El ajuntament d´Argelaguer, han de ser transparent
Juan R. Lejarza, Argelaguer (Garrotxa):El ajuntament d´Argelaguer, han de ser transparent.-Informació, participació, comptes clars, exposició i debat públic, i alhora És l'hora de la política. És la política la que ha de trobar la resposta democràtica als reptes d'una corrupció massa present en el món privat, massa escandalosa en l'àmbit públic del nostre poble. 
exercici del poder de decisió i d'execució sense deixar que les pressions i els interessos privats de Convergència i Unió (CiU) y Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) condicionin els projectes urbanistits. El creixement del municipi d´Argelaguer o el model urbanístic no el poden dictar els constructors o les immobiliàries. Resistir les pressions externes entra en el sou de l'alcalde Josep Dorca i Serrat. I quan la pressió es fa insistent i reiterativa, cal saber formular la denúncia pública i/o presentar la dimissió.
Meneame
del.icio.us
ARGELAGUER Juan R. Lejarza
Argelaguer Presupuestos Generales del Estado de 2010 :
El PSOE-PSC ha incorporado a los Presupuestos Generales del Estado de 2010, en su paso por la comisión de Presupuestos del Congreso, en la sección de Fomento fue aprobada una enmienda por la que se dota con un millón de euros € la transformación de la travesía urbana de la N-260 en el municipio de Argelaguer (Vall del Llierca Girona).
Además, se incrementa en 500.000 euros la partida para la variante de Olot (Garrotxa) a los efectos de realizar un estudio en 2010 de forma separada del estudio informativo entre Olot y Ripoll (Girona).
---
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza PrincesaLetizia
Argelaguer Presupuestos Generales del Estado de 2010 | 04-11-2009 - 22:23:17 GMT 1 #
cuantos $ se enfunda el alcalde al mes, cuantas pagas, derecho a vacaciones? Cotiza a la SS?
hola | 04-11-2009 - 23:52:38 GMT 1 #
Hola, hola: en dolares no se pero en € (euros) mas que menos los siguientes mensual : 1500 de Gobernació,con dret a la Seguridad Social (SS), mes dret al Atur 24 meses mes las prorrogas por ayuda familiar del Inem 1 año mas, y cuando se agote este periodo todavia puede ir a la asistenta social de Besalú (Garrotxa) y entrar en el programa PIRMI.
Mas 400 € que se otorgo por "compensaciones", en el primer pleno despues de las Elecciones.
Como Conseller de Infraestructuras del Consell Comarcal de la Garrotxa, 2000€ euritos.
Mas 5 representaciones en organismos raros, por asistencia no bajan de 300€.
Luego como es visible "trabaja" por el pueblo, y las cobra 50 euritos aqui´, 60 por allá...
Presidente del pim,pam,pum Caçadors de Argelaguer, se da subvenciones, como a "LLuna Plena"... Brigada Forestal...
Las obras sin concurso a dedo de Franco" pal Ginesta, Gegats y cabezudos, Casales de viejos..., etc, etc...
Empresario del huevo frito..., granjas sin permisos, tiene que trabajar 8 horas obligadas en el "Ajuntament", pero nunca lo hace..., prefiere trabajarlas en su empresa "Liderou" (el Lider del ou, vamos economia sumergida..., hasta circula con tractor sin matricula ni ITV...
Vamos todo un genio...eso sí los vecinos abandonados...
Ahora promuebe un Referendum. quiere arreglar su "Catalunya", sin tener arreglado su pueblo...
El resto del "Equip CiU-ERC" tutti cuanti...
1500 de Gobernació | 05-11-2009 - 06:43:25 GMT 1 #
Tolerancia zero, por Jose Montilla, President de la Generalitat de Catalunya :
Benvolgut / benvolguda,
M’adreço a tu com a persona amiga, simpatitzant o militant dels Socialistes de Catalunya. I, especialment, a aquells que feu i sentiu la política des del territori.
