Vall del Llierca, Argelaguer/Esponellà: Argelaguer al Consorci del riu Fluvià.-Butlletì Oficial Provincia de Girona (BOP) Núm. 143 – 28 de juliol de 2010 Núm. 10930 Ajuntament d´Esponellà (Pla d´Estany).

Edicte d’aprovació inicial de la constitució del Consorci del Fluvià i dels seus estatuts.
L’Alcaldessa de la Corporació en data 15 de juliol de 2010 ha adoptat el següent acord:
“El Ple de l’Ajuntament d’Esponellà, amb data 24 de febrer de 2010, va acordar el següent:
“Primer: Aprovar inicialment la constitució del Consorci denominat “Consorci del Fluvià” integrat pels ajuntaments de Argelaguer (Vall del Llierca), Bàscara, Besalú, Cabanelles, Crespià, Esponellà, Garrigàs, Maià de Montcal, Montagut i Oix (Vall del riu Llierca), Navata, Palau Sta. Eulàlia, Pontós, Sant Ferriol, San Jaume de Llierca, Sant Miquel de Fluvià, Sant Mori, Serinyà, Torroella de Fluvià, Ventalló, Vilaür i Vilademuls així com els Estatuts que el regeixen, que s’adjunten.
Segon: Acceptar l’encomana a l’Ajuntament d’Esponellà, per part de la resta de municipis que acordin la constitució del Consorci, dels tràmits de informació pública de l’acord de constitució amb la finalitat de realitzar-los conjuntament habilitant i facultant expressament a l’Alcaldessa de l’Ajuntament d’Esponellà per a la signatura dels documents necessaris. En el cas que durant el termini de informació pública no es presentessin al·legacions, aquests acords esdevindran definitius sense necessitat que el Ple adopti un nou pronunciament al respecte.
Tercer: Acceptar l’encomana a l’Ajuntament d’Esponellà que, en el cas que no es presentessin al·legacions al tràmit de informació pública, i els acords i els estatuts esdevinguin aprovats amb caràcter definitiu, procedeixi a la publicació d’un nou anunci en el BOP, en el DOGC i en el tauler d’anuncis, indicant que l’acord ha esdevingut definitiu i amb el text definitiu dels estatuts del Consorci del Fluvià. En cas que se’n presentin seran resoltes per la Corporació a qui corresponguin.
Quart: Nomenar membre del Consell Plenari del Consorci del Fluvià en representació d’aquest Ajuntament al Sr. ROGER BIOSCA ROVIRA, en la seva condició de regidor de Medi Ambient de l’Ajuntament d’Esponellà.
Cinquè: Trametre certificació d’aquests acords a la resta d’Ajuntaments interessats per al seu coneixement.
Sisè: Facultar àmpliament com en dret sigui necessari, a la Sra. Alcaldessa de la Corporació per al més eficaç desenvolupament d’aquest acord, inclusiu per a la signatura dels documents que siguin necessaris”.
Atès que els següents municipis han efectuat encomana dels tràmits de informació pública i posterior publicació de l’acord de constitució del Consorci: AJUNTAMENTS DE L’ALT EMPORDÀ - Palau de Sant Eulàlia 26/03/2010 - Cabanelles 09/03/2010 - Sant Miquel de Fluvià 13/11/2009 - Bàscara 07/05/2010 - Ventalló 23/03/2010 - Vilaür 15/03/2010 - Torroella de Fluvià 31/03/2010 - Sant Mori 01/03/2010 - Pontós 25/03/2010. AJUNTAMENTS DE LA GARROTXA - Sant Ferriol 22/03/2010 - Besalú 28/01/2010 - Argelaguer (Vall del Llierca) 06/05/2010 - Sant Jaume de Llierca (Vall del Llierca) 27/05/2010 - Maià de Montcal 03/03/2010. AJUNTAMENTS DEL PLA DE L’ESTANY - Vilademuls 07/03/2010 - Serinyà 11/03/2010 - Crespià 14/04/2010.
D’acord amb l’anterior ACORDO:
Primer.- Procedir a realitzar l’exposició pública de l’aprovació inicial de la constitució del Consorci denominat “Consorci del Fluvià”, així com dels seus estatuts”.
Els ajuntaments relacionats, en la data indicada, van adoptar els següents acords:
“Primer: Aprovar inicialment la constitució del Consorci denominat “Consorci del Fluvià” integrat pels ajuntaments de Argelaguer (Vall del Llierca), Bàscara, Besalú, Cabanelles, Crespià, Esponellà, Garrigàs, Maià de Montcal, Montagut i Oix, Navata, Palau Sta. Eulàlia, Pontós, Sant Ferriol, San Jaume de Llierca, Sant Miquel de Fluvià, Sant Mori, Serinyà, Torroella de Fluvià, Ventalló, Vilaür i Vilademuls així com els Estatuts que el regeixen, que s’adjunten.
Segon: Encomanar a l’Ajuntament d’Esponellà, en nom de l’Ajuntament de ............, dels tràmits de informació pública de l’acord de constitució amb la finalitat de realitzar-los conjuntament habilitant i facultant expressament a l’Alcaldessa de l’Ajuntament d’Esponellà per a la signatura dels documents necessaris. En el cas que durant el termini de informació pública no es presentessin al·legacions, aquests acords esdevindran definitius sense necessitat que el Ple adopti un nou pronunciament al respecte.
Tercer: Encomanar a l’Ajuntament d’Esponellà que, en el cas que no es presentessin al·legacions al tràmit de informació pública, i els acords i els estatuts esdevinguin aprovats amb caràcter definitiu, procedeixi a la publicació d’un nou anunci en el BOP, en el DOGC i en el tauler d’anuncis, indicant que l’acord ha esdevingut definitiu i amb el text definitiu dels estatuts del Consorci del Fluvià. En cas que se’n presentin seran resoltes per la Corporació a qui corresponguin.
Quart: Disposar que un cop transcorregut el termini d’informació pública es trameti a l’Ajuntament d’Esponellà, un certificat del resultat de la informació pública a l’efecte de procedir, si és el cas, a la publicació dels acords definitius.
Cinquè: Nomenar membre del Consell Plenari del Consorci del Fluvià en representació d’aquest Ajuntament al Sr. .............. en la seva condició de regidor/alcalde de la Corporació.
Sisè: Trametre certificació d’aquests acords a l’Ajuntament d’Esponellà i a resta d’Ajuntaments interessats per al seu coneixement.
Setè: Facultar àmpliament com en dret sigui necessari, al Sr./a. Alcalde/ssa de la Corporació per al més eficaç desenvolupament d’aquest acord, inclusiu per a la signatura dels documents que siguin necessaris”.
L’exposició pública dels acords adoptats es realitza de forma conjunta de conformitat amb els acords adoptats pels respectius ajuntaments. L’expedient se sotmet a informació pública pel termini de 30 dies, per tal que els interessats hi puguin presentar al·legacions, esmenes, reclamacions i suggeriments. En el supòsit que no se’n formulin els acords esmentats quedaran aprovats amb caràcter definitiu de conformitat amb l’article 160 del Decret 179/1995 pel qual s’aprova el reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals de Catalunya. Esponellà, 15 de juliol de 2010 Rosa Teixidor i Planells Alcaldessa    Consorci de la Vall del Llierca riu Fluvià

