Avantprojecte de Pla territorial parcial de les comarques de Girona
Vall del Llierca, Argelaguer/Besalú: Avantprojecte de Pla territorial parcial de les comarques de Girona.-ACTE PRESENTACIO DEL PROJECTE: A Vidreres, el proper dia 22 d`octubre de 2009, dijous, a les 20 hores, a l`Ajuntament (o al Casino, que es al costat).
L’elaboració i tramitació del Pla:
El decret pel qual es regula el procediment d’elaboració i tramitació dels plans territorials parcials, estableix les següents disposicions:
- La formulació del Pla correspon al Govern de la Generalitat de Cataluña (PSC-PSOE).
- El desenvolupament dels treballs necessaris per a la seva elaboració es fa a través de la Secretaria de Planificació Territorial i el Programa de Planejament Territorial del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP).
- El Departament de Política Territorial i Obres Públiques elabora un projecte inicial del Pla que conté, amb suficient grau d’aproximació per a que quedin clars els seus continguts i abast, una primera versió de la documentació integrant del Pla territorial.
- Per a l’elaboració d’aquest projecte de Pla el Departament
de Política Territorial i Obres Públiques (PSC-PSOE), a més de realitzar els estudis i treballs tècnics necessaris, haurà de fer les consultes convenients als altres departaments de la Generalitat, consells comarcals, ajuntaments, institucions, entitats i organitzacions vinculades socialment al territori i haurà de promoure debats públics i reunions de treball per a facilitar l’expressió d’idees, propostes i objectius amb relació al Pla.
- Una vegada elaborat el projecte de Pla, se’n dóna compte a la Comissió de Coordinació de la Política Territorial.
ARA ESTEM EN AQUESTA FASE:
- Per tal d’assegurar la participació de totes les administracions, entitats i persones interessades en l’elaboració del Pla, se’ls dóna audiència del projecte de Pla i aquest s’exposa al públic per un termini entre 2 i 4 mesos al llarg del qual, prèvies les explicacions necessàries per part dels responsables de l’elaboració, es reben observacions, suggeriments i propostes per part de les administracions, entitats i persones interessades.
- Conegudes i avaluades pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques les observacions, suggeriments i propostes presentades, s’esmena i es completa el projecte inicial del Pla i s’obté el document del Pla per a la seva tramitació.
- El conseller de Política Territorial i Obres Públiques (PSC-PSOE) aprova inicialment el Pla i el sotmet a informació pública pel termini d’un mes, al llarg del qual les administracions, entitats i persones interessades poden presentar les al·legacions que considerin pertinents.
- S’estudien les al·legacions, se’n fa un informe i s’introdueixen les esmenes que calgui al Pla, el qual es aprovat provisionalment pel conseller de Política Territorial i Obres Públiques.
- Es presenta el Pla aprovat provisionalment a la Comissió de Coordinació de la Política Territorial, que elabora un dictamen preceptiu.
- Correspon al Govern de la Generalitat de Cataluña (PSC-PSOE), vist el dictamen de la Comissió, aprovar definitivament el Pla territorial.
Meneame
del.icio.us
ARGELAGUER Juan R. Lejarza
Índex del Document: Avantprojecte de Pla territorial parcial de les comarques de Girona.
