Argelaguer Vall del Llierca
Uniò Argelagense Informació Municipal

29/10/2009 GMT 1

Avanc de l´Instrument de Planejament del POUM d´Argelaguer

lejarza @ 18:54

Vall del Llierca, Argelaguer: Avanc de l´Instrument de Planejament del POUM d´Argelaguer.-Convocatòria Reunió Informativa per la presentació de l´Avanc de l´Instrument de Planificació del POUM.

Seyor/a, Em plau convocar-vos a la reunió que tindrà lloc el proper dissabte dia 31 d´octubre de 2009, a les 19 hores del vespre, al Casal d´Argelaguer per informar-vos i presentar-vos: L´AVANC DE L´INSTRUMENT DE PLANEJAMENT DEL PLA D´ORDENACIÓ URBANA MUNICIPAL (POUM), QUE S´ESTA TRAMITANT.

Donada la importància del tema, us demanem la vostra assintència. L`alcalde Sr. Josep Dorca i Serrat. Argelaguer, 28 d´octubre de 2009.

C/ Major, 91 17853 Argelaguer - La Garrotxa - Tel. 972687137 Fax 972687 821 E-mail: ajuntament@argelaguer.cat

***

PROGRAMA DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA DURANT L’ELABORACIÓ I FORMULACIÓ DEL NOU PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE ARGELAGUER (Vall del Llierca), INTRODUCCIÓ:
El procés d’elaboració i formulació del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal per les seves característiques com a projecte col·lectiu i a llarg termini, que afecta les expectativas dels terrenys privats i condiciona l’acció dels agents públics, comporta la participació de l’establiment de dues formes de participació de la ciutadania:
a)Les aportacions a la definició del projecte, en tant que aquest és un projecte col·lectiu.
b)La defensa dels seus interessos particulars, en tant que poden quedar afectats pel projecte.
Hi ha dos moments essencials per a la presentació pública de les propostes del pla per facilitar la participació dels ciutadans:

1)Un primer moment, quan els treballs tècnics han adquirit prou desenvolupament per formular els criteris i els objectius del pla general, en el qual aquests treballs i les possibles alternatives projectuals s’han d’exposar al públic, per tal que els ciutadans i les entitats puguin formular suggeriments.

2)Un segon moment, quan s’ha completat la redacció tècnica del planejament i aquest està formalitzat en tots els seus documents. En aquest moment l’Ajuntament l’aprova inicialment i el sotmet a un nou període d’exposició al públic perquè els ciutadans el puguin conèixer en la seva integritat i presentar, si escau, al·legacions i propostes d’esmena.
Per la naturalesa de la documentació que s’exposa al públic i per la fase del procés de redacció a què correspon, la primera presentació, de criteris, objectius, alternatives i avanços, està específicament concebuda per facilitar la participació ciutadana en el procés projectual; mentre que la segona, amb la presentació del pla complet, i en principi acabat, està més dirigida perquè els particulars puguin conèixer les afectacions que aquest produeix sobre els seus interessos i tinguin l’oportunitat de presentar les al·legacions que considerin oportunes.

1. OBJECTIUS DEL PROGRAMA DE PARTICIPACIÓ:
D’acord amb el que estableix l’article 8 del Text refós de la Llei d’urbanisme, Decret legislatiu 1/2005, sobre la participació ciudadana en el procés de planejament; el qual ha
estat desplegat reglamentàriament pels articles 105 i 22 del decret 305/2006, de 18 de juliol, les mesures i actuacions que es detallen tenen per objectiu garantir i fomentar els dret d’iniciativa, d’informació i participació dels ciutadans en el procés de revisió i adaptació del planejament general vigent que ha de culminar amb l’aprovació del nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Argelaguer (POUM); així com establir les formes de consulta i divulgació dels documents, els mitjans d’aces dels ciutadans als dits projectes i als documents corresponents i la prestació d’assistència tècnica perquè puguin comprendre’ls correctament.

2. PRIMER MOMENT (FASE PRÈVIA):
Aquesta fase abasta els moments anteriors a la redacció tècnica dels documents de planejament.
En aquest estudi les mesures proposades van destinades a facilitar i divulgar
coneixements sobre l’urbanisme que permetin als ciutadans comprendre l’abast del planejament que està en curs d’elaboració i facilitarlos els mitjans perquè puguin fer aportacions a la definició del projecte col·lectiu que és el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal.
A tal efecte, en la fase prèvia a la redacció dels documents que posteriorment seran objecte d’aprovació i tramitació, es proposa l’adopció de les següents mesures amb la finalitat de facilitar la divulgació i la comprensió dels objectius i dels continguts dels treballs de planejament.
2.1.- Xerrada informativa: es proposa iniciar el període de divulgació, debat i reflexió al voltant de l’elaboració del nou POUM amb l’organització d’una xerrada -debat en què l’equip redactor i/o diversos experts en materiès d’urbanisme i territori donin a conèixer a la ciutadania la diagnosi del municipi amb una visió general i panoràmica sobre aspectes introductoris del planejament urbanístic, medi natural i sostenibilitat; recuperació i rehabilitació dels centres històrics, o aportin la necessària visió comarcal o territorial amb que s’han d’afrontar determinats equipaments i infraestructures.
Amb aquests conjunts de temes es pretén donar una visió global que ajudi a analitzar i comprendre millor el fet del desenvolupament urbà i territorial i a prendre les millors decisions per al municipi.
2.2.- Publicitat dels treballs de l’avanç de planejament: en el moment en què els treballs d’elaboració hagin adquirit el suficient grau de desenvolupament que permeti formular i concretar criteris, objectius i solucions generals de planejament, s’adoptarà un acord plenari, el qual s’anunciarà en el Butlletí Oficial de la Província, en 2 dels diaris de més divulgació en l’àmbit municipal i al táuler d’edictes de la Corporació, sobre l’exposició al públic dels treballs durant un termini de 2 MESOS, per tal que per part de Corporacions, Associacions i Particulars es puguin formular suggeriments i, en el seu cas, altres alternatives de planejament.
Per tal de facilitar-ne la comprensió, els treballs sotmesos a informació i consulta pública es presentaran amb solucions alternatives adequadament explicitades. A tal efecte, entre els documents hi haurà una síntesi de les consideracions de caràcter alternatiu realitzades i de les opcions possibles descartades al llarg de la redacció dels treballs per arribar a les propostes bàsiques sotmeses a consulta pública.
2.3.- Reunions amb associacions i persones de reconeguda competència: simultàniament a la realització del tràmit anterior, l’equip redactor promourà reunions amb associacions representatives d’interessos col·lectius que puguin resultar afectats per les determinacions del nou planejament i amb persones particulars de reconeguda competència en l’àmbit del urbanisme, medi natural o patrimoni per tal de donar-los a conèixer i informar-los del seu contingut amb l’objectiu d’estimular la seva participació en la formulació d’aquell projecte col·lectiu.
2.4.- Exposició i presentació pública dels treballs: durant el termini d’exposició pública dels treballs s’habilitarà una sala per la seva consulta amb els plànols a escala i dimensions adequades de tots els documents integrats dels treballs de planejament. Es posarà a disposició de les persones interessades una atenció personalitzada de l’equip redactor per una consulta més precisa amb la finalitat de la seva correcta comprensió.
2.5.- Tríptic informatiu: per tal de facilitar la divulgació del planejament urbanístic s’editarà un fulletó informatiu dels aspectes més importants del document de l’avanç de planejament, el qual es distribuirà gratuitamente a totes les llars d´Argelaguer, i contindrà les principals informacions d’interès per fer efectius els drets de consulta i accés a l’esmentada documentació i la presentació de suggeriments.
2.6.- CD amb el contingut complet del document d’aprovació inicial en format pdf per la seva consulta íntegra, el qual es distribuirà gratuïtament a totes les llars d´Argelaguer, i contindrà les principals informacions d’interès per fer efectius els drets de consulta i accés a l’esmentada documentació i la presentació de suggeriments.
2.7.- Tractament dels resultats de la participació ciutadana: l’equip redactor del planejament estudiarà individualitzadament els suggeriments i alternatives que s’hagin presentat i en proposaran la seva confirmació o la rectificació dels criteris i solucions generals dels planejament. Tota la documentació, al·legacions, reclamacions, suggeriments i informes seran objecte d’anàlisi previ plenari sobre l’avanç de planejament, amb emissió d’informe i resposta suficientment individualitzada i motivada. El conjunt de la documentació esmentada i l’informe assenyalat formaran part de l’expedient administratiu.

3. SEGON MOMENT (APROVACIÓ INICIAL):
En aquest moment ja s’haurà completat la redacció tècnica del planejament i aquest estarà formalitzat en tots els seus documents.
Aleshores, el Ple de l’Ajuntament aprovarà el document inicialment i el sotmetrà a un nou període d’informació pública perquè els ciutadans el puguin conèixer en la seva integritat i presentar, si escau, al·legacions i propostes d’esmena.
La participació pública en aquesta fase està més pensada perquè els particulars puguin conèixer les afectacions que aquest produïts sobre els seus interessos i tinguin l’oportunitat de presentar les al·legacions que considerin oportunes.
Mentre que el primer moment la motivació i essencial és el desig de participació en la formulació d’un projecte col·lectiu. Aquest segon té per objecte principal la defensa dels interessos particulars.
A tal efecte, en aquesta fase es proposa l’aplicació de les següents mesures de participació i formació ciutadana:
3.1 Informació pública de l’acord plenari d’aprovació inicial: un cop s’hagi aprovat inicialment el planejament general revisat i adaptat (a través de la figura del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal POUM) tindrà lloc ell tràmit d’informació pública.
La documentació que es sotmetrà a informació pública contindrà:
a) Els documents que integren específicament el planejament general formulat.
b) La definició d’objectius i el programa de participació ciutadana aprovat.
c) Els treballs de redacció del planejament que permeten percebre els criteris, alternatives i solucions plantejades, prèviament a l’adopció de decisions per a la formulació del projecte aprovat inicialment.
El tràmit comportarà la publicació d’edictes al Butlletí Oficial de la Província (BOP Girona), a dos dels diaris de més divulgació en l ‘àmbit municipal, al tauler municipal d’edictes i a la web municipal.
Es completarà mitjançant la seva difusió en els mitjans de comunicació municipals o comarcals. En qualsevol cas, els edictes concretaran el termini d’exposició al públic, el qual, no serà inferior a 2 MESOS i l’adreça de la dependència en que podrà exercitar el dret d’informació i l’horari per fer.ho.
Per tal de facilitar la defensa dels interessos particulars, en aquesta segona fase s’aplicaran les següents mesures de participació i informació ciutadana, amb el mateix contingut que en la fase anterior.
3.2.- Reunions amb associacions i persones de reconeguda competència: simultàniament a la realització del tràmit anterior, l’equip redactor promourà reunions amb associacions representatives d’interessos col·lectius que puguin resultar afectats per les determinacions del nou planejament i amb persones particulars de reconeguda competència en l’àmbit del urbanisme, medi natural o patrimoni per tal de donar-los a conèixer i informar-los del seu contingut amb l’objectiu que puguin defensar els seus interessos.
3.3.- Exposició i presentació pública dels treballs: durant el termini d’exposició pública dels treballs s’habilitarà una sala municipal on es col·locaran els corresponents penells informatius a escala i dimensions adequades de tots els documents integrats dels treballs de planejament.
Aquest esdeveniment s’anunciarà oportunament amb la màxima difusió a través dels mitjans de comunicació locals i comarcals.
La inauguració s’encetarà amb una conferència de presentació dels treballs pels seus redactors.
3.4.- Mitjans d’accés a la documentació del planejament: per tal de facilitar-ne la consulta i divulgació de tota la documentació que generi el planejament, a la web municipal, s’habilitarà un espai on es podrà consultar i descarregar íntegrament (en format pdf) tots els documents sotmesos a informació pública. Es facilitarà la presentació telemàtica d’al·legacions per mitjà d’una bústia de correu electrònic habilitada a l’efecte. Així mateix, a les dependències de l’Ajuntament s’habilitarà una sala ad hoc on es podrà consultar en suport paper aquella mateixa documentació.
3.5.- Tríptic informatiu: per tal de facilitar la divulgació del planejament urbanístic s’editarà un fulletó informatiu dels aspectes més importants del document aprovat inicialment, el qual es distribuirà gratuïtament a totes les llars d´Argelaguer, i contindrà les principals informacions d’interès per fer efectius els drets de consulta i accés a l’esmentada documentació i la presentació d’al·legacions.
3.6.- CD amb el contingut complet del document d’aprovació inicial en format pdf per la seva consulta íntegra.
3.7.- Assistència tècnica personalitzada: es fixaran unes dates d’atenció personalitzada a qualsevol interessat per part de l’equip redactor dels treballs de planejament, de les quals se’n donarà la corresponent publicitat amb la finalitat de fer efectiu el deure de prestació de l’adequada assistència tècnica als ciutadans per tal que puguin comprendre’ls correctament i presentar fonamentadament les al·legacions en defensa dels seus drets i interessos legítims.
3.8.- Tractament individualitzat de les al·legacions: l’equip redactor del planejament estudiarà i emetrà informe individualitzat sobre les al·legacions que s’hagin presentat i en proposaran la seva estimació o desestimació, amb la conseqüent modificació del planejament en aquells extrems que s’hagin de rectificar com a conseqüència de les al·legacions estimades.
Tota la documentació, al·legacions, reclamacions, suggeriments i informes seran objecte d’anàlisi previ a l’acord plenari sobre l’aprovació inicial del planejament, amb emissió d’informe i resposta suficientment individualitzada i motivada. El conjunt de la documentació esmentada i l’informe assenyalat formaran part de l’expedient administratiu.
3.9.- Acord plenari sobre l’aprovació inicial del planejament: el ple de l’Ajuntament, a la vista del resultat de totes les actuacions detallades anteriorment i dels informes tècnics realitzats, decidirà el que consideri procedent d’acord sobre l’estimació o desestimació de les al·legacions presentades. En qualsevol cas, es contestaran totes acompanyades del corresponent informe tècnic en que es justifica la seva estimació o desestimació.”(Lejarza)   Pla d´Ordenació Urbanística Municipal d´Argelaguer (POUM)   Ajuntaments del Consell Comarcal de la Garrotxa: Plans d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM)

Meneame | del.icio.usTags: Garrotxa Figueres Tortellà Sales Selva Montagut Girones Serinyà Banyoles Órrius Pruit Lliurona Andreu Barca Salgado ZP Barcelona Andreu Serinyà Argelaguer Besalú Bassols Royalverd Generalitat Fluvià España Feil Vic Llierca Girona Catalunya POUM

Comentarios(3) »