Comments

Vall del Llierca, Argelaguer/Sant Jaume de Llierca: Referèndum popular i planta de triatge de la Garrotxa.-L'alcalde i empresari de Sant Jaume de Llierca, Enric Llongarriu (CiU), va apuntar que l'Ajuntament es planteja la possibilitat de fer una consulta sobre la ubicació de la planta de triatge de la Garrotxa (PDT) en uns terrenys contigus al polígon de Politger. Llongarriu va precisar que el referèndum es farà si l'Ajuntament observa un posicionament majoritari dels veïns en contra de la planta de triatge. En canvi, si el govern municipal detecta una postura a favor de la planta, la consulta no es farà. La causa de la possible consulta, segons Enric Llongarriu, és perquè l'Ajuntament vol combatre la idea, a partir de la qual hi ha veïns que atorguen l'exclusivitat de la decisió d'acollir la planta de triatge als membres de l'equip de govern i al Consell Comarcal-Sigma.
El concepte de referèndum va sorgir en la reunió entre autoritats i veïns que fa pocs dies va tenir lloc al Casal de la Gent Gran. A l'assemblea, van assistir-hi el president i empresari del Consell Comarcal de la Garrotxa i Alcalde de Sant Joan les Fonts, Joan Espona Agusti (CiU), el vicepresident del Consell i Regidor a la oposició del Ajuntament d´Olot, Josep Berga Vayreda (CIU), i tècnics del Consorci de Medi Ambient i Salut Pública de la Garrotxa (SIGMA).
Segons Enric Llongarriu, els assistents a la reunió es van mostrar en la seva majoria contraris a la ubicació de la planta de triatge al municipi.
Segons el responsable de Medi Ambient del Consell Comarcal, Josep Berga, l'Ajuntament i el Consell Comarcal han decidit crear una comissió de seguiment de la planta de triatge. Segons ell, la comissió estarà formada per membres de l'Ajuntament, del Consell, dels grups a l'oposició a Sant Jaume de llierca (Vall del Llierca), per l'alcalde de Montagut i Oix, i per qualsevol veí que estigui interessat en la planta. .
L'Ajuntament, dies enrere, va organitzar una visita a una planta de triatge ubicada a Barcelona, la visita no va tenir lloc per falta d'inscripcions de veïns.
El grup municipal d'ERC a l'oposició encara no ha fet pública una posició del tot contrària a la planta de triatge. El que sí ha criticat, a través de notes de premsa, és la gestió informativa i participativa de l'Ajuntament i del Consell sobre el tema. ERC disposa d'un bloc a Internet, en el qual els veïns exposen les seves opinions sobre la planta, el bloc conté opinions contràries a l'equipament de veïns de Sant Jaume i del barri de la Cometa de Montagut Oix.   Tots som víctimes del Sigma   Garrotxa, novament la “Planta de Triatge de Residus Comarcal“ al municipi de Sant Ferriol   Ni residus ni pedrera, salvem Sant Aniol de Finestres, salvem la Vall de Llémena   Els Ajuntaments de Convergencia i Unió (CiU), no volem la Planta de Triatge als seus municipis

Comments

Vall del Llierca, Argelaguer/Olot: Argelaguer, exposició pública del compte general any 2009.-Butlletì Oficial Provincia de Girona (BOP) Núm. 134 – 14 de juliol de 2010 Núm. 10278 Ajuntament d´Argelaguer (Garrotxa).

Edicte d’exposició pública del compte general any 2009.

Formulats els comptes generals d’aquest ajuntament corresponents a l’any 2009, s’exposen al públic junt amb els seus justificants i els informes de la Comissió de Comptes durant el termini de quinze dies i vuit més, als efectes del seu examen i presentació de reclamacions i observacions que es considerin adients contra els esmentats comptes de conformitat amb l’article 212 del RDL 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals.

Argelaguer, 2 de juliol de 2010. Josep Dorca i Serrat Alcalde.

Comments

Vall del Llierca, Argelaguer/Girona: Argelaguer cimentació camí del Guilar.-Mitjançant decrets de data 26 de maig de 2009, es va acordar aprovar inicialment el projecte “Pla de Camins 2009”. L'esmentat projecte afecta al camí del Guilar al municipi de l´Ajuntament d'Argelaguer (Vall del Llierca).

L'esmentat projecte es va sotmetre a informació pública en el Butlletí Oficial de la Província de Girona (BOP) de data 10.06.2009 i en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) de data 12.06.2009, i es va notificar al Ajuntament d´Argelaguer als efectes de presentació d'al·legacions per qualsevol interessat; l´Ajuntament no ha donat cap informació als veïns, veieu l´ùltim número de la revista municipal l´Argelaga.

El projecte ha tingut inici a l´Abril de 2010 amb el suport de la Generalitat de Catalunya (PSC-PSOE), Departament de Política Territorial i Obres Públiques (PTOP). DG Arquitectura i Paisatge. Técnic Director: Área d´urbanisme i edificació, Consell Comarcal de la Garrotxa. Constructor afortunat: Agusti y Masoliver, S.A.

Per agafar aquet camí deurem sortir des del polígon industrial dic "Portella" d’Argelaguer, passem el Fluvià i deixem la pista esquerra per a enfilar-nos per la dreta cap a l’Oratori de Guifreu, seguirem més amunt a la dreta que resseguim fins a can Serra únic edifici d´estil gòtic del poble d´Argelaguer i catalogat com Patrimoni cultural i abandonat per les autoritats municipals, al front nostre, pugem a l’ermita de la Mare de Déu del Guilar, deixant can Serra a l’esquerra, seguim bona pista que va cap a Ca n’Abulí.    L´Oratori de Gifreu, Església de Nostra Senyora del Guilar Argelaguer

Comments

Argelaguer/Girona, Vall del Llierca: Argelaguer programa Viure al Poble.-Set pobles de les comarques gironines rebran 3,4 milions d'euros del programa Viure al Poble, que es finança amb fons de la Unió Europea (Feder) i de la Generalitat de Catalunya (PSC-PSOE). Els projectes escollits pel Departament de Governació (ICV-EUiA) han estat els d'Argelaguer (Garrotxa), Agullana, Avinyonet de Puigventós, el Far d'Empordà, Vilamaniscle, la Tallada d'Empordà i Palol de Revardit. Aquesta és la segona convocatòria d'aquest programa que vol reactivar l'economia i evitar el despoblament de pobles de menys de 2.000 habitants.

En total, a tot Catalunya s'han subvencionat 28 projectes amb 13,5 milions d'euros, dels quals el fons europeu per al desenvolupament regional (Feder) aporta 12,29 milions € i la Generalitat de Catalunya, 1,22 milions €. En la segona convocatòria s'han escollit 28 dels 70 projectes presentats. El programa subvenciona el 55% del projecte i els ajuntaments hi han de posar la resta. En el cas de la demarcació de Girona, són set pobles.

A Argelaguer (Vall del Llierca) milloraran els ponts i les palanques que creuen el torrent del Vinyot, reformaran el pont del Vinyot del carrer Major, arreglaran el paviment dels carrers i places del nucli antic i recuperaran les avingudes arbrades a les entrades del poble.   Projecte tècnic sobre el torrent Vinyot   Argelaguer, al·legacions presentades al projecte: pas del carrer Major sobre el Torrent del Vinyot   Pla d'Acció Local per a la Sostenibilitat d'Argelaguer Fase 1 - DOCUMENT III. Diagnosi municipal

Comments

Toni Yus Plazuelo: Capitalisme o socialisme?.-El 8 de maig de l'any passat, el sociòleg José Luis Zárraga, en article al diari Público, tractava sobre quin model economicosocial era preferent, si el capitalista o el socialista. Els països estudiats eren Espanya i els EUA.

A l'enquesta dels EUA es va preguntar quin sistema els semblava millor, si el capitalista o el socialista. Al país capitalista per antonomàsia, solament poc més de la meitat de la població (un 53%) es decideix pel capitalisme, un 20% considera millor el socialista i un altre 27% no està segur de quin és millor.

