PromoCaixa, del grup La Caixa
Josep Duran i Girona, Castrumvell del Mont, Garrotxa (Girona): PromoCaixa, del grup La Caixa.-La Generalitat de Catalunya pagarà la meitat del cost dels ordinadors portàtils a la Caixa que adquiriran les famílies dels alumnes involucrats en el pla de digitalització que ha impulsat i que s'aplicarà aquest curs com a prova pilot no només a secundària, com estava previst, sinó també a primària. L'Administració catalana costejarà 30 euros de la compra de les llicències d'ús dels llibres de text en forma digital. El model d'ordinador homologat que es preveu generalitzar és el Toshiba NB200, amb boot dual de Linkat i Windows XP Pro, versió en català, amb el programari ofimàtic Open Office i Microsoft Office 2007. El Departament d´Educació de la Generalitat de Catalunya ha confiat a la l'empresa PromoCaixa, del grup La Caixa de les hipoteques inmobiliaries, com canal de compra i subministrament dels equips, mentre que seran els centres els que realitzaran la selecció de les editorials i la compra de les llicències de manera autònoma. Els alumnes i les famílies seran els responsables del manteniment dels ordinadors, que disposaran d'un control antirobatori. En arrencar el curs, el 14 de setembre, 6.000 alumnes del primer cicle de secundària comptaran amb ordinadors portàtils de PromoCaixa, del grup La Caixa , 1.800.000 € = 298.800.000 milions Pta. La segona fase, tindrà lloc el gener del 2010, 27.000 alumnes més comptaran també amb un ordenador de PromoCaixa, 27000 x 300 = 8.100.000 € ( 1.344.600.000 milions Pta). 
El projecte, que la Generalitat de Cataluña (PSC-PSOE ICV-EUiA ERC) es presenta com la versió a Catalunya del que llança el Govern "socialista" de Zapatero, preveu que fins a 33.000 alumnes de 325 centres educatius disposin el gener del 2010 d'un ordinador portàtil, que costarà 300 euros -dels quals les famílies pagaran 150 euros-, com a manera d'estendre l'ús de les tecnologies en l'educació.
Meneame
del.icio.us
ARGELAGUER Juan R. Lejarza
Consell Assessor del Servei d’Estudis de ”la Caixa”
El Consell Assessor del Servei d’Estudis el formen actualment els següents professors:
Prof. Manuel Castells, Research Professor, Universitat Oberta de Catalunya. University of Southern California
Prof. Antonio Ciccone, Professor of Economics, ICREA – Universitat Pompeu Fabra
Prof. Luis Garicano, Professor of Economics, London School of Economics
Prof. Josefina Gómez Mendoza, Professor of Geography, Universidad Autónoma de Madrid
Prof. Mauro F. Guillén, Professor of Organizations and Economic Sociology, Wharton School, University of Pennsylvania
Prof. Inés Macho-Stadler, Professor of Economics, Universitat Autònoma de Barcelona
Prof. Massimo Motta, Dean Barcelona GSE
Prof. Ginés de Rus, Professor of Applied Economics, Universidad de Las Palmas de Gran Canaria
Prof. Robert Tornabell, Professor emeritus of Management and Finance, ESADE Business School
Prof. Jaume Ventura, Research Professor, Centre de Recerca en Economia Internacional (CREI) - Universitat Pompeu Fabra
Consejeros del Consejo:
Isidre Fainé Casas. Presidente
Juan Mª Nin Genova. Vicepresidente
Isabel Estapé Tous. Consejera
Salvador Gabarró Serra. Consejero
Susana Gallardo Torrededia. Consejera
Javier Godó Muntañola. Consejero
Gonzalo Gortázar Rotaeche. Consejero
Immaculada Juan Franch. Consejera
David K. P. Li.
Consejero
Maria Dolors Llobet Maria. Consejera
Jordi Mercader Miró. Consejero
Alain Minc.
Consejero
Miquel Noguer Planas. Consejero
Rodrigo de Rato Figaredo. Consejero
Manuel Raventós Negra. Consejero
Juan Rosell Lastortras. Consejero
Xavier Vives Torrents. Consejero
Alejandro García-Bragado Dalmau. Secretario no consejero
Adolfo Feijóo Rey. Vicesecretario no consejero
Consejeros del Consejo | 06-09-2009 - 18:14:08 GMT 1 #
Información legal sobre Promocaixa S.A.
PromoCaixa, Societat Anónima
NIF A-58481730
Avenida Diagonal, 621-629 · 08028 · España
Registro Mercantil de Barcelona
Hoja 114221, folio 52, libro 8567, volumen 9373.
Adaptación a la LSA: Incripción 3ª del folio 50420
Teléfono: 902 457 223
Productos
PromoCaixa
Informática Televisores Conjuntos de televisor + ordenador Imagen y sonido Hogar Fitness y ocio Joyas y relojes
89,05 €
al mes en 12 cuotas
TAE 12,68%
PVP 999,00 €
Portátil HP Pavilion dv6-1290es
Regalo: Maletín HP
106,88
al mes en 12 cuotas
TAE 12,68%
PVP 1.199,00 €
Alianza grapas oro blanco Bernat Rubí
38,83
al mes en 18 cuotas
TAE 0,00%
PVP 699,00 €
Bicicleta plegable Dahon MU P8
65,88
al mes en 12 cuotas
TAE 12,68%
PVP 739,00 €
Cámara Reflex Digital Canon EOS 450D
27,72
al mes en 18 cuotas
TAE 0,00%
PVP 499,00 €
Aspirador iRobot® Roomba® 562
54,29
al mes en 12 cuotas
TAE 12,68%
PVP 609,00 €
Teléfono Nokia N97
Robot de cocina Taurus Mycook
10 velocidades + turbo (incluye velocidad de sofrito)
Función especial para amasar.
Sistema de calentamiento por inducción (calor uniforme, calentamiento muy rápido y control de temperatura).
Potencia: 1.600 (1.000 + 600) W
Motor: De 100 a 8.500 rpm
Temperatura: 120º
Balanza: Hasta 5 kg
Vaso: 2 litros
incluye: DVD con presentación del producto y sus accesorios, funciones y descripción de la puesta en marcha y utilización
Cafetera para cápsulas Arezzo de regalo
Extracción automática de cápsulas
Depósito para agua extraíble de 1 litro
Bandeja extraíble para el goteo
Presión de la bomba: 19 bar
4 tipos de café Coffeemotion: suave, intenso, largo, descafeinado
Garantía: 2 años
Recibirás 1.000 Puntos Estrella de regalo, si perteneces al programa Nómina multiEstrella, por la compra de este producto. El abono de puntos se realizará 10 días hábiles después de la recepción del pedido. Para más información consulta las condiciones del programa.
Freidora Tefal Actifry
Permite freír 1 kg de alimentos con una cucharada de aceite
Tecnología patentada: la circulación de aire caliente en el interior del aparato junto con la pala giratoria asegura una cocción perfecta de los alimentos
Pago con tarjeta ”la Caixa”:
17,74
al mes en 12 cuotas* o pago único
TAE 12,68% P.V.P.199,00 €
(*) Forma de pago exclusiva para las tarjetas de "la Caixa" que acepten fraccionamiento.
Recipiente de cocción antiadherente y extraíble
Temporizador: 99 minutos
Fácil de limpiar: tapa y recipiente de cocción desmontables aptos para lavavajillas
Aceite nuevo y no reutilizado en cada cocción
Multitud de recetas sanas y deliciosas: gambas, carne, pollo, verduras, pescado, salsas, etc.
Información legal sobre Promocaixa S.A. | 06-09-2009 - 19:40:53 GMT 1 #
PromoCaixa, del grupo La Caixa ;
La Generalitat de Catalunya pagará la mitad del coste de los ordenadores portátiles a la Caixa que adquirirán las familias de los alumnos involucrados en el plan de digitalización que ha impulsado y que se aplicará este curso como prueba piloto no sólo a secundaria, como estaba previsto, sino también a primaria. El proyecto, que la Generalitat de Cataluña (PSC-PSOE ICV-EUiA ERC) se presenta como la versión en Catalunya del que lanza el Gobierno "socialista" de Zapatero, prevé que hasta 33.000 alumnos de 325 centros educativos dispongan el enero del 2010 de un ordenador portátil, que costará 300 euros -de los cuales las familias pagarán 150 euros-, como manera de extender el uso de las tecnologías en la educación. La Administración catalana pagará 30 euros de la compra de las licencias de uso de los libros de texto en forma digital. El modelo de ordenador homologado que se prevé generalizar es el Toshiba N. B.200, con boot dual de Linkat y Windows XP Pro, versión en catalán, con el software ofimàtic Open Office y Microsoft Office 2007. El Departamento de Educación de la Generalitat de Catalunya ha confiado a la la empresa PromoCaixa, del grupo La Caixa de las hipotecas inmobiliarias, como canal de compra y suministro de los equipos, mientras que serán los centros los que realizarán la selección de las editoriales y la compra de las licencias de manera autónoma. Los alumnos y las familias serán los responsables del mantenimiento de los ordenadores, que dispondrán de un control antirobó. Al arrancar el curso, el 14 de septiembre, 6.000 alumnos del primer ciclo de secundaria contarán con ordenadores portátiles de PromoCaixa, del grupo La Caixa , 1.800.000 € = 298.800.000 millones Pta. La segunda fase, tendrá lugar el enero del 2010, 27.000 alumnos más contarán también con un ordenador de PromoCaixa, 27000 x 300 = 8.100.000 € ( 1.344.600.000 millones Pta).