DOCUMENT 1. MEMÒRIA
0. Portades i índex
1. Preàmbul
1.1 Marc legal del Pla.
1.2 Sentit i abast del planejament territorial.
1.3 Contingut i format dels plans territorials.
2. Les premisses del Programa de Planejament Territorial
2.1 Consideracions generals
2.2 Criteris de planejament
2.3 Escenaris econòmics i demogràfics
3. L’àmbit funcional de les comarques gironines
3.1 Determinació de l’àmbit del Pla
3.2 Antecedents de planejament territorial a l’àmbit del Pla
3.3 Emmarcament de l’àmbit del Pla
3.4 Els components físics i naturals del territori
3.5 Un territori fortament antropitzat
3.6 Els components socials i econòmics del territori
3.7 Punts forts i punts febles del territori de les Comarques Gironines
4. Definició dels objectius del pla territorial de les Comarques Gironines
4.1 Marc de definició dels objectius del Pla territorial de les Comarques Gironines.
4.2 Contingut del Pla
4.3 Escenaris per a l’any 2026 i processos de transformació territorial
4.4 Els objectius del Pla territorial de les Comarques Gironines
4.5 Compliment del objectius del Pla territorial general de Catalunya
5. Sistema d’espais oberts
5.1 Introducció
5.2 Els espais oberts a les Comarques Gironines
5.3 Sòl de protecció especial
5.4 Sòl de protecció territorial
5.5 Sòl de protecció preventiva
5.6 Síntesi de propostes
Annex I Inventari dels espais i connectors que integren la xarxa d’espais de protecció especial
6. Sistema d’assentaments
6.1 Conceptes i dades de sortida
6.2 Estructuració de l’àmbit de les Comarques Gironines
6.3 Avaluació de les necessitats de sòl per a activitat econòmica i de les d’habitatge en l’escenari 2026
6.4 Definició d’estratègies de desenvolupament urbanístic
6.5 Fórmules de cooperació supramunicipal
6.6 Propostes del Pla per als àmbits
6.6.1 Àmbits de l'Alt Empordà
6.6.2 Àmbits del Baix Empordà
6.6.3 Àmbits de la Garrotxa
6.6.4 Àmbits del Gironès
6.6.5 Àmbits del Pla de l'Estany
6.6.6 Àmbits del Ripollès
6.6.7 Àmbits de la Selva
Annex
7. Infraestructures de mobilitat
7.1 Anàlisi de la mobilitat
7.2 El sistema viari
7.3 El sistema ferroviari
7.4 El sistema logístic, portuari i aeroportuari
7.5 Propostes dels sistemes de mobilitat
Crèdits
DOCUMENT 2. PLÀNOLS
Plànols d’informació:
Plànol I.1 Topogràfic
Plànol I.2 Inventari del patrimoni arquitectònic
Plànol I.3 Patrimoni geològic, zones humides, mulleres i torberes
Plànol I.4 Planificació dels espais fluvials i la inundabilitat
Plànols d’ordenació:
Plànol O.1 Model territorial (vertebració del territori)
Plànol O.2 Model territorial (estructura nodal)
Plànol O.3 Model territorial (infraestructures de mobilitat)
Plànol O.4 Estratègies de desenvolupament
Plànols O.5 Espais oberts, estratègies d’assentaments i actuacions d’infraestructures -Alt Empordà
Plànols O.6 Espais oberts, estratègies d’assentaments i actuacions d’infraestructures -Baix Empordà
Plànols O.7 Espais oberts, estratègies d’assentaments i actuacions d’infraestructures -Garrotxa
Plànols O.8 Espais oberts, estratègies d’assentaments i actuacions d’infraestructures -Gironès
Plànols O.9 Espais oberts, estratègies d’assentaments i actuacions d’infraestructures -Pla de l’Estany
Plànols O.10 Espais oberts, estratègies d’assentaments i actuacions d’infraestructures -Ripollès
Plànols O.11 Espais oberts, estratègies d’assentaments i actuacions d’infraestructures -Selva
DOCUMENT 3. NORMES D’ORDENACIÓ TERRITORIAL
DOCUMENT 4. INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL PRELIMINAR
Memòria
Plànols
Plànol ISA - P.1 Figueres de Protecció Ambiental - L'Alt Empordà
Plànol ISA - P.2 Figueres de Protecció Ambiental - El Baix Empordà
Plànol ISA - P.3 Figueres de Protecció Ambiental - El Gironès
Plànol ISA - P.4 Figueres de Protecció Ambiental - La Garrotxa
Plànol ISA - P.5 Figueres de Protecció Ambiental - La Selva
Plànol ISA - P.6 Figueres de Protecció Ambiental - El Ripollès
Plànol ISA - P.7 Figueres de Protecció Ambiental - El Pla de l'Estany
Plànol ISA - H.1 Hàbitats - L'Alt Empordà
Plànol ISA - H.2 Hàbitats - El Baix Empordà
Plànol ISA - H.3 Hàbitats - El Gironès
Plànol ISA - H.4 Hàbitats - La Garrotxa
Plànol ISA - H.5 Hàbitats - La Selva
Plànol ISA - H.6 Hàbitats - El Ripollès
Plànol ISA - H.7 Hàbitats - El Pla de l'Estany
---
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya
Índex del Document: Avantprojecte de Pla territorial parcial de les comarques de Girona | 14-10-2009 - 13:01:43 GMT 1 #
EL SISTEMA D’ASSENTAMENTS, Avantprojecte de Pla territorial parcial de les comarques de Girona :
6. EL SISTEMA D’ASSENTAMENTS
6.1 Conceptes i dades de sortida
6.2 Estructuració de l’àmbit de les Comarques
Gironines
6.3 Avaluació de les necessitats de sòl per a
activitat econòmica i de les d’habitatge en
l’escenari 2026
6.4 Definició d’estratègies de desenvolupament
urbanístic
6.5 Fórmules de cooperació supramunicipal
6.6 Propostes del Pla per als àmbits
6. El sistema d’assentaments
6. El sistema d’assentaments - 1
6. EL SISTEMA D’ASSENTAMENTS
6.1 Conceptes i dades de sortida
Definició del sistema d’assentaments de les Comarques Gironines
Als efectes de la formulació de les propostes del Pla territorial de les Comarques Gironines es
consideren assentaments els àmbits classificats, indistintament amb el règim jurídic de sòl urbà o
urbanitzable, pels planejaments urbanístics municipals vigents. Atenent la seva morfologia se’n
distingeixen dos tipus bàsics.