A l'enquesta espanyola, el sistema capitalista solament sembla millor a un 27% i un 25% prefereixen el socialista. Els que no es defineixen es subdivideixen en un 21% que no troba preferible cap dels dos i un 27% que no sap què opinar. És significatiu que, si separem per sexes, són més els homes els que consideren millor el sistema capitalista que el socialista (34% per 27%); però entre les dones la preferència s'inverteix (20% per 23%), cosa que mostra la naturalesa de les dones en general, tendents a la solidaritat i la cooperació davant la característica competitivitat masculina.

En tots els casos, les diferències són lleugeres, la qual cosa suposa una situació d'equilibri en la qual el debat ideològic sobre el sistema està obert 20 anys després de la caiguda del socialisme. El discurs ideològic sobre les excel·lències del sistema capitalista i el fracàs i la inviabilitat del sistema socialista no ha aconseguit imposar-se fàcilment a l'experiència pràctica d'un sistema capitalista que ara, en crisi sistèmica, tendeix a concentrar-se en mans d'uns pocs que ara per ara tenen més poder que els mateixos presidents i caps d'Estat i són els que vertaderament governen. Les advertències sobre els perills i la naturalesa del capitalisme finalment han demostrat ser certes. ¿Què cal fer?

Comments

Jaume Delgado Fernández, Sant Esteve de Llémena: Bancs, caixes i euros, al servei del país?.-Recordo els anys 60, 70 i 80, en què Caixes i Bancs et feien un préstec per ajudar-te a fer realitat els teus somnis: comprar una casa, un cotxe?. Aleshores tots intentaven ajudar-te al màxim possible perquè poguessis realitzar les teves il·lusions, i cobraven uns interessos força adients, cosa que et permetia no passar penúries i, sense un ànim de lucre tan representatiu com en l´actualitat. Malauradament els temps canvien i, als anys 90, van veure un gran negoci en el fet de collar la gent treballadora i a la petita i mitjana empresa per embutxacar-se els nostres diners sense contemplacions i cobrant impostos i recàrrecs per a tots els serveis, els quals, per cert, deixen molt a desitjar, en molts sentits i, si demanes ajuda, te la deneguen de manera sistemàtica encara que puguis pagar, tot i que a vegades ho facis amb un petit retard (provocat és clar, perquè no podem cobrar just a final de mes i ells no esperen ni a l´últim dia de mes per cobrar-te els rebuts). Per què no busquen alguna manera per ajudar realment el treballador que amb prou feines pot arribar a final de mes però que clarament demostra la seva voluntat de pagar-ho tot? Per què el govern ajuda unes entitats que ni tan sols respecten aquestes persones i no volen ajudar-les fins que la situació millori? Per què el Govern ajuda a­questes entitats amb diners del poble en lloc d´ajudar al poble? Almenys, si les entitats ens ajudessin...
Després de viure el que estic vivint i, malauradament, el que està vivint molta gent, voldria que empreses i treballadors féssim un boicot a bancs i caixes i es demanés als empresaris que tornem als anys 60 i 70, i ens tornin a pagar el sou a mà, sense passar per cap entitat perquè, al cap i a la fi, Hisenda i la Seguretat Social ens tindrien controlats com fins ara si reben les nostres nòmines, pagaríem igual els nostres impostos. No crec que faci falta que ens ingressin els diners als Bancs o Caixes, ja anirem nosaltres a pagar els nostres deutes en mà perquè així no continuïn fent negoci amb els nostres estalvis. Si volen diners que treballin com ho fem els altres.
Espero que surti alguna entitat que ajudi la gent amb problemes sense fotre´ns el poc que tenim, tinguem o no nosaltres també, part de culpa en aquesta crisi, perquè essent potser els menys culpables en som els grans perjudicats.
Si cal continuarà..

Comments

Argelaguer, Vall del Llierca: Argelaguer, al·legacions presentades al projecte: pas del carrer Major sobre el Torrent del Vinyot.-Butlletì Oficial Provincia de Girona (BOP) Núm. 117 – 18 de juny de 2010 Núm. 9166 Ajuntament d´Argelaguer (Garrotxa).
Anunci de desestimació d’al∙legacions i d’aprovació definitiva d’un projecte d’obres.
El Ple de l’ajuntament d’Argelaguer, en la sessió extraordinària de data 15 d’abril de 2010, va adoptar els següents acords, en relació a les al·legacions presentades al projecte “Modificació i Millora del pas del carrer Major sobre el Torrent del Vinyot”.
“El Ple de l’Ajuntament, en data 23 de setembre de 2009, va aprovar inicialment el projecte de “Modificació i millora del pas del c/ Major sobre el torrent del Vinyot”.
Aquest projecte es va sotmetre a informació pública mitjançant publicació en el BOP núm. 196, de 13 d’octubre de 2009 i comunicació a les persones interessades.
En el termini d’exposició pública es van presentar dues al·legacions: una de la Sra. Josepa Vila Presas i l’altra del Sr. Joan Terradas Ayats.
Vista la resolució de l’Agència Catalana de l’Aigua de data 23 de febrer de 2010, la qual autoritza les obres de “Modificació i millora del pas del carrer Major sobre el torrent del Vinyot”, la qual consta en l’expedient.
Vistos els informes tècnics de desestimació d’al·legacions contra el projecte “Modificació i millora del pas del carrer Major sobre el torrent del Vinyot”, de data 19 de març de 2010, els quals consten en l’expedient administratiu.
El Ple acorda:
Primer.- Desestimar les dos al·legacions formulades d’acord amb l’informe tècnic de data 19 de març de 2010, una còpia del qual es traslladarà als al·legants com a motivació d’acord, tal com disposa l’art. 54 de la Llei de procediment administratiu.
Segon.- Aprovar definitivament el projecte d’obres de “Modificació i millora del pas del c/ Major sobre el torrent del Vinyot”, redactat per l’enginyeria Serconsttec Garrotxa, SL.
Tercer.- Notificar aquest acord als interessats.
Quart.- Publicar-ho en el BOP i DOGC.
Contra aquests acords, que són definitius en via administrativa, els interessats hi poden interposar recurs contenciós-administratiu, en el termini de dos mesos a comptar des de l’endemà de la seva publicació.
Es podrà interposar també qualsevol altre recurs o procediment d’impugnació o reclamació previst en la legislació vigent. Argelaguer, 19 d’abril de 2010. L’alcalde Josep Dorca i Serrat   Projecte tècnic sobre el torrent Vinyot

Comments

No havent-se presentat reclamacions contra l’acord de Ple de data 6 de maig de 2010, d’aprovació inicial de la primera modificació de crèdit del pressupost 2010, la qual es va exposar al públic mitjançant edicte publicat en el BOP núm. 95, de 19 de maig de 2010, i en el tauler d’anuncis de l’ajuntament, l’acord d’aprovació inicial ha quedat elevat a definitiu. En compliment de l’article 177.2 del RDL 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei estatal 39/1988, reguladora de les hisendes locals, es publiquen la modificació:

>Pressupost d'ingressos 2010.

Cap 1: Impostos directes: Consig. Inicial 130.500,00€ Modif. Núm.1 0€ Consig. Final 130.500,00€.

Cap 2: Impostos indirectes: Consig. Inicial 15.000,00€ Modif. Núm.1 0€ Consig. Final 15.000,00€.

Cap 3: Taxes i altres ingressos: Consig. Inicial 61.250€ Modif. Núm.1 3.900,00€ Consig. Final 65.150,00€.

