que té al seu abast per a difondre a tota la ciutadania la informació sobre el POUM (Pàgina web, revista municipal, fulls informatius i qualsevol altre mitjà que garanteixi una difusió general).

4. Realització d’un espai dins la pàgina web de l’Ajuntament per tal d’informar, recollir opinions i presentació de resultats del procés.

5. Es posaran a disposició dels ciutadans els mitjans per a la recollida de suggeriments i propostes a través del Registre General de l’Ajuntament o via internet a través del correu electrònic, que hauran de tenir el seu remitent degudament identificat sense que s’admeti l’anonimat.

Valoració i seguiment del procés participatiu:

Es realitzarà un informe de valoració de les propostes i iniciatives presentades en totes les fases del procediment d’elaboració i de l’àmbit participatiu i es donarà publicitat del contingut de l’esmentat informe a través dels mitjans de comunicació detallats anteriorment (Pàgina web, revista municipal, fulls informatius i qualsevol altre mitjà que garanteixi una difusió general).

Fase posterior al període d’informació pública:

Quan finalitzi el període d’exposició pública es desenvoluparan les següents actuacions:

1. Es donarà resposta individualitzada a les al·legacions presentades a partir d’un informe tècnic elaborat per l’equip redactor, la resolució municipal i les modificacions derivades de l’al·legació, si s’escau. L’informe a les al·legacions i la resolució municipal s’inclouran com a document del pla, que serà públic i podrà ser consultat en al fase posterior a l’aprovació provisional.

2. L’Ajuntament informarà als ciutadans del municipi de l’aprovació provisional del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal utilitzant els mitjans abans citats: pàgina web, revista municipal, fulls informatius i qualsevol altre mitjà que garanteixi una difusió general.

3. Posteriorment a l’aprovació provisional, l’Ajuntament informarà de l’estat de tramitació del pla, així com, si s’escau, de les modificacions derivades de la tramitació, sempre que no constitueixin modificacions substancial que serien objecte d’una segona informació pública d’acord amb les determinacions de l’article 83 i 90.3 de la Llei d’urbanisme i l’article 5 del reglament.

Argelaguer, setembre 2009. Josep Dorca i Serrat Alcalde

Comments

Vall del Llierca, Argelaguer (Garrotxa): Ordenances fiscals d´Argelaguer per a l’exercici 2010.-Ajuntament d´Argelaguer, Núm 16080 BOP de Girona núm. 212 - 5 de novembre de 2009.

Edicte d’aprovació provisional de modificació de les ordenances fiscals per a l’exercici 2010.

El Ple de l’Ajuntament d’Argelaguer, en sessió extraordinària celebrada el dia 29 d’octubre de 2009, va aprovar PROVISIONALMENT la modificació de les Ordenances Fiscals per l’exercici 2010.

Segons s’estableix a l’art. 17 del RDL 2/2004, de 5 de març de 2004, pel qual s’aprova el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, s’exposa al públic l’expedient de la modificació de les ordenances pel termini de 30 dies. El que es fa públic mitjançant publicació d’aquest edicte en el Butlletí Oficial de la Província de Girona, per tal de que els interessats puguin presentar-hi reclamacions i/o suggeriments. Si transcorregut el termini esmentat no s’han presentat reclamacions ni suggeriments, l’acord provisional quedarà definitivament aprovat, sense necessitat d’un nou acord.

Un cop elevat l’acord provisional a definitiu, aquest es publicarà en el BOP junt amb el text íntegre de les ordenances o de les seves modificacions.

Argelaguer, 29 d’octubre de 2009. Josep Dorca i Serrat Alcalde

Comments

Juan R. Lejarza, Argelaguer (Garrotxa):El ajuntament d´Argelaguer, han de ser transparent.-Informació, participació, comptes clars, exposició i debat públic, i alhora exercici del poder de decisió i d'execució sense deixar que les pressions i els interessos privats de Convergència i Unió (CiU) y Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) condicionin els projectes urbanistits. El creixement del municipi d´Argelaguer o el model urbanístic no el poden dictar els constructors o les immobiliàries. Resistir les pressions externes entra en el sou de l'alcalde Josep Dorca i Serrat. I quan la pressió es fa insistent i reiterativa, cal saber formular la denúncia pública i/o presentar la dimissió.

És l'hora de la política. És la política la que ha de trobar la resposta democràtica als reptes d'una corrupció massa present en el món privat, massa escandalosa en l'àmbit públic del nostre poble.

Comments

Josep Rua, Olot (Garrotxa): Prou!.-Prou de demanar perdó a qui em trepitja; a qui no pot viure sense emprenyar l'altre; que els polítics, un cop asseguts a les seves poltrones, no facin res més; que els estafadors campin per les seves sense por de la justícia; que la mà dreta no sàpiga què fa la mà esquerra; que la gent vagi pel món trepitjant els altres impunement i que els trepitjats, per por de la reacció dels qui trepitgen, no els diguem res; de passar per bo allò dolent; d'esperar que els altres ens treguin les castanyes del foc; d'esperar que els que manen arreglin tot el que va malament.

Ja és hora que nosaltres, les persones del carrer sense cap càrrec polític, comencem a arreglar les coses que trobem que no estan bé, perquè ja fa massa temps que esperem que l'autoritat competent apliqui les mesures necessàries per arreglar tots els problemes de la vida diària. Si la societat actual no està gens d'acord a seguir cap norma, sigui del tema que sigui, proposo que, entre tots, escrivim unes noves normes d'acord amb l'actualitat. Si els polítics volen el meu vot, que treballin per aconseguir-lo, que em demostrin que saben posar a la pràctica totes les promeses electorals.

