NOTES

1.-El primer fill d'en Guifré i Guinidílda va seguir la carrera eclesiàstica. Es deia Rudolf, com el seu oncle el comte de Besalú.
2.-Arx. Cor. d'Aragó. Perg. 13 (duplicat) del comte Guifré I.
3.-Document desaparegut, que va ésser copiat en 1925 per Ramon d'Abadal i ha estat publicat per F. Udina Martorell: El Archivo Condal de Barcelona en los siglos IX y X, págs. 442 i 443.
4.-Oliba -que no heretà el patrimoni comtal usufructuat pel seu pare-, es va casar amb Elo. Aquesta senyora, ja vídua i usant el títol de comtessa, va fer ofrena de la seva filla Enchilia al monestir de Sant Joan de Ripoll el 4 de novembre del any 955. (Arx. Cor. d'Aragó, perg. 43 del comte Sunifred).
5.-Perg. procedent de l'Arx. de la Casa de Cardona, n.° 189, avui a l'arx. dels Ducs de Medinaceli, a Madrid. = A. Paz i Melia: Archivo y Biblioteca de la Casa de Medinaceli, primera série, pág. 309. = F. Valls i Taberner: Notes per a la història de la familia comtal de Barcelona. El diploma del rei Raül en favor d'Oliba, en "Recull de documents i estudis", vol. I, págs. 193-195.
6.-Josep de la Canal: España Sagrada, vol. XLV, págs. 302-304.
7.-Arx. Cor. d'Aragó, perg. 4 del comte Guifré I.
8.-Ramon d'Abadal i de Vinyals: L'abat d'Oliba, Bisbe de Vic, i la seva época, pág. 35.
9.-Filla, segons diversos autors, dels comtes d'Empúries Deyla i Quintol i germana de Raulo o Raulona, abadessa estada de Sant Joan de Ripoll pels anys 956 al 961.

10.-Prósper de Bofarull: Los Condes de Barcelona vindicados, vol. I, págs. 88-90. (D'un pergamí de la pabordia d'Aja).
11.-Pere de Marca: Marca Hispanica, ap. LXXVI, col. 853. (Del Cartulari de Sant Miquel de Cuixà).
12.-Francisco Monsalvatje i Fossas: Colección Diplomàtica del Condado de Besalú, vol XI (2on. de la Colección, págs. 167 i 168).
13.-Pere de Marca: Marca Hispanica, ap. XCVII, cols. 879-880.
14.-Del desaparegut Arx. de Ripoll, segons en Monsalvatje. (Colección Diplomàtica del Condado de Besalú, vol. I, pág. 197). Aquesta donació apareix confirmada al monestir de Ripoll pel rei franc Lotari, el any 982. (Pere de Marca: Marca Hispanica, ap. CXXXI cols. 929-931 ).
15.-Pere de Marca: Marca Hispanica, ap. XCVIII, col. 880.
16.-Id., id., id., ap. XCIX, col. 881. (Publicat per: Juan R. Lejarza) Pròxim capitol: La fi del comte Guifred II.

Comments

Vall del Llierca, Argelaguer/Olot/Girona: Expropiación forzosa de las fincas afectadas por la ejecución del Proyecto: Estació Depuradora d'Aigües Residuals d'Argelaguer (EDAR).-Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya Núm. 5561 – 5.2.2010 Pag 7407. AGENCIA CATALANA DEL AGUA (ACA). ANUNCIO de información pública de los lugares, el día y las horas para la redacción de las actas previas a la ocupación de las fincas afectadas por la ejecución del Proyecto ejecutivo de conexión al afuente de la estación depuradora de aguas residuales de Tortellà al sistema de Sant Jaume de Llierca y Argelaguer, en los términos municipales de Tortellà y Argelaguer (Vall del Llierca).

Se someten a información pública los lugares, día y horas para la redacción de las actas previas a la ocupación de las fincas afectadas por la ejecución del Proyecto ejecutivo de conexión al afluente de la estación depuradora de aguas residuales de Tortellà al sistema de Sant Jaume de Llierca y Argelaguer, en los términos municipales de Tortellà y Argelaguer (Garrotxa).

La presente información pública se efectúa de conformidad con la Resolución de 27 de enero de 2010 de la Agencia Catalana del Agua del Departamento de Medio Ambiente y Vivienda, que textualmente dice:

“Dado que, de acuerdo con lo establecido en el artículo 56.2 del Reglamento de 26 de abril de 1957 de la Ley de expropiación forzosa de 16 de diciembre de 1954, el Consejo Comarcal de la Garrotxa sometió a información pública la relación de los bienes y derechos afectados por el Proyecto de referencia en el DOGC núm. 5030, de 17.12.2007, y en los diarios El Punt de 27.12.2007;

”Dado que ha sido declarada la urgencia de la ocupación por el Acuerdo del Gobierno de la Generalidad (Generalitat de Catalunya) de 19 de enero de 2010;

”De acuerdo con lo previsto en el artículo 52.2 y 3 de la Ley citada, he resuelto:

”Fijar los lugares, día y horas señalados en el anexo de esta Resolución para proceder a la redacción de las actas previas a la ocupación de los bienes y derechos que se expropian, y en su caso de las actas de ocupación definitiva, con la determinación del depósito previo y de los perjuicios por la rápida ocupación. La efectividad de dichas actas de ocupación quedará supeditada al pago o depósito de las referidas cantidades.

”Esta Resolución se notificará individualmente a las personas interesadas que hayan sido convocadas, que son las que figuran en la relación expuesta en el tablón de anuncios de los ayuntamientos afectados y de esta Agencia.

”Deben asistir al acto los titulares de los bienes y derechos afectados, personalmente o representados por una persona debidamente autorizada, y presentar los documentos acreditativos de su titularidad y el último recibo de la contribución que corresponda al bien afectado y, si lo creen oportuno, pueden ir acompañados, a su cargo, de peritos y notario.

”La reunión tendrá lugar en los ayuntamientos afectados. A continuación, los asistentes se trasladarán, si procede, a los terrenos afectados para proceder a la redacción de las actas.

”Esta publicación surtirá los efectos que se prevén en el artículo 59.5 de la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de régimen jurídico de las administraciones públicas y del procedimiento administrativo común, modificada por la Ley 4/1999, de 13 de enero, en relación con los titulares de fincas no identificados, desconocidos o con domicilio ignorado.”

Se hace público para conocimiento general y a los efectos oportunos. Barcelona, 29 de enero de 2010. ISABEL GANDULLO I SARRÓ Jefa del Departamento de Servicios Técnicos.

ANEXO Clave: S-AA-01343-E TÉRMINO MUNICIPAL DE TORTELLÀ NF: número de finca; PL: polígono; PR: parcela NF PL PR Persona afectada Día Hora.

TVB-02 2 13 Guino Ayats, Narciso y/o Herederos de Narciso Guino Ayats 03.03.2010 10.30 TVB-03 2 12 Herederos de Cosme Dilme Planas 03.03.2010 10.30 TVB-04 2 11 Magret Davesa, José y/o Blanch Nogue, Antonia 03.03.2010 11.15 TVB-05 2 10 José y/o Llorenç y/o Pedro Quer Badosa 03.03.2010 11.15 TVB-06 2 1 Bassagañas Espigul, Pere 03.03.2010 10.30

