Arrels Profundes: Fragments del passat prehistòric a les Comarques gironines
Vall del Llierca, Argelaguer: Arrels Profundes: Fragments del passat prehistòric a les Comarques gironines.-Arrels profundes és la compilació en un sol llibre de 38 articles d'opinió publicats per Joan Abad i Albert Aulines al Diari de Girona entre els anys 2000 i 2007 sobre un temàtica ben específica: la prehistòria i el patrimoni arqueològic a les comarques gironines (Girona). Cada un dels articles fa referència a la motivació pròpia del període concret en què van ser redactats a la premsa (a raò del descobriment d'un jaciment arqueològic, d'una exposició de prehistòria, d'una reflexió sobre un determinat element del nostre patrimoni). Els autors: Joan Abad i Arbussé (Barcelona, 1955). És el vice-president de l'Associació Arqueològica de Girona (AAG), entitat a la qual pertany des de principis del anys vuitanta del segle passat. Albert Aulines i Valentí (Olot, 1977). És llicenciat en Història per la Universitat de Girona (2000) i en grau per la Universitat Rovira i VirgiIi de Tarragona (2005) amb la tesi de llicenciatura “Els cingles de Sant Roc d'Amer al paleolìtic“: aportacions d'ordre cientìfic i social al patrimoni arqueològic de Catalunya (1981-2004). Des de l'any 1999 col-labora amb l'àrea de prehistória de Tarragona, actualment IPHES. Editat per l´Associació Arqueològica de Girona, h´an el patrocini de la Generalitat de Catalunya, i el Patronat Francesc Eiximenis (Diputació de Girona) 
Són articles en què s'opina, s'informa, es critica o es reflexiona d'unà manera concreta, fragmentària i detallada entorn l'arqueologia i el patrimoni històric a casa nostra. Són, en definitiva, un recull de fragments que donen a conèixer aspectes variats del passat prehistòric a les comarques gironines.
La redacció dels articles que formen aquest llibre s'emmarca en la línia de col-laboració que Joan Abad i Albert Aulines han dut a terme a partir de l'any 1998 fent ús de l´Associació Arqueològica de Girona (AAG) com a plataforma de treball. Localització i excavació de nous jaciments arqueològics (Domeny, Can Gombis, Pla de la Jueria, Balma de la Xemeneia, El Terme, Sords, Turó de la Bateria o Mas Vicenç), demostracions de prehistòria (encesa de foc prehistòric i fabricació d'eines de pedra a Lliurona, Tortellà (Vall del Llierca), Amer, Sant Martí Sapresa, Riudellots de la Selva o Santa Cristina d'Aro), tallers de prehistòria (a escoles i museus), exposicions, visites guiades en jaciments arqueològics o reflexions a l'entorn d'un determinat element patrimonial (protecció, conservació i divulgació del patrimoni històric) són algunes de les activitats que han anat realitzat a partir d'aquell moment fins avui i que han estat el material de treball de referència per publicar els articles d'opinió al Diari de Girona (DdG).
En el camp de la investigació arqueològica, destaca el seu infatigable treball de camp, el qual ha comportat la localització de nous jaciments paleolítics a les comarques gironines, tant en superfície com en estratigrafia: bona part dels jaciments axelians descoberts a la depressió de La Selva i els jaciments Santa Elena IV-XII (cingles de Sant Roc d'Amer) a principis dels vuitanta, La Torre i Roca Foradada (Fontcoberta), l'any 1982 la Balma de la Xemeneia (Amer) l'any 1983, la pelvis d'Incarcal (Crespià) i Mas Sureda (Ravòs de Terri) l'any 1984, Can Puig de la Bella-casa (Banyoles) l'any 1988, el poblat neolític de La Draga (Banyoles) l'any 1990, Llac 1 (Porqueres) l'any 1992, Cruilla d'Incarcal (Maià de Montcal Garrotxa) l'any 1995), Can Gombis (Sant Julià de Ramis) i Domeny (Girona) l'any 1999, el Pla de Jueria (Sant Gregori) l'any 2002 i Mas Vicenç (Pontòs) l'any 2007, entre d'altres jaciments sense context estratigràfic (especialment a la comarca del Pla de l'Estany i de La Selva).
Ha difòs les seves recerques en més d'una trentena d'articles
en revistes especialitzades i d'àmbit comarcal. I també a la premsa escrita. És autor del llibre jaciment arqueològic. Balma de la Xemeneia. Localització i intervencions arqueològiques (1983-2005) publicat l'any 2007 per l'Associació Arqueològica de Girona i ha col-laborat en el llibre Catalunya Paleolítica (1989) de Josep Canal i Eudald Carbonell.
