Al carrer!
Miquel Estruch Traité: Al carrer!.-No vull caure en el tòpic afirmant que ja està tot dit sobre l'afer del Palau de la Música. No vull que em serveixi d'excusa fàcil per eludir un tema tan espinós com descoratjador. Tot i així no parlaré dels delinqüents que han ficat la mà al calaix ni de la seva talla ètica perquè simplement no existeix, ni cal afegir res a tot allò que ja està dit. Deixeu-me centrar en un altre aspecte d'aquest afer pel qual tothom sembla passar-hi de puntetes, amb una certa angúnia i una càrrega de contenció prudent que m'exaspera. Ho diré ras i curt: al carrer! Al carrer tots els directius que han conviscut i consentit aquesta borratxera de diners; al carrer, per còmplices. Al carrer els patrons que han signat els informes de gestió. Que els cessin immediatament i sense contemplacions. Els heu sentit per la ràdio, aquests dies, com donaven excuses de malalt que es pixa al llit i diu que sua? De pena! Al carrer amb vergonya pública per inútils i per dròpols. Al carrer, també, els responsables polítics que han omplert de medalles els pits dels paràsits només per poder ensumar la glòria d'uns cognoms tan sagrats com profanats per la misèria de la cobdícia. Al carrer amb empentes. I de genolls! De genolls els vull tots, en processó perpètua, demanant perdó a la pobra gent, a la bona gent d'aquest malaguanyat país nostre. Als soferts milenars de ciutadans que han cregut i potser encara creuen, malgrat el sever atac a la confiança, en la força altruista de la societat civil. Una societat civil que ha estat objecte d'alta traïció per part dels seus més indignes dignataris. Als lladres ja els passarà els taps la justícia, suposo. Pel que fa a la cort de paons, però, confio que la traïda i dolguda societat civil els doni l'esquena per sempre més i hagin d'alimentar la seva supèrbia fotent-se els títols i les medalletes per on els càpiga. Al carrer! Els Millet i els Fernández
Meneame
del.icio.us
ARGELAGUER Juan R. Lejarza
Colom i Colom, per Jaume Oliveras i Costa :
Tot és confús, tot i que cada nova notícia serveix per asseverar que l'afer del Palau l'ha mogut un gran lladre però té molts culpables. La intel·ligent maldat de Fèlix Millet sabé crear una xarxa de complicitats que feren possible la magnitud de la tragèdia i molts, molts, caigueren a la teranyina teixida amb gran precisió. Es podrà dir que molts ho feren innocentment, per omissió o renúncia de les obligacions, fins i tot per confiança, però això no eximeix de la culpa, encara que no s'hagin posat ni un euro a la butxaca. Entre els uns i els altres han aconseguit crear alarma social i malfiança en la gestió de les associacions i institucions del país.
Ben pocs prenen ostres i cava a dojo com a menú del dia mentre el Mercedes amb xofer els espera a la porta, i, encara, amb el bocata embolicat o la carmanyola reescalfada parlaran del senyor Millet o de l'error de gestió, com humils germanetes de la caritat que agreixen la minúscula almoina que un dia reberen. Aquesta setmana, com si visqués als llimbs, hi ha qui ha parlat del mecenatge de Fèlix Millet, i un il·luminat pseudopolític ha invocat allò de «qui estigui lliure de pecat que tiri la primera pedra». Massa innocència perquè sigui veritable. Ara, Àngel Colom ha sortit de l'armari i ha fet pública la relació econòmica amb Millet, de qui rebé setanta-dos mil euros per liquidar els deutes contrets en una esbojarrada aventura política. El Colom independentista ho explica amb tota naturalitat, i comenta que, per encaminar diners destinats a mantenir un pi sense tres branques, creà una fundació que mai no fou operativa, però que rebia donacions econòmiques. Colom, amagant a l'ala esquerra el que feia l'ala dreta, demanà a Millet una picossada de diners per eixugar els deutes del PI, i aquest li donà els 72.000 euros però, pel que sembla, li féu conformar una factura per un valor molt superior, sense que Colom hi presentés cap objecció. I, movent les ales per escampar la confusió, Àngel Colom i Colom defensa la seva honorabilitat i diu que «sent vergonya de tenir un president com Montilla», com si el molt honorable tingués gaire res a veure amb les tendències volàtils de l'històric cridaner. Embolica que fa fort i, si pot ser, s'aprofita per obrir interrogants sobre l'adversari polític.