1. Pla Ordenació Urbanística Municipal (POUM) Documentació obligatoria per Ajuntament d´Argelaguer (Vall del Llierca) :

   1 MEMÒRIA DESCRIPTIVA I JUSTIFICATIVA: INFORMACIÓ
   legislació:
   LUC 59/RLUC 69
   descripció:
   La memòria del pla d’ordenació urbanística municipal ha d’establir les conclusions derivades de la informació urbanística que són rellevants per a l’ordenació del territori, ha d’analitzar les diferents alternatives possibles i ha de justificar el model elegit, les determinacions de caràcter general i les corresponents a les diferents classes de sòl.
   1.1. Introducció
   legislació:
   LUC 59/RLUC 69
   Descripció:
   Cal justificar la conveniència i oportunitat de la formulació de l pla d’ordenació urbanística municipal.
   Conveniència i oportunitat
   Descripció:
   La memòria del pla d’ordenació urbanística municipal s’ha de referir als següents extrems:
   Justificació de la conveniència i oportunitat de la seva formulació.
   Antecedents urbanístics
   Descripció:
   Cal incloure l’evolució del planejament general i derivat anterior que justificarien la necessitat d’elaborar un nou planejament.
   Tramitació administrativa
   legislació:
   LUC 74,83/RLUC 107
   Descripció:
   Cal incloure les determinacions establertes per Llei que autoritzen l’organisme o entitat que formula el pla d’ordenació urbanística municipal, així com el detall de les diferents fases que aquest procediment inclou durant la seva tramitació.
   Redacció
   legislació:
   LUC disposició addicional 8a/RLUC
   Descripció:
   Les persones professionals que intervenen en la preparació i la redacció de les figures del planejament urbanístic, en qualitat de funcionaris o funcionàries, de personal laboral o de persones professionals liberals contractades a aquest efecte, han de tenir la titulació i les facultats adequades, d’acord amb la legislació aplicable, per a acomplir les tasques encomanades.
   La identitat i la titulació dels professionals que hi intervenen han de constar en tot cas en l’expedient de tramitació de la figura de què es tracti.
   Totes les persones professionals que intervenen en la redacció de figures d’ordenació urbanística al servei d’una entitat pública, sigui quina sigui llur vinculació jurídica amb l’administració, tenen l’obligació de guardar-ne secret professional. Mentre durin aquestes tasques, no poden intervenir en treballs d’iniciativa particular relacionats amb el sector afectat per la figura d’ordenació urbanística de què es tracti.
   1.2 Territori i medi ambient
   legislació:
   LUC 59/RLUC 69
   Descripció:
   La memòria del pla d'ordenació urbanística municipal s'ha de referir als següents extrems:
   Característiques del territori: característiques naturals, amb indicació dels riscs naturals o geològics existents, usos als quals està destinat, estructura urbanística, infraestructures existents, context territorial supramunicipal
   Marc físic de l’àmbit de l’ordenació
   legislació:
   LUC 59/RLUC 69
   Descripció:
   La memòria del pla d'ordenació urbanística municipal s'ha de referir als següents extrems:
   Característiques del territori: característiques naturals, amb indicació dels riscs naturals o geològics existents, usos als quals està destinat, estructura urbanística, infraestructures existents, context territorial supramunicipal
   Clima i meteorologia
   Geologia, geomorfologia i edafologia
   Hidrologia
   Hidrogeologia
   Sistemes naturals
   legislació:
   LUC 59/RLUC 69
   Descripció:
   La memòria del pla d'ordenació urbanística municipal s'ha de referir als següents extrems:
   Característiques del territori: característiques naturals, amb indicació dels riscs naturals o geològics existents, usos als quals està destinat, estructura urbanística, infraestructures existents, context territorial supramunicipal
   Vegetació
   Flora
   Fauna
   Espais naturals protegits i connectivitat biològica
   Paisatge
   Riscos Ambientals i tecnològics
   legislació:
   LUC 59/RLUC 69
   Descripció:
   La memòria del pla d'ordenació urbanística municipal s'ha de referir als següents extrems:
   Característiques del territori: característiques naturals, amb indicació dels riscs naturals o geològics existents, usos als quals està destinat, estructura urbanística, infraestructures existents, context territorial supramunicipal.
   Inundacions i avingudes
   Erosió i altres riscos geològics
   Incendis forestals
   Contaminació de sòls i aigües subterrànies
   Transport de mercaderies perilloses
   Activitats industrials
   Contaminació atmosfèrica
   Pla d’emergència municipal

   1.3 Població, societat i economia
   legislació:
   LUC 59/RLUC 69
   Descripció:
   La memòria del pla d'ordenació urbanística municipal s'ha de referir als següents extrems:
   Característiques de la població assentada sobre el territori, condicions econòmiques i socials i previsions de la seva evolució. L'anàlisi de la població ha de recollir les dades relatives a població femenina i grups d'edat, i als tipus de llars i la seva possible evolució futura.
   Demografia i població
   Descripció:
   Caldrà analitzar l’evolució de la demografia al municipi i quines són els característiques bàsiques de la seva població.
   Habitatge
   Descripció:
   Ha d’incloure un estudi del l’habitatge del municipi, amb les seves característiques bàsiques, localitzacions preferents i altres que es considerin d’interès.
   Activitat econòmica
   Descripció:
   Es referirà al mercat laboral existent, l’estructura productiva i la dinàmica immobiliària del municipi.
   El mercat laboral
   Estructura productiva
   Dinàmica immobiliària
   1.4 Anàlisi urbanístic
   Evolució històrica
   Descripció:
   Ha d’incloure l’evolució urbanística del municipi, fent esment a les diferents fases de creixements i als factors que els han originat.
   Estructura bàsica del territori
   legislació:
   LUC 59/RLUC 69
   Descripció:
   La memòria del pla d'ordenació urbanística municipal s'ha de referir als següents extrems:
   Estructura bàsica del territori: xarxa viària, ferroviària, aeroportuària, marítima,....
   Planejament territorial i sectorial
   legislació:
   LUC 59/RLUC 69
   Descripció:
   La memòria del pla d'ordenació urbanística municipal s'ha de referir als següents extrems:
   Informació urbanística, acompanyada dels estudis complementaris necessaris, relativa als següents aspectes:
   planejament territorial i sectorial amb incidència en l’àmbit del pla
   Pla Territorial Parcial /Pla Director Territorial
   PEIN / Xarxa natura 2000
   PSIC
   Paisatge (Catàlegs, cartes)
   Habitatge
   Altres (PTSEC)
   Planejament urbanístic vigent i el seu desenvolupament
   legislació:
   LUC 69
   Descripció:
   La memòria del pla d'ordenació urbanística municipal s'ha de referir als següents extrems:
   Planejament urbanístic vigent amb anterioritat
   Aquest apartat inclourà l’anàlisi dels planejament urbanístic vigent.
   Pla Director Urbanístic
   Sistemes
   Teixits
   Polígons i sectors
   Patrimoni històric i arquitectònic
   legislació:
   LUC 59/RLUC 69
   Descripció:
   Si el pla d'ordenació urbanística municipal preveu expressament la formulació d'un pla especial urbanístic de protecció del patrimoni arquitectònic o cultural, el catàleg es pot limitar a enumerar i identificar els béns immobles que són objecte de protecció, sens perjudici de l'ampliació del catàleg que es pugui produir amb motiu de la formulació i aprovació de l'indicat pla especial.
   Es preveu que en aquest apartat es faci un recull del patrimoni existent al municipi així com les previsions d’ampliació o revisió dels diferents béns.
   Serveis
   legislació:
   LUC 59/RLUC 69
   Descripció:
   La memòria del pla d'ordenació urbanística municipal ha de contenir informació urbanística acompanyada dels estudis complementaris necessaris relativa als aspectes següents:
   Informació Xarxes bàsiques existents dels serveis d'aigua, hidrants per a incendi, gas, electricitat, telecomunicacions i sistemes d'evacuació de les aigües residuals o de pluja.
   Aigua
   Sanejament
   Residus
   Energia
   Comunicació i informació

   1.5 Programa de participació
   legislació:
   LUC 59/RLUC 69
   Descripció:
   La memòria del pla d'ordenació urbanística municipal ha de contenir informació urbanística acompanyada dels estudis complementaris necessaris relativa als aspectes següents:
   Descripció i resultat del programa de participació ciutadana, amb referència als aspectes següents:
   Descripció de les mesures adoptades o de les actuacions realitzades amb l'objecte d'informar i de promoure el debat.
   Síntesi de les aportacions i resultats derivats de les al·legacions i suggeriments presentats durant el període d'informació pública.
   Síntesi de les modificacions o aspectes incorporats al pla a partir de les aportacions o resultats del programa de participació ciutadana.
   Introducció
   Model plantejat
   Memòria participativa de l'avanç
   Procés participatiu de l'aprovació inicial
   1.6 Diagnosi
   legislació:
   LUC 59/RLUC 69
   Descripció:
   Amb l’anàlisi realitzada als apartats anteriors, la memòria ha de procedir a analitzar les diverses alternatives contemplades fent-ne una projecció vers propostes concretes per al nou planejament.
   La memòria del pla d'ordenació urbanística municipal ha de contenir informació urbanística acompanyada dels estudis complementaris necessaris relativa als aspectes següents:
   Objectius de l'ordenació, anàlisi de les diverses alternatives contemplades i justificació i descripció del model d'ordenació elegit i, concretament, dels següents aspectes:
   De la classificació del sòl
   De l'observança de l'objectiu del desenvolupament urbanístic sostenible, tenint en compte les conclusions de l'informe ambiental que integra la documentació del pla.
   De l'adequació de l'ordenació a les directrius de planejament
   De les mesures adoptades per a facilitar l'assoliment d'una mobilitat sostenible en el municipi, tenint en compte l'estudi d'avaluació de la mobilitat generada que ha de formar part de la documentació del pla.
   Diagnosi dels dèficits de les xarxes bàsiques existents dels serveis d'aigua, d'hidrants per a incendi, gas, electricitat, telecomunicacions i sistemes d'evacuació de les aigües residuals o de pluja, anàlisi dels recursos disponibles, i descripció i justificació de les obres i la provinença dels recursos necessaris per a adaptar, ampliar o millorar aquestes xarxes bàsiques.
   Elements territorials i ambientals
   Previsions de població: necessitats d’habitatge i reequipament
   Activitat econòmica
   Sistemes urbanístics d’espais lliures i equipaments
   Els àmbits edificats
   Mobilitat: mancances i necessitats
   Xarxes de serveis
   El desenvolupament urbanístic actual i els necessitats futures
   Mancances i incoherències de l’ordenació actual
   2 MEMÒRIA DESCRIPTIVA I JUSTIFICATIVA: ORDENACIÓ
   2.1 Objectius i criteris
   Objectius i criteris generals
   legislació:
   RLUC 106
   Descripció:
   L'avanç de l'instrument de planejament ha de contenir:
   Els objectius i els criteris generals del pla.
   Síntesi alternatives i justificació
   legislació:
   RLUC 106
   Descripció:
   L'avanç de l'instrument de planejament ha de contenir:
   Una síntesi de les alternatives considerades i dels objectius i criteris urbanístics, ambientals o socials que justifiquen l'elecció de la proposta bàsica sotmesa a informació pública.
   descripció característiques bàsiques
   legislació:
   RLUC 106
   Descripció:
   L'avanç de l'instrument de planejament ha de contenir:
   La descripció de les característiques bàsiques de la proposta d'ordenació.
   Justificació en relació a la capacitat del municipi
   Descripció:
   Una justificació específica de la finalitat del projecte i de la compatibilitat de l ’actuació en relació a la capacitat del municipi per absorvir i desenvolupar les propostes de planejament.
   Justificació en relació al planejament territorial i sectorial
   Descripció:
   Una justificació específica de la finalitat del projecte i de la compatibilitat de l ’actuació amb el planejament urbanístic i sectorial.

   2.2 Propostes urbanístiques de caràcter general
   Emmarcament general
   legislació:
   LUC 57
   Descripció:
   Correspon als plans d’ordenació urbanística municipal, com a mínim:
   Definir el model d’implantació urbana i les determinacions per al desenvolupament urbanístic, d’acord amb el que estableix l’article 3 de la LUC.
   Criteris d’estructuració urbana del POUM
   legislació:
   LUC 57
   Descripció:
   Correspon als plans d’ordenació urbanística municipal, com a mínim:
   Definir l’estructura general que cal adoptar per a l’ordenació urbanística del territori i establir les pautes per a fer-ne el desenvolupament.
   Sostenibilitat
   legislació:
   LUC 3/RLUC 69.2
   Descripció:
   La memòria del pla d'ordenació urbanística municipal s'ha de referir als següents extrems
   De l'observança de l'objectiu del desenvolupament urbanístic sostenible, tenint en compte les conclusions de l'informe ambiental que integra la documentació del pla.
   El desenvolupament urbanístic sostenible es defineix com la utilització racional del territori i el medi ambient i comporta conjuminar les necessitats de creixement amb la preservació dels recursos naturals i dels valors paisatgístics, arqueològics, històrics i culturals, a fi de garantir la qualitat de vida de les generacions presents i futures.
   El desenvolupament urbanístic sostenible, atès que el sòl és un recurs limitat, comporta també la configuració de models d’ocupació del sòl que evitin la dispersió en el territori, afavoreixin la cohesió social, considerin la rehabilitació i la renovació en sòl urbà, atenguin la preservació i la millora dels sistemes de vida tradicionals a les àrees rurals i consolidin un model de territori globalment eficient.
   L’exercici de les competències urbanístiques ha de garantir, d’acord amb l’ordenació territorial, l’objectiu del desenvolupament urbanístic sostenible.
   Mobilitat
   legislació:
   RLUC 65
   Descripció:
   Als efectes de definir el model d'implantació urbana i l'estructura general de l'ordenació del territori, els plans d'ordenació urbanística municipal, a més d'establir la classificació del sòl:
   Estableixen les determinacions necessàries per a assolir una mobilitat sostenible en el municipi.
   Habitatge
   legislació:
   RLUC 66
   Descripció:
   Els plans d'ordenació urbanística municipal contenen les determinacions necessàries per atendre les necessitats socials d'accés a l'habitatge d'acord amb les necessitats detectades en la memòria social.
   Règim urbanístic del sòl
   legislació:
   RLUC 64
   Descripció:
   Els plans d'ordenació urbanística municipal classifiquen tot el sòl comprès en llur àmbit en urbà, urbanitzable i no urbanitzable, o en alguna d'aquestes classes de sòl, d'acord amb els criteris que estableixen els articles 24 a 33 de la Llei d'urbanisme, i en els àmbits o les superfícies que resultin necessaris en funció dels criteris d'ordenació establerts.
   Els plans d'ordenació urbanística municipal han d'assenyalar els àmbits inclosos en cada una de les classes i categories de sòl.
   Valors a protegir
   legislació:
   RLUC 65
   Descripció:
   Als efectes de definir el model d'implantació urbana i l'estructura general de l'ordenació del territori, els plans d'ordenació urbanística municipal, a més d'establir la classificació del sòl:
   Determinen els valors arquitectònics, arqueològics, paisatgístics i ambientals que han de ser objecte de protecció.
   2.3 Propostes urbanístiques específiques
   Sistemes
   legislació:
   RLUC 65/66
   Descripció:
   Als efectes de definir el model d'implantació urbana i l'estructura general de l'ordenació del territori, els plans d'ordenació urbanística municipal, a més d'establir la classificació del sòl:
   Defineixen els elements determinants del desenvolupament urbà, entre els que s'inclouen els sistemes generals de comunicacions, d'espais lliures públics i d'equipaments comunitaris, efectuen les reserves de sòl corresponent i regulen llur obtenció. El sistema general d'espais lliures públics ha de respondre, com a mínim, a la proporció de 20 m2 per cada 100 m2 de sostre admès pel planejament urbanístic per a ús residencial no inclòs en cap sector de planejament urbanístic.
   Respecte als sectors de sòl urbà no consolidat subjectes a un pla de millora urbana i als sectors de sòl urbanitzable delimitat, correspon al pla d'ordenació urbanística municipal:
   Determinar la inclusió en el sector de terrenys destinats a sistemes generals o la vinculació al sector, a efectes de gestió, de terrenys destinats a sistemes generals d'acord amb el què estableix l'article 35.2 del RLUC, i preveure, si s'escau, les connexions amb les infraestructures exteriors a càrrec del sector.
   Fixar els estàndards que determinen les reserves mínimes per als sistemes urbanístics d'espais lliures i d'equipaments comunitaris de titularitat pública.
   Els plans d'ordenació urbanística municipal contenen les determinacions necessàries per atendre les necessitats socials d'accés a l'habitatge d'acord amb les necessitats detectades en la memòria social i a aquests efectes:
   Estableixen el sòl que s'ha de destinar a la construcció d'habitatges de protecció pública o a habitatges objecte d'altres mesures d'estímul de l'habitatge assequible, mitjançant la qualificació de sòl amb aquest destí i la determinació del percentatge de sostre que els sectors de planejament derivat han de qualificar per aquest destí.
   Sistema de comunicacions
   Sistema d’equipaments comunitaris
   Sistema d’espais lliures
   Sistema d’habitatges dotacionals públics
   Serveis
   legislació:
   RLUC 65
   Descripció:
   Als efectes de definir el model d'implantació urbana i l'estructura general de l'ordenació del territori, els plans d'ordenació urbanística municipal, a més d'establir la classificació del sòl:
   Defineixen les xarxes generals de serveis, amb indicació de les xarxes generals existents que es mantenen i les de nova implantació que resulten necessàries al llarg de la vigència del pla. Respecte a la xarxa de telecomunicacions, poden establir l'existència d'una infraestructura única, que hagi de ser compartida per les diferents xarxes o serveis.
   Aigua
   Sanejament
   Residus
   Energia
   Comunicació i informació
   Teixits
   legislació:
   LUC 58/RLUC 65
   Descripció:
   En sòl urbà, els plans d’ordenació urbanística municipal:
   Apliquen les tècniques de qualificació o zonificació del sòl i de reserva o afectació d’aquest per a sistemes urbanístics generals i locals, respectant sempre la proporció adequada a les necessitats de la població.
   Regulen els paràmetres i els criteris d’harmonització formal i compositiva de les edificacions.
   Determinen quins valors arquitectònics, arqueològics, paisatgístics i mediambientals hi han d’ésser protegits.
   En sòl urbà consolidat, i en els àmbits del sòl urbà no consolidat no inclosos en sectors subjectes a un pla de millora urbana, els plans d’ordenació urbanística municipal detallen l’ordenació urbanística del sòl, fixen els paràmetres urbanístics necessaris per a l’atorgament de llicències d’edificació i assenyalen les alineacions. Pel que fa a l’ordenació de volums, el pla en pot preveure una amb caràcter obligatori o diverses d’alternatives. En aquest darrer supòsit, el pla pot especificar gràficament les dites alternatives, o bé concretar els paràmetres de l’edificació que, sense alterar l’aprofitament urbanístic de la zona o de l’illa, admeten variació.
   Als efectes de definir el model d'implantació urbana i l'estructura general de l'ordenació del territori, els plans d'ordenació urbanística municipal, a més d'establir la classificació del sòl:
   Defineixen les intervencions necessàries en el teixit urbà existent, per a la seva conservació, rehabilitació, reurbanització, regeneració o transformació.

