Salvem l´Empordà sempre present....
Lídia Domingo i Bonilla, Girona: Salvem l´Empordà sempre present....-Davant diferents opinions que han sortit les darreres setmanes, respecte a la posició de la Plataforma Salvem l´Empordà, penso que opinar des de la cadira de casa, davant la televisió, pot ser molt fàcil i còmode. Davant una gent que, durant més de sis anys, setmana rere setmana, es reuneix per intentar defensar el territori davant moltes i diverses agressions, només cal treure´s el barret. Es paguen la benzina, treuen el temps del seu temps lliure, treballen altruistament ja fa anys, perdonin, això és envejable!
Diuen que una societat civilitzada, és aquella en la qual els ciutadans inverteixen part del seu temps i diners a defensar allò que no és de la seva propietat sinó de tots: un paisatge, una riera, un bosc etc.
Fan accions mediàtiques, recursos legals -han invertit ja més
de 36.000 € en despeses- i sense rebre subvencions. Amb aportacions voluntàries, concerts per recaptar diners, donació de quadres d´artistes, fires de segona mà... i tot per seguir lluitant i no deixar-se tapar la boca, amb quatre sous per dir amén a les proclamacions del polític «professional» de torn.
Són aquesta gent l´única veu lliure en un Empordà esquitxat d´asfalt. Fan estremir els ponts de ciment de la C-31, la MAT, el TGV, els molins de vent gegants de 184 metres d´altura, quina terra que deixarem? Aquesta terra que fenicis, grecs, romans... ens varen deixar tan equilibrada; ací, en pocs anys -i molts d´aquests en democràcia- s´han destrossat per sempre racons preciosos, pel benefici de ben pocs.
Aquest estiu, uns estrangers han comptat de Portbou a Tossa, a menys de 500 metres de la costa -zona que en teoria hauria d´estar protegida- més de 100 grues construint! En un lloc on teoricament està prohibit fer-ho. I Salvem l´Empordà té massa temes i feines com per estar sempre donant explicacions a quatre «intel·lectuals», amagats darrere del seu ordinador o d´un càrrec oficial. Que no es desanimin tots els que lluiten pel territori: sou l´ànima de l´Empordà. Heu fet escola i pedagogia. Però encara hi ha molta boira i cal seguir caminant... No defalliu, davant els gànsters oficials. Davant l´amnèsia col·lectiva, la indiferència i la hipocresia de molta gent, vosaltres sempre esteu al peu del canó.
Meneame
del.icio.us
ARGELAGUER Juan R. Lejarza
Concert reivindicatiu de Salvem :
La plataforma Salvem l'Empordà organitza un concert aquest dimarts al Teatre Jardí de Figueres a les 10 de la nit. L'objectiu de l'acte reivindicatiu és la defensa del territori davant de les grans infraestructures que es projecten a la comarca. D'entre els artistes participants, hi haurà Quimi Portet, Cris Juanico, Pau Alabajos i Blues de Picolat.
---
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya
Concert reivindicatiu de Salvem | 27-09-2009 - 06:41:04 GMT 1 #
La crisi actual i el Baix Empordà, per ANTONI BRIERA I VILÀ, MONT-RAS (BAIX EMPORDÀ) :
La crisi al Baix Empordà, des de la primera línia de mar fins a la segona línia, serà llarga i dura, si no s'hi posa el remei adient i ràpid. La nostra crisi fa anys que l'esperàvem; no venia, millor, però crec que la majoria pensàvem que no era bo deixar-ho tot en mans del turisme.
El que passa a la nostra comarca és miopia política, des de l'època franquista i els que els van succeir després, ja que també van ignorar que hi havia un més enllà del diner, al principi fàcil, del turisme. Més tard també ha esdevingut difícil. Pensar només en les platges i el sol ha estat un error polític. Ara no tenim ni molt turisme, ni indústria, ni formació professional adient per fer front al repte que ha vingut amb la crisi.
Al meu entendre, el tancament el 1956 del tren de Palamós i el 1969 des de Sant Feliu de Guíxols i Olot, i el fet de no substituir-los per uns altres de millor traçat i procedir a la seva modernització van tancar la carpeta de la industrialització per convertir-ho tot en un solar exclusivament per servir el turisme i segones residències. La crisi del petroli del 1973 i l'actual han demostrat que el turisme i la indústria poden i han de conviure i fer país.
Es podria parlar de molts altres aspectes. De la necessitat d'una oficina única per cadascun dels gremis per alleugerir les despeses administratives a què les empreses estan sotmeses per les normatives de l'administració, de l'economia, de la gran absent formació professional, etc. Tots aquests aspectes, a més de la falta de planificació industrial, han agreujat la crisi baix-empordanesa.
Jo i molts altres empresaris, petits empresaris, estem molt preocupats pel futur de les nostres empreses. Actualment molts les mantenen amb els seus estalvis i molt netes. Quan durarem? Qui respon?
La crisi actual i el Baix Empordà | 27-09-2009 - 07:02:49 GMT 1 #
Salvem fa una crida per recollir fons perquè deu 36.000 euros en advocats :
L'entitat Salvem l'Empordà va organitzar ahir al vespre un concert en defensa del territori davant de les grans infraestructures que "estan destrossant la comarca". Aquesta actuació, que va comptar amb un nombrós públic assistent, és un dels diversos actes que la plataforma organitza amb l'objectiu de recollir fons per seguir tirant endavant campanyes al territori. I és que, segons diuen, en aquests moments Salvem deu uns 36.000 euros "només en advocats" tot i que actualment estan treballant amb més de 50 expedients en marxa a la comarca.
Quimi Portet, Blues Picolat, Pau Alabajos o Cris Juanico van ser alguns dels artistes convidats a la vetllada que també va comptar amb la presència de l'escriptora Núria Esponellà. A més, el concert va voler també convertir-se en un "petit record i homenatge" al desaparegut Pepe Rubianes. EL TAV, El PDUSUF, la MAT. el projecte de molins de Gamesa o la C-31 són alguns dels principals projectes en els que l'ens està treballant.
50 expedients en marxa
Desenes de persones van presenciar ahir les actuacions al Teatre Jardí que tenen com a objectiu principal difondre els projectes "que posen en perill la comarca" i, alhora, recollir fons econòmics. En aquest sentit, el portaveu de l'entitat, Lluís Benejam, va insistir en "els diversos fronts judicials que tenim oberts i que ens comporten despeses importants". Així, explica, ens aquests moments l'entitat deu 36.000 euros en advocats la qual cosa "demostra", diu, que a més de la cara simbòlica, des de Salvem "també ens comprometem jurídicament a defensar el territori". Per aquest motiu, explica, demanen col·laboració als actes per recollir més fons. "Hi ha diversos casos que continuen oberts com ara la urbanització de Terrades i d'altres que no es coneixem però amb els que des de fa temps continuem treballant, assegura.
---
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya
Salvem fa una crida per recollir fons perquè deu 36.000 euros en advocats | 30-09-2009 - 14:02:21 GMT 1 #
Els nyaps del «mag» Nadal a l'Empordà, per ARIANA SEGLAR LLAVONA :
El conseller no pot entendre com tanta gent diversa li critica les obres de la carretera entre Verges i Vilacolum. No entén que han estat la gota que ha fer vessar el got i que es qüestioni la seva manera de fer
---
El passat 11 i 19 de setembre, el conseller Nadal va escriure dos articles ben extensos donant explicacions de les obres de la carretera entre Verges i Vilacolum. Suposem que això indica un estat de nerviosisme i/o malestar per les crítiques rebudes.
Sembla que no pot entendre que ara, en fase d'execució de les obres, apareguin cartes al director de pagesos de tota la vida, d'escriptors, d'advocats, entrevistes amb pintors o cantants criticant aquestes obres desmesurades. No entén que, potser, aquestes obres han estat la gota que ha fet vessar el got. Es qüestiona la seva manera de fer, des de diferents visions, però sempre en un sentit respectuós cap a la seva persona. Potser no li fa gràcia que li recordin que en el seu moment no va venir a donar explicacions al territori i que els únics que ho van fer i van explicar el que ens cauria al damunt va ser Salvem l'Empordà. Hi ha cartes de persones veïnes de pobles afectats que expliquen casos de compra de terrenys, per exemple, per part d'empresaris asfaltadors relacionats amb certs partits. Suposem que si ho afirmen és perquè això ja és vox populi.