TÉRMINO MUNICIPAL DE ARGELAGUER: TVB-07 2 19 Espigol Sala, Jaume 03.03.2010 16.00 TVB-08 2 18 Herederos de Josep Ayats Juanola 03.03.2010 16.45 TVB-09 2 7 Herederos de Miguel Sacrest Ribas 03.03.2010 12.30 TVB-10 2 9004 Ayuntamiento de Argelaguer 03.03.2010 17.30 TVB-11 2 16 Herederos de Miguel Sacrest Ribas 03.03.2010 12.30 TVB-12 2 17 Colomer Julia, Margarida y/o Agusti Vila, Esteban 03.03.2010 13.15 TVB-13 2 22 Colomer Julia, Margarida y/o Agusti Vila, Esteban 03.03.2010 13.15 TVB-15 2 13 Torrent Sala, Carmen y/o Herederos de Narciso Guino Ayats 03.03.2010 16.45 TVB-16 2 11 YESOS IBERICOS, S.A. 03.03.2010 13.00 TVB-17 2 9001 Ministerio de Fomento y/o Ayuntamiento de Argelaguer 03.03.2010 17.30 TVB-18 A-26 Ministerio de Fomento 03.03.2010 17.30 TVB-19 3 12 Oliveras Portella, Pere 03.03.2010 17.30 TVB-20 Vial público Oliveras Portella, Pere y/o Ayuntamiento de Argelaguer 03.03.2010 17.30 TVB-21 3 7 Herederos de Erminia Conde Garriga 03.03.2010 16.00 TVB-22 3 9 Coll Figa, José Maria 03.03.2010 12.30 TVB-23 3 9011 Ayuntamiento de Argelaguer 03.03.2010 17.30 TVB-25 3 2 Vives Conde, Alfons y/o Herederos de Erminia Conde Garriga 03.03.2010 16.00 TVB-26 4 18 Coll Figa, José Maria 03.03.2010 12.30 (10.029.036)   Estació Depuradora d'Aigües Residuals d'Argelaguer (EDAR)

Comments

Vall del Llierca,Argelaguer/Besalú: Adscripción de centros educativos de la Garrotxa sostenidos con fondos públicos.-Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) Núm. 5556 – 29.1.2010 Pag. 5393.

RESOLUCIÓN: EDU/3873/2009, de 16 de diciembre, por la que se modiica la adscripción de centros educativos sostenidos con fondos públicos de los Servicios Territoriales en Girona, a los efectos del procedimiento de admisión del alumnado. La Ley orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de educación, establece que en los procedimientos de admisión de alumnos en los centros sostenidos con fondos públicos, que imparten educación primaria o educación secundaria obligatoria o bachillerato, en el caso de que no haya plazas suficientes, tendrán prioridad aquellos alumnos que procedan de los centros que tengan adscritos.

La Ley 12/2009, del 10 de julio, de educación, establece en el artículo 47.5 que en los procesos de admisión de alumnos en un centro tienen que tener prioridad los alumnos que quieran cursar el primer curso de una etapa obligatoria y procedan de otro centro que imparta hasta la etapa obligatoria inmediatamente anterior a la que quieren iniciar y esté adscrito en el primero en los términos establecidos por esta Ley.

El artículo 76.1 de la Ley de educación, mencionada, establece que con la finalidad de ordenar el proceso de escolarización y facilitar la continuidad educativa, además de las agrupaciones de centros a los que hace referencia el artículo 72.3, se puede determinar la adscripción entre centros educativos cuando con carácter general pertenecen a una misma zona educativa, si comparten los objetivos del proyecto educativo.

El Decreto 75/2007, de 27 de marzo, por el que se establece el procedimiento de admisión del alumnado en los centros en las enseñanzas sufragadas con fondos públicos, dispone que la adscripción de centros que dispone la legislación vigente se puede establecer entre centros que imparten educación infantil y educación primaria, entre centros que imparten educación primaria y educación secundaria obligatoria y entre centros que imparten educación secundaria obligatoria y bachillerato, excluida la modalidad de artes, siempre que, en cada caso, ambas enseñanzas sean sufragadas con fondos públicos y que los centros a adscribir estén ubicados en el mismo municipio que el centro receptor, a menos que en el municipio de los centros a adscribir no haya oferta de las correspondientes enseñanzas.

La continua evolución de la escolarización aconseja revisar las adscripciones para adaptarlas a las nuevas necesidades.

En este sentido, acreditado que se cumplen los requisitos que establece la normativa vigente, RESUELVO:

Modificar la adscripción de los centros educativos que imparten educación primaria en los centros educativos públicos de educación secundaria obligatoria de la Generalidad de Cataluña, en los términos del anexo.

Contra esta Resolución, que no agota la vía administrativa, las personas interesadas pueden interponer recurso de alzada ante el consejero de Educación, en el plazo de un mes a contar del día siguiente al de su publicación al DOGC, según lo que disponen los artículos 114 y 115 de la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de régimen jurídico de las administraciones públicas y del procedimiento administrativo común.

Girona, 16 de diciembre de 2009 ANDREU OTERO TRIOLA Director de los Servicios Territoriales en Girona.

ANEXO: Modificación de la adscripción de educación primaria a educación secundaria obligatoria, COMARCA: GARROTXA. Adscripciones que se suprimen.

Escuela Salvador Vilarrasa (Besalú), código: 17000391 a Instituto Montsacopa (Olot), código: 17002387. Escuela Malagrida (Olot) código: 17002296 a Instituto Montsacopa (Olot), código: 17002387. Escuela Pla de Dalt (Olot), código: 17002314 a Instituto Montsacopa (Olot), código: 17002387. Escuela Sant Roc (Olot), código: 17002429 a Instituto Montsacopa (Olot), código: 17002387. Escuela Lluís Castells (Riudaura ), código: 17003082 a Instituto Montsacopa (Olot), código: 17002387. Escuela Les Escomes (Sant Jaume de Llierca), código: 17003461 a Instituto Montsacopa (Olot), código: 17002387. Escuela Joan Roura i Parella (Tortellà), código: 17003902 a Instituto Montsacopa (Olot), código: 17002387. Escuela Verntallat (La Vall d’en Bas), código: 17004001 a Instituto Montsacopa (Olot), código: 17002387. Escuela Montpalau (Argelaguer Vall del Llierca) , código: 17005261 a Instituto Montsacopa (Olot), código: 17002387. Escuela de Lliurona (Beuda), código: 17006940 a Instituto Montsacopa (Olot), código: 17002387. Escuela Salvador Vilarrasa (Besalú), código: 17000391 a Instituto La Garrotxa (Olot), código: 17002399. Escuela Castellroc (Castellfollit de la Roca), código: 17000861 a Instituto La Garrotxa (Olot), código: 17002399. Escuela Finestres (Mieres), código: 17002201 a Instituto La Garrotxa (Olot), código: 17002399. Escola-Llar Lluís Maria Mestres i Martí (Olot), código: 17002302 a Instituto La Garrotxa (Olot), código: 17002399. Escuela Volcà Bisaroques (Olot), código: 17002326 a Instituto La Garrotxa (Olot), código: 17002399. Escuela Sant Roc (Olot), código: 17002429 a Instituto La Garrotxa (Olot), código: 17002399. Escuela Joan Maragall (Santa Pau), código: 17003719 a Instituto La Garrotxa (Olot), código: 17002399. Escuela Castanyer (Sant Joan les Fonts), código: 17003732 a Instituto La Garrotxa (Olot), código: 17002399. Escuela Verntallat (La Vall d’en Bas), código: 17004001 a Instituto La Garrotxa ( Olot), código: 17002399. Escuela El Morrot (Olot), código: 17008778 a Instituto La Garrotxa ( Olot), código: 17002399. Nuevas adscripciones. Escuela Salvador Vilarrasa (Besalú), código: 17000391 a Instituto Bosc de la Coma (Olot), código: 17005893. Escuela Castellroc (Castellfollit de la Roca), código 17000861 a Instituto Bosc de la Coma (Olot), código: 17005893. Escuela Finestres (Mieres), código: 17002201 a Instituto Bosc de la Coma (Olot), código: 17005893. Escuela Mont-Cós (Montagut i Oix), código: 17002247 a Instituto Bosc de la Coma (Olot), código: 17005893. Escuela Lluís Maria Mestres i Martí (Olot), código: 17002302 a Instituto Bosc de la Coma ( Olot), código: 17005893. Escuela Pla de Dalt (Olot), código: 17002314 a Instituto Bosc de la Coma (Olot), código: 17005893. Escuela Volcà Bisaroques (Olot), código: 17002326 a Instituto Bosc de la Coma (Olot), código: 17005893. Escuela Lluís Castells (Riudaura), código: 17003082 a Instituto Bosc de la Coma (Olot), código: 17005893. Escuela Les Escomes (Sant Jaume de Llierca) código: 17003461 a Instituto Bosc de la Coma (Olot), código: 17005893. Escuela Joan Maragall (Santa Pau), código: 17003719 a Instituto Bosc de la Coma (Olot), código: 17005893. Escuela Castanyer (Sant Joan Les Fonts), código: 17003732 a Instituto Bosc de la Coma (Olot), código: 17005893. Escuela Joan Roura i Parella (Tortellà), código: 17003902 a Instituto Bosc de la Coma (Olot), codigo: 17005893. Escuela Montpalau (Argelaguer Vall del Llierca), código: 17005261 a Instituto Bosc de la Coma (Olot), código: 17005893. Escuela de Lliurona (Beuda), código: 17006940 a Instituto Bosc de la Coma (Olot), código: 17005893. Escuela El Morrot (Olot), código: 17008778 a Instituto Bosc de la Coma (Olot), código: 17005893.

