15 de Agosto: Festividad de la Diosa, un largo viaje hacia la noche del invierno...
“Es Lammas, festival céltico del fuego de Lugnasadh, y la víspera del día de Nuestra Señora, para los cristianos. Ancestralmente era la fiesta del pan, la época del año en que el divino rey-sacerdote era sacrificado en los campos y desparramado sus despojos... El grano convertido en pan representaba su cuerpo”. En cierto modo se trataba de un ritual de retribución, devolviendo a la tierra una pequeña parte de lo que nos había concedido, mostrando con ello nuestra gratitud esperando volver a contar con sus favores en el futuro. Los fuegos de Lammas perviven aún en algunos lugares de Europa. La festividad recibía también el nombre de Lugnasadh por estar consagrada al Dios céltico Lug, asociado a menudo a claves y sistemas iniciativos. Dicen así Liz y Colin Murray en El oráculo céltico: “Esta era la fiesta de la cosecha, y en ella se celebraba el matrimonio entre Lugh y la Madre Tierra. Pero era también un rito funerario, pues en esa fecha el Sol iniciaba su largo viaje hacia la noche del invierno... La base de los festejos eran las carreras y las danzas circulares siguiendo la dirección del Sol, con las que los participantes pretendían fortalecer al astro rey por medio de la imitación, asegurándose así la continuación de la fuerza vital por un año más... En realidad, la celebración de esta festividad se halla muy perdida en nuestra cultura del siglo XXI, quedando el mes de agosto como el mes vacacional. No obstante, el 15 de Agosto celebramos aún la festividad de “la Asunción de la Virgen María”, probablemente rememorando en el subconsciente colectivo a la diosa fertilizada por la fuerza solar. Lugh, era el Dios asociado a esta festividad, era un Dios de conocimiento y sabiduría, vinculado con la iniciación, que muy probablemente encubría la forma de un Dios solar anterior, de un antiguo culto matriarcal lunar. Se le asocia al místico “Camino de Santiago” (trazado sobre una antigua ruta iniciativa) y al símbolo del laberinto (a menudo asociado también con la Diosa). Según la versión más aceptada, la fiesta del 15 de Agosto conmemoraba la muerte del propio Lugh, indicando con ello el declive solar que ya hemos mencionado, lo que remarca un significado de un Dios de la vegetación, que agoniza y renace anualmente de forma cíclica. Sus restos, que en realidad velan la idea de los frutos o cuerpo de la propia Diosa Madre, eran enterrados en forma de ofrenda, para que la Diosa brindara nuevas y buenas cosechas al siguiente año. Parece ser que los rituales en honor a la Madre Tierra abarcaban quince días antes y quince días después, culminado en el 15 de Agosto, que en el cristianismo es sobradamente conocido como fiesta de la “Virgen de Agosto”. Celebración que nos lleva al cristianismo. Supuestamente, el cristianismo es una religión monoteísta. Y sin embargo, bien enclavado en su interior está el Culto Mariano. En María, la Virgen Madre de Dios (Theotocos, en griego, según el título que se le ha conferido oficialmente desde el Concilio de Efeso en 431), están reunidas todas las características de la Gran Diosa Madre, incluyendo el ser compañera de Dios (en su forma de Padre) y progenitora de un Dios Muriente... y la primera gran divinidad que rigió a la Humanidad no fue un dios, sino una diosa. O mejor dicho, múltiples diosas,
Eva Llansana i Benaiges, Bruixa d´Akelarre i veïna d´Argelaguer: 15 de Agosto: Festividad de la Diosa, un largo viaje hacia la noche del invierno....-Este era otro de los grandes rituales del fuego. Con respecto a esta fecha, escribía Steward Farrar en “Watiwitches do”:
adaptadas cada una de ellas a la idiosincrasia de las tribus y pueblos que las adoraban, y que son reflejo de una y misma deidad, extendida a lo largo y ancho de Europa y Asia. La evidencia de esto, está en el arte rupestre. La máxima muestra de la escultura del período Paleolítico son las llamadas "venus", que no tienen nada que ver con las diosas griegas, sino que son estatuillas femeninas que, sintomáticamente, tienen bien reforzados los rasgos propios de la fertilidad femenina: vientre y pechos hinchados, y vulva bien visible, al tiempo que los rasgos secundarios de la fertilidad están apenas delineados (piernas, brazos, etcétera).
