El Fondo Estatal de Inversión Local (FEIL), no crea puestos de trabajo
Vall del Llierca, Argelaguer/Girona/Madrid: El Fondo Estatal de Inversión Local (FEIL), no crea puestos de trabajo.-Sr. Alcalde-President del Ajuntament d´Argelaguer. Instancia Registro de Entrada núm 447, fecha (data) 24 de julio de 2009.
Eva Llansana i Benaiges, major d´edat, amb DNI NÚM. 46X4X7XXJ, veïna d´Argelaguer amb domicili a efectes de notificació en Argelaguer, Carrer XXXX, 26 -17853 (Garrotxa Girona España) M´adreço a vosté,
Exposo: >Que el Boletín Oficial del Estado (BOE), publicó el 2-12-2008 el Real Decreto Ley 9/2008, por el que se creó un Fondo Estatal de Inversión Local (FEIL) y un Fondo Especial del Estado para la Dinamización de la Economía y el Empleo FEEDEE), que ascendió a 8.000 millones de € euros repartidos en función a la población de cada municipio, que al Municipio de Argelaguer (Garrotxa), con 423 habitantes, se le asignó un total de 74.866 € Euros, (12.456.654 Pta.; Doce millones cuatrocientas cincuenta y seis mil seiscientas cincuenta y cuatro Pta.). >Que el Ple de l’Ajuntament d´Argelaguer, en sessió extraordinària del dia 13 de gener de 2009, va aprovar inicialment els projectes tècnics següents redactats per l’arquitecte Daniel Mallarach i Macias. (Fond Estatal de Inversión Local, FEIL) A-Condicionament de les superfícies esportives. B-Dotació cultural de la Sala Polivalent. C-Nova equipació de la sala esportiva. Al que es va asignar un total de 74.866 € euros, (12.456.654 Pta.) >Que el Ple de l’Ajuntament d´Argelaguer de data 18-03-2009, va aprovar l’adjudicació provisional del contracte del subministrament de la Nova Equipació de la Sala Esportiva, obra finançada amb càrrec al Fons Estatal d’Inversió Local (FEIL “Plan Zapatero PSC- PSOE” creat pel Real Decret Lleï 9/2008, de 28 de novembre. >Que en data 17 d’abril de 2009: Núm. 6045 Ajuntament de Argelaguer (Garrotxa) BOP de Girona núm. 73, feu pùblic, “contracte del subministrament Decoresport, SA”, una empresa de Barcelona. 1.- Entitat adjudicadora: a) Organisme: Ajuntament d’Argelaguer. b) Dependència que tramita l’expedient: secretaria. 2.- Objecte del contracte: a) Tipus de contracte: Contracte de subministrament. b) Descripció del projecte: Nova equipació de la Sala Esportiva, punt C. 4.- Preu de contracte: Preu: 24.606,80 i 3.937,09 € d’IVA. (Total 28.543,89 €) >Que falten por aprobar els projectes: A-Condicionament de les superfícies esportives. B-Dotació cultural de la Sala Polivalent, per la cantitat restant de 46.322,11 € >Que aquestes obres les destina, el govern municipal d´Argelaguer, al Polideportivo “Polivalent”, ja previstes i programades en anys anteriors. > Que el projecte aprovat “Nova equipació de la Sala Esportiva“, punt C, no ha creat cap lloc de treball per als veïns del poble d´Argelaguer (Vall del Llierca). >Que aquests tres projectes es desenvolupan amb ajut. de capital pùblic aportat per el Real Decret Llei sobre El Fons Estatal d´Inversió Local ( FEIL Plan E.) Demano: >Que, ja que les obres a realitzar s´ejecuten gràcies a l´aportació del Fons Estatal d´Inversió Local (FEIL) que va projectar el Govern d´Espanya (PSC-PSOE), els cartells tenen que ser visibles en el context de les obres. >Que cumpleixi el Real Decret Llei, RDL 9/2008, de 28 de novembre de 2008, sobre El Fons Estatal d´Inversió Local ( FEIL Plan E d´Argelaguer). >Que instali els cartells obligatoris en el contexte de les obres, obligació necesaria per rebre el total de la inversió de 74.866 € euros, (12.456.654 PTA), article 135.3 de la Llei 30/2007, de 30 d’octubre de contractes del sector públic. >Que es destini en la seva totalitat a la creació de llocs de treball per els veïns aturats (SOC-INEM) d´Argelaguer i per les empreses de treballadors autònoms (paletes, pintors, carpinters, etc.) censats en el municipio d´Argelaguer. Eva Llansana i Benaiges/Argelaguer, 24 de Juliol de 2009 Fons Estatal Inversió Local actuacions a càrrec del FEIL Alegaciones al Fondo Estatal de Inversión Local, municipio de Argelaguer Fons Estatal d’Inversió Local (FEIL): contracte del subministrament Decoresport, SA 
> INDICADORS OBLIGATORIS /Cartel Plan E -1 per cada projecte-, dels 3 projectes d´Argelaguer, redactats per l´arquitecte Daniel Mallarach i Macias (Col.legi Oficial d´Arquitectes de Girona/Secció Garrotxa-Ripollès), només hi ha. el cartell del punt C (Decoresport), i està fora del context de les obres.