Comments

No volem el cementeri nuclear a Ascó, ni a Catalunya!!!: Al Senyor Rafael Vidal i Ibars.-El Parlament de Catalunya, igual que 61 ajuntaments i 7 consells comarcals del nostre territori (Terres de l’Ebre i Camp de Tarragona) estant clarament en contra de que el cementeri nuclear s’instal·li ni a la Ribera d’Ebre, ni a les Terres de l’Ebre ni al Camp de Tarragona, i per extensió enlloc del territori de Catalunya.

Us volem recordar per tant, que fent compliment al mandat del Parlament, el Conseller d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya, va fer arribar una carta al Ministeri d’Indústria demanant que el cementeri nuclear no s’instal·li enlloc de Catalunya.

A més, com els efectes i les repercussions del cementeri nuclear no són només locals (d’aquí que feu el repartiment de diners públics als ajuntaments del voltant), us demanem que no prengueu la decisió equivocada, i no acolliu el cementeri nuclear , respectant la voluntat de la majoria de la població, expressada pels seus representants polítics que van aprovar les mocions al Parlament, als ajuntaments i als consells comarcals.

L'Ajuntament d'Ascó, tot sol, no pot prendre una decisió d'aquest abast i hipotecar així el futur de les nostres comarques i de les nostres generacions futures. Sigueu conscients, que aquesta decisió que voleu prendre pot provocar una fractura social de greus conseqüències a la Ribera d'Ebre i al nostre territori.

No volem el cementeri nuclear a Ascó, ni a Catalunya!!!

Comments

Anunci sobre ajuts i subvencions corresponents al segon semestre de l’exercici de 2009.En execució del que estableix l

’article 20 de l’Ordenança General de Subvencions d’aquesta Diputació, es fa pública la relació d’ajuts i subvencions en les modalitats i períodes que s’indiquen a continuació, segons acords de la Junta de Govern i Ple de la Diputació de Girona corresponents al segon semestre de l’exercici de 2009.

Annex I. SUBVENCIONS. Període: 2n. semestre de 2009.

Expt. Ajuntament Concepte Subvenció:

EC/22834 Argelaguer Mobiliari sala lectura i estructura il·luminació 11.300,00 €

AC/9312 Argelaguer Dotació de material esportiu pel nou edifici polivalent 18.000,00 €. Junta de Govern 21-7-09

ES/11793 Futbol Club Argelaguer Club de futbol amb equips de futbol base i aficionats 1.450,00 €.

ES/11981 Argelaguer Equipament de mobiliari per vestidors pista poliesportiva 18.000,00 €.

Girona, 14 de gener de 2010 Juan Ignacio Soto Valle Secretari general

Comments

Vall del Llierca, Argelaguer/Besalú: Camins dels municipis d'Argelaguer, Maià de Montcal, Mieres, Olot, Sant Jaume de Llierca i Tortellà.-Butlletì Oficial Provincia de Girona (BOP) Núm. 14 – 22 de gener de 2010 Núm. 517 CONSELL COMARCAL DE LA GARROTXA.

Edicte sobre aprovació definitiva d'un projecte d'obra: El president del Consell Comarcal de la Garrotxa, mitjançant decrets de data 26 de maig de 2009, va acordar aprovar inicialment el projecte “Pla de Camins 2009”. L'esmentat projecte afecta a camins dels municipis d'Argelaguer (Vall del Llierca), Maià de Montcal, Mieres, Olot, Sant Jaume de Llierca i Tortellà.

L'esmentat projecte es va sotmetre a informació pública en el Butlletí Oficial de la Província de Girona de data 10.06.2009 i en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de data 12.06.2009, i es va notificar als ajuntaments respectius als efectes de presentació d'al·legacions per qualsevol interessat.

Durant el període d'informació pública no s'ha presentat cap al·legació, i en conseqüència el projecte resta aprovat amb caràcter definitiu donant-se en aquest acte la publicitat preceptiva d'acord amb el que disposen els articles 37 i 38 del Decret 179/95, de 13 de juny, pel qual s'aprova el Reglament d'Obres, Activitats i Serveis dels ens locals. Olot, 12 de gener de 2010. Joan Espona i Agustín President

Comments

El lunes, 11 de enero de 2010, se celebró la 2ª reunión entre las organizaciones empresariales CEOE y CEPYME, y las confederaciones sindicales de CCOO y UGT.

A dicha reunión no asistió el S. General de la CEOE y presentaron como asesor de las dos confederaciones empresariales al abogado Antxon de los Mozos, de la consultora Analistas de Relaciones Industriales, S.A.

En esta reunión, CEOE y CEPYME debían presentar un documento sobre su posición en relación a la reforma de la negociación colectiva, pero en lugar de hacerlo se limitaron a exponer verbalmente un guión de sus propuestas sobre esta materia, considerando que la necesidad de la reforma viene exigida por cierta falta de utilidad de la negociación colectiva para las empresas y los trabajadores.

La representación sindical reclamó la presentación de las propuestas empresariales en un documento escrito como estaba comprometido, envío que no se ha producido hasta el mediodía del jueves, 14. Se adjunta el texto enviado por CEOE sobre “Reforma de la Negociación Colectiva”.

La representación sindical manifestó también que la reforma de la estructura de la negociación colectiva debe debatirse como mayor rigor del que se desprende de lo expuesto por los representantes empresariales, evitando introducir una regulación substantiva dentro de un tema de contenidos.

Por ello, la representación sindical manifestó que ya el pasado mes de julio, CCOO y UGT presentaron a CEOE y CEPYME un documento de propuesta para acordar una declaración conjunta, donde se fije un plazo de tiempo para analizar y debatir propuestas en torno a la reforma de la estructura y articulación de la negociación colectiva, sin que hasta la fecha se haya obtenido una respuesta de las confederaciones empresariales.

Por otra parte, se volvió a plantear por los sindicatos el seguimiento del desbloqueo de la negociación colectiva, y con referencia expresa a la situación de los siete convenios provinciales de la construcción en Andalucía y las declaraciones del presidente de la patronal andaluza de la construcción en contra del convenio sectorial estatal de la construcción, por lo que condenamos dichas manifestaciones y exigimos responsabilidades a las confederaciones empresariales por el incumplimiento del compromiso de actuación suscrito el 19 de noviembre de 2009. Para tratar estos temas de forma específica se acordó mantener el próximo 21 de enero una nueva reunión del grupo de trabajo establecido en su día para el seguimiento del compromiso de desbloqueo de los conflictos pendientes.

Ayer, día 14, se realizó una nueva reunión en la que la patronal presentó un documento sobre flexibilidad interna que adjuntamos a esta nota. El contenido del mismo y la presentación verbal que hizo la representación empresarial, provocó el rechazo contundente y unánime de ambos sindicatos, tanto por el contenido como por las formas, ya que la mayoría de las propuestas presentadas en esta materia como las del documento sobre reforma de la negociación colectiva se alejan totalmente del marco acordado para abrir esta negociación interconfederal.

