Ja hi som
Joan Boada i Masoliver, ICV-EUiA: Ja hi som.-La setmana passada apareixia en el Diari de Girona un titular que em va preocupar molt: "L'alcalde de la Vall d'en Bas demana que li deixin ubicar un Decathlon en un polígon". Tot i saber que la llei del comerç prohibeix que els municipis de menys de 3.000 habitants acullin superfícies de més de 2.000 m2, l'alcalde convergent demana que la llei faci una excepció al seu municipi.
Qui necessita a la Vall d'en Bas que es construeixi un Decathlon? Les necessitats de la Vall en relació amb material esportiu no estan ateses amb les botigues de comerç tradicional d'Olot? A qui beneficia construir una gran superfície en un territori equilibrat entre la indústria, l'agricultura i els serveis com és la Vall?. L'alcalde de CiU està disposat a enfonsar el comerç d'Olot i d'altres pobles de la Garrotxa?. O és que la Vall ara vol competir amb Girona, Vic o Olot?.
Tot plegat una bestiesa. I que, per desgràcia, s'acosta al que vaig dir fa temps que passaria amb l'obertura de l'eix Vic-Olot per Bracons. Una vegada construïda començaria la pressió per ocupar uns espais ara agrícoles per convertir-los en urbanitzables, sota la fal·làcia del progrés i de la millora econòmica dels habitants de la Vall.
Diu l'alcalde que ho fa per lluitar contra l'atur i que, amb la construcció del Decathlon, quasi tots els 40 desocupats de la Vall trobarien feina en aquesta gran superfície i a més crearia més llocs indirectes ja que una corrua de cotxes i persones vindrien a la Vall a comprar material esportiu. I en canvi no parla de la destrucció de llocs de treball i de comerços que haurien de tancar les seves portes davant la competència del gegant francès.
És increïble. Ja hi ha un Decathlon a Girona i un altre a Vic, per què en volem un a la Vall d'En Bas?. L'eix Vic-Olot no servia per acostar-nos a aquestes poblacions i així aprofitar-nos dels avantatges d'estar propers a ciutats tan importants com Vic i Girona sense rebre els desavantatges de la massificació, el trànsit i l'ocupació del territori que pateixen aquestes?. Ara resulta que la bella i equilibrada Vall d'en Bas, segons la proposta del seu alcalde, també vol tenir grans superfícies com el Decathlon?. I per quan, Sr. Alcalde, el Bauhaus, per millorar el bricolatge de la Vall, o el Media Markt per potenciar la tecnologia a les llars de la Vall, o el Corte Inglés per acabar d'enfonsar tot el comerç tradicional i de proximitat de la Garrotxa?.
Les persones que ens visiten tenen una imatge agradable i bonica de la Vall, ara l'alcalde els vol canviar per una altra: sortirien del túnel i de seguida veurien un gran edifici, segur camuflat per una filera d'arbres, per allò del medi ambient, i que seria la primera parada i potser l'última dels visitants de la Vall. El resultat final seria més cotxes, més trànsit, i en conseqüència més necessitat de fer una autovia que travessi la Vall per connectar amb l'autovia d'Olot a Figueres i així crear més espai per fer més polígons, més benzineres, algun altre hotel, més restaurants, alguna altra urbanització "estil Can Trona" i així anar avançant per fer de la Vall un espai comercial i la seva destrucció definitiva.
Això sí, sempre ens quedaria el Decathlon i el trist record de tenir una gran superfície en el poble més petit. Segur que a l'alcalde i als seus acòlits se'ls acudirà algun eslògan com "Visita la Vall d'en Bas i ompliràs el cabàs". Tot pel progrés.
Des d'ICV posarem tot el nostre esforç i intel·ligència per evitar que a la llei del comerç hi hagi cap exempció que permeti una animalada com la que proposa l'alcalde convergent de la Vall d'en Bas.
I això, benvolgudes i benvolguts lectors, només és el començament si no ho evitem. Nosaltres estem disposats a fer-ho.
