Les preferències d´Olot TV
Julio Pérez Rodriguez, Olot (Garrotxa): Les preferències d´Olot TV.-Dissabte vaig assistir a un dels actes més emotius, suposo que per a tots els olotins, però especialment per a mi, que com a exregidor de l´equip de govern, he participat per aconseguir que finalment Olot tingui un nou hospital. Vaig compartir amb centenars de persones l´alegria de veure una il·lusió fer-se realitat, com molt bé va dir l´alcalde Lluís Sacrest que, sincerament, és el principal impulsor i l´ànima d´aquest nou hospital. Vaig escoltar els parlaments de les autoritats i també els comentaris del públic. Il·lusió i també emoció compartides per tots cantons. Recordo amb especial afecte les paraules de la consellera de salut Marina Geli que, deixant de banda els discursos oficials, va saber transmetre l´emoció del que significava aquell acte.
He pogut rememorar les seves paraules després, llegint la premsa i també escoltant-les de nou en la crònica de Ràdio Olot, però no les he pogut veure en el resum que Olot TV fa de l´acte. Per a Olot TV la consellera de Salut de la Generalitat de Catalunya, la persona que ha cregut i ha donat suport amb més convenciment les nostres propostes no existeix.
Ara, sí que van trobar el temps i l´espai per fer sortir aquells que no tenien res ni important ni interessant a dir, com són el diputat Xuclà i el Sr. Corominas, tots dos representants de CiU, als quals es dedica la meitat del reportatge, perquè puguin explicar en pantalla les petiteses politiqueres i les manies persecutòries a les quals ens tenen acostumats.
Quina llàstima que hagin deslluït un acte tan important per a la ciutat.
Meneame
del.icio.us
ARGELAGUER Juan R. Lejarza
Siempre dicen "hospital d´olot", cuando deberia llamarse Hospital Comarcal de la Garrotxa..., porque puestos a apropiarse del nombre podría llamarse "hospital de: Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, lo pagamos todos.
Lo mismo con "OlotTV", todos los municipios destinan en sus presupuestos dinero para la "colla" televisiva, vamos que pagamos sus nominas por una mala Televisión.
Lo mismo con la Biblioteca Publica de "Olot", cuando es de la Garrotxa.
Tanmateix con el Archivo Comarcal també d´Olot...
Olot parece Madrid, todo esta en Olot...
Olot parece Madrid, todo esta en Olot... | 12-11-2009 - 09:21:02 GMT 1 #
10.400 habitatges :
Un 87% dels 10.400 habitatges que s'ofereixen a Olot (Garrotxa) són de compravenda però un 67,5% de la població que vol adquirir-ne un no té prou recursos per adquirir-lo i ha d'anar al mercat del lloguer. Aquesta és una de les dades més rellevants de la diagnosi del pla local de l'habitatge que ahir van presentar el regidor del ram a Olot, Llorenç Planagumà, i la responsable de l'Oficina d'Habitatge d'Olot, Míriam Paredes. Des d'ara i fins a l'estiu, s'obre un període de debat de les dades en diverses taules sectorials per redactar i aprovar en el ple els objectius i sobretot les estratègies per corregir les situacions que calgui fins al 2014.
A Olot hi ha 10.400 pisos, un 87% dels quals per a compravenda i la resta per al lloguer. Però es calcula que d'aquí a pocs mesos aquesta xifra pujarà fins a més d'11.000 i que el 2014 seran més de 12.000. Els tècnics d'habitatge que han fet la diagnosi del sector han determinat que, a la capital garrotxina, a una unitat familiar li calen 3.553 euros mensuals per comprar un pis i la conclusió és que un 87,5% no ho podran fer i hauran d'anar al mercat del lloguer. Les dades que completen la radiografia de les necessitats d'habitatge són que poc més de la meitat, un 53,9%, dels habitatges de compravenda són immobles usats. La resta, un 33,1%, són d'obra nova.