Amb la denominació comprensiva de nuclis històrics i les seves extensions, en els plànols d’ordenació
s’identifiquen els assentaments de naturalesa complexa, formats a partir dels nuclis històrics de les
poblacions i les seves extensions per continuïtat, sense establir-hi jerarquies o sub-categories en
funció de la magnitud, tipologia o complexitat urbana. Amb la denominació d’àrees especialitzades
s’identifiquen els assentaments que són el resultat d’implantacions aïllades per al desenvolupament
d’usos específics: residencials, industrials, terciaris o d’equipaments. En certs casos en què
implantacions especialitzades per a usos residencials s’han desenvolupat de forma adjacent als nuclis
històrics, si es posa de manifest una evident desproporció entre les extensions del que és nou i del
que preexistia o s’ha produït una clara ruptura morfològica o tipològica en relació al nucli inicial, la
situació no s’ha considerat constitutiva d’un procés d’extensió urbana i si d’implantació d’una àrea
especialitzada.
El conjunt dels dos tipus d’assentaments, “nuclis històrics i extensions” i ”àrees especialitzades”, en la
mesura que recull les formes fonamentals de l’organització actual del poblament, constitueix el
sistema d’assentaments de les comarques de l’Alt Empordà, el Baix Empordà, la Garrotxa, el Gironès,
el Pla de l’Estany, el Ripollès i la Selva.
Al costat del sistema d’assentaments així definit hi ha, però, d’altres implantacions d’habitatges. Es
tracta bàsicament d’entitats de població històriques que hores d’ara estan incloses en el sòl no
urbanitzable, bé perquè el municipi al qual pertanyen no disposi encara de pla d’ordenació urbanístic,
bé perquè el planejament vigent hagués decidit la seva inclusió en aquest règim jurídic del sòl, o de
parcel·lacions sorgides en el sòl no urbanitzable, sense l’empara de cap figura de planejament, a les
quals és d’aplicació la Disposició transitòria onzena del text refós de la Llei d’urbanisme.
El Pla considera cada cas un d’aquests tres casos de forma diferent. En els municipis sense
planejament, es considera l’assentament principal en una situació anàloga a la dels classificats amb
règim de sòl urbà dels municipis amb planejament, en funció del seu nivell demogràfic i de les seves
característiques, i en el cas dels assentaments rurals, així identificats en el règim de sòl no
urbanitzable pel planejament vigent, les propostes s’orienten cap a la conservació de l’estructura i el
caràcter d’aquests nuclis. Pel que fa a les parcel·lacions sorgides en el sòl no urbanitzable, el criteri
adoptat és el del seu manteniment indefinit en aquesta classe de sòl, ateses les seves
característiques ambientals, de posició, de densitat i d’estructura.
Excepcionalment s’han inclòs també en el sistema d’assentaments aquelles implantacions en sòl no
urbanitzable que per lògica territorial és més adient computar-les dins d’aquest sistema. Be com a
teixits especialitzats d’ús d’equipaments – Centre Penitenciari Puig de les Basses (52,17 ha –
Figueres) i Centre de Recerca Camps i Armet (47,01 ha – Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura)
o bé com a teixit especialitzat comercial i altres terciaris – Zona Termal Hotelera (14,41 ha – Jafre) i
Base Nàutica els Gorgs (28,39 ha – Ventalló).
