No els podem acomiadar i posar-los a l´atur?
Joan E. Carreras Mercader, Celrà (Girona): No els podem acomiadar i posar-los a l´atur?.-Si treballessin en una empresa privada ja serian fora faria temps, hem d´esperar que quedem arruïnats? i els que els han votat? de veritat, encara algú pensa que el problema és l´economia mundial?, si fa pocs dies el ministre de torn deia que aquest any el creixement seria del +3% i ha sigut del -4%, aquest no compta ni amb els dits. I els «famosos anys de creixement», que cada any l´augment era de 3,5%, la veritat era «0%», el creixement era l´encariment i la sobrevaloració dels preus, si tenies un pis el 2004 el seu valor era de 12 M., i el 2008 era de 50 M.
Aquest era el «milagro económico» dels nostres dirigents, i bancs, ajuntaments, administració, notaris, etc. «Si feien sopes», i també, de sobte, va aparèixer una nova espècie «d´emprenedors», que es feien rics en pocs dies i els «Porches» surtien com l´escuma, i als que treballàvem ens quedava la cara de tonto, però avui dia i després del que està passant, que és més greu del que volen fer-nos creure, surt una notícia i diu que el període 2004-2009 el creixement de funcionaris ha estat del 20,6% i dels treballadors «normals» del 8,5% en el mateix període, HÒSTIA!!, perdoneu, ja començo a perdre l´equilibri, ara em queda quelcom més que la cara de tonto, i això que sóc una persona moderada, però acabo aquí, que m´està sortint l´olla del lloc.
Jo no els resisteixo més, que tothom pensi el que vulgui, el que no sé és del lloc que surten les «peles» per poder-ho pagar, ho saps tu?, perquè cada dia treballem menys i paguem menys impostos i la despesa pública cada dia és més gran en ser més a «sucar del pot», fins aviat.
Meneame
del.icio.us
ARGELAGUER Juan R. Lejarza
La corrupció i les donacions anònimes, per Josep M. Loste i Romero :
En aquests moments a Catalunya creix, en progressió geomètrica, la indignació ciutadana en relació amb els diversos casos de corrupció. Aquesta «porqueria» la podríem fer extensiva a molts d´altres llocs de la Unió Europea, encara que a casa nostra no podem perdre el temps: hem de prendre mesures dràstiques de supressió de les donacions anònimes als partits polítics.
La situació actual de brutícia generalitzada del sistema polític empastifa de mala manera les administracions públiques (en la línia argumentativa del que expressava amb tanta claredat l´escriptor suec Larsson). Cal tenir molt present que l´existència dels paradisos fiscals sense regulació -fins i tot dintre de la mateixa Unió Europea- afegit al mal model econòmic d´economia especulativa que patim, provoca una atmosfera molt favorable a la corrupció en majúscules. En síntesi, ha arribat el moment de regularitzar de debò els paradisos fiscals.
De la mateixa manera, a casa nostra tenim l´obligació d´actuar ràpidament -amb molta voluntat i determinació política- per tal de suprimir, definitivament, les donacions anònimes als partits polítics. També hem de limitar, per llei, les despeses desbocades de les campanyes electorals?
La corrupció i les donacions anònimes | 29-10-2009 - 08:52:53 GMT 1 #
Caixa Girona demanarà de 400 a 500 milions € al FROB :
El president de la crisi de Caixa Sabadell, Salvador Soley, va confirmar que en el marc de la seva fusió amb Caixa Terrassa, Caixa Girona i Manlleu, que demanaran al Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) "entre 400 i 500 milions €".
---
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya
Caixa Girona demanarà de 400 a 500 milions € al FROB | 29-10-2009 - 09:03:45 GMT 1 #
Corrupció, fins a quin nivell?, Josep M. Roura Coll, Girona :
Aquests dies els medis de comunicació parlen de corrupció a estaments catalans. Em pregunto com és que del Palau de la Música es tenien indicis de corrupcions i algú va fer que es passés de llarg. Aquí, per aquest motiu, haurien de demanar-se responsabilitats al que o els que varen fer que no s´investigués. També és responsable el que hauria de controlar els comptes de la institució i no ho va fer, o potser la corruptela arriba tan a dalt de l´organigrama que ningú dirà ni piu.