Cap 4: Transferències corrents: Consig. Inicial 122.509,00€ Modif. Núm.1 11.436,88€ Consig. Final 133.945,88€.

Cap 5: Ingressos patrimonials: Consig. Inicial 5.100,00€ Modif. Núm.1 0€ Consig. Final 5.100,00€.

Cap 7: Transferències de capital: Consig. Inicial 204.636,00€ Modif. Núm.1 54.672,03€ Consig. Final 259.308,03€.

Cap 8: Actius financers: Consig. Inicial 0,00€ Modif. Núm.1 122.505,69€ Consig. Final 122.505,69€.

TOTAL: Consig. Inicial 538.995,00€ Modif. Núm.1 192.514,60€ Consig. Final 731.509,60€.

>Pressupost despeses 2010.

Cap 1: Despeses personal: Consig. Inicial 106.625,00€ Modif. Núm.1 7.278,60€ Consig. Final 113.903,60€.

Cap 2: Des. Béns corrents: Consig. Inicial 203.185,00€ Modif. Núm.1 14.930,00€ Consig. Final 218.115,00€.

Cap 3: Despeses financeres: Consig. Inicial 100,00€ Modif. Núm.1 0€ Consig. Final 100€.

Cap 4: Transferències corrents: Consig. Inicial 14.085,00€ Modif. Núm.1 0€ Consig. Final 14.085,00€.

Cap 6: Inversions reals: Consig. Inicial 215.000,00€ Modif. Núm.1 170.306,00€ Consig. Final 385.306€.

TOTAL: Consig. Inicial 538.995,00€ Modif. Núm.1 192.514,60€ Consig. Final 731.509,60€.

Contra aquest acord, que esgota la via administrativa, els interessats poden interposar recurs en via Contenciosa i Administrativa davant el Jutjat Contenciós-administratiu de Girona, dins el termini de dos mesos, comptats a partir de l’endemà d’aquesta publicació. Argelaguer, 9 de juny de 2010. Josep Dorca i Serrat Alcalde   Argelaguer aprovació inicial del pressupost general i la plantilla de personal per a 2010

Comments

Matías Vallés: La reforma laboral, en síntesi.-Article 1. L'edat de jubilació es fixa en 132 anys. Si el treballador morís abans -un dels fraus més freqüents en l'absentisme laboral-, el temps no complert serà acumulat sobre els seus hereus.
Article 2. La baixa laboral per malaltia només es concedirà a partir d'una pèrdua acreditada de dos litres de sang per hora. En cas de patir un infart en el lloc de treball, l'empleat serà reanimat pels seus companys, amb crits com ara "Ànims, Paco, que només és una sufocació", acompanyats de tranquil·litzadors copets a l'esquena.
Article 3. Es manté íntegrament la indemnització de 45 dies per any treballat, per considerar-se un dret inalienable, però aquesta quantitat serà abonada a partir d'ara pel treballador a la seva empresa, en compensació per la formació i tracte rebuts.
Article 4. Una vegada que s'hagi desprès de tota la seva plantilla, una empresa podrà acomiadar també els treballadors d'altres empreses sense relació amb la seva, per agilitar així els fluxos del mercat laboral.
Article 5. El salari mínim interprofessional assolirà la seva definició més exacta, un euro al mes. El salari màxim serà el botí.
Article 6. Es mantenen sense variació els drets a vacances, que seran gaudits cada any per un deu per cent de la plantilla després de l'oportú sorteig, a fi de preservar la productivitat.
Article 7. L'arbitratge en cas de conflicte entre treballador i empresa serà resolt setmanalment en el programa "Sálvame de luxe", per defugir els retards de les tramitacions judicials.
Article 8. Les pensions per a jubilats tindran bidet i habitacions d'un mínim de sis metres quadrats.
Article 9. Seran acomiadats tots els treballadors que escriguin articles estúpids ridiculitzant una reforma laboral valenta, a la qual mai s'haurien atrevit els governs del Generalísimo Franco. Signat: José Rockefeller, ministre de Treball.

Comments

És per això que insto l'Ajuntament d'Olot (Garrotxa) que, davant el col·lectiu que represento, desmenteixi les acusacions per mi exposades pel que fa al tracte preferencial de l'ens envers una minoria, ja argumentades en escrits anteriors, i que especialment desmenteixi que no és cert que hagi rebut diverses denúncies respecte a la intromissió professional d'altres llicències foranes, que actuen en l'àmbit d'Olot, sense haver pres les mesures oportunes per evitar-ho; que no és cert que existeixi un tracte de favor, que afavoreix una minoria del col·lectiu a l'hora de promocionar la nostra professió davant la restauració i l'hostaleria local, i que no és cert que hagi fet els possibles perquè la concessió de viatges relacionats amb el Departament de Salut no sigui equitatiu entre tot el col·lectiu, sense afavorir una minoria.

Sí que puc afirmar que després d'haver destapat el greuge comparatiu al qual estem sotmesos la majoria del col·lectiu de taxistes, hi ha hagut un canvi significatiu, especialment pel que fa a la concessió d'aquests viatges relacionats amb el Departament de Salut. Coincidència o no? Així doncs, convido l'Ajuntament que actuï des del principi d'igualtat, respectant, és clar, la competitivitat, però sense que això comporti cap tracte de favor envers ningú.   Taxis a Olot   Indignació per l´aprovació de més llicències de taxi.   Privilegis o tractes de favor.

Comments

Per a totes aquestes preguntes tenim almenys una resposta: nosaltres sí que creiem en la nostra tasca, en la voluntat de transmetre valors i coneixements als més petits, perquè el dia de demà, si és possible, facin les coses millor que els qui ho fan avui.

Perquè nosaltres no hem fet vaga, però sí que volem fer sentir la nostra veu. Volem expressar la nostra preocupació pel que està succeint, i també la nostra incertesa pel futur.

Perquè és la nostra responsabilitat.

Adscripción de centros educativos de la Garrotxa sostenidos con fondos públicos

Comments

Besalú Comtat Pirinenc (IX): La unió dels Comtats de Cerdanya i Besalú.-Sunifred de Cerdanya conservà units els estats de Cerdanya-Conflent i Besalú-Vallespir fins a la seva mort. Protector de les cases religioses, va repartir entre diversos monestirs les propietats que posseïa de lliure disposició al raval d'Elna (Conflent, ara França). El 1er. de gener de l´any 957 havia donat a Santa Maria de Ripoll (Ripollès) la vil.la d'Evol (1); el 28 de març del mateix any féu donació de la vil.la de Pi, amb la seva església de Sant Pau, a l'abadia de Sant Pere de Camprodon (2); el 30 de setembre de l´any 959, la de Fillols al monestir de Sant Miquel i Sant Germà, de Cuixà, el territori de la qual s'estenia fins al cim del Canigó (3), i el 8 de març de l´any 961 féu donació a aquest darrer cenobi de l'alou Pera-cals (Peracals) (4).
Recordarem que el dia 4 de maig de l´any 959 el levita Miró, germà del comte Sunifred, va fer donació al monestir de Sant Joan de Ripoll i a les seves monges de l'alou de "Tolosa", situat a la vall de Vallfogona (Vallfogona de Ripollès) i comtat d'Ausona (Osona), que manifesta posseir per donació del comte Borrell de Barcelona (5), descrivint llurs termes en la següent forma: "terminat ipse alaudes de una latus in ipso alaude de Sancti Iohanne vel in ipso Feo et de alia in ipsa Serra de Melangno (Melany, ara dic Milany), de tercia parte afrontat in ipso alaudes de Sancta Maria que nominant víllare Gatunó (terme de Joanetes al municipi o ajuntament de la Vall d´en Bas Garrotxa), de quarta parte in ipsa strada que pergit ubique". Així mateix dóna al propi monestir un alou "ad ipsa Arza" (Salarsa), que diu posseir per donació del seu germà el comte Guifred II de Besalú (Garrotxa). Els termes d´aquest alou eren: "de una latus in Beiedo (Baget ara Beget a l´Alta Garrotxa) vel in ipsa villa que dicunt Petra (Pera) et de alia parte in serra de Longania (entre Camprodon i Bolós) et de quarta parte in ipso alaude de Sancto Petro (Sant Pere de Camprodon), vel in ipso pugo Calvell" (6).
A l'any següent, 960, el dia 23 d´abril (dilluns de la Pasqua de Resurrecció) tingué lloc la consagració de l´església de Sant Julià de Vallfogona pel bisbe Ato, d´Ausona (Osona). Aquesta església havia estat erigida per l´Abadessa Raulo, de Sant Joan de Ripoll, la qual li féu ofrena d´una casulla, alba, estola i un manípul, concedint.li altrament el senyor Bisbe els delmes, primícies i ofrenes dels fidels de la Vall. Els límits parroquials, consignats a l´acta, eren com segueix: "de parte orientis in Collo de Cannas (Coll de Canes), et de meridie in Melango (Melany, existeix el Castell Milany) et pervadit ad castello Palumi (Castell Palom), de cociduo in rivo de Arzamala (7), de parte namque circi afrontat in ipsa Serra de Sancti Ioannis cenobii et pervadit ad ipsa Stela" (8).