   L'exercici de les competències urbanístiques i, en particular, de la potestat de planejament, es regeix pel principi de desenvolupament urbanístic sostenible definit a l'article 3 de la LUC, el qual té com a objectiu la utilització racional del territori, a fi de garantir la qualitat de vida de les generacions presents i futures, i comporta conjuminar les següents finalitats:
   Afavorir la compactació urbana, evitar la dispersió de la urbanització i les edificacions en el territori mitjançant la previsió dels creixements en continuïtat amb el teixit urbà existent, i considerar la conservació, la rehabilitació i la recuperació de les trames urbanes i del parc immobiliari.
   Nucli històric
   Nucli urbà central
   Àrees de nou creixement
   Urbanitzacions i àrees urbanes existents
   Usos
   legislació:
   LUC 58/RLUC 68
   Descripció:
   En sòl urbà, els plans d’ordenació urbanística municipal:
   Assignen usos detallats per a cada zona.
   Correspon al pla d'ordenació urbanística municipal l'ordenació detallada del sòl urbà no inclòs en sectors subjectes a planejament derivat, la qual comprèn les determinacions següents:
   Regulació, per a cada una de les zones previstes, dels usos principals i compatibles, de la parcel·la mínima indivisible, i dels paràmetres urbanístics als què se subjecta l'edificació. En el cas d'ordenació volumètrica, el pla pot preveure una ordenació de volums de caràcter obligatori o diverses d'alternatives.
   Habitatge
   Comerç
   Sòl industrial i activitats econòmiques
   Ordenació SNU
   legislació:
   LUC 58.9/RLUC 68.8
   Descripció:
   En sòl no urbanitzable, els plans d’ordenació urbanística municipal:
   Regulen cadascuna de les qualificacions possibles, en coherència amb el grau de conservació i protecció pretesos; regulen les superfícies mínimes susceptibles de segregació, respectant la normativa aplicable, i els paràmetres i condicions aplicables als usos i edificacions permesos.
   Regulen els paràmetres bàsics de les edificacions admissibles a través de les normes de protecció, millora i recuperació dels àmbits o valors objecte de protecció. Les normes de protecció poden incloure la prohibició total, en l'àmbit objecte de protecció, de construccions o usos admissibles d'acord amb la Llei.
   Regulació de les condicions per a dotar de serveis als usos permesos que s'autoritzin, per a resoldre llur repercussió sobre la capacitat i funcionalitat de les xarxes d'infraestructures i per a garantir llur integració en l'entorn.
   Establiment dels llindars relatius a les activitats agràries previstos en l'article 49 de la LUC, la superació dels quals determina la subjecció al procediment de l'article 48 de l'esmentada Llei i 57 del RLUC. Aquests llindars han de ser coherents amb les determinacions que, si s'escau, estableixi el planejament territorial i els plans directors urbanístics, i es poden referir a l'emplaçament, a l'ocupació del sòl o al volum edificable de les construccions pròpies de l'activitat, o al tipus d'activitat agrària. En tot cas, el pla ha d'establir la subjecció al procediment de l'article 48 de la LUC i 57 del RLUC si se supera algun dels llindars següents: ocupació en planta de 500 metres quadrats, sostre total de 1.000 metres quadrats o alçada màxima de 10 metres.
   Si s'escau, el catàleg de les masies i les cases rurals susceptibles de reconstrucció o de rehabilitació.
   Previsió o obligació de formulació de plans urbanístics especials per a determinats àmbits o per a la implantació d'usos i activitats.
   Desenvolupament del pla
   legislació:
   LUC 58-98/RLUC 26.3-68
   Descripció:
   En sòl urbà consolidat, els plans d’ordenació urbanística municipal precisen les rasants i les característiques i el traçat de les obres d’urbanització. En els àmbits de sòl urbà no consolidat per als quals els plans delimitin polígons d ’actuació, les obres d’urbanització i les rasants s’han de definir i concretar mitjançant un projecte d’urbanització, que ha de comprendre totes les obres d’urbanització i que s’ha de tramitar simultàniament amb el projecte de reparcel·lació o amb el de taxació conjunta.
   En els àmbits del sòl urbà no consolidat per als quals delimitin sectors subjectes a un pla de millora urbana, els plans d’ordenació urbanística municipal fixen els índexs d’edificabilitat bruta, les densitats, els usos principals i compatibles, i els estàndards per a determinar les reserves mínimes per al sistema local d’espais lliures i equipaments. Aquests sectors poden ésser físicament discontinus.
   En sòl urbà consolidat, els plans d’ordenació urbanística municipal estableixen quins són els elements d’urbanització que cal completar o acabar perquè els terrenys adquireixin la condició de solar.
   En sòl urbanitzable delimitat, els plans d’ordenació urbanística municipal concreten la delimitació dels sectors, que poden ésser físicament discontinus, i, per a cadascun d’aquests, els índexs d’edificabilitat bruta; la densitat màxima, que no pot superar en cap cas els cent habitatges per hectàrea; els usos principals i compatibles, i els estàndards que determinen les reserves mínimes per al sistema local d’espais lliures i equipaments.
   En sòl urbanitzable no delimitat, els plans d’ordenació urbanística municipal estableixen:
   Les magnituds màximes o mínimes de les actuacions urbanístiques que hi són permeses, en funció dels diferents usos.
   Les intensitats màximes dels usos urbanístics.
   Les connexions amb les infraestructures exteriors.
   Els nivells o percentatges de sòl de cessió obligatòria i gratuïta.
   Els convenis urbanístics han d’integrar la documentació del planejament o de l’instrument de gestió al qual es refereixin, es sotmeten a la informació pública corresponent i poden ésser objecte de consulta un cop aprovats.
   Els convenis urbanístics que es refereixin a instruments de planejament o gestió que han de ser objecte d'aprovació, modificació o revisió, han de formar part de la documentació que integra la respectiva figura de planejament o gestió des de l'inici del procediment corresponent o des de la seva formalització, si aquesta es produeix un cop iniciat el procediment. En el cas que la formalització del conveni tingui lloc després de l'aprovació inicial de l'instrument de planejament o gestió, el conveni s'ha de sotmetre a informació pública, bé sigui conjuntament amb l'instrument de què es tracti, si d'acord amb l'article 112 del RLUC procedeix subjectar-lo a un nou tràmit d'informació pública, bé sigui amb un tràmit específic d'informació pública per un termini d'un mes, i s'ha d'incorporar a l'instrument de planejament o de gestió que sigui objecte del següent acord d'aprovació que correspongui.
   Sectors i polígons i actuacions aïllades en sòl urbà
   Sectors delimitats i no delimitats en sòl urbanitzable
   Àmbits de gestió i actuacions en SNU
   Convenis
   2.4 QUADRES DE DADES
   Classificació del sòl: planejament vigent i proposta
   Qualificació del sòl: planejament vigent i proposta
   Estat d’execució del planejament vigent
   Desenvolupament: àmbits de gestió i sectors
   Usos: potencials i implantats
   Estàndards urbanístics del pla
   3 memÒria social
   3.1 Avaluació de les necessitats socials d’accés a l’habitatge
   legislació:
   LUC 59-66/RLUC 68
   Descripció:
   Els plans d’ordenació urbanística municipal es formalitzen, entre d’altres, mitjançant els documents següents:
   La memòria social, que ha de contenir la definició dels objectius de producció d ’habitatge protegit i, si escau, dels altres tipus d’habitatge assequible que determini la llei. A més, si el planejament ha inclòs les reserves a què fa referència l’article 34.3 de la LUC, cal justificar-ho en la memòria social.
   La memòria social del pla d'ordenació urbanística municipal és el document d'avaluació i justificació de les determinacions del pla relatives a les necessitats socials d'accés a l'habitatge.
   Necessitats actuals en matèria d'habitatge
   legislació:
   LUC 58/RLUC 68
   Descripció:
   Necessitats quantitatives i de localització de sòl residencial i habitatge, en relació amb el medi ambient urbà en què s'insereixen, amb estimació de les necessitats d'habitatge social d'acord amb les característiques socioeconòmiques de la població.
   Previsions demogràfiques i de necessitats d’habitatge en l’horitzó del POUM (àrea funcional)
   legislació:
   LUC 58/RLUC 66
   Descripció:
   Els plans d'ordenació urbanística municipal contenen les determinacions necessàries per atendre les necessitats socials d'accés a l'habitatge d'acord amb les necessitats detectades en la memòria social i a aquests efectes:
   Estableixen el sòl que s'ha de destinar a la construcció d'habitatges de protecció pública o a habitatges objecte d'altres mesures d'estímul de l'habitatge assequible, mitjançant la qualificació de sòl amb aquest destí i la determinació del percentatge de sostre que els sectors de planejament derivat han de qualificar per aquest destí.
   Previsions de necessitat d’habitatge assequible en l’horitzó del POUM (àrea funcional/PDU)
   legislació:
   LUC 58/RLUC 66-69
   Descripció:
   Els plans d'ordenació urbanística municipal contenen les determinacions necessàries per atendre les necessitats socials d'accés a l'habitatge d'acord amb les necessitats detectades en la memòria social i a aquests efectes:
   Poden definir el sistema d'habitatges dotacionals públics, i qualificar sòl i preveure reserves en els sectors de planejament urbanístic derivat amb destí a aquest sistema d'habitatges dotacionals públics, per tal de satisfer els requeriments temporals de col·lectius de persones amb necessitats d'acollida, d'assistència residencial o d'emancipació, que resultin de la memòria social.
   També poden preveure destinar al sistema d'habitatges dotacionals públics, en substitució del sistema d'equipaments comunitaris de titularitat pública i amb els límits que determina aquest apartat, les reserves mínimes que estableix l'article 65 de la Llei d'urbanisme per als sectors de planejament parcial. Amb aquest objecte, els plans d'ordenació urbanística municipal han de concretar els sectors als quals s'aplica la substitució, determinar la superfície de sòl afectada per aquesta substitució i acreditar que no cal destinar els terrenys a equipaments comunitaris. La superfície de sòl objecte d'aquesta substitució no pot ésser superior al 5% de la superfície total destinada o reservada pel pla d'ordenació urbanística municipal a equipaments comunitaris públics locals en sòl urbà i urbanitzable. Quan el pla d'ordenació urbanística municipal o les seves modificacions preveuen aquesta substitució, han d'acreditar el compliment d'aquest límit.
   La memòria social del pla d'ordenació urbanística municipal és el document d'avaluació i justificació de les determinacions del pla relatives a les necessitats socials d'accés a l'habitatge, i ha de fer referència als següents aspectes:

   Previsió de les necessitats d'habitatges dotacionals públics, si s'escau, amb indicació dels col·lectius als quals s'adrecen, als efectes d'establir les qualificacions i reserves adequades.
   Necessitats de reallotjament i mesures a adoptar per a garantir-ne el dret.
   Necessitats globals d’habitatge assequible segons les característiques socioeconòmiques de la població.
   Per col·lectius amb necessitats específiques:
   Joves
   Gent gran
   Persones immigrades
   Llars monoparentals
   Reallotjaments
   Víctimes de violència domèstica
   Altres
   Segons tipologia
   Habitatges protegits en règim especial
   Habitatges protegits en règim concertat
   Habitatges de preu concertat
   Habitatges dotacionals
   3.2 Avaluació de les necessitats d’equipaments comunitaris
   legislació:
   LUC 58/RLUC 68-69
   Descripció:
   Respecte als sectors de sòl urbà no consolidat subjectes a un pla de millora urbana, correspon al pla d'ordenació urbanística municipal:
   Fixar els estàndards que determinen les reserves mínimes per als sistemes urbanístics d'espais lliures i d'equipaments comunitaris de titularitat pública.
   Respecte als sectors de sòl urbanitzable delimitat, correspon al pla d'ordenació urbanística municipal:
   Fixar els estàndards que determinen les reserves mínimes per als sistemes urbanístics d'espais lliures i d'equipaments comunitaris de titularitat pública.
   La memòria social del pla d'ordenació urbanística municipal és el document d'avaluació i justificació de les determinacions del pla relatives a les necessitats socials d'accés a l'habitatge, i ha de fer referència als següents aspectes:
   Anàlisi de les necessitats d'equipaments comunitaris d'acord amb les previsions de nous habitatges i de l'adequació de l'emplaçament i dels usos previstos per a aquests equipaments.
   Estàndards d'equipament en l'horitzó del POUM
   Els equipament existents
   Les necessitats previstes al POUM (àrea funcional/PDU)
   3.3 Avaluació de l'impacte espacial i de gènere del POUM
   legislació:
   LUC 57/RLUC 69
   Descripció:
   Les reserves per a la construcció d’habitatges de protecció pública s’han d’emplaçar evitant la concentració excessiva d’habitatges d’aquest tipus, d’acord amb el que estableix l’article 3.2, per tal d’afavorir la cohesió social i evitar la segregació territorial dels ciutadans per raó de llur nivell de renda.
   La memòria social del pla d'ordenació urbanística municipal és el document d'avaluació i justificació de les determinacions del pla relatives a les necessitats socials d'accés a l'habitatge, i ha de fer referència als següents aspectes:
   Anàlisi de les possibles localitzacions alternatives de les reserves per a la construcció d'habitatges de protecció pública, atenent els objectius d'evitar la concentració excessiva d'habitatges d'aquest tipus i d'afavorir la cohesió social, impedint la segregació espacial dels ciutadans per raó de llur nivell de renda, i les possibilitats de la rehabilitació d'edificacions per destinar-les a aquests tipus d'habitatges.
   També ha de formar part de la memòria social una avaluació de l'impacte de l'ordenació urbanística proposada en funció del gènere, així com respecte als col·lectius socials que requereixen atenció específica, tals com els immigrants i la gent gran, amb l'objecte que les decisions del planejament, a partir de la informació sobre la realitat social contribueixin al desenvolupament de la igualtat d'oportunitats entre dones i homes, així com afavorir als altres col·lectius mereixedors de protecció. Aquesta avaluació de l'impacte de l'ordenació urbanística proposada en funció del gènere i respecte a determinats col·lectius socials ha de contenir:
   Una diagnosi de la situació a partir de l'anàlisi de la informació sobre la població a la qual afecta el pla, la identificació dels rols de gènere dels diferents col·lectius afectats, les necessitats de benestar i estratègiques de dones i homes i els altres col·lectius en l'àmbit.
   La valoració de l'impacte social i de gènere del pla, la qual comprèn:
   La justificació de la coherència de l'ordenació proposada amb les necessitats detectades de les dones i els homes i dels altres col·lectius pel que fa en especial als paràmetres d'accessibilitat, mobilitat, seguretat i ús del teixit urbà, tenint en compte particularment les necessitats de les persones que realitzen les tasques de cura i gestió domèstica, així com les que reben aquesta atenció.
   Mesures o determinacions previstes en el pla que contribueixen al desenvolupament dels objectius d'igualtat d'oportunitats entre les dones i els homes, així com entre els diversos grups socials.
   Previsió de com incidirà l'ordenació proposada sobre la situació originària de dones i homes i dels altres col·lectius.
   Accés al treball i als coneixements
   Cohesió social, integració i perspectiva de gènere
   Impacte en funció del gènere i sobre col.lectius especials
   Mesures per garantir la igualtat d'oportunitats
   3.4 Definició dels objectius de producció d'habitatge protegit
   legislació:
   LUC 59/RLUC 66-68/LMU/DL 18/2007
   Descripció:
   Els plans d’ordenació urbanística municipal es formalitzen, mitjançant els documents següents:
   La memòria social, que ha de contenir la definició dels objectius de producció d’habitatge protegit i, si escau, dels altres tipus d’habitatge assequible que determini la llei.
   En la determinació del sòl que s'ha de destinar a la construcció d'habitatges de protecció pública o a habitatges objecte d'altres mesures d'estímul de l'habitatge assequible, els plans d'ordenació urbanística municipal:
   Han de reservar, per a la construcció d'habitatges de protecció pública, com a mínim, el sòl corresponent al 20% del sostre residencial de nova implantació, tant en sòl urbà com en sòl urbanitzable.
   En el cas de municipis de més de deu mil habitants i de capitals de comarca, han de reservar, a més, per a la construcció d'habitatges objecte d'altres mesures d'estímul de l'habitatge assequible, com a mínim el sòl corresponent al 10% del sostre residencial de nova implantació, tant en sòl urbà com en sòl urbanitzable.
   Als efectes del càlcul de les reserves mínimes obligatòries que estableix l'apartat anterior, es considera sostre residencial de nova implantació el sostre destinat a habitatge, tant de manera exclusiva com si s'admet indistintament amb altres usos, que prevegi el pla d'ordenació urbanística municipal per als sectors de sòl urbanitzable i per als polígons d'actuació urbanística en sòl urbà no consolidat i els sectors subjectes a plans de millora urbana que tinguin per objecte alguna de les finalitats a què es refereix l'article 40.2 del RLUC. En tot cas, no es considera sostre residencial de nova implantació i no computa en el càlcul, el sostre corresponent a les construccions amb ús residencial existents en aquests sectors o polígons.
   El sostre dels polígons o sectors que prevegin una densitat i tipologia edificatòria que no siguin aptes per a la construcció d'habitatges protegits computa en el càlcul a què es refereix el paràgraf anterior, llevat d'aquell corresponent als sectors o polígons concrets respecte als quals l'òrgan competent per a l'aprovació definitiva autoritzi expressament que s'exclogui del còmput, d'acord amb l'article 57.3 de la LUC. Aquesta autorització només es pot produir en aquells supòsits en què, d'acord amb la memòria social, s'acrediti que l'exclusió del còmput no afecta les necessitats quantitatives d'habitatge amb protecció pública, d'acord amb les característiques socioeconòmiques de la població.
   El pla d'ordenació urbanística municipal, segons les necessitats detectades i en coherència amb el planejament territorial , ha d'establir l'emplaçament del sòl destinat a la construcció d'habitatges de protecció pública i d'habitatges objecte d'altres mesures d'estímul de l'habitatge assequible, i ha de distribuir i quantificar les reserves corresponents, mitjançant:
   La qualificació de terrenys en sòl urbà no inclòs en sectors de planejament derivat, formin part o no de polígons d'actuació urbanística. La qualificació urbanística del sòl pot preveure el destí total o parcial de l'edificació a habitatge amb protecció oficial. La qualificació que estableixi la destinació total o parcial a habitatge amb protecció oficial de terrenys que tenen la condició de sòl urbà consolidat pot ser d'aplicació tant a les noves construccions com als casos de gran rehabilitació de les edificacions existents.
   La determinació de les reserves que corresponen als sectors de planejament derivat.
   El sòl corresponent al percentatge d'aprofitament urbanístic de cessió obligatòria i gratuïta, tant en sòl urbà com en sòl urbanitzable, s'incorpora al patrimoni municipal de sòl i d'habitatge. Si els terrenys són d'ús residencial, el producte obtingut de l'alienació del sòl que no té la qualificació d'habitatge protegit passa a formar part del dipòsit municipal constituït a aquest efecte i s'ha de destinar obligatòriament a la finalitat especificada per l'article 153.4.b, mitjançant un règim de protecció pública, sense perjudici del que estableix l'article 56.5.c per les àrees residencials estratègiques.
   Objectiu de solidaritat urbana: Per a fer efectiu el dret a l'habitatge a tot el territori de Catalunya, tots els municipis de més de 5.000 habitants i les capitals de comarca han de disposar, en el termini de vint anys, d'un parc mínim d'habitatges destinats a polítiques socials del 15% respecte del total d'habitatges principals existents, considerant les circumstàncies pròpies de cada municipi i d'acord amb un calendari sigui establert per reglament.
   En el marc del POUM (PDT/àrea funcional)
   Relatiu al patrimoni municipal de sòl i habitatge
   Relatiu al compliment de l'objectiu de solidaritat urbana de la Llei del Dret a l'Habitatge
   3.5 Justificació de les determinacions del POUM (PDU/àrea funcional) relatives a les necessitats socials d'accés a l'habitatge
   legislació:
   LUC 57/RLUC 69.3
   Descripció:
   La memòria social del pla d'ordenació urbanística municipal és el document d'avaluació i justificació de les determinacions del pla relatives a les necessitats socials d'accés a l'habitatge, i ha de fer referència als següents aspectes:
   Necessitats quantitatives i de localització de sòl residencial i habitatge, en relació amb el medi ambient urbà en què s'insereixen, amb estimació de les necessitats d'habitatge social d'acord amb les característiques socioeconòmiques de la població.
   Anàlisi de les possibles localitzacions alternatives de les reserves per a la construcció d'habitatges de protecció pública, atenent els objectius d'evitar la concentració excessiva d'habitatges d'aquest tipus i d'afavorir la cohesió social, impedint la segregació espacial dels ciutadans per raó de llur nivell de renda, i les possibilitats de la rehabilitació d'edificacions per destinar-les a aquests tipus d'habitatges.
   Quantificació de les reserves mínimes obligatòries d'acord amb l'article 66.3 d'aquest Reglament, i quantificació de la totalitat de les reserves previstes per a la construcció d'habitatges de protecció pública i de les modalitats corresponents, així com del sostre corresponent al sòl urbà qualificat amb aquesta destinació.
   Mecanismes previstos per a l'obtenció del sòl per a la construcció d'habitatge protegit promogut a iniciativa pública.
   Previsió de les necessitats d'habitatges dotacionals públics, si s'escau, amb indicació dels col·lectius als quals s'adrecen, als efectes d'establir les qualificacions i reserves adequades.
   Previsions temporals per a l'inici i l'acabament de la construcció dels habitatges protegits i dels sistemes urbanístics d'habitatge dotacional públic.
   Necessitats de reallotjament i mesures a adoptar per a garantir-ne el dret.
   Anàlisi de les necessitats d'equipaments comunitaris d'acord amb les previsions de nous habitatges i de l'adequació de l'emplaçament i dels usos previstos per a aquests equipaments.
   El planejament urbanístic general o derivat, segons que correspongui, ha de determinar la localització concreta de les reserves per a la construcció d’habitatges de protecció pública mitjançant la qualificació de terrenys per a aquesta finalitat, la qual es pot vincular a un règim específic de protecció pública. El planejament ha de preveure els terminis obligatoris per a l’inici i per a l’acabament de la construcció d’aquests habitatges.
   Justificacions
   Justificació global d'atenció de les necessitats d'habitatge assequible en l'horitzó del POUM
   Justificació del compliment de les determinacions del planejament territorial en matèria d'habitatge
   Justificació del compliment de les reserves mínimes obligatòries de sòl per a la construcció d'habitatges de protecció pública en les modalitats corresponents
   Justificació del compliment de les necessitats d'habitatge dotacional
   Justificació de les superfícies mitjanes dels habitatges protegits segons normativa sectorial i necessitats de cada modalitat
   Justificació de les mesures d'atenció a les necessitats de reallotjament
   Justificació de la distribució dels habitatges de protecció pública en termes de cohesió social i segregació espaial
   Previsions
   Previsions temporals per a l'inici i acabament de la construcció dels habitatges protegits
   Previsions temporals per a l'inici i acabament de la construcció dels habitatges assequibles
   Previsions temporals per a l'inici i acabament de la construcció del sistema urbanístic d'habitatges dotacionals i equipaments
   3.6 Quadres de dades
   Habitatge potencial i existent del POUM
   Sostre residencial de nova implantació amb còmput de les reserves en m2 de sostre i nombre d'habitatges segons modalitat
   4 documentació ambiental
   4.1 Informe de sostenibilitat ambiental
   legislació:
   Disp.Transitòria 6a LUC
   Descripció:
   Mentre no es transposi la Directiva 2001/42/CE, del Parlament Europeu i del Consell, relativa a l’avaluació dels efectes de determinats plans i programes sobre el medi ambient, sens perjudici del que estableixi la legislació sectorial, el règim d’avaluació ambiental aplicable a les figures de planejament urbanístic no resoltes definitivament en el moment de l’entrada en vigor de la Llei 10/2004 és el següent:
   1. Són objecte d’avaluació ambiental:
   Els plans d’ordenació urbanística municipal i llurs revisions.
   Documentació ambiental preliminar
   legislació:
   RLUC 106.2d
   Descripció:
   L'avanç de l'instrument de planejament ha de contenir:
   Si l'instrument de planejament està sotmès a avaluació ambiental, un informe ambiental preliminar per tal que l'òrgan ambiental pugui determinar l'amplitud, nivell de detall i grau d'especificació de l'informe de sostenibilitat ambiental. Sens perjudici del què pugui establir la normativa sobre avaluació ambiental de plans i programes, l'informe ambiental preliminar, quan es tracti del pla d'ordenació urbanística municipal, ha de contenir els aspectes assenyalats en les lletres a i b de l'article 70 del RLUC i, quan es tracti de plans urbanístics derivats, ha de contenir els aspectes assenyalats en les lletres a i b de l'apartat 1 de l'article 100 del RLUC.