PromoCaixa, del grupo La Caixa | 07-09-2009 - 19:29:20 GMT 1 #
Pagarés per 59´4 milions € :
La Generalitat de Catalunya (PSC-PSOE ICV-EUiA ERC) ha adjudicat, a través de subhasta ordinària, pagarés per un total de 59,4 milions d'euros. Banc Sabadell i la Caixa s'han adjudicat 23,1 milions d'euros amb un tipus marginal del 0,825% i venciment a tres mesos. Per al període de sis mesos, La Caixa i Ahorro Corporación Financiera han estat les adjudicatàries de 16,3 milions d'euros. Finalment, Banc Sabadell s'ha adjudicat un total de 20 milions d'euros.
Pagarés per 59´4 milions € | 08-09-2009 - 11:47:03 GMT 1 #
Corrupcion o hábito
Alberto Moncada
La costumbre de la clase dominante de apropiarse de lo público, de no distinguir entre lo público y lo privado viene de muy atrás. Al fortalecerse la democracia capitalista, a comienzos del siglo diecinueve, ocupar el Estado era la tendencia natural de los ricos que, incluso, cuando el resultado de unas elecciones no les gustaba, recurrían a los militares para anularlas. Lo vimos en España en 1936. La clase dominante ha hecho gala de dominar al Ejército, a la Judicatura, a los políticos, además del sistema financiero que les pertenece por derecho propio. En el sistema europeo, los ricos tienden a ser empresarios pero también políticos. En el americano, se conforman con controlar a los políticos mediante la financiación de las elecciones. A ningún americano rico le apetece ser político, actúan por interposición.
Las alianzas para hacer dinero, para controlar lo público empiezan muy pronto en cada generación, en el colegio. Los pupitres adosados de Aznar y Villalonga en el colegio madrileño del Pilar se repitieron, años más tarde, en las aulas del Opus en Somosaguas con Agag y su cuadrilla. E inmediatamente en las alianzas matrimoniales. Los chicos se casan con chicas de su clase. Una hija de banquero con un abogado del Estado, dos hijos de políticos entre sí. La clase es factor determinante del amor.
La naturalidad con la que la clase dominante actúa en política en su propio beneficio es asombrosa. Un compañero mío, que fue ministro con la UCD, tenía cinco coches oficiales a la vez al servicio de su familia. Pero esto es sólo una anécdota. La clase dominante urde alianzas utilizando las oportunidades políticas. El caso ejemplar es la fracasada inversión inmobiliaria. Ayuntamientos autorizando la construcción donde no corresponde, autorizando alturas y otras formas de burlar la ley han sido la norma en la actual corrupción. Y los contratos administrativos que ejemplifican cómo una empresa del grupo Correa recibía la organización de los actos del Partido Popular por consigna del partido. Entre otras muchas chapuzas, hoy bajo el foco y la atención de la justicia. Tampoco el PSOE se libra. Los socialistas se han incorporado a la corrupción de otra manera, con menor intensidad, pero han terminado haciendo lo mismo, especialmente, en el caso Filesa, para compensar un sistema de financiación electoral que favorece a los partidos de los ricos. Tampoco es que el gobierno Zapatero sea muy socialista, todo lo más socialdemócrata, amigo de los bancos, de un Botín cuyo apellido lo dice todo y que se libró de la justicia en su día por tener buenos abogados. Hasta hay un abogado formado en el Opus, que se especializa en defender sinvergüenzas.
Yo entiendo que la trama Correa no se reduce a dar comisiones a los políticos, en comprar favores a cambio de regalos y de dinero. Yo creo que también implica el mismo modo de financiación que representó Filesa. Y por ello se hace necesario una reforma del sistema electoral, a la europea, que lo impida y que, de paso, impida que partidos como Izquierda Unida necesiten tres veces más votantes que el PP o el PSOE para conseguir un diputado.
La presente crisis económica, urdida por los errores y la avaricia de los dueños del poder financiero, está produciendo una deslegitimación de esa forma de operar. Las gentes corrientes se van dando cuenta de que no basta votar para consolidar y perfeccionar la democracia. El sistema vigente nos quiere más consumidores que ciudadanos, más audiencia televisiva que actores políticos. Pero la dificultad para consumir y la necesidad de buscar trabajo nos está haciendo cambiar, nos está impulsando a no dejar las cosas en manos de los poderosos, como hacíamos hasta ahora mismo.
Alberto Moncada es sociólogo
---
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya
Corrupcion o hábito | 08-09-2009 - 12:23:06 GMT 1 #
El conseller Maragall diu que 300 centres comptaran amb ordinadors portàtils a les aules :
El Departament d’Educació posa en marxa el Projecte 1:1 de digitalització de les aules. A partir del 14 de setembre, 325 centres tindran connexió a una xarxa Wi-Fi a les aules, 33.310 alumnes disposaran d’un ordinador portàtil propi i 4.800 docents rebran fotmació sobre la utilització de les tecnologies de la informació com a instrument pedagògic a l’aula. Aquests centres impartiran més del 75 % de les matèries mitjançant els continguts digitals que substitueixen els llibres de text.
Educació finança el Projecte amb 15 milions d’euros i el Ministeri d’Educació i Universitats hi afegeix el finançament procedent del Plan escuela 2.0. El Departament subvenciona les famílies amb 150 euros per a la compra dels ordinadors. El Projecte s’havia previst per a un centenar de centres de secundària, però finalment arriba a 325 centres, 125 dels quals són de primària.
El conseller Maragall diu que 300 centres comptaran amb ordinadors portàtils a les aules | 08-09-2009 - 16:25:22 GMT 1 #
Més impostos, per JOSEP PUIGGROS GAFAROT, PALAMÓS (GIRONA) :
Ja hi som! els nostres amics de progrés ens volem apujar els impostos, i com passa amb tots els polítics es creuen que estan tres centímetres per sobre de la resta de pobres mortals i que ens empassem tot el que ens vulguin abocar. Ens volen fer creure que carregaran sobre els que més tenen, tal com va proclamar una representant d'ICV. Doncs, no senyors! La crisi, com sempre la pagarem la classe mitjana, i potser també la classe treballadora (els que treballin, naturalment). Per què? Per una raó molt senzilla, perquè som moltíssims més, i és allà on es pot exprèmer més la llimona. Les grans fortunes estan a bon resguard amb el Simcav (societats d'inversió) 1% de tributació, la gran majoria de nosaltres 18% per ara, amb la puja ja en parlarem.
Ja sabem que el nostre màxim representant en l'àmbit de l'Estat és un mentider crònic i qui representa el nostre país és un murri envoltat d'ineptes, també sabem que l'oposició està més preocupada per aconseguir el poder que per buscar solucions, tots es vendrien per un grapat de vots i com que som una colla de babaus ens clavaran una vegada més perquè amb l'excusa d'obra social ells puguin dir que es preocupen de nosaltres, quan en realitat el que defensen són els seus interessos personals. Senyors, amb aquesta gent vénen ganes de desaparèixer i anar-se'n a una illa deserta.
Més impostos | 09-09-2009 - 07:08:18 GMT 1 #
El pago de portátiles, por XAVIER GUIAMET | Barcelona :
Una vez más, el hecho diferencial catalán se deja notar en nuestra cartera. Los insolidarios catalanes vamos a ser los únicos en pagar los 150 € por el portátil de nuestros hijos. Y yo me pregunto, ¿ese dinero va a servir para pagar el ordenador del resto de españoles? ¿O es que un cuñado de alguien del "tripartit" tiene una fábrica de portátiles?
Señores, las cosas a veces son tan sencillas que las tenemos delante de nuestros propios ojos y no las vemos. Pero, por no protestar, tenemos lo que nos merecemos. Yo solamente puedo decir una cosa: ¡que nadie pague el portátil!
