Argelaguer, primera modificació de crèdit del pressupost 2009
Vall del Llierca, Argelaguer (Garrotxa)/Girona: Argelaguer, primera modificació de crèdit del pressupost 2009.-Ajuntament d´Argelaguer, Núm 12975 BOP de Girona núm. 169 - 2 de setembre de 2009. Edicte d’aprovació definitiva d’un expedient de modificació de crèdits. No havent-se presentat reclamacions contra l’acord de Ple de data 13 de juliol de 2009, d’aprovació inicial de la primera modificació de crèdit del pressupost 2009, la qual es va exposar al públic mitjançant edicte publicat en el BOP núm. 143, de 28 de juliol de 2009, i en el tauler d’anuncis de l’ajuntament, l’acord d’aprovació inicial ha quedat elevat a definitiu. En compliment de l’article 177.2 del RDL 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei estatal 39/1988, reguladora de les hisendes locals, es publiquen la modificació: INGRESSOS ORIGEN DE FONS: Majors ingressos: Partida Denominació Consig. Inicial Modificació Consig. Definitiva 720.01 FEIL. Condic. superfícies 0 19.103,51 19.103,51 720.02 FEIL. Nova equipació sala 0 28.427,89 28.427,89 755.02 Generalitat. Protecció civil 0 1.200,00 1.200,00 TOTAL 0 75.948,53 75.948,53€ Romanent de Tresoreria: Partida Denominació Consig. Inicial Modificació Consig.Definitiva 870.01 Crèdits suplementar partides 0 6.000,00 6.000,00 870.02 Crèdits finançament afectat 0 43.418,87 43.418,87 TOTAL 0 49.418,87 49.418,87€ TOTAL D’INGRESSOS 0 125.367,40 125.367,40€ DESPESES APLICACIÓ DEL FONS: Per suplementar les partides següents: Partida Denominació Consig.Inicial Import Consig.Definitiva 12.220.03 Material conservació i mant. 1.500.00 1.500,00 3.000,00 42.221.01 Combustibles 4.000,00 2.000,00 6.000,00 45.489.00 APA Argelaguer (menjador) 1.000,00 2.000,00 43.227.01 Treballs tècnics 15.000,00 1.700,00 16.700,00 43.601.12 Dotació cultural sala polivalet. 0,00 27.217,13 27.217,13 43.601.13 Condicionament superfícies 0,00 19.103,51 19.103,51 43.601.14 Nova equipació sala esportiva. 0,00 28.427,89 28.427,89 43.601.04 Obra construcció local poliva. 0,00 22.326,24 22.326,24 43.601.03 Obra construcció vestidors 0,00 21.092,63 21.092,63 TOTAL 21.500,00 125.367,40 146.867,40€ Contra aquest acord, que esgota la via administrativa, els interessats poden interposar recurs en via Contenciosa i Administrativa davant el Jutjat Contenciós-administratiu de Girona, dins el termini de dos mesos, comptats a partir de l’endemà d’aquesta publicació. Argelaguer, 18 d’agost de 2009 Josep Dorca i Serrat Alcalde Alegaciones al Fondo Estatal de Inversión Local, municipio de Argelaguer El Fondo Estatal de Inversión Local (FEIL), no crea puestos de trabajo Fons Estatal d’Inversió Local (FEIL): contracte del subministrament Decoresport, SA 
720.00 FEIL. Dotació cultural sala 0 27.217,13 27.217,13
3.000,00
Meneame
del.icio.us
ARGELAGUER Juan R. Lejarza
Tramvies fins a Olot i Sant Feliu de Guisos (Garrotxa) :
Els defensors del tramvia estan d'enhorabona. Després de les demandes d'entitats com la Plataforma pel Transport Públic i partits com ICV, l'avantprojecte de Pla Territorial de les Comarques Gironines, posat ahir a exposició pública per dos mesos, recull la possible creació de tramvies de Girona fins a Olot i Sant Feliu de Guíxols, a més del que unirà l'aeroport, Girona, Flaçà i la Costa Brava (en un municipi encara sense determinar), que ja estava previst.
El pla, elaborat pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques, ha de servir per garantir un desenvolupament urbanístic "ordenat, sostenible i eficient". Per això, té en compte els plans directors de l'Empordà i la Garrotxa (ja aprovats), del Pla de l'Estany, del sistema urbà de Girona i el de Figueres (en tramitació). A més, també inclou una ordenació del Ripollès i la Selva, que encara no tenen plans específics.
Pel que fa al transport ferroviari, a banda dels tramvies, la Generalitat confirma la seva voluntat de crear un sistema de rodalies per a les comarques gironines superposant les línies de Maçanet-Massanes-Flaçà i Riudellots-Figueres. Aquestes noves rodalies enllaçarien amb la xarxa d'altes prestacions a Girona i Figueres-Vilafant. A més, es proposa estudiar la viabilitat de fer arribar les rodalies des de Girona fins a Blanes. D'altra banda, es preveuen construir cinc intercanviadors entre el tren i altres mitjans de transport a Girona, Figueres-Vilafant, l'aeroport, Flaçà i Caldes de Malavella-Sils. Finalment, es potenciarà el corredor Barcelona-Vic-Ripoll-Puigcerdà, per tal de millorar la connectivitat ferroviària del Ripollès.