Comments

Vall del Llierca, Argelaguer/Girona: Estació Depuradora d'Aigües Residuals d'Argelaguer (EDAR).-A la: Direcció General de la Policia, Diligències número: 436888/2008 AT USCOLOT, hora i data 18,22 hores del dia 30 de juny de 2008. Instructor/a: Mosso del cos de Mossos d´Esquadra, amb TIP 8219Generalitat de Catalunya Departament d´Interior, Relacions Institucionals i Participació. COMPAREIXENÇA A Olot (Garrotxa), a les 18:22 hores del dia 30 de juny de 2008, i davant d'aquesta instrucció.

COMPAREIX: Qui acredita ser Juan RODRIGUEZ LEJARZA nascut el dia 17 de maig de 19xx a Güeñes, Sodupe (Biscaia Vizcaya), fill de Fernando i de Begoña, amb DNI (Espanya) número 1492xxxM; amb domicili a carrer Major, núm. xx Argelaguer (Garrotxa) i teléfon 97268xxx0.

A la: Jefatura de la 413ª Comandancia de la Guardia Civil de Gerona, Servicios Protección Naturaleza (Seprona) C/ Emilio Grahit núm 52: En Girona (Gerona), siendo las 11:54, del día 24 de julio de 2009, actuando como Instructor de las presentes diligencias el agente de la Guardia Civil con Tarjeta de Identidad Profesional (TIP) U87799N, por medio de la presente se hace constar que: COMPARECE ante el instructor, D/Dña. JUAN RODRÍGUEZ LEJARZA (NIF (DNI): 14927xxxM), nacido en Güeñes (Vizcaya), España, el 17-05-19xx, hijo de FERNANDO y BEGOÑA, con domicilio en Calle MAJOR, Núm/Km: xx Argelaguer (Girona), Teléfono móvil xxx687190. La persona compareciente lo hace en calidad de Denunciante-Comunicante.

Manifiesta:

...Que es presenta davant d'aquesta instrucció per tal de denunciar els fets següents:

(A)... Que amb data 12/12/2006 es va dernanar audiència a la regidora de Medi Ambient de 1'Ajuntament d'Argelaguer, Sra. Montserrat Mallol (Registro de Entrada Ajuntament de Argelaguer, número 765), que va ser concedida el 29/12/2006. En la que se li va manifestar que el projecte de Estació Depuradora d'Aigües Residuals d'Argelaguer (EDAR), no es tramitava en conformitat a la Llei, i se l'informà de l´estat medioambiental del riu Fluvià. (anex: Doc. 1).

(B)... Que amb data 23/3/2007 es va demanar audiència a l`alcalde de l`Ajuntament d'Argelaguer, Sr. Josep Dorca i Serrat, Conseller d'Infraestructures del Consell Comarcal de la Garrotxa (Registro de Entrada Ajuntament de Argelaguer, número 207), per comunicar-li el punt A i se li va senyalar que el lloc on el projecte es porta a terne s'inclou dins de la Directiva Europea d'Hàbitats Naturals, Xarxa Natura-2000, i que l´espai està considerat ecològic d'interés Comarcal Preferent, i que careig (carece) de l´Estudi d`Impacte Ambiental que exigeix aquest tipo d´infraestructures en espais naturals protegits.

Se li va demanar que el projecte i la documentació obligatoria fou publicada en el Panell Informatiu de l´Ajuntament d´Argelaguer o en el Boletin Oficial de la Pprovincia de Girona (BOP), cosa que no es va realitzar. (anex: Doc. 2).

(C)... Que transcorregut més del temps necessari des de el meu avis i assebentat de l´inici de l´anomendada Estació Depuradora d'Aigües Residuals d'Argelaguer (EDAR), i no publicant-se l´Estudi d'Impacte Ambiental se li va demanar la consulta del projecte i la seva memoria (Registro de Entrada Ajuntament de Argelaguer, número 202). (anex: Doc. 3).

(D)... Que amb data 2/4/2008 rebo una carta certificada (Banyoles) de l'Ajuntament d'Argelaguer, on s'hem comunica que tant al Consorci de Medi Ambient i Salut Pública (SIGMA Garrotxa) com a les oficines de l'Ajuntament hi ha una còpia del projecte (Registro de Salida Ajuntament de Argelaguer, número 123). (anex: Doc. 4).

(E)... Que amb data 19/5/2008 s'asseventa al Consell Comarcal de la Garrotxa lo mateix, amb ple coneixement (Registro de Entrada Consell Comarcal de la Garrotxa número 2214).(anex: Doc. 5), els serveis del Consell Comarcal consultats em remeteixen amb data 28/4/2008 a l´arquitecta amb cap d'àrea d'urbanisme i edificació dels serveis tècnics del Consell Comarcal de la Garrotxa, Sra. Maria Teresa Ercilla i Sans, i m'indican que és un projecte de l´Ajuntament de Sant Jaume de Llierca, per tant, demano una autorització al Sr. Alcalde de Sant Jaume de Llierca, perquè la Sra. Maria Teresa Ercilla i Sans, em concedeixi una audiència. A día de avui no se m´ha concedit l´entrevista per l´Estudi d'Impacte Ambiental (Registro de Entrada Ajuntament de Sant Jaume de Llierca, número 460). (anex: DOC. 6)

