L´Alcalde perpetu del nostre poble d´Argelaguer
Juan R. Lejarza, Argelaguer (Garrotxa): L´Alcalde perpetu del nostre poble d´Argelaguer.-La desafecció ciutadana respecte dels polítics efectivament ha augmentat arran dels casos de corrupció que s'han descobert , s'ha instal·lat una sensació d'impunitat que només es podrà superar amb el temps i l'aplicació de mesures correctores reals per trencar amb les dinàmiques d'opacitat que tradicionalment han envoltat l´Ajuntament d´Argelaguer en l'exercici de la política i la gestió pública. Amb falses promeses i compromisos incomplerts no s'arriba enlloc, o millor dit, s'arriba a la desafecció; limitació en l'exercici de càrrecs públics que permeti acabar amb la figura de l´Alcalde perpetu del nostre poble d´Argelaguer (Garrotxa), Josep Dorca i Serrat, i per la creació d'òrgans de control de la gestió pública amb poder i capacitat real per poder denunciar i censurar les males pràctiques i els abusos municipals.
Meneame
del.icio.us
ARGELAGUER Juan R. Lejarza
El ajuntament d´Argelaguer, ha de ser transparent, per Juan R. Lejarza, Argelaguer (Garrotxa Vall del Llierfca):
Informació, participació, comptes clars, exposició i debat públic, i alhora exercici del poder de decisió i d'execució sense deixar que les pressions i els interessos privats de Convergència i Unió (CiU) y Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) condicionin els projectes urbanistits. El creixement del municipi d´Argelaguer o el model urbanístic no el poden dictar els constructors o les immobiliàries. Resistir les pressions externes entra en el sou de l'alcalde Josep Dorca i Serrat. I quan la pressió es fa insistent i reiterativa, cal saber formular la denúncia pública i/o presentar la dimissió.
És l'hora de la política. És la política la que ha de trobar la resposta democràtica als reptes d'una corrupció massa present en el món privat, massa escandalosa en l'àmbit públic del nostre poble.
---
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza Princesa Letizia
El ajuntament d´Argelaguer, ha de ser transparent | 23-11-2009 - 10:14:22 GMT 1 #
Caça de senglars, per Lídia Angelats Jordà :
Una immoralitat avui dia. Una gran falta de respecte als pobres animals. Només tenen el bosc, la seva pell, i l´alè de vida que Déu o la Natura els ha donat. És veritat aquella vella màxima: «Si vols la pau prepara´t per la guerra». Ells, pobrets, no poden fer-ho i cauen com mosques.
L´altre dia, en una carretera de muntanya, i ben entrada la vesprada, ens en vam trobar dos que baixaven cap a la riera -a beure aigua?-. Eren joves i molt macos. Es van espantar i escapar muntanya amunt. Van fugir de nosaltres, que els miràvem amb bons ulls. Tenen horror a l´home. És una vergonya per a l´home i que ens allunya per sempre de la pau.
---
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza Princesa Letizia
Caça de senglars | 29-11-2009 - 22:29:54 GMT 1 #
La Falange té previst concentrar-se en Argelaguer contra la consulta del 13-D.
Alcalde d´Argelaguer (Garrotxa) promou el Referendum.
La Falange Española de las JONS ha convocat concentracions en 22 municipis gironins el proper dia 13 de desembre, coincidint amb la celebració de les consultes sobre la independència, sota el lema «Por la Unidad de España. No a los referéndums separatistas». El Departament d'Interior de la Generalitat ha enviat notificacions als ajuntaments dels pobles afectats demanant que informin de «les circumstàncies» dels llocs de les concentracions per decidir si les permet o si les prohibeix. Els ajuntaments tenen, a partir de la notificació, 24 hores per comunicar el seu parer a Interior. En el cas que no responguin, s'entendrà que l'informe és favorable. Falange ha demanat també a les autoritats que «disposin dels mitjans oportuns per tal d'evitar incidents».