L'estudi promogut per l'Ajuntament d'Olot defineix també el concepte d'infrahabitatge, és a dir, el que no té les condicions mínimes d'habitabilitat. En aquest apartat s'especifica que hi ha un total de 120 pisos als quals falta algun servei o més d'un; fins a 69 no tenen servei d'evacuació d'aigües residuals i 151 estan en estat ruïnós. Llorenç Planagumà i Míriam Paredes van matisar que el nombre total de pisos que no tenen les condicions mínimes d'habitabilitat no es correspon a la suma d'aquests tres grups, ja que en un mateix immoble es poden donar dos i fins i tot tres d'aquests problemes junts.
Altres dades rellevants de l'estudi són que el gros més important de pisos buits, un 25%, és al centre d'Olot, no pas exclusivament al barri vell, que són el 7,7%. També hi ha una concentració important als barris de Sant Miquel i les Tries, 11,4%, i a Mas Bernat i les Fonts, amb un 11,2%. La resta estan molt més repartits: Sant Roc, un 5,7%; Pequín, un 4,6%; el Pla de Dalt, un 4,3%; la plaça Amèrica, un 3,7%; Montolivet, un 3,3%, i el 16,2% restant als altres barris de la ciutat. Quant a la zonificació de la sobreocupació, es concentra sobretot al barri de Sant Miquel i les Tries, amb un 30% del total; seguits del centre de la ciutat –amb un 19%–, Sant Roc –amb un 16%– i la resta de barris.
---
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza PrincesaLetizia
10.400 habitatges | 12-11-2009 - 09:44:31 GMT 1 #
Olot Televisió respon al Sr. Julio Pérez, per Albert Brosa, Director d´Olot Televisió :
Olot Televisió no té per costum respondre les crítiques -bones o dolentes- que es publiquen sobre la seva programació. Sempre hem entès que els nostres teleespectadors són ben lliures de considerar el que creguin i que ens ajudin a millorar els nostres continguts.
No és el cas de la carta publicada pel Sr. Julio Pérez, exregidor socialista a l´Ajuntament d´Olot, sobre la cobertura que va fer Olot Televisió de l´acte de col·locació de la primera pedra del nou hospital.
Per això aquesta vegada pensem que cal fer les següents consideracions:
1.- Olot Televisió va fer el seguiment de tot l´acte, va recollir les declaracions més significatives de totes les institucions que van prendre la paraula. En aquest sentit, vàrem entendre que, havent recollit les paraules del president de la Generalitat, no calia reproduir la intervenció de la seva consellera de Salut. També pel fet que, en la mateixa informació, es varen incloure les declaracions de l´alcalde d´Olot i el president del Consell Comarcal de la Garrotxa.
2.- Els serveis informatius d´Olot Televisió han fet un seguiment exhaustiu del nou hospital, des que va ser projectat fins a l´acte de col·locació de la primera pedra. En anteriors reportatges emesos, hi va intervenir la consellera de Salut, com és natural. La consellera, a més, també ha estat entrevistada al plató d´Olot Televisió, parlant de l´hospital.
3.- Amb tot, no cal perdre el món de vista. L´acte de col·locació de la primera pedra del nou hospital no cal confondre´l amb la seva inauguració i posada en marxa. Si bé la primera pedra és important com a acte protocol·lari i polític, la seva inauguració és el que permetrà que doni el servei als ciutadans. I no en dubti que, allà, hi serà Olot Televisió, amb la cobertura que correspon.
4.- Efectivament, Olot Televisió també va recollir les opinions crítiques, sobre el desenvolupament de l´acte, del diputat al Congrés Sr. Jordi Xuclà, que va convocar els mitjans de comunicació una vegada acabat l´acte institucional. Aquestes declaracions es van emetre, amb tota cura, en una informació separada de l´acte institucional, per evitar barrejar-les. I es van emetre per l´elemental dret i deure del mitjà de recollir totes les opinions, especialment quan aquestes li són sol.licitades. Ni més ni menys que el que van fer els altres mitjans de comunicació allà presents.
5.- Olot Televisió no va deslluir l´acte, com afirma el Sr. Julio Pérez en la seva carta. Podem entendre que al Sr. Pérez, exregidor socialista de l´Ajuntament d´Olot, no li agradessin les declaracions dels representants de CiU, criticant algun aspecte de l´acte protocol·lari. Però voler matar el missatger, com ha fet en la seva carta, és propi d´altres temps, afortunadament superats.