   Requeriments ambientals significatius
   legislació:
   RLUC 70a
   Descripció:
   En el cas de formulació o revisió del pla d'ordenació urbanística municipal, i en els casos de modificacions sotmeses a avaluació ambiental, l'informe ambiental que preveu la Llei d'urbanisme ha de tenir la naturalesa i contingut de l'informe de sostenibilitat ambiental que regula la normativa sobre avaluació ambiental de plans i programes, amb el grau d'especificació que estableixi l'òrgan ambiental en el document de referència, i, en tot cas, amb el contingut mínim següent:
   Determinació dels requeriments ambientals significatius en l'àmbit del pla, el què inclou:
   La descripció dels aspectes i elements ambientalment rellevants de l'àmbit objecte de planejament i del seu entorn.
   La determinació dels objectius, criteris i obligacions de protecció ambiental, aplicables en l'àmbit del pla, establerts en la normativa internacional, comunitària, estatal, autonòmica o local, o en els instruments de planejament territorial, els plans directors urbanístics o altres plans o programes aplicables.
   La definició dels objectius i criteris ambientals adoptats en la redacció del pla, d'acord amb els requeriments ambientals assenyalats en els apartats anteriors i amb els principis i directrius establerts als articles 3 i 9 de la Llei d'urbanisme, els quals han de referir-se, entre d'altres aspectes, a la sostenibilitat global del model d'ordenació; al cicle de l'aigua; a la biodiversitat territorial, la permeabilitat ecològica i el patrimoni natural; a la qualitat del paisatge; a la qualitat de l'ambient atmosfèric; i a la contaminació acústica i lluminosa.
   Aquests objectius ambientals han de ser formulats de forma jerarquitzada en funció del seu grau d'importància relativa.
   Aspectes i elements rellevants
   Obligacions de protecció ambiental de rang superior
   Objectius i criteris ambiental adoptats
   Justificació ambiental de l’elecció de l’alternativa
   legislació:
   RLUC 70a
   Descripció:
   En el cas de formulació o revisió del pla d'ordenació urbanística municipal, i en els casos de modificacions sotmeses a avaluació ambiental, l'informe ambiental que preveu la Llei d'urbanisme ha de tenir la naturalesa i contingut de l'informe de sostenibilitat ambiental que regula la normativa sobre avaluació ambiental de plans i programes, amb el grau d'especificació que estableixi l'òrgan ambiental en el document de referència, i, en tot cas, amb el contingut mínim següent:
   Justificació ambiental de l'elecció de l'alternativa d'ordenació proposada, el què inclou:
   La descripció de les característiques de les alternatives considerades.
   L'anàlisi, per a cada alternativa considerada, dels efectes globals i dels de les seves determinacions estructurals, d'acord amb els objectius i criteris ambientals als què es refereix l'apartat 1.c) d'aquest article.
   La justificació ambiental de l'elecció de l'alternativa seleccionada.
   Descripció alternatives
   Anàlisi dels efectes globals
   Justificació de l’elecció
   Descripció ambiental del Pla
   legislació:
   RLUC 70c
   Descripció:
   En el cas de formulació o revisió del pla d'ordenació urbanística municipal, i en els casos de modificacions sotmeses a avaluació ambiental, l'informe ambiental que preveu la Llei d'urbanisme ha de tenir la naturalesa i contingut de l'informe de sostenibilitat ambiental que regula la normativa sobre avaluació ambiental de plans i programes, amb el grau d'especificació que estableixi l'òrgan ambiental en el document de referència, i, en tot cas, amb el contingut mínim següent:
   Descripció ambiental del pla d'acord amb l'alternativa d'ordenació adoptada, incloent:
   Una síntesi descriptiva del contingut del pla amb expressió de les seves determinacions amb possibles repercussions significatives sobre el medi ambient.
   La identificació i quantificació dels sòls objecte de transformació i de les demandes addicionals de recursos naturals i d'infraestructures de sanejament, de gestió de residus i similars derivades de l'ordenació proposada.
   La descripció de les mesures previstes per al foment de la preservació i la millora del medi ambient.
   Síntesi descriptiva
   Sòls transformats i demandes addicionals de recursos
   Mesures mediambientals previstes
   Efectes significatius
   legislació:
   RLUC 70d
   Descripció:
   En el cas de formulació o revisió del pla d'ordenació urbanística municipal, i en els casos de modificacions sotmeses a avaluació ambiental, l'informe ambiental que preveu la Llei d'urbanisme ha de tenir la naturalesa i contingut de l'informe de sostenibilitat ambiental que regula la normativa sobre avaluació ambiental de plans i programes, amb el grau d'especificació que estableixi l'òrgan ambiental en el document de referència, i, en tot cas, amb el contingut mínim següent:
   Identificació i avaluació dels probables efectes significatius (secundaris, acumulatius, sinèrgics, a curt o llarg termini, permanents i temporals, positius i negatius i d'altres) de l'ordenació proposada sobre el medi ambient, incloent:
   Els efectes sobre els recursos naturals.
   Els efectes sobre els espais i aspectes identificats d'acord amb l'apartat 1.
   Els efectes ambientals derivats de la mobilitat generada per l'ordenació prevista pel pla.
   Sobre els recursos naturals
   Sobre els espais i aspectes rellevants
   Derivats de la mobilitat generada
   Avaluació global i justificació del compliment dels objectius
   legislació:
   RLUC 70e
   Descripció:
   En el cas de formulació o revisió del pla d'ordenació urbanística municipal, i en els casos de modificacions sotmeses a avaluació ambiental, l'informe ambiental que preveu la Llei d'urbanisme ha de tenir la naturalesa i contingut de l'informe de sostenibilitat ambiental que regula la normativa sobre avaluació ambiental de plans i programes, amb el grau d'especificació que estableixi l'òrgan ambiental en el document de referència, i, en tot cas, amb el contingut mínim següent:
   Avaluació global del pla i justificació del compliment dels objectius ambientals establerts, el què comprèn:
   La verificació i justificació detallades de la congruència del pla amb els requeriments ambientals assenyalats a l'apartat 1.
   L'avaluació global del pla, tenint en compte l'anàlisi comparativa dels perfils ambientals inicial i resultant de l'àmbit del pla, d'acord amb l'apartat anterior i les jerarquies entre objectius ambientals establertes anteriroment
   Descripció de les mesures de seguiment i supervisió previstes.
   Verificació de la congruència amb els objectius
   Avaluació global inicial i resultant
   Mesures de seguiment i supervisió
   Síntesi de l'estudi
   legislació:
   RLUC 70f
   Descripció:
   En el cas de formulació o revisió del pla d'ordenació urbanística municipal, i en els casos de modificacions sotmeses a avaluació ambiental, l'informe ambiental que preveu la Llei d'urbanisme ha de tenir la naturalesa i contingut de l'informe de sostenibilitat ambiental que regula la normativa sobre avaluació ambiental de plans i programes, amb el grau d'especificació que estableixi l'òrgan ambiental en el document de referència, i, en tot cas, amb el contingut mínim següent:
   Síntesi de l'estudi, consistent en un resum del seu contingut que ha de contenir una ressenya dels objectius i criteris ambientals fixats, i l'explicació justificada de l'avaluació global del pla.
   4.2 Memòria ambiental
   legislació:
   RLUC 115
   Descripció:
   L'avaluació ambiental dels instruments de planejament urbanístic que hi estiguin sotmesos s'integra en el procediment establert en la Llei d'urbanisme per a llur formulació i tramitació, d'acord amb les següents regles:
   Prèviament a la presentació a tràmit del pla urbanístic per a la seva aprovació inicial, l'òrgan o persones que el promoguin han de sol·licitar a l'òrgan ambiental l'emissió del document de referència que determini, un cop efectuades les consultes necessàries, l'abast de l'informe de sostenibilitat ambiental i els criteris, objectius i principis ambientals aplicables, i identifiqui les administracions públiques afectades i el públic interessat. A aquests efectes, cal presentar a l'òrgan ambiental un avanç de l'instrument de planejament amb el contingut que assenyala l'article 106 d'aquest Reglament. En el cas que l'avanç se sotmeti a informació pública, bé perquè sigui preceptiu, bé voluntàriament, la sol·licitud del document de referència a l'òrgan ambiental es formula simultàniament a la informació pública de l'avanç. En qualsevol dels casos indicats, si l'òrgan ambiental no resol sobre la sol·licitud en el termini d'un mes des de la seva presentació, es poden continuar les actuacions.
   L'informe de sostenibilitat ambiental, amb el contingut que correspongui a cada una de les figures de planejament, d'acord amb el què estableix, si s'escau, la legislació aplicable en matèria d'avaluació ambiental i amb el què estableix aquest Reglament respecte als informes ambientals dels plans, ha de formar part de la documentació de l'instrument de planejament objecte d'aprovació inicial.
   L'informe de sostenibilitat ambiental se sotmet a informació pública, durant un termini mínim de 45 dies, conjuntament amb l'instrument de planejament del qual forma part, després de la seva aprovació inicial i, simultàniament, s'han d'efectuar les consultes que procedeixin, d'acord amb el que estableixi el document de referència.
   El pla objecte del següent acord d'aprovació ha d'incorporar una memòria ambiental, en la qual, tenint en compte l'informe de sostenibilitat ambiental i el resultat de les consultes realitzades, s'ha de valorar la integració dels aspectes ambientals en la proposta d'ordenació. La memòria ambiental la realitzen l'òrgan o persones que promoguin el pla i requereix l'acord de l'òrgan ambiental, sense el qual no es pot entendre produït per silenci administratiu el següent acord d'aprovació que correspongui. A aquests efectes, cal lliurar a l'òrgan ambiental la proposta de memòria ambiental, juntament amb la resta de documents del pla exigits per aquest Reglament, que integren la proposta que ha de ser objecte del següent acord d'aprovació, i l'òrgan ambiental ha de resoldre sobre la proposta de memòria ambiental en el termini d'un mes des que li hagi estat presentada. En el cas que l'òrgan ambiental no estigui conforme amb la proposta de memòria, ha d'assenyalar quins aspectes han de ser esmenats, completats o ampliats i ha de donar la seva conformitat a la proposta de memòria ambiental esmenada.
   Correspon a l'òrgan competent per a l'aprovació definitiva de l'instrument de planejament de què es tracti la presa en consideració de l'informe de sostenibilitat ambiental i de la memòria ambiental del pla per a l'adopció de la resolució que correspongui. Aquesta presa en consideració s'ha de fer constar en l'acord d'aprovació definitiva mitjançant una declaració, amb el contingut que estableix la legislació aplicable.
   Descripció general del procés d'avaluació
   Abast de l'avaluació determinat pel document de referència
   Valoració de l'informe de sostenibilitat ambiental i de la seva qualitat
   Avaluació del resultat de les consultes realitzades i el seu grau de consideració
   Conclusions del procés d'avaluació
   5 ANNEXES
   5.1 Estudi de la mobilitat generada
   legislació:
   LUC 59.3c/RLUC 71
   Descripció:
   La memòria descriptiva i justificativa del pla d’ordenació urbanística municipal ha de contenir, entre d’altres:
   Les mesures adoptades per a facilitar l’assoliment d’una mobilitat sostenible en el municipi, en compliment de l’obligació de prestació del servei de transport col·lectiu urbà de viatgers.
   La documentació del pla d'ordenació urbanística municipal ha d'incloure un estudi d'avaluació de la mobilitat generada, amb el contingut que determina la legislació sobre mobilitat.
   5.2 Estudi d’inundabilitat
   legislació:
   RLUC 71 disp. transitòria 2a
   Descripció:
   Quan no es disposi del corresponent instrument de planificació sectorial aprovat per l'administració hidràulica competent que delimiti les zones inundables, el planejament urbanístic que inclogui en el seu àmbit terrenys emplaçats en zones potencialment inundables ha d'incorporar, com a document integrant de l'informe ambiental, un estudi d'inundabilitat, que ha de ser informat favorablement per l'administració hidràulica competent en el si de la tramitació del pla. En aquest estudi, que s'ha de realitzar sobre cartografia digital, s'han de determinar,les zones inundables d'acord amb els criteris que estableixen els apartats següents.
   Als efectes de l'apartat anterior, la zona fluvial es determina:
   Amb caràcter general per l'avinguda de període de retorn de 10 anys.
   En el cas de zones planeres en què l'avinguda de període de retorn de 10 anys i la vegetació de ribera associada assoleixin amplades superiors a 100 metres respecte del límit de la llera, la zona fluvial es fixa en 100 metres.
   En aquells cursos fluvials endegats entre motes es pren com a referència, per a la delimitació de la zona fluvial, la contramota externa.
   Als efectes de l'apartat 1, la zona de sistema hídric es determina:
   Amb caràcter general per l'avinguda de període de retorn de 100 anys, sense tenir en compte en aquest càlcul l'existència de motes, quan n'hi hagi.
   En el cas de zones planeres en què l'avinguda de període de retorn de 100 anys assoleixi amplades superiors a 100 metres respecte del límit de la llera, el sistema hídric no superarà aquests 100 metres.
   En el cas de zones de muntanya, la delimitació de la zona derivada de l'avinguda de període de retorn de 100 anys es pot corregir tenint en compte les característiques fisiogràfiques i hidrològiques específiques.
   Als efectes de l'apartat 1, la zona inundable per episodis extraordinaris es determina per l'avinguda de període de retorn de 500 anys. En aquells casos en què no es pugui disposar de modelització hidràulica es pot emprar la delimitació geomorfològica de les zones potencialment inundables.