(F)... Que amb data 2/6/2008 hem tramitat l'informe que ha emés el director de l´obra, Sr. Esteve Costa i Sala -consti que dirigit al President del Consell Comarcal de la Garrotxa, Sr. Joan Espona i Agusti, la contesta es per un intermediari-, aquest document ens indica que el sistema de sanejament (EDAR) es va aprobar amb data 13/3/2007, i ens anexa copia de la publicació al DOGC i al BOP, i ens diu que tampoc s'ha rebut cap al.legació al projecte. Tanmateix, manifesto que ha sigut imposible presentar qualsevol al.legació perque el projecte no ha sigut mai publicat cla, consis i públic. (anex: Doc. 7 pág 1/3, Consell Comarcal de la Garrotxa, Registro de Salida, número 1644, Jordi Güell i Güell, Gerent)

(G)... Que asseventat que es portant a terme expropiacions al municipi de Tortellà (Vall del Llierca), es va comunicar amb data 27/3/2008 a l´alcalde de Tortellà (Registro de Entrada Ajuntament de Tortellà, número 270). (anex-A) .

(H)... Que aquest document ha sigut citat com exemple de projecte d'Obres Públiques mediambientalment insostenibles en les al.legacions remitides al Departament de Política Territorial i Obres Publiques PTOP) de la Generalitat de Catalunya, en referència al assumpte de sol.licitud per a la reforma i canvi de tensió de la línea elèctrica entre la subestació d'Olot i Serinyà i acceptada per tràmit i estudi de l´administració amb data 3 de juny de 2008. (Anex-2 pàg 1/11-EDAR pàg. 6-7).

(I) ...Que també senyalo, en la denúncia que es portem a terme obres de la EDAR en la desembocadura de la riera del Vinyot amb el riu Fluvià. La riera del Vinyot està considerada un corredor biològic de primer ordre igual que el lloc on s'instala l´infraestructura; que s`han obert calicates (zanjas), i que. en diferents direccions s'han instalat tubs de PVC. Sense tindre coneixement de que existeixin els permísos corresponents.

(J)... Que en compliment del punt cinqué (5) del document anex núm.4, amb data 18/6/2008, vaig demanar en les dependències del Sigma (Ajuntament d'Olot-Consell Comarcal de la Garrotxa) tota la documentació, atesa la petició vaig comprobar que el projecte d'Estació Depuradora d'Aigües Residuals (EDAR) consta de dos volums de les característiques tècniques de l´Estació, no acompanyant aquesta documentació els diferents permísos obligatoris, ni l´Estudi d'Impacte Ambiental.

Perquè consti ho certifico... Firmado: Juan Rodriguez Lejarza, Argelaguer, 30 de juny de 2008.

Comments

POBLACIÓN 430 habitants. TOTAL DISPONIBLE 46.486 €. INVERSIÓN MÍNIMA 37.170,00 € (1) Inversión mínima: la cantidad destinada a inversión variará (dependiendo de la destinada a gasto social) entre el 80% (inversión mínima) y el 100% (total disponible).

LÍMITE MÁXIMO GASTO SOCIAL 9.316,00 €. (2) Límite máximo gasto social: la cantidad destinada a gasto social podrá alcanzar (dependiendo de la decisión del ayuntamiento) hasta un máximo del 20% del total.disponible.

El ajuntament d´Argelaguer podran dedicar a despesa social fins a un 20% del fons estatal per a l'ocupació i la sostenibilitat.   Fons Estatal Inversió Local actuacions a càrrec del FEIL   Alegaciones al Fondo Estatal de Inversión Local, municipio de Argelaguer   Fons Estatal d’Inversió Local (FEIL): contracte del subministrament Decoresport, SA   El Fondo Estatal de Inversión Local (FEIL), no crea puestos de trabajo   Argelaguer, primera modificació de crèdit del pressupost 2009

Comments

Vall del Llierca, Argelaguer: Avanc de l´Instrument de Planejament del POUM d´Argelaguer.-Convocatòria Reunió Informativa per la presentació de l´Avanc de l´Instrument de Planificació del POUM.

Seyor/a, Em plau convocar-vos a la reunió que tindrà lloc el proper dissabte dia 31 d´octubre de 2009, a les 19 hores del vespre, al Casal d´Argelaguer per informar-vos i presentar-vos: L´AVANC DE L´INSTRUMENT DE PLANEJAMENT DEL PLA D´ORDENACIÓ URBANA MUNICIPAL (POUM), QUE S´ESTA TRAMITANT.

Donada la importància del tema, us demanem la vostra assintència. L`alcalde Sr. Josep Dorca i Serrat. Argelaguer, 28 d´octubre de 2009.

C/ Major, 91 17853 Argelaguer - La Garrotxa - Tel. 972687137 Fax 972687 821 E-mail: ajuntament@argelaguer.cat

***

PROGRAMA DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA DURANT L’ELABORACIÓ I FORMULACIÓ DEL NOU PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE ARGELAGUER (Vall del Llierca), INTRODUCCIÓ:
El procés d’elaboració i formulació del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal per les seves característiques com a projecte col·lectiu i a llarg termini, que afecta les expectativas dels terrenys privats i condiciona l’acció dels agents públics, comporta la participació de l’establiment de dues formes de participació de la ciutadania:
a)Les aportacions a la definició del projecte, en tant que aquest és un projecte col·lectiu.
b)La defensa dels seus interessos particulars, en tant que poden quedar afectats pel projecte.
Hi ha dos moments essencials per a la presentació pública de les propostes del pla per facilitar la participació dels ciutadans:

1)Un primer moment, quan els treballs tècnics han adquirit prou desenvolupament per formular els criteris i els objectius del pla general, en el qual aquests treballs i les possibles alternatives projectuals s’han d’exposar al públic, per tal que els ciutadans i les entitats puguin formular suggeriments.