He estat alcalde durant molt anys i estic convençut que no seria President de Catalunya sense aquesta trajectòria vital. Em sento orgullós i deutor. Servir Catalunya havent après el compromís polític i d’amor al país des dels ajuntaments i el territori marca el caràcter i és, també, una de les nostres característiques principals com a partit. Et parlo des d’aquesta convicció i sentiment.
Ara, fa pocs dies, celebràvem els primers 30 anys d’ajuntaments democràtics. Ajuntament i democràcia són la mateixa cosa i, pels socialistes, política i municipalisme també. Per això, continuant la tasca de progrés i modernització, hem de ser els primers en liderar la resposta institucional i cívica per revitalitzar la política local, així com perseverar en els esforços que des del món local s’estan fent per lluitar contra la crisi i garantir la cohesió social.
Hem d’anar més enllà del marc legislatiu i desenvolupar la nostra acció des de l’exemplaritat i el rigor ètic i moral. Això és el que dignifica la política que, per a nosaltres, no és una professió sinó un servei públic temporal que ens fa millors ciutadans i millors persones, treballant a favor de la justícia social.
Sé que aquests dies la irritació, el desànim, fins i tot la vergonya, ens poden paralitzar i desmotivar en molts casos. No ho hem de fer, ni ho farem. No ens hem quedat quiets. Hem reaccionat amb fermesa i contundència i amb una rapidesa exemplar per apartar de nosaltres qualsevol indici de delicte o males pràctiques.
I tant que no tots som iguals! És absolutament cert.
Aquest dissabte, en el marc de la Convenció Municipal del PSC, donarem noves passes per assegurar la nostra tolerància zero davant la corrupció i ens comprometrem amb un nou contracte de servei públic amb la ciutadania, que reforçarà la transparència, la rendició de comptes i el compromís personal dels representants públics del PSC. El Govern de Catalunya també està preparant un paquet de mesures i de reformes normatives per fer encara més difícil l’acció dels corruptes en l’espai públic. Un cop més: Fets i no paraules!
Sé que aquest és un mal moment donat el context de crisi i l’ambient de descrèdit que una part molt important de la societat catalana té respecte a la política. Però ni el victimisme, ni el pessimisme, ni el derrotisme són els camins per aconseguir l’energia necessària per rectificar, canviar el curs de les coses i superar l’estat actual.
Et demano confiança en les nostres conviccions, en el projecte polític dels i de les socialistes i en la capacitat regeneradora de la política democràtica. Estic compromès, personalment, amb aquest repte i convençut de que, junts, podrem superar totes les dificultats per continuar la tasca de servei i de transformació de Catalunya, des del més petit dels seus pobles fins a la seva capital.
Sóc conscient de l’enorme responsabilitat política que, com a primer secretari del PSC, tinc en aquests moments. I estic preparat i disposat, més que mai, a arribar fins el fons i fins el final per preservar el que crec que és fonamental: que ens puguem sentir orgullosos públicament i personalment de representar aquest partit, ser-ne simpatitzant o militant o de compartir els seus ideals.
Estic a la teva disposició i espero comptar amb tu, amb el teu suport i les teves idees. Els mesos que vindran reclamaran molta energia col·lectiva. La determinació i la convicció ens ajudaran a aconseguir tots els nostres objectius. Estic confiat i esperançat. Les victòries polítiques i electorals han de fonamentar-se en les victòries morals i ètiques.
És l’únic camí, l’únic que val la pena si el cor et batega a l’esquerra.
Gràcies pel teu temps i per tot el que has fet i el que faràs.