Del problema de Santa Coloma de Gramenet, el primer que m´estranya és que ho han tret a la llum la Guàrdia Civil. Em pregunto quines pressions han tingut els Mossos per no treure la trama ells, que seria el més lògic. Tot i que els falta molt per aprendre, els Mossos ja tenen un nivell d´efectivitat elevadíssim, per tant és difícil de creure que no se n´assabentessin.
Totes aquestes malifetes estan creant un clima d´animadversió cap a la classe política del país. Desgraciadament estem veient que no hi ha un pam de net, siguin dels colors que siguin. És imprescindible un canvi d´actuació de tota la classe política. Si es posen en política és per servir i fer anar bé el ciutadà, no per enriquir-se.
Algú pot dir que sempre ha sigut així i és possible, però ara i més ara en què molta gent les està passant molt malament econòmicament, que no es pot permetre l´enriquiment corrupte d´uns individus en detriment d´una classe treballadora que amb sort li costa arribar a fi de mes.
Tant de bo la justícia s´apliqués amb el màxim de rigor amb aquests polítics corruptes.
Corrupció, fins a quin nivell? | 30-10-2009 - 09:07:15 GMT 1 #
Contra la desafecció, confiança!, per Xavier Serra Besalú, Girona :
Cada dia està més enfangada la política al nostre país. «Desafecció» és la paraula que defineix el destí al qual ens duen molts dels qui manen: «penques» que no coneixem personalment, que són on són només perquè eren a una «llista», ja que algú els devia un favor (potser des de petits). La solució hi és: llistes electorals obertes, relació directa dels electors amb els representants, transparència i confiança. Els enemics a batre -a part de les debilitats dels humans, que sempre hi seran- només són dos: a) la mentalitat partitocràtica dels qui volen el poder per a ells menyspreant ideals «proclamats» a la campanya electoral; i b) l´absència de sentit cívic i d´interès pel bé comú, malaltia contagiosa i creixent. Respostes concretes: una nova llei electoral, ja ara!, i una educació en la responsabilitat cívica. Contra la desafecció, cal una confiança en persones concretes, en líders propers!
Contra la desafecció, confiança! | 30-10-2009 - 09:08:46 GMT 1 #
El político que soñaba con una cerilla..., por FRANCESC Escribano :
Ahora que necesitamos la política más que nunca. Ahora que necesitamos a los políticos más que nunca, estamos como estamos, con la confianza en el sistema bajo mínimos. Los últimos acontecimientos han desbordado nuestra capacidad de sorpresa. Cada día aparece un nuevo capítulo de escándalos y corrupciones que afecta directamente a nombres e instituciones, hasta hace poco, casi intocables. Como si fuera una novela negra, las tramas se complican hasta unos extremos tan increíbles que serían dignos de una cuarta entrega de la saga Millennium. Si queremos que la madeja no se líe aún más, es precisa la intervención de algunas voces políticas que, en un ejercicio de responsabilidad, nos ayuden a clarificar los hechos. En cambio, en lugar de ello, cuando aparece un nuevo caso de corrupción con implicaciones políticas, asistimos a un fuego cruzado de acusaciones que, sin aclarar nada, difumina con un exceso de palabrería las responsabilidades sobre los hechos y sobre los presuntos delitos.
Por la forma de gestionar estas crisis, por el modo en el que todos intentan aprovechar la más mínima ocasión para denostar a los adversarios y para minar su futuro electoral, creo que en cada partido hay más de un político que sueña con una cerilla y un bidón de gasolina y que son estos los que acostumbran a marcar la estrategia de confrontación partidista. Pero la trama se extiende como una mancha de aceite, que afecta cada vez a más gente y entre el «y tú más» y el «y tú también» se acabará generando un sentimiento de desafecto peligrosamente irreversible.
El Cercle d’Economia ha dado un toque de atención a la clase política pidiendo una reforma en profundidad del sistema y reclamando acciones conjuntas y consenso para acabar con el desprestigio y afrontar la crisis. Los políticos dignos y honestos, la mayoría, deben ser más generosos y transversales, hacer menos caso a las máquinas de los partidos y ofrecer una imagen clara de frente común contra la corrupción. Si no lo hacen pronto, serán los electores los que se despertarán con una cerilla y un bidón de gasolina en las manos.
---
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza
El político que soñaba con una cerilla... | 30-10-2009 - 09:45:21 GMT 1 #