En referència a les mercaderies, la Generalitat afirma que tant les línies d'altes prestacions com les convencionals permeten el seu pas, de manera que es podrà millorar la competitivitat del ferrocarril respecte a la carretera. D'aquesta manera, la línia convencional Barcelona-Portbou assumiria el trànsit de mercaderies on el temps de transport no és un factor decisiu o aquelles que no puguin circular pel túnel del Pertús. Per tal d'evitar el pas per Girona i Figueres, es faran les dues variants específiques. Finalment, la gran plataforma intermodal de Vilamalla-el Far, que actualment s'està construint, ha de servir per canalitzar els trànsits de mercaderies des de la xarxa convencional fins a la d'altes prestacions.
Tot i que el pla posa un èmfasi especial a la xarxa ferroviària, també s'ocupa dels principals reptes a nivell de carreteres: la futura A2, per exemple, comptarà amb nous accessos per millorar la connectivitat interna de la demarcació, mentre que es preveu tirar endavant el desdoblament de l'Eix Transversal. A més, es perllongarà la C-32 per la costa del Maresme fins a Blanes i Lloret. També seran prioritaris per al Govern català l'Eix Pirinenc (Portbou-Figueres-Olot-Ripoll-Cerdanya), la C-35 (Sant Celoni-Maçanet i Maçanet-Llagostera), la C-26 (Berga-Ripoll), C-17 (variant est de Ripoll), C-63 (Olot-Santa Coloma i Vidreres-Lloret de Mar), la C-66 (Besalú-Girona i Medinyà-Torrent), la C-31 (Torrent-Santa Cristina), la C-65 (Santa Cristina-Girona), la N-141 (Amer-Girona), la c-25 (aeroport-Riudellots-Caldes), la N-260 (Figueres-Roses), la C-252/C-31 (la Bisbal-Figueres), la ronda sud-est del sistema urbà de Figueres i la ronda est de Girona (N-II).
GIRONA | LAURA FANALS
---
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza
Tramvies fins a Olot i Sant Feliu de Guisos (Garrotxa) | 04-09-2009 - 07:17:29 GMT 1 #
Plan de ayudas para pagar facturas :
La situación financiera límite en la que se encuentran muchos ayuntamientos ha llevado a los alcaldes a reclamar medidas de choque: quieren que el Gobierno y la Generalitat aparquen sus planes de inversiones en los municipios y les transfieran los recursos para pagar las facturas más apremiantes. Las dos organizaciones municipalistas catalanas, la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) y la Associació Catalana de Municipis (ACM), son partidarias de esa reforma, según confirmó a La Vanguardia el presidente de la FMC, Manuel Bustos.
Los ayuntamientos se enfrentan a una caída de los ingresos que se sitúa en torno al 35% respecto a los recursos de hace un año. Y aparcada la reforma de la financiación local, los alcaldes quieren aprovechar la segunda edición del Fondo Español de Inversión Local, el Plan E, que el Gobierno de José Luis Rodríguez Zapatero quiere impulsar el próximo año y que estará dotado con 5.500 millones de euros. La idea es reconvertir ese fondo, consagrado a la inversión en obras públicas, en un fondo finalista para subvencionar gastos corrientes de los municipios. En lugar de financiar una nueva guardería, mejor asignar el dinero para pagar las becas de comedor, plantean los municipios.
Respecto a la Generalitat, la demanda de los alcaldes se centra en una medida similar para algunos de sus planes de inversiones, sobre todo en aquellos que exigen de la administración local la aportación de una parte proporcional del coste de las obras. Pero además, los municipios reclaman del Govern que deje de sobrecargar el erario local a cuenta de sus decisiones legislativas. Un buen ejemplo, subraya Manuel Bustos, es el desarrollo de la ley de Servicios Sociales catalana que les ha obligado a contratar más personal para dar cumplimiento a las previsiones fijadas por el Parlament. Otro tanto ha ocurrido, respecto a la Administración central, con la ley de Dependencia.
La propuesta de los alcaldes tiene un carácter excepcional y temporal que podría limitarse al 2010 y el 2011, años en los que prevén que la crisis va a castigar con mayor impacto las cuentas municipales sin que las administraciones que las surten de recursos, Gobierno y Generalitat, estén en disposición de ampliar sus aportaciones. "Es evidente –explica Bustos– que no vamos a disponer de un nuevo modelo de financiación en este tiempo. Si hemos esperado 30 años, podemos esperar 33, pero entre tanto hay que tomar medidas porque en caso contrario vamos a la quiebra".
Aunque no hay cifras oficiales, algunos ayuntamientos han tomado ya la opción de aligerar sus nóminas. En España hay 630.000 empleados municipales. 400.000 son laborales, es decir, pueden ser despedidos si no hay recursos. Los primeros ERE municipales ya se han presentado.
Y si los ingresos propios de los ayuntamientos han caído en picado a consecuencia de la crisis, también se prevé que caiga la aportación económica del Estado, ya que depende de la recaudación de impuestos. Por ello, al igual que el Ministerio de Economía reclama a las comunidades autónomas 6.000 millones adelantados en el ejercicio del 2008, los ayuntamientos calculan que la Administración central les reclamará cerca de 1.500 millones, según estimaciones todavía no oficiales. Además, los ayuntamientos se enfrentan a un serio problema de crédito. Con estas perspectivas de ingresos, los bancos y cajas están mirando con lupa todas las peticiones que les llegan de la administración local y, muchos alcaldes reconocen que les han cerrado el grifo incluso para las operaciones de tesorería, esas que, a menudo, ante la falta de liquidez, sirven para pagar las nóminas.
---
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya
Plan de ayudas para pagar facturas | 04-09-2009 - 08:12:36 GMT 1 #