Meneame
del.icio.us
ARGELAGUER Juan R. Lejarza
Joan Boada i Masoliver (Hostalets d'en Bas, Garrotxa, 1959) és un polític català. Llicenciat en Geografia i Història per la Universitat Autònoma de Barcelona, durant el període 1994-1995 va ser director de l'IES de Santa Coloma de Farners. Es va afiliar a ICV el 1987 i a CCOO el 1991, i n'ha estat 1999-2000 va ser regidor a l'ajuntament de Girona i diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1995, 1999, 2003 i 2006. És el portaveu parlamentari del grup d'ICV-EUiA. En l'actual legislatura ha presidit la comissió d'investigació sobre els fets del Carmel i ha estat membre de la ponència de la Reforma de l'Estatut d'autonomia de Catalunya.
---
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza
Joan Boada i Masoliver | 14-01-2010 - 09:24:24 GMT 1 #
Ja hi tornem a ser!, per MIQUEL CALM :
fa molt anys que en Joan Boada i jo ens coneixem. El que m'ha sorprès, però, és que en el temps que fa que treballa a Barcelona hagi portat a terme un procés tan ràpid de desconnexió de la Vall d'en Bas, que és el seu poble i el meu, i que creia que ell coneixia bé. Si no és, és clar, que en l'escrit publicat el dimarts dia 12 al Diari de Girona vulgui introduir voluntàriament altes dosis de demagògia i falsedat intencionades.
Llegint les primeres frases de l'article, benvolgut Joan, em dóna la sensació que quan surts del despatx de la Conselleria només ho fas per venir als Hostalets. Dedueixo que no deus anar ni als centres comercials de Girona ni als de Vic, perquè si fos així t'adonaries que els garrotxins ja compren fora d'Olot. Dir que un Decathlon a la Vall d'en Bas enfonsaria el comerç d'Olot em sembla pura demagògia. Doncs, francament si, un centre comercial d'aquestes característiques no tan sols donaria feina a la gent de casa sinó que, a més, incentivaria comercialment la Vall d'en Bas i el conjunt de la comarca. Estic convençut que faria que la gent de casa es quedés a comprar a casa i que altra gent de fora vingués a comprar no només a la Vall sinó també, per proximitat i inèrcia, arribar-se a Olot.I d'altra banda, sobta una mica que l'argument que fas servir per defensar, suposadament, el comerç local d'Olot no l'apliquis per defensar el comerç local de Girona, on el teu grup és un fervent entusiasta de la privatització -i per tant desaparició-- de la plaça pública Salvador Dalí perquè s'hi pugui construir una gran ampliació de l'Hipercor. El comerç de Girona no mereix la teva entusiasta defensa, doncs?
Per altra part també amb molt de gust des de l'Ajuntament t'informarem del nostre Pla General. El pots venir a consultar sempre que vulguis per tenir la informació correcta. Ho dic perquè em fa la sensació que potser no llegeixes prou la premsa, ja que en el supòsit que construís el Decathlon a la Vall d'en Bas, aquest no es construiria en terrenys agrícoles, com afirmes en el teu article sinó que es construiria al polígon de la Serra, actualment ja urbanitzat i qualificat com a zona industrial. I d'això no fa precisament dos dies.
Tornes a parlar de la carretera i que ja vas avisar, però, en tot cas, qui és al govern del tripartit i qui podia aturar aquesta carretera, per la qual dedueixo que passes per venir a casa, no era pas l'alcalde de la Vall d'en Bas.
Permet que insisteixi, com et deia abans, que crec que no llegeixes prou informació, perquè si ho fessis llavors sabries que el POUM de la Vall d'en Bas és el més restrictiu que s'ha fet mai per evitar precisament el que dius. I sabries també que des de l'Ajuntament estem potenciant no només la conservació de la Vall d'en Bas, sinó també impulsant el sector primari fent possible un Parc Agrari que doni viabilitat econòmica a les explotacions i perspectives de futur per mantenir la qualitat de vida dels nostres veïns, a l'hora que treballem, precisament, en la potenciació de les activitats artesanals, la construcció de carrils bici que permetin gaudir d'aquesta Vall justament sense tants vehicle, o la construcció de l'eco-museu.