2)Un segon moment, quan s’ha completat la redacció tècnica del planejament i aquest està formalitzat en tots els seus documents. En aquest moment l’Ajuntament l’aprova inicialment i el sotmet a un nou període d’exposició al públic perquè els ciutadans el puguin conèixer en la seva integritat i presentar, si escau, al·legacions i propostes d’esmena.
Per la naturalesa de la documentació que s’exposa al públic i per la fase del procés de redacció a què correspon, la primera presentació, de criteris, objectius, alternatives i avanços, està específicament concebuda per facilitar la participació ciutadana en el procés projectual; mentre que la segona, amb la presentació del pla complet, i en principi acabat, està més dirigida perquè els particulars puguin conèixer les afectacions que aquest produeix sobre els seus interessos i tinguin l’oportunitat de presentar les al·legacions que considerin oportunes.

1. OBJECTIUS DEL PROGRAMA DE PARTICIPACIÓ:
D’acord amb el que estableix l’article 8 del Text refós de la Llei d’urbanisme, Decret legislatiu 1/2005, sobre la participació ciudadana en el procés de planejament; el qual ha
estat desplegat reglamentàriament pels articles 105 i 22 del decret 305/2006, de 18 de juliol, les mesures i actuacions que es detallen tenen per objectiu garantir i fomentar els dret d’iniciativa, d’informació i participació dels ciutadans en el procés de revisió i adaptació del planejament general vigent que ha de culminar amb l’aprovació del nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Argelaguer (POUM); així com establir les formes de consulta i divulgació dels documents, els mitjans d’aces dels ciutadans als dits projectes i als documents corresponents i la prestació d’assistència tècnica perquè puguin comprendre’ls correctament.

2. PRIMER MOMENT (FASE PRÈVIA):
Aquesta fase abasta els moments anteriors a la redacció tècnica dels documents de planejament.
En aquest estudi les mesures proposades van destinades a facilitar i divulgar
coneixements sobre l’urbanisme que permetin als ciutadans comprendre l’abast del planejament que està en curs d’elaboració i facilitarlos els mitjans perquè puguin fer aportacions a la definició del projecte col·lectiu que és el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal.
A tal efecte, en la fase prèvia a la redacció dels documents que posteriorment seran objecte d’aprovació i tramitació, es proposa l’adopció de les següents mesures amb la finalitat de facilitar la divulgació i la comprensió dels objectius i dels continguts dels treballs de planejament.
2.1.- Xerrada informativa: es proposa iniciar el període de divulgació, debat i reflexió al voltant de l’elaboració del nou POUM amb l’organització d’una xerrada -debat en què l’equip redactor i/o diversos experts en materiès d’urbanisme i territori donin a conèixer a la ciutadania la diagnosi del municipi amb una visió general i panoràmica sobre aspectes introductoris del planejament urbanístic, medi natural i sostenibilitat; recuperació i rehabilitació dels centres històrics, o aportin la necessària visió comarcal o territorial amb que s’han d’afrontar determinats equipaments i infraestructures.
Amb aquests conjunts de temes es pretén donar una visió global que ajudi a analitzar i comprendre millor el fet del desenvolupament urbà i territorial i a prendre les millors decisions per al municipi.
2.2.- Publicitat dels treballs de l’avanç de planejament: en el moment en què els treballs d’elaboració hagin adquirit el suficient grau de desenvolupament que permeti formular i concretar criteris, objectius i solucions generals de planejament, s’adoptarà un acord plenari, el qual s’anunciarà en el Butlletí Oficial de la Província, en 2 dels diaris de més divulgació en l’àmbit municipal i al táuler d’edictes de la Corporació, sobre l’exposició al públic dels treballs durant un termini de 2 MESOS, per tal que per part de Corporacions, Associacions i Particulars es puguin formular suggeriments i, en el seu cas, altres alternatives de planejament.
Per tal de facilitar-ne la comprensió, els treballs sotmesos a informació i consulta pública es presentaran amb solucions alternatives adequadament explicitades. A tal efecte, entre els documents hi haurà una síntesi de les consideracions de caràcter alternatiu realitzades i de les opcions possibles descartades al llarg de la redacció dels treballs per arribar a les propostes bàsiques sotmeses a consulta pública.
2.3.- Reunions amb associacions i persones de reconeguda competència: simultàniament a la realització del tràmit anterior, l’equip redactor promourà reunions amb associacions representatives d’interessos col·lectius que puguin resultar afectats per les determinacions del nou planejament i amb persones particulars de reconeguda competència en l’àmbit del urbanisme, medi natural o patrimoni per tal de donar-los a conèixer i informar-los del seu contingut amb l’objectiu d’estimular la seva participació en la formulació d’aquell projecte col·lectiu.
2.4.- Exposició i presentació pública dels treballs: durant el termini d’exposició pública dels treballs s’habilitarà una sala per la seva consulta amb els plànols a escala i dimensions adequades de tots els documents integrats dels treballs de planejament. Es posarà a disposició de les persones interessades una atenció personalitzada de l’equip redactor per una consulta més precisa amb la finalitat de la seva correcta comprensió.
2.5.- Tríptic informatiu: per tal de facilitar la divulgació del planejament urbanístic s’editarà un fulletó informatiu dels aspectes més importants del document de l’avanç de planejament, el qual es distribuirà gratuitamente a totes les llars d´Argelaguer, i contindrà les principals informacions d’interès per fer efectius els drets de consulta i accés a l’esmentada documentació i la presentació de suggeriments.
2.6.- CD amb el contingut complet del document d’aprovació inicial en format pdf per la seva consulta íntegra, el qual es distribuirà gratuïtament a totes les llars d´Argelaguer, i contindrà les principals informacions d’interès per fer efectius els drets de consulta i accés a l’esmentada documentació i la presentació de suggeriments.
2.7.- Tractament dels resultats de la participació ciutadana: l’equip redactor del planejament estudiarà individualitzadament els suggeriments i alternatives que s’hagin presentat i en proposaran la seva confirmació o la rectificació dels criteris i solucions generals dels planejament. Tota la documentació, al·legacions, reclamacions, suggeriments i informes seran objecte d’anàlisi previ plenari sobre l’avanç de planejament, amb emissió d’informe i resposta suficientment individualitzada i motivada. El conjunt de la documentació esmentada i l’informe assenyalat formaran part de l’expedient administratiu.