El pago de portátiles | 11-09-2009 - 02:39:43 GMT 1 #
Toshiba NB-200
Característiques
PROCESSADOR: Intel Atom N270 (1.6 GHz, FSB 533 MHz - Intel 945GSE + ICH7M
MEMÒRIA: 1 GB DDR2 533 MHz
PANTALLA: Pantalla Trubrite amb tecnologia LED 10.1" WSVGA 1024 x 600, 200 NIT
DISC DUR: 160GB SATA 5400rpm amb sistema de protecció de disc (sensor de moviment 3D que aparca els capçals en cas de caiguda)
PROCESSADOR GRÀFIC: Intel GMA950 (945GSE) de fins a 224 MB de memòria compartida
TECLAT: Teclat compacte (93% de teclat normal) amb tecles de major mida (19 mm)
RATOLÍ: Touch Pad integrat
COMUNICACIONS: Ethernet 10/100 , Wi-Fi 802.11 b/g
CÀMERA: Webcam VGA (640 x 480)
SO: Sistema de so Realtek
PORTS: 3 x USB 2.0 (1 d'ells Sleep & Charge), RJ45, monitor extern (VGA), auriculars estèreo, micròfon
INTERFÍCIES TARGETES: ranura multitargeta 2 en 1 (SD, MMC)
ALIMENTACIÓ: Bateria de 6 cel·les, 5800 mA, 10.8 V - Autonomia de fins a 8h. Adaptador de corrent alterna compacte i lleuger de 30 W
SEGURETAT FÍSICA: ranura per a cable de seguretat Kensington
MIDES: 263 x 211,5 x 25,4/32,25 mm
PES: 1.3 Kg
GARANTIA: 2 anys de garantia amb recollida i lliurament a domicili i 1 any d'assegurança de ruptura de pantalla
Programari
Sistemes operatius en boot dual:
Microsoft Windows XP Professional amb programari ofimàtic Office
Linkat amb programari ofimàtic Open Office
Aplicació de recuperació del sistema (HDD)
Programari de monitorització, actualització de software i control antirobatori.
Manteniment i Supervisió
Les famílies, a la carta de pagament o al formulari de recepció han de signar una autorització per a que l'ordinador sigui supervisat i gestionat telemàticament a fi d’atendre els objectius del projecte
En front a un possible furt, el PC disposa de diversos mecanismes de reacció:
un sistema de detecció i localització del PC
un sistema de píndola letal autoactivable o desencadenable en remot
La caixa en la que es lliura el PC inclou una carta del fabricant que...
serveix de certificat oficial de lliurament (que pot ser sol·licitada pel Servei Tècnic)
confirma la garantia de 2 anys esmentada més amunt
explica com posar-se en contacte amb el servei tècnic autoritzat
i com funciona la solució i eventual reparació de l'equip
Generalitat de Catalunya Departament d’Educació
#
Formulari de recepció d’equipament. Projecte 1x1
Dades del centre
Nom Codi del centre
X
Municipi Codi postal
X
Dades de l’alumne/a
Nom
A
Adreça (tipus de via, nom del carrer i número)
A
Codi postal
A
Dades del pare, mare o tutor/a legal
Nom
A
DNI / NIE / Passaport Telèfon Adreça electrònica
A
Declaro que sóc el pare, mare o tutor/a legal del menor a qui fa referència aquest document, que en tinc la pàtria potestat i la representació legal, que estic plenament facultat per donar el meu consentiment i que el dono per tal que l’ús i la ubicació de l’ordinador adquirit mitjançant aquest pagament sigui supervisat i gestionat telemàticament a fi d’atendre els objectius del projecte d’innovació en què té previst participar el menor; també dono el consentiment perquè totes les dades referents al menor siguin tractades amb els criteris de confidencialitat definits en la Llei orgànica 15/1999, de protecció de dades de caràcter personal (LOPD).
Rebut i autorització per a supervisió i gestió de l’ordinador
He rebut un Ordinador Toshiba NB 200, destinat a l’ús exclusiu de l’alumne/a a què fa referència aquest document, que participa en el “Projecte 1x1” d’innovació pedagògica del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, amb cofinançament del projecte “Escuela 2.0” del Ministeri d’Educació.
Signatura
Lloc i data A
003Y191BB
Características del TOSHIBA NB 200 10Z
Sistema operativo: Windows® XP Home Original 32-bit Edition (pre-instalado)
Procesador: Procesador Intel® Atom™ N280 | Velocidad de reloj : 1.66 GHz | Front Side Bus : 667 MHz | Caché de segundo nivel : 512 KB
Memoria principal: 1,024 MB | Máxima expansión : 2,048 MB | Tecnología : DDR2 RAM (800 MHz)
Disco duro: 160 GB
Pantalla: 10.1 " | Pantalla Toshiba TruBrite® WSVGA TFT con retroiluminación LED
Adaptador Gráfico: Intel® | Mobile Intel® GMA 950
Batería: Duración máxima : up to 9h05min (Mobile Mark™ 2007)
Dimensiones físicas: Peso : desde 1.33 kg | An x F x Al : 263 x 211.5 x 25.4 (frontal) / 32.25 (posterior) mm
Comunicaciones sin cables: Tecnología inalámbrica : Bluetooth® | Tecnología inalámbrica : Wireless LAN
Toshiba EasyMedia: Toshiba ConfigFree™ | Bluetooth® 2.1 con EDR | McAfee® Internet Security Suite - Toshiba Edition | Smart Display Support | Webcam y micrófono integrados | Diversity Antenna | USB Sleep-and-Charge | Ranura multitarjetas integrada
Características especiales: Compatible con SM BIOS | ENERGY STAR qualified computer | WebCam VGA integrada para VideoIP | Tecnología Intel® SpeedStep® mejorada | Micrófono integrado para voz sobre IP | Soporte Audio HD
---
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Promocaixa LaCaixa
Toshiba NB-200 | 11-09-2009 - 03:02:15 GMT 1 #
El negocio de la educación :
El gran problema con “el negocio de la educación” esta en la corrupción. En otros mercados son las empresas las que tratan de posicionar sus productos directamente con el consumidor. En el mercado de la educación, es el gobierno quien decide que tecnologías comprar (Toshiba NB-200) para sus ciudadanos con dinero público. Esto es un problema porque se presta a actos de corrupción multimillonarios. Las grandes empresas hacen todo lo posible para convencer a los politicos de que sus producos son los indicados.
¿Cuanto falta para incrustar publicidad en los materiales educativos?
Actualmente la educación representa un gigantesco mercado a nivel mundial. Este mercado no solamente es tecnológico tambien es un nuevo nicho de mercado publicitario. Bajo ese velo “educativo” las empresas están deseosas de saturar el salón de clases con publicidad disfrazada de contenido educativo con dos fines. 1). Posicionar sus marcas, 2). Deducir impuestos. Es tanto el dinero que esta en juego que las leyes del mercado podrían sumergir a la educación en una carrera comercial hacia abajo. Una educación chatarra.
Del mismo modo que en otros siglos la religión se interesó en controlar la ideología educativa, en nuestro siglo XXI existe una lucha entre las empresas por controlarla comercialmente. Es nuestro deber enseñar en las escuelas que educación no es un negocio, es un derecho humano.
Los grupos económicos, siempre alertas a los negocios que puedan dar ganancias, descubren que en el campo de la educación se manejan miles de millones, como antes era el caso de las jubilaciones o el transporte, y que en gran medida se encuentran en manos del Estado. Que ademas promete ser un campo en el cual hay mucho margen para introducir tecnología, es decir recursos que naturalmente se venden. Entonces: si la educación se presenta como un campo de negocios la conclusión es: hay que apoderarse de la educación!!!
El negocio de la educación | 11-09-2009 - 03:19:45 GMT 1 #
Inici del curs escolar 2009-2010 :
La sensació de neguit es va apoderar ahir d'alguns centres escolars de les comarques de Girona. Els últims nomenaments de professorat interí i substitucions que havien d'acabar de configurar les plantilles de docents va portar de bòlit a diferents equips directius. El telèfon no va parar de sonar i els candidats, a mesura que van anar passant les hores es van anar confirmant i cabant de lligar la plantilla de docents. No obstant, els sindicats, CCOO i USTEC-STEs, van alertar que a la província de Girona falten 800 professors. La resposta immediata del departament d'Educació va ser que negar la retallada. Asseguren que s'ha resolt amb la incorporació de professors que estaven amb llicències d'estudi o en comitès de servei.