A nivell social, ha posat en pràctica demostracions i tallers de prehistòria (encesa de foc amb mètodes tradicionals i fabricació d'eines) destinats a divulgar la prehistòria a escolars i al conjunt de la societat civil.
L'any 1998 s'incorpora a l'Associació Arqueològica de Girona i, a partir d'aquest moment, els seus treballs es centren en l'estudi de l'origen i desenvolupament biològic i cultural de l'espècie humana a les comarques de Girona des d'una doble vessant: la científica i la social.
En el camp de la investigació ha participat en el descobriment i denùncia de nous jaciments paleolìtics a les comarques gironines (Domeny, Pla de la Jueria, Pla den Serra, El Terme, Sords i El Turó de la Bateria) i ha estat el responsable de les excavacions arqueològiques al jaciment paleolític Balma de la Xemeneia (Amer) durant els anys 2001-2004.
Ha publicat les seves investigacions en més de trenta articles en diferents mitjans de comunicació (en revistes especialitzades i d'àmbit comarcal, en congressos i en la premsa escrita). És autor del llibre jaciment arqueológic, Balma de la Xemeneia. Localització i intervencions arqueològiques (1983-2005).
En el camp de la divulgació ha desenvolupat tallers de prehistòria a escoles, instituts i museus (encesa de foc amb métodes tradicionals i fabricació d'eines) i visites guiades a diferents jaciments arqueològics de les comarques gironines.
Meneame
del.icio.us
ARGELAGUER Juan R. Lejarza
Afloren velles muralles, portes i un barri de cases del V aC al poblat ibèric de Sant Julià :
Derrotades muralles, escales amb els seus corresponents portals, paviments de còdols que havien estat transitats pels indiquetes abans de perdre la guerra contra els romans i moltes restes ceràmiques i metàl·liques han aflorat aquest estiu en les excavacions arqueològiques que, amb direcció de la UdG, s'han fet al poblat ibèric de la muntanya de Sant Julià de Ramis.
Per a l'arqueòleg Jordi Sagrera, aquestes troballes permeten confirmar la importància d'aquest poblat, de tres hectàrees d'extensió, i obliguen a rectificar la tesi que aquest era un poblat "de barrera", amb un sol pany de muralla defensiu. Ara se sap que, en realitat, la pràctica totalitat del poblat estava emmurallat.
Les excavacions s'han fet en dues zones. En la primera, a tocar de l'església dels Sants Metges, s'ha posat al descobert un i contundent pany de muralla de més de dos metres d'amplada. Prop d'aquest ha sortit una segona muralla, en aquest cas de parament doble. Al costat hi ha una arrencada d'escala i una mena de camí de ronda pavimentat amb còdols i també dues sitges.
Jordi Sagrera diu que aquestes són restes del segle V i IV abans de Crist, de l'"ibèric ple". La troballa ha fet modificar el projecte de l'excavació i seguir l'any vinent cap a la plaça de l'església dels Sants Metges, ja que diversos indicis apunten que allà sota hi ha d'haver restes d'un antic temple o monument funerari romà.
Però també s'ha excavat l'extrem oposat del poblat, a tocar del Castellum Fractum. Allà s'ha desenterrat tot un barri de cases ibèriques, amb restes del segle V aC. N'hi ha una que permet identificar un porxo d'entrada a una casa i també un forn de mida considerable. Prop de la muralla, s'ha recuperat la punta d'una espasa de ferro d'uns 50 cm de llargada, la peça estrella d'aquest any.
L'alcalde de Sant Julià, Narcís Casassa, es va mostrar ahir il·lusionat amb els bons resultats de les excavacions i va mostrar-se disposat a trobar finançament per seguir excavant sota la plaça de l'església. Fins i tot va apuntar que caldrà eliminar els nínxols que queden a l'antic cementiri i traslladar-los al nou. Casassa va mostrar-se esperançat que l'edifici de Can Bota pugui ser algun dia un centre d'interpretació obert al públic. L'alcalde, d'altra part, va beneir les obres que una empresa privada fa per transformar el castell del s. XIX en un centre d'art.
SANT JULIÀ DE RAMIS | D. BONAVENTURA
---
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya
Afloren velles muralles, portes i un barri de cases del V aC al poblat ibèric de Sant Julià | 25-09-2009 - 12:34:56 GMT 1 #
Camí fortificat del castell de Montsoriu :
La XV campanya d'excavacions del castell de Montsoriu, que finalitza avui, ha permès conèixer una part fonamental de l'estructura defensiva del castell: el camí fortificat que donava accés a la barbacana i al portal d'entrada a Montsoriu.