Amb tot el meu afecte,
José Montilla
----
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza PrincesaLetizia
Tolerancia zero | 06-11-2009 - 08:23:57 GMT 1 #
Contra corrupció, regeneració, CARLES NAVALES :
Si l'ètica no és, decididament, el principal actiu dels partits progressistes, la corrupció seguirà burlant-los i de poc servirà que es multipliquin els controls a les institucions i partits: la corrupció és com l'aigua, que sempre troba el interstici per on colar-se. La qüestió de fons està en la circumstància que a Europa les esquerres van perdent la seva ànima a poc a poc. Gestionen bé els assumptes públics, però cada vegada costa més trobar la fraternitat en els partits, i, encara més, que algú et defineixi l'ideal polític que pot motivar la il·lusió pel compromís col·lectiu i fer-te vibrar. Alhora, gran part del socialisme es debat entre una modernització de tall tecnoliberal i l'esquerranisme del revolucionarisme sense revolució: no se sap quin camí és pitjor.
Edgar Morin proposa passar de la revolució a una metamorfosi, que consistiria a arrelar amb els corrents polítics del socialisme i el comunisme democràtic per preservar grans conquestes, com l'Estat de benestar posat al dia, i, alhora, per incloure la cultura de l'austeritat i la qualitat de vida, mitjançant la incorporació, que no aïllament, de l'ecologisme a la política. I, el més difícil, aconseguir que temes de la nostra intimitat personal, com el sofriment o la felicitat, deixin de ser invisibles en la consciència política col·lectiva. Un camí a explorar.
A més, la imatge dels partits d'esquerres es veu molt perjudicada per aparèixer més com a espais de promoció personal que de compromís fraternal. No cal anar amb vestit creuat als divuit anys.
Si bé és cert que, en el passat, els partits polítics eren espais que complementaven el que la societat negava als treballadors (biblioteques, sanitat, oci) i que això avui ho assumeixen les institucions, no és menys cert que hi ha altres formes de relació: la proximitat, el debat, l'aportació de grups i particulars al progrés de la ciutat, la dinamització cultural. I podríem seguir.
Cal explorar nous llaços socials. I modificar el llenguatge. Vaig escoltar a un diputat dir: "Cal optimitzar les infraestructures de la primera corona ferroviària". Tan difícil és dir: "Els trens de rodalia han d'arribar a l'hora"? Si el llenguatge continua avançant cap a l'espantall no haurà d'estranyar-nos que l'allunyament ciutadà de la cosa pública es produeixi per la total incomprensió vers el que diu l'interlocutor polític.
A França, l'esdeveniment més sorprenent del segle XX va ser la pràctica desaparició del Partit Comunista, que va tenir, entre altres mil conseqüències, la deterioració del llenguatge dels parlamentaris de l'Assemblea Nacional. Els representants comunistes eren gent de barri i fàbrica, en gran part, i se'ls donava una sòlida formació per defensar amb solvència els interessos que representaven, però mai van abandonar el llenguatge popular, el que feia que, per respondre'ls, els altres parlamentaris parlessin en forma comprensible. En desaparèixer aquests, el llenguatge ha anat cap a l'enarquisme (amb e), el qual està influint, també, en la premsa escrita.
Conseqüència: a França, el 40% dels joves de 24 anys no entén un editorial de Le Monde. O sigui, per molta democràcia formal que hi hagi en el país veí, la qualitat democràtica està en risc, ja que els joves no poden participar plenament perquè no tenen suficient capacitat cognitiva per comprendre el debat polític. Tot un repte, per al qual recomano als polítics que han sortit dels barris que no modifiquin el seu ?llenguatge per semblar més intel·ligents; ser més intel·ligents és comunicar millor, això sí, amb un llenguatge tan comprensible com correcte sintàcticament i gramatical.
---
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza PrincesaLetizia
Contra corrupció, regeneració | 07-11-2009 - 08:26:43 GMT 1 #
POLÍTICS SOTA SOSPITA, per FERNANDO LACABA SÁNCHEZ :
En termes generals, la corrupció política és el mal ús públic (governamental) del poder per aconseguir un avantatge il·legítim, generalment secret i privat. El terme oposat a corrupció política és transparència. Per aquesta raó es pot parlar del nivell de corrupció o transparència d'un Estat. En termes jurídics, la corrupció engloba un conjunt de delictes que generalment són suborn, frau de subvencions, frau i extraccions il·legals i falsedat en document oficial i mercantil. És més complex el concepte jurídic que el social o comú dels ciutadans.