Els sindicats xifren en 1.500, "com a mínim", la quantitat de docents que faltaran enguany al sistema educatiu català. CCOO i USTEC-STEs van denunciar que el cos de docents ha crescut només en 170 persones, malgrat la població escolar ho ha fet en 24.000 alumnes, i van assegurar que els nomenaments telemàtics "han funcionat molt malament". Al 20% dels centres "encara estan esperant docents", va explicar la portaveu d'Educació de CCOO, Montse Ros. Per la seva banda, des del Departament neguen la retallada i asseguren que l'augment d'alumnes s'ha resolt recorrent a professors que estaven desenvolupant d'altres tasques. La xifra d'USTEC-STEs i la de CCOO coincideixen. Unes xifres que surten després de tenir en compte l'augment de població escolar que enguany ha rebut Catalunya, 24.000 alumnes, i comparar-lo amb l'augment de docents facilitat des del departament, 170 mestres. A Girona aquest augment de l'alumnat ha estat de 3.000 alumnes. Mentre que l'augment del professorat ha estat de 239 docents. Al departament aquests càlculs no han fet molta gràcia. Segons Educació l'augment de la població escolar està ben resolt i el cos de docents ha crescut proporcionalment a la població escolar. L'increment de mestres surt de la suma dels 170 membres que compten els sindicats més els que estaven l'any passat lluny de les aules, amb llicències d'estudi o comitès de servei, i que enguany tornaran a donar a classe.
Nomenaments deficients
Una altra de les queixes que comparteixen sense fissures ambdós sindicats té a veure amb els nomenaments d'interins que aquest anys s'han dut a terme a través d'una aplicació informàtica. "Ho han fet molt malament", puntua Ros.
La portaveu d'USTEC-STEs va assegurar que "la ineficàcia i opacitat del nou sistema han estat totals". Al seu parer la conseqüència d'aquest procés ha estat que quan falten tres dies, "festius", per la tornada a les classes dels infants, un "20%" dels centres encara està esperant professors. El sistema informàtic "no ha tingut en compte la puntuació de mèrits d'una forma correcta", va dir Cañadell, que va afegir que el resultat de la retallada de plantilla han fet créixer l'atur en el sector. Per dilluns els delegats d'USTEC-STEs protestaran a Barcelona.
Inici del curs escolar 2009-2010 | 11-09-2009 - 19:27:55 GMT 1 #
Contractes deixalla i els professors, per Mercè Tonietti Ferrero, SALT (GIRONA) :
Aquest any hi ha la nova modalitat de contractes deixalla a educació... oferta!!!
6 hores de classe a 600 euros, això sí, potser les 6 hores es treballen en 4 o 5 dies diferents.
El professorat interí està desesperat.
Molts han d'agafar a la força el terç de jornada... Potser que ens plantegem la filosofia de les reduccions d'uns, per afavorir la conciliació familiar, està portant al caos a l'organització i desafavoreix la moral i l'economia d'altres, crec que aquestes reduccions, en l'àmbit dels mestres i professors, és exagerat.
Jo em vaig fer mestra per poder ser una bona mare i tenir l'horari dels meus fills.
Però si es fan reduccions que siguin dignes les places que s'ofereixen.
Quan els designen una plaça d'un terç i la rebutgen... els treuen automàticament de la llista... i han de fer un recurs amb "paper".
Per a això no hi ha la informàtica i queden fora de la llista...
Sindicats on sou?
La veritat és que el dilluns hi haurà molts i molts infants que no tindran professorat... però potser tindran ordinadors portàtils.
Però aquí no passa res.
Contractes deixalla i els professors | 12-09-2009 - 07:17:55 GMT 1 #
Mestres: la lluita per la supervivència, per Anna Pou Clotas, Roses (Girona) :
Faig arribar-vos aquesta carta de rebuig i d'impotència ja que estic vivint una situació incomprensible.
En primer lloc, a les escoles ens falta molt de personal, el Departament assigna professorat amb comptagotes per estalviar-se sous. Tota aquesta gent que feia anys que treballava ara es troba a casa davant l'ordinador, a l'espera de saber on l'envien, durant quant de temps, quantes hores podrà treballar i en quines condicions. Però, on han anat a parar els valors del departament? Aquells valors que nosaltres com a mestres inculquem als nostres alumnes: respecte envers l'altre, tolerància, llibertat d'expressió...
Em permeto explicar un cas que em toca a mi de ben a prop.
La meva parella, també mestre, un ofici que t'omple, que et fa gaudir i que vius intensament si en tens vocació. Així doncs és humà enviar una persona del nord de l'Alt Empordà al sud de la comarca de la Selva? Fins aquí podem entendre que sí, que es pot fer l'esforç d'anar cada dia de l'Empordà a la Selva... Bé, us acabaré d'explicar la història: La plaça és d'un terç de jornada, que són 8 hores de feina amb, lògicament, un sou mínim. El meu company s'haurà de desplaçar cada dia a una hora i quaranta minuts de distància per treballar només una hora i, amb molta sort, dues abans de tornar a casa. Així doncs el seu sou de final de mes se'l gastarà en gasolina, tren i dinars. Alhora, tampoc es podrà buscar una feina compatible, ja que cap empresa privada el contractarà per treballar hores soltes i disperses.
Si us plau, els mestres volem una mobilització ja! Volem ser tractats justament! Només em resta dir: Sr. Ernest Maragall què li va fer el seu mestre de primària quan era petit perquè guardi tant ressentiment envers nosaltres?
Mestres: la lluita per la supervivència | 13-09-2009 - 07:35:59 GMT 1 #
Y encima el ordenador, por ROSA LLACH | Sant Esteve de Palautordera :
Ernest Maragall dice que los padres han de pagar 150 euros por los ordenadores de sus hijos, ese pago los implica en su educación (curiosa manera). En el resto de las comunidades autónomas eso no sucede. Creo que ha llegado el momento de que los ciudadanos de Catalunya digamos basta; es vergonzoso lo que pasa con el impuesto de sucesiones, con la educación, con la pérdida de poder adquisitivo por parte de nuestros pensionistas, con la pérdida de empleos, etcétera.
Mientras ellos siguen con su ritmo de embajadas y coches, preocupados por las polémicas lingüísticas y sus disputas políticas, que nada tienen que ver con los problemas reales de los ciudadanos.
Y encima el ordenador | 13-09-2009 - 10:53:16 GMT 1 #
Ordinadors a l'escola, per Màrius Viella, La Bisbal d'Empordà (Girona) :
Jo no sé si l'ensenyament, des de fa molt de temps, segueix el camí adient perquè el futur d'aquest país no hagi de dependre dels altres, i poder encapçalar algun sector social o industrial.
Voler apaivagar el fracàs escolar, imposant la despesa de la compra d'ordinadors als pares, quan la gran majoria ja té prou problemes, adduint l'estalvi de la compra de llibres, crec que no s'ajusta a una realitat positiva, sinó supèrflua, que ens pot portar al mateix resultat, que l'educació sexual, amb les pràctiques, de com s'ha de posar un condó, que ja no hi ha ningú que aturi aquest desori d'embarassos no desitjats entre adolescents.
Jo voldria pensar i creure, que l'ordinador hauria de ser un complement a l'ensenyament, però no una prioritat, perquè el cervell de l'adolescent, i fins i tot de l'adult, s'ha de desenvolupar obligat per un esforç mental, que en molts casos l'ordinador ja li donarà fet, i això segons la meva ignorància, no pot ser positiu per millorar el tan deficient nivell cultural que aquest país està patint des de sempre. No crec que els ens polítics i institucionals estiguin encertats amb el sistema que es vol imposar.
Tots sabem que l'electrònica i la informàtica són el futur del món, amb el permís de la climatologia i les ciències mèdiques, però no poden deixar de fer servir el bolígraf i el cervell per aprendre a llegir allò que hem escrit, i que hem de ser capaços d'entendre quan llegim; que jo voldria saber si en els països que ja ens portaven avantatge abans de fer ús de l'ordinador aquest avantatge s'ha vist augmentat amb l'ús de l'ordinador; si no fóra així, els únics beneficiaris d'aquesta decisió, serien els fabricants d'ordinadors, en detriment dels fabricants de paper, editorials, i d'altres articles que l'ensenyament requereix; però el pitjor d'aquesta conseqüència, és que els beneficis de la producció dels aparells quedaran en mans d'empreses de l'altre costat dels Pirineus, o de l'Atlàntic, i sempre anirem a remolc i a cavall de l'euga blanca, per culpa de cervells esbiaixats.
Si els mestres no recuperen l'autoritat perduda, i no s'aconsegueix la total atenció i dedicació als estudis, per part de l'alumnat, per més ordinadors que fem pagar als pares, la cosa no funcionarà.
L'escriure està fent perdre el llegir, tal com deia el meu avi (que havia anat molt poc a escola), quan alguna cosa no anava prou bé, o quedava alguna cosa per fer.
Ordinadors a l´escola | 14-09-2009 - 08:35:32 GMT 1 #
Mestres: la lluita per la supervivència, per ANNA POU. ROSES (ALT EMPORDÀ) :
Faig arribar-vos aquesta carta de rebuig i d'impotència, ja que estic vivint una situació incomprensible.
Sóc mestra i em sento maltractada pel Departament d'Educació. Com es pot comprendre el que ens estan fent? Com es poden entendre els nomenaments telemàtics?