Però, senyor Nadal, no ha d'estar enfadat perquè apareguin aquestes crítiques. És molt sa i saludable democràticament que es publiquin cartes expressant altres opinions. I que certs alcaldes i regidors –no adscrits al seu partit– ho facin. La gent que vivim al territori veiem aquestes obres com el súmmum dels despropòsits i per això s'ha creat aquesta alarma social, incomprensible per a la seva conselleria.
És cert que calia ampliar la carretera per seguretat, per posar-hi vorals… però això, en un país normal, s'eixampla un metre per cada costat i se soluciona ràpidament sense una destrossa territorial d'aquesta magnitud. Potser no cal una variant per a cada poble, o una carretera ràpida per tal que els dos mesos escassos que hi ha volum de trànsit alt no haguem de fer cues… Per guanyar cinc minuts del nostre temps haurem vist com canviem el nostre paisatge per ponts gegants, asfalt… que ens trenquen el nostre equilibri empordanès. I això és el que trenca l'ànima de molta gent, que no depèn de cap partit ni cap càrrec a sou: gent del carrer que n'està farta d'aquesta manera fer.
Una esperança per a molts nosaltres era aconseguir un Pla Director de l'Empordà que ordenés el territori per sempre més (per cert, Pla Director exigit en una consulta popular organitzada per Salvem l'Empordà i legalitzada des de Madrid, ara que se'n parla tant, de referèndums…)
Dir prou als projectes que s'han carregat la primera línia de mar i ara ho intenten amb la segona; dir prou a especular amb urbanitzacions que s'emplenen dos mesos a l'any; dir prou a l'excusa dels camps de golf per construir habitatges al seu voltant. Ara tenim el Pla Director pel qual vàrem lluitar tant, però tal i com molts sabem, ni la mateixa conselleria que el va aprovar se'l creu.
Com veiem, aquest govern tira pel dret; ni és més sensible ni més dialogant que un altre. Encara que es disfressi amb informes i consultes prèvies, veiem que serveixen per autoritzar de manera ràpida la «utilitat pública i ocupació de béns». Aquesta és la manera de fer. Penjar-se medalles –com el Màgic Andreu– per accions que es considera seves i que potser no ho són tant! Dir que l'enderroc de Fluvià Nàutic va ser iniciativa seva, o la protecció de cap Ras o altres barbaritats, és per a nosaltres un insult i un menyspreu.
Una plataforma que porta lluitant més de set anys, sense rebre subvencions, amb plets constants per intentar conservar aquest paisatge ja maltret, amb accions, manifestacions, concerts per recaptar diners per pagar els advocats. Gent de poble, de totes les edats i professions, que deixa el seu temps lliure, suor i diners per intentar aturar aquestes salvatjades constants al territori: desdoblament de Besalú a Llançà, condicionament de la C31, anella de les Gavarres, MAT, TAV, subestacions elèctriques, parcs eòlics amb els molins més alts de tota la Comunitat Europea, creixement abusiu a l'entorn de Figueres... Sí, realment la cultura del nyap continua present amb la feina mal feta i ignorant el territori. Però posar-se medalles, per dir-se d'esquerres, en lluites que ha portat la nostra plataforma, això sí que no li ho permetem. Fins aquí podíem arribar. Per sort hi ha la memòria (com aquella carta on les seves declaracions respecte a la nostra plataforma van ser: «Si no existís Salvem l'Empordà s'hauria de crear.» Però era un altre temps…) Nosaltres, malgrat facin agonitzar l'Empordà, seguirem endavant. No, ni ens enganyarà ni ens farà callar.
---
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya
Els nyaps del «mag» Nadal a l´Empordà | 02-10-2009 - 09:02:48 GMT 1 #
Els projectes passats i de futur a l´Empordà, per Josep Juanola, Figueres (Girona) :
A la comarca de l´Empordà, des de fa molts anys estem patint seguides agressions contra el medi ambient i el paisatge. Voldria parlar d´això per sensibilitzar els polítics i dirigents que el futur de la comarca, encara que es vulgui donar la impressió que tot va bé, cada dia és pitjor i encara gràcies al gran esforç que realitzen les entitats que la defensen tot i tenir les possibilitats força limitades.
Anys enrere es va autoritzar la construcció d´enormes granges, entre elles les de porcs, sense planificar el control dels purins que podien haver servit per produir electricitat o adobs controlats, que en la majoria dels casos han contaminat greument les aigües de fonts i pous, en ser escampats de forma incontrolada i il·legal a més de les males olors que provoquen.
Massa construcció i massa mal feta, hi ha nuclis de població sense depuradores o insuficients que aboquen les aigües residuals directament al mar o en algun riu. Així com infraestructures que en algunes ocasions han estat no gaire ben dissenyades i innecessàries.
No recordo què es va dir del centre penitenciari de Figueres en construcció actualment, crec que no havia de suposar cap impacte visual des de cap lloc, ja que ara el centre serà un mirador del paisatge i des del paisatge és una pena de veure´l.
La companyia Gamesa vol implantar aerogeneradors en 32 municipis, com altres empreses que han presentat projectes d´instal·lació entabanant en explicar que pràcticament no suposaria cap impacte visual, destrucció del medi natural ni molèsties a la població propera, això juntament amb l´aportació econòmica que ofereixen enlluernant a alguns governants que no veuen res més, però que haurien de pensar a no malmetre el millor que ens queda, les muntanyes en el seu estat natural. Penseu a mirar la comarca amb 64 aparells de 180 metres d´alçada, 2 per municipi, des d´un lloc una mica alt la nefasta visió que suposaria.
Sóc admirador de l´energia eòlica, però amb un projecte diferent com ara el d´agrupar els molins on ja hi hagi infraestructures, on no produirien potser el 100 %, però si les empreses sapiguessin canviar els sistemes actuals de rendibilitat i treure una producció propera al 95% (allargant si convingués un temps el període útil de les màquines), repartint igualment els beneficis a tots els municipis de la comarca per portar a terme per exemple la neteja dels nostres boscos amb maquinària o millor amb bestiar i evitar així el gran perill d´incendis que tenim.
Així també caldria potenciar l´energia solar col·locant-la al damunt dels molts quilòmetres quadrats de teulades de naus industrials o d´edificis, en un lloc tan afortunat on el sol ens ha donat molt, aprofitem-lo novament!
Demano una reflexió per al canvi de sistema per salvar el millor que tenim, les muntanyes sense aerogeneradors, sense carreteres innecessàries i sense línies d´evacuació d´electricitat, tenint gairebé la mateixa energia i salvant molt a l´Empordà.
Els projectes passats i de futur a l´Empordà | 05-10-2009 - 08:18:46 GMT 1 #
Els alcaldes i la C-31, per EDUARD MARTÍ, SANT MIQUEL DE FLUVIÀ (ALT EMPORDÀ):
Se'm fa difícil entendre que els alcaldes del Baix Fluvià defensin les obres de la C-31. Se'm fa difícil d'entendre fins que m'adono que tots els que s'han pronunciat són del PSC. El més trist de tot plegat és que les argumentacions que donen no s'aguanten per enlloc. Diuen que els ecologistes estan en contra de tot... Això no és cert. Tothom, fins i tot els malvats ecologistes, creia que la C-31 s'havia de condicionar, això sí, de manera respectuosa amb el territori tot intentant aprofitar al màxim el traçat històric. Diuen que la cultura del no ho vol paralitzar tot i que les protestes s'havien d'haver fet al seu moment... Però quina és la veritable cultura del no? La d'aquella gent que malgrat les dificultats i entrebancs vol participar, perdent el seu temps lliure fent la feina que els nostres polítics no fan, o la d'aquells que sistemàticament amaguen projectes i desestimen al·legacions en comptes d'explicar-los a la població per fomentar la participació?