Tras la fuerte discusión mantenida en torno a estos dos puntos, acordamos que en la próxima reunión, que se celebrará el martes 19 de enero, seguiremos debatiendo sobre la estructura y materias que debe contener el acuerdo interconfederal, así como cerrar el capítulo sobre el contexto económico y laboral que ha sido elaborado en la pasada semana en una comisión técnica de las organizaciones empresariales y sindicales.

Ambos sindicatos dejamos claro que las posiciones empresariales expuestas en estas dos últimas reuniones y que se reflejan en los dos documentos que adjuntamos, deben ser ampliamente reconducidas si se pretende hacer viable el objetivo que ambas partes nos habíamos marcado de lograr en un breve plazo de tiempo un acuerdo interconfederal para orientar la negociación colectiva de estos próximos años y, con ello, permitir también concentrarse en la reactivación del Diálogo Social tripartito.

Finalmente, y aprovechando esta circular, queremos señalar que, además de mantener activo el seguimiento de los conflictos pendientes de la negociación de 2009, es necesario prestar una atención especial a las revisiones salariales de 2010 de los convenios plurianuales de empresa o de sector, con vigencia para este año, y se nos comunique con urgencia cualquier situación de bloqueo o negativa a aplicar las condiciones pactadas. Ramón Górriz Vitalla Secretario de Acción Sindical de la CS de CCOO   Documento sindical: Grupo de Trabajo del Diálogo Social   Dialogo Social “decepcionado y sorprendido”   Los empresarios del paro   A Díaz Ferran se li acabarà la paciència

Comments

Joan Boada i Masoliver, ICV-EUiA: Ja hi som.-La setmana passada apareixia en el Diari de Girona un titular que em va preocupar molt: "L'alcalde de la Vall d'en Bas demana que li deixin ubicar un Decathlon en un polígon". Tot i saber que la llei del comerç prohibeix que els municipis de menys de 3.000 habitants acullin superfícies de més de 2.000 m2, l'alcalde convergent demana que la llei faci una excepció al seu municipi.
Qui necessita a la Vall d'en Bas que es construeixi un Decathlon? Les necessitats de la Vall en relació amb material esportiu no estan ateses amb les botigues de comerç tradicional d'Olot? A qui beneficia construir una gran superfície en un territori equilibrat entre la indústria, l'agricultura i els serveis com és la Vall?. L'alcalde de CiU està disposat a enfonsar el comerç d'Olot i d'altres pobles de la Garrotxa?. O és que la Vall ara vol competir amb Girona, Vic o Olot?.
Tot plegat una bestiesa. I que, per desgràcia, s'acosta al que vaig dir fa temps que passaria amb l'obertura de l'eix Vic-Olot per Bracons. Una vegada construïda començaria la pressió per ocupar uns espais ara agrícoles per convertir-los en urbanitzables, sota la fal·làcia del progrés i de la millora econòmica dels habitants de la Vall.
Diu l'alcalde que ho fa per lluitar contra l'atur i que, amb la construcció del Decathlon, quasi tots els 40 desocupats de la Vall trobarien feina en aquesta gran superfície i a més crearia més llocs indirectes ja que una corrua de cotxes i persones vindrien a la Vall a comprar material esportiu. I en canvi no parla de la destrucció de llocs de treball i de comerços que haurien de tancar les seves portes davant la competència del gegant francès.
És increïble. Ja hi ha un Decathlon a Girona i un altre a Vic, per què en volem un a la Vall d'En Bas?. L'eix Vic-Olot no servia per acostar-nos a aquestes poblacions i així aprofitar-nos dels avantatges d'estar propers a ciutats tan importants com Vic i Girona sense rebre els desavantatges de la massificació, el trànsit i l'ocupació del territori que pateixen aquestes?. Ara resulta que la bella i equilibrada Vall d'en Bas, segons la proposta del seu alcalde, també vol tenir grans superfícies com el Decathlon?. I per quan, Sr. Alcalde, el Bauhaus, per millorar el bricolatge de la Vall, o el Media Markt per potenciar la tecnologia a les llars de la Vall, o el Corte Inglés per acabar d'enfonsar tot el comerç tradicional i de proximitat de la Garrotxa?.
Les persones que ens visiten tenen una imatge agradable i bonica de la Vall, ara l'alcalde els vol canviar per una altra: sortirien del túnel i de seguida veurien un gran edifici, segur camuflat per una filera d'arbres, per allò del medi ambient, i que seria la primera parada i potser l'última dels visitants de la Vall. El resultat final seria més cotxes, més trànsit, i en conseqüència més necessitat de fer una autovia que travessi la Vall per connectar amb l'autovia d'Olot a Figueres i així crear més espai per fer més polígons, més benzineres, algun altre hotel, més restaurants, alguna altra urbanització "estil Can Trona" i així anar avançant per fer de la Vall un espai comercial i la seva destrucció definitiva.
Això sí, sempre ens quedaria el Decathlon i el trist record de tenir una gran superfície en el poble més petit. Segur que a l'alcalde i als seus acòlits se'ls acudirà algun eslògan com "Visita la Vall d'en Bas i ompliràs el cabàs". Tot pel progrés.
Des d'ICV posarem tot el nostre esforç i intel·ligència per evitar que a la llei del comerç hi hagi cap exempció que permeti una animalada com la que proposa l'alcalde convergent de la Vall d'en Bas.
I això, benvolgudes i benvolguts lectors, només és el començament si no ho evitem. Nosaltres estem disposats a fer-ho.