Una vegada desemmascarat, Fèlix Millet sembla que aconsegueix una base per a la seva defensa: complicar-hi tots aquells als quals, durant anys, ha comprat amb les almoines de petits favors i copets a l'esquena.
---
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya
Enric Pardo | 04-10-2009 - 07:04:22 GMT 1 #
Déu té un bastó que pega i no fa remor, per Àngela Ferrer i Mató, Girona :
He estat pensant en aquesta dita tan catalana i en com de veritable i actual és. Fixem-nos en el cas Millet. És veritat que ha passat anys robant, mentint i fent-ne de tots colors, però crec que ningú que em llegeixi voldria ara mateix estar a la seva pell. Tot un «senyoràs» que presumia, era apreciat i reconegut com a bona persona, de cop i volta se sent menyspreat per tothom, ha de caminar amb el cap baix i si la justícia actua com cal ha de quedar sense ni cinc i anar a la presó. Voldríem cap de nosaltres estar ara en el seu lloc? A més jo crec que no ha viscut mai gaire tranquil, sempre tement ésser descobert com ha passat al final, la seva consciència li havia de fer mal per molt que tingués un estómac com un guardarobes. Penso que fer el bé, ajudar el proïsme, actuar correctament en tot moment, fer la nostra tasca el millor possible, en fi, ésser una persona honrada com s´ha d´ésser produeix millors satisfaccions i benestar que no ser un «pillet», ja que tots acabem recollint el que hem sembrat. Segur que de senyors «Millet» n´existeixen d´altres que o bé són corruptes, o no ajuden ningú mentre ells cobren molts diners i altres es moren de gana o no fan el treball com cal, doncs que vagin pensant que un dia o altre el garrot els donarà el que es mereixen, estic segura que qui la fa la paga. Sense excepcions.
Déu té un bastó que pega i no fa remor | 05-10-2009 - 08:20:57 GMT 1 #
Els nous senyors feudals, per Santiago Vilanova :
El franquisme va engendrar una elit de tetrarques corruptes que es varen fer multimilionaris gràcies a la seva incondicional adhesió al dictador. Elèctriques, constructores, immobiliàries, banques i entitats d'estalvi popular eren controlades per falangistes i addictes al regim. En els seus despatxos hi tenien, visible, el retrat del Generalísimo i la fotografia del gloriós dia en què els va rebre en audiència al Pardo.
La transició democràtica, sense ruptura, deixà immunes d'intervenció i d'auditoria totes aquelles societats i els seus beneficiaris. Adolfo Suárez va ser consensuat per franquistes i demòcrates amb l'objectiu de facilitar una mena d'amnistia per aquell tràgic passat. La pista del diner d'aquells tetrarques es troba en els principals bancs espanyols i suïssos. Alguns, reciclats al nou ordre, els veiem encara en consells d'administració de les societats energètiques.
Esperàvem que la democràcia i l'acció de la societat civil evitarien que es reproduís aquell model. Malauradament no ha estat com calia preveure-ho. En els despatxos on es prenen les grans decisions que afecten el nostre desenvolupament econòmic s'ha canviat el retrat del dictador pel del monarca o del president de la respectiva autonomia, però els efectes han estat semblants.
En una economia de lliure mercat és legítim que fruit de l'enginy empresarial es produeixin noves fortunes, especialment si aquestes han generat centenars de llocs de treball i han creat béns i serveis que milloren la qualitat de vida de la població. En canvi, el que hauria de ser socialment rebutjable és l'enriquiment produït mitjançant l'arribisme polític, el nepotisme dels clans familiars i la informació privilegiada que es té en els llocs de govern.