O és que amb això en Joan Boada i Iniciativa per Catalunya tampoc hi estan d'acord?
---
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza
Ja hi tornem a ser! | 14-01-2010 - 09:30:18 GMT 1 #
Joan Boada i Masoliver
´Si gastéssim més en transport públic i menys en carreteres, progressaríem igual´
Candidat d'ICV-EUiA per Girona Després de quatre anys com a secretari general d'Interior, Joan Boada (Hostalets d'en Bas, 1959) tornarà a encapçalar la llista d'ICV-EUiA a les comarques gironines en les eleccions al Parlament. La crisi econòmica és el que més el preocupa a mitjà termini, tot i que aquesta setmana ha hagut de donar comptes de la investigació per l'incendi d'Horta de Sant Joan. Un foc que, diu, "elevarà el llistó" dels esforços d'emergències.
Joan Herrera és la nova aposta d'ICV. En què es traduirà aquest canvi de lideratge?
No es notarà des d'un punt de vista programàtic o ideològic, perquè Herrera i Saura tenen les mateixes bases ideològiques. El que sí significa és una renovació d'edat, de projecte. Vol dir que hi ha persones a ICV que poden encapçalar la candidatura, i que el relleu es pot fer amb tranquil·litat.
Un dels handicaps és que és poc conegut entre la ciutadania.
No crec que sigui poc conegut. La feina que està fent al Congrés és molt important, i moltes de les qüestions que planteja han tingut un ressò importantíssim, des de les nuclears fins a la xarxa ferroviària.
Poden entrar en escena nous líders "mediàtics" com Carretero, Laporta, Nebrera, el partit de Rosa Díez... Com afectarà ICV?
No ens afectarà gens. Els podem dir a aquesta gent que benvinguts al club. Hauran de demostrar quin és el seu projecte i les seves capacitats i, com sempre, els ciutadans decidiran.
Els passarà factura electoral la conselleria d'Interior?
No, al contrari. Hem demostrat que som capaços de fer polítiques d'esquerra i deixar unes petjades que són nostres. Tot el que fa referència a l'aigua i l'estalvi és una qüestió que hem plantejat des de les nostres conselleries, i ara és una realitat de la ciutadania. Hem plantejat la necessitat de reduir els accidents i tenir una velocitat adequada, i ho hem aconseguit. Catalunya està al capdavant d'Espanya en recollida selectiva. Són elements que hem posat sobre la taula, i estem especialment orgullosos de tot el que fa ?referència a la memòria ?democràtica, després de tants anys sense que es fessin polítiques en aquest sentit.
Herrera ha exigit a ERC i PSC que no es facin pactes bilaterals. Se senten deixats de banda?
Són ells els que s'han apartat de les normes que hi ha d'haver en tot govern tripartit, on totes les decisions s'han de prendre conjuntament. La llei d'Educació és la gran acció negativa que fan aquests dos partits, de clara deslleialtat cap a ICV, i a més deslleialtat cap a les idees i postulats d'esquerres.
ICV es veu governant només amb ERC i/o PSC?
Sempre hem dit que només governaríem amb les forces polítiques d'esquerres, i si en surten més estem disposats a fer-ho.
Quin és l'objectiu a Girona?
Seguir creixent, com estem fent des de fa dues eleccions. Des d'ICV-EUiA fem polítiques que milloren la qualitat de vida dels gironins. Per exemple, en habitatge: habitatge social, lloguer per a joves, rehabilitacions, etc. Per primer cop hi haurà el cabal del riu Ter de 3 metres cúbics per segon, i tindrem tots els parcs naturals i PEIN, inclòs el del Montgrí-Baix Ter. Però l'element clau és la lluita contra la crisi. És al que dediquem més esforços, tant en l'àmbit econòmic com social. Treballem perquè totes les persones que estan a l'atur puguin tenir una mínima prestació, i que si aquesta s'acaba tinguin la ?renda mínima. També impulsem polítiques per augmentar el consum i millorar la situació de les empreses. Però s'haurien de fer més coses, sobretot a les institucions financeres, que són les responsables de la crisi. El govern central no ha fet res per exigir responsabilitats a algunes d'aquestes empreses que van ?apostar pel totxo i l'especulació, i que han provocat una crisi que paguen els treballadors.