   5.3 Dictamen geològic
   legislació:
   RLUC 5.2
   Descripció:
   El planejament urbanístic, per a la determinació dels riscs naturals i geològics, ha de tenir en compte la informació geogràfica oficial de l'Institut Geològic de Catalunya.
   5.4 Estudi de suficiència d’abastament d’aigua
   5.5 Estudi de suficiència de sanejament
   5.6 Inventari d’edificacions en SNU
   5.7 Convenis urbanístics
   legislació:
   RLUC 25-26
   Descripció:
   Els convenis urbanístics tenen naturalesa jurídico-administrativa i les qüestions relatives a llur compliment, interpretació, efectes i extinció són competència de l'ordre jurisdiccional contenciós administratiu.
   L'aprovació, formalització i execució dels convenis urbanístics se subjecta a la normativa reguladora de les entitats públiques que els subscriguin.
   Els convenis urbanístics es perfeccionen i obliguen exclusivament a les parts, d'acord amb llur contingut, des de llur aprovació per l'òrgan competent de l'administració o entitat pública que els subscriu.
   L'acord d'aprovació dels convenis urbanístics ha de ser publicat al butlletí o diari oficial corresponent dins del mes següent a llur aprovació.
   Les entitats públiques que subscriguin convenis urbanístics han de garantir llur consulta pública i han de facilitar-ne còpies a qui les sol·liciti.
   Els convenis urbanístics que es refereixin a instruments de planejament o gestió que han de ser objecte d'aprovació, modificació o revisió, han de formar part de la documentació que integra la respectiva figura de planejament o gestió des de l'inici del procediment corresponent o des de la seva formalització, si aquesta es produeix un cop iniciat el procediment. En el cas que la formalització del conveni tingui lloc després de l'aprovació inicial de l'instrument de planejament o gestió, el conveni s'ha de sotmetre a informació pública, bé sigui conjuntament amb l'instrument de què es tracti, si d'acord amb l'article 112 del RLUC procedeix subjectar-lo a un nou tràmit d'informació pública, bé sigui amb un tràmit específic d'informació pública per un termini d'un mes, i s'ha d'incorporar a l'instrument de planejament o de gestió que sigui objecte del següent acord d'aprovació que correspongui.
   5.8 Altres
   Cartes de colors
   Reportatge fotogràfic
   1. NORMES URBANÍSTIQUES
   legislació:
   LUC 59.1/RLUC 74
   Descripció:
   Els plans d’ordenació urbanística municipal es formalitzen, salvant el que estableix l’apartat 2, mitjançant els documents següents:
   Les normes urbanístiques
   Conté una regulació i determinacions d’encaix general i de pautes pel desenvolupament del POUM, que seran utilitzats puntualment i de referència en la pràctica d’aplicació del POUM. Es poden introduir elements genèrics però normatius, relacionats amb els valors socials, ambientals i paisatgístics del planejament, que poden puntualment tenir incidència en una llicència urbanística.
   TÍTOL I. Disposicions Generals
   Naturalesa i contingut del POUM
   legislació:
   LUC 59.1/RLUC 74
   Descripció:
   Els articles d’aquesta secció tenen un contingut més global i jurídic entorn al POUM. Caldria tractar dels temes d’objecte i àmbit territorial, principis de l’actuació urbanística del POUM, marc legal, compliment del POUM, competències i vigència i revisió del POUM; i en un segon bloc s’hi inclourien temes en relació als documents i les seves modificacions, establint i facilitant als ajuntaments l’eina de la informació telemàtica del planejament. Es tractaria del contingut general del POUM, el seu seguiment, la seva modificació i adaptació i també la seva actualització.
   Desenvolupament i execució del POUM
   legislació:
   LUC 59.1/RLUC 74
   Descripció:
   Aquest capítol ha d’expressar de forma genèrica les eines que el POUM té a l’abast per la seva millor execució i desenvolupament. Hauria de tenir un caràcter tècnic i potestatiu per posar eines a l’abast dels gestors del POUM, alhora que ha desituar el POUM en un marc general i es vincula als títols de règim urbanístic del sòl.
   TÍTOL II. Règim urbanístic del sÒl
   legislació:
   LUC 24-57
   Descripció:
   El règim urbanístic del sòl es determina per la classificació, la qualificació en zones o sistemes i la inclusió en un sector de planejament urbanístic derivat o en un polígon d’actuació urbanística.
   Règim urbanístic del sòl: estructura i instruments del POUM
   legislació:
   LUC 24-58
   Descripció:
   El règim urbanístic del sòl es determina per la classificació, la qualificació en zones o sistemes i la inclusió en un sector de planejament urbanístic derivat o en un polígon d’actuació urbanística.
   Correspon als plans d’ordenació urbanística municipal, com a mínim:
   Classificar el sòl, amb vista a l’establiment del règim jurídic corresponent.
   Regulació dels sistemes urbanístics
   legislació:
   LUC 58/RLUC 65
   Descripció:
   Als efectes de definir el model d'implantació urbana i l'estructura general de l'ordenació del territori, els plans d'ordenació urbanística municipal, a més d'establir la classificació del sòl:
   Defineixen els elements determinants del desenvolupament urbà, entre els que s'inclouen els sistemes generals de comunicacions, d'espais lliures públics i d'equipaments comunitaris, efectuen les reserves de sòl corresponent i regulen llur obtenció. El sistema general d'espais lliures públics ha de respondre, com a mínim, a la proporció de 20 m2 per cada 100 m2 de sostre admès pel planejament urbanístic per a ús residencial no inclòs en cap sector de planejament urbanístic.
   TÍTOL III. Regulació del sòl urbà
   legislació:
   LUC 58/RLUC 30-68
   Descripció:
   Els plans d'ordenació urbanística municipal, d'acord amb els criteris establerts als articles 26 a 33 de la LUC, classifiquen tot el sòl del territori corresponent en totes o algunes de les classes de sòl següents:
   Sòl urbà, en les categories de consolidat o no consolidat.
   Els plans d’ordenació urbanística municipal estableixen les determinacions que corresponen a cada classe de sòl per a aconseguir la plena efectivitat del règim respectiu.
   En sòl urbà, els plans d’ordenació urbanística municipal:
   Apliquen les tècniques de qualificació o zonificació del sòl i de reserva o afectació d’aquest per a sistemes urbanístics generals i locals, respectant sempre la proporció adequada a les necessitats de la població.
   Assignen usos detallats per a cada zona.
   Regulen els paràmetres i els criteris d’harmonització formal i compositiva de les edificacions.
   Determinen quins valors arquitectònics, arqueològics, paisatgístics i mediambientals hi han d’ésser protegits.
   Regulen l’ús del subsòl, d’acord amb l’article 39, per fer factibles la prestació dels serveis i la implantació de les infraestructures necessàries per a la col·lectivitat, respectant sempre els aprofitaments privats que hi siguin compatibles.
   En sòl urbà consolidat, i en els àmbits del sòl urbà no consolidat no inclosos en sectors subjectes a un pla de millora urbana, els plans d’ordenació urbanística municipal detallen l’ordenació urbanística del sòl, fixen els paràmetres urbanístics necessaris per a l’atorgament de llicències d’edificació i assenyalen les alineacions. Pel que fa a l’ordenació de volums, el pla en pot preveure una amb caràcter obligatori o diverses d’alternatives. En aquest darrer supòsit, el pla pot especificar gràficament les dites alternatives, o bé concretar els paràmetres de l’edificació que, sense alterar l’aprofitament urbanístic de la zona o de l’illa, admeten variació.
   En sòl urbà consolidat, els plans d’ordenació urbanística municipal precisen les rasants i les característiques i el traçat de les obres d’urbanització. En els àmbits de sòl urbà no consolidat per als quals els plans delimitin polígons d’actuació, les obres d’urbanització i les rasants s’han de definir i concretar mitjançant un projecte d’urbanització, que ha de comprendre totes les obres d’urbanització i que s’ha de tramitar simultàniament amb el projecte de reparcel·lació o amb el de taxació conjunta.
   En els àmbits del sòl urbà no consolidat per als quals delimitin sectors subjectes a un pla de millora urbana, els plans d’ordenació urbanística municipal fixen els índexs d’edificabilitat bruta, les densitats, els usos principals i compatibles, i els estàndards per a determinar les reserves mínimes per al sistema local d’espais lliures i equipaments. Aquests sectors poden ésser físicament discontinus.
   En sòl urbà consolidat, els plans d’ordenació urbanística municipal estableixen quins són els elements d’urbanització que cal completar o acabar perquè els terrenys adquireixin la condició de solar.

   TÍTOL IV. Regulació del sòl no urbanitzable
   legislació:
   RLUC 30
   Descripció:
   Els plans d'ordenació urbanística municipal, d'acord amb els criteris establerts als articles 26 a 33 de la Llei d'urbanisme, classifiquen tot el sòl del territori corresponent en totes o algunes de les classes de sòl següents:
   Sòl no urbanitzable.
   En sòl no urbanitzable, els plans d’ordenació urbanística municipal:
   Regulen cadascuna de les qualificacions possibles, en coherència amb el grau de conservació i protecció pretesos.
   Regulen els paràmetres bàsics de les edificacions admissibles.
   Estableixen els llindars a què es refereix l’article 49.a de la LUC
   TÍTOL V. Regulació del sòl urbanitzable
   legislació:
   RLUC 30
   Descripció:
   Els plans d'ordenació urbanística municipal, d'acord amb els criteris establerts als articles 26 a 33 de la Llei d'urbanisme, classifiquen tot el sòl del territori corresponent en totes o algunes de les classes de sòl següents:
   Sòl urbanitzable, en les categories de delimitat o no delimitat.
   En sòl urbanitzable delimitat, els plans d’ordenació urbanística municipal concreten la delimitació dels sectors, que poden ésser físicament discontinus, i, per a cadascun d’aquests, els índexs d’edificabilitat bruta; la densitat màxima, que no pot superar en cap cas els cent habitatges per hectàrea; els usos principals i compatibles, i els estàndards que determinen les reserves mínimes per al sistema local d’espais lliures i equipaments.
   En sòl urbanitzable no delimitat, els plans d’ordenació urbanística municipal estableixen:
   Les magnituds màximes o mínimes de les actuacions urbanístiques que hi són permeses, en funció dels diferents usos.
   Les intensitats màximes dels usos urbanístics.
   Les connexions amb les infraestructures exteriors.
   Els nivells o percentatges de sòl de cessió obligatòria i gratuïta.
   TÍTOL VI. Paràmetres urbanístics
   Classificació i regulació dels paràmetreS d’ordenació
   Descripció:
   Cal definir en aquest apartat els paràmetres urbanístics d’ordenació classificats en: referits a sectors i polígons, referits a la parcel·la, al carrer i a l’edifici.
   Classificació i regulació dels paràmetres d’ús
   Descripció:
   Cal definir en aquest apartat els paràmetres urbanístics d’ús classificats segons la seva funció, la permissivitat i el domini.
   TÍTOL VII. Disposicions addicionals, transitòries, finals i derogatòries
   Disposicions addicionals
   Disposicions transitòries
   Disposicions derogatòries
   8.4 Disposició final
   TÍTOL VIII. Annexes normatius
   legislació:
   RLUC 74
   Descripció:
   Aquest títol té per objectiu definir totes aquelles determinacions normatives que es consideren necessàries pel desenvolupament del POUM però que no han tingut cabuda en els continguts dels títols anteriors, com poden ser:
   cartes de colors
   normativa d’alguns PP
   raons de risc específics
   fitxes dels polígons, sectors...
   Les normes urbanístiques del pla d'ordenació urbanística municipal estableixen, mitjançant un text articulat, les determinacions que corresponen, en cada classe i categoria de sòl, a aquest pla.
   A més de les referides determinacions, les normes urbanístiques poden contenir també ordenances d'urbanització o d'edificació a fi de regular amb caràcter general els aspectes constructius, tècnics o similars de les actuacions d'urbanització, edificació, rehabilitació, reforma o ús del sòl. Aquestes ordenances constitueixen un annex de les normes urbanístiques i tenen la naturalesa d'ordenances municipals, als efectes de llur aprovació i modificació, que es regeixen per la legislació aplicable en matèria de règim local.
   2. Catàleg de béns pRotegits
   2.1 Llistat de béns
   2.2 Fitxes
   3. Catàleg de masies i cases rurals
   3.1 Llistat de masies
   3.2 Fitxes
   plànols
   legislació:
   LUC 59
   Descripció:
   Els plans d’ordenació urbanística municipal es formalitzen, entre d’altres, mitjançant els documents següents:
   Els plànols d’informació i d’ordenació urbanística del territori i, en el cas del sòl urbà consolidat, de traçat de les xarxes bàsiques d’abastament d’aigua, de subministrament de gas i d’energia elèctrica, de comunicacions, de telecomunicacions i de sanejament i les corresponents als altres serveis establerts pel pla.
   I. plànols d’informació
   legislació:
   LUC 59/RLUC 72
   Descripció:
   Els plànols d'informació del pla d'ordenació urbanística municipal han de contenir la informació gràfica sobre les característiques naturals, ambientals, culturals, socioeconòmiques, demogràfiques o del desenvolupament urbanístic que siguin rellevants per a l'ordenació urbanística.
   Els plànols d'informació han de ser elaborats sobre la base de la informació geogràfica oficial disponible, s'han de realitzar sobre cartografia digital, a una escala d'1:5.000, i s'han de materialitzar sobre suport físic a escala no inferior a 1:10.000.
   I.1 Emmarcament territorial
   legislació:
   LUC 59/RLUC 72
   Descripció:
   Els plànols d'informació del pla d'ordenació urbanística municipal han de contenir la informació gràfica sobre les característiques naturals, ambientals, culturals, socioeconòmiques, demogràfiques o del desenvolupament urbanístic que siguin rellevants per a l'ordenació urbanística. Entre els plànols d'informació s'han d'incloure, en tot cas, els relatius als aspectes següents:
   Xarxa general viària i de ferrocarrils, existents o planificades, als efectes de delimitar-ne el rang, les possibilitats d'utilització dels punts d'accés, i les servituds i restriccions del territori imposades per la legislació sectorial respectiva, i altres infraestructures d'interès general.
   Planejament territorial i sectorial amb incidència en l'àmbit del pla.
   I.2 Ortofotomapa
   legislació:
   LUC 59/RLUC 72
   Descripció:
   Els plànols d'informació del pla d'ordenació urbanística municipal han de contenir la informació gràfica sobre les característiques naturals, ambientals, culturals, socioeconòmiques, demogràfiques o del desenvolupament urbanístic que siguin rellevants per a l'ordenació urbanística. Entre els plànols d'informació s'han d'incloure, en tot cas, els relatius als aspectes següents:
   Usos i aprofitaments del sòl existents.
   Característiques del territori: característiques naturals, amb indicació dels riscs naturals o geològics existents, usos als quals està destinat, estructura urbanística, infraestructures existents, context territorial supramunicipal.
   I.3 Topografia del municipi
   legislació:
   LUC 59/RLUC 72
   Descripció:
   Els plànols d'informació del pla d'ordenació urbanística municipal han de contenir la informació gràfica sobre les característiques naturals, ambientals, culturals, socioeconòmiques, demogràfiques o del desenvolupament urbanístic que sigui n rellevants per a l'ordenació urbanística. Entre els plànols d'informació s'han d'incloure, en tot cas, els relatius als aspectes següents:
   Característiques topogràfiques del territori
   Característiques del territori: característiques naturals, amb indicació dels riscs naturals o geològics existents, usos als quals està destinat, estructura urbanística, infraestructures existents, context territorial supramunicipal.
   I.4 Àrees de risc i impactes ambientalment rellevants
   legislació:
   LUC 59/RLUC 72
   Descripció:
   Els plànols d'informació del pla d'ordenació urbanística municipal han de contenir la informació gràfica sobre les característiques naturals, ambientals, culturals, socioeconòmiques, demogràfiques o del desenvolupament urbanístic que siguin rellevant s per a l'ordenació urbanística. Entre els plànols d'informació s'han d'incloure, en tot cas, els relatius als aspectes següents:
   Àrees vulnerables per l'existència de riscs naturals, geològics o tecnològics i àrees afectades per impactes ambientalment rellevants.
   Característiques topogràfiques del territori, amb expressió dels límits de pendent del 20%, i xarxa hídrica.
   Xarxa hídrica. Inundabilitat
   Pendents. Superiors 20%
   Geomorfologia. Riscs geològics
   Riscs tecnològics
   Impactes ambientals rellevants
   Vulnerabilitats i fragilitats
   I.5 Elements del paisatge i valors
   legislació:
   LUC 59/RLUC 72
   Descripció:
   Els plànols d'informació del pla d'ordenació urbanística municipal han de contenir la informació gràfica sobre les característiques naturals, ambientals, culturals, socioeconòmiques, demogràfiques o del desenvolupament urbanístic que siguin rellevants per a l'ordenació urbanística. Entre els plànols d'informació s'han d'incloure, en tot cas, els relatius als aspectes següents:
   Àmbits i elements objecte de protecció d'acord amb la legislació sectorial aplicable o d'acord amb el planejament territorial o els plans directors
   Paisatge
   Valors naturals