Gràcies a aquesta campanya s'ha documentat bé l'estructura de la poterna que protegia l'entrada al primer recinte del castell. Un cop traspassada aquesta poterna, una rampa amb alguns graons de granit conduïa vers un camí retallat a la roca que ajudava a superar el desnivell de gairebé 7 metres fins a arribar al portal de la barbacana. Des d'aquest punt, el camí seguia pujant per una escalinata de marbre fins a arribar a la porta principal de Montsoriu. En total, els possibles assaltants o visitants del castell havien de superar un desnivell de més de 13 metres, a través de 3 portes fortament defensades per torres de guàrdia, espitlleres, matacans i passos de ronda situats a la part superior de les muralles.
Al costat de la poterna s'aixecava una muralla que tancava l'accés a l'interior d'un recinte més baix de la fortalesa on els caps de les famílies de les parròquies del voltant de Montsoriu es podien refugiar en cas d'atac. A l'extrem d'aquesta muralla s'obria una porta d'accés a l'interior del recinte.
Camí fortificat del castell de Montsoriu | 25-09-2009 - 12:37:39 GMT 1 #
Troben fòssils de tortuga d´aigua de fa 3,5 milions d´anys al Camp dels Ninots :
Un equip multidisciplinari d'arqueòlegs, paleontòlegs, geòlegs i biòlegs han trobat restes de tortugues aquàtiques de fa uns 3,5 milions d'anys al jaciment del Camp dels Ninots, situat a Caldes de Malavella, durant la desena campanya anual d'excavació consecutiva, que finalitzarà avui.
El codirector de les excavacions, Bruno Gómez, va explicar que a més dels fòssils de les tortugues, que en algun cas conserven el crani i les extremitats -unes parts del cos molt fràgils la conservació de les quals és difícil-, s'han descobert restes d'unes 20 granotes i nombrosos capgrossos, peixos, tritons, ocells, insectes, i algun os aïllat de rinoceront.
Gómez ha assenyalat que els resultats de les investigacions permeten afirmar que el Camp dels Ninots és un dels millors jaciments paleontològics d'Europa, idoni per conèixer la vida animal i vegetal durant el període del pliocè.
En la campanya de l'any passat, els investigadors van desenterrar l'esquelet complet d'un tapir datat de la mateixa època, cosa que, si bé no s'ha repetit aquesta campanya, no redueix el valor de les troballes, ja que els milers d'empremtes de fulles, fruits i troncs permetran conèixer millor el paisatge de la zona fa 3,5 milions d'anys.
Gómez apunta que la zona, amb abundància d'arbres i plantes de tipus subtropical que conformaven un paisatge frondós, humit i amb un règim pluviomètric superior a l'actual, podria replicar-se no només Caldes de Malavella, sinó també en bona part de Catalunya i de la Mediterrània.
El codirector de les excavacions explica que de moment estudien la possibilitat que el jaciment es formés a causa d'algun "fenomen catastròfic", ja que la riquesa trobada i l'estat de conservació complet d'alguns esquelets fan pressuposar que els éssers vius que hi van morir ho van fer de manera ràpida i accidental.
Una de les hipòtesis és que el volcà que va originar el llac va continuar actiu un temps, i va acumular gasos fins que es va produir una fuga massiva de metà o sofre que va matar tots els éssers vius que eren a la zona.
La campanya d'excavació, que ara acaba després d'un mes de tasques, ha comptat amb especialistes provinents de Tarragona, Girona, Vigo, Burgos i Salamanca, a més d'altres països com Geòrgia, França i Algèria.
Una sonda molt profunda
De moment continuarà treballant a la zona una sonda, instal·lada aquest any, que excava el jaciment a la recerca de l'última capa del volcà que permeti conèixer-ne la profunditat, calculada al voltant dels 100 metres.
De moment la sonda ha arribat als 60 metres de profunditat, i s'espera que en les pròximes setmanes pugui conèixer-se la dimensió real del Camp dels Ninots de Caldes.