Sunifred, acompanyat dels seus germans Oliba i Miró, levita, permutaren el 19 de maig de l´any 964 l'alou de Vitranus (Vidrà), del Comtat d'Ausona, per altres alous del Comtat de Besalú propis del monestir de Sant Joan de Ripoll i de la seva Abadessa Fredeburga, situats "in locum qui dicunt Arca (Sa Arca o Salarsa) vel in locum que nominant valle Landarense (de Llandrius) sive Camporotundo (Camprodon) vel eciam Fraxaneto (Frexanet) vel in locum que nuncupant Genestosa" (Ginestosa, a Molló) (9).
Després de l'assassinat del comte Guifré II, marxà a Terra Santa el monjo Jofre, primer Abat de Camprodon. Passaren sis anys i com que no tornava d´aquelles llunyanes terres; ni res no se sabia d´ell, els monjos pregaren al comte Sunifred la gràcia de nomenar-los nou abat. El comte consultà el cas amb el Bisbe Arnulf, essent nomenat Teodoric, segons acta firmada el 29 de juny de l´any 962 pel senyor Bisbe, diversos sacerdots, levites i monjos, i també pels comtes Sunifred i Oliba. Si bé estigué present a l´acte el germà d´aquests darrers, Miró, encara levita, no va firmar el document (10).
Sunifred va continuar protegint el nou cenobi de Camprodon: el 12 de juny de l´any 965 li féu donació de l´alou de Frexanet (11), i el 10 d'agost del mateix any, li va concedir tots els alous que posseïa a la parròquia de Sant Pere de Montagut, lloc de "Palau" (Argelaguer a la Vall del Llierca), aixó és, els de Molí Vell, Morranyà, Golós, Vallmajor i Poliger (Sant Jaume de Llierca), compresa la ribera del riu Fluvià en tota l´extensió de l´alou, molins, preses d'aigua, dret de pesca, etc. Afegí a la donació els masos de Palau (al Montpalau d´Argelaguer), Puig, Roca, Casadellà, Fàbrega, els Angles (prop de Castellfollit de la Roca), Vinyoles, Solà, Bosch, Cavorca, Prat, Pontil, Costa, Giulà, Camps, Ordil, Sumi i Exart, i les bordes o mig masos d´Artigues, Torta, Gibert, Bedil i Soler. En la donació anaven compresos els drets civils i criminals, aixó és: "hominibus et feminis, censibus et usaticis, agrariis et terrameritis, omicidiis et effussione sanguinis, latrociniis et omnibus aliis placitis atque justiciis" (12).
El 10 d´agost del citat any 965, Sunifred donó també a Santa Maria d´Arles el territori de "la Perxa", al Comtat de Cerdanya, afrontat a llevant i tramuntana amb la Tet i la parròquia de Prats de Balaguer; a migdia amb els Pirineus i a ponent amb el territori de Bolquera, del qual el separava "la strata francisca superiore usque ad guado Redesso, et sic tenditur per ipsa Ted" (13). Al propi monestir li féu donació, el 30 d´octubre d´aquell any, d´uns altres alous de la Cerdanya "in locum quem vocant Inforcatos et in Mulcaria", els quals posseïa "per aprisionem et donitum matris mee Avaneae Comitissa" (Comtessa Avane, coneguda per Ava) (14).
Essent encara fadrí, Sunifred II va morir entre l´octubre de l´any 965 i el mes de juny de l´any següent. En el seu testament, atorgat el 1er. d´octubre del 965, nomena marmessors els seus fidels Bernat Isern, vescomte de Conflent, a Bernat, vescomte de Cerdanya, i a Ennego (possible antecessor de Bernat en el càrrec vescomtal, més conegut per Falencio); Ermemir; Oriol de Tortellà, i a Miró, prevere, el seu germà. Ratifica els béns donats als monjos benedictins de Santa Maria de Ripoll, Santa Maria d´Arles, Sant Pere de Rodas, Sant Pere de Camprodon, Sant Joan de Ripoll, Sant Llorenç de Bagà, Sant Pau de Fenollet (15), Sant Martí de Senz (16), Sant Miquel i Sant Germà de Cuixà (Conflent), Sant Esteve de Banyoles (Pla d´Estany), Sant Andreu de Sureda (Rosselló) i Sant Sebastià "qui est situs juxta alveum Esna".

També féu diverses donacions a les esglésies i catedrals de Santa Maria d´Urgell; Santa Cecilia (Comtat d´Urgell); Sant Pere d´Ausona (o de Vic); Santa Creu de Barcelona; Santa Maria (Catedral Barcelona) i Sant Feliu de Girona; Santa Eulàlia d´Elna; Sant Just de Narbona: Sant Nazari i Sant Sabondor de Carcassona; Santa Maria del monestir Urbione (La Grassa), i Santa María d´Amer. Les propietats de lliure disposició les reparteix entre els seus germans: a Oliba (que el segueix en l´edat) li fa donació de diversos alous a la Cerdanya (Llívia, Isòbol, etc.), i a Miró, clergue, els que posseïa a Besalú (Faras o Fares, Parets, Plantats de Besalú, etc.) (17). Els vescomtes Isern i Bernat, com a marmessors, donaren possessió al monestir de Camprodon i els seus monjos, el dia 30 d´octubre de l´any 966, de les propietats concedides a Palau de Montagut, Molí Vell, Morranyà, bosc de Poliger, La Pinya, valls de Baget i Pi del Conflent, aquest amb l´església, delmes i primícies (18).