3. SEGON MOMENT (APROVACIÓ INICIAL):
En aquest moment ja s’haurà completat la redacció tècnica del planejament i aquest estarà formalitzat en tots els seus documents.
Aleshores, el Ple de l’Ajuntament aprovarà el document inicialment i el sotmetrà a un nou període d’informació pública perquè els ciutadans el puguin conèixer en la seva integritat i presentar, si escau, al·legacions i propostes d’esmena.
La participació pública en aquesta fase està més pensada perquè els particulars puguin conèixer les afectacions que aquest produïts sobre els seus interessos i tinguin l’oportunitat de presentar les al·legacions que considerin oportunes.
Mentre que el primer moment la motivació i essencial és el desig de participació en la formulació d’un projecte col·lectiu. Aquest segon té per objecte principal la defensa dels interessos particulars.
A tal efecte, en aquesta fase es proposa l’aplicació de les següents mesures de participació i formació ciutadana:
3.1 Informació pública de l’acord plenari d’aprovació inicial: un cop s’hagi aprovat inicialment el planejament general revisat i adaptat (a través de la figura del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal POUM) tindrà lloc ell tràmit d’informació pública.
La documentació que es sotmetrà a informació pública contindrà:
a) Els documents que integren específicament el planejament general formulat.
b) La definició d’objectius i el programa de participació ciutadana aprovat.
c) Els treballs de redacció del planejament que permeten percebre els criteris, alternatives i solucions plantejades, prèviament a l’adopció de decisions per a la formulació del projecte aprovat inicialment.
El tràmit comportarà la publicació d’edictes al Butlletí Oficial de la Província (BOP Girona), a dos dels diaris de més divulgació en l ‘àmbit municipal, al tauler municipal d’edictes i a la web municipal.
Es completarà mitjançant la seva difusió en els mitjans de comunicació municipals o comarcals. En qualsevol cas, els edictes concretaran el termini d’exposició al públic, el qual, no serà inferior a 2 MESOS i l’adreça de la dependència en que podrà exercitar el dret d’informació i l’horari per fer.ho.
Per tal de facilitar la defensa dels interessos particulars, en aquesta segona fase s’aplicaran les següents mesures de participació i informació ciutadana, amb el mateix contingut que en la fase anterior.
3.2.- Reunions amb associacions i persones de reconeguda competència: simultàniament a la realització del tràmit anterior, l’equip redactor promourà reunions amb associacions representatives d’interessos col·lectius que puguin resultar afectats per les determinacions del nou planejament i amb persones particulars de reconeguda competència en l’àmbit del urbanisme, medi natural o patrimoni per tal de donar-los a conèixer i informar-los del seu contingut amb l’objectiu que puguin defensar els seus interessos.
3.3.- Exposició i presentació pública dels treballs: durant el termini d’exposició pública dels treballs s’habilitarà una sala municipal on es col·locaran els corresponents penells informatius a escala i dimensions adequades de tots els documents integrats dels treballs de planejament.
Aquest esdeveniment s’anunciarà oportunament amb la màxima difusió a través dels mitjans de comunicació locals i comarcals.
La inauguració s’encetarà amb una conferència de presentació dels treballs pels seus redactors.
3.4.- Mitjans d’accés a la documentació del planejament: per tal de facilitar-ne la consulta i divulgació de tota la documentació que generi el planejament, a la web municipal, s’habilitarà un espai on es podrà consultar i descarregar íntegrament (en format pdf) tots els documents sotmesos a informació pública. Es facilitarà la presentació telemàtica d’al·legacions per mitjà d’una bústia de correu electrònic habilitada a l’efecte. Així mateix, a les dependències de l’Ajuntament s’habilitarà una sala ad hoc on es podrà consultar en suport paper aquella mateixa documentació.
3.5.- Tríptic informatiu: per tal de facilitar la divulgació del planejament urbanístic s’editarà un fulletó informatiu dels aspectes més importants del document aprovat inicialment, el qual es distribuirà gratuïtament a totes les llars d´Argelaguer, i contindrà les principals informacions d’interès per fer efectius els drets de consulta i accés a l’esmentada documentació i la presentació d’al·legacions.
3.6.- CD amb el contingut complet del document d’aprovació inicial en format pdf per la seva consulta íntegra.
3.7.- Assistència tècnica personalitzada: es fixaran unes dates d’atenció personalitzada a qualsevol interessat per part de l’equip redactor dels treballs de planejament, de les quals se’n donarà la corresponent publicitat amb la finalitat de fer efectiu el deure de prestació de l’adequada assistència tècnica als ciutadans per tal que puguin comprendre’ls correctament i presentar fonamentadament les al·legacions en defensa dels seus drets i interessos legítims.
3.8.- Tractament individualitzat de les al·legacions: l’equip redactor del planejament estudiarà i emetrà informe individualitzat sobre les al·legacions que s’hagin presentat i en proposaran la seva estimació o desestimació, amb la conseqüent modificació del planejament en aquells extrems que s’hagin de rectificar com a conseqüència de les al·legacions estimades.
Tota la documentació, al·legacions, reclamacions, suggeriments i informes seran objecte d’anàlisi previ a l’acord plenari sobre l’aprovació inicial del planejament, amb emissió d’informe i resposta suficientment individualitzada i motivada. El conjunt de la documentació esmentada i l’informe assenyalat formaran part de l’expedient administratiu.
3.9.- Acord plenari sobre l’aprovació inicial del planejament: el ple de l’Ajuntament, a la vista del resultat de totes les actuacions detallades anteriorment i dels informes tècnics realitzats, decidirà el que consideri procedent d’acord sobre l’estimació o desestimació de les al·legacions presentades. En qualsevol cas, es contestaran totes acompanyades del corresponent informe tècnic en que es justifica la seva estimació o desestimació.”(Lejarza)   Pla d´Ordenació Urbanística Municipal d´Argelaguer (POUM)   Ajuntaments del Consell Comarcal de la Garrotxa: Plans d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM)