---
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya
Troben fòssils de tortuga d´aigua de fa 3,5 milions d´anys al Camp dels Ninots | 30-09-2009 - 13:01:24 GMT 1 #
Teories pseudo-científiques, per MARIA DELS ÀNGELS MARTÍN, Girona :
La Caixa ofereix l´exposició de títol: «Orígens: 5 fites en l´evolució humana». D´aquesta manera, es fa divulgadora i proselitista de la hipòtesi darwiniana segons la qual les espècies s´han originat unes d´altres per transformació progressiva, a partir d´un avantpassat comú. La teoria evolucionista manté que l´espècie és una entitat dinàmica i no estable. Aquesta hipòtesi i d´altres, no estan comprovades i són contràries a l´experiència i la lògica. De fet contenen importantíssims errors, però els seus defensors tenen tants aires de superioritat, que les presenten amb el lluent qualificatiu de científiques, quan resulta que no tenen el grau de certesa i d´evidència necessàries com perquè tinguin ple consentiment: «Si totes aquestes afirmacions no passen de ser simples hipòtesis que no poden provar-se i són contràries al coneixement i a les lleis naturals; si no tenen al seu favor més que la circumstància que per a la seva consecució fan falta milions d´anys, la qual cosa impedeix la possibilitat de comprovació, no encertem a comprendre sobre quina base científica experimental i lògica descansen les teories de la «generació espontània», «l´evolució» i la «paleontologia» per pretendre justificar a partir d´aquí l´existència de tots els éssers vius de la Naturalesa, incloent-hi l´home, per descendència genealògica uns d´altres, més o menys ramificada, a partir d´un únic antecessor comú i sense més intervenció que les forces i elements fisicoquímics de la Naturalesa». (Florencio Domínguez Garcia).
Teories pseudo-científiques | 30-09-2009 - 13:39:46 GMT 1 #
RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA PER LES COMARQUES DE L´ALT EMPORDÀ, DEL VALLESPIR I DEL RIPOLLÈS: DES DE PRATS DE MOLLÓ AL COLL D´ARES I A ROCABRUNA :
Per Josep M. MATA-PERELLÓ
ADVERTIMENT PREVI
Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es
disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas
contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.
Cal dir també, que en aquest itinerari ens trobarem davant d´alguns trams de camins
forestals en molt mal estat de conservació; per la qual cosa serà molt millor transitar a peu per
ells. .
I, finalment, en qualsevol cas, cal tenir sempre una cura molt especial de respecte a la
natura, al llarg de tot el recorregut; de l´itinerari.
BREU INTRODUCCIÓ
El recorregut del present itinerari, es desenvoluparà quasi íntegrament pel Sistema
Pirinenc; distribuint-se tant per la denominada Zona Axial del Sistema Pirinenc, com per la Zona
Sudpirenenca. A continuació, el recorregut de l´itinerari penetrarà dintre de la denominada Zona
Axial del Sistema Pirinenc, i més concretament pel Mantell del Canigó. Per aquesta unitat,
transitarà entre els voltants de Cortsaví i el Coll d´Ares.
Per d´altra banda, aquest recorregut s´efectuarà per diverses comarques catalanes. Així,
s´iniciarà a la del Vallespir (de la Regió de Perpinyà), per la qual es transitarà entre les localitats
de Prats de Molló i el Coll d´Ares.. Finalment, el recorregut continuarà per la comarca del
Ripollès (també dintre de la Regió de Girona).
OBJECTIUS FONAMENTALS D´AQUEST ITINERARI
A través d´aquest itinerari geològico-mineralògic, s´intentarán d´aconsegir els següents objectius:
1.- Observació dels Apilaments Antiforms de la Zona Axial Pirinenca (i més exactament
del Mantell del Canigó); així com dels materials paleozoics que la constitueixen, i que
fonamentalment pertanyen al Cambro-Ordovicià, a l´Ordovicià, al Silurià i al Devonià.
2.- Observació de la Zona Sudpirinenca i en concret del Mantell del Cadí (al seu sector
de Rocabruna) i que el tallarem en bona part del recorregut, i fonamentalment pels voltants del
Coll d´Ares i de Rocabruna;
3.- Visió de les relacions, i dels contactes existents entre les sots-unitats sud-pirinenques
abans esmentades, i entre elles i la zona dels Apilaments Antiforms de la Zona Axial Pirinencs.
4.- Observació dels materials neògens i quaternaris que rebleixen la Depressió del
Conflent. El recorregut transitarà molt breument per aquesta unitat
5.- Estudi de diverses mineralitzacions situades al llarg del recorregut de l´itinerari, com
les següents, d´acord amb el recorregut de l´itinerari:
5A) de les mineralitzacions filonianes (fonamentalment de Pb-Zn i de Cu), situades al terme de
la Menera (dintre de la comarca del Vallespir). Es situen sobre afloraments de l´Ordovicià, dintre
del Mantell del Cadí.