Meneame
del.icio.us
ARGELAGUER Juan R. Lejarza
Fondo Estatal de Inversión Local (FEIL) a la Garrotxa :
ARGELAGUER 74.866€
La partida per a Argelaguer es vol destinar a l'edifici polivalent i constará de tres projectes: do tacions de la sala, per exemple, la construcció d'un escenari per tocar la guitarra (27.217,23 euros €); nova equipació de la sala esportiva (28.543,89 euros €, punt C), i el condicio nament de la superficie esporti va (19.103,51 euros €).
Besalú
S'adequará l'entorn de l'escola ? (ja sabià fet avants). Es rehabilitará l'accés sud, la façana del centre i es construirá un accés amb es cales a la pista de tennis. Tam bé s'arranjará l'aparcament de les profesoras de 1'escola. El cost previst és de 98.116 euros.
Es connectará el dipósit d'aigua amb el nucli urbá del Grup del Mónt, per tal que aquesta zona tingui un sistema d'abastament independent. Una altra actua ció prevista és l'adequació de diverses zones verdes situades davant la futura llar d'infants (zona bombolla inmobiliaria del Ajuntament de Besalú). També s'ampliaran els carrers Mariá Vayreda i Salvador Es priu. Aquestes actuacions estan pressupostades en 95.120 euros. Per últim, l'Ajuntament desti nará 89.840 euros a l'adequació i millora de l'espai públic urbá de Can Ring, on es construirá una zona verda. Es pavimentará el camí d'accés i s' hi construi ran escalons.
BEUDA 27.079€
L'Ajuntament de Beuda destina la partida a l'arranjament i man teniment global dels tres cemen tiris que existeixen al municipi, concretament, els cementiris de Beudà, Lligordà i Segueró.
Maià de Montcal
El Fons Estatal será utilitzat a Maià de Montcal per rehabilitar la coberta de l'edifici municipal que antigament acollia les esco les (ja estava aprobat en altre projecte).
CASTELLFOLLLT 176.457€
Els projectes a qué es destina el fons extraordinari al poble de Castellfo llit de la Roca són la rehabilitació de la torre del rellotge (ja estava aprobat en altre projecte) i actuacions i reformes a les encoles del municipi. El primer projecte s'ha pressupos tat en 99.778,87 euros, i el segon en 76.678 euros.
MIERES 56.636
El municipi de Mieres aprofitará el fons extraordiunari del govern cen tral per canviar la canonada d'aigua que travessa tot el barri de la Ce llera. Aquesta canonada és la més antiga del municipi i encara conté plom.
Montagut i Oix
El projecte que 1'Ajuntament de Montagut i Oix proposa per al Fons Estatal d'Inversió Local (FEIL) és 1'adequació de la xarxa viária principal del nucli de Monta gut, la part més important de la qual és la rotonda de entrada del poble, on es vol emplazar un aparca ment, una zona d'esbarjo i un punt d'informació atés que el municipi és una de les portes d'entrada de l´Alta Garrotxa.
LES PLANES 320.172€
L'Ajuntament de les Planes d'Hostoles ha aconseguit apro fitar el fons extraordinari per a quatre projectes de relleváncia en l'ámbit municipal. Un dels pro jectes és la instal-lació de les lí nies obertes que abastiran el futur dispensari i la nova sala poliva lent. Un altre projecte comportará la rehabilitació dels jocs infantils i, en el cas de la playa Nova, la substitució d'algunes construc cions. Es preve també el sote rrament de la xarxa eléctrica de l'entorn del consistorio i la urbanització de la travessera de les Encies a l'altura de l'accés a Sant Aniol de Finestres.
LES PRESES 298.302€
Les Preses utilitzará el Fons per a la rehabilitació de la xarxa d'abastament d'aigua, alguns sectors de la qual estaven enve llits. Es faran noves instal-lacions en diversos carrers del nucli an tic, del nucli Pladevall, del nucli de Bosc de Tosca i de la zona del dipósit de Sant Sebastià.
RIUDAURA 75.925€
Riudaura destinará la partida del govern central a la xarxa de sane jament del sector de la Font Fres ca, i alho ra preveu la probable instal-lació d'una depuradora al municipi.
SALES LLIERCA
El projecte proposat és el de serveis básics. Con cretament, es condicionará part de l'enllumenat públic i es cons truirá un nou tram de la canonada d'aigua.