Cal recordar que el 2004, durant la tramitació del projecte, es van presentar una bona colla d'al·legacions que, com sempre, es van desestimar per sistema. Diuen que amb la nova carretera, la gent que hi passi amb cotxe podrà gaudir de les magnífiques vistes de la plana empordanesa... Això, què voleu que us digui, cau pel seu propi pes i ja em sembla un insult a la intel·ligència.
Crec fermament que els empordanesos i empordaneses ens hem de posar les piles urgentment. La destrossa de la C-31 ens l'han colat, no deixem que ens passi el mateix amb el munt d'infraestructures sobredimensionades que s'estan planificant i amb els nombrosos parcs eòlics projectats que només beneficiaran multinacionals sense cap més interès en el nostre territori que exprimir-lo fins que no en quedi un pam de net.
Els alcaldes i la C-31 | 08-10-2009 - 14:04:11 GMT 1 #
La C-31 al seu pas per Verges, per Lluís Joanmiquel :
Voldria explicar alguns fets, en referència a la C-31, que em vam passar quan jo era alcalde de Verges, entre els anys 2003 i 2007. Primer de tot vull manifestar el meu disgust per la defensa que fan els alcaldes de la zona afectada per les actuals obres de la C-31 en l'article d'El Punt (3-X-2009), especialment quan justifiquen la seva actitud dient que totes les millores que han demanat se'ls han concedit. Algú ha demanat que treguin els impactants ponts? O són algunes de les millores que han demanat i se'ls han concedit?
Des de la primera edició del tripartit, s'ha mogut molt en referència a la carretera de Figueres a Corçà (C-31/C-252), que, com diu el Sr. Joan Parera, alcalde de Viladamat, feia temps que demanàvem. El fet, però, és que a Verges hi ha dos punts conflictius: el pont sobre el riu Ter i la relació de la C-31 amb la carretera que va de Torroella de Montgrí a Girona per Colomers (C-31/GI-634). A l' estiu de l'any 2003 ens va venir a veure a l'ajuntament de Verges el Sr. Jordi Follia, de la Direcció General de Carreteres (DGC). Ens va presentar un esborrany del projecte de la C-31/C-252 on hi havia un pont nou sobre el Ter i un pas aixecat per resoldre l'accés de la C-31 amb la C-252 i la GI-634 .
Immediatament vàrem sol·licitar veure el Sr. Joaquim Nadal, acabat de nomenar conseller de Política Territorial i Obres Públiques (PTOP). Molt amablement ens va rebre a la delegació del seu departament a Girona. Al cap de dos minuts escassos de conversa va veure clar que l'enllaç entre les respectives carreteres i la C-31, al pas per Verges, s'havia de resoldre amb un giratori i així ens ho va plantejar. Els regidors que m'acompanyaven i jo mateix vàrem comentar que «alguna cosa» havia canviat amb el nou govern presidit pel Molt Honorable Pasqual Maragall. Quin error!!, quina enganyifa!!, de giratori, res de res!!, no ha figurat mai a cap dels projectes que ens ha presentat posteriorment la Direcció General de Carreteres. La negativa al giratori ens la va justificar el Sr. Follia dient que es volia fer una «via ràpida» entre la frontera francesa i les Terres de l'Ebre. Tots hem vist que la C-31, essent una autovia de dos vials per banda i sense encreuaments al seu pas per Mont-ras, la velocitat està limitada a 80 km/hora. Desconec quin és el concepte de «via ràpida» que té el Sr. Follia. Crec que els giratoris no impedeixen obtenir una velocitat mitjana de 80 km/h en trams llargs. Europa està plena d'exemples de carreteres amb giratoris on s'obté aquesta mitjana. Per altra banda, la tendència no sembla pas la de superar aquests límits, ans al contrari, sembla que algun dels països nòrdics té limitada la velocitat a valors similars als 80 km/h en tot el seu territori i els va prou be. Ja hi ha qui els imita.
Les alçades
Tot i amb això, vàrem seguir les converses per arribar a acords. Els Srs. Manel Nadal i Jordi Follia varen presentar-nos un projecte, en un acte públic a Verges, on es va dir que l'alçada màxima de la carretera al seu pas per Verges no superaria el metre o metre i mig (això es va publicar en El Punt l'endemà de la presentació). La sorpresa va ser quan els experts ens varen interpretar els plànols. Quedava clar que l'alçada de la carretera C-31 superava els 12 metres en un tram considerable i els 7 metres en la resta. En definitiva, ens havien tornat a enganyar i ens posaven una barrera visual a l'est del poble que ens impedia veure el Montgrí, i viure de cara a mar com fins avui hem fet.
En veient les intencions del departament de PTOP, l'equip de govern de l'alcaldia de Verges ens vàrem proposar fer, i vàrem fer, una «consulta popular» (a l'estil de la d'Arenys de Munt del passat 13 de setembre, però sense que hi intervingués Madrid; el tema, segurament, no els preocupava tant). El resultat de la consulta va ser que el poble de Verges volia la carretera al nivell de l'actual, sense ponts, excepte el del Ter, ni elevacions innecessàries. També calia considerar la circulació dels vehicles lents de la pagesia, permetent-los circular pels camins habituals.
Presentada la demanda de nou als Srs. Manel Nadal i Jordi Follia, aquesta va ser rebutjada. Verges va ser exclosa de l'obra de la C-31/C-252. Això no ens va agradar, però en vista de les actuals circumstàncies, a mi personalment m'omple de satisfacció haver defensat el parer del poble de Verges quan n'era alcalde. Espero que Verges no acabi essent, juntament amb Parlavà per la seva situació amb la C-252, la reserva espiritual empordanesa. Espero també que els polítics valorin la creixent sensibilitat de respecte pel territori, i es desencalli el debat per una construcció raonablement acceptable de la C-31/C-252. A Verges, també volem comunicacions modernes i útils, però respectuoses amb el territori.
Dit això, no voldria acabar sense demanar que els alcaldes dels municipis entre Vilamacolum i Albons i els que els donen suport es repensin la seva actitud, deixin de banda la seva militància o simpatia partidista, i pensin en el que representa l'impacte de la C-31 per al territori. Les veus que s'han aixecat no són sols d'artistes i ecologistes, sinó de molta altra «gent del carrer». En alguna ocasió s'ha dit que encara som a temps de parar aquesta criticada obra. Intueixo que a l'alcaldessa de la Tallada, amb la seva actitud, també li agradaria replantejar algunes coses. A Verges està aturada. Crec que encara hi som a temps, penseu-hi.
La C-31 al seu pas per Verges | 09-10-2009 - 08:19:36 GMT 1 #
Puigverd «versus» Nadal, per JAUME FAÑÉ I ANTONI MARTÍ, LA BISBAL D'EMPORDÀ (BAIX EMPORDÀ) :
Hem seguit la polèmica que mantenen el periodista bisbalenc Antoni Puigverd i el conseller Nadal, arran de les obres d'ampliació de la C-31. Puigverd és especialment brillant quan diu de Nadal que «el seu brillant currículum com a transformador de Girona i com a incansable conseller ha aconseguit eclipsar dos defectes: un desacomplexat menyspreu pels arguments que li són contraris, i malgrat els seus amplis coneixements d'història de l'art, una insensibilitat cap al paisatge». No són menys significatius els arguments que porten Puigverd a assegurar que «el cinisme ultraliberal ha causat un mal enorme, però no és menor el mal que pot causar el cinisme esquerranós, convertit en escola de doble moral». La resposta també ens ha semblat insòlita en el sentit que responent ha legitimat més els arguments de Puigverd. No sabem si se li pot retreure a Nadal sensibilitat i estima pel territori –ens costa creure que cap polític tingui aquestes qualitats– però ja se sap que sovint s'han de prendre decisions de què es pot discrepar, però si ha discutit els articles de Puigverd és perquè s'ha sentit al·ludit.
Pel que fa a l'escriptor, tot i que està molt bé el que diu i ser un exemple impecable de periodisme, creiem que és presoner dels seus propis arguments. Quan parla de doble moral i cinisme, apel·la a la manca de coherència d'aquells que quan es presenten a les eleccions diuen una cosa i quan governen fan el que els convé. Ens agradaria que la mateixa bel·ligerància la manifestés amb el projecte d'autovia que ha de passar per la Bisbal d'Empordà. No perquè es defineixi, sinó per sentit de responsabilitat com a bisbalenc i com a intel·lectual de referència. Els bisbalencs no entenem com pot mirar cap amunt, quan Àtila també el té a casa. I aquí encara hi som a temps d'aturar-ho. No li sembla, a l'Antoni Puigverd?