Si es presta més atenció a molts dels variats episodis de corrupció urbanística al nostre país, s'extreuen dues apreciacions preliminars: una, la molt freqüent connexió entre l'esmentat fenomen i el molt vidriós problema del finançament dels nostres partits polítics; una altra, la completa irrellevància de les fronteres partidàries, ja que el problema afecta indiscriminadament entitats locals governades per polítics d'uns o altres partits.
El Tribunal de Comptes, quan va analitzar el creixent augment de la morositat i endeutament dels partits polítics, va assenyalar tres anomalies fonamentalment: la primera i més general és l'opacitat i el caos que envolta les operacions financeres dels partits, però malgrat aquesta dificultat el Tribunal n'ha pogut assenyalar dos més excepcionalment greus, d'una banda l'existència d'operacions que no han estat objecte d'amortització en els terminis previstos, això significa que pòlisses milionàries ja vençudes dormen en un calaix sense que el partit l'aboni ni renegociï el seu pagament. Però d'altra banda existeix una fórmula extrema de favor bancari que consisteix en la condonació de part del deute com a conseqüència d'acords expressos o tàcits de renegociació d'operacions de crèdit.
Els incentius per a la corrupció han procedit d'una doble font, d'una banda, la gran repercussió econòmica que les decisions públiques en mans de les autoritats locals, fonamentalment, tenen sobre els usos urbanístics del sòl a Espanya, que fa que la temptació per "comprar" una decisió pública que alteri l'ús urbanístic declarat d'un sòl concret resulti difícil de resistir i d'altra banda, si el mercat de la promoció immobiliària està oligopolitzat (o monopolitzat), la probabilitat de corrompre les autoritats públiques es fa encara més gran. A aquests dos extrems hauria d'afegir-se la insuficiència, tant en número com en abast, dels mecanismes existents de control sobre les decisions individuals que es porten a terme en la política urbanística espanyola. Dit en "román paladino" si els alcaldes o regidors poden fer variar qualificacions urbanístiques, ampliar zones edificables, o posar la ratlla més aquí o més enllà, sense cap tipus de control seriós i eficaç, la temptació de sucumbir al millor postor és molt fort. Fent un símil amb la pel·lícula de Billy WilderLa tentación vive arriba, Marilyn Monroe seria el do o guany, mentre que els ocupants del pis de sota, enlluernats per la veïna, serien els polítics locals.
L'afirmació que el problema de la corrupció política a Espanya es concentra des de fa alguns anys en el govern local s'ha convertit en un lloc comú entre els principals analistes de la política espanyola. Per descomptat, els casos que han anat i segueixen apareixent a la premsa han evidenciat alguns trets de la política municipal que inviten a la preocupació i han posat de relleu que una de les àrees més problemàtiques és la constituïda per la gestió i planificació urbanística. El cas Malaia a Marbella és la punta de l'iceberg.
No es tracta tant que els polítics locals siguin pitjors des del punt de vista moral que els dels països del nostre entorn, sinó que el problema està en el fet que el marc institucional en el qual es porta a terme l'activitat urbanística a Espanya genera formidables incentius per a la corrupció. La recent operació anomenada Pretòria investiga una trama de corrupció urbanística destapada a la província de ?Barcelona que operava a través d'una empresa municipal de promoció immobiliària.