L'escàndol esdevingut a la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana és una mostra de la prepotència i de la desídia que afecta les institucions intervingudes per aquests clans. Els silencis que varen permetre el saqueig del Palau només poden explicar-se per l'existència d'una trama de complicitats. Ningú pot creure que Fèlix Millet pogués arribar a un frau d'aquesta dimensió, i tan fàcilment detectable, sense motivar cap mena de sospita per part de les personalitats que li aprovaven els balanços anuals, totes elles provinents del món dels negocis, la banca i l'empresa.
Pensadors crítics de la societat industrial i de creixement il·limitat, com ara Ivan Illich, Michel Bosquet o Murray Bookchin, ja ens advertiren que la democràcia podria acabar segrestada per aquesta mena de nous senyors feudals de la modernitat. I Catalunya no ha estat una excepció. «Magnes organitzacions filistees que pretenen de convertir el nostre país en una lamentable colònia», va escriure Joan Oliver (Pere IV) en el pròleg de L'econacionalisme.
Efectivament, qui decideix i impulsa el model de creixement, seguint les instruccions de l'economia global, són aquests clústers de banquers i grans societats energètiques que practiquen, amb el suport del nepotisme polític, l'ajuda mútua, que no és precisament la que reclamava el teòric anarquista Kropotkin per a les classes oprimides. L'aval que acaba de donar el govern socialista de 10.000 milions d'euros a les elèctriques per reduir el seu deute i compensar el tancament el 2013 de la central nuclear de Garoña és una mostra de les servituds polítiques envers els nous senyors feudals.
No veig com serà possible una transició a l'«economia sostenible» que ens proposa el govern de Zapatero deixant que la liderin aquests clústers desenvolupistes. El president es troba aïllat en el moment de defensar la llei d'economia sostenible i un canvi de model productiu, que comportaria posar fi a la religió del producte interior brut (PIB). En el seu moment no va saber crear complicitats amb sectors ecoempresarials emergents i el PSOE no va ajudar a fer possible una organització política de l'ecologisme, com en el cas de Les Verds, a França, i els Die Grünen, a Alemanya, amb la qual pogués compartir i cogovernar la revolució ambiental. És una ingenuïtat pensar que els mateixos que han facilitat l'especulació financera, la bombolla immobiliària i l'energia nuclear defensin ara l'ètica ecològica i optin per impulsar els valors culturals de l'austeritat i del consum responsable.
---
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya
Els nous senyors feudals | 05-10-2009 - 09:11:16 GMT 1 #
FÉLIX MILLET TUSELL dice "somos 400 y siempre somos los mismos"
LA FISCALÍA VE ANOMALÍAS EN LAS CUENTAS DEL FÓRUM.
Por Rafael del Barco Carreras :
La Vanguardia del 30-09-09, pero aparte del titular no copiaré datos. Sabidos y repetidos en www.lagrancorrupcion.com, y tal parece que la Fiscalía y La Vanguardia no tengan más remedio que pronunciarse, pasados cinco años, sobre el clamor popular; EL FÓRRUM.