Falange ha demanat permís per concentrar-se el 13 de desembre, entre dos quarts d'una i les dues del migdia, davant dels ajuntaments de Banyoles, Santa Coloma, Ripoll, Viladrau, Esponellà, Crespià, Vilademuls, Fontcoberta, Besalú, Argelaguer, Maià de Montcal, Ridaura, Arbúcies, Sils, Torroella de Montgrí, Jafre, Cassà de la Selva, Celrà, Sarrià de Ter, la Jonquera, Roses i Palau de Santa Eulàlia. El Departament d'Interior ha notificat aquesta demanda de Falange als ajuntaments afectats, que han de comunicar en un termini de 24 hores les «circumstàncies del lloc de concentració» per decidir després si permet o no la celebració d'aquests actes.
Falange, en la seva petició de permís, afirma que aquestes «reunions» previstes s'inscriuen en una campanya que el partit realitza a escala estatal «en defensa de la unitat de la Nació Espanyola», i per això el lema de les concentracions serà: «Por la Unidad de España. No a los referéndums separatistas». En aquesta mateixa petició, el partit espanyolista afirma que preveuen que les concentracions convoquin «uns 40 o 50 simpatitzants i amics». També assenyala que no disposaran de cap mesura de seguretat, i «prega» a les autoritats que «disposin dels mitjans oportuns per tal d'evitar incidents». En la petició formal d'autorització, Falange també relata com està previst que siguin aquests actes: «Els actes seran estàtics, però es llegirà un manifest mitjançant equip de megafonia i s'aclamaran les consignes aprovades per l'organització. Així mateix, es repartiran fulls volants per informar els qui allà s'hagin congregat».
A banda dels 22 municipis gironins, els falangistes també han demanat concentrar-se en desenes de municipis més de Catalunya.
LES CONCENTRACIONS
Pla de l'Estany
Banyoles
Esponellà
Crespià
Vilademuls
Fontcoberta
Ripollès
Ripoll
Osona
Viladrau
Garrotxa
Besalú
Argelaguer
Maià de Montcal
Ridaura
Baix Empordà
Torroella de Montgrí
Jafre
Selva
Santa Coloma
Arbúcies
Sils
Gironès
Cassà de la Selva
Celrà
Sarrià de Ter
Alt Empordà
La Jonquera
Roses
Palau de Santa Eulàlia
Ciutadans i Alternativa Española
Els partits Ciutadans i Alternativa Española (AES) ja havien anunciat abans que la Falange concentracions de rebuig a les consultes del 13-D, però en aquest cas estan previstes a Barcelona. Els dos partits han convocat, però, els actes de manera separada. Ciutadans l'ha convocat a plaça Universitat de Barcelona a dos quarts d'una del migdia, mentre que el partit Alternativa Española l'ha convocat a la una del migdia a la plaça de Sant Jaume de la capital catalana. Alternativa Española té com a president honorífic Blas Piñar, un històric polític ultra fundador de Fuerza Nueva.
---
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza Princesa Letizia
La Falange té previst concentrar-se en Argelaguer contra la consulta del 13-D | 02-12-2009 - 15:20:29 GMT 1 #
FE JONS se moviliza contra los referendos separatistas :
Falange Española de las JONS ha solicitado a la Fiscalía General del Estado que tome cartas en el asunto de las consultas independentistas que se celebrarán el próximo 13 de diciembre en Cataluña, impulsadas por un grupo de Ayuntamientos. Como ya sucediese el pasado 13 de septiembre, cuando se llevó a cabo un referéndum de idénticas características en la localidad barcelonesa de Arenys de Munt, es previsible que los grupos independentistas utilicen dicha iniciativa para cometer actos delictivos y producirse de manera violenta.
En este sentido, FE JONS ha instado a la Fiscalía a que averigüe la procedencia de los censos utilizados por los grupos independentistas, muy posiblemente cedidos por las corporaciones locales, infringiendo la Ley de Protección de Datos de Carácter Personal. Del mismo modo, en el escrito presentado hoy ante la Fiscalía General del Estado, FE JONS recuerda los actos de violencia llevados a cabo por los participantes en la consulta independentista de Arenys de Munt ,tratando de impedir mediante agresiones el ejercicio del derecho de reunión pública de los ciudadanos que protestaban contra el referéndum.
Por todo ello, FE JONS exhorta a la Fiscalía a que utilice todas las medidas legales a su alcance para impedir la celebración de unas consultas que atentan contra la integridad nacional y el orden constitucional.