Comments

Joan E. Carreras Mercader, Celrà (Girona): No els podem acomiadar i posar-los a l´atur?.-Si treballessin en una empresa privada ja serian fora faria temps, hem d´esperar que quedem arruïnats? i els que els han votat? de veritat, encara algú pensa que el problema és l´economia mundial?, si fa pocs dies el ministre de torn deia que aquest any el creixement seria del +3% i ha sigut del -4%, aquest no compta ni amb els dits. I els «famosos anys de ­creixement», que cada any l´augment era de 3,5%, la veritat era «0%», el creixement era l´encariment i la sobrevaloració dels ­preus, si tenies un pis el 2004 el seu valor era de 12 M., i el 2008 era de 50 M.
Aquest era el «milagro económico» dels nostres dirigents, i bancs, ajuntaments, administració, notaris, etc. «Si feien sopes», i també, de sobte, va aparèixer una nova espècie «d´emprenedors», que es feien rics en pocs dies i els «Porches» surtien com l´escuma, i als que treballàvem ens quedava la cara de tonto, però avui dia i després del que està passant, que és més greu del que volen fer-nos creure, surt una notícia i diu que el període 2004-2009 el creixement de funcionaris ha estat del 20,6% i dels treballadors «normals» del 8,5% en el mateix període, HÒSTIA!!, perdoneu, ja començo a perdre l´equilibri, ara em queda quelcom més que la cara de tonto, i això que sóc una persona moderada, però acabo aquí, que m´està sortint l´olla del lloc.
Jo no els resisteixo més, que tothom pensi el que vulgui, el que no sé és del lloc que surten les «peles» per poder-ho pagar, ho saps tu?, perquè cada dia treballem menys i paguem menys impostos i la despesa pública cada dia és més gran en ser més a «sucar del pot», fins aviat.

Comments

Rafael del Barco Carreras: La Libertad de Félix Millet.-Se cumple de nuevo el inexorable tópico barcelonés de que cuando estalla un escándalo o corrupción con fondos públicos, casi públicos o parecidos, y siempre por miles de millones, se inicia la segunda parte de la corrupción, LA JUDICIAL. Es matemático. Por los mismos días detienen a 20 chorizos robando pisos, total del botín 50.000 €, los veinte a la cárcel. Cada día a docenas.

Pero es evidente, que si desde hace años se sabía y callaba, es porque Millet repartía, o sea, que se debería detener a VEINTE, mínimo, de sus beneficiados, para que las gargantas profundas cantaran la intemerata. Sospechoso que se le suelte, y no se procese a nadie más. Por el momento los anónimos (beneficiados la mayoría de las veces) solo añaden la gracia de sus aficiones puteriles, sus refinados gustos líricos, y alguna cuenta en Suiza.

30 AÑOS, cifra clave, Millet se hace cargo del Palau, adornado por su mítico abuelo, o tío abuelo, para el caso lo mismo. Se reafirma que la Transición barrió cargos franquistas a favor de aparentes luchadores contra la Dictadura, magnificando la corrupción existente. Había y hay los mismos controles de los que el ex fiscal vitalicio, comunista servidor del franquismo, José María Mena (o su igual Villarejo) se rasga las vestiduras porque dice no comprender cómo fallaron. Él fue uno de esos controles en tantos de los casos de corrupción en Barcelona que debería callarse y disfrutar de su retiro. Pero chupar de su Tele y Prensa es adictivo.