SANT ANIOL DE FINESTRES
Sant Aniol té previst asfaltar el camí del Bayer, a Sant Esteve de Llémena. Amb 1,5 quilómetres, el camí connecta amb diversos masos del municipi.
Sant Feliu
Urbanització del carrer del So ler, al nucli antic de Sant Feliu, centrará el projecte del municipi. S'hi posará un asfaltat especial. El projec te també contempla la urbanitza ció de l'aparcament que existeix prop d'aquest carrer.
SANT FERRIOL 36.283€
El municipi destinará el Fons a la climatització del local del con sistori i el local polivalent. Hi instal•laran sistemes de calefacció i d'aire condicionat.
SANT JAUME DE LlIERCA 140.529€
Soterrament de contenidors al municipi.
SANT JOAN LES FONTS 477.337€
Sant Joan les Fonts aprofitará la subvenció extraordinária del govern central del PSC-PSOE per sumar i acabar la urbanització privada del Cisteller, una obra que fa alguns anys qué és programada.
SANTA PAU
El Fons Estatal d'Inversió Local a Santa Pau servirá per a la urbanit zació del vial d'accés a les futures zona d'activitats económiques dels empresaris, a l'entrada del municipi des d'Olot.
TORTELLÀ 132564€
Els 132.564 euros aportats a Tor tellá (Vall del Llierca) es dividiran en dos projectes. Per una banda, es soterraran els contenidors del camí de l'Hort de la riera del Vinyot, amb un cost de 63.712.64 euros. Amb aquesta actuació s'hauran soterrat tots els conteni dors del casc antic del municipi. Per una altra banda, també es remodelaran les casetes del camp de fútbol. Aquesta segona actuació preveo un cost de 68.851 euros.
VALL, DE BIANYA A 230.793€
El municipi destina el Fons a dos projectes. Un, per valor de 105.000 euros, és la pavirnentació del camí de Capsec, des de l'altura de la casa Planel la fins a Can Pairó, i el camí de Sant Pere Despuig, de Can Pairó a Cal Marqués. L'altra
par de la partida será destinada a la consolidació del carrer Antoni Moner, a la Canya. Aquest carrer, proper al riu Fluviá, patia problemes d'esllavissarnent. Aquest projecte pretén assegurar-lo.
VALL D`EN BAS 474.329€
El Fons Estatal d´inversió Local subvencionará integranent la ur banització dels carrers que con formen l'eixample de Sant Esteve d'en Bas, Mestre Tornavell, Mos sén Cinto Verdaguer, la Piscina, Olot, Joan Maragall, Puigsacalm, Armenguer, Vell i Eugeni d'Ors, a més de l'avinguda Fernando Lapar te. Les obres permetran la demoli ció de l'asfalt o les voreres en mal estat, el soterrament de serveis i el camvi d'enllumenat.
----
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya
Fondo Estatal de Inversión Local (FEIL) a la Garrotxa | 13-08-2009 - 17:22:30 GMT 1 #
11/02/2009
Alegaciones al Fondo Estatal de Inversión Local, municipio de Argelaguer
Instancia Número 81 de 11 de febrero de 2009: Alegaciones al Fondo Estatal de Inversión Local, municipio de Argelaguer.-Alcalde-President Ajuntament de Argelaguer (Garrotxa Girona). Juan Rodriguez Lejarza DNI 14927XXXM, vecino del municipio de Argelaguer (Girona), XXXX, XX (17853), Expone: Que el REAL DECRETO LEY SOBRE EL FONDO ESTATAL DE INVERSIÓN LOCAL, señala : Objeto · Promover la realización de obra pública y de inversiones generadoras de empleo por parte de los ayuntamientos, con el fin de contribuir a la reactivación de la economía en 2009. Características de las obras · Deben ser obras de competencia municipal y de nueva planificación, es decir, cuya ejecución no esté prevista en el presupuesto de la entidad municipal para el año 2009.
Que según ACTA DE LA SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA DEL DIA 13 DE GENER DE 2009 del Ajuntament de Argelaguer (Garrotxa Girona), se han aprovado 3 proyectos redactats per l’arquitecte Daniel Mallarach i Macias: >Condicionament de les superfícies esportives >Dotació cultural de la sala Polivalent >Nova equipació de la sala esportiva.
Que estas obras se destinan al Polideportivo “Polivalent”, ya programado en años anteriores y de la Urbanización paralizada de “Can Jan”, ejemplos: ADRIANA PRAT I VILALTA, secretària de l’Ajuntament ARGELAGUER. NOTIFICO: Que, l’Alcalde, amb data d’avui ha dictat el següent D E C R E T: Fent ús de les atribucions que em confereix la legislació vigent, HE RESOLT convocar-vos com a regidor d’aquest Ajuntament, a la sala d’actes per a: SESSIÓ: EXTRAORDINÀRIA DATA: 18 DE JULIOL DE 2007 HORA: 2/4 DE 10 DEL VESPRE 1.- Aprovació de l’acta de la sessió extraordinària del dia 5 de juliol de 2007. 2.- Despatx oficial. 3.- Aprovar la certificació núm. 4 de l’obra de l’edifici Polivalent a Argelaguer.