Les previsions diuen que Catalunya no es recuperarà el 2010.
Jo crec que no. És possible que en el segon semestre pugui haver-hi indicis de recuperació de la producció, del crèdit i una mica del consum, però el més important, que és baixar l'atur, no succeirà. Temo que el 2010 tornarà a ser un període de destrucció de llocs de treball, i per això hem de fer polítiques socials perquè tota aquesta gent pugui tenir un nivell de supervivència important. I, quan al 2011 es creïn nous llocs de treball, puguin incorporar-se de nou al món laboral.
Medi Ambient ha tingut feina a Girona. El Parc del Montgrí, per exemple, ha aixecat fortes crítiques. Pot patir alguna modificació substancial al Parlament?
Importants, no. Modificacions, sempre n'hi pot haver. El parc està pactat amb la majoria del territori. A vegades dóna la sensació que els que protesten són la majoria. Però no, els que protesten són els que protesten. La majoria del territori vol laprotecció del Baix Ter, i això no significa que hi hagi una reducció de l'activitat agrícola. El que impossibilitarà serà que si algú volia especular i obtenir terreny per construir, no el tindrà. Però el que sí fomentarem serà l'activitat humana, que ha d'existir en tot territori, i la preservació de l'entorn, que també és important. I això està assegurat amb la representació, en els òrgans de gestió, de tots els sectors del territori.
A finals de l'any passat, l'Observatori del Ter va denunciar que el Ter havia anat, la majoria de dies, per sota el cabal ecològic. Quan s'aconseguirà que es recuperi?
El 2010. Al llarg d'aquest any hem d'aconseguir que passin els 3 metres cúbics per segon a Girona. Aquest va ser el compromís del conseller i des d'ICV continuarem pressionant perquè sigui així, i estem segurs que passarà.
Pel que fa a la MAT, Energia ha proposat un nou traçat i els alcaldes es van queixar perquè es deixava de banda el soterrament. Com ho veu ICV?
Per a nosaltres no era necessària aquesta línia, l'important era fer l'energia que es necessitava amb polítiques d'estalvi produïdes a la pròpia zona. I si calia, fer algun tipus de cicle combinat. També defensàvem que totes les línies que es fessin es compactessin. Si es pot soterrar al Pirineu, també es pot fer des de Santa Llogaia a Bescanó i altres llocs. Com a mínim ens han fet cas en al compactació. Ara, continuarem fent pressió perquè sigui el menys impactant possible.
Medi Ambient ha xocat diversos cops amb altres departaments dirigits per altres partits, com en el cas del PTOP i la variant de la Bisbal.
És que hi ha de xocar contínuament.
I aquestes diferències no es poden dirimir dins del govern?
Sí, però hi ha d'haver una suficient sensibilitat pel territori que a vegades alguns membres del govern no tenen. I llavors ens hem d'expressar a tots nivells. ICV sempre diu què pensa. Creiem que la variant de la Bisbal està mal proposada i mal dimensionada, igual que la variant de les Preses, i que a les comarques gironines hi ha una gran quantiat d'infraestructures viàries, ja construïdes o en construcció, que l'únic que fan és destruir el territori i no estan al servei dels ciutadans. No callarem perquè ens sembla que és una destrucció innecessària. I apostem clarament pel transport públic. Mentre parlem de l'ampliació de la C-31 per l'Empordà, que està fent una destrossa grandíssima, la nostra alternativa és el transport ferroviari. Però no he sentit res sobre fer línia ferroviària nova. Excepte el TAV, però aquest no està al servei del territori, sinó que és una activitat molt més àmplia. En canvi, nosaltres proposem des de fa anys l'anella ferroviària de les Gavarres. Si tot el que hem gastat en carreteres ho haguéssim gastat en transport públic, el progrés seria el mateix però el nivell de preservació del territori i la qualitat de vida seria molt més elevat.