Ya no interesa ni siquiera cuanto se llevó, y no solo del Palau, Mutua o Banco, que a tenor de su conocida riqueza, la parte del iceberg que siempre asoma, fue mucho, sino para quienes… y están por acción y omisión TODOS sus 400…!hasta en LA CAIXA y el BARÇA se sienta! Un cómodo vocal, fácil firmón, pero no entiendo lo de compaginar a la Caballé y los gritos del Camp Nou. París bien vale una misa.

Y con la Justicia en juego, la Prensa Progre de Barcelona reconduce a sus oponentes al centro del desfalco, obviando los nombres socialistas del comité y asamblea, y en la Generalitat y Ayuntamiento… y participaron, pues de lo contrario esos controles hubieran funcionado. Aparece con un pellizquillo Ana Balletbó, de la que interesaría investigar, pues material sobre sus “beneficios socialistas” se encuentra por Internet. O los Ribó-Garicano, que entre comunistas y burgueses de pro, la familia se escabulle. En cuanto a Colom (oportunista de la Independencia) obliga al irritado Artur Más al puro ditirambo con lo de Banca Catalana.

Me invitaron al debate que TV3 montó el miércoles 21-10 sobre el tema. Me negué con la tontería de que acudiría a un careo con NARCÍS SERRA, de la Asamblea del Palau, uno de sus muchos sillones no retribuido, ¿o sí? Es extraño que el banquero Millet mantuviera cuentas en la Caixa de Cataluña. Ilusión imposible un careo con mi acusador. Descarté cualquier participación en la Tele Única, al igual que le contesté a Canal Catalá en un monográfico sobre Serra, pero sin su presencia. Me temí otra encerrona, lo comenté. Me halagan demostrando y afirmando que me leen en Internet, y les añadí que por triste experiencia presumo que jamás volveré a entrevistarme con un periodista a sueldo. Por si alguien duda puedo probar las invitaciones e insistencia.

De nuevo con los jueces, no entiendo la decretada libertad si el juez que le suelta, sin ni siquiera fianza, no pertenece al Clan de Pascual Estevill y Piqué Vidal, que no descarto la posibilidad, puesto que la relación de Millet con los Pujol, y entorno, es pública y notoria, y además surge en alguna de mis lecturas, ver imágenes en www.lagrancorrupcion.blogspot.com. O ese juez es tan blando de CONCIENCIA que decreta la libertad a todos los chorizos confesos y cogidos en flagrante delito, con lo que de inmediato le hubieran expedientado.   La Pirámide Financiera: Juan Hortalá Arau, Gaesco, Inmobiliaria Colonial, Banco de Santander, La Caixa   Cifras para la Crisis   Hilary Climpton contra Obama, Rajoy y Zapatero.

Comments

Feliciano Pla-Xiberta: Los 27 MIL contenedores.-Siempre se puede mejorar –o empeorar-. De mejorar a empeorar y viceversa, sólo hay un paso: El euro. En los barrios de calles estrechas, un mandamás descubrió que los contenedores sobraban, y los retiró. A este acierto, le llamo yo, "regreso al origen", aunque él imaginaba que siempre estubieron ahí, molestando. Claro que antes de molestar, no existían –y, lo que no existe, no molesta-.

Antes, los vecinos, al anochecer, dejaban en la calle bolsas negras; y antes de antes, por la mañana, a la luz del sol, a toque de corneta, entregaban su cubo de la basura doméstica al basurero, quien lo tomaba y vaciaba en su carro que, tirado por un caballo, seguía su camino de calle en calle, hasta Montjuic, donde volcaba su contenido en un montón. Sus cerdos acababan con él y, un día, convertidos en piezas comestibles, regresaban a las cocinas de donde salió la basura.

Hoy todo se ha complicado. -"La complicación se paga cara, la simplificación ingeniosa, resulta gratis"-. Hoy los residuos del cubo doméstico ya no regresan como "piezas comestibles"; los contenedores, forman una muestra permanente de la Barcelona de diseño, "expoBASURA urbana": Los 27 MIL contenedores, provistos de "xips" electrónicos, pintados de colores, con relieves para distinguirlos sin verlos –aunque si, olerlos- manipulables con palancas de mano y pie, movidos por nuevos camiones, y 4 mil operarios. Esta "mejora (¿?)" costará a los ciudadanos 333 MIL MILLONES de pesetas en 8 años; algo increible para mi –que creo en la "Barcelona NETA" sin contenedores- pero admirable para la comunidad del "euro".

Comments

Pau Gálvez: Honestedat i manipulació.-No enganyaré: des de la primera frase deixo clar que aquest article no està fet des de l'objectivitat i la indiferència, sinó des de l'amistat i el compromís.

L'adjudicació d'un estudi de digitalització informàtica a la cooperativa sense ànim de lucre La Copa SCCL, de la qual havia estat soci fundador Enric Pardo, ha servit perquè durant setmanes un mitjà de comunicació es dediqués al linxament mediàtic de la manera més barroera possible. Dos editorials i dos articles (*) donen la mesura de la importància que a aquesta batalla hi havien donat alguns.

Amb l'Enric, políticament em separen mil matisos i segurament tenim punts de vista diferents sobre moltes coses, però això no vol dir que no tinguem prou punts en comú per compartir un projecte de ciutat que volem socialment justa, ecològicament sostenible i democràticament radical.