Sin embargo en el artículo no se cita un personaje crucial en este tema y en mi Historia, ¿prudencia?, a pesar que con la crisis han disminuido o desaparecido las abundantes cifras de publicidad y patrocinio del Consorcio de la Zona Franca de Barcelona, la única gran inmobiliaria barcelonesa (Ayuntamiento y Estado) sin “problemas que se sepa”, y de la que es vocal y secretario general;
GUERAU RUIZ PENA, LIQUIDADOR DEL FÓRUM, repito por enésima vez, y repetiré, nada menos que uno de los primeros socios de Bufete de Luís Pascual Estevill. Enchufado por Narcís Serra en su Alcaldía y ascendido con Pascual Maragall a concejal (íntimas amistades), y de ahí monta bufete con otro socio de Pascual, Eduardo Soler Fisas, contratados por 25 millones de pesetas al año para “defender a los bomberos”. ¡Y vocal del Consorcio de la Zona Franca! ¿En pago a su gran servicio en el Caso Consorcio porque su íntimo Pascual Estevill era por desgracia mi abogado defensor? Yo en la cárcel, acusado por el Ayuntamiento, y ellos de “negocios” con Javier de la Rosa, verdadero culpable...y puedo asegurar por propia experiencia que compartían además del bufete CATADURA MORAL o CARADURA. Guerau prometiendo que el Ayuntamiento me excluiría si contrataba a Pascual, y Eduardo consolándome en sus visitas a La Modelo con “paciencia Rafael es un tema político” (en catalán) ¡Si Eduardo pretendió ser juez cuando Pascual fue nombrado vocal del Consejo General del Poder Judicial! Comprobadas las ganancias de su colega, y ya juez, en sus visitas conjuntas a Suiza…solicitó el nombramiento por “abogado de reconocido prestigio”. Aparece en Internet rechazada su solicitud cuando su padrino fue expulsado del CGPJ.
Entre los absurdos y cómicas mentiras (maletas de dinero de origen desconocido o quien aparcaba lejos de su lujoso piso de Núñez y Navarro para pasar desapercibido) oídas estos días en el juicio a la corrupción en la Delegación de Hacienda de Barcelona, a pesar del tiempo entre la llamada “época del pelotazo” y el FÓRUM, se cruzan personajes… y hasta en el escándalo del PALACIO DE LA MÚSICA.
En Barcelona los corruptos son tantos que además de la magnitud y duración de las corrupciones, descubiertas y denunciadas, se sobreseen o se juzgan pasados decenas de años. Aquí jamás se han acusado a 109 o 97, casos Marbella o Gurtel, siendo los dos niñerías comparados con las cifras barcelonesas. Pululando por la Política y Administración los corruptos forman una clase social endogámica, o son vecinos de barrio (de los selectos) y de los mismos colegios, aunque parezcan divididos en irreconciliables derechas e izquierdas, y subgrupos (catalanistas, independentistas o diferentes escalas del progresismo), pero no hay tal, ¡pura ficción! tras el Poder y Dinero.
Lo sabía bien Félix Millet, un clásico, un repartidor, un De la Rosa en pequeño, para “tenerlos contentos”. Ana Balletbó, socialista de pro, presidenta de la Fundación Olof Palme, y del COMITÉ DEL PALAU DE LA MÚSICA recibió 1000 €. ¿Solo?, donde hay un recibo, hay más. Otro personaje de mi “Barcelona, 30 años de corrupción”. Alguien viviendo de subvenciones que subvenciona a la vez a otros subvencionados. ¿Melómanos?, ¿amor a la música o al dinero y figurar?
¿Y esos “estudios sin lógica” tan abundantes en la Generalitat y Ayuntamiento no son simples “metida de mano en la caja” que deberían obligar a Fiscalía y Mossos a actuar de oficio deteniendo sin más al ladrón?
Ver imágenes en www.lagrancorrupcion.blogspot.com
LA FISCALÍA VE ANOMALÍAS EN LAS CUENTAS DEL FÓRUM | 05-10-2009 - 09:17:37 GMT 1 #
El «cas Millet», per JOAQUIM PUGNAU, MEMBRE DE LA FEDERACIÓ CATALANA D'ENTITATS CORALS, SANT FELIU DE GUÍXOLS (BAIX EMPORDÀ) :
Determinats personatges, pel sol fet de donar la imatge poc ètica que donen al nostre jovent i en una entitat rellevant com aquesta, necessiten un escarment sever, per deixar un precedent a nivell de societat. En quantes més associacions o entitats està passant això mateix, ara? Quantes auditories actualment estan fallant a favor dels furtius a Catalunya en aquests moments? Què ha de pensar el poble de tots aquests individus prepotents i corruptes i de tots aquells que ho permeten? Que a alguns encara potser els fa llàstima, aquest senyor? Quina imatge estem donant als nostres fills i a la nostra societat? Hi ha massa corrupció i cal escarmentar els corruptes, cal desemmascarar-los, que tothom sàpiga qui són i quina cara fan. La meva sentència personal és que aquest individu necessita presó.