En el cas de la C-31 entre la Tallada d'Empordà i Torroella, s'està fent sense avaluació d'impacte ambiental. El PTOP se'ls vol "saltar"?
Sí, això és el que hem denunciat. Així no és com s'han de fer les coses. Tenen tot el meu suport les persones que s'han queixat en veure com l'Empordà es destrueix de manera inútil. Perquè, insisteixo, no té res a veure amb el progrés ni significarà cap tipus de millora. En canvi, el paisatge sí que tenia un valor humà i econòmic. Com sempre, no és només les carreteres que es puguin fer, sinó què hi posarem a banda i banda.
Parlant del transport públic: ara que tenim els Rodalies, per a quan els Regionals?
Ja estem treballant per posar sobre la taula el tema dels regionals en les reunions bilaterals. Després de l'èxit dels Rodalies, aquest ha de ser el proper pas, però no m'atreveixo a dir per quan.
LAURA FANALS
---
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza
Joan Boada i Masoliver: ´Si gastéssim més en transport públic i menys en carreteres, progressaríem igual´ | 17-01-2010 - 20:12:56 GMT 1 #
El cinisme a Bracons, per Jordi Grabalosa Janoher, SALT :
L´honorable secretari de l´Interior, el Sr. Boada, ens delectava el dia 12 de gener amb un escrit que comentava la notícia, per cert prehistòrica, de l´interès de l´alcalde de la Vall d´en Bas per un Decathlon al seu municipi. L´escrit es trobava en la mateixa pàgina que la notícia de l´elecció de traçat de la variant de les Preses (part de l´obra del túnel de Bracons), que ens diuen que passarà per les millors terres de Catalunya. Aquesta coincidència fa que el seu escrit sigui cínic i fals, com la majoria de les seves actuacions.
El recordo a les manifestacions contra el túnel, quan no portava corbata i no tenia aquest altíssim nivell que el situa a la dreta del poder... perdó! a l´esquerra física del Sr. Castells en negociacions com les del finançament -que així ens ha anat-. En les manifestacions, juntament amb en Miralles, ens deia: «Si es fa el túnel es trencarà el tripartit». Que ingenus nosaltres! Com pot ara, cínicament, demanar-nos que estiguem atents a les conseqüències d´una obra que vostè i altres han fet realitat? Algú encara es creu la història que és una carretera per anar d´Olot a Vic, per comunicar comarques?
---
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza
El cinisme a Bracons | 20-01-2010 - 10:28:59 GMT 1 #
Gasoducto Vilablareix-Vall d'en Bas-Olot (Garrotxa) :
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya
DOGC núm. 5553 - 26/01/2010
DEPARTAMENTO DE ECONOMÍA Y FINANZAS
ANUNCIO por el que se inicia el trámite de información pública para la selección de una oferta entre las empresas interesadas en realizar el gasoducto Vilablareix-Vall d'en Bas-Olot. (Pág. 4397)
ANUNCIO
por el que se inicia el trámite de información pública para la selección de una oferta entre las empresas interesadas en realizar el gasoducto Vilablareix-Vall d'en Bas-Olot.
Hechos
1º. - La planificación energética de los sectores del gas y la electricidad el periodo 2008-2016 contempla la construcción de un gasoducto de transporte secundario entre Vilablareix -Vall d'En Bas - Olot. Esta infraestructura está incluida en la planificación obligatoria y con fecha de de puesta en servicio el año 2009.
2º. - En fecha 22.07.2008, Endesa Gas Transportista, SL solicitó autorización administrativa previa para la ejecución de esta infraestructura.
3º. - Fecha 25.08.2008 la empresa Gas Natural Transporte SDG, SL solicitó la autorización administrativa para la misma infraestructura.