En primer lloc, a les escoles i instituts ens falta molt personal, el departament l'assigna amb comptagotes per estalviar-se sous. Tota aquesta gent que feia anys que treballava ara es troba a casa davant l'ordinador, en espera de saber què faran aquest any.
Em permeto explicar un cas que em toca a mi de ben a prop. Visc a Roses i a la meva escola ha vingut a parar una mare, una mare que és mestra. Doncs bé, aquesta mare és de Llívia... Ha hagut de venir a Roses quan hi havia places vacants al costat de casa seva. És humà, això?
Un altre cas: a la meva parella, de Roses, l'han enviat a treballar a Caldes de Malavella amb un terç de jornada. Són 8 hores de feina amb un sou mínim. S'haurà de desplaçar cada dia a una hora i quaranta minuts de distància per treballar només una hora, i amb molta sort dues, abans de tornar a casa.
Si us plau, els mestres volem una mobilització ja! Volem justícia, som gent treballadora que gaudim de la nostra feina i que volem ser tractats justament!
Només em resta dir: Sr. Ernest Maragall, què li va fer el seu mestre de primària quan era petit perquè guardi tant de ressentiment envers nosaltres? No som un número!
Mestres: la lluita per la supervivència | 17-09-2009 - 20:20:03 GMT 1 #
Una mare molt decebuda, per CRISTINA MILLÀN. CELRÀ (GIRONÈS) :
Sóc la mare de Carles, un nen de tres anys i mig que és alumne des de l'any passat del CEIP Pericot. Fins a principis de 2008 vivíem fora de Catalunya i vam decidir un bon dia, en un rampell de pares conscients i responsables, tornar a les nostres arrels amb el nen que teníem en comú i sobretot creguts que el nivell docent i pedagògic de Catalunya era molt bo i que preníem una gran decisió.
Sortosament, l'escola Pericot ha estat una sorpresa molt agradable a escala docent, amb uns professionals propers, que es prenen la seva tasca molt seriosament i amb els quals tinc, he tingut i tindré molt bon tracte.
El que no puc assumir és l'estat de deixadesa a què se sotmet el centre físicament, centre al qual sembla que no arribin els ajuts econòmics, centre que està tan desplaçat de la seva futura ubicació i que té un aspecte, sobretot si te'l mires girant el cap al centre veí, tan lamentable. Estic totalment al corrent de la tasca esgotadora que realitza l'AMPA, de la qual formo part, però ara no vull parlar com a tal, parlo només com a mare que no té del tot clar que en el seu dia prengués la decisió correcta portant al nen a l'escola a Girona.
El 16 de setembre, P4-A no té encara professional assignat/da. Com és possible que hi hagi una professora que es volgués quedar al Pericot i nosaltres amb ella i no pogués, i que, al dia d'avui, encara no tinguem professora designada? Els avanço que la resposta donada per Ensenyament a una companya i mare ha estat: «Ha canviat aquest any el sistema.»
Està clar que els fills de les persones a qui aquest escrit pot fer un xic de mal no estan al Pericot, d'això no en tinc pas cap dubte.
Una mare molt decebuda | 17-09-2009 - 20:22:36 GMT 1 #
Maragall considera que tots els centres tenen els professors que els pertoquen :
El conseller d'Educació, Ernest Maragall, va assegurar ahir que no hi ha ni una sola aula al país que no tingui els docents que li pertoquen. Maragall va repetir la frase diverses vegades durant la visita d'inauguració de l'ampliació de l'Institut de Formació Professional la Garrotxa. Així, el conseller va respondre les preguntes dels mitjans sobre la denúncia de sindicats i centres del nombre de vacants que, segons ells, encara estan per cobrir a les comarques gironines. Abans de la resposta, Maragall havia subratllat el paper de la Formació Professional integral que impulsa el seu departament. El conseller va posar l'IES La Garrotxa com a exemple dels objectius del Departament d'Ensenyament per a la formació professional a Catalunya. "És el motlle del que ha de ser el conjunt de la formació professional a Catalunya", va dir sobre l'IES Garrotxa.
L'ampliació i adequació dels Cicles Formatius de l'IES Garrotxa ha suposat una inversió de 5.841.766 euros. En el decurs de l'esdeveniment, Maragall es va reunir amb els docents i empresaris del Centre Integral que ofereix formació continuada als treballadors de la comarca. Així, el conseller va apuntar que l'Institut és una mostra del que significa la formació professional no solament en aules noves, sinó també en una determinada manera d'entendre la connexió dels ensenyaments amb la societat, ajuntaments i empresaris.
El conseller va apuntar que la formació professional guanya la batalla pel que fa a opció educativa a Catalunya. "No solament en quantitat de matrícules, sinó que ja hi ha més estudiants en els cicles formatius que al batxillerat", va dir. El conseller va enumerar en 105.000 els estudiants que fan formació professional a Catalunya. Maragall va puntualitzar que l'augment de la importància de la Formació Professional no va en contra del Batxillerat. Segons ell, la finalitat de la importància de la FP està en què el Departament d'Educació tingui capacitat de donar perspectiva formativa a tots els ciutadans i ser capaç de recuperar la il·lusió per la formació de la gent que té experiència en el treball. El conseller va definir la Formació Professional d'adults com l'oportunitat d'aconseguir acreditacions i, en conseqüència, més competivitat de futur.
Maragall va fer referència a l'aplicació de la llei d'educació a Catalunya, que va definir com a primera aplicació pràctica i seriosa del nou Estatut.
Per part seva, l'alcalde d'Olot, Lluís Sacrest, va explicar que la reforma inugurada ahir és la culminació d'una experiència de 31 anys.
Les obres d'ampliació han significat la millora i adequació de les aules i tallers dels Cicles Formatius. L'ampliació és una obra que duplica l'espai actual del centre i dóna cabuda a tots els tallers i les aules tècniques dels cicles formatius, així com el menjador i el bar. També han construït una pista esportiva nova i han ampliat l'espai de patis.
Aquesta millora ha permès la retirada dels mòduls prefabricats que hi havia des de fa 10 anys i la recol·locació dels cursos dins dels espais que abans ocupaven les aules tècniques.
El Centre Integral podrà disposar també dels antics tallers del centre per desenvolupar les seves activitats.
L'oferta educativa actual del centre inclou estudis d'ESO, Batxillerat i Cicles Formatius de Grau Mitjà, amb les branques d'Explotacions Agràries Extensives, Jardineria, Confecció, Cures d'Auxiliars d'Infermeria, Instal·lació i Manteniment Electromecànic i Conducció de Línies de Mecanització. El centre disposa de d2 hivernacles i camps de pràctiques per a l'especialitat d'agrària.
Respecte a aquest curs, el centre ha matriculat 437 alumnes d'ESO, 182 alumnes de Batxillerat, i 309 alumnes als Cicles Formatius. A l'Institut de Formació Professional la Garrotxa hi treballen 96 docents.
El conseller va assenyalar que l'IES Garrotxa centra la Formació Professional a la Garrotxa. Va puntualitzar que també és un referent i un punt d'atracció d'alumnes de totes les comarques gironines. XAVIER VALERI
---
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya
Maragall considera que tots els centres tenen els professors que els pertoquen | 19-09-2009 - 09:35:42 GMT 1 #
Mestres o portàtils?, per IMMA MARQUÈS, ANA VARELA, ANTONI CASABÓ, EN REPRESENTACIÓ DEL CLAUSTRE DE PROFESSORS DEL SANTA MARGARIDA DE QUART (GIRONÈS GIRONA) :
Fa dies que a la premsa i als mitjans de comunicació, en general, es repeteix la cançoneta dels portàtils a les escoles i instituts, que subvenciona almenys en part el Departament d'Educació.
Segons paraules dels polítics de torn, ha arribat la gran panacea de la modernitat que ha de solucionar tots els problemes de motivació, estudi, etc.
Tot això estaria molt bé, fins i tot seria lloable. El tema és que a un bon grapat de les escoles de la província ens falta el què és bàsic, és a dir, ens manca cobrir part de la plantilla necessària per atendre els grups. En el nostre cas, ens falta cobrir un tercer de la tutoria de P3. Fins ara, havíem entès que el tutor era el punt de referència i l'ànima del grup, sobretot aquests primers dies, el qual inculca les pautes i hàbits que regiran al llarg del curs.
El cas és que, tot i els esforços del centre, les coses no són així. Aquest grup, aquests dies, a les tardes, ha vist la desfilada de mestres, ara un ara l'altre, que deixen les tasques de preparació i programació del seu grup per cobrir aquest forat. Tot per atendre uns alumnes i de retruc unes famílies que, d'altra banda, no són responsables de la situació.
Ens preguntem a què és degut el problema: a la manca de gestió dels processos d'adjudicació de places?, a la hipoteca de la sisena? –com diuen alguns sindicats–, a la restricció de pressupost?, a la manca de planificació?, a tot en general?.