Puigverd «versus» Nadal | 09-10-2009 - 08:29:17 GMT 1 #
Expropiacions per a l´ampliació de la C-31 :
El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de PSC-PSOE ICV-EUiA ERC (DOGC) va publicar les noves expropiacions per realitzar l'ampliació de la carretera C-31, que va des de la Tallada (Baix Empordà) fins a Torroella de Fluvià (Alt Empordà). Les noves expropiacions afectaran propietaris situats als termes municipals de la Tallada, Albons, Ventalló, Viladamat, Torroella de Fluvià i Vilamacolum.
Els grups ecologistes han criticat durament el projecte, afirmant que és excessiu i que només servirà per trinxar, encara més, l'Empordà.
Expropiacions per a l´ampliació de la C-31 | 10-10-2009 - 09:45:49 GMT 1 #
The Figueres Conference :
L'alcalde de Figueres, Santi Vila (CiU), defensa la ubicació de molins de vent a l'entorn dels corredors d'infraestructures i assegura que no fer-ho "suposaria un greu error". Vila va fer ahir aquestes declaracions durant la inauguració de les jornades internacionals sobre medi ambient "The Figueres Conference", al castell de Sant Ferran, on també va apuntar que el marc normatiu de la Generalitat ho podria fer possible i va insistir en la necessitat d'establir un model a seguir per preservar el territori. La presidenta del Consell Comarcal, Consol Cantenys (PSC), també va insistir que el "territori ha de tenir l'última paraula". En aquest sentit, a finals d'aquest mes rebran l'estudi de l'Institut Cerdà que ha d'establir aquestes directrius.
"El més sensat és que instal·lem molins a l'entorn de les infraestructures viàries, més enllà d'aquí seria un error", va dir Vila. I és que, segons ell, cal establir un model que preservi el paisatge de la comarca, ja que "és una de les fonts econòmiques i turístiques més importants". En aquest sentit, va mostrar la seva preocupació perquè l'actual marc normatiu permet la instal·lació de miniparcs eòlics repartits per tota la comarca, tal com planteja l'empresa Gamesa, amb el seu model de 64 aerogeneradors 32 municipis.
També va manifestar la seva preocupació la presidenta del Consell, que va dir que cal un model "consensuat amb el territori". En aquest sentit, va afirmar que les jornades -que s'acabaran avui al migdia- han de servir per debatre com trobar el punt d'equilibri entre la necessitat d'implantar energies renovables al territori i la seva preservació. I és que, de fet, el principal objectiu d'aquestes jornades -organitzades per l'àrea de Medi Ambient de Figueres- és estudiar la implementació de programes d'energies renovables en l'àmbit municipal. D'altra banda, el director dels Serveis Territorials de Medi Ambient, Emili Santos, va qualificar de "positives" les iniciatives de consens que busquen Ajuntament i Consell i va insistir que la nova regulació del Govern servirà per establir un full de ruta i, així, "com més alternatives es presentin, aconseguir un millor model d'implantació".
El regidor de Medi Ambient figuerenc, Richard Elelman, finalment, va insistir en la importància de potenciar "totes les vessants de les energies renovables" per impulsar la comarca i les va qualificar "de la nova economia del segle XXI".
---
VALL DEL LLIERCA Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà. VALL D'HOSTOLES Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres. Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol. FLUVIÁ Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Osona Vic Ripoll Ripollès Figueres Alt Empordà Garrotxa Girona Catalunya España Lejarza Madrid España Lliurona Berga Berguedà Bracons Llers
The Figueres Conference | 10-10-2009 - 10:04:20 GMT 1 #
Paralització de la MAT :
SANTA COLOMA DE FARNERS | DDG
L'Ajuntament demana la paralització immediata de la tramitació de la MAT Bescanó-Santa Llogaia-Riudarenes. La moció aprovada per l'Ajuntament fa uns dies reclama aquesta paralització mentre s'estigui debatent l'opció del soterrament," la més justa i la que suposa un menor impacte sobre el territori", indica el consistori en un comunitat. L'Ajuntament és crític amb el ramal de la MAT atès l'impacte paisatgístic i mediambiental que tindrà sobre el territori.
Paralització de la MAT | 10-10-2009 - 10:06:00 GMT 1 #
Els alcaldes socialistes fan pinya i defensen la nova carretera C-31 de la Tallada a Vilamacolum :
Els alcaldes socialistes fan front comú per defensar la reforma de la carretera C-31 de la Tallada d'Empordà a Vilamacolum. El divendres, vuit batlles de l'Alt i el Baix Empordà, tots vinculats al PSC, van destacar en un acte conjunt a Viladamat la necessitat de la via, que ha estat reclamada durant anys. També van carregar contra les crítiques que han sorgit d'ecologistes i artistes.
L'alcalde de Viladamat, Joan Bardera, va fer d'amfitrió de la trobada de diversos alcaldes de l'Alt i el Baix Empordà, en què els representants de vuit ajuntaments, tots ells socialistes, van defensar la necessitat de les obres de la carretera C-31. Bardera va explicar que aquesta reforma de la carretera feia deu anys que els ajuntaments afectats la reclamaven i va assegurar que és injust que es jutgi la infraestructura abans que estigui acabada. L'alcalde va aprofitar per destacar que fins ara totes les peticions de millora han estat acceptades pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques que lidera Joaquim Nadal i que esperen que els acabats es facin com els alcaldes han demanat.
Els alcaldes socialistes fan pinya i defensen la nova carretera C-31 de la Tallada a Vilamacolum | 12-10-2009 - 01:04:02 GMT 1 #
Gràcies, senyor Nadal, pel regal, per Joan Enric Carreras Mercader,
Palamós :
No sé com podré agrair-li la molta il·lusió que m´ha fet el pont que esteu construint per poder anar amb bicicleta des de Tort a Bellcaire, gràcies. Segurament que el farem servir poquíssim, però és una passada, des de dalt, segurament es podran veure les Medes, no?, ostres, potser les Medes no, perquè el Montgrí les tapa, pero segurament que serà el «Mirador de l´Emporda», i els veïns també m´han dit que des de la Tallada fins a Torroella de Fluvià en feu molts més, també teniu molts amics com jo per aquestes contrades?, gràcies una vegada més, segurament que els «Salvem l´Emporda» el tenen present en les seves oracions, ah! per cert, he vist que han pintat en vermell una frase que diu ¡¡fem-la petar!!, i ara no sé què pensar, no entenc el que vol dir, he preguntat als dos o tres que hi passarem, i tots estan molt contens del regal, no ens ho podíem imaginar que tot ho fessiu tan gros, moltes gràcies.
Gràcies, senyor Nadal, pel regal | 13-10-2009 - 08:06:50 GMT 1 #
Batalla oberta, per DÍDAC MORENO :
El debat sobre la instal·lació de parcs eòlics a l'Alt Empordà continua més viu que mai, sobretot després que aquest darrer cap de setmana, durant la celebració d'una conferència sobre energies renovables que s'ha fet al castell de Sant Ferran, diversos representants polítics de la Generalitat, Figueres i el Consell Comarcal hi afegissin més llenya al foc. O més ben dit, més vent als molins. Agafin fort el diari que vénen revolts.
La primera perla la va deixar anar el delegat territorial de Medi Ambient, Emili Santos, quan amb la boca petita insinuava que no li acabava d'agradar el projecte de 32 miniparcs eòlics presentat per l'empresa Gamesa. Posteriorment, ara en declaracions oficials, es curava en salut i afirmava que encara no hi havia res tancat i encoratjava altres empreses a fer arribar altres opcions. Com dirien més enllà de l'Ebre, blanc i en ampolla...
D'altra banda, l'alcalde de Figueres, Santi Vila, no es va quedar curt quan va afirmar amb rotunditat que no li agradava el projecte de Gamesa pel fort impacte que representa per al territori. Segon míssil verbal cap als miniparcs que lluiten per instal·lar-se a la comarca amb l'atractiu esquer del cànon anual que pagarà l'empresa als municipis on s'instal·lin.