FE JONS llama a todos los catalanes a que muestren su repulsa a esta iniciativa independentista concentrándose pacíficamente en todas las localidades donde se celebren referendos. Para ello, ya ha realizado la oportuna comunicación al Departamento de Interior de la Generalitat de Cataluña.
La Falange té previst concentrar-se en Argelaguer contra la consulta del 13-D.
Alcalde d´Argelaguer Josep Dorca i Serrat (Garrotxa) promou el Referendum
---
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza Princesa Letizia
FE JONS se moviliza contra los referendos separatistas | 02-12-2009 - 15:23:29 GMT 1 #
Intereses empresariales :
Las administraciones públicas siguen estando parasitadas por los intereses empresariales o partidistas que mandan en cada sector o en cada municipio, haciendo que trabajen a favor de estos de forma normal y que la corrupción prospere las más de las veces con cobertura legal. En el urbanismo se entronizó al “agente urbanizador” para que, en connivencia con los políticos locales, utilice a sus anchas la trampa de las recalificaciones de suelo. Así, operaciones y megaproyectos urbanos que durante el franquismo nos parecían escandalosos se multiplican hoy revestidos de impunidad legal y de buen hacer político y empresarial… Creo que iluminar este oscuro caldo de cultivo tan propicio a la corrupción es el primer paso para erradicarla.
---
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza
Intereses empresariales | 05-12-2009 - 11:27:49 GMT 1 #
Els sous i el personal :
El ajuntament d´Argelaguer (Garrotxa) ha posat el seu capítol número 1 del pressupost, el de personal, pels núvols com a conseqüència del procés de creixement desorbitat i alegre dels últims deu anys.
En la mateixa mesura s'han augmentat els impostos, els serveis al ciutadà però, també, les despeses de funcionament.
La lleugeresa amb què ha abordat aquest assumpte els responsables polítics rau en correlació amb la negligència i amb les ganes de perpetuar-se en el lloc, encara que per a això fes falta aplicar l'estratègia del pa per avui i fam per demà.
Doncs bé, si quan tot creixia també van augmentar els sous i el personal, ara tocaria adaptar la situació de les plantilles dels empleats municipals, inclos l´Alcalde.
---
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza
Els sous i el personal | 03-01-2010 - 19:30:33 GMT 1 #
La crisi preocupant de l'ètica, per Manuel Parés i Maicas :
Un dels problemes més greus amb els quals s'enfronta la nostra societat, i el judici pot estendre's a molts països, és la preocupant crisi de l'ètica, que la considero com un element essencial en les relacions humanes i socials a tots els nivells.
Aquest terme prové del grec ethos, que significa «caràcter» i expressa una preocupació per les persones virtuoses, que inspiren confiança i que tenen un comportament digne. S'han formulat lògicament moltes definicions, i, partint de la seva interdisciplinarietat, jo diria que és l'estudi, la valoració i la promoció d'una conducta correcta, en funció dels paràmetres considerats moralment més apropiats. Per tant, cal que es consideri com les persones interpreten, apliquen, equilibren i modifiquen els seus principis en funció dels fets nous, de l'impacte tecnològic, de les noves actituds socials i de les canviants condicions econòmiques, polítiques i socials. Per tant, el paper del canvi social és determinant, car l'ètica no és un fenomen estàtic sinó que està en relació amb la dinàmica permanent dels principis i de valors. En aquest article vull analitzar breument les principals causes que, al meu entendre, expliquen aquesta situació de crisi, de dialèctica permanent entre el bé i el mal, del que és bo i del que és dolent:
1) La crisi dels valors sobre els quals una societat es fonamenta. Ultra els valors de dignitat humana, honestedat, veritat, justícia, solidaritat, respecte als altres, no-violència, crec que l'instrument més important que tenim al nostre abast és la Declaració Universal dels Drets Humans, aprovada per les Nacions Unides l'any 1948. Aquest document, que continua tenint plena vigència, malgrat el temps transcorregut, i que a més és recollit en moltes constitucions –per exemple, en l'espanyola–, dissortadament en la pràctica és pot tingut en consideració.