Aquests incentius procedeixen d'una doble font. D'una banda hi ha el fet de l'enorme repercussió econòmica que tenen les decisions públiques en mans bàsicament de les autoritats locals sobre la qualificació i els usos urbanístics del sòl. Una repercussió que, a diferència dels països del nostre entorn, recau fonamentalment sobre el patrimoni dels propietaris del sòl requalificat. En èpoques d'auge del sector de la construcció d'habitatges com el que vam viure fa dos anys, i donat l'enorme diferencial entre el valor del sòl rústic i el de l'urbanitzable, la temptació per "comprar" una decisió pública que alteri l'ús declarat d'un sòl concret es fa difícil de resistir. D'altra banda, els diversos mecanismes de control amb els quals el nostre sistema polític i legal intenta evitar l'ús en benefici particular de l'acompliment d'un càrrec públic, això és la corrupció política, s'han demostrat clarament insuficients en aquest terreny, enfront dels dos tipus d'incentius: els relacionats amb el peculiar model urbanístic espanyol i els que tenen a veure amb el deficient funcionament de les diverses instàncies de control de l'activitat urbanística. Existeixen nombrosos estudis realitzats per organismes internacionals que lluiten contra la corrupció, en països en vies de desenvolupament, en els quals es demostra, empíricament, que quan augmenta el temps que duren els encontres entre gerents d'empreses privades, i buròcrates de l'àmbit públic, l'índex de suborns augmenta i també que quan les decisions estan concentrades en un àmbit reduït de poder, la capacitat d'obtenir beneficis particulars, a costa del públic, creix, fins i tot, en els processos de descentralització, no regulats de manera exhaustiva, deixant marges grisos on la legalitat i la il·legalitat conviuen amigablement, la corrupció nia profundament. Aquests han de ser el focus d'atenció si es pretén lluitar contra la corrupció política.
En l'actualitat, i davant els esdeveniments ocorreguts, l'acció judicial és imprescindible, però sobretot ho és l'acció legislativa que marqui les pautes clares per evitar el mal ús del que és públic. Podríem preguntar-nos, és bo que un alcalde pugui vendre sòl com si fos el seu cortijo? Pot intercanviar usos d'aquest sòl, per finançar la precarietat econòmica del seu ajuntament? Pot signar convenis en els quals hipoteca el futur del patrimoni de tots, dels parcs, de les zones d'ús públic, dels espais verds o d'ús per a l'oci? Des del poder que els ciutadans concedeixen als polítics que els representen per legislar, és des d'on s'ha de veure l'eficàcia en la lluita contra la corrupció, no en els escàndols mediàtics. L'única manera eficaç per controlar la discrecionalitat del polític està en les normes clares on no càpiga cap de les accions que avui estan provocant les situacions que vivim de perplexitat política.
S'anuncia de nou, nous delictes i nova legislació per lluitar contra l'anomenada corrupció política, però la solució, a la meva manera de veure, no és exclusivament legal. Cert és que dins del món del Dret seria precís ponderar la possible introducció d'algun delicte nou, principalment basat en la requalificació de ?ter?renys amb fins exclusivament especulatius, però seria bo que a l'hora de realitzar algun estudi o planificació urbanística, els polítics tinguessin presents col·lectius afectats, en especial els del sector immobiliari i de la construcció, amb els quals poguessin aconseguir acords de bon govern. Potser seria aconsellable replantejar-nos el sistema d'eleccions municipals, democratitzant la vida municipal, de manera que a l'alcalde se'l pugui elegir de manera directa i assegurar els controls jurídics i financers interns en les entitats locals, a fi de garantir la detecció i prevenció de conductes corruptes.
La corrupció provoca un enorme descrèdit dels polítics entre els ciutadans. Si els mateixos polítics no la combaten amb fermesa, aquest descrèdit acabarà estenent-se a tot el sistema de llibertats i a la mateixa democràcia.
---
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza PrincesaLetizia
POLÍTICS SOTA SOSPITA | 08-11-2009 - 09:28:01 GMT 1 #
Los que estan en el consistorio
Ir a votar hoy es ir a decir "SI ESTOY DE ACUERDO CON LA CORRUPCION Y QUIERO QUE SIGA HABIENDO CORRUPCION". La funcion publica ha de ser rigurosa. Los Ayuntamientos tienen demasiado poder. Nos endeudan e incrementan los impuestos en beneficio de los que estan en el consistorio.
---
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza Princesa Letizia
Los que estan en el consistorio | 17-11-2009 - 09:33:18 GMT 1 #