El cas és que, una vegada més, el professorat del centre ha pal·liat una situació lamentable per aquests alumnes i la bona imatge de l'escola pública, sobretot si pensem que el curs ja fa dies que ha començat i el problema no està resolt.
Mestres o portàtils? | 21-09-2009 - 08:26:42 GMT 1 #
Terços i ordinadors, per MARIONA FONT I PI, TORROELLA DE MONTGRÍ (BAIX EMPORDÀ)
Quina alegria! Per fi, després de tanta espera, ja tinc feina: un terç de jornada a 40 km de casa! Un cop pagada la benzina, encara en tindré per al tallat i un plat de llenties. Qui no es conforma és perquè no vol! L'única cosa és que em fa vergonya que els amics ho sàpiguen. Ara que el Sr. Maragall i col·legues poc que en tenen, de vergonya. Amb la pasta que s'estalvien amb l'invent dels terços podran comprar-se pissarres electròniques i altres pijades que queden estupendes a les fotos i grans titulars.
Tot un conseller i no sap que per tenir una educació de qualitat s'ha de començar per cuidar mestres i professors (per poder-los exigir, si cal!).
Això que, il·lusa jo, creia que eren d'aquest parer perquè un dia del curs passat vaig rebre una carta de l'Ernest on se'm dirigia personalment, fent servir el meu nom, i m'explicava de tu a tu la nova Llei d'Ensenyament i em deia que, de bracet, conseller i mestra, podíem aixecar l'educació d'aquest país.
Ernest, i avui? Com és que no m'escrius per explicar-me la nova llei dels terços? Que m'has girat l'esquena?
Acabaria dient, Maragall, em fas pena, però com que a casa meva, que sempre han tingut l'educació molt present, em van ensenyar de modus, me'n guardaré.
Ah! I dilluns, quan faci la primera classe a l'institut, ja improvisaré!
Terços i ordinadors | 23-09-2009 - 08:16:55 GMT 1 #
Substituts a Ensenyament, per Cristina Montiel Pérez, Llagostera (Girona) :
Sóc una de les afectades de la poca transparència del Departament d´Ensenyament dels Serveis Territorials de Girona, a més puc afegir com a greuge el poc tracte humà que es dispensa als substituts. Substituts que treuen les castanyes del foc al Departament quan els convé, tu has d´estar sempre disponible per si t´avisen. Un cop se t´acaba la substitució, que pot durar dos dies, tres setmanes, vuit mesos, et fan fora i a tornar a esperar. Els nomenaments telemàtics d´aquest any han acabat d´afegir més boira a l´assumpte, hi ha hagut adjudicacions de places que no han estat publicades.
La vida del substitut és aquesta, esperar, esperar i quan ja s´han donat les millors places d´amagat, esperar les escorrialles i veure si aquest cop serà una jornada sencera i no més enllà de 50 quilòmetres. Només volem treballar dignament.
He treballat el darrer any a secundària, a primària dos anys, quan m´han necessitat era allà, he fet música perquè els en faltaven professors, he estat en cinc llocs en dos mesos, he intentat treballar sempre tan bé com he pogut. I ara què? Ara no tinc feina, dubtant de si enviar la carta perquè potser no tindré feina mai més. Què he de fer? Només em puc queixar per veure si les coses s´arreglen i perquè siguin més transparents, encara que no en sigui la tendència, tal com em van avisar des del Departament quan em van dir que confonia el concepte de «públic». Sí, confonem públic amb transparent i això no s´ha de fer, ai, ai, ingenuïtat!
Per sort, crec que els sindicats han aconseguit que els Serveis Territorials de Girona avisin de la no obligatorietat d´acceptar la mitja jornada, un terç, dos terços, etc. El Departament deia que era obligatori i la llei que no. Havies de fer mil i una peripècies per no acceptar una mitja o un quart lluny de casa amb la por de no recuperar el teu número per als propers nomenaments, ara sé que encara es lluita perquè et tornin el teu número ràpidament. I així anem engrossint la bossa d´aturats, que per sort són poca gent, mentre a les escoles i instituts, com diu el senyor Maragall, no hi falta ningú. Tot està preparat i va de meravella.
Substituts a Ensenyament | 30-09-2009 - 13:41:24 GMT 1 #
El sistema educativo arrodillado ante el Mercado
Santiago Quiroga García
Poderosas leyes las del mercado, engranajes de milimétrica precisión que mueven las ruedas del beneficio ajeno, aquellas que esmagan diariamente a 25.000 miserables almas decretando la muerte en masa, ésas que dejan ciega a una persona cada cuatro minutos por falta de vitamina A, las mismas que matan a un niño cada cinco segundos por inanición. Por desgracia, son hoy en día estas leyes los diez mandamientos que la nueva deidad, el mercado, entrega a instituciones "filantrópicas" (FMI, BM, OMC...) para que regularicen el robo, institucionalicen el crimen al amparo del Derecho Internacional y suman a la madre tierra en una crisis ambiental que heredarán los futuros creyentes de esta fatídica religión.
En primer término, existe un proceso de privatización a escala mundial que está abriendo las puertas de la educación al mercado (recortando la asignación de recursos públicos o privatizando). En España, el gasto educativo en tanto por ciento del PIB cayó del 4,9% en 1993 al 4,4% en 2004 (siendo superado por 21 de los 25 países de la UE). Para el curso 2008-2009 se llegó al 4,54% del PIB, muy lejos del 6% pactado en los Acuerdos de Lisboa (2000). Además, el Barómetro 2007 de la Internacional de la Educación (IE) destaca la elevada tasa de matriculación en la enseñanza privada en España: un 25% en preescolar; un 33% en primaria, un 29% en secundaria (ESO) y un 13% en la universidad.
Las políticas neoliberales están estrechamente vinculadas al crecimiento exponencial de la escuela "pública" concertada; en la Comunidad de Madrid, bajo el mandato del PP, las aulas concertadas pasaron de 8.041 en el curso 1999/00 a 11.028 en el curso 2004/05, lo que supone un aumento del 37% en 5 años; además, la CAM es la región donde más creció en el curso 2004/05 el alumnado de los colegios privados, con 10.824 alumnos más, es decir un incremento del 125% (Burgos Tejero, 2006). Otro dato revelador es que la inversión en investigación militar supera en 300 veces el presupuesto destinado a la investigación educativa (Toribio Barba, 2008).
Para el sector privado la educación es un gran negocio, por lo tanto, actúa coaccionando a los "competidores desleales" que son los Estados que ofrecen gratuitamente el "servicio educativo". Las administraciones gubernamentales, sobre todo las de los países exclavizados por los TLC, oprimidas por los organismos de crédito internacional tienden a reducir la inversión educativa, generando así el deterioro que los promotores del negocio educativo adjudican rápidamente a falta de competitividad, eficiencia y eficacia de la gestión pública.
El Darwinismo Social de Herbert Spencer parece ser el nuevo modelo político-social al que aspiran los apóstoles del neoliberalismo mediante la imposición del "Imperio del Mercado". El Estado pasa a ser un mero garante de los intereses económicos minoritarios mediante la desregulación de los servicios públicos y la adopción de una posición autoritaria que inhiba cualquier reacción social en contra del sistema (un ejemplo reciente son los altercados acaecidos en Grecia en diciembre de 2008). En este sistema, la educación es un objetivo primordial para garantizar los beneficios de las clases sociales más altas mediante la creación de un "currículo donde formar una élite empresarial así como mano de obra disciplinada y competente que garantice su tasa de ganancia o bien clientes satisfechos en mercados diferenciados de conocimiento, unos para ricos, otros para pobres". (Imen, 2005).
En general, la legislación educativa europea está llena de un nuevo lenguaje íntimamente ligado al terreno empresarial: calidad, competitividad, eficiencia, eficacia, competencias, empleabilidad, gestión, etc. Estos conceptos están marcadamente asociados a la selección, competitividad y rentabilidad; "términos importados del mundo empresarial y aplicados a la gestión de la educación. Se prima así la evaluación de los centros como control, auditoría y rendimiento de cuentas, enfoques que surgen vinculados a la empresa y poco coherentes con el discurso pedagógico" (Fueyo, 2005).