Notes:

(1) Pere de Marca: Marca Hispanica, ap. XCII, cols. 871-872.
(2) F. Monsalvatje: Colección Diplomática del Condado de Besalú, vol. I, pàgs. 193-194.
(3) Bernat Alart: Cartulaire Roussillonnais, pàgs. 21-23.
(4) Pere de Marca: Marca Hispanica, ap. XCVI, cols. 876-879.
(5) Efectivament; els alous de "Tolosa" i "Colldecanes" havien estat donats el 19 de març de l´any 955 pel comte Borrell, de Barcelona, a Miró, fent constar que els havia adquirits del seu difunt pare el comte Sunyer. (Arx. Cor. Aragó. Perg. 42 del comte Sunifred).
(6) Arx. Cor. Aragó. Perg. 55 del comte Sunifred.
(7) O de "Arcamala", ribera que neix prop del mas "Sentigosa" i té el seu desguàs a la vora esquerra del riu Ter, a Sant Joan de les Abadesses. El nom d´"Arca mala", nom termenal, fou aplicat a la serra de Sentigosa a l´Edat Mitjana, per limitar dita serra els antics territoris d´Egosa i Bassi.
(8) Arx. Cor. Aragó. Perg. 59 del comte Sunifred.
(9) Arx. Cor. Aragó. Perg. 73 del comte Sunifred. (Cópia del segle XI).
(10) Jeroni Pujades: Crónica Universal del Principado de Cataluña, vol. VII, pàgs. 95 i 96. (Edició del 1831).

(11) F. Monsalvatje: Colección Diplomática del Condado de Besalú, vol. I, pàgs. 206-208. (D´un trasllat de l´any 1349).
(12) Arx. Cor. Aragó. "Monacals de benedictins", Perg. 7 de Sant Pere de Camprodon.
(13) Pere de Marca: Marca Hispanica, ap. LXXIII. A la Peuxa establiren els monjos d´Arles un "hospital" a la manera d´hostalatge on proporcionaven abric i aliments a pobres i pelegrins "com si fossin el propi Jesucrist", segons prevenció de l´Orde Benedictina.
(14) Pere de Marca: Marca Hispanica, ap. CV, foli 888.
(15) Sant Pau de Fenollet, o de Vallosa, s´alçava a la vora del riu Aglí, diòcesi de Narbona, a 41 km de Perpinyà.
(16) Sant Martí de Lenz, de Lez o de Lezo (Fenollet), pertanyia a la diòcesi de Narbona, en l´actual departament de l´Aude i vall de Vallcarne, a uns 10 km. de la vila de Quillan. Passà a dependre de l´abadia de Sant Ponç de Tomeres, del Llangüedoc, prop de les muntanyes de les Cevennes, l´any 1070. Fou derruït pels calvinistes en el segle XVI.
(17) Pere de Marca: Marca Hispanica, ap. CIV, cols. 885-887.
(18) Arx. Cor. Aragó. "Monacals de Benedictins". Llibre Index de tots els documents de Camprodon, reg. 859, pàg. 277. (A l´Arx. de Sant Pere de Camprodon va existir l´original, lligall B, Perg. 119).  (Publicat per: Juan R. Lejarza, Argelaguer Vall del Llierca) Pròxim capitol: El Comte Bisbe.   La fi del comte Guifred II   Miro I i la comtessa Avane   Argelaguer cap al temps dels Comtes

Comments

Argelaguer, Vall del Llierca: Argelaguer, caducitat d’inscripció padronal.-Butlletì Oficial Provincia de Girona (BOP) Núm. 108 – 7 de juny de 2010 Núm. 8101 Ajuntament d´Argelaguer (Garrotxa).
Edicte de notificació de declaració de caducitat d’inscripció padronal. Josep Dorca i Serrat, Alcalde de l’Ajuntament d’Argelaguer.
Atès que l’article 16 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local, segons la redacció donada per la Llei orgànica 14/2003, de 20 de novembre, de Reforma de la Llei orgànica 4/2000, d’11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social, estableix que la inscripció en el Padró Municipal d’Argelaguer haurà de ser objecte de renovació periòdica cada dos anys quan es tracti de la inscripció d’estrangers no comunitaris sense autorització de residència permanent (d’aquí endavant ENCSARP).
Atès que el mateix precepte citat en el paràgraf anterior, afegeix que el transcurs del termini assenyalat serà causa per acordar la caducitat de les inscripcions que hagin de ser objecte de renovació periòdica, sempre que l’interessat no hagués procedit a tal renovació.
Atès que la Resolució de 28 d’abril de 2005 de la Presidenta de l’Institut Nacional d’Estadística i del Director General de Cooperació Local (BOE núm. 128 de 30 de maig de 2005), en el procediment per acordar la caducitat de les inscripcions padronals dels ENCASARP, estableix en el seu punt 7, que els Ajuntaments acordaran la baixa per caducitat en el seu padró de les inscripcions dels ENCSARP que no hagin renovat la seva inscripció, transcorreguts dos anys des de la seva data d’alta en el padró o des de la data de l’última renovació expressa. Aquesta caducitat podrà declarar-se sense necessitat d’audiència prèvia a l’interessat. I en el seu punt 8 postula que dit procediment es realitzarà mitjançant Resolució motivada de l’alcalde per declarar la caducitat de la inscripció i acordar la baixa.
Vist el que disposen els preceptes citats i en virtut de les atribucions que em confereix la normativa vigent,
RESOLC:
Primer: declarar la caducitat de les inscripcions i aprovar la baixa en el Padró Municipal d’Habitants d’aquest municipi de les persones que tot seguit es relacionen, en haver transcorregut el termini de dos anys sense que s’hagi realitzat la renovació de la inscripció en el padró a la qual estan obligats els ciutadans estrangers no comunitaris sense autorització de residència permanent.
Cognoms i nom Domicili d’empadronament: Diallo Hamidou Can Portella, Alessio Grillo Crta. Olot, 71, Clarice Helena Franke C/ Major, 44
Segon: notificar la present resolució a tots els interessats a través dels procediments previstos per la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú. Argelaguer, 19 de maig de 2010 L’alcalde. En dono fe El/la secretari/a

Comments

Irina Julià i Pons i la resta d´Alumnes de l´Escola d´Art d´Olot (Garrotxa): Moltes gràcies, Salvi.-Quan cap dels responsables de la situació no han fet res per nosaltres… Quan tothom ha amagat el cap sota l'ala… Quan ni el director, ni el cap d'estudis, ni la cap d'àrea, ni els inspectors d'ensenyament, ni el director dels serveis territorials... han fet la feina que els pertoca… tu has agafat el timó del taller d'escultura de l'Escola d'Art d'Olot.

Amb ànim i empenta, has creat il·lusió d'on sols hi havia una injusta decepció. Ens has retornat les ganes de treballar i d'aprendre. I això que tu no ets professor. Ens has fet costat, a les bones i a les males, regalant-nos tot el teu saber. Mai una mala cara. Mai un «tu no ho pots fer». Sempre un «endavant!».

Sempre allargant la mà per ajudar-nos a travessar un curs patètic, deficient, abandonat… Arribar al taller i trobar-te amb el teu «bon dia» i la teva energia, el teu nervi, la seguretat que ens transmets quan alguna màquina ens fa por… ha estat imprescindible per continuar el curs i acabar-lo amb il·lusió.

Per tot… moltes gràcies, Salvi!!! Et volem aquí! Al taller, amb nosaltres! Perquè tu no ets oficialment un professor, però ho has estat amb totes les lletres! Ningú no ens ha ensenyat millor!!!

I amb l'Ivett heu fet un bon equip! Us heu complementat per donar-nos el millor! Hem tornat a creure que som una classe, que som un grup de persones amb inquietuds artístiques i que tirem endavant, malgrat les dificultats. I és que mai no ens creurem, com van dir la parella directiva en una de les reunions estèrils que vam tenir, «no us enganyeu!, l'educació és política!». No, senyors! Nosaltres hem après que l'educació comença pel respecte, per les coses ben fetes, i per la voluntat d'ensenyar i aprendre. Mil gràcies, Salvi!!!