---
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza Princesa Letizia
Olot Televisió respon al Sr. Julio Pérez | 18-11-2009 - 09:04:00 GMT 1 #
¿Dónde habita el olvido?
Salvador López Arnal
Vicenç Navarro, catedrático de Ciencias Políticas y Políticas Públicas de la Universidad Pompeu Fabra, nos regalaba –una vez más- el pasado jueves 19 de noviembre, en Público, otro de sus imprescindibles artículos: “La corrupción de las derechas”.
Documentado, magníficamente escrito, con trasfondo histórico de interés y no siempre conocido, poniendo el dedo en la llega de los tejemanejes insaciables de la derecha convergente y afines. Todo ello, desde un punto de vista de izquierdas, que diría Quine. No es casualidad que Navarro publicara varios artículos en los primeros números de mientras tanto, la mítica publicación que, entre otros, ayudaron a fundar Manuel Sacristán, Giulia Adinolfi, Francisco Fernández Buey, Miguel, Toni Doménech y Miguel Candel.
Como estoy absolutamente convencido que rebelión editará su artículo, me limito a seleccionar aquí, por no copiarlo en su totalidad, que es lo que debería hacer, algunos de sus momentos más brillantes:
La dictadura militar que se implantó en España a sangre y fuego desde 1939 hasta 1978 se conoce en nuestro país como franquismo, implicando, o pudiendo implicar, que fue una dictadura de un general, el golpista generalísimo Franco, y su Ejército. Sin embargo, aquel régimen fue mucho más que una dictadura militar apunta Navarro.
Fue predominantemente una dictadura de clase, en la que la burguesía del país (en sus distintas dimensiones: agrícola, industrial y financiera) utilizó el Ejército para parar las reformas propuestas por un Gobierno democrático que afectaban a sus privilegios. Estado y burguesía en aquella dictadura estaban claramente entremezclados, estableciéndose un maridaje entre el Estado y grandes sectores de la clase empresarial (la gran patronal y la Banca) basado en la corrupción. Esta era una práctica generalizada, de la cual las grandes familias y los grandes bloques económicos en España se beneficiaron enormemente.
La transición de la dictadura a la democracia, prosigue V. Navarro, cambió algo esta cultura de la corrupción, “aunque continúa muy acentuada en grandes sectores de la burguesía española (de todas las nacionalidades y regiones de España) como lo atestiguan, entre muchos otros ejemplos, el caso Gürtel y su conexión con la derecha española, y el caso Millet y su conexión con la derecha catalana”. La burguesía catalana, alguno de cuyos sectores se autodefinieron como catalanistas, recuerda el autor, tuvieron relaciones privilegiadas con aquel Estado fascista. Apoyaron con todos sus medios y fuerzas, que no eran pocos, el golpe militar que les protegió de las fuerzas republicanas antifascistas “que probablemente las hubieran encarcelado, y confiscado sus bienes”.
El padre de Félix Millet, un burgués catalanista de la democracia cristiana catalana (y director del diario católico conservador El Matí) no tuvo ninguna duda, como tampoco la tuvo la mayoría de la burguesía catalana, en anteponer sus intereses de clase a los de la nación catalana apoyando el golpe militar que estableció un genocidio cultural contra Catalunya. Se convirtió en un hombre de confianza del dictador en Catalunya. Fue, también, presidente del Banco Popular. Tal burguesía puso en marcha un proyecto, tolerado por el dictador, de establecer un catalanismo conservador, eliminando cualquier señal de catalanismo laico y progresista. Parte de este proyecto fue el Orfeó Català, el cual dirigió el padre de Millet en 1951.