Per acabar d'adobar el terreny a la polèmica i a la notable oposició que genera el projecte Gamesa, la presidenta del Consell Comarcal de l'Alt Empordà, Consol Cantenys, va aprofitar per intentar fer una crida perquè el seny dels municipis guanyi terreny davant el color dels diners.
Cantenys demana que s'intenti treballar amb visió global, però, al mateix temps, reconeix que serà complicat perquè cada població defensa interessos particulars. En poc més de deu minuts, Gamesa i els seus miniparcs van rebre tres bufetades de tres representants polítics tan importants com el delegat territorial de Medi Ambient, l'alcalde de Figueres i la presidenta del Consell Comarcal. Són tres bufetades imponents però que sense el suport dels municipis de la comarca no són res. La batalla entre el seny i el color dels diners continua oberta i promet emocions fortes durant els propers mesos. El futur de la comarca està en joc.
Batalla oberta | 15-10-2009 - 09:12:28 GMT 1 #
Endesa continua els tràmits per la central tèrmica de Bescanó :
Les al·legacions que l'Ajuntament de Bescanó va presentar fa poc menys d'un any contra la decisió de la Comisssió d'Urbanisme de Girona de donar el vistiplau a l'inici dels tràmits del Pla especial per a la ubicació d'una central tèrmica de cicle combinat al municipi encara no han estat resoltes, que sàpiga el consistori. I Endesa tampoc ha fet cap més anunci amb relació al projecte, que va passar per Urbanisme a finals de l'any passat. Malgrat tot, la companyia tira endavant la seva tramitació, i ha demanat autorització ambiental per a la central tèrmica, que quedaria ubicada en uns terrenys rústics del nucli de Vilanna que ja són propietat d'Endesa.
Així ho ha indicat el Departament de Medi Ambient i Habitatge, que en un anunci aparegut divendres al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) revela que Endesa ha fet aquesta sol·licitud.
L'Ajuntament de Bescanó ha explicat que no té constància del tràmit ni tampoc sap que s'hagin resolt les al·legacions que va presentar contra la decisió d'Urbanisme.
Unes al·legacions que consideren el Pla Especial no compatible amb el planejament del municipi, sobre la base d'un informe jurídic que indica que la llei d'urbanisme estableix que el sòl no urbanitzable pot ser utilitzat per a activitats o equipaments d'interès públic, entre els quals la producció d'energia a partir de font renovables, però la central tèrmica utilitzarà gas, que és no renovable. Per la mateixa raó, el consistori bescanoní ha denegat un certificat de compatibilitat sol·licitat per la companyia, imprescindible per tirar endavant el projecte.
Però Endesa no hi està d'acord i argumenta que la llei d'urbanisme sí que permet ubicar en aquest tipus de sòl xarxes de subministrament d'energia elèctrica, que s'entenen com a instal·lacions d'interès públic. I considera que la central tèrmica ho és.
El projecte ja està concretat i significaria una inversió de 320 milions d'euros.
GIRONA | ROSER REYNER
Endesa continua els tràmits per la central tèrmica de Bescanó | 19-10-2009 - 07:55:56 GMT 1 #
Culs de vaca, per Narcís-Jordi Aragó :
La conselleria de Política Territorial i Obres Públiques i el seu titular, Joaquim Nadal, reben des de fa temps crítiques duríssimes per intervencions fetes o projectades en dos punts molt sensibles del territori empordanès, sembrat d'aquests pobles de nom sonor que constitueixen el «país petit» cantat per Lluís Llach. D'una banda, Verges, la Tallada, Tor, Albons, Ventalló, Torroella de Fluvià, Viladamat i Vilacolum. De l'altra, la Pera, Vulpellac, Monells, Corçà, Cruïlles, Fonteta i Sant Climent de Peralta.
Molts anys abans de ser conseller, l'11 de març de 1993, Joaquim Nadal va publicar a El País un article titulat Cataluña y el culo de las vacas, per lamentar que l'amo d'una masia propera a l'autopista, en un lloc concret entre Girona i Barcelona, hagués col·locat al costat de la casa unes modernes instal·lacions d'estabulació que malmetien el paisatge ancestral. Però els primers alteradors d'aquell paratge havien estat precisament els planificadors i constructors de la ruta per la qual circulava l'autor, Per això, en un article publicat a l'Avui dotze dies després, titulat El cul de les vaques i l'excel·lentíssim senyor, Antoni M. Espadaler replicava: «Sempre es podrà pensar que un pagès estima més veure des de la finestra de casa seva el cul d'una vaca que no el traçat d'una autopista.» (I qui diu autopista diu autovia, via ràpida, desdoblament, viaducte, pont, rotonda, trèvol, túnel, talús o qualsevol de les sofisticades infraestructures viàries que estan envaint el país com una onada inexorable).
Fa trenta anys, en una entrevista publicada a Presència, l'eminent geògraf Pau Vila parlava així d'una zona determinada del mapa de Catalunya: «Les carreteres, amb algunes discontinuïtats, ja hi són. Que les millorin, però sobretot que no facin autopistes, que no fan més que menjar-se les terres aprofitables.» Sense voler, hem tornat a allò del cul de les vaques: el paisatge no ha d'estar al servei dels qui hi passen en cotxe, sinó dels qui hi viuen i en viuen.
---
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya
Culs de vaca | 19-10-2009 - 08:20:02 GMT 1 #
Memorable concert de Salvem l'Empordà, per EULÀLIA ROS I BO, FIGUERES (ALT EMPORDÀ):
Fantàstic, extraordinari, emocionant. Poques vegades un concert de 4 artistes, un dimarts i jugant el Barça, pot fer posar la pell de gallina. Amb una posada en escena extraordinària, un Quimi Portet estrenant disc, amb un Blues del Picolat de l'altre costat de la ratlla marcant un ritme encisador, un jove però enèrgic Pau Alabajos, del País Valencià, cantant la bogeria del ciment i acabant amb un melancòlic Cris Juanico arribat expressament de Menorca amb els seus músics. Amb un so espectacular, es va disfrutar de valent.
Amb una elegància i una exquisida sensibilitat, els artistes dels Països Catalans –trist que Figueres sigui la Capital de la Cultura Catalana i no hagi fet cap concert d'aquest tipus– van presentar les seves cançons amb dedicatòries a la plataforma i recordant que cal continuar lluitant per poder escriure i cantar cançons com Balades d'amor, d'en Cris, perquè si només hi ha ciment, carreteres i totxos –com en la cançó d'en Pau Contra el ciment–, el territori quedarà esclafat. O Blues de Picolat recordant que cal lluitar encara per la MAT, o la terra contaminada per l'home en una cançó d'en Quimi. Cal pensar en les generacions futures, el paisatge que deixarem... només per negoci d'uns quants molt ben connectats amb el món polític, energètic i empresarial. Felicitats, Salvem l'Empordà. Ah, i també molt encertat el petit, però emotiu, homenatge-dedicatòria del concert al gran Pepe Rubianes... El trobo a faltar, ara en aquests moments de corrupció «a la catalana» amb informes inútils i cars, partits polítics tapant-se les vergonyes... Voldria que no paréssiu de fer aquest tipus de concerts... encara que heu de pagar lloguer del teatre a l'Ajuntament de Figueres, i no us deixin el cap de setmana per fer el concert... Molts ànims, que val la pena, tenir aquest camí tan vostre, tan personal.
Memorable concert de Salvem l\'Empordà | 19-10-2009 - 08:23:44 GMT 1 #
La MAT i els parcs eòlics de l'Empordà, per SALVADOR JOVER GARRIGOLES - LES OLIVES (BAIX EMPORDÀ) :
Ara que ja tenen la MAT soterrada des de la ratlla fins a Santa Llogaia, el lobby energètic, amb els enginyers propagandístics de les patronals empresarials, defensen que cal energia eòlica per tenir un mix d'energia i que cal defensar aquest projecte de Gamesa (2 aerogeneradors a cada poble, 32 en total, amb una alçada de 185 metres, més que la torre Agbar). Però el que no diuen és que servirà per exportar energia, és a dir, per fer negoci. Empastifar el territori i el paisatge, perquè una empresa faci negoci i de passada REE també (més de 800.000 euros nets mensuals per transportar energia). Aquesta és l'energia eòlica que volen aquests empresaris. Si t'hi oposes, ets de la cultura del no. Saben perfectament que cal una planificació racional, ben feta, segons la demanda del país, i no només per vendre energia.