Així mateix, cal esmentar que tant el municipi de Riells i Viabrea com el de Juià, tot el terme municipal
es pot considerar classificat com a sòl urbanitzable no delimitat. Això no obstant, per lògica territorial
només s’ha considerat inclòs en el sistema d’assentaments aquell sòl classificat com a sòl urbà o
urbanitzable delimitat, mentre que la resta s’ha considerat integrat en el sistema d’espais oberts.
6. El sistema d’assentaments - 2
El sistema d’assentaments és una categoria propositiva del Pla
El sistema d’assentaments és una categoria propositiva bàsica del planejament territorial, sobre la
qual el Pla aplica les estratègies de creixement, canvi d’ús i reforma interior, consolidació i millora
urbana i manteniment del caràcter rural.
Les determinacions sobre el sistema d’assentaments han d’orientar els desenvolupaments urbanístics
que es produiran en el territori de les Comarques Gironines durant els propers anys per tal d’assolir
els objectius establerts en el capítol 5, d’acord amb els escenaris sócio-econòmics i els criteris de
planejament adoptats pel Programa de Planejament Territorial.
Les determinacions i les directrius que s’estableixen sobre aquest sistema tenen les següents
finalitats:
EL SISTEMA D’ASSENTAMENTS, Avantprojecte de Pla territorial parcial de les comarques de Girona | 14-10-2009 - 13:20:53 GMT 1 #
A St. Martí Vell al·leguen contra el POUM :
El poble de Sant Martí Vell té alguna cosa a dir respecte el Pla d'Ordenació Urbanístic (POUM) aprovat per l'Ajuntment. En concret, 90 persones de les 169 que hi estan empadronades han presentat al·legacions abans que ahir, es tanqués el termini d'exposició pública. Aquestes 90 persones representen el 53,2% dels veïns del municipi. De la mateixa manera, 309 persones residents no empadronades o vinculades al municipi també han recolzat aquesta al·legació conjunta.
Els veïns, que han creat la plataforma Salvem Sant Martí Vell, afirmen que les al·legacions "no emparen interessos privats sinó que defensen els valors històrics i paisatgístics i dels seus ciutadans". I, igualment, indiquen que "no s'oposen a la necessitat d'un pla d'ordenació urbana" ni "fer un disseny estratègic de futur per al municipi".
Entre les raons que argumenten destaquen un "creixement excessiu, immobiliari i de població, en contradicció amb els objectius del Pla Territorial de les comarques gironines", i també amb els criteris "sobre desenvolupament sostenible i sobre definició del perímetre de sòl urbà que persegueix la Llei d'Urbanisme".
Respecte al procés de redacció, la plataforma veïnal critica el consistori per no haver involucrat al poble: "Hi ha hagut una manca de participació ciutadana en el procés de modificació de la primera versió del POUM aprovada també inicialment". Justament sobre aquesta "primera versió", arguemnten que hi ha hagut una "ampliació injustificada del sòl urbà i del nou sòl urbanitzable al nucli", així com "usos excessius en sòl no urbanitzable com nous habitatges o equipaments".
Així mateix apunten un "dimensionament excessiu de les dotacions públiques (zones verdes, equipaments, viari i equipaments)" ja que el Pla d'Ordenació "no fonamenta raonadament les necessitats reals i que, en conseqüència, requereixen un creixement exagerat de sòl edificable per a l'obtenció gratuïta de sòl públic".
Finalment consideren que l'actual plantejament proposa un "conflicte d'interessos privats i públics d'alguns membres de l'equip de govern municipal". Aquestes al·legacions es van presentar ahir, l'últim dia per poder presentar-les durant l'exposició pública.
---
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya
A St. Martí Vell al·leguen contra el POUM | 24-10-2009 - 17:22:05 GMT 1 #
Col•lectiu pessimista, per Sr. Albert Bramon (PSC-PSOE) :
En el darrer número d’aquest setmanari (La Comarca) va sortir publicada una carta del Col·lectiu d’Ensenyants de la Garrotxa remarcant les deficiències del començament de curs escolar i criticant la postura del Conseller Ernest Margall de negar-ne l’evidència.