Millet hijo sucedió al padre y mostró, señala Navarro, no tener ningún conflicto (¿por qué iba a tenerlo?) entre ser miembro del consejo director de la aznarista FAES y ser presidente al mismo tiempo, y sin contradicción aparente, de la “Fundació Orfeó Català-Palau de la Música, presidente del Orfeó Català, vice-presidente del Consorci del Palau de la Música Catalana y dirigente de muchas otras instituciones catalanistas importantes”. El oasis catalán durante el periodo democrático, sostiene razonablemente el catedrático de políticas públicas de la Pompeu, pivotaba en torno a un eje esencial:
[…] una represión que reproducía el enorme dominio de clase que se perpetuaba a base de un sistema de redes clientelares, del cual CiU era su rama política. Llevaba razón el ex fiscal Jiménez Villarejo, cuando, en una entrevista a El Punt, señalaba que “el caso Millet no es nada más que la continuación de los casos de corrupción de CiU” (23-10-09). El favoritismo a las empresas que pagaban un “impuesto” al partido (caso Caric), las famosas concesiones a la Lotería de la Generalitat (caso Casinos), el caso de la Banca Catalana, el caso Anheuser Busch, el caso del “empresario modélico” Javier de la Rosa, el caso Treball, el caso Turisme, el caso Adigsa, y muchos otros casos son los precedentes del caso Millet. De ahí que los dirigentes de este catalanismo burgués estén preocupados y vean que su Catalunya está siendo cuestionada.
Empero, no es Catalunya, concluye Navarro, sino su Catalunya, la Catalunya burguesa, la Catalunya convergente, la que está preocupada y cuestionada.
No creo olvidarme de nada esencial. ¿Han leído una proposición, una palabra siquiera, un carácter, un punto, acaso una insinuación, referida a ese inmenso lodazal de corrupción, choriceo, comisiones particulares y partidistas, cuentas secretas, fusión Estado-burguesía-partidos institucionales, conocido como el caso Bartomeu Muñoz o caso Pretoria? ¿Cómo es posible que habite el olvido sobre el asunto del, ahora, ex alcalde socialista colomense del Turó de Barcelona en el artículo de Vicenç Navarro? La militancia o proximidad política de Navarro al PSC, ¿le impide dirigir su mirada crítica a ese ámbito próximo? ¿Considera el catedrático de la Pompeu que son meras pajillas en el propio ojo, nada importantes o incluso insignificantes ante el inmenso pajar de corrupción de la Catalunya convergente? ¿Significa el caso Pretoria, en opinión de Navarro, un nuevo caso de financiación irregular al que los partidos de “izquierda” se ven inevitablemente abocados dada la desigualdad de fuerzas realmente existente, siendo por ello menos denunciable o no tan abyecto como los casos criticados?
Ninguna de esta hipótesis es razonable, ninguna de ellas abona el campo de la izquierda no entregada. Un intelectual de izquierdas de la talla de Vicenç Navarro no puede transitar ni asomarse a ninguno de estos senderos. Su artículo, no puede ser otra cosa, es meramente una primera aproximación a la corrupción de las derechas. Vendrá otros, deben venir otros, dedicados a la corrupción de la llamada “izquierda socialista”. Los esperamos ansiosos.
PS: Por lo demás, vale la pena tomar nota de lo sucedido en Santa Coloma de Gramenet esta misma semana. La dirección del PSC, según todas las informaciones, los señores Montilla y Zaragoza más en concreto, han impuesto a la actual alcaldesa como candidata para el puesto. Algún cálculo sociológico electoral les habrá llevado a tomar la decisión. Nada de nombrar una comisión gestora, nada de convocar nuevas elecciones para que la ciudadanía se pronuncie ante el desaguisado abisal y aún desconocido. Exquisita continuidad, ésta es la norma; que campee el temporal en un par de años, éste es el propósito. Mientras tanto, lecciones de moralina, palabras sobre transparencia democrática lanzadas a la arena pública para calmar y apaciguar las críticas. Y a seguir igual que la vida es corta y nos estamos haciendo viejos.
---
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza Princesa Letizia
¿Dónde habita el olvido? | 21-11-2009 - 09:58:55 GMT 1 #
PER LA NOSTRA SALUT, per Daniel Terradellas, ex-alcalde de Les Preses i ex-parlamentari (PSC-PSOE) :
Finalment s’ha posat la primera pedra del nou hospital d’Olot i comarcal de la Garrotxa. Ja es construeixen els fonaments, hi pujaran les parets, es col·locaran els llums i les aixetes. Es muntaran els equipaments i els llits que ens hi acolliran en dies delicats.