5B) i de les mineralitzacions de rebliment de cavitats d´origen kàrstic (de Ba-Cu), situades a
Rocabruna (del Ripollès, al final del mateix); així com també al terme de Prats de Molló, de la
comarca del Vallespir. En tots els casos, es troben sobre afloraments de l´Ordovicià, dintre del
Mantell del Cadí.
6.- Estudi i observació de les explotacions relacionades amb els afloraments de les
mineralitzacions acabades d´esmentar.
7.- Observació dels impactes mediambientals, produïts per les mineralitzacions anteriors;
així com de les restauracions dutes a terme, si s´han realitzat.
8.- Observació dels diferents indrets relacionats amb el patrimoni geològic i miner, que
anirem trobant al llarg del recorregut del present recorregut.
ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS
En relació amb el recorregut del present itinerari, tot i que no coneixem l´existència de
cap altre que segueixi aquest mateix recorregut, en aquest mateix sentit, hem de fer esment d´una
sèrie de recorreguts que d´una forma o d´altra enllacen amb ell. Així, farem esment de diversos
treballs del mateix autor que el present itinerari: es tracta de MATA-PERELLÓ (1995, 1996,
1997, 1998a, i 1998b). Per d´altra banda, també cal fer esment d´un altre itinerari, en part nostre:
MATA-PERELLÓ i SANZ (1993), aquest, és igualment coincident en alguns sectors amb el
recorregut del que ara presentem.
Per d´altra banda, farem esment de diversos treballs, de caràcter geològic general i regional, com són els següents: GUIMERÀ et altri (1992), i RIBA et altri (1976). També farem
esment del publicat pel SGC (1990); així com de dos treballs de caràcter regional com són els
publicats pel BRGM (1936) i per l´IGME (1994).
I, pel que fa a l´estudi de les mineralitzacions situades dintre de l´àrea per la qual discorre
l´itinerari, farem esment d´un altre treball nostre, concretament del MATA-PERELLÓ (1991).
Aquest treball, es refereix al conjunt de Catalunya, amb capítols dedicats a cada una de les
comarques que la constitueixen. També farem esment d´un treball dedicat a la comarca del
Conflent; es tracta de MATA-PERELLÓ (1993).
Tots aquests treballs, i d´altres, figuraran degudament relacionats per ordre alfabètic, i per
data de publicació, dintre de l´apartat d´aquest treball dedicat a les REFERÈNCIES
BIBLIOGRÀFIQUES, al gual ens adrecem.
RECORREGUT DE L´ITINERARI
Tot i que l´itinerari s´haurà començat per les immediacions de Prats de Molló, des d´on
ens caldrà arribar cap a la Menera, per tal d´agafar un camí que ens conduirà cap al Coll d´Ares.
Per aquest camí, poc després de deixar la darrera població esmentada, es trobarà un altre camí
(per l´esquerra), el qual ens conduirà cap a les Mines de la Menera, on farem una nova aturada, si
s´escau
Després, el recorregut es dirigirà de nou (per la pista forestal) cap al Col d´Ares, però fent
una fillola (si s´escau), per tal d´anar cap a les Mines de Can Pobill, del terme de Prats de Molló,
on es faria una nova aturada. A continuació, el recorregut continuarà cap a l´esmentat Coll
d´Ares, després d´enllaçar amb la carretera procedent de Prats de Molló, la qual es dirigeix cap a
Molló. En arribar al coll, ens caldrà agafar un camí per l´esquerra, per tal d´anar cap al proper
Coll de Vernadell. Tot seguit, des d´aquest indret es baixarà cap a la Mina de les Ferreres (de
l´àntic terme de Rocabruna, situat dintre de la comarca del Ripollès). En aquest indret
s´efrectuarà la darrera aturada del recorregut de l´itinerari, finalitzant el mateix.
DESCRIPCIÓ DE L´ITINERARI
Com de costum, estructurarem el recorregut de l´itinerari en una sèrie de PARADES (o
d´ESTACIONS), que tot seguit anirem veient. En cadascuna d´aquestes aturades farem un breu
comentari (geològic o mineralògic, segons s´escaigue), alhora que indicarem la forma d´arribarhi
en cada cas, tot partint de la parada anterior. Igualment indicarem els trets geològics més
representatius, corresponents al trànsit d´una aturada cap a la següent.