En aquest curs hi ha hagut un fet molt negatiu, la reducció del percentatge de mestres i professors en relació amb el total d’alumnes. L’error del Conseller i el seu equip no ha estat afrontar aquesta reducció sinó no admetre-la i no explicar-la amb claretat.
Vivim una crisi econòmica importantíssima i tots els sectors, incloent els serveis bàsics de la sanitat i l’educació han d’ajustar-se el cinturó. La primera feina d’un polític i, més encara un polític d’esquerres, és afrontar amb valentia el problema sense creure’s que això és la bóta de Sant Ferriol. Era imprescindible fer un ajust i m’enorgulleix com a militant dels socialistes que l’Ernest Maragall ho hagi fet. En canvi, estic profundament descontent amb la forma d’explicar-ho. En lloc de plantejar clarament el problema econòmic i exposar els criteris pels quals es reduiria el professorat, amb el compromís de totes les parts, els serveis centrals i territorials, els centres i els representants sindicals, s’ha preferit negar l’evidència i dir que aquí no passava res. Produint just l’efecte contrari de sensació de mal govern i, el que és pitjor, d’arbitrarietat i amiguisme a l’hora de fer les retallades (Quants representants sindicals han tornat a les aules? Quants educadors dels serveis centrals o territorials han tornat a donar classes?).
Però, un cop dit això, la carta del col·lectiu m’ha decebut. Em confirma la tendència que veig en el dia a dia d’uns ensenyants a qui costa veure més enllà del seu cercle reduït.
Si es vol analitzar l’estat de l’educació a Catalunya s’han de posar tots els elements sobre la taula i ponderar les tendències generals. Parlant en plata
. El pressupost destinat a educació a Catalunya ha crescut del 2003 al 2008 en un 68,1%, és a dir un 11% anual (Encara que l’increment d’alumnat ha estat d’un 18%, s’ha pujat per sobre de l’IPC). El pressupost en educació ha passat del 2,14 % del PIB el 2004 al 4,5 % el 2008. (A les escoles hem notat un creixement significatiu de la partida de despeses de funcionament, o no?)
. La inversió en noves escoles s’ha triplicat des del 2001 i això ho podem veure amb les escoles o ampliacions de Riudaura, Argelaguer, el Pla de Dalt, IES la Garrotxa i els acords per començar les de Sant Roc, el Morrot i Besalú.
. Les aules d’acollida, a part, dels seus beneficis, han significat una reducció de la proporció professors-alumnes. A la Garrotxa n’hi ha moltes i no n’hem perdut cap aquest curs. (La presència de vetlladors de suport i de personal de serveis educatius s’ha de mirar amb una perspectiva de més d’un any, aquest any ha baixat però en els anteriors ha crescut)
. Els plans d’entorn han permés el suport de moltes activitats de reforç.(A Olot en tenim i funciona molt bé).
. La posada en marxa del contracte-programa ha permés continuar amb el repartiment equilibrat dels nois amb problemes a totes les escoles ja siguin concertades o públiques.
. La creació de la Zona Escolar de la Garrotxa permetrà una gestió més pròxima i acurada dels recursos.
. S’ha aprovat la LEC, la primera llei d’educació de Catalunya que pot ser el punt d’arrencada d’un impuls educatiu clau.
. S’han posat en marxa molt plans d’autonomia i de millora dels centres que han aportat recursos per millorar el servei educatiu.
Bé, un judici equilibrat d’aquestes dades què conclouria? Que la tendència és clarament positiva.
Algú dels qui em llegirà dirà, “Uf, ara aquest diu tot això perquè governen els seus!” Però jo dono dades, no impressions.
Em sap greu aquesta mena de pessimisme que es va apoderant del col·lectiu de mestres i professors, un pessimisme que acaba transformant-nos en criatures rondinaires que acabem escampant aquesta idea als alumnes a qui donem classes.
Tinc la mateixa sensació que segurament senten tots els mestres quan llegeixen titulars periodístics sobre l’educació on sobresurten només les dades més dolentes, descontextualitzades i aïllades, en busca només de l’impacte mediàtic.
Un ha de ser imperiossament crític però ha de saber circumscriure aquesta crítica dins d’un marc més general per analitzar un espai i un temps més gran que no l’últim any.