Comments

Argelaguer/Olot (Vall del Llierca): Seguiment i redacció del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Argelaguer (POUM).-Ajuntament d´Argelaguer, Instancia Registre d´Entrada núm 695 de 04-12-2009. Alcalde-President: Josep Dorca Serrat:

Juan Rodriguez Lejarza, major d'edat, amb DNI núm. 149XXX73-M, vei d'Argelaguer amb domicili a efectes de notificació a Argelaguer, Carrer Major,XX-17583.

A LA COMISSIÓ PERMANENT, per al seguiment i redacció del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Argelaguer (POUM).

EXPOSO:

El sotasignant manifesta que vist el INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL PRELIMINAR DEL AVANT PLA, considera que no es recull suficientment els impactes mediambientals relatius a les empreses CALES DE LLIERCA, S.A, CYCOSA (Cales Yesos y Cementos de Olot, S.A), tenin en compte que és el problema mediambiental mes greu dél municipi d'Argelaguer (Vall del Llierca).

Per exemple, detall que no s'esmenta en cap lloc, és que l'empresa CALES DE LLIERCA, S.A. rep anualment autoritzacions -KIOTO/canvi climátic- per l'emisió de CO2 a 1'atmósfera. Tanmateix, emiteix més CO2 de l'autoritzat ja que no hi ha cap control.

Tampoc trobem en cap lloc esment del riu Llierca, aquest és un riu subterràni que desaigüa al Llac de Banyoles (Pla de L´Estany).

Fins el present no es coneix cap actuació positiva de les administracions responsables de l´àrea, tant sigui municipal com comarcal (Consell Comarcal de la Garrotxa SIGMA).

Que el sotasignat, observant que cap autoritat coneguda actúa en preservació del mediambient, d'aquesta àrea, i després de diferents contactes amb dites autoritats sense resultats (tenen abandonat aquests espais en mans d'empresaris privats), anar fent diferents actuacions per salvaguardà dels interessos ecológics i económics del municipi d'Argelaguer.

Que assaventat qué es proposa un Plà Especial Urbanístic (PEU), en aquesta àrea del riu Llierca, i consíderant que és d'interès les actuacions realitzades, que constant documentalment, li remiteixo la següent documentació annexa a aquesta instáncia: Documcnt- DOC 1, págs. 1/13. Document- DOC 2, págs. 1/ 19. Document- DOC 3, págs. 1/8. Docurnent-DOC 4. págs. 1/3. Document- DOC 5, págs 1/10.

DEMANO:

Que el sotasignant, Juan Rodríguez Lejarza, estàn interessat en la recuperació d'aquest espai, en benefici dels veïns d'Argelaguer, vol i considera oportú participar des de l'inici fins la seva implantació en el territori del Plà Especial Urbanístic (PEU), doncs el coneixament d'aquesta àrea del riu Llierca per part meva és suficientment elevat. Esperant les seves noticies en quant comencem a treballar aquest tema, em despedeixó atentament. Argelaguer, 4 de desembre de 2009. Firmat: Juan Rodriguez i Lejarza   Cales de Llierca l´industria del riu Llierca   Cycosa se salta la ley   Extració de sorra a "Ca Hornos" riu Fluvía corredor biologic, las cosas de Cycosa...!   Les coses de Cales, Yesos y Cementos de Olot, S.A. (CYCOSA)   Cales de Llierca S.A.-Cycosa: Inspecció de Treball,Argelaguer   Si no vols caldo, tres tasses. (Argelaguer explotació árids Cycosa Cales de Llierca S.A.).   Ajuntament de Argelaguer (Cales del Llierca, S.A.)   President del Consell Comarcal de la Garrotxa: "tinc una carta per voste...??   Informació pública de l’avanç de planejament del Pla d’ordenació urbanística municipal d´Argelaguer (POUM)   Programa de participació ciutadana a aplicar durant el procés de tramitació del pla d’ordenació urbanística municipal d´Argelaguer (POUM)   Avanc de l´Instrument de Planejament del POUM d´Argelaguer

Comments

Xavier Comas Garcia, Olot (Garrotxa): Crisi i responsabilitat.-Ara que sembla que ja ningú dubta que estem en crisi, sigui l'econòmica, la política, la institucional, la social, la de valors o totes elles juntes i algunes més, podríem també posar-nos d'acord que entre tots hem de sortir d'ella. Per solucionar un problema s'ha de reconèixer que existeix, ja tenim ara quelcom cert.
Els polítics ens van atorgar falsos drets, xecs d'anada i tornada, plena ocupació dels seus i promeses buides. Ens van intentar convèncer que l'Estat ho soluciona tot. Amb l'excusa i apel·lant a la responsabilitat, cosa que confirma la gran irresponsabilitat desplegada fins ara, ens passen una dolorsa factura. Més val tard que mai, encara que sigui una imposició de l'exterior. Hem perdut força i capacitat de sacrifici, però tot i ells, per responsabilitat ens hem de llevar i mirar al futur. La història ja els posarà al seu lloc, al capítol de la incompetència.

Comments

Vall del Llierca, Argelaguer/Girona: Comienza en Argelaguer, el rodaje de la pelicula "El Monje" de Matthew G. Lewis.- Hoy lunes 24 de mayo de 2010, comienza el rodaje de la pelicula para el cine "El Monje" del escritor Matthew G. Lewis; el Ajuntament d´Argelaguer (Garrotxa), pide disculpas y paciencia a los vecinos del pueblo, mientras dure el rodaje.

Matthew G. Lewis nació en Londres en 1775. En 1794 se trasladó a Holanda como miembro de la Embajada Británica, y ese año escribió El monje. Dos años más tarde obtuvo un puesto en el Parlamento y reconoció la paternidad de El monje (The Monk), que en su primera edición apareció como anónimo. En los últimos años de su vida viajó a Jamaica, donde tenía propiedades, e introdujo reformas humanitarias en el trato de los esclavos. Murió en 1818 a causa de la fiebre amarilla, mientras regresaba de su segundo viaje a Jamaica.
El Monje, es el máximo exponente de la novela gótica, una obra donde el amor y la muerte recorren de la mano los oscuros pasadizos de lo oculto y lo prohibido. Los atormentados personajes, las fantasmagóricas comparsas -entre las que se cuentan la Monja Sangrienta y el Judío Errante- y los siniestros decorados que rodean al alucinado -y alucinante- protagonista, constituyen un retablo tan desazonador y sugestivo, una expresión tan violenta y descarnada de las motivacíones humanas y la fuerza arrolladora de los deseos obsesivos, que es, posible rastrear la influencia de esta obra singular desde un Byron hasta un Faulkner, pasando por Emily Brontë.
El texto original de El Monje es prácticamente desconocido entre los lectores de cultura catalana, laguna inadmisible.

Obras de Matthew G. Lewis: The Minister: A Tragedy in Five Acts (1797). The Castle Spectre: A Drama in Five Acts (1798). Tales of Wonder (1801). Adelghita; or, The Fruit of a Single Error: A Tragedy in Five Acts (1806). Venoni; or, The Novice of St. Mark`s: A Drama in Three Acts (1809). Timour the Tartar: A grand Romantic Melo-Drama in Two Acts (1811). Rich and Poor: A Comic Opera in Three Acts (1812). Journal of a West India Proprietor (1834).

Hay toda una vertiente de la literatura (que a veces se confunde con la de terror, pero no es, ni mucho menos, idéntica a ella), que podríamos llamar "descorazonadora", cuya intención básica parece ser la de mostrar que tras lo cotidiano, lo "normal", acecha lo numinoso y/o lo terrible.