Més enllà dels aclariments tècnics que ha fet el mateix Enric sobre el cas i que és a les mans del servei jurídic de l'Ajuntament, voldria fixar-me en altres paràmetres. A qui pot molestar tant, l'Enric i el projecte que representa? Qui surt beneficiat de sembrar el dubte sobre l'honestedat de l'Enric i el grup municipal? Deixo la resposta en l'aire i que cada lector faci les pròpies reflexions.

La irrupció d'ICV-EUiA en el govern municipal va incomodar més d'un. La gent de la coalició no destaquem precisament per la nostra servitud al poder establert, el pacte de govern que vam signar està fet amb la filosofia de la lleialtat institucional, però no el de la submissió.

La coalició que formem ICV-EUiA som una força petita i molt plural que des de la diversitat aspirem a un canvi social. Alguns, volent ridiculitzar-nos, ens han reclamat de la cultura del no, i tenen raó, som els del «no» a una societat injusta en què les finances estiguin per sobre de les persones, els que pensem que no està tot escrit i volem canviar el món. No som ingenus i sabem que això comporta costos, començant pels personals. Però davant de determinats atacs sempre ens quedarà l'honestedat.

Enric Pardo va assegurar que presentarà «la renúncia l'endemà mateix» si l'expedient informatiu que s'ha obert conclou que hi ha alguna incompatibilitat entre la seva funció municipal i l'adjudicació d'un estudi a la cooperativa La Copa. És aquesta actitud, la que mai ens perdonaran els nostres enemics. És aquesta actitud ètica, la que deixa despullades les mitges veritats i la manipulació informativa.

*) Diari de Girona DdG

Comments

Vall del Llierca, Argelaguer/Sant Climent Sescebes: De Catalunya a l´Afganistan.-El Gobierno está ultimando un aumento del contingente español en Afganistán ante el empeoramiento de la seguridad en el país y, sobre todo, en previsión de lo que pueda suceder en los próximos meses, que son cruciales para la estrategia de las fuerzas de invasión.

La base militar de Sant Climent Sescebes va ser l'escenari d'un acte de comiat a les tropes que en breu, el mes vinent, marxaran a la ocupació de l'Afganistan. Entre aquestes, les tropes de muntanya del regiment Arapiles 62 que per primera vegada s'uneixen als contingents de la Otan-Estats Units (USA).
El tinent general en cap de la Força Terrestre, Virgilio Sañudo Alonso de Celis, va presidir l'acte de comiat del contingent ASPFOR XXIV que partirà en dues setmanes en una diada en què també se celebrava el Dia de les Unitats de Muntanya. Remarcaven les autoritats que serà la primera vegada que el regiment de caçadors de Muntanya Arapiles 62, juntament amb altres unitats de les Forces Armades, participi a la Missió de la pau de l'Afganistan

Que el señor Obama nos pide que en nombre de la “paz” enviemos más tropas a la ratonera de Afganistan donde, desde su desembarco en 2002, las tropas españolas han perdido a más de 85 de sus efectivos, pues lo hacemos, no se preocupe usted mister Obama, yo olvido mi compromiso con la justicia social, la paz y el antimilitarismo, y me comprometo a enviar mas soldaditos españoles a Afganistán.

Desde las torretas, los soldados de Su Majestad apuntan las ametralladoras a los peatones, los coches, los ciclomotores, los tractores y los carritos tirados por mulas. Todos se detienen y, si pueden, se apartan, alejándose espantados del convoy que desfila, para no ser víctimas de la explosión de una bomba detonada a distancia por los talibanes.   Elecciones Europeas en Afganistán   Presurosos i preventius   States United of Spain, Tropas auxiliares

Comments

Gustavo Duch Guillot, Som lo que Sembrem: Catalunya según Monsanto.-Por fin después de varias intentonas, Televisió de Cataluña (TV3) ha emitido la primera parte del documental “El Mundo según Monsanto”. Ya está programada la segunda entrega de –se justificaban– tan polémico reportaje. Lo visto hasta ahora más que polémico es escalofriante. Resumiendo: los tejemanejes de una empresa con mil tentáculos que con la complicidad de la administración Reagan y su brío desregulador se saltó todos los principios de precaución y de honestidad empresarial (si eso no es un oxímoron, que no lo es) para atiborrar los mercados con pesticidas fuera de control, hormonas de crecimiento frankestenianas y finalmente su producto estrella, la soja transgénica con su herbicida asociado.

Y precisamente al día siguiente desde la Plataforma Som lo que Sembrem se denuncia una situación similar. De nuevo resumiendo: los informes encargados por el Parlament de Catalunya para valorar si era pertinente o no el debate solicitado por más de 105 mil catalanas y catalanes a propósito de los cultivos transgénicos que se cosechan en el territorio, son dignos de otro documental. Podemos pensar ya en una tercera entrega titulada “Catalunya según Monsanto”. En concreto tres informes de los que desconocemos su coste (lo que ya no sorprende pero sigue enojando) de los cuales dos están elaborados con poco rigor científico, están desfasados (se omiten algunos de los estudios más significativos de los últimos cinco años al respecto) y son claramente tendenciosos.

Muchas presiones e influencias sobre el PSC, PP y CiU que, aturdidos o sumisos, les lleva a cerrar el paso a algo tan inusual como un debate con la ciudadanía, a quienes –recordemos- representan.   Salvem la ILP sobre Transgènics   Manifest Contra la Política Ambiental del Govern de la Generalitat de Catalunya   Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per a la prohibició del cultiu de productes agrícoles modificats genèticament   La pagesia demana comptes   El banc de llavors de la Garrotxa.

Comments