Comments

Lluis Bosch Marti: El nou crac del 2010?.-Els antics progres -com a crític en economia, J. Estefanía- retornen a parodiar en Marx i Engels i el seu famós Manifest: 160 anys després. Un fantasma corre pel món, el fantasma del deute. Totes les forces del planeta en Santa Croada, per assetjar el fantasma (el FMI) i les agències de qualificació de risc (Obama i Merkel), els governs i les empreses, els socialdemòcrates i els conservadors, la bombolla de l'endeutament públic i privat, unit en l'increment de l'atur i l'empobriment de les classes mitjanes, una crisi que afectarà les bases econòmiques, juntament amb el canvi climàtic, almenys una generació de ciutadans o diverses ho patiran. Tot aquest informe ens fa pensar si l'economia mundial no pot reproduir un crac com el de 1929? Si continua la crisi del capitalisme i la suspensió de pagament d'alguns països, com l'India, Grècia, etc, no es pot produir un efecte dominó?
Avui amic lector venim a parlar del llibre El Crash del 2010 (Tota la verdad de la crisis) d'en Santiago Niño Becerra, catedràtic d'Estructura Econòmica de la Universitat Ramon Llull de Barcelona. Aquesta sensacional obra, per cert gens apocalíptica, rigorosament documentada amb dades històriques i econòmiques dels processos productius sociològics reals, no és profètica, és clarivident per la informació amb què analitza l'evolució del capitalisme euroamericà, que s'inicià el 1820 després de la Revolució de les guerres napoleòniques i el Congrés de Viena dirigit pel canceller austríac Meternich. Les monarquies absolutes contrarevolucionàries, hauran d'acceptar ser constitucionalistes i les burgesies inicien les seves revolucions industrials. Santiago Niño ens parla que científicament en aquests 200 anys hi ha hagut 18 crisis sistèmiques i que la propera, l'any 2010, serà la dinovena. Aquest economista barceloní ja fa anys que està denunciant que arribem a la fi de l'era de les vaques grasses i que la crisi que va començar l'any 2007 a Amèrica amb l'escàndol de les subprime, és sols el principi, d'una crisi més profunda i sistèmica que conclourà amb un inevitable canvi perquè el capitalisme s'està esgotant.
Que la crisi econòmica avança és un fet quotidià; a pesar que les televisions, els polítics líders d'opinió i diaris no volen alarmar-nos que cada dia més fàbriques tanquin i més obrers quedin a l'atur, anem cap als 4 milions. Jo també des de fa temps penso que el crac serà el 2010 i un nou crac com el del 29 que ens obligarà a canviar de model.
Des de fa un any les principals publicacions de l'esquerra progressista i reformistes com Actualidad Económica -la portada d'un home obrint el paraigües sota un gran títol "Viene el Diluvio" -l'Aurora del PORE per la 4a Internacional- "La fi d'una època" i pàgines centrals "Torna Marx"-, a El Viejo Topo número extra de 160 pàgines "Todo lo que hay que saber de la crisis y un poco más", revista Viento del Sur-"Argumentos Anticapitalistas"-, Archipiélago 83-84, Estadio Crítico, articles de J. M. Naredo, J. Garcia Calvo, Alain Badian, S. Zizek, a El Ciervo la revista dels catòlics progressistes "La Economía nos supera"... Al prestigiós Le Monde Diplomatique cada mes els articles editorials del seu director Ignacio Ramonet, ens avisen que la crisi portarà un despertar de les classes mitjanes i treballadores a lluitar per un nou model de societat ja que entrem en el funeral del capitalisme -Vicente Verdú juga amb aquestes paraules en el títol del seu últim llibre.
Tornant a l'anàlisi de Santiago Niño, afirma que el futur crac econòmic del 2010 serà semblant al del 1929 però el nou serà previst a càmera lenta, fa tres anys estem a la precrisi, cada dia estan passant coses dolentes en el món economicolaboral i com deia Marx, tots els sistemes des que neixen porten dins el virus de la seva destrucció. Ens recorda que passàrem del feudalisme a les monarquies absolutes i dels senyors als vassalls, del mercantilisme al capitalisme amb els burgesos, ciutadans i treballadors. I del capitalisme industrial financer especulatiu global, dels obrers consumistes hiperhipotecats als aturats. En l'etapa de precrisi que marxem cap l'inevitable crac del 2010 ho serà perquè el món occidental ha malbaratat els seus recursos, és fals que tot anava bé gràcies a l'hiperconsum, als crèdits assegurats, als diners barats de deutes creixents del boom immobiliari, tots volien ser propietaris hipotecats de cotxes ultramoderns, anar a restaurants i bars sofisticats, a apartaments de vacances vora el mar i viatges a llocs exòtics, de capricis de tota mena, de telèfons mòbils, televisors, ordinadors, etc., que cada any passaven de moda, calia canviar. Els anys de l'hiperconsum i de l'especulació de tot per fer diners ràpids i consum depredador, foren per a milions d'il·lusos anys per somiar. Ara en la precrisi ve el despertar del fals somni americà de l'American Way of life que des de tants anys nosaltres denunciàvem, que amb la caiguda del socialisme irreal de l'URSS i el triomf dels neoliberals Thatcher i Busch, s'estan minant els avenços de l'Estat del Benestar inspirat per Keynes en la postguerra mundial. I per por els avenços del comunisme. Uns vint anys després de la caiguda del mur estem veient la caiguda del capitalisme, la gent no vol veure que això està passant cada dia i el lúcid Santiago Niño Becerra en el seu llibre, ens prepara dient: "Anar a més és molt fàcil, el que és dur és retrocedir, empitjorar l'estàndard de vida". Decréixer, aquesta serà la paraula crítica de la nova societat, empitjorar, i això és el que passarà, perquè la manera de créixer durant aquests anys passats és insostenible i la seva insostenibilitat ha portat el sistema a l'esgotament.
En el futur es dirà que a mitjans del 2010 va començar veritablement la crisi, que es va començar a gestar molt abans del 1991. I amics lectors, recordin el que aconsella un nat a la postguerra civil espanyola, educat en la carestia, racionament i l'economia de sobreviure o sigui en l'ajuda mútua i la reutilització, ara se'n diu reciclar, sostenibilitat. I en definitiva no oblidin que només el necessari és important.

Comments

Albert Bramon, Primer Secretari de l'Agrupació de la Garrotxa del PSC: Catalanisme federalista.-Els referèndums. Durant aquests últim mes el referèndum sobre la independència de Catalunya és motiu de debat. Contràriament al que algunes vegades es diu, aquests referèndums no són un plebiscit sobre el dret a decidir, sinó que són una campanya per promoure la independència. Una campanya totalment legítima, però, en definitiva una campanya d’una part de la població. Com que no sóc independentista no penso anar a votar. Tots els vots, siguin a favor o en contra, es sumen al percentatge de participació, és a dir, van a favor de la independència. No aniré a una festa a on no em sento convidat. Tot i això crec que és important fer saber la meva opinió perquè no pugui semblar que actuo en funció només de si una opció ens dóna més o menys vots.

Catalanisme federalista. Sóc catalanista i partidari d’una evolució d’Espanya en la direcció federal, és a dir, de mantenir la unió amb Espanya i que cadascuna de les nacions o comunitats que la formen decideixi en quin grau vol autogovernar-se. Federalisme vol dir mantenir un únic Estat i, a la vegada, que cada comunitat o nació que el formi disposi, d’un parlament propi, amb capacitat de legislar dins del marc de la Constitució, d’un govern que pugui dirigir i administrar, de recursos suficients i d’una capacitat de recaptar impostos que ens faci més autònoms i a la vegada ens mantingui solidaris amb la resta de pobles. Crec que aquesta manera d’entendre la relació de Catalunya amb Espanya és la que dóna més convivència i pau i, a la vegada, la que satisfà el desig d’autogovern del poble de Catalunya.

Les meves raons. Si dono un cop d’ull al meu voltant veig que a tots el llocs on hi ha conflicte nacional hi ha oscil·lacions però el resultat final és sempre el mateix, un empat tècnic. Un empat que provoca conflicte, enroca les postures i desvia les forces creatives dels pobles cap a conflictes eterns d’identitat. Aquests són els exemples que veig a Irlanda del Nord, al País Basc, al Quebec i a Bèlgica. És la idea que l’Ernest Lluch va explicar fa temps en relació a València, per cada catalanista que es feia, se’n feien 4 de radicals en contra. Ara passa el mateix a Catalunya, per cada independentista nou, surt un espanyolista radical. Si miro més a prop i penso en els veïns del meu barri veig que vivim en pau i crec, en canvi, que si tirés endavant l’opció independentista, probablement això provocaria disputes.
Si miro les empreses d’Olot, veig que venen productes a la resta d’Espanya i que, en cas d’independència, probablement haurien de refer el seu mercat. Evidentment no conec l’abast d’aquests problemes, però les avantatges de la independència no compensen el risc que comporten. No és honest explicar els presumptes beneficis sense advertir les seves dificultats i riscos.

Les campanyes en contra de Catalunya. Pateixo i sento dolor per les campanyes de la dreta i la ultradreta en contra de Catalunya, així com també d’una part del mateix PSOE, però tinc el convenciment d’un model a seguir i un partit, el PSOE, on hi ha persones que creuen en un model diferent d’Estat. No crec en les posicions que alternen la depressió i l’eufòria, sóc optimista basant-me en la raó.

Catalanisme atractiu per a la immensa majoria. Aquesta és la segona idea que porta el federalisme, el catalanisme només podrà prevaldre si és capaç de fabricar “catalanistes”. Ha de ser atractiu per a la immensa majoria de persones que viuen a Catalunya i ha de convertir-se en un sentiment cívic amplament compartit.
Radicalitzant una minoria no mobilitzarem la majoria. Contràriament al que alguns pensen, no es tracta de convertir als catalanistes en soberanistes o independentistes sinó d’arribar de forma amable al màxim de gent. Un dels mèrits del catalanisme ha estat històricament el seu caràcter integrador, la seva capacitat de convertir en catalanista a gent no nascuda a Catalunya.
En una societat que en pocs anys ha passat de ser 6 a 7 milions i mig, penso que aquest valor és clau per al nostre futur com a nació.
A la vegada penso que la gent apreciarà l’autogovern si aquest s’associa a bon govern. Si és vist com una via de progrés, tothom el defensarà.
Fa falta convèncer a tothom de la necessitat imperiosa de fomentar el coneixement i la difusió de la nostra llengua sense imposicions contraproduents. Si el català apareix com una simple imposició administrativa, desapareixerà. Si és un instrument de comunicació útil i prestigiat, es mantindrà i creixerà.