En cualquier caso, asistimos a la rebelión simbólica de lo reprimido contra lo represor, de la realidad contra su encasillamiento, del monje contra su hábito, "el hábito no hace al monje, pero oculta sus erecciones" nos recuerda, deliciosamente tópica, la novela gótica en general y ésta en particular.
En este caso límite -una pelicula gótica que se precie no se ocupa de ningún caso que no sea límite- se trata de un monje de hierro relleno hasta las negras y tupidas cejas de pólvora libidinal, que, naturalmente, estalla cual entrañable bomba eclesial en cuanto se le prende la mecha; una mecha cuya correspondencia anatómica dentro de la analogía monje-bomba no hace falta señalar. Y su estallido siembra la destrucción y la desgracia: muerte, violación, incesto... Nada detiene la metralla de la monástica explosión.
El conflicto romántico pasión-represión halla en la novela gótica su expresión más desmadrada y truculenta, y tal vez por ello la más sugestiva, la más auténtica en su misma exageración. Lo romántico está siempre al borde de lo gótico, y cuando cae en ello plenamente, ya sea por arrojo o por desliz, muestra más claramente sus entretelas. Si el romanticismo expresa siempre la rebelión de Eros contra la civilización, en la novela gótica el Eros reprimido se revela -y rebela- como hermano de leche del siniestro Tanatos.

Comments

Vall del Llierca, Argelaguer/Besalú: Argelaguer derogació parcial de llicència municipal d’obertura dels annexos III.-Butlletì Oficial Provincia de Girona (BOP) Núm. 95 – 19 de maig de 2010 Núm. 7078 Ajuntament d´Argelaguer.
Edicte de derogació parcial d’una ordenança municipal. El Ple de l’ajuntament d’Argelaguer (Garrotxa), en sessió ordinària de data 6-05-2010, per unanimitat, i entre altres, va acordar:
Primer.- Derogar parcialment la darrera versió de l’ordenança municipal reguladora de les activitats sotmeses a llicència municipal d’obertura d’establiments i a règim de comunicació, en tot allò que fa referència a la llicència municipal d’obertura dels annexos III, a excepció de l’Annex B de l’esmentada ordenança.
Segon.- Aquest acord es desplegarà als seus efectes fins a l’entrada en vigor de qualsevol normativa posterior i de rang superior que disposi determinacions contraries al mateix i en aquest sentit, el marc jurídic per a legalitzar activitats classificades com a annex III serà el que determina el capítol IV de la Llei 3/98, de 27 de febrer de la intervenció integral de l’administració ambiental.
Tercer.- La comunicació prèvia s’ha de formalitzar un cop acabades les obres i instal·lacions necessàries per a exercir una activitat classificada com a annex III i serà necessari presentar la següent documentació:
-Memòria descriptiva de l’activitat que es vol realitzar que contempli el contingut mínim establert a l’Annex B de la darrera modificació de l’ordenança reguladora de les activitats sotmeses a llicència municipal d’obertura d’establiments i a règim de comunicació referenciada en el punt primer d’aquesta proposta.
-Certificació del tècnic competent que acrediti que l’activitat i les instal·lacions s’adeqüen a la documentació tècnica presentada i es compleixen tots els requisits tant tècnics com d’adequació a la normativa urbanística. Si s’escau aquesta certificació ha d’ésser del director/a de l’execució del projecte.
Quart.- El procediment aplicable a les sol·licituds subjectes a comunicació prèvia serà contemplat a l’article 97 del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals (ROAS).
Cinquè.- Publicar aquest acord al Butlletí Oficial de la Província de Girona, per raons d’interès públic i per a general coneixement.
Sisè.- Traslladar el present acord al Sigma (Consorci de Medi Ambient i Salut Pública de la Garrotxa). Argelaguer, 11 de maig de 2010 Josep Dorca i Serrat Alcalde

Comments

Associació de Veïns del Veïnat de Dalt de Tortellà (Garrotxa): Comunicat de suport a l´Ajuntament de Tortellà en relació a la pedrera "Els Comuns".-Els veïns del veïnat de Dalt, com directament afectats en el tema de la pedrera Els Comuns, de Tortellà (Vall del Llierca), volem donar a conèixer a l´opinió pública el següent:
Durant 10 anys hem patit les consequències negatives de la nefasta gestió de l´explotació que ha fet l´empresa CYCOSA (Cales Yesos y Cementos de Olot SA) en la pedrera Els Comuns, de TortellÀ (Garrotxa), que es concreten en:
1.-Les detonacions de les càrregues explosives utilitzades per extreure pedra de la muntanya han fet tremolar la terra de tal manera que s´han produït nombroses esquerdes i l´estructura de diverses cases ha necessitat treballs de consolidació.
2.-El constant trànsit de camions de gran tonatge pel camí de terra que va de la carretera a l´explotació omplien l´aire d´un núvol de pols que no es mitigava per les minses i ocasionals regades que es feien al camí.
3.-Els treballs d´eixamplament del camí perquè poguessin creuar-se "còmodament" els grans camions que transportaven la pedra varen arrasar els arbres de la vora del camí i el material emprat va omplir d´un llot estrany part dels bosc del voltant del camí matant l´herba i plantes de sotabosc.
4.-El Sr. Espadale (Domenec Espadale Verges president de la Cambra de Comerç de Girona i empresari de Cycosa/Cales de Llierca SA al municipi d´Argelaguer), com a màxim representant de l´empresa CYCOSA, ha incomplert sistemàticament els compromisos amb els veïns en el sentit de reduir la intensitat de les càrregues explosives, plantar arbres al llarg del camí i asfaltar-lo per reduir els perjudicis. Bones paraules moltes, fets cap.
5.-L´empresa CYCOSA ha incomplert durant 10 anys el projecte de restauració, la prova és el grandíssim forat i les falles verticals en la muntanya que han quedat quan estaven obligats a restaurar-la a mesura que l´activitat extractiva es duia a teme. El 22 de març de 2010 ss´hauria hagut d´acabar la restauració.
Per aquests rnotius volem manifestar el nostre ferm suport a l´Ajuntament de Tortellà (Vall del Llierca) en les iniciatives que està portant a terme per acabar amb aquest abusos i especialment en la demanda de desnonament administratiu de CYCOSA, i que la Generalitat de Catalunya es faci càrrec de la restauració de la zona mitjançant talussos de terra i plantació d´arbres d´acord amb el projecte inicial, ja que pensem que tota altra activitat podrìa reproduir en el futur els mateixos problemes dels quals hem patit fins ara. Que executi la fiança prestada per l´empresa i que depuri les responsabilitats que corresponguin.   Els veïns volen que el Govern de la Generalitat de Catalunya restauri la pedrera dels Comuns a Tortellà   Nota de l´Ajuntament de Tortellà   Tortellà demana a la Generalitat de Catalunya que restauri la pedrera   Cales de Llierca l´industria del riu Llierca   Cales, Yesos i Cementos de Olot, SA (Cycosa), arids al·luvials a Can Blanc   Els Comuns, Alta Garrotxa: solicitud de concesión de explotación Pedrera de Tortellà   Cycosa se salta la ley   Extració de sorra a "Ca Hornos" riu Fluvía corredor biologic, las cosas de Cycosa...!   Les coses de Cales, Yesos y Cementos de Olot, S.A. (CYCOSA)   Cales de Llierca S.A.-Cycosa: Inspecció de Treball,Argelaguer   Si no vols caldo, tres tasses. (Argelaguer explotació árids Cycosa Cales de Llierca S.A.).   Ajuntament de Argelaguer (Cales del Llierca, S.A.)

Comments