Per d´altra banda, en cada cas indicarem, entre parèntesi, el full topogràfic (a escala
1:50.000) on es troba l´aturada. En aquest cas utilitzarem dos tipus de fulls: per una banda els de
l´IGC (Instituto Geografico y Catrastal, d´Espanya), que serà relatiu als fulls: 218 (o de Molló) i
219 (o de Maçanet de Cabrenys). I per d´altra banda, utilitzarem també els de l´IGN (Institut
Geographique National, de França), que seran els següents fulls: 2349 (o de Prada), 2350 (o de Prats de Molló-la Preste), 2449 (o de Ceret) i 2450 (o d´Arles-sur-Tech).
Així doncs, la relació ordenada de les aturades que composen aquest recorregut, és la
següent:
PARADA 1. MINES DE SANT LLUIS DE PENYALS, (terme municipal de
Prats de Molló, comarca del Vallespir). (Full 219 - IGC / 2350 -del IGN).
Des de Prats de Molló, cal anar cap a la Presta i sobrepassar-la. En arribar a una corba
ascendent, cal fer la primera aturada, a menys de 3 Km de la sortida.
En tot aquest recorregut, hem anat circulant entre afloraments dels nivells esquistosos de
l´Ordovicà, i especialment dels seus nivells de naturalesa esquistosas. Aquests són també els
materials que apareixen a l´indret de l´aturada.
En aquest indret hi ha unes antigues labors mineres. En ells es volien beneficiar els
minerals de coure situats en una mineralització filoniana. Entre els minerals presents cal parlar
de: CALCOPIRITA, GALENA, PIRITA, HEMATITES i QUARS; així com de diversos
minerals d´alteració: GOETHITA, ATZURITA, MALAQUITA I CRISOCOL·LA, entre altres
minerals.
PARADA 2. MINES DE SANTA MARIA DE BILLOTS. (terme municipal de
Prats de Molló, comarca del Vallespir). (Full 219 - IGC / 2350 -del IGN).
Després de realitzar la parada anterior, cal realitzar un petit desplaçament, cap a ponent,
de menys de 1 Km. En arribar a les Mines de Santa Maria de Billots, farem una nova aturada, a
uns 2 Km de l´anterior.
En tot aquest recorregut, hem anat circulant entre afloraments dels nivells esquistosos de
l´Ordovicà, i especialment dels seus nivells de naturalesa esquistosas. Aquests són també els
materials que apareixen a l´indret de l´aturada.
En aquest indret hi ha unes antigues labors mineres , molt semblants a les anteriors, amb
els mateixos minerals.
PARADA 3. MINES DE GAFALLOPS, O DE LA MENERA (terme municipal
de la Menera, comarca del Vallespir). (Full 219 - IGC / 2350 -del IGN).
Des de Prats de Molló, cal anar cap a la Menera. Haurem de sobrepassar aquest poble,
per tal de continuar el recorregut, per camí que es dirigeix al Santuari de la Mare de deu del
Corral, fins a trobar (per l´esquerra) el camí que accedeix a les mines, tot remuntant el Barranc
del Coll de Malrems, on es troben les antigues explotacions. Aquestes mines es troben a uns 200-
300m de l´inici del camí. Així, des de la parada anterior, haurem efectuat un recorregut proper
als 30 Km.
Tot aquest recorregut, a l´igual que el que hem fet a la parada anterior, hem anat circulant
entre afloraments dels nivells esquistosos de l´Ordovicà, i especialment dels seus nivells de
naturalesa esquistosas.
Les mines, dedicades temps enllà al benefici dels minerals de Pb i de Zn, es relacionen
amb mineralitzacions filonianes, de direcció NW-SE, que encaixen entre els materials
esquistosos de l´Ordovicià. Tot i així, ara aquests materials pertanyen al Mantell del Cadí, ja que
en aquest recorregut hem creuat l´encavalcament del Mantell del Canigó. sobre l´anterior.
Els minerals presents són: ESFALERITA, GALENA, MARCASSITA i PIRITA. Com a
minerals d´alteració es troben: GOETHITA (limonítica), CERUSSITA, SMITHSONITA,
ANGLESITA i MELANTERITA. Altres minerals presents són: CALCITA, BARITINA i
QUARS.
Actualment les mines es troben en precari estat de conservació, i solament es pot entrar a
la darrera de les moines, situada a ma esquerra del barranc, tot pujant.
PARADA 4 - CONDICIONAL MINES DE COURE DE CAN POBILL, (terme de
Prats de Molló, comarca del Vallespir). (Full 218-IGC / 2350 -IGN).