En quina direcció hem d’anar? El futur de l’autogovern de Catalunya passa per la defensa i el desplegament de l’Estatut votat pels catalans l’any 2006, per la defensa del potencial de la Constitució de 1978 i per seguir treballant pel reconeixement i la plena assumpció de la pluriculturalitat i el plurilingüisme a Espanya.
Això vol dir a la pràctica seguir el decàleg que va presentar el 14 de febrer a Madrid el President de la Generalitat.
1- Un nou sistema de finançament.
2- La creació del Consorci tributari Estat Generalitat.
3- Impulsar els traspassos de competències que fixa l’Estatut.
4- L’aplicació rigorosa de les inversions de l’Estat a Catalunya .
5- El traspàs del servei de rodalies junt amb l’aplicació de les inversions que comporta.
6- Aconseguir un nou model de gestió per a l’aeroport de Barcelona.
7- La participació de les comunitats autònomes en la definició de polítiques sectorials (sanitat, educació, immigració,...).
8- La reforma del Senat per aconseguir que sigui una cambra de representació de les comunitats autònomes.
9- La reforma de la Llei Orgànica del poder judicial per aconseguir tenir autonomia judicial.
10- La defensa per part de l’Estat de totes les llengües espanyoles.
Aquest guió de treball implica també el treball tenaç i amable per tal que la resta d’espanyols entengui quina és la nostra postura, i, al mateix temps, exigeix un compromís d’estabilitat i lleialtat amb la resta d’espanyols. El respecte només existeix si és en les dues direccions.

La Constitució espanyola i la necessitat de recordar la història. Els catalans tenim una cultura i una història comuna que ens fa més forts perquè ens uneix. I és bo preservar aquesta memòria i fer-la arribar a tothom. Com també és imprescindible recordar la història recent. Recordar que hem tingut un llarg període de dictadura, que hi va haver molts catalans en els dos bàndols i que vàrem aconseguir sortir d’ella sense violència gràcies a la capacitat de pacte i de cessió de totes les parts que es va materialitzar en la Constitució de 1978. És per això que cal defensar-la.

La sentència del Tribunal Constitucional. El sistema democràtic se sustenta en el respecte a les lleis i en l’acatament de les sentències. Cal acatar la sentència del Tribunal Constitucional, sigui quin sigui el seu resultat. Una sentència negativa requerirà una reacció contundent, intel·ligent i mesurada, amb seny i amb la ferma voluntat de recuperar els elements d’autogovern que s’hagin pogut perdre o veure’s disminuïts, per mitjà d’altres mecanismes legals i de negociació amb el Govern d’Espanya. La millor arma que tenim és la unió, el pitjor risc són les lluites entre nosaltres.  (Article confeccionat, en part, amb idees d’en Miquel Iceta)

Comments

Vall del Llierca, Argelaguer/Besalú: Plan de protección civil.-Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya DOGC núm. 5536 - 30/12/2009.

DEPARTAMENTO DE INTERIOR, RELACIONES INSTITUCIONALES Y PARTICIPACIÓN.

RESOLUCIÓN IRP/3686/2009, de 22 de diciembre, por la que se da publicidad a las subvenciones concedidas durante el ejercicio de 2008 por el Departamento de Interior, Relaciones Institucionales y Participación.

De acuerdo con lo que establecen el artículo 18.3.c) de la Ley 38/2003, de 17 de noviembre, general de subvenciones, y el artículo 94.6 del Texto refundido de la Ley de finanzas públicas de Cataluña, aprobado por el Decreto legislativo 3/2002, de 24 de diciembre, así como la conveniencia de proceder a la publicidad de todas las subvenciones concedidas por Departamento de lnterior, Relaciones Institucionales y Participación, independientemente de su cuantía, de acuerdo con el principio de transparencia a que hace referencia el artículo 3.5 de la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de régimen jurídico de las administraciones públicas y del procedimiento administrativo común, Resuelvo:

Dar publicidad a las subvenciones concedidas durante el ejercicio de 2008 por el Departamento de Interior, Relaciones Institucionales y Participación, las cuales se detallan en los anexos 1 a 19 de esta Resolución y cuyos contenidos se corresponden con la relación siguiente:

Anexo 7: subvenciones concedidas a los entes locales para la adquisición de equipamiento para la creación de infraestructuras básicas de protección civil y para elaboración, actualización e implantación de planes de protección civil.

Beneficiario: Ayuntamiento de Argelaguer (Garrotxa). Partida presupuestaria: IT06/D/460000100/2230. Importe: 1.200,00 euros.

Barcelona, 22 de diciembre de 2009 Joan Saura i Laporta Consejero de Interior, Relaciones Institucionales y Participación.

Comments

Vall del Llierca, Argelaguer (Garrotxa): Cambio de tensión de 66 a 132 kV de la línea eléctrica Olot - Argelaguer - Serinyà.-Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya . DOGC núm. 5529 - 18/12/2009.

DEPARTAMENTO DE ECONOMÍA Y FINANZAS EDICTO de 24 de noviembre de 2009, por el que se ijan las fechas para la redacción de las actas previas a la ocupación de las fincas afectadas por la ejecución del Proyecto de autorización administrativa, reconocimiento de la utilidad pública y aprobación del proyecto del cambio de tensión de 66 a 132 kV de la línea Olot - Serinyà en los términos municipales de Olot, La Vall de Bianya, Sant Joan les Fonts, Montagut i Oix, Sant Jaume de Llierca, Argelaguer, Tortellà, Sales de Llierca, Sant Ferriol, Besalú, Beuda y Serinyà.

Considerando lo que prevé la Ley 54/1997, de 27 de noviembre, de regulación del sector eléctrico, modificada por la Ley 17/2007, de 4 de julio, son aplicables el Decreto 351/1987, de 23 de noviembre, por el que se determinan los procedimientos administrativos aplicables a las instalaciones eléctricas; el Real decreto 1955/2000, de 1 de diciembre, por el que se regulan las actividades de transporte, distribución, comercialización, suministro y procedimiento administrativo de autorización de las instalaciones de energía eléctrica, y el Decreto 1775/1967, de 22 de julio, sobre régimen de autorización, de ampliación y de traslado de industrias, así como los reglamentos técnicos específicos.

De Acuerdo con la Resolución de 11 de julio de autorización administrativa y de 24 de agosto de 2009, de aprobación de proyecto y reconocimiento de la utilidad pública, que lleva implícita la necesidad de ocupación de los bienes y derechos afectados por la ejecución del proyecto del cambio de tensión de 66 a 132 kV de la línea Olot - Serinyà en los términos municipales de Olot, La Vall de Bianya, Sant Joan les Fonts, Montagut y Oix, Sant Jaume de Llierca, Argelaguer, Tortellà, Sales de Llierca, Sant Ferriol, Besalú, Beuda y Serinyà, a los efectos de lo que prevé el artículo 52 de la Ley de expropiación forzosa de 16 de diciembre de 1954.

Visto que la relación concreta e individualizada de los bienes y derechos afectados, en cumplimiento de lo que exige el artículo 17 de la Ley de expropiación forzosa de 16 de diciembre de 1954, ha sido sometida a un periodo de información pública mediante el Anuncio publicado al DOGC núm. 4924 de 12.07.2007; al BOE núm. 168 de 14.07.2007; y a los diarios El Punt diari de 10.07.2007 y Diari de Girona de 09.07.2007.