Aunque derrocada por el cristianismo, la Gran Diosa Madre sigue teniendo una notable, aunque soterrada, presencia incluso hoy en día. Zugarramurdi, (Euskalherria) 13 d´Agost de 2009

Meneame
del.icio.us



Eva Llansana i Benaiges Bruixa d´Akelarre i veïna d´Argelaguer 15 d'Agost: Festivitat de la Deessa, un llarg viatge cap a la nit de l'hivern... .-Aquest era un altre dels grans rituals del foc. Pel que fa a aquesta data, escrivia Steward Farrar en Watiwitches do: “És Lammas, festival cèltic del foc de Lugnasadh, i la vesprada del dia de La nostra Senyora, per als cristians. Ancestralment era la festa del pa, l'època de l'any que el diví rei-sacerdot era sacrificat en els camps i desparramades les seves despulles... El gra convertit en pa representava el seu cos“. En certa manera es tractava d'un ritual de retribució, retornant a la terra una petita part del que ens havia concedit, mostrant amb això la nostra gratitud esperant tornar a contar amb els seus favors en el futur. Els focs de Lammas perviuen encara en alguns llocs d'Europa. La festivitat rebia també el nom de Lugnasadh per estar consagrada al Déu cèltic Lug, associat sovint a claus i sistemes iniciàtics. Diuen Liz i Colin Murray en L'oracle cèltic: “Aquesta era la festa de la collita, i en ella se celebrava el matrimoni entre Lugh i la Mare Terra. Però era també un ritu funerari, doncs en aquesta data el Sol iniciava el seu llarg viatge cap a la nit de l'hivern... La base dels festejos eren les carreres i les danses circulars-com ara la sardana- seguint l'adreça del Sol, amb les quals els participants pretenien enfortir a l'astre rei per mitjà de la imitació, assegurant-se així la continuació de la força vital per un any més... En realitat, la celebració d'aquesta festivitat es troba molt perduda en la nostra cultura del segle XXI, quedant el mes d'agost com el mes vacacional. No obstant això, el 15 d'Agost celebrem encara la festivitat de “l'Assumpció de la Mare de Déu“, probablement rememorant en el subconscient col·lectiu a la deessa fertilitzada per la força solar. Lugh, era el Déu associat a aquesta festivitat, era un Déu de coneixement i saviesa, vinculat amb la iniciació, que molt probablement encobria la forma d'un Déu solar anterior, d'un antic culte matriarcal lunar. Se li associa al místic “Camí de Santiago” (traçat sobre una antiga ruta iniciatica) i al símbol del laberint (sovint associat també amb la Deessa). Segons la versió més acceptada, la festa del 15 d'Agost commemorava la mort del propi Lugh, indicant amb això el declivi solar que ja hem esmentat, el que remarca un significat d'un Déu de la vegetació, que agonitza i reneix anualment de forma cíclica. Les seves restes, que en realitat vetllen la idea dels fruits o cos de la pròpia Deessa Mare, eren enterrats en forma d'ofrena, perquè la Deessa brindés noves i bones collites al següent any. Sembla ser que els rituals en honor a la Mare Terra abastaven quinze dies abans i quinze dies després, culminat en el 15 d'Agost, que en el cristianisme és sobradamente conegut com festa de la “Verge d'Agost“. Celebració que ens duu al cristianisme. Suposadament, el cristianisme és una religió monoteísta. I no obstant això, bé enclavat en el seu interior està el Culte Marià. En María, la Verge Mare de Déu (Theotocos, en grec, segons el títol que se li ha conferit oficialment des del Concili de Efeso en 431), estan reunides totes les característiques de la Gran Deessa Mare, incloent l'ésser companya de Déu (en la seva forma de Pare) i progenitora d'un Déu Murient... i la primera gran divinitat que va regir a la Humanitat no va ser un déu, sinó una deessa. O millor dita, múltiples deesses, adaptades cadascuna d'elles a la idiosincràsia de les tribus i pobles que les adoraven, i que són reflex d'una i mateixa deïtat, estesa de llarg a llarg d'Europa i Àsia. L'evidència d'això, està en l'art rupestre. La màxima mostra de l'escultura del període Paleolític són les nombrades "venus", que no tenen gens que veure amb les deesses gregues, sinó que són estatuilles femenines que, simptomàticament, tenen molt reforçats els trets propis de la fertilitat femenina: ventre i pits inflats, i vulva molt visible, al mateix temps que els trets secundaris de la fertilitat estan tot just delineats (cames, braços, etcètera). Encara que enderrocada pel cristianisme, la Gran Deessa Mare segueix tenint una notable, encara que soterrada, presencia fins i tot avui dia. Zugarramurdi/Argelaguer, (Euskalherria) 13 d´Agost de 2009.
Festivitat de la Deessa, un llarg viatge cap a la nit de l\\\'hivern... | 14-08-2009 - 17:43:26 GMT 1 #
El sol sube en el día desde el este, y baja de noche por el oeste :
Y el sol sube en el día desde el este, y baja de noche por el oeste, y se apresura a tomar su lugar, y desciende a través del camino que está bajo el mar, y se levanta al día siguiente desde el lugar donde descansó ayer; va siempre del lado sur por el día, y da vuelta de noche por el lado norte, a través del camino que está bajo el mar; da vueltas y vueltas hacia el viento del ángulo sur en la revolución de Nisán y Tamuz, y retorna a sus circuitos hacia el viento del ángulo norte en la revolución de Tishri y Tebeth; entra por las ventanas del este por la mañana, y sale por las ventanas del oeste por la tarde. Todos los ríos y arroyos de agua van y fluyen hasta las aguas del océano que rodea al mundo como un anillo, y el océano no se llena, y al lugar de donde los arroyos van y fluyen, allá vuelven otra vez a través de los canales marinos.
---
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya
El sol sube en el día desde el este, y baja de noche por el oeste | 15-08-2009 - 06:23:32 GMT 1 #