En este sentido, es preciso hacer referencia a un nuevo término incluido en la Ley Orgánica de Educación (LOE) por el MEC: "Competencias Básicas", recogiendo las orientaciones de la OCDE a través del proyecto DeSeCo (Definición y selección de competencias). Pero, ¿cuál es la intencionalidad de estas competencias en el currículo?, ¿cuáles son sus efectos en la sociedad? Sin duda, engendrar el espíritu crítico y transformador que ponga en tela de juicio las desigualdades de la sociedad vigente no es una prioridad para este sistema de competencias. En la LOE no se menciona como educable el desarrollo crítico de la persona, a excepción de terrenos restringidos a lo personal: "El alumnado [...] debe tener en cuenta opiniones distintas a la propia con sensibilidad y espíritu crítico", pero al mismo tiempo también figura la necesidad de que "el alumnado tenga conciencia de las convenciones sociales [...] y de los hábitos de trabajo y disciplina antes del estudio". Como se puede observar, las dos oraciones entrecomilladas pueden resultar contradictorias si no se ahonda en los conceptos de disciplina, por una parte, y de espíritu crítico por la otra. Como indica Concejo Educativo (2007) "si el término espíritu crítico siempre se refiere a esta situación, no difiere mucho de la formulación empresarial. La empresa nunca dejará que se ponga en duda la esencia de la misma en la acción de sus trabajadores/as. En todo caso, incorporará mejoras que éstos propongan a partir de las críticas a condiciones específicas, para conservar lo esencial".
Autores como Barnett (2001) van más allá, haciendo referencia a la necesidad que tiene la patronal de especificar de antemano la naturaleza de los recursos con los que contará, incluyendo la fuerza de trabajo. En consecuencia, "las competencias pre-identificadas por el mercado de trabajo están dominando la reconfiguración del currículo de la educación al servicio de una mayor competitividad económica. Otras capacidades que podrían promover una sociedad más justa y mejor van quedando «obsoletas» y se obvian progresivamente".
El tinte empresarial del que está impregnado este modelo educativo se refleja claramente realizando una mera observación a las ocho competencias clave definidas por la UE y en las que se fundamentan las aplicadas en la Ley Orgánica de Educación:
1.Comunicación en la lengua
2.Comunicación en lenguas
3.Competencia matemática
4.Competencia digital
5.Aprender a aprender
6.Competencias interpersonales
7.Espíritu de empresa
8. Expresión cultural
Las grandes corporaciones mundiales pasan a tener un papel central en la planificación educativa, son sus necesidades las que marcan el ritmo de las reformas legislativas ya que precisan de trabajadores/as competentes en unos aprendizajes mínimos para desempeñar con eficiencia y eficacia su futura profesión. Valga como ejemplo el informe sobre la enseñanza de febrero de 1995, de la ERT (Mesa Redonda europea de los empresarios) donde se afirmaba que "la educación debe ser considerada como un servicio prestado al mundo económico". Otra prueba que refuerza lo argumentado es que con el pretexto de la construcción de la e-Europa, se llegó incluso a que las mismas empresas elaboren los programas escolares y universitarios que son precisos para la ampliación de su propio mercado. El consorcio Career Space, que agrupa a: Microsoft, IBM, Intel, Philips, Siemens, etc., redactó, en una publicación oficial de las Comunidades Europeas, una "Guía para el Desarrollo de Programas de Formación" (Career Space, 2006) que se proponía definir los "nuevos estudios universitarios de formación en las TIC para el siglo XXI" que tienen que poner en marcha las universidades europeas. "Parece que una formación en tecnología de la información dispensada por Microsoft tiene actualmente más valor que una licenciatura científica obtenida en una Universidad cotizada", Díez Gutierrez (2007).
La gestión de los centros escolares es una proyección de la estructura jerárquica empresarial en la que el director tiene unas competencias similares a las de un dirigente de cualquier corporación multinacional. El artículo 132 del Capítulo IV de la LOE refleja el papel preponderante de la figura directiva del centro, eliminando de raíz la gestión democrática de los centros escolares. Por otra parte, el modelo de incentivación y promoción profesional, tan propio del mundo corporativo, se extrapola al cuerpo docente, que será retribuido en función de los resultados académicos conseguidos. Como se puede observar "se introduce de lleno la lógica del mercado, con una gestión jerárquica y empresarial que desvirtúa el carácter público y modifica las actuales condiciones laborales del profesorado", Díez Gutierrez (2007).
La tasa de analfabetismo mundial fue de unos 800 millones de adultos en el año 2002, es decir, el 18% de la población adulta mundial. Concentrándose el 70% de los analfabetos adultos en nueve países, en cabeza de los cuales se sitúan la India (33%), China (11%), Bangladesh (7%) y Paquistán (6%), (Informe Mundial de la Unesco, 2005). Ante esta situación, los Organismos Internacionales hacen promesas con la misma facilidad con la que las incumplen.
La Conferencia Mundial de Educación celebrada en Jomtien, Tailandia, en 1990, faltó a su promesa de proporcionar educación para todos los niños antes de 2000, y la fecha límite de establecer la igualdad de género en la educación antes de 2005 quedó a medio camino. En la conferencia de Dakar, Senegal, de 2000, se asumió un nuevo compromiso de "educación para todos" antes de 2015. Estamos en 2009 y, como puede verse en el Barómetro 2007 de la Internacional de la Educación (IE), hará falta un esfuerzo monumental para conseguir el objetivo de 2015.
La brecha de oportunidades educativas es enorme, y la educación para todos sigue lejos de ser una realidad. Aun hay 115 millones de niños en todo el mundo sin ninguna posibilidad de acceder a la educación. La media de escolarización en algunos países es de 4 años, mientras que en países ricos es de 15 o 16 años. En algunos países mejoró ligeramente la tasa de matrícula en primaria, pero cada vez es mayor la diferencia entre países ricos y pobres en cuanto a la media de años de escolarización. El acceso a la educación superior sigue siendo más un privilegio que un derecho, y está al alcance sobre todo de las personas que viven en países desarrollados. Mientras, algunos gobiernos continúan negando la educación a la mayor parte de sus ciudadanos y otros privan de este derecho a determinados grupos étnicos, imponiendo una única interpretación de la realidad.
Con este panorama, ¿debemos regirnos moralmente por políticas educativas que estimulan la competencia, se construyen sobre la desigualdad social y domestican el pensamiento? Yo, como docente, no.
---
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya
El sistema educativo arrodillado ante el Mercado | 02-10-2009 - 09:21:33 GMT 1 #
Ordinadors a l'escola, per MÀRIUS VIELLA, LA BISBAL D'EMPORDÀ (BAIX EMPORDÀ) :
Voler apaivagar el fracàs escolar imposant la despesa de la compra d'ordinadors als pares, adduint l'estalvi de la compra de llibres, crec que no s'ajusta a una realitat positiva, sinó supèrflua. L'ordinador hauria de ser un complement per a l'ensenyament, però no una prioritat, perquè el cervell de l'adolescent, i fins i tot de l'adult, s'ha de desenvolupar obligat per un esforç mental que en molts casos l'ordinador ja donarà fet, i això no pot ser positiu per millorar el tan deficient nivell cultural que aquest país està patint des de sempre.
Tots sabem que l'electrònica i la informàtica són el futur del món, amb el permís del medi ambient i les ciències mèdiques, però no podem deixar de fer servir el bolígraf i el cervell per aprendre a llegir allò que hem escrit i que hem de ser capaços d'entendre quan llegim. Voldria saber si els països que ja ens avantatjaven abans de fer servir l'ordinador han augmentat l'avantatge amb l'ús informàtic. Si no fóra així, els únics beneficiaris d'aquesta decisió serien els fabricants d'ordinadors, en detriment dels fabricants de paper i d'altres articles que l'ensenyament requereix. Però el pitjor és que els beneficis de la producció dels aparells quedaran a les mans d'empreses de l'altre costat del Pirineu, o de l'Atlàntic, i sempre anirem a remolc per culpa de cervells esbiaixats.
Si els mestres no recuperen l'autoritat perduda i no s'aconsegueix la total atenció i dedicació als estudis per part de l'alumnat, per més ordinadors que fem pagar als pares, la cosa no funcionarà. L'escriure està fent perdre el llegir, tal com deia el meu avi (que havia anat molt poc a l'escola) quan alguna cosa no anava prou be o quedava alguna cosa per fer.
Ordinadors a l´escola | 05-10-2009 - 09:29:37 GMT 1 #
Canvi de nom de les vacances escolars, per Eduard Boada Gil, CALONGE :
Vaig trobar sorprenent la notícia publicada en aquest diari referent a la recomanació de canviar el nom de les vacances escolars de Nadal i Setmana Santa per Hivern i Primavera. En un primer moment em va recordar l´intent fracassat dels revolucionaris francesos del segle XVIII, que també canviaren el nom del calendari «per fer-lo més ecològic» (floreal, termidor, etc) i menys vinculat al cristianisme. Diuen que és per no ferir certes sensibilitats però no passa res si en fereixes d´altres vinculades a les nostres arrels culturals pròpies.
Per altra banda trobo la mesura poc pràctica ja que aquestes vacances continuaran tenint el seu nom a la resta de calendaris laborals i, per tant, la gent les continuarà anomenant pel seu nom natural.
Espero que no reixexi tan peculiar recomenació o, pel contrari, al seu èxit li seguiran altres iniciatives tan desnaturalizades com la de canviar el nom del diumenge (que procedeix del llatí dies domini), o treure la festivitat del diumenge i canviar-la per la del dilluns que és un dia neutral entre cristians, jueus, musulmans i agnòstics, etc.