Des de la parada anterior, cal retornar cap al camí que condueix cap a la Mare de Deu
del Corral, i cap al Coll d´Ares. Més endavant (després de sobrepassar el santuari ), ens caldrà
agafar el camí que ascendeix cap a Can Pobill. Prop del Vall d´Arques, i per sobre de la casa,
es troba una antiga mina, on efectuarem la present aturada. Així, des de la parada anterior, ens
haurà calgut fer un recorregut proper als 5 Km, per tal d´arribar on ara som.
En aquest recorregut, haurem continuat trobant els materials ja esmentats a les dues
parades anteriors, i que pertanyen a l´Ordovicià. També són els que apareixen a l´indret de la
mineralització, en contacte amb els nivells rogencs del Garumnià.
La mina es relaciona amb unes mineralitzacions semblants a les que veurem a la
propera aturada; tot i això aquí són en part filonianes (de direcció NW-SE), trobant-se
encaixades entre els materials paleozoics de l´Ordovicià, del Mantell del Cadí.
Entre els minerals primaris presents, farem esment dels següents: BUORNONITA,
CALCOPIRITA, PIRITA; els qual es troben acompanyats de: CALCITA, BARITINA i QUARS.,
entre molts altres minerals
Per d´altra banda, entre els abundants minerals d´alteració presents que s’hi troben,
farem esment dels següents: CUPRITA, GOETHITA (limonítica), HEMATITES, PIROLUSITA
(dendrítica), TENORITA, ATZURITA, MALAQUITA, ORICALCITA, CALCANTINA i
CRISOCOL·LA.
Entre els minerals presents, els més abundants són els de coure, tant els sulfurs com els
d´alteració. Cal dir, que aquests van ésser els minerals que es van intentar d´explotar.
PARADA 5. MINES DE LES FERRERES DE ROCABRUNA, (Rocabruna,
abans del terme de Beget a la comarca de la Garrotxa; i actualment del de
Camprodón, comarca del Ripollès). (Full 218-IGC / 2350-IGN).
Des de la parada anterior, cal retornar cap al camí que condueix cap al Coll d´Ares. Per
aquest camí ascendent, s´arribarà aviat a la carretera D-115, i tot seguit a l´esmentat coll, situat
sobre la carretera D-115 i la C-151 (la qual uneix Camprodón amb Prats de Molló). En aquest
indrets del coll es troba la línia divisòria entre les comarques del Ripollès i del Vallespir. En
arribar al coll acabat d´esmentar, cal anar a peu cap el Coll de Vernadell, en un recorregut proper
a 1 Km. Tot seguit, des d´aquest darrer coll, cal baixar cap a les properes Mines de les Ferreres,
situades a uns 10 minuts de recorregut. Així, des de l´inici del recorregut, i per tal d´arribar dins
aquest indret, ens caldrà fer un recorregut proper als 12 Km.
En aquest recorregut, haurem continuat trobant els materials ja esmentats a les dues
parades anteriors, i que pertanyen a l´Ordovicià. També aquests materials són els que apareixen a
l´indret de la mineralització, en contacte amb els nivells rogencs del Garumnià.
Les mines es localitzen sobre mineralitzacions de rebliment de cavitats d´origen kàrstic, i
que es troben localitzades sobre uns afloraments de nivells carbonatats de l´Ordovicià. Aquests
nivells es troben en contacte discordants amb altres materials, de caràcter detrític que els
cobreixen, i que pertanyen al Garumnià, Uns i altres materials pertanyen al Mantell del Cadí.
Entre els minerals presents, cal fer esment dels següents: CALCOPIRITA,
CALCOSINA, ESTIBINA, GALENA, PIRITA, TENNANTITA, TETRAEDRITA,
GOETHITA (sempre terrosa i limonítica), HEMATITES (terròs), PIROLUSITA (dendrítica),
FLUORITA (indicis), ATZURITA, CALCITA, MALAQUITA, BARITINA, CALCANTITA I
QUARS.
De tots ells, els minerals més abundants són els de coure (en especial la calcopirita i els
coures grisos); així com la baritina. També són molt abundants les alteracions dels minerals de
coure, com és el cas dels dos carbonats d´aquest metall.