A un hospital hi entrem amb neguit o amb dolor i amb l’esperança d’abandonar-lo guarit. Cap altre lloc genera tanta necessitat de confiança: a la porta podria posar-s’hi un cartell amb la següent inscripció: “a les vostres mans encomano la meva salut”. En algunes ocasions també podria ser un lloc recomanable de visitar per recordar-nos que som afortunats quan gaudim de salut: garbellaríem cabòries que sovint ens neguitegen absurdament. Es també un lloc per fer-nos feliços: com a nous pares o avis cofois.
Els centres de salut son dels equipaments mes valorats i venerats pels ciutadans. Sobretot perquè ens garanteix una atenció especial en moments d’angoixa. Als que vivim en un país on es va aconseguir un estat del benestar generalitzat, garantit pel pagament d’impostos, son precisament els diners destinats a l’atenció sanitària, l’educació i les pensions, on menys arrufem el nas. L`esforç de generacions i la valentia de líders com el malaguanyat Ernest Lluch, capdavanter de la universalització de l’assistència sanitària, ens venen a la memòria en aquesta feliç celebració garrotxina.
Els que vivim en comarques de modesta dimensió, tenim clar que no podem voler de tot, del millor i ara mateix. Molts hem estat usuaris de l’actual hospital i també d’altres de mes nivell i per això sabem valorar molt la calidesa personal que permet la proximitat d’aquests centres de salut repartits en el territori. L’efecte humà, en molt bona part, supleix altres aspectes qualitatius propis dels grans centres.
Em consta que la feina per aconseguir el nou hospital ha estat enorme i eficient. Ho conec de primera ma, deixant clar que no en tinc mèrit: estava ben liderat i no calia res mes que donar-hi suport. Els qui n’han estat responsables de la decisió que ara celebrem, es gent que confia en la salut publica com el President Montilla. A ells els podem dir que han fet un gran servei a Olot i a la Garrotxa. Sobretot a l’alcalde de la ciutat: Lluís Sacrest; la Consellera de Salut: Marina Geli i al Patronat de la Fundació Sant Jaume de l’Hospital, entre altres.
Pels professionals de la salut, disposar de millors mitjans els serà un premi merescut i un estímul per optimitzar les seves capacitats. Pels usuaris, es a dir, gairebé tots els garrotxins, el nou hospital significarà un altre gran pas per la qualitat de vida a la comarca. I tenint en compte que ara la situació general de país no es la mes desitjable, la construcció del nou hospital es una bona mesura per curar-se en salut!.
---
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza Princesa Letizia
PER LA NOSTRA SALUT | 23-11-2009 - 08:22:21 GMT 1 #
Declaració del Sr. Lluís Sacrest, Alcalde d’Olot :
Declaració de l’Alcalde d’Olot sobre la intervenció del Dr. Danès en l’acte de col•locació de la primera pedra del nou hospital d'Olot i Comarcal de la Garrotxa.
Amb la col•locació de la primera pedra del nou Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa, dissabte vam viure un dia històric, un dia del qual hem d’estar tots contents.
Com a alcalde el que haig de fer és lamentar primer i desmentir després les declaracions del Sr. Xuclà en les que qüestionava la intervenció del Dr. Joaquim Danès.
El Dr. Danès va ser la persona escollida pel mateix hospital entre els que hi treballen, per tal que parles en aquest acte tant important en representació, no només de l’hospital d’Olot, sinó una mica de tot el sector mèdic i sanitari de la nostra comarca.
Per tant haig de dir d’una manera clara i contundent que és mentida el que diu el Sr. Xuclà de que el Sr. Corominas hagi estat marginat o discriminat en cap moment. Lamento molt aquesta política de CiU de buscar protagonisme en qualsevol moment i de voler cridar l’atenció sortint amb aquestes mesquineses.
Com a alcalde d’Olot afirmo que en aquest acte de col•locació de la primera pedra, tothom ha actuat amb la màxima netedat i transparència.
És un moment en el que tothom hauria d’estar content i hauria de celebrar que el nou hospital ja està en marxa i crec que és una llàstima que per afany de protagonisme, vulguin embrutir un acte com aquest.
---
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza Princesa Letizia
Declaració del Sr. Lluís Sacrest, Alcalde d’Olot | 23-11-2009 - 08:25:34 GMT 1 #