Albert Bramon
---
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Letizia
Col•lectiu pessimista | 02-11-2009 - 10:01:25 GMT 1 #
Figueres vol que el Pla Territorial derogui el Pla Director de l´Empordà perquè es contradiuen :
L'Ajuntament de Figueres ha presentat diverses al·legacions a l'avantprojecte del Pla Territorial parcial de les comarques gironines, presentat per la Secretaria de Planificació del DPTOP el 28 d'agost passat i que, en aquests moments, es troba en període d'exposició pública. D'entre les demandes del consistori, hi ha que el futur pla impliqui la derogació del Pla Director de l'Empordà perquè, segons expliquen, "genera inseguretats" i "hi trobem elements de contradicció, entre tots dos".
" L'hauria de superar i deixar obsolet. No és un aspecte menor perquè, en definitiva, la coexistència de diferents plans territoriials l'únic que fa és generar inseguretat", assegura l'alcalde de la ciutat, Santi Vila (CiU). En aquest sentit, reclama que l'aprovació de Pla Territorial -en fase d'exposició pública- suposi la derogació del Pla Director.
"Sovint el problema és que anem sobreposant elements de planificació i ningú sap quin és el vàlid. A més, trobem elements de contradicció entre els dos plans". I és que, segons Vila, sovint "juxtaposa solucions i alternatives", la qual cosa, al seu entendre, és "terrible". Una altra de les demandes que fa el consistori és que el Pla Territorial no recull les noves alternatives viàries que la ciutat de Figueres ha presentat amb relació a les autovies A-2 i A-26.
En aquest sentit, demanen que es revisi aquest traçat i que s'hi incorpori la nova proposta de túnel que va formular el consistori. I és que, segons el batlle figuerenc, "això afecta la voluntat de consolidació d'una àrea productiva per a grans empreses a la zona nord de la ciutat, en el triangle format per Figueres, Llers i Pont de Molins". "Es tracta d'una aposta estratègica de la ciutat que cal que el Pla Territorial de les comarques gironines reculli i faci possible", destaca Vila.
Per un altre costat, una altra de les al·legacions exigeix demanar que es completi "de dret, i no només verbalment, l'enllaç de Figueres Nord de l'AP-7", una obra que ha estat llargament reivindicada per l'Ajuntament però que, segons diuen, no s'inclou a l'avantprojecte del pla. Per últim, el consistori demana que "es resolgui i reconegui l'activitat econòmica a l'àrea de Llevant de la ciutat i que això faci possible la consolidació de la ciutat esportiva de Vilatenim". "Aquest pla territorial manté les errades del Pla Director de l'Empordà i encara no reconeix el seguit d'activitats econòmiques que s'estan duent a terme al sector", diu Vila.
A més, assegura que uns terrenys que formen part d'un àmbit de protecció especial "ens dificulten poder avançar", insisteix l'alcalde, que també afirma que cal millorar tota l'accessibilitat vinculada a l'àrea logística del Far d'Empordà-Vilamalla. En aquest sentit, el màxim representant figuerenc assegura que "trobem una contradicció que s'impulsi aquesta àrea logística i no es resolguin prèviament els accessos i la vialitat". "Ens sembla que no podem generar una àrea d'activitat econòmica tan forta sense que els documents de referència de planificació no recullin les necessàries xarxes d'accés", insisteix el batlle.
---
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza PrincesaLetizia
Figueres vol que el Pla Territorial derogui el Pla Director de l´Empordà perquè es contradiuen | 10-11-2009 - 08:58:38 GMT 1 #
Planificació Territorial de la Generalitat de Catalunya :
El jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón ha imputat l'excap de Planificació Territorial de la Generalitat de Catalunya Genís Carbó i altres persones en el cas "Pretòria", tot i que encara no els ha citat a declarar, i que s'afegeixen als nou imputats des del 30 d'octubre, segons van confirmar ahir fonts pròximes a la investigació.
Carbó va ser cap de Planificació Territorial a la Conselleria de Política Territorial i Obres Públiques entre 1996 i 2004 -durant els governs de CiU-, i el seu nom ja va sortir a la sentència de Garzón.