Fundamentos de derecho
1º. - El artículo 3 de la Ley 34/1998, de 7 de octubre, de hidrocarburos, modificada por la Ley 12/2007, de 2 de julio, establece las competencias de las comunidades autónomas para la autorización de las instalaciones de transporte secundario siempre que su trazado no salga de su ámbito territorial.
2º. - El artículo 67 de la misma Ley establece que la construcción y explotación de los gasoductos tienen que ser otorgadas mediante un procedimiento que asegure la concurrencia; y en el apartado 3 del mismo artículo que el procedimiento, y otorgamiento de la autorización incluirá el trámite de información pública y que a falta de resolución expresa de las solicitudes de autorización tendrá efectos desestimatorios. También, el apartado 4 establece que las autorizaciones de las instalaciones de transporte tienen que incluir todos los requerimientos que tienen que ser observados para su construcción y explotación.
3º. - El artículo 73 del Real Decreto 1434/2002, de 27 de diciembre, por el cual se regulan las actividades de transporte, distribución, comercialización, suministro y procedimiento de autorización de las instalaciones de gas natural, establece el procedimiento de concurrencia previo al otorgamiento ara la autorización y establece las condiciones técnicas y administrativas que tienen que cumplir las bases del concurso.
De acuerdo con el Decreto 194/2008, de 7 de octubre, de reestructuración parcial del Departamento de Economía y Finanzas corresponde a la Dirección General de Energía y Minas la resolución de las solicitudes de autorización de infraestructuras gasistas en el territorio de Cataluña,
Por lo tanto,
Resuelvo
1º. - Se abre un periodo de dos meses de información pública, a contar a partir del día siguiente en la publicación en el DOGC del presente Anuncio para que las empresas interesadas en la construcción y explotación del gasoducto de transporte secundario Vilablareix .Vall d'En Bas . Olot presenten sus solicitudes para poder tomar parte en el concurso para acceder a la obtención de la autorización administrativa.
2º. - Las solicitudes presentadas con anterioridad en la publicación de este Anuncio tendrán que volver a presentarse de acuerdo con lo que se establece en el anterior punto.
3º. - Los criterios de valoración de las propuestas son los siguientes:
3.1. Plazo de ejecución y puesta en servicio (hasta 2 puntos)
Se aplicará un valor máximo de 2 puntos a la propuesta de menor plazo de ejecución (en meses) a contar de la fecha de autorización del proyecto ejecutivo hasta la puesta en servicio de la instalación, de acuerdo con la siguiente fórmula para cada solicitud:
PUNTUACIÓN PLAZO(i) = 2 - 2 * ((PLAZO(i) - MIN_PLAZO) / MIN_PLAZO)
PLAZO(i) = Nº. de meses de la solicitud (i)
MIN_PLAZO = Mínimo número de meses de todas las solicitudes
Quedarán excluidas de puntuación las propuestas que razonablemente tengan un plazo excesivamente corto respecto de otros proyectos ya ejecutados de características similares en largura.
El solicitante tendrá que indicar las referencias de otras instalaciones de transporte secundario de características similares con respecto a la longitud y número de expropiaciones, aportando la referencia del diario oficial donde se ha publicado la autorización administrativa y copia del acta de puesta en servicio.
3.2. Coste asociado al sistema gasista (hasta 2 puntos)
Se aplicará una puntuación máxima de 2 puntos en la solicitud de menor coste reconocido por el sistema gasista, de acuerdo con el procedimiento de cálculo establecido por la Orden ITC/3993/2006, de 29 de diciembre, por el cual se establece la retribución de determinadas actividades reguladas en el sector gasista.
El cómputo para cada solicitud será proporcional respecto de la solicitud de menos coste parael sistema:
PUNTUACIÓN COSTE(i) = 2 - 2 * ((COSTE(i) - MIN_COSTE) / MIN_COSTE)
COSTE(i) = Coste asociado a la solicitud (i)
MIN_COSTE = Mínimo coste de todas las solicitudes
3.3. Mínimo número de expropiaciones (hasta 2 puntos)
Se aplicará una puntuación de 2 puntos a la solicitud de menor afección sobre bienes y derechos afectados para los particulares como consecuencia de la expropiación y servidumbres, derivadas tanto de los elementos auxiliares del gasoducto, como del trazado.