   I.6 Planejament vigent
   legislació:
   RLUC 69
   Descripció:
   Els plànols d’informació han d’incloure, en cas d’haver-n’hi, el planejament urbanístic vigent en el moment de redacció del nou document de planejament, i ha de servir de base principal per la creació de la nova proposta de planejament.
   Territorial
   Sectorial
   Director urbanístic
   General i derivat
   I.7 Serveis existents
   legislació:
   LUC 59/RLUC 72
   Descripció:
   Els plànols d'informació del pla d'ordenació urbanística municipal han de contenir la informació gràfica sobre les característiques naturals, ambientals, culturals, socioeconòmiques, demogràfiques o del desenvolupament urbanístic que siguin rellevants per a l'ordenació urbanística. Entre els plànols d'informació s'han d'incloure, en tot cas, els relatius als aspectes següents:
   Xarxes generals de serveis existents, amb indicació de les xarxes principals de distribució d'energia elèctrica, de telecomunicacions, d'abastament i distribució d'aigua, d'hidrants per a incendi, de sanejament, d'abastament i, si s'escau, de distribució de gas.
   Aigua
   Sanejament
   Residus
   Energia
   Comunicació i informació
   I.8 Anàlisi urbanístic
   legislació:
   LUC 59/RLUC 69.2
   Descripció:
   Aquest apartat pretén recollir anàlisi acurats del model existent que puguin ser útils en la diagnosi de fortaleses i debilitats del municipi per posteriorment fer les propostes pel nou planejament.
   Cal fer una anàlisi de les característiques de la població assentada sobre el territori, condicions econòmiques i socials i previsions de la seva evolució. L'anàlisi de la població ha de recollir les dades relatives a població femenina i grups d'edat, i als tipus de llars i la seva possible evolució futura.
   Demografia i població
   Usos i activitat econòmica. Llicències
   Estructura de la propietat del sòl
   Cadastral. Característiques parcel·lari
   Patrimoni públic i institucional del sòl
   Evolució històrica
   Teixits i tipus edificatoris. Alçades existents i planejament
   Sistemes
   Suspensió de llicències
   Objectius, alternatives i característiques bàsiques
   I.9 Temàtics
   legislació:
   Decret DMAH 82/2005
   Descripció:
   Corresponen als municipis d’acord amb la Llei 6/2001 i el regalment 85/2005t les funcions següents:
   Determinar les zones E4 del seu municipi.
   Modificar la zonificació del seu municipi.
   Establir valors propis de flux a l’hemisferi superior.
   Autoritzar la il·luminació en horari de nit.
   Establir períodes especials d’enllumenat ornamental.
   Atorgar les llicències municipals de projectes d’il·luminació exterior.
   Inspeccionar i controlar les instal·lacions d’il·luminació exterior.
   Incoar i resoldre els expedients sancionadors.
   Promoure les actuacions necessàries per complir aquest Reglament.
   Dur a terme totes aquelles altres funcions que li atribueix aquest Reglament.
   Els municipis poden delegar al consell comarcal la zonificació per a la protecció envers la contaminació lluminosa del municipi, d’acord amb la normativa de règim local.
   Acústic
   Lumínic
   Contaminació atmosfèrica
   O. plànols d’ordenació
   legislació:
   RLUC 73
   Descripció:
   Els plànols d'ordenació del pla d'ordenació urbanística municipal expressen gràficament les determinacions d'aquest pla i han de ser elaborats sobre cartografia digital.
   O.1 Classificació del sòl i estructura general
   Classificació del sòl
   legislació:
   RLUC 73
   Descripció:
   Els plànols d'ordenació del pla d'ordenació urbanística municipal han de ser, com a mínim, els següents:
   Per a tot el territori comprès en el seu àmbit, a una escala mínima d'1:5.000:
   Plànol de classificació del sòl, amb expressió de les superfícies assignades a cada una de les classes i categories.
   Sectors de planejament derivat
   legislació:
   RLUC 73
   Descripció:
   Els plànols d'ordenació del pla d'ordenació urbanística municipal han de ser, com a mínim, els següents:
   Per a tot el territori comprès en el seu àmbit, a una escala mínima d'1:5.000:
   Plànol dels sectors de planejament derivat delimitats per a les diverses classes i categories de sòl.
   Elements estructuradors
   legislació:
   RLUC 73
   Descripció:
   Els plànols d'ordenació del pla d'ordenació urbanística municipal han de ser, com a mínim, els següents:
   Per a tot el territori comprès en el seu àmbit, a una escala mínima d'1:5.000:
   Plànols d'estructura general del territori, en els quals s'assenyalin, conjuntament o separadament, els elements principals que estructuren el territori.
   Sistemes i infrastructures
   legislació:
   RLUC 73
   Descripció:
   Els plànols d'ordenació del pla d'ordenació urbanística municipal han de ser, com a mínim, els següents:
   Per a tot el territori comprès en el seu àmbit, a una escala mínima d'1:5.000:
   Plànols d'estructura general del territori, en els quals s'assenyalin, conjuntament o separadament, el sistema general de comunicacions i la resta de sistemes generals urbanístics i infraestructures.
   Elements catalogats
   legislació:
   RLUC 73
   Descripció:
   Els plànols d'ordenació del pla d'ordenació urbanística municipal han de ser, com a mínim, els següents:
   Plànol de catalogació, en el qual s'assenyalin els elements inclosos en el catàleg.
   O.2 Ordenació del sòl no urbanitzable
   legislació:
   RLUC 73
   Descripció:
   Els plànols d'ordenació del pla d'ordenació urbanística municipal han de ser, com a mínim, els següents:
   Per al sòl no urbanitzable, plànols que expressin, a una escala mínima d'1:5.000, les següents determinacions:
   Qualificació del sòl i regulació, per a cadascuna de les qualificacions previstes, dels usos permesos i prohibits, d'entre els admesos en sòl no urbanitzable per la Llei d'urbanisme i aquest Reglament; de les superfícies mínimes susceptibles de segregació, respectant la normativa aplicable, i dels paràmetres i condicions aplicables als usos i edificacions permesos.
   Normes de protecció, millora i recuperació dels àmbits o valors objecte de protecció. Les normes de protecció poden incloure la prohibició total, en l'àmbit objecte de protecció, de construccions o usos admissibles d'acord amb la Llei.
   Regulació de les condicions per a dotar de serveis als usos permesos que s'autoritzin, per a resoldre llur repercussió sobre la capacitat i funcionalitat de les xarxes d'infraestructures i per a garantir llur integració en l'entorn.
   Establiment dels llindars relatius a les activitats agràries previstos en l'article 49 de la LUC.
   Si s'escau, el catàleg de les masies i les cases rurals susceptibles de reconstrucció o de rehabilitació.
   Previsió o obligació de formulació de plans urbanístics especials per a determinats àmbits o per a la implantació d'usos i activitats.
   O.3 Ordenació del sòl urbà i urbanitzable
   legislació:
   RLUC 73
   Descripció:
   Els plànols d'ordenació del pla d'ordenació urbanística municipal han de ser, com a mínim, els següents:
   Per al sòl urbà no inclòs en sectors subjectes a pla de millora urbana, a l'escala mínima d'1:1.000:
   Plànols que expressin les següents determinacions:
   assenyalades en els apartats a), b), c) i f) de l'article 68.2 d'aquest Reglament.
   Qualificació específica dels terrenys, diferenciant, si s'escau, la corresponent al sòl, al vol i al subsòl.
   Traçat i característiques de la xarxa viària.
   Assenyalament de les alineacions i, en el cas de sòl urbà consolidat, també de les rasants.
   Delimitació, si s'escau, de polígons d'actuació urbanística en sòl urbà amb l'objecte de gestionar de forma integrada, en sòl urbà consolidat, l'execució de la urbanització que calgui completar i, en sòl urbà no consolidat, qualsevol tipus d'actuació urbanística.
   Respecte al sòl urbà consolidat, els plànols que reflecteixin els elements i obres d'urbanització que cal completar o acabar perquè els terrenys adquireixin la condició de solars.
   Per al sòl inclòs en sectors subjectes a planejament derivat, plànols que reflecteixin, a escala adequada, la situació i delimitació del sector, amb expressió de la seva superfície.
   O.4 Xarxes generals de serveis
   legislació:
   RLUC 73
   Descripció:
   Els plànols d'ordenació del pla d'ordenació urbanística municipal han de ser, com a mínim, els següents:
   Per a tot el territori comprès en el seu àmbit, a una escala mínima d'1:5.000:
   Plànols d'estructura general del territori, en els quals s'assenyalin, conjuntament o separadament les xarxes generals de serveis.
   Els plànols d'ordenació relatius a les xarxes generals de serveis han de reflectir les propostes i solucions del pla respecte de:
   La xarxa general de gestió de l'aigua de pluja i residual, les xarxes separatives d'un i d'altre tipus d'aigua, la xarxa de clavegueram i de col·lectors i la depuració mitjançant estacions depuradores existents o noves.
   La xarxa general de distribució d'energia elèctrica, centrals, transformadors i canals de distribució en alta i mitjana tensió.
   Les xarxes de telecomunicacions que donin cobertura adient a la totalitat del territori, amb els canals de pas i els nodes de connexió.
   Les xarxes generals d'abastament d'aigua, amb la indicació de la situació dels dipòsits i de les estacions de bombeig, i d'abastament d'aigua contra incendis, amb indicació de la ubicació dels hidrants per a incendi.
   La xarxa general de distribució de gas i punts de connexió quan el pla ho determina.
   La xarxa d'instal·lacions de gestió de residus.
   Aigua
   Sanejament
   Residus
   Energia
   Comunicació i informació
   O.5 Propostes no vinculants
   1 agenda
   legislació:
   LUC 59.1e-59.4-58.1i
   Descripció:
   Els plans d’ordenació urbanística municipal es formalitzen, salvant el que estableix l’apartat 2, mitjançant els documents següents:
   L’agenda i l’avaluació econòmica i financera de les actuacions a desenvolupar.
   L’agenda a què es refereix l’apartat 1.e, si no hi ha un programa d’actuació urbanística municipal, s’actualitza cada sis anys per acord de l’ajuntament, després d’un termini d’un mes d’informació pública. Aquest acord s’ha de publicar en el butlletí oficial corresponent i s’ha de comunicar a la comissió territorial d’urbanisme competent.
   Els plans d’ordenació urbanística municipal estableixen, per mitjà de l’agenda, quan no tenen cap programa d’actuació urbanística, les determinacions pròpies d’aquests pel que fa a les prioritats i a les previsions temporals de l’execució del pla d’ordenació urbanística municipal.
   1.1 Marc de referència.
   Descripció:
   Cal incloure en aquest apartat la descripció, a grans trets, dels objectius específics en relació a l’obtenció de sòl, execució de sistemes i desenvolupament dels polígons i sectors.
   Descripció de totes les zones verdes propietat municipal i també dels equipaments que formen part del patrimoni públic municipal i/o d’altres institucions.
   Patrimoni públic i institucional
   Objectius
   1.2 Polígons i sectors de desenvolupament i edificació
   legislació:
   RLUC 65c-67b-68-76
   Descripció:
   Als efectes de definir el model d'implantació urbana i l'estructura general de l'ordenació del territori, els plans d'ordenació urbanística municipal, a més d'establir la classificació del sòl:
   Estableixen la programació temporal i els indicadors de creixement, població, recursos, desenvolupament econòmic i social del sistema urbà i disponibilitat de recursos hídrics i energètics, als quals s'ha d'ajustar l'execució de les actuacions previstes i, en especial, el desenvolupament del sòl urbanitzable. La programació ha de determinar, de conformitat, si s'escau, amb els plans territorials parcials o amb els plans directors territorials o urbanístics, la graduació temporal i espacial del desenvolupament dels sectors de sòl urbanitzable que tinguin per objecte la implantació de creixements residencials. A aquests efectes, es poden establir condicions temporals per a la formulació o execució dels plans parcials urbanístics corresponents, vinculades al grau d'execució de plans derivats anteriorment aprovats, així com en funció de la dimensió relativa del sector respecte al conjunt de sòl urbà i de sòl urbanitzable en curs d'execució del municipi.
   El pla d'ordenació urbanística municipal:
   Estableix, per mitjà de l'agenda o, si s'escau, del programa d'actuació urbanística municipal, les previsions temporals relatives a l'execució de les seves determinacions d'acord amb els paràgrafs precedents.
   Correspon al pla d'ordenació urbanística municipal l'ordenació detallada del sòl urbà no inclòs en sectors subjectes a planejament derivat, la qual comprèn les determinacions següents:
   Establiment de terminis per a l'execució dels polígons d'actuació urbanística, incloent llur edificació, i per a l'edificació dels terrenys no inclosos en polígons d'actuació urbanística. En tot cas, els terminis per a la construcció dels habitatges amb protecció oficial compresos en polígons d'actuació urbanística, no poden ser superiors a 2 anys per a l'inici de les obres, a comptar des que la parcel·la tingui la condició de solar, i a 3 anys per a llur finalització, a comptar des de la data d'atorgament de la llicència d'obres.
   Respecte als sectors de sòl urbà no consolidat subjectes a un pla de millora urbana, correspon al pla d'ordenació urbanística municipal:
   Establir els terminis per a la formulació i tramitació del planejament derivat i per a l'execució del planejament.
   Respecte als sectors de sòl urbanitzable delimitat, correspon al pla d'ordenació urbanística municipal:
   Establir els terminis per a la formulació i tramitació del planejament derivat i per a l'execució del planejament, determinant la graduació espacial i temporal per al seu desenvolupament i execució, d'acord amb el què estableix als dos primers paràgrafs.
   El pla d'ordenació urbanística municipal pot incorporar en la seva documentació el programa d'actuació urbanística municipal, al qual li correspon:
   Establir les previsions temporals d'execució de les determinacions del pla d'ordenació urbanística municipal i, concretament, regular els terminis d'inici o de finalització per al desenvolupament dels sectors de planejament derivat, determinant la graduació temporal i espacial del seu desenvolupament en sòl urbanitzable, d'acord amb el què estableix l'article 65.1.c) d'aquest Reglament; i establir les previsions temporals per a l'execució dels sistemes urbanístics no inclosos en sectors, l'execució dels polígons d'actuació urbanística en sòl urbà i l'execució de les altres actuacions urbanístiques definides pel pla.
   Establir els terminis per a l'edificació d'acord amb l'article 68.2.h del RLUC
   Determinar quina iniciativa, la pública o la privada, és preferent per a la promoció del planejament urbanístic derivat, i establir, si escau, una reserva per a la iniciativa pública al llarg d'un termini concret, que no pot superar els sis anys.
   Si el pla d'ordenació urbanística municipal no incorpora el programa d'actuació urbanística municipal en la seva documentació, correspon a l'agenda establir les previsions temporals a què fa referència l'apartat anterior. L'agenda, si no es formula un programa d'actuació urbanística municipal, s'actualitza cada sis anys.
   Criteris de prioritat en el desenvolupament
   Previsions temporals d’execució
   iniciativa
   terminis d’edificació
   Resum de resultats
   1.3 Previsions per les actuacions directes de l’administració
   legislació:
   RLUC 76
   Descripció:
   El pla d'ordenació urbanística municipal pot incorporar en la seva documentació el programa d'actuació urbanística municipal, al qual li correspon:
   Determinar quina iniciativa, la pública o la privada, és preferent per a la promoció del planejament urbanístic derivat, i establir, si escau, una reserva per a la iniciativa pública al llarg d'un termini concret, que no pot superar els sis anys.
   Si el pla d'ordenació urbanística municipal no incorpora el programa d'actuació urbanística municipal en la seva documentació, correspon a l'agenda establir les previsions temporals a què fa referència l'apartat anterior. L'agenda, si no es formula un programa d'actuació urbanística municipal, s'actualitza cada sis anys.
   Criteris generals
   Actuacions previstes
   Directrius i actuacions per al desenvolupament del POUM en el primer sexeni
   Directrius i actuacions per al desenvolupament del POUM en el segon sexeni
   2 AVALUACIÓ ECONÒMICA I FINANCERA
   legislació:
   LUC 59.1e
   Descripció:
   Els plans d’ordenació urbanística municipal es formalitzen, salvant el que estableix l’apartat 2, mitjançant els documents següents:
   L’agenda i l’avaluació econòmica i financera de les actuacions a desenvolupar.
   L'avaluació econòmica i financera del pla d'ordenació urbanística municipal conté l'estimació del cost econòmic de les actuacions previstes, la determinació del caràcter públic o privat de les inversions necessàries per a l'execució del pla, les previsions de finançament públic, i l'anàlisi de la viabilitat financera de les actuacions derivades de l'execució del pla.
   2.1 Valoració de les actuacions
   Emmarcament territorial Criteris de valoració, programació i finançament
   Actuacions en sistemes
   Actuacions en serveis
   Altres actuacions
   2.2 Viabilitat econòmica dels polígons, sectors i actuacions aïllades
   Criteris de càlcul de l’aprofitament
   Polígons d’actuació
   Sectors en SU
   Sectors en SUD
   Actuacions aïllades i plans especials (amb repercussió sobre aprofitament privat)
   2.3 Síntesi de l’avaluació econòmica i financera
   Recursos generats
   Cost i finançament
   2.4 Informe de sostenibilitat econòmica
   legislació:
   LMU 12
   Descripció:
   Els plans d’ordenació urbanística municipal han de contenir:
   L'avaluació econòmica i financera, que ha de contenir l'estudi i justificació de la seva viabilitat i un informe de sostenibilitat econòmica que ponderi l'impacte de les actuacions previstes en les finances públiques de les administracions responsables de la implantació i el manteniment de les infraestructures i de la implantació i prestació dels serveis necessaris.
   Justificació de la suficiència i adequació de sol d'usos productius
   En el marc del planejament superior
   En el marc del POUM
   Anàlisi dels recursos financers
   El pressupost recent **
   Despeses
   Ingressos
   Compte financer
   El pressupost del darrer any
   Evolució de la inversió
   Tendències recents de la hisenda municipal
   Nivell d’inversió pública en obres d’urbanització
   Previsions en l’horitzó POUM
   Bases de la previsió
   El programa d’inversions de la revisió del planejament
   Hipòtesi sobre ingressos i despeses
   Resultats
   Ponderació de les actuacions previstes en les finances públiques
   Ingressos i despeses generats per les noves activitats productives implantades
   Ingressos i despeses generats per les noves àrees residencials
   Finançament de les actuacions a càrrec de l'Ajuntament
   3 programa d’actuació urbanística i municipal*
   legislació:
   LUC 59.1g / RLUC 67.d-76.1
   Descripció:
   Els plans d’ordenació urbanística municipal es formalitzen, llevat del cas que l ’escassa complexitat urbanística d’un municipi només exigeixi distingir entre sòl urbà i sòl no urbanitzable, mitjançant els documents següents:
   El programa d’actuació urbanística municipal, si escau.
   El pla d'ordenació urbanística municipal pot incorporar en la seva documentació el programa d'actuació urbanística municipal, al qual li correspon:
   Establir les previsions temporals d'execució de les determinacions del pla d'ordenació urbanística municipal i, concretament, regular els terminis d'inici o de finalització per al desenvolupament dels sectors de planejament derivat, determinant la graduació temporal i espacial del seu desenvolupament en sòl urbanitzable, d'acord amb el què estableix l'article 65.1.c) d'aquest Reglament; i establir les previsions temporals per a l'execució dels sistemes urbanístics no inclosos en sectors, l'execució dels polígons d'actuació urbanística en sòl urbà i l'execució de les altres actuacions urbanístiques definides pel pla.
   Establir els terminis per a l'edificació d'acord amb l'article 68.2.h) d'aquest Reglament.
   Determinar quina iniciativa, la pública o la privada, és preferent per a la promoció del planejament urbanístic derivat, i establir, si escau, una reserva per a la iniciativa pública al llarg d'un termini concret, que no pot superar els sis anys.
   El pla d'ordenació urbanística municipal:
   Estableix el límit temporal al qual es refereixen les seves previsions, a partir del qual es pot procedir a la seva revisió, així com les circumstàncies que poden comportar la seva revisió anticipada.
   * Si no hi ha Agenda (segons art. 76.2 RLUC)
   Previsions temporals d’execució
   Inici i fianlització dels sectors
   Graduació espacials i temporal dels sectors en sud
   Previsió temporal d’execució de sistemes no inclosos en sectors
   execució de polígons
   Execució d’altres actuacions
   Inciativa
   Terminis per a l’edificació
   document de síntesi
   legislació:
   LMU 10
   Descripció:
   La ciutadania té dret a consultar i ser informada sobre el contingut dels instruments de planejament i gestió urbanístics.
   Àmbit i abast de la suspensió de llicències
   legislació:
   LMU 10
   Descripció:
   En la informació pública dels instruments de planejament urbanístic, cal que, conjuntament amb el pla, s'exposi un document comprensiu dels extrems següents:
   Plànol de delimitació dels àmbits subjectes a suspensió de llicències i de tramitació de procediments, i concreció del termini de suspensió i de l'abast de les llicències i tramitacions que se suspenen.
   Resum de les determinacions
   legislació:
   LMU 10
   Descripció:
   En la informació pública dels instruments de planejament urbanístic, cal que, conjuntament amb el pla, s'exposi un document comprensiu dels extrems següents:
   Un resum de l'abast de llurs determinacions i, en el cas que es tracti de la revisió o modificació d'un instrument de planejament urbanístic, plànol d'identificació dels àmbits en els que l'ordenació proposada altera la vigent i resum de l'abast d'aquesta alteració. (Vall del Llierca, Argelaguer Lejarza-Cal Musìc)
   ---

   Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya

   Pla Ordenació Urbanística Municipal (POUM) Documentació obligatoria per Ajuntament d´Argelaguer | 30-10-2009 - 08:58:04 GMT 1 #

2. 14/07/2007

   El Govern subvenciona la redacció del "Pla d´Ordenació Urbana Municipal " POUM de Argelaguer

   lejarza

   El Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha atorgat una línia d´ajuts destinats a subvencionar els Ajuntaments de les comarques gironines que han de redactar el seu Pla d´Ordenació Urbana Municipal (POUM). En total, vint-i-set poblacions rebran aportacions econòmiques que sumen un total de gairebé 690.000 euros. Aquestes subvencions del Govern de la Generalitat s´atorguen en el marc de la tercera convocatòria d´ajuts per cofinançar la redacció de plans d´ordenació urbanística municipal, programes d´actuació urbanística municipal i plans urbanístics derivats de la iniciativa pública. D´aquesta manera, Política Territorial i Obres Públiques ha invertit 689.531´23 euros en aquestes subvencions a les comarques gironines (Garrotxa-Argelaguer). Els ajuts tenen com a objectiu ajudar els municipis a actualitzar els seus planejaments urbanístics i a adaptar-los a l´actual normativa urbanística i a la nova Llei de sól de 1 de juliol de 2007 i permitir la Participació Veínal en la seva redacció. En total, en la convocatòria d´aquest any (2006) el departament destinarà 3 milions d´euros a la redacció de plans urbanístics.

   Els tres municipis amb més subvenció han estat Argelaguer (57.661,66 euros) Cornellà del Terri i Maià de Montcal (amb 60.000 euros cadascun), i Sarrià de Ter (58.607´61 euros).
   ---
   Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

   El Govern subvenciona la redacció del Pla d´Ordenació Urbana Municipal POUM de Argelaguer | 31-10-2009 - 17:40:07 GMT 1 #

3. Estació Depuradora d'Aigües Residuals d'Argelaguer (EDAR)

   lejarza

   Vall del Llierca, Argelaguer/Girona: Estació Depuradora d'Aigües Residuals d'Argelaguer (EDAR).-A la: Direcció General de la Policia, Diligències número: 436888/2008 AT USCOLOT, hora i data 18,22 hores del dia 30 de juny de 2008. Instructor/a: Mosso del cos de Mossos d´Esquadra, amb TIP 8219Generalitat de Catalunya Departament d´Interior, Relacions Institucionals i Participació. COMPAREIXENÇA A Olot (Garrotxa), a les 18:22 hores del dia 30 de juny de 2008, i davant d'aquesta instrucció.

   COMPAREIX: Qui acredita ser Juan RODRIGUEZ LEJARZA nascut el dia 17 de maig de 19xx a Güeñes, Sodupe (Biscaia Vizcaya), fill de Fernando i de Begoña, amb DNI (Espanya) número 1492xxxM; amb domicili a carrer Major, núm. xx Argelaguer (Garrotxa) i teléfon 97268xxx0.

   A la: Jefatura de la 413ª Comandancia de la Guardia Civil de Gerona, Servicios Protección Naturaleza (Seprona) C/ Emilio Grahit núm 52: En Girona (Gerona), siendo las 11:54, del día 24 de julio de 2009, actuando como Instructor de las presentes diligencias el agente de la Guardia Civil con Tarjeta de Identidad Profesional (TIP) U87799N, por medio de la presente se hace constar que: COMPARECE ante el instructor, D/Dña. JUAN RODRÍGUEZ LEJARZA (NIF (DNI): 14927xxxM), nacido en Güeñes (Vizcaya), España, el 17-05-19xx, hijo de FERNANDO y BEGOÑA, con domicilio en Calle MAJOR, Núm/Km: xx Argelaguer (Girona), Teléfono móvil xxx687190. La persona compareciente lo hace en calidad de Denunciante-Comunicante.

   Manifiesta:

   ...Que es presenta davant d'aquesta instrucció per tal de denunciar els fets següents:

   (A)... Que amb data 12/12/2006 es va dernanar audiència a la regidora de Medi Ambient de 1'Ajuntament d'Argelaguer, Sra. Montserrat Mallol (Registro de Entrada Ajuntament de Argelaguer, número 765), que va ser concedida el 29/12/2006. En la que se li va manifestar que el projecte de Estació Depuradora d'Aigües Residuals d'Argelaguer (EDAR), no es tramitava en conformitat a la Llei, i se l'informà de l´estat medioambiental del riu Fluvià. (anex: Doc. 1).

   (B)... Que amb data 23/3/2007 es va demanar audiència a l`alcalde de l`Ajuntament d'Argelaguer, Sr. Josep Dorca i Serrat, Conseller d'Infraestructures del Consell Comarcal de la Garrotxa (Registro de Entrada Ajuntament de Argelaguer, número 207), per comunicar-li el punt A i se li va senyalar que el lloc on el projecte es porta a terne s'inclou dins de la Directiva Europea d'Hàbitats Naturals, Xarxa Natura-2000, i que l´espai està considerat ecològic d'interés Comarcal Preferent, i que careig (carece) de l´Estudi d`Impacte Ambiental que exigeix aquest tipo d´infraestructures en espais naturals protegits.

   Se li va demanar que el projecte i la documentació obligatoria fou publicada en el Panell Informatiu de l´Ajuntament d´Argelaguer o en el Boletin Oficial de la Pprovincia de Girona (BOP), cosa que no es va realitzar. (anex: Doc. 2).

   (C)... Que transcorregut més del temps necessari des de el meu avis i assebentat de l´inici de l´anomendada Estació Depuradora d'Aigües Residuals d'Argelaguer (EDAR), i no publicant-se l´Estudi d'Impacte Ambiental se li va demanar la consulta del projecte i la seva memoria (Registro de Entrada Ajuntament de Argelaguer, número 202). (anex: Doc. 3).

   (D)... Que amb data 2/4/2008 rebo una carta certificada (Banyoles) de l'Ajuntament d'Argelaguer, on s'hem comunica que tant al Consorci de Medi Ambient i Salut Pública (SIGMA Garrotxa) com a les oficines de l'Ajuntament hi ha una còpia del projecte (Registro de Salida Ajuntament de Argelaguer, número 123). (anex: Doc. 4).

   (E)... Que amb data 19/5/2008 s'asseventa al Consell Comarcal de la Garrotxa lo mateix, amb ple coneixement (Registro de Entrada Consell Comarcal de la Garrotxa número 2214).(anex: Doc. 5), els serveis del Consell Comarcal consultats em remeteixen amb data 28/4/2008 a l´arquitecta amb cap d'àrea d'urbanisme i edificació dels serveis tècnics del Consell Comarcal de la Garrotxa, Sra. Maria Teresa Ercilla i Sans, i m'indican que és un projecte de l´Ajuntament de Sant Jaume de Llierca, per tant, demano una autorització al Sr. Alcalde de Sant Jaume de Llierca, perquè la Sra. Maria Teresa Ercilla i Sans, em concedeixi una audiència. A día de avui no se m´ha concedit l´entrevista per l´Estudi d'Impacte Ambiental (Registro de Entrada Ajuntament de Sant Jaume de Llierca, número 460). (anex: DOC. 6)

   (F)... Que amb data 2/6/2008 hem tramitat l'informe que ha emés el director de l´obra, Sr. Esteve Costa i Sala -consti que dirigit al President del Consell Comarcal de la Garrotxa, Sr. Joan Espona i Agusti, la contesta es per un intermediari-, aquest document ens indica que el sistema de sanejament (EDAR) es va aprobar amb data 13/3/2007, i ens anexa copia de la publicació al DOGC i al BOP, i ens diu que tampoc s'ha rebut cap al.legació al projecte. Tanmateix, manifesto que ha sigut imposible presentar qualsevol al.legació perque el projecte no ha sigut mai publicat cla, consis i públic. (anex: Doc. 7 pág 1/3, Consell Comarcal de la Garrotxa, Registro de Salida, número 1644, Jordi Güell i Güell, Gerent)

   (G)... Que asseventat que es portant a terme expropiacions al municipi de Tortellà (Vall del Llierca), es va comunicar amb data 27/3/2008 a l´alcalde de Tortellà (Registro de Entrada Ajuntament de Tortellà, número 270). (anex-A) .

   (H)... Que aquest document ha sigut citat com exemple de projecte d'Obres Públiques mediambientalment insostenibles en les al.legacions remitides al Departament de Política Territorial i Obres Publiques PTOP) de la Generalitat de Catalunya, en referència al assumpte de sol.licitud per a la reforma i canvi de tensió de la línea elèctrica entre la subestació d'Olot i Serinyà i acceptada per tràmit i estudi de l´administració amb data 3 de juny de 2008. (Anex-2 pàg 1/11-EDAR pàg. 6-7).

   (I) ...Que també senyalo, en la denúncia que es portem a terme obres de la EDAR en la desembocadura de la riera del Vinyot amb el riu Fluvià. La riera del Vinyot està considerada un corredor biològic de primer ordre igual que el lloc on s'instala l´infraestructura; que s`han obert calicates (zanjas), i que. en diferents direccions s'han instalat tubs de PVC. Sense tindre coneixement de que existeixin els permísos corresponents.

   (J)... Que en compliment del punt cinqué (5) del document anex núm.4, amb data 18/6/2008, vaig demanar en les dependències del Sigma (Ajuntament d'Olot-Consell Comarcal de la Garrotxa) tota la documentació, atesa la petició vaig comprobar que el projecte d'Estació Depuradora d'Aigües Residuals (EDAR) consta de dos volums de les característiques tècniques de l´Estació, no acompanyant aquesta documentació els diferents permísos obligatoris, ni l´Estudi d'Impacte Ambiental.

   Perquè consti ho certifico... Firmado: Juan Rodriguez Lejarza, Argelaguer, 30 de juny de 2008.
   ---
   Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

   Estació Depuradora d´Aigües Residuals d´Argelaguer (EDAR) | 03-11-2009 - 18:27:27 GMT 1 #

Dejar un Comentario

• • Inicio | Archivo | Mis Imágenes
• Quién Soy
  • ARGELAGUER Juan R. Lejarza
  • Si quieres escribirme



Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons. Mis Tags Buscar Buscar Posts Comentarios On nobis, sed ómnibus Sigillum Militum Xpist Sindicar RSS RSS de los comentarios Añadir Feed a: Bloglines FeednessGoogle Reader Mi Yahoo Mi Msn Rojo Pluck Newsgator SearchFox Bloxor Tímidament al principi, amb empenta després, ja ha sonat el clarí de la batalla. Les forces s´organitzen, tracen els plans d´atac i defensa, les estratègies que estimen més propícies, les maniobres que l´alt estat major considera més oportunes: els potents altaveus, les proclames que seran llençades des dels més diversos sistemes de comunicació, l´alegria dels himnes i de les banderes, els records històrics i els futuribles, el crit de les pancartes i l´esgarip de les manifestacions... Per tots els racons de la veritat i de la mentida s´alça l´ordre inapel·lable: A les trinxeres! A lluitar! A combatre fins a la victòria! On nobis, sed ómnibus Sigillum Militum Xpist Contactar con la autora o autor | Archivo | ¡Crea tu Blog Ya! Fácil y Gratis