De Acuerdo con lo que prevé la Ley de expropiación forzosa mencionada, acuerdo: Fijar la fecha siguiente para proceder a la redacción de las actas previas a la ocupación de los bienes y los derechos afectados. Día y hora: 11 de enero de 2010 a las 9.30 h de la mañana. Lugar: Ayuntamiento de Sant Joan les Fonts. Día y hora: 11 de enero de 2010 a las 12 h de la mañana. Lugar: Ayuntamiento de Argelaguer. Día y hora: 12 de enero de 2010 a las 10 h de la mañana. Lugar: Ayuntamiento de Montagut i Oix. Día y hora: 13 de enero de 2010 a las 9.30 h de la mañana. Lugar: Ayuntamiento de Sant Jaume de Llierca. Día y hora: 13 de enero de 2010 a las 12 h de la mañana. Lugar: Ayuntamiento de Besalú. Día y hora: 13 de enero de 2010 a las 16.30 h de la tarde. Lugar: Ayuntamiento de Sales de Llierca. Día y hora: 18 de enero de 2010 a las 9 h de la mañana. Lugar: Ayuntamiento de Sant Ferriol. Día y hora: 18 de enero de 2010 a las 11.30 h de la mañana. Lugar: Ayuntamiento de Beuda.   Al.legacions. Bassols Energia S.A. Reforma línea elèctrica subestació SE Olot-Argelaguer-SE Serinyà per canvi tensió 66Kv a 132Kv. Generalitat de Catalunya: Direcció General d´Urbanisme de Girona (PTOP). Registre Entrada núm 1361 Alegaciones   Bassols Energia S.A. Reforma línea elèctrica subestació Olot-Argelaguer-Serinyà canvi tensió 66Kv a 132Kv. Generalitat de Catalunya, Departament Política Territorial i Obres Públiques. Urbanisme RN:2007/029375/G. Registre Sortida núm 1029. 28 de març 2008   Ajuntament Argelaguer: Reforma línea elèctrica subestació Olot-Serinyà per canvi de tensió de 66 Kv. A 132 Kv. (Bassols Energia S.A. Endesa)   Autorització administrativa instal·lació línia elèctrica aèria SE Olot-(Argelaguer)-SE Serinyà per canvi de tensió de 66 kV a 132 kV.

Comments

Vall del Llierca, Argelaguer (Garrotxa): Argelaguer ordenances fiscals per a 2010.-Ajuntament d´Argelaguer, Núm 18559 BOP de Girona núm. 245 - 23 de desembre de 2009.

Anunci d’aprovació definitiva de la modificació de les ordenances fiscals per a 2010.

Dins del termini d’exposició al públic dels acords provisionals de modificació de les Ordenances fiscals, no s’han presentat reclamacions.

Per això, i de conformitat amb el que preveu l’article 17.3 del Real Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova la refosa de la Llei reguladora de les hisendes locals queden aprovats definitivament els acords provisionals adoptats pel Ple de l’Ajuntament en data 29 d’octubre de 2009, del contingut següent:

1.- Respecte a les taxes:

S’han incrementat les tarifes de l’ordenança fiscal reguladora de la taxa de subministrament d’aigua, d’acord amb l’estudi econòmic redactat per l’empresa Prodaisa, amb les següents tarifes: BLOC I: De 0 a 10 m³/ abonat / mes 0,5333€/ m³. BLOC II: Excés de 10 m³/ abonat /mes 0.5992€/ m³. Bloc industrial 0,5003€/ m³. Conservació de comptador: 0,8343 €/abonat/mes. Dret de connexió: 300,00€.

S’han incrementat les tarifes de l’ordenança fiscal reguladora de la taxa d’escombraries: Domicilis: -Habitatge 105,40€ -Habitatge amb una persona jubilada 55,22€ -Habitatge de temporada o deshabitat 105,40€. Establiments: -Botigues (fleca, queviures...) 105,40 € -Bars i restaurants 410,28€ -Cases de turisme rural 381,43€. Fàbriques: -Desconnectades del servei -No desconnectades del servei. *Categoria 1ª 376,03 €. *Categoria 2ª 753,28 €. *Categoria 3ª 935,11 €.

SEGON. Indicar que les ordenances fiscals vigents en l’actualitat, no ressenyades en el punt anterior, continuaran vigents fins que no se n’acordi la modificació o derogació.

TERCER. Aquestes tarifes seran aplicables a partir del dia 1 de gener de 2010, i el seu període de vigència es mantindrà fins que esdevingui la seva modificació o derogació expressa.

Contra l’aprovació de les Ordenances Fiscals, es podrà interposar recurs contenciós-administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en el termini de dos mesos comptats des del dia següent al de publicació d’aquest anunci en el Butlletí Oficial de la Província. Argelaguer, 14 de desembre de 2009. Josep Dorca i Serrat Alcalde

Comments

Rafael Fernández, Figueres (Girona): Vegueries o vagueries?.-Deixant a la dreta que el tema de l´Estatut encara no està resolt, deixant a l´esquerra que, segons tinc entès, canviar els límits provincials s´ha, també, d´aprovar al Constitucional i vol dir canviar la Constitució, què ens queda? Doncs un nou reality show made in Catalonia.
No en teníem prou amb l´Estatut, amb els diners que no hi són per fer més escoles o més CAP (bé, sí, però després no hi ha personal i no els poden obrir) però sí que hi són per obrir «ambaixades» i fer viatges amunt i avall encara ningú sap exactament per què?, amb una reforma de l´educació que no funciona i no és acceptada ni pels mateixos professionals?, amb els impostos de successions (ara sí, ara no), no en teníem prou amb els Millets i pillets que per tot el territori es passegen? ara treuen un nou show, The Vegueria show. Però jo, com que sóc tan ignorant, quan em van dir això de les vegueries ho vaig escriure «vagueries», i és clar, de seguida ho vaig entendre.
No vull ni pensar què seria d´aquest país si mai fóssim independents i ens governessin aquesta patuleia...
Mentrestant, una reflexió seriosa i dolorosa: la taxa d´atur a Catalunya és superior a la de tots els Estats Units, l´índex de misèria és altíssim (gent de casa, no inmigrants només, fotent-se de fred pels carrers) i ells, els senyorets que cobren sous i dietes enormes i paguen menys que la retenció a un aturat, segueixen amb el seu conte de fades... Potser que d´una punyetera vegada diguem prou.

Comments

Edicte d’exposició pública d’un expedient de modificació de crèdits.

El Ple de l’ajuntament de data 4 de desembre de 2009 va aprovar inicialment l’expedient número 2/2009 de modificació de crèdits en el Pressupost de 2009, el qual queda exposat al públic pel termini de quinze dies comptats des del següent al de la publicació d’aquest anunci al BOP de Girona. En l’esmentat termini els interessats podran presentar les reclamacions i/o els suggeriments que estimin convenients, d’acord amb allò que disposen els articles 169 i 177 del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text refós de la llei reguladora de les hisendes locals.

En el supòsit de no presentar-se reclamacions ni suggeriments en l’esmentat termini, s’entendrà aprovat definitivament sense necessitat d’adoptar nou acord.

Argelaguer, 9 de desembre de 2009. Josep Dorca i Serrat Alcalde

Comments

Es va dedicar a les anàlisis clíniques i va assolir una ocupació, no remunerada, en l'Institut Neurològic Municipal, formant-se al costat del doctor Roca de Vinyals. També feia transfusions i controlava als malalts en quiròfan. Així va conèixer al doctor Adolfo Llei, neurocirujà, que va acabar integrant-la com ajudant al seu equip. L'ajudava en l'anestèsia, que en neurocirugía era particularment difícil. En 1944, el doctor Llei i part de l'equip van passar a l'hospital Clínic. Oliveras va seguir amb una plaça de laboratori en el servei del doctor Gibert Queraltó, i ajudant en les anestèsies al doctor Llei. Una visita del doctor Robert Macintosh, figura mundial de l'anestèsia, a Barcelona va facilitar que se li atorgués una beca del British Council per especialitzar-se a Londres. Allà va estar gairebé un any, 1947, que va ser decisiu en la seva formació. Va conèixer al doctor Trueta a Oxford, amb qui estava el doctor Munt, també anestesista. Al seu retorn va ser una de les poques figures de l'anestèsia.