Però per què un govern d'esquerres ha posat de director d'Energia el Sr. Agustí Maure, ex n. 2 de REE? Explica això que es vulgui afavorir determinades empreses? Ah, i el territori?... Cap problema: posarem un caramel a la boca de cada poble, els donarem uns milers d'euros i s'acabaran barallant entre ells per poder tenir els molins.
I no parlem del no soterrament de la MAT de Bescanó a Santa Llogaia, perquè ja fa vergonya que a Catalunya Nord es pugui fer i aquí no. Mentrestant, els alcaldes de l'AMMAT, esperant que el Parlament els faci cas, que surtin al carrer, facin xerrades i collin els polítics gironins...!!!, que no es podran tornar a presentar si es fa aèria. Però ací la covardia és la principal virtut actual de molts polítics.
La MAT i els parcs eòlics de l´Empordà | 21-10-2009 - 10:04:32 GMT 1 #
Encara la C-31, per Joaquim Nadal, conseller de Política Territorial i Obres Públiques (PTOP) :
La profusió d'escrits sobre aquesta qüestió ara tan controvertida ha estat extraordinària. La utilització d'arguments ha estat més aviat escassa. Han predominat els adjectius per damunt dels substantius, les desqualificacions per damunt de les propostes, els insults per damunt del diàleg. En conjunt, però, s'ha evidenciat d'una banda un gran problema de comprensió i de l'altra una buidor immensa.
M'agradaria insistir, encara, en algunes qüestions que han aparegut en els escrits més recents.
La primera fa referència a la comparació amb els trams ja construïts de la mateixa carretera. Si per a alguns dels detractors de les obres actuals està bé el tram Figueres-Vilacolum, com és que es fan tants escarafalls del nou tram? Com és si es fa igual, amb les mateixes característiques, amb la mateixa secció, amb el mateix tipus d'enllaços i alguns de més grans com el que dóna accés a Vilamalla? Si ens està bé que la C-31 sigui una carretera de la xarxa bàsica és evident que està bé tant en els trams ja construïts com en els trams ara en obres.
La segona qüestió evidencia una certa manca de rigor intel·lectual o, com a mínim, denota en l'afany d'argumentació alguna imprecisió. Per als principals detractors, una de les grans virtuts de la carretera vella era que passava en el punt just de delimitació entre el Terraprim i la plana empordanesa? D'on ho han tret això? I què són sinó plana empordanesa alguns dels camps que quedaven a ponent de l'antiga traça? És veritat que entre la Tallada i Albons, la nova carretera s'endinsa a la plana, tant com que més endavant va justament a buscar, més que no pas la vella, el punt de contacte entre el Terraprim, els Aspres, i la plana fèrtil i regada.
La tercera qüestió no és cap consol, però clama al cel en benefici de la veritat. Es correspon amb una mena de sentiment autodestructiu que ens fa veure molt pitjor del que estem, i mitifica i idealitza els referents. Algun dia s'haurà d'acabar aquesta comèdia reiterada dels ideals toscans i provençals que es refereixen ja més als estereotips literaris que a la realitat mateixa. Em revolta que es pugui generalitzar i afirmar, sense cap matís, que a la Toscana tot està bé i tot s'ha fet bé i aquí, en canvi, mancats de sensibilitat, ens hem dedicat impunement a trinxar el territori. Convido qui vulgui a fer l'exercici comparatiu. Peça a peça del paisatge. I avui trobaríem tants racons excelsos, sublims, delicadíssims a l'Empordà com a la Toscana. I trobaríem en un lloc i altre tants disbarats urbanístics equivalents. Avui ja no hi ha un paradigma toscà que ens hagi de fer morir d'enveja. No pas per devaluació de la Toscana, sinó per millora i reafirmació de l'Empordà. Però és que si parlem de carreteres, la qüestió esdevé francament més xocant. La C-31 és una meravella al costat de les carreteres i autovies que connecten, per exemple, Pisa i Florència. I la C-31 té la virtut d'establir una jerarquia i deixar que la capil·laritat existent conservi i mantingui un punt de ruralitat elemental en la major part de les comunicacions de la plana empordanesa.
Una darrera qüestió. Si fos veritat que l'antiga carretera tenia un traçat òptim la pròpia evolució de l'urbanisme dels nuclis l'hauria desvirtuat. L'antiga carretera, en molts punts aixecada i sense cunetes respecte als camps veïns (he vist més d'una vegada caure cotxes des del talús als camps de pomeres veïns), ha estat engolida per la vida urbana dels pobles que hi ha crescut a l'empara. Totes les virtuts de l'antiga carretera s'acaben quan esdevé una travessia contínua. Aquest seria, per exemple, el motiu pel qual l'Ajuntament de la Tallada va voler en el seu moment deixar els seus tres nuclis (Tor, la Tallada i Marenyà) en un mateix costat de la carretera.
Fora de la valoració concreta de la infraestructura en discussió hi ha un altre tema que posa en alerta sobre algunes línies d'atac dels detractors. En quin món vivim que per afirmar la legitimitat de les plataformes s'hagi de discutir la legitimitat democràtica dels alcaldes i dels ajuntaments? No havíem quedat que ens mancaven llibertats i les vam conquerir? No havíem fet bandera de la recuperació de la democràcia? Com es poden contraposar els mandats de l'alcalde Armangué a les signatures recollides en tal o qual campanya? No hi ha qui, justament, ens ha recordat que és en les eleccions on ens juguem el nostre futur? Hi ha en algunes columnes una sospitosa tendència excloent i autoritària sota una aparença alegrement alliberadora.
El fet més curiós és que mai no he negat cap legitimitat a les plataformes i en més d'una ocasió n'he parlat favorablement. Però constato amb profunda tristesa que no existeix cap reciprocitat i que s'ha instal·lat un exercici gratuït, que és el bescantament del poder sigui quin sigui el seu origen.
Puc afegir també que Pau Vila sabia perfectament que encara calien noves carreteres, sobretot perquè ni ara no s'han fet totes les que preveia el Pla d'obres públiques de 1935.
Ara que fa tanta por l'urbanisme, el major i millor blindatge del paisatge és garantir que no hi haurà cap requalificació en els vorals de la nova carretera, que mai caldrà revisar-ne la traça perquè mai les edificacions no n'hauran desvirtuat la funcionalitat. I caldrà, sobretot, endreçar, ordenar, netejar, pavimentar, plantar l'antiga carretera fins a fer-ne uns vials amables i còmodes per a la comunicació entre pobles i per a la millora de l'activitat econòmica i l'oferta turística.
Com més avança, més convençut estic que la nova C-31 és una oportunitat guanyada per a la millora del paisatge i de la prosperitat econòmica de l'Alt i Baix Empordà.
---
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya
Encara la C-31 | 26-10-2009 - 09:03:40 GMT 1 #
Una lucha plural enraizada en el territorio.
El movimiento contra la línea de Muy Alta Tensión (MAT) impulsa la lucha ante el avance de las obras
Óscar Chaves
Diagonal
Desde 2004, los territorios catalanes de ambos lados de la frontera franco-española han visto nacer y desarrollarse a uno de los movimientos ciudadanos con mayor arraigo de los últimos tiempos: la oposición a la línea MAT.
El 26 de julio de 2007 varios técnicos de Red Eléctrica de España (REE) se personaron en el Ayuntamiento de la localidad gerundense de Benascó (4.242 habitantes) con la intención de firmar las actas previas de expropiación de los terrenos por donde actualmente pasa la línea eléctrica de Muy Alta Tensión (MAT) que, en palabras de la compañía, unirá Francia y España en 2013. Un grupo de personas de la Plataforma No a la MAT se concentró en señal de protesta y el alcalde de la localidad, de CiU, les impidió usar las dependencias municipales, después de invitarles a abandonar la comarca. Casi un año después, los operarios eléctricos llegaron al mismo lugar para comenzar las obras de la polémica línea de 400.000 vatios y se toparon con un recibimiento similar: un grupo de vecinos bloqueó el paso de las excavadoras.