El «cas Millet» | 05-10-2009 - 09:23:17 GMT 1 #
Colom i el «cas Millet», per AGUSTÍN DURÁN, SANTA COLOMA DE GRAMENET (BARCELONÈS) :
Per què els polítics quan els descobreixen assumptes poc clars relatius als seus comptes econòmics acostumen a encendre el ventilador i a repartir la porqueria a tort i a dret? El darrer cas a Catalunya, del senyor Colom, és un exemple clar de covardia i de manca d'arguments.
A més, el senyor Colom realitza un sil·logisme molt egocèntric. Segons el dirigent de CDC, ha estat víctima d'una conspiració orquestrada en contra seu i contra el catalanisme. És que vostè és l'essència del catalanisme? Que es coneguin les possibles irregularitats econòmiques de la seva relació amb el senyor Millet suposa un atac a Catalunya? Un gran exercici de vanitat, per part seva. El que ha de fer el senyor Colom és explicar-se, quan toqui i davant del jutge, i deixar d'esbiaixar responsabilitats.
Ja veurem com s'acaba, tot plegat, però de moment els seus companys de Convergència ja s'han desmarcat de les seves declaracions. És evident que CDC no pot permetre que un membre de la seva direcció demostri tan poc respecte per les institucions catalanes i els seus representants.
El «cas Millet» | 05-10-2009 - 09:27:11 GMT 1 #
Agència Tributària de Catalunya (ATC) :
La secció d'administració tributària de la UGT ha denunciat, a través d'un comunicat intern que ha transcendit als mitjans de comunicació, que l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) va pagar als seus alts càrrecs, el mes de setembre passat, un cap de setmana de luxe, amb totes les despeses incloses, a Palamós.
Segons l'escrit, l'estada es va fer a l'hotel Trias, un dels més ben considerats al municipi i situat a primera línia de mar, i en van disfrutar el director, delegats, subdirectors i caps d'àrea, entre d'altres. En el comunicat intern es continua explicant que el motiu de la trobada era «la motivació del personal» i, entre les activitats que es van realitzar, hi havia sortides amb un veler que es va llogar especialment per a l'ocasió.
«Són els contribuents, molts d'ells a l'atur i d'altres mileuristes, els que paguen les estades dels directius de l'ATC en paradisíacs indrets de la Costa Brava», denuncia el sindicat, que, en l'escrit, fa esment de les altes retribucions i «gratificacions extraordinàries» que reben aquests directius. Finalment, afegeix «que hi ha despeses que són imprescindibles, que no es poden ajornar, que constitueixen una inversió de futur. N'hi ha d'altres estretament vinculades a la pocavergonya, a la indolència, a l'insult i l'escopinada directament a la cara de la gent del carrer i de la resta de treballadors de l'administració tributària».
----
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya
Agència Tributària de Catalunya (ATC) | 06-10-2009 - 08:14:37 GMT 1 #
La secretaria de Fèlix Millet :
La dirección del Palau de la Música ha despedido a Elisabeth Barberà, la que fuera secretaria del “pájaro burgues” Fèlix Millet.
La “secre” Barberà, atendía los asuntos profesionales como particulares de Millet, y había sido testigo del registro de los Mossos d'Esquadra el pasado 23 de julio. En aquel registro los agentes encontraron en el interior de una caja fuerte una llave de una caja de seguridad de una entidad bancaria, así como 197.000 euros en metálico, un sobre con más dinero, una escritura pública para dar poderes especiales a su hija Clara y a la propia Barberà, y un paquete de tabaco con cigarrillos.