2) Crisi del sistema polític, amb la consegüent crisi de la democràcia i les seves múltiples interpretacions, que sovint origina que es tracti d'una paraula molt bonica, necessària, però que els poders públics, els partits polítics, els grups socials i, fins i tot, els nombrosos ciutadans respecten molt poc i li atorguen una importància molt relativa. Això significa el perill de la corrupció en diverses formes i una profunda crisi del concepte de ciutadania i de la seva cultura política. Els exemples de molts governants, membres dels parlaments i del poder judicial, són un motiu de profunda preocupació i inquietud. Cal tenir en compte les moltes màfies que sorgeixen en molts camps quan es produeix una situació de crisi.
El problema és tan profund, que afecta els ciutadans, en la seva evident desorientació i desafecció sobre el que significa la democràcia. En part és conseqüència de la utilització que fan els mitjans de la comunicació de la informació com a propaganda o com a desinformació, per motius ideològics o d'interessos.
3) La crisi de la cultura és un altre element determinant. Empro el mot cultura en el sentit més ampli del terme, en els diversos vessants socials i amb totes les seves dimensions dels distints àmbits. Així, voldria subratllar la influència excessiva que en una part de la població exerceix la religió. En general, per part dels seus dirigents, per la seva voluntat de controlar, com passa a Espanya en molts sectors de la jerarquia eclesiàstica (Catalunya, sortosament, ofereix un panorama diferent) en l'espai públic civil. És a dir, és una entelèquia afirmar que les religions només s'ocupen de l'àmbit de les creences i de la fe. El cas de l'islam també és paradigmàtic.
4) La crisi del capitalisme com a ideologia dominant, constitueix un problema molt complex, per la manca d'alternatives reals. Ho palesa la situació econòmica actual, originada essencialment pels dirigents de moltes empreses grans, moltes de les quals han hagut de ser rescatades pels governs, amb els diners dels ciutadans. I ara ens trobem davant de la paradoxa que aquests dirigents pretenen que sigui el seu personal, el que assumeixi els costos dels seus errors, per no utilitzar una expressió molt més dura. L'exemple espanyol amb l'atur és angoixant. El que ha succeït als Estats Units és escandalós.
La dialèctica de les relacions entre el capital i la gestió directiva, per una banda, i el treball, per l'altra, malgrat el progrés tecnològic i el paper dels sindicats, també ofereix una situació greu. La política d'ocupació laboral és a les mans de les empreses i la possibilitat del treball esdevé cada dia més un valor escàs. El valor del treball sovint és menystingut. En una època en què la vida sortosament es prolonga molt més, assistim amb perplexitat a una política empresarial d'acomiadaments i de jubilacions anticipades que significa un malbaratament d'una força de treball que caldria aprofitar.
5) La crisi generalitzada del sistema educatiu, no tenint en compte que constitueix el fonament essencial del desenvolupament de cada societat en les seves distintes parcel·les. El recurs freqüent de fer noves lleis quan el que cal fer és plantejar-se en tota la seva extensió quin paper fa l'educació en la formació global dels ciutadans i no solament pensant en el procés productiu. El paper dels educadors, mestres o professors, és cabdal, amb problemes específics a nivell de l'educació primària, la secundària i la universitària. El paper bàsic del sistema públic d'ensenyament, sense menystenir el privat, com a fonament de la societat democràtica, sense ignorar el paper que fa el segon. En el nostre país, en aquesta problemàtica, s'hi barreja la integració educativa de la població immigrada.
En aquest context, una especial menció mereix l'ensenyament de l'ètica, primer com a factor bàsic que orienti tot el sistema educatiu i segon com a matèria obligatòria en tots els nivells del sistema d'ensenyament. Naturalment, sense cap mena d'apriorisme ideològic.
6) La crisi del sistema comunicatiu, amb la preocupant degradació de la seva funció bàsica de servei públic i en la pèrdua de força dels mitjans de comunicació pública, en favor de l'abassegadora influència dels privats, amb una premsa, especialment la de Madrid, que serveix els interessos d'una determinada ideologia, política, econòmica i comunicativa. La degradació de les televisions privades és, igualment, un fenomen inquietant.
Cadascun dels aspectes abordats requereix un tractament ètic. M'he limitat a plantejar uns àmbits en els quals el paper de l'ètica em sembla molt preocupant.
---
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza
La crisi preocupant de l´ètica | 11-01-2010 - 09:03:52 GMT 1 #