El cómputo para cada solicitud será proporcional respecto de la solicitud con menos num. de expropiaciones (menor impacto):
PUNTUACIÓN EXPRO(i) = 2 - 2 * ((NUM_EXPRO(i) - MIN_EXPRO) / MIN_EXPRO)
NUM_EXPRO (i) = num. de expropiaciones a efectuar en la solicitud (i)
MIN_EXPROP = num. mínimo de expropiaciones de entre todas las solicitudes
3.4. Máxima extensión de la red de distribución (hasta 4 puntos)
Se aplicará una puntuación máxima de 4 puntos en la solicitud que proporcione más antenas de conexión para la gasificación de municipios, entendiendo que en la propia solicitud de autorización del gasoducto de transporte queden incluidos los ramales y armarios de regulación para el suministro de gas en los municipios y zonas industriales, de forma que computarán al doble aquellas posiciones de regulación y medida para la extensión de la red de distribución que se encuentren ubicadas en polígonos industriales y zonas de desarrollo de interés determinadas por el órgano competente en materia de energía de la Administración de la Generalitat.
El cómputo para cada solicitud será proporcional respecto de la solicitud con más num. de extensiones de la red de distribución:
PUNTUACIO EXT (i) = 4 - 4 * ((MAX_EXT- NUM_EXT(i)) / MAX_EXT)
NUM_EXT(i) = num. de armarios de regulación para la gasificación de municipios, áreas industriales y zonas de desarrollo de interés determinadas por el órgano competente en materia de energía de la Administración de la Generalitat (según los diferentes planes territoriales) de la solicitud (i).
MAX_EXT = Máximo num. de armarios de regulación para la gasificación de municipios, áreas industriales y zonas de desarrollo de interés determinadas por el órgano competente en materia de energía de la Administración de la Generalitat (según los diferentes planes territoriales) de las solicitudes presentadas.
4º. - De acuerdo con el artículo 73 del Real Decreto 1434/202, de 27 de diciembre, las empresas concurrentes tendrán que aportar la siguiente documentación:
4.1. Proyecto técnico ejecutivo de las instalaciones a autorizar que incluya una memoria técnica de las instalaciones, planos a escala 1:1000 de trazado del gasoducto y de los puntos especiales, relación de ramales y armarios de regulación previstos para la gasificación del territorio y la extensión de la red de distribución, normativa técnica y de seguridad aplicable, presupuesto de las obras
4.2. Listado de los organismos afectados por la infraestructura y separata del proyecto para cada uno de ellos.
4.3. Relación de bienes y derechos afectados por la instalación.
4.4. Condiciones de la retribución de la instalación en el horizonte de la vida útil de la instalación.
4.5. Plazo (en meses) para la ejecución de las obras y puesta en servicio de la instalación a contar desde la fecha de autorización del proyecto ejecutivo.
4.6. Relación de ramales y armarios de regulación para la gasificación de municipios, áreas industriales y zonas de desarrollo de interés para la Generalitat (según los diferentes planes territoriales).
5º. - Finalizado el plazo de presentación de las propuestas, la Dirección General resolverá el concurso en el plazo de un mes.
6º. - La resolución del procedimiento de concurrencia será debidamente notificado a las empresas participantes.
7º. - En el plazo de un mes a contar a partir de la fecha de resolución, la empresa ganadora del concurso presentará ante la Dirección General de Energía y Minas solicitud de autorización administrativa, aprobación de proyecto ejecutivo y reconocimiento de utilidad pública de acuerdo con el proyecto ganador del concurso con el fin de efectuar el correspondiente trámite administrativo.
Barcelona, 23 de noviembre de 2009
Agustí Maure Muñoz
Director general de Energía y Minas
(09.331.113)
---
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza
Gasoducto Vilablareix-Vall d\'en Bas-Olot (Garrotxa) | 30-01-2010 - 20:36:58 GMT 1 #