En 1941 es va casar amb Narcís Esplugas i Sabater, que va tenir durant anys una farmàcia en el carrer Sant Roc de Hostafrancs (Barcelona). Des de la farmàcia va intentar la realització d'anàlisis clíniques, que va aprendre amb la seva dona. Van tenir dos fills. Narcís Esplugas va ser un suport moral important perquè Oliveras pogués realitzar la seva carrera. Amb el temps, l'increment del treball va fer que hagués de disminuir el seu ritme i va arribar a la jubilació als setanta anys. El seu record ha restat entre els seus col·legues, que tenien preparat un homenatge davant del seu centenari.(text: Carles Hervàs i Puyal. Tradució al català: Juan R. Lejarza (Cal Music Argelaguer)

Comments

- GESTIÓ, LIQUIDACIÓ I RECAPTACIÓ, VOLUNTÀRIA I EXECUTIVA, DE:

-Impost sobre els Béns Immobles (urbana) -Impost sobre els Béns Immobles (rústica) -Impost sobre Activitats Econòmiques -Impost sobre Vehicles de Tracció Mecànica -Impost sobre l’Increment del Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana.-Taxa d’escombraries -Taxa cementiri. Data d’aprovació del plenari: 13 de juliol de 2009.

Data d’aprovació del plenari: 1 d’octubre de 2009.* La present delegació tindrà una vigència de quatre (4) anys, a comptar des del dia 1 de gener de 2010. Transcorregut aquest termini inicial, la delegació es prorrogarà tàcitament d

’any en any, llevat que qualsevol d’ambdues administracions acordi deixar-la sense efecte i així ho comuniqui a l’altra part amb una antelació mínima de sis (6) mesos.Les funcions esmentades es duran a terme a través de l’organisme autònom Xarxa Local de Municipis Gironins (XALOC), ens instrumental constituït a aquest efecte, i en els termes que quedin concretats en el conveni a subscriure entre les entitats delegant i delegada, d’acord amb el model tipus aprovat.

Publicar el present acord en el Butlletí Oficial de la Província de Girona i en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, per a general coneixement.

Girona, 20 de novembre de 2009. Enric Vilert i Butchosa President

Comments

Preguem per l'ánima de la Marisa Moreno i Oliveras que en pau descansi. Després de tants anys de sofriment per la malaltia, acceptada amb resignació i fortalesa immillorable, el Senyor Déu se t'enduu a la Jerusalem celestial. Agraieixo a tots els que l'heu conegut, als bons amics, familiars, els pobres entre els pobres, i a tots els que l'heu estimat, l'acompanyament i mostres de supon que li heu donat. La teva mare que tant t'ha estimat et tindrà sempre dins el seu cor, fins tornar-nos a retrobar. Un petó. M. Lluïsa

***

Marisa Moreno i Oliveras, Infermera, Argelaguer (Garrotxa Girona): En el cor de l'Àfrica....-M'és difícil definir i explicar el que va suposar per a mi l'estada de tres anys al continent africà. Sentiments, emocions, impotència, ràbia, tendresa, esperança, por, i tantes imatges i records que mai s'esborraran del meu cor.

Vaig viure al cor d'Àfrica; l'any 1994 a Burundi durant un any i mig, sis mesos a Camerun l'any 1997 i finalment a Rwanda un any.

Per a mi va ser una lliçó que la vida em va regalar. Aprendre a veure i viure altres cultures va suposar una lliçó de vida que va eixamplar el meu cor i la meva ment.

La fam: Reconec que quan t'enfrontes a la fam d'un poble i aquesta té rostres i històries úniques i irrepetibles tot darrera, apareixen un munt de preguntes que no acabes d'entendre mai.

La primera paraula que vaig aprendre del kirundi, llengua de Burundi, fou umukate, que significa pa... Sabem que hi ha aliments per a tothom però hi ha una gran majoria que no hi té accés. Cada dia moren al món 20.000 persones per la gana.

En els centres nutricionals on tractàvem els infants de patologies nutricionals (maresme i kwashiorkor) aquests nens eren molt més vulnerables a la resta de patologies.

La malària o paludisme era una malaltia endèmica que, en aquests països i juntament amb la SIDA, produeix la mortalitat infantil més alta.

I, sense cap dubte, la mort d'un infant no em va deixar indiferent....

Aquells infants que no tenen dret a l'educació, i en lloc d' estudiar han d'abastir d'aigua les seves llars així com conrear els camps.

L'educació és una eina per combatre la pobresa.

Malgrat això amb les poques joguines que ells se saben fabricar el seu somriure és com una gran llum. Tots els que hem tastat l'Àfrica recordem aquestes llumetes que sempre ens han esperançat.

Àfrica m'ha fet descobrir i comprendre perquè gent desesperada per la fam, guerres, manca de llibertat, es veuen obligades a deixar-ho tot i emprendre un viatge cap a un indret millor.

Àfrica, i sobre tot els africans, m'han ensenyat que malgrat la pobresa i la fam, té la riquesa en la seva gent, que lluita per aconseguir un món més humà. La dignitat de les persones no s'hauria de trepitjar mai.

Àfrica m'ha ensenyat que la felicitat no ve de fora sinó que es porta al cor. Fins i tot el més pobre ens pot donar el que nosaltres no hem aconseguit donar abans....

He començat aquestes paraules dient "En el cor de l'Àfrica..." i ara us asseguro que "....porto Àfrica i la seva gent al meu cor..."

Article Publicat a: FÒRUM SANITARI: BUTLLETÍ INFORMATIU, Número 8 - Octubre 2008 C/ Albereda, 3-5 17004 Girona info@forumsanitari.cat www.forumsanitari.cat

Comments

Julio Pérez Rodriguez, ExRegidor del Partit Socialista de Catalunya (PSC) a l´Ajuntament d´Olot (Garrotxa): Les incongruències d´Olot TV.-El director d´Olot TV esmerça moltes energies i molta retòrica a demostrar amb paraules, tot allò que després no aplica a Olot TV.
Per la meva trajectòria, vostè hauria de saber que respecto i he respectat totes les opinions i, quan he exercit responsabilitats de govern a l´Ajuntament, he servit sempre a tothom, entitats i persones, sense demanar la seva manera de pensar. La ciutat n´és testimoni.
S´equivoca Sr. Brosa. No es tracta de debatre opinions diferents sobre la informació, ni limitar-les a discrepàncies de caràcter polític com a vostè tant li agrada.
Jo em limito a posar en relleu evidències: d´una banda allò que els olotins assistents a l´acte han vist, i per l´altra tot allò que mai no podran veure en la televisió local, a causa del singular tractament informatiu que vostè aplica a Olot TV. Altrament, el que va fer amb la crònica de la primera pedra de l´hospital no és un cas aïllat, és només un exemple.
No ens faci combregar amb rodes de molí, repetint frases fetes i grandiloqüents que venint d´on vénen sonen a gastades. Els olotins no són vegetals asseguts davant d´un aparell de televisió als quals se´ls fa empassar qualsevol cosa. Només cal veure els informatius que programa o els seus debats per saber de què va la cosa.
No atacava el missatger Sr. Brosa. Si ataco algú és a vostè, portaveu evident d´una sèrie d´interessos partidistes, legítims particularment, però que vostè trasllada a la pantalla d´Olot TV i que són el contrari de la pluralitat, la professionalitat, el respecte i el servei públics que haurien de prevaldre sempre en un mitjà de comunicació.
I més encara a Olot TV, subvencionada generosament per les administracions i participada per l´Ajuntament d´Olot i el Consell Comarcal de la Garrotxa.   Les preferències d´Olot TV

Comments

Juan R. Lejarza, Argelaguer (Garrotxa): L´Alcalde perpetu del nostre poble d´Argelaguer.-La desafecció ciutadana respecte dels polítics efectivament ha augmentat arran dels casos de corrupció que s'han descobert , s'ha instal·lat una sensació d'impunitat que només es podrà superar amb el temps i l'aplicació de mesures correctores reals per trencar amb les dinàmiques d'opacitat que tradicionalment han envoltat l´Ajuntament d´Argelaguer en l'exercici de la política i la gestió pública. Amb falses promeses i compromisos incomplerts no s'arriba enlloc, o millor dit, s'arriba a la desafecció; limitació en l'exercici de càrrecs públics que permeti acabar amb la figura de l´Alcalde perpetu del nostre poble d´Argelaguer (Garrotxa), Josep Dorca i Serrat, i per la creació d'òrgans de control de la gestió pública amb poder i capacitat real per poder denunciar i censurar les males pràctiques i els abusos municipals.

Comments