Després d'aparèixer a la sentència, Carbó va assegurar que els 244.011 euros que va cobrar el 2005 d'una de les societats de Luis García -suposat cervell de la trama- no van ser comissions sinó "honoraris professionals" relacionats amb l'actuació a la zona de Can Riviere de Sant Andreu de Llavaneres, quan ja havia deixat la Generalitat, el 2004. Aquest i altres imputats seran citats a declarar a les dependències de la Guàrdia Civil en les pròximes setmanes.
Carbó era, fins que va aparèixer el seu nom en la sentència, coordinador tècnic de planificació urbanística de l'Ajuntament de Valls i a l'Àrea Territorial de l'Ajuntament de Cardedeu. L'arquitecte va afirmar que la factura corresponent a aquest import està en els registres de la societat del 2005. Va especificar que la tramitació d'aquest expedient es va aprovar provisionalment en el ple de l'Ajuntament el gener del 2005, i definitivament per acord de la Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona el març del mateix any. Al setembre, es va publicar al Diari Oficial de la Generalitat. Carbó va insistir que el càrrec que ocupava al Govern "no tenia res a veure" amb l'aprovació de les figures de planejament urbanístic.
---
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza PrincesaLetizia
Planificació Territorial de la Generalitat de Catalunya | 12-11-2009 - 09:25:55 GMT 1 #
Salvem l´Empordà afirma que el Pla Territorial desacredita el Pla Director :
Salvem l'Empordà considera que el Pla Territorial de les Comarques Gironines, redactat pel Departament de Política Territorial i Obres públiques, "desacredita totalment" el Pla Director de l'Empordà aprovat pel Govern de la Generalitat el 2006. El col·lectiu denuncia aquesta contradicció a l'escrit de suggeriments sobre l'avantprojecte del Pla Territorial, que ja ha presentat a la Conselleria.
L'entitat proteccionista considera que l'últim document "fa una revisió a l'alça i injustificada" del Pla de l'Empordà, a més de no corregir "la nefasta herència de la bombolla immobiliària"; en la seva opinió, fa justament el contrari perquè entenen que afavoreix "encara més creixements immobiliaris". Com a conclusió, Salvem l'Empordà afirma que el Govern català hauria de fer "unes previsions més valentes i respectuoses amb el territori" que s'adaptin a les necessitats de les persones.
---
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza Princesa Letizia
Salvem l´Empordà afirma que el Pla Territorial desacredita el Pla Director | 19-11-2009 - 09:15:41 GMT 1 #
Creixement dels municipis
Respecte al seu àmbit territorial, Salvem l'Empordà alerta que l'avantprojecte elaborat pel Departament de Política Territorial i Obres públiques canvia les estratègies de creixement de molts municipis i en permet de "totalment desproporcionats".
El grup també discrepa de les previsions que afecten les àrees industrials ja que, des del seu punt de vista, "es perd l'oportunitat" de regularitzar el desenvolupament del sòl industrial i d'impedir que se'n classifiqui més abans que s'hagin exhaurit els actuals.
D'acord amb la seva valoració, la protecció del terreny agrari tampoc està ben resolta perquè s'ha exclòs de la categoria de sòl de protecció especial.
Després d'analitzar l'avantprojecte del Pla Territorial de les Comarques Gironines -que ha estat a exposició pública fins fa pocs dies-, l'organització també conclou que és massa permissible pel que fa a les zones inundables; cosa que "ens allunya encara més de la protecció real i efectiva que necessita el sòl de protecció especial, permetent-hi tot tipus d'activitats" -manifesten.
Pel que fa a les infraestructures, Salvem l'Empordà se suma a l'associació Promoció del Transport Públic i a les 14 entitats gironines que la setmana passada van fer les seves aportacions al Pla territorial per reclamar que es potenciï el servei de transport públic en comptes d'incentivar el privat. A més a més, l'entitat proposa que es descarti el desdoblament de la N-II i es concentri tot a l'autopista, convertint en gratuït el peatge de Figueres.
Ara, el Departament de Política Territorial i Obres públiques de la Generalitat ha d'estudiar els suggeriments plantejats respecte a l'avantprojecte del Pla Territorial de les Comarques Gironines, abans de proposar un altre document.
---
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza Princesa Letizia
Salvem l´Empordà afirma que el Pla Territorial desacredita el Pla Director | 19-11-2009 - 09:17:14 GMT 1 #