---
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya
La secretaria de Fèlix Millet | 14-10-2009 - 18:07:45 GMT 1 #
Agujero económico en las cuentas de la cárcel Modelo
El Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya ha descubierto la existencia de un agujero económico, todavía por acabar de cuantificar, en las cuentas de los presos de la Modelo. El funcionario responsable de custodiar estos depósitos –denominados técnicamente peculios– ha sido suspendido de empleo y sueldo al considerársele supuesto autor de una larga batería de sustracciones que habrían empezado a producirse a principios de los años 90. Las conclusiones de la investigación interna llevada a cabo por los servicios de inspección de Serveis Penitenciaris han sido entregadas a la Fiscalía que en breve podría formalizar una acusación ante los tribunales, tal y como confirmaron ayer mismo fuentes del departamento que dirige Montserrat Tura.
El asunto, llevado desde el primer momento con la máxima discreción por parte de las autoridades penitenciarias, ha cogido por sorpresa al colectivo de funcionarios que tenían al ahora expedientado por un funcionario ejemplar. El auténtico alcance del caso está todavía por calibrar. La investigación interna habla de unos 40.000 euros de agujero sólo con las primeras pesquisas. Aunque las sustracciones de las cuentas eran de cantidades pequeñas –100, 200 o 300 euros por interno–, las presuntas irregularidades podrían haber arrancado en 1992 o algo antes. Durante la investigación interna sus responsables se han remontado a expedientes datados incluso de 1990. Según fuentes del caso, las sustracciones podrían haber empezado a producirse hace 20 años, tiempo durante el que el funcionario suspendido se encontró al frente de esa oficina.
El peculio de un preso es como una cuenta bancaria que puede recibir ingresos por dos vías muy diferenciadas. Por un lado, el ordenante de los ingresos puede ser la Administración cuando, por ejemplo, un interno trabaja en un taller del presidio o realiza algún otro tipo de actividad remunerada. El otro canal de entrada del dinero es desde el exterior cuando son familiares o amigos los que ingresan cantidades diversas para disfrute del interno. El funcionario suspendido por provocar supuestamente el agujero, de miles de euros según fuentes del caso, era el responsable de vigilar estas cuentas.
Las fuentes consultadas explican que la mayor parte de las supuestas sustracciones se producían cuando un preso era trasladado de centro penitenciario. En esos casos, además de las pertenencias, se transferían también los fondos de cada preso al peculio del presidio donde el reo iba a cumplir condena a partir de ese momento. Era en esas transferencias cuando, supuestamente, se enviaba a la cárcel de destino menos dinero del que en realidad el interno tenía ahorrado. Si el afectado se daba cuenta del supuesto robo y reclamaba con insistencia se le acababa enviando la diferencia bajo pretexto de que se había cometido un error.
Los casos en los que se presentaban reclamaciones eran, según estas fuentes, los menos frecuentes. Además, parece que el supuesto autor de las irregularidades elegía a sus víctimas entre los internos psiquiátricos o a inmigrantes con escasos recursos o instrucción que, en muchos casos, ni se enteraban del descuadre de sus cuentas.
Serveis Penitenciaris ha tomado declaración a decenas de testigos de la prisión Modelo y al propio afectado que, según algunas fuentes, podría haber reconocido los hechos ante la autoridad inspectora.
Aunque se desconoce el modo exacto en que el departamento de Justícia tuvo noticia sobre el asunto, el inicio de las pesquisas coincide con el momento en el que el expedientado tuvo que pedir una baja médica por enfermedad grave –en la que se encontraba cuando se inició la investigación– y otros funcionarios pasaron a encargarse de unas tareas que el ahora suspendido de empleo y sueldo había tenido bajo su control durante años.
ENRIQUE FIGUEREDO
---
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza
Agujero económico en las cuentas de la cárcel Modelo | 17-11-2009 - 09:24:33 GMT 1 #