Estos hechos, que se han repetido en numerosos pueblos afectados desde que el proyecto comenzó a ser ejecutado, dan muestra de la implantación territorial de un movimiento que se extiende a ambos lados de la frontera. Si en la Catalunya sur ha conseguido unir en un mismo espacio de oposición a los ayuntamientos afectados, colectivos ecologistas y vecinales y a empresas locales (del sector turístico, sobre todo), en la parte francesa esta unión se extiende a los partidos parlamentarios y a grandes instituciones y empresas.
Como muestra aparece el Juramento de Montferrier, un documento firmado en agosto de 2004 con el que todos los alcaldes de los departamentos de los Pirineos orientales franceses se comprometieron a dimitir en bloque cuando se levantase la primera pilona de las torres de la MAT. En total, 180 municipios de ambos lados de los Pirineos se han posicionado en contra de la red de 200 km que el consorcio Inelfe (formado por REE y el Réseau de Transport d’Electricité) pretende levantar entre Bescanó y la localidad francesa de Baixàs. En la Catalunya Nord, el Colectif non a la THT (MAT) dinamiza la protesta, mientras que en la Sur lo hace, desde 2004, la Plataforma No a la MAT. La coordinación entre ambos es estrecha. Junto a la Plataforma, con una visión más pragmática, 62 Ayuntamientos se oponen al proyecto desde la Asociación de Municipios Afectados por la MAT (AMMAT) que actualmente pide el soterramiento completo de la línea y la paralización de las obras.
Y es que, a pesar de la intensa actividad de las plataformas en estos cinco años, que ha estado jalonada por decenas de manifestaciones (algunas multitudinarias), actos informativos, bloqueos de obras, acampadas, concentraciones y recursos judiciales, entre otras acciones, más de 80 km de la polémica línea de doble circuito, desde Sentmenat a Bescanó, ya se han construído. Ni siquiera las decenas de sabotajes realizados por grupos autónomos contra la maquinaria de las obras ni el recurso contencioso administrativo que la Plataforma mantiene en el Tribunal Supremo, han conseguido impedir hasta ahora el desarrollo de los trabajos.
Eso sí, estos avanzan de manera torpe y pesada debido a la actitud vigilante e incisiva de un movimiento que ni mucho menos ha arrojado aún la toalla. Pero, más allá de la paralización de esta infraestructura costosa y, a tenor de sus opositores, insostenible e innecesaria, el éxito de las plataformas contra la MAT reposa en el propio desarrollo de un movimiento ciudadano amplio y heterogéneo, de base asamblearia, que ha sido capaz de trasladar a la sociedad, a pesar del boicot y oscurantismo de las administraciones autonómica y central, no sólo las razones de su rechazo sino alternativas serias y viables.
MÁS INFO
PLATAFORMA NO A LA MAT. SITIO OFICIAL DE LA COORDINADORA CATALANA (CATALÁN, CASTEL. Y FRANCÉS) http://www.nomat.org
COLLECTIF NON A LA THT. PLATAFORMA FRANCESA CONTRA LAS LÍNEAS DE ALTA TENSIÓN (FRANCÉS) http://www.collectif-nonalatht.com
COORDINADORA VASCA DE AFECTAD@ S POR LOS CAMPOS ELECTROMAGNÉTICOS (EKEUKO/COVACE) http://www.covace.org
NEXT-UP ORGANISATION. PORTAL MULTILINGÜE CON ABUNDANTE DOCUMENTACIÓN. http://www.next-up
Artículos relacionados:
Entrevista a Pasqual Aguilar, portavoz del la Plataforma No a la MAT: “Sin una visión global del problema se puede caer fácilmente en el aislamiento”
Apostar por la generación distribuida. Xavier Planas i Puigbert
Girona se mueve contra la alta tensión
FORTALEZAS
SOLIDARIDAD ENTRE TERRITORIOS El proyecto de línea MAT transpirenáica ha generado un importante movimiento de solidaridad que va más allá de las comarcas afectadas de ambos lados de la frontera.
ARGUMENTARIO SÓLIDO Y PROPUESTA ALTERNATIVA El movimiento ha construido en estos años un rico argumentario, de alto nivel técnico, que no sólo desmonta las supuestas bondades de la MAT sino que aporta alternativas viables.
FRENTE COMÚN EN CATALUNYA NORD En la Cataluña francesa el movimiento contra la MAT ha generado un frente unitario con todos los partidos políticos, cargos electos, agentes económicos y la ciudadanía.
DEBILIDADES
FALTA DE TRADICIÓN DE LUCHA EN ZONAS La ausencia de una tradición de conflicto con Gobiernos y grandes empresas en muchas de las zonas afectadas ha favorecido el conservadurismo y las salidas individuales.
AUSENCIA DE ENTIDADES EN CATALUNYA SUR Aunque para unos aparece como una virtud, para otros es una debilidad la ausencia en la lucha de partidos políticos parlamentarios e instituciones políticas y económicas relevantes.
ABANDONOS ANTE EL AVANCE DE LAS OBRAS La política de hechos consumados provocada por el avance de las obras está generando el desánimo y el abandono de personas y grupos que formaban parte de la lucha.
Fuente: http://www.diagonalperiodico.net/Una-lucha-plural-enraizada-en-el.html
---
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya
El movimiento contra la línea de Muy Alta Tensión (MAT) impulsa la lucha ante el avance de las obras | 27-10-2009 - 08:59:07 GMT 1 #
Associació de Naturalistes de Girona (ANG) il·legalitats en les obres a la C-31 :
L'Associació de Naturalistes de Girona ha denunciat el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (PTOP) i la Direcció General de Carreteres perquè consideren que el projecte d'ampliació de la carretera C-31 entre la Tallada i Torroella de Fluvià és "il·legal".
Un dels principals arguments que exposa la denúncia és el fraccionament que s'ha fet del projecte per tal d'assolir l'avaluació ambiental favorable. "Un fet que és il·legal", apunten. "Amb la fragmentació s'impedeix una avaluació ambiental global i real de tota la infraestructura projectada, que segurament no es podria dur a terme pel gran impacte al territori", exposen. Sobre l'afectació al territori i l'entorn, els ecologistes indiquen que l'obra comportarà un impacte "més gran del que s'havia previst inicialment". En aquest sentit argumenten que l'impacte "amb els canvis introduïts a darrera hora pel departament encara és superior a l'aprovat inicialment. Si inicialment la declaració d'impacte ambiental demanava revisar la rasant i rebaixar-ne la cota, la realitat és que ni s'ha reduït ni s'ha revisat la cota, sinó que s'ha augmentat l'impacte anb els canvis incorportas enguany".
La denúncia, que es va presentar el 20 d'octubre de 2009, se suma a les que van presentar el setembre passat altres associacions com Sos Empordanet, Salvem el Terraprim o Plataforma Cívica Gent de Ventalló. En la mateixa línia que la resta d'entitats, l'Associació de Naturalistes de Girona afirma que després d'haver-se aprovat el projecte de traçat i d'avaluació ambiental, "el PTOP va redactar un projecte constructiu totalment modificat i no el va sotmetre a informació pública i nova avaluació ambiental". Considera que aquest fet és d'una "magnitud suficient per obligar a una nova tramitació pública" i des de l'entitat valoren que "ja s'ha vulnerat el deure de transparència, participació i consulta ciutadana".
Associació de Naturalistes de Girona (ANG) il·legalitats en les obres a la C-31 | 29-10-2009 - 09:06:54 GMT 1 #
La C-31, encara, per HENRY ETTINGHAUSEN, LA PERA (BAIX EMPORDÀ):
S'ha arribat a un punt mort en allò que hauria de ser un diàleg sa i fructífer entre la Conselleria de Política Territorial i la ciutadania més interessada en polítiques destinades a conservar el territori. Aquesta sembla ser l'opinió del conseller Nadal, qui ara titlla de «comèdia» els arguments dels que s'oposen a obres publiques que consideren excessives (Encara la C-31, El Punt 20/10/09).