EN AQUEST INDRET FINALITZA EL RECORREGUT DE L´ITINERARI
BIBLIOGRAFIA
BRGM (1936).- Carte Géologique de la France (1/80.000). Feuille 257 (Prades), 2eme Edition,
Bureau Recher. Géolog. et Minières, Orleans, France
GUIMERÀ, J. et altri. (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol. 2, 547
pag. Enciclopèdia Catalana, S.A., Barcelona
IGME (1994).- Maqpa Geológico de España a escala 1:50.000 (20 Sèrie). Fulla i memòria n1
219 (Maçanet de Cabrenys). Ins. Tecnol. GeoMinero de España. Madrid
MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències,
t. XCIII. Institut d´Estudis Catalans. Barcelona
MATA-PERELLÓ, J.M. (1995).- Itinerari Geològico - Mineralògic pel Ripollès, pel Vallespir
i pel Rosselló: de Molló a la Bastida. Xaragall, sèrie B, n1 14, 10 pàgines. Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M. (1996).- Itinerari geològico - Mineralògic pel Vallespir: des de Prats
de Molló a la Bastida. Apunts 1996, 7 pàgines. Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M. (1997).- Recerca geològica i minera per les comarques del Ripollès,
del Vallespir i del Rosselló: des de Molló a la Menera i a Bastida. Algeps, sèrie B, n1 59, 9
pàgines. Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M. (1998a).- Recerca geològica i mineralògica per les comarques de
l´Alt Empordà, del Vallespir i del Conflent: des del Pont de Molins i la Vajol a l´Avetera i a
Finestret. Inèdit. 11 pag Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M. (1998b).- Recerca geològica i mineralògica per les comarques del
Vallespir i del Ripollès: des de Costoja a l´Avetera i des de la Menera a Rocabruna. Inèdit. 11
pag Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J. (1993).- Guia de Identificación de
Minerales, adaptada fundamentalmente a la Península Ibérica. Parcir, Edicions Selectes. 205
pàgines. Manresa
RIBA ARDERIU, O. Et altri. (1976).- Geografía Física dels Països Catalans. Edit Ketres, 210
pàgines. Barcelona
SGC (1990).- Mapa Geològic de Catalunya a escala 1:250.000, Servei Geològic de Catalunya
(Inst. Cartògraf. de Catalunya). Barcelona
---
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya
RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA PER LES COMARQUES DE L´ALT EMPORDÀ, DEL VALLESPIR I DEL RIPOLLÈS: DES DE PRATS DE MOLLÓ AL COLL D´ARES I A ROCABRUNA | 05-10-2009 - 10:22:32 GMT 1 #
Tanquen el poblat neolític de la Draga després de 4 incendis provocats :
BANYOLES | ANNA TARRÉS L'última vegada que algú va decidir cremar les cabanes del parc neolític de la Draga de Banyoles -la matinada del 28 de gener d'aquest any- va ser clau i determinant perquè l'Ajuntament i, en concret, l'àrea de Cultura, decidís fer un pas en la protecció d'aquest jaciment que forma part del patrimoni municipal. Si l'any 2006 es van millorar les càmeres de vigilància instal·lades a la zona, aquesta vegada el consistori banyolí aposta per una mesura dissuasiva que dificulti l'accés al recinte i ha aprovat inicialment a través de Junta de Govern Local el projecte d'instal·lació d'una tanca al poblat neolític.
Segons va explicar la regidora de Cultura, Núria Carreras, conscient que una tanca no impedirà l'accés a l'interior de qui realment tingui intencions de fer algun desperfecte, el consistori ha pres aquesta decisió per tal de millorar la seguretat a la zona i evitar la reconstrucció de les cabanes cada vegada que algú decideix cremar-les. Cal recordar que des de la seva instal·lació, l'any 2003, ja s'han cremat quatre vegades. Les dues primeres, el mateix 2003; la següent, a finals de l'octubre de 2006 i la més recent, a principis d'aquest any, el 28 de gener.
La intenció és la de col·locar una tanca que perfili el jaciment aprofitant la tanca que ja existeix actualment. Carreras va explicar que en algun punt aquesta tanca serà doble i que al mig de les dues barreres es plantarà vegetació alta i que en dificulti encara més la transgressió. De fet, la regidora va traslladar la sensiblitat d'aquesta mesura i s'intentarà impactar visualment al mínim possible. La redacció del projecte, aprovada inicialment per l'Ajuntament fa un parell de setmanes, ha suposat una despesa de gairebé 37.460 euros.
La regidora va explicar que juntament amb aquesta primera fase, la de la tanca, s'ha determinat la disposició de diversos elements que complementaran l'espai i que són necessaris per a un servei millor. Es tracta d'uns lavabos i unes piques. Precisament, aquesta segona part, era la que s'estava plantejant a l'Ajuntament quan es van cremar al gener altra vegada les cabanes, però el foc provocat va reorientar el projecte i es va prioritzar la protecció del poblat. Aquest nou element no es podrà començarà fins l'any que ve.
Tanquen el poblat neolític de la Draga després de 4 incendis provocats | 10-10-2009 - 09:48:15 GMT 1 #