Si en nom de les diverses sensibilitats continuem cedint i perdent costums i tradicions acabarem per perdre la llengua catalana perquè en definitiva als immigrants els resultarà més pràctic aprendre solament el castellà, que està més estès.
Canvi de nom de les vacances escolars | 14-10-2009 - 08:14:44 GMT 1 #
Vacances escolars i festes tradicionals, per Nuri Boadas i Hernández-SonSeca, GIRONA :
Senyor director, m´adreço a la meva societat gironina i catalana que observa desconcertada com els seus dirigents educatius volen canviar la denominació i potser el calendari de les Festes de Nadal i Setmana Santa per meres vacances escolars. Tot i que no em sorprèn, per la tendència laïcista que estem patint, em sembla un empobriment respecte al que suposa celebrar unes festes plenes de sentit en un entorn alegre i compartit. Precisament la persona que treballa i que estudia donant relleu a la seva tasca diària pot després valorar un merescut descans. El cristià creient sap que treball i festa poden ser viscudes amb un sentit religiós i que això no el separa de les altres persones sinó que el fa més comprensiu amb aquelles que ho viuen d´una altra manera.
Demano doncs que es respecti el caledari litúrgic en les vacances escolars i així poder exercir el dret a viure en família uns festes tan arrelades a casa nostra. Moltes gràcies.
Vacances escolars i festes tradicionals | 14-10-2009 - 08:16:36 GMT 1 #
Els ensenyants de la Garrotxa :
El Col·lectiu d'Ensenyants de la Garrotxa, amb seu a Olot, ha denunciat la notable retallada de recursos que hi ha hagut a la comarca en l'inici de curs, tot i l'increment també notable del nombre d'alumnes, com per exemple en un centre en què hi ha 60 alumnes més i la plantilla de professors s'ha reduït en 6 persones. «Se'ns fan incomprensibles declaracions com les del conseller d'Educació, que nega amb rotunditat que en aquest curs hi hagi hagut retallada de plantilles. Davant una contradicció tan flagrant, que els números desmenteixen, més endavant s'ha anat substituint aquest discurs per un altre de més ambivalent, com que tots els centres disposen dels recursos que necessiten i que s'ha tret més profit dels recursos de què disposen els centres», assenyalen les fonts. A més, hi afegeixen que l'assumpció pel nou professorat de les hores que queden lliures per la reducció de jornada a què tenen dret els professors de més de 55 anys s'ha fet de manera parcial; denuncien la retallada d'un membre de l'EAP de la comarca i del nombre d'hores dels vetlladors; critiquen que continua la presència de mòduls prefabricats i que hi ha obres amb molt de retard, i lamenten els nomenaments d'última hora, entre altres queixes.
---
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya
Els ensenyants de la Garrotxa | 21-10-2009 - 09:58:15 GMT 1 #
Al costat dels incorruptibles, per GREGORIO LURI | Filòsof i pedagog :
En circumstàncies com les presents, quan els diaris vénen plens de notícies desmoralitzadores i comencem a témer les portades de demà, és quan l'escola ha d'estar a l'alçada de la seva missió educadora. Precisament perquè els nostres problemes són reals, els mestres han d'assumir la seva funció republicana (en el sentit etimològic del terme) i recordar els nostres alumnes que el poder revela el caràcter dels homes. No corromp ningú. En tot cas fa manifesta la corrupció dels corruptes, però també, i això és el més important, l'excel·lència dels incorruptibles. El poder solament posa de manifest el que cada home realment és. Per això mateix hem d'estar, tots plegats, al costat dels incorruptibles. Això és, avui, educar en democràcia.
Al costat dels incorruptibles | 30-10-2009 - 09:37:24 GMT 1 #
APROVACIÓ DEL PROJECTE DE ZONA EDUCATIVA DE LA GARROTXA :
Aquest dilluns 26 d'octubre s'ha signat al Consell Comarcal de la Garrotxa el conveni per a l'aprovació del projecte de Zona Educativa de la Garrotxa. El director de la Zona Educativa de la Garrotxa, Jaume Mir, el director dels Serveis Territorials d'Educació de la Generalitat a Girona, Andreu Otero, l'alcalde d'Olot, Lluís Sacrest, i el president del Consell Comarcal de la Garrotxa, Joan Espona, han rubricat l'acord que té vigència per a 4 cursos, fins l'any 2013.
La Zona Educativa de la Garrotxa és una estructura organitzativa integrada per les diferents administracions amb l'objectiu de garantir una educació integral i de qualitat a la comarca, amb la col·laboració de tots els agents de la zona, i que fomenti la implicació i el compromís en la societat. “Es tracta d'optimitzar els recursos de què disposem a la comarca per fer-los el màxim d'eficients a partir del treball de totes les parts implicades i les diferents administracions” ha assegurat el director de la Zona Educativa de la Garrotxa, Jaume Mir. En aquest sentit, el president del Consell Comarcal de la Garrotxa, Joan Espona, ha afegit que la Zona Educativa “és un exemple més del treball conjunt que en altres matèries -com benestar social o medi ambient- ja venim realitzant des de fa temps les diferents administracions de la comarca”.
La Garrotxa i el Ripollès són les dues Zones Educatives que la Generalitat ha posat en funcionament a les comarques gironines. La Llei d'Educació de Catalunya crea aquesta figura que, segons ha avançat Ignasi Garcia Plata, de la Subdirecció General d'Organització i Qualitat dels Centres Educatius de la Generalitat, “es fa a partir d'un projecte que implica la totalitat dels centres i la comunitat educativa amb l'objectiu de fixar unes prioritats i una posterior avaluació”. Segons ha afegit, “no és una instància burocràtica sinó un valor afegit a la dinàmica educativa d'un territori. La millora dels resultats educatius a la comarca, afavorir la cohesió social de la zona i la potenciació del treball en xarxa són alguns dels objectius de la Zona Educativa de la Garrotxa que aquest dilluns a la tarda s'ha signat al Consell Comarcal, en un acte que ha reunit representants de la comunitat educativa de la Garrotxa.
---
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza Letizia
APROVACIÓ DEL PROJECTE DE ZONA EDUCATIVA DE LA GARROTXA | 02-11-2009 - 10:05:31 GMT 1 #
Los portátiles llegarán a 130 institutos catalanes más a partir de enero.
Gobierno y Generalitat de Catalunya asumen el coste de la mitad del ordenador, que cuesta unos 300 euros, con 30 millones.
Los portátiles llegarán a 130 institutos catalanes más a partir de enero, uniéndose así a los 70 centros que ya cuentan con un ordenador por alumno en alguno de los cursos de la ESO –primero o segundo sobre todo–. Estos 130 institutos están dentro del programa de digitalización de las aulas del Departament d'Educació y utilizan las nuevas tecnologías de forma habitual, pero los estudiantes no trabajaban con el portátil en clase. El departament dejó la puerta abierta a que, si lo deseaban, se uniesen al programa 1x1 –un ordenador por estudiante– y todos lo han solicitado.
Esta segunda fase del programa afectará a 20.000 estudiantes, con lo que ya serán 26.000 los que utilizan portátil en el aula. Las condiciones de uso y de pago serán las mismas que las de los 70 centros que comenzaron el plan en septiembre. El precio de la máquina –300 euros– lo pagan a partes iguales Administración y familias. La Generalitat y el Ministerio de Educación ya han pactado destinar 30 millones de euros a la digitalización de las aulas, sufragando el 50% cada uno, anunció ayer la secretaria de Estado de Educación, Eva Almunia, durante la inauguración de un congreso sobre autonomía de centros y éxito educativo que se celebrará a partir de este domingo en Barcelona. El convenio es por un año, pero se podría prorrogar. Con este dinero, Educació prevé llevar los ordenadores a todos los cursos de la ESO en cuatro años. Además, 11.000 alumnos de 5.º de primaria tendrán ordenadores también a partir del año que viene. El calendario de reparto de los portátiles está aún por concretar. Según Almunia, Catalunya es una de las comunidades más avanzadas en la digitalización de las aulas, una propuesta que lanzó el curso pasado el presidente del Gobierno y que cogió por sorpresa a muchos, al afirmar que todos los niños de 5.º de primaria tendrían ordenadores gratis este año. La promesa de Zapatero no se cumplirá, ya que cada comunidad autónoma tenía su propio plan.
Respecto al interés por las ingenierías, Universitats informó ayer de que, por primera vez en 14 años, los matriculados en estas carreras han aumentado –8.247 estudiantes en el 2009, un 11% más que el año anterior–.
MAITE GUTIÉRREZ
---
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza Letizia
Los portátiles llegarán a 130 institutos catalanes más a partir de enero | 17-11-2009 - 09:16:30 GMT 1 #