El conseller s'esgarrifa, entre altres coses, que els opositors s'atreveixin a «discutir la legitimitat democràtica d'alcaldes i ajuntaments». Jo pregunto si qüestionar l'actuació d'un alcalde o un ajuntament és necessàriament ser antidemocràtic. Com s'ha vist tantes i tantes vegades, no per ser elegits democràticament ells actuen forçosament a favor de l'interès general, ni tan sols dels seus votants.
Trobo particularment curiós que el conseller digui que ara «caldrà, sobretot, endreçar, ordenar, netejar, pavimentar, plantar l'antiga carretera», quan el que s'està discutint és l'impacte visual i social de la carretera nova. I quan diu que «ni ara no s'han fet totes les [noves carreteres] que preveia el pla d'obres públiques de 1935», vol dir que la C-31, tal com s'està construint, hi estava prevista?
Arribats a aquest punt, no seria important trobar una manera de fer que no deixés en mans del govern (del color que sigui) fer de part i de jutge en aquest tipus de qüestions? Evidentment, no existeix cap fórmula màgica, però em sembla que quelcom com les Public Inquiries a l'anglesa (comissions públiques d'investigació, dirigides per inspectors independents) podria ajudar a rebaixar la immensa frustració que senten tant els governants com els governats.
La C-31, encara | 29-10-2009 - 09:42:51 GMT 1 #
Quin sentit té la nova C-31?, per OLGA SOLÀ, CORÇÀ (BAIX EMPORDÀ) :
Sr. Nadal:
Ens pot explicar quin sentit té la nova C-31? No n'hi havia prou de millorar la que ja teníem? Què farem amb tant d'asfalt, tants de ponts i tants llums?
Quina necessitat hi ha de córrer més, per arribar cinc minuts abans?
Ja fa quasi un any que he reduït la meva velocitat a 80-100 quilòmetres, voluntàriament, no perquè ara ens ho diguin des de trànsit.
Arriba un punt a la vida que t'adones del vertader valor de les coses, de l'entorn i del temps... Tinc 36 anys, no he esperat a tenir-ne 90 per adonar-me'n... Afortunadament la societat s'està enfocant cap a un nou canvi de costums, però sembla que els polítics no se n'assabenten...
Posi's les piles, Sr. Nadal. Estem al segle XXI!
Quin sentit té la nova C-31? | 29-10-2009 - 09:44:37 GMT 1 #
Carta al conseller Nadal, per MARIA VALLS BIOSCA, RUPIÀ (BAIX EMPORDÀ):
Conseller, vostè gasta rius de tinta, quasi poèticament, disposant de molt espai per escriure i de molts assessors, i a més a més defensa ferotgement el que ha decidit fer; és un home fort, sens dubte.
Jo disposo d'aquest trosset, si me'l publiquen, i no tinc assessors. No dubto que algunes carreteres han estat molt ben fetes i calien. Com tampoc dubto, perquè ho veig i pateixo, que l'Empordà, ara de cop i volta, l'estan cimentant exageradament. Precisament l' Empordà (no la Toscana) està ple de carreteres i carreteretes suficients, que gestionant-les bé, i fent que passessin per fora dels municipis, n'hi hauria prou (amb una excepció, les carreteres de la Costa Brava massificada). Enlloc més no fan falta tantes carreteres com diu, però sí que en fa que passin per fora dels pobles.
Tot el que fem els humans ho hem de fer sostenible, ja no ens queden oportunitats, les hem esgotat; el canvi climàtic ens ho està dient i això és molt greu. Es tracta no només de conservar la bellesa del territori, sinó de sobreviure. La plana empordanesa en patirà greus danys, d'aquest canvi climàtic, i una bona part desapareixerà. Apostin pel transport públic, pel tren –el normalet–, pel tramvia entre nuclis urbans, i jo em creuré tota la poesia que hi dediqui. Faci-ho d'una vegada, pari de ciment i emissions de CO2 que ens estan matant.
Carta al conseller Nadal | 30-10-2009 - 09:24:50 GMT 1 #
El Majestic plana sobre la C-31 :
Debat al Parlament, ahir a la tarda. Sessió de preguntes al Govern. El diputat gironí de CiU Eudald Casadesús es dirigeix al també gironí Joaquim Nadal, conseller de Política Territorial i Obres Públiques (PSC), per preguntar-li sobre la reforma de la carretera C-31 entre la Tallada i Torroella de Fluvià, que ha aixecat una forta polèmica a la zona. Després d'una exposició dels motius, la pregunta de Casadesús és concreta: per què el Govern tripartit no ha fet cas al consens aconseguit durant el govern de CiU entre ajuntaments, consells comarcals, diputats de diferents partits, entitats naturalistes i Generalitat, amb un acord que es va segellar a l'hotel d'Albons? La resposta de Nadal, també concisa i clara, no es fa esperar: "Entre altres coses, perquè nosaltres els pactes no els segellem en els hotels, perquè ja se sap com acaben". La referència al pacte de 1996 entre la CiU de Jordi Pujol i el PP de José María Aznar, per tal que aquest últim pogués governar, és clara. Això sí, davant de les rialletes de la resta de diputats, Nadal concreta: "M'entén què vull dir, oi? Majestic o Albons, és igual", dirigint-se a Casadesús. S'escrivia així un nou capítol de la picabaralla entre els dos partits sobre l'ampliació d'aquesta carretera, que ja ha suscitat diversos enfrontaments.
Casadesús es va dirigir ahir en primer lloc a Nadal per preguntar-li per què creu que l'actual projecte de millora de la C-31 és el més convenient. "Perquè és el que respon millor als problemes de mobilitat i seguretat que generava l'actual C-31, que es trobava en mal estat i amb un mal traçat", va respondre breument el conseller.
Davant d'aquesta resposta, el diputat convergent no es va mostrar prou convençut, de manera que hi va insistir, aquest cop amb una exposició més llarga. El representant de CiU va assegurar que no discuteix la necessitat de millorar la carretera, però va recordar a Nadal que "l'allau de crítiques" que li han plogut des de diferents sectors "deu significar que el projecte no és el més convenient". Per això, va defensar que CiU creu "en una altra manera de fer les coses" i va recordar que, quan governava la federació i va sortir l'estudi informatiu, que no era acceptat pel territori, es va constituir una comissió amb diferents representants per aconseguir un consens. En aquesta comissió hi havia, segons Casadesús, el llavors conseller de Política Territorial, Pere Macias, ajuntaments, consells comarcals, diputats de tots els grups polítics, entitats naturalistes i Unió de Pagesos, per tal de refer el projecte. Casadesús va explicar que aquesta comissió va arribar a un consens per millorar el projecte, eliminant passos elevats i talussos, incorporant una prova pilot d'autobusos entre la Bisbal i Figueres i un carril bici per unir l'Alt i el Baix Empordà. Per això, el diputat gironí va lamentar que l'actual govern de la Generalitat no n'hagi fet cas.
Després de la ironia sobre els pactes en els hotels, Nadal va criticar el projecte elaborat pel govern de CiU: "Vostès van fer una carretera a trossos, amb el primer tros, Figueres-Vilamacolum, i un altre extrem que canvia de nomenclatura, Corçà-Ultramort, amb ?exactament les mateixes característiques de la que ara s'està fent", va afirmar. En aquest sentit, va opinar que el consens "no devia ser suficient ni tan clar", i per això va dir que l'actual govern l'ha "refet" amb la participació dels ajuntaments, que van poder donar la seva opinió en el tràmit d'informació pública i que van donar el vistiplau a l'últim traçat, que recollia totes les seves propostes. Segons va recordar Nadal, aquesta proposta fa que la carretera no passi atalussada més enllà de les necessitats dels pasos de fauna i dels desguassos, de manera que només hi ha passos elevats per mantenir les prestacions d'una carretera de la xarxa comarcal. En aquest sentit, el conseller va afirmar que l'únic que resulta elevat per sobre la plana empordanesa són els diferents enllaços, i en canvi, la resta de recorregut no passa atalussat.
GIRONA | LAURA FANALS
---
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza PrincesaLetizia
El Majestic plana sobre la C-31 | 12-11-2009 - 09:30:04 GMT 1 #