Boletin Oficial de la Provincia de Girona : Edifici polivalent, 2a fase.-BOP de Girona núm. 214 – 6 de novembre de 2008, Núm. 14486 Ajuntament de Argelaguer: Anunci d’aprovació inicial d’un projecte tècnic. El Ple de l’Ajuntament d’Argelaguer de data 23 d’octubre de 2008, va acordar aprovar inicialment el següent projecte tècnic: Condicionament i adequació de l’edifici polivalent, 2a fase, redactat per l’arquitecte Daniel Mallarach i Macias.
El que es fa públic per a general coneixement i als efectes oportuns pel termini de 30 dies hàbils, comptats a partir de l’endemà de la inserció del present anunci al BOP de Girona, a fi que les persones interessades puguin presentar les al·legacions que estimin convenients. Argelaguer, 24 d’octubre de 2008. Josep Dorca i Serrat Alcalde
>Que estos proyectos no crearán empleo para los vecinos de Argelaguer.
Demana: Que se revisen los tres proyectos el Ajuntament d´Argelaguer y que se destinen a la creación de empleo de los vecinos parados de Argelaguer y para los autónomos censados en el municipio. Propuesta de Proyectos alternativos:-1/ Adecuación y mejora del espai fluvial de la zona de Ca l´Ornós (Camí del Guilar riu Fluvià). 2/ Peatonalización del Carrer Major, del nº 12 al nº 30. 3/ Adecuación del Camí Públic d´Argelaguer a Montagut i Oix, dentro del área de la industria Química “Cales de Llierca, S.A. - Cales, Yesos y Cementos de Olot - CYCOSA” del municipio de Argelaguer. Juan Rodriguez Lejarza a Argelaguer, 11 de febrero de 2009.
>Notificación al gobierno de España via correo E-maill: Respuesta automática del Gobierno de España: Argelaguer Garrotxa FONDO ESTATAL DE INVERSIÓN LOCAL fondoinversionlocal@map.es Se acusa recibo de su correo electrónico solicitando información sobre el Fondo de Inversión Local. En breve, recibirá contestación a su consulta por esta misma vía. Dirección general de cooperación local. Toda la información sobre el Fondo Estatal de Inversión Local está disponible en la dirección electrónica :www.map.es
>Notificación al Consell Comarcal de la Garrotxa via correo electronico: ccgarrotxa@ccgarrotxa.org
---
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya
Alegaciones al Fondo Estatal de Inversión Local, municipio de Argelaguer | 13-08-2009 - 17:29:21 GMT 1 #
¿Por qué no un Consejo Económico Mundial?
Francisco Morote
¿Resulta descabellada la idea de crear un Consejo Económico Mundial?
Hace tan sólo unos pocos años, antes del terremoto financiero, económico y social que ha sacudido el mundo, con toda seguridad la idea habría sido desechada. Eran los tiempos del nuevo " dejad hacer, dejad pasar" neoliberal, del fundamentalismo del mercado y, en consecuencia, cualquier propuesta que entrañase la existencia del algún organismo que supervisara o coordinase la marcha de la economía mundial, habría sido anatematizado como la peor de las injerencias políticas posibles.
Actualmente, sin embargo, en 2009, cuando la extremada gravedad de la crisis ha obligado a la práctica totalidad de los gobiernos del mundo a intervenir para " rescatar", salvar o apuntalar a sus sistemas financieros nacionales y al sistema financiero internacional mismo, y cuando la Gran Recesión provoca, entre otros males, el aumento del desempleo global, la idea de crear un Consejo Económico Mundial no sólo ha dejado de ser " descabellada", sino que dificilmente puede ser ignorada o descalificada.
¿Dónde ha surgido o quién la ha planteado primero?
Si no me equivoco, la primera personalidad pública en plantear seriamente la cuestión fue la Canciller alemana Angela Merkel. Lo hizo en enero de este mismo año y en el marco, nada más y nada menos, que del Foro Económico Mundial de Davos, verdadero santuario, durante décadas, del pensamiento neoliberal. La idea de Merkel, que recientemente ha cuestionado también la oportunidad o necesidad del G-8 tras surgir el G-20, consiste en proponer la creación de un nuevo organismo de la ONU, el Consejo Económico Mundial, que ella equipara en importancia al propio Consejo de Seguridad, órgano ejecutivo principal de las Naciones Unidas.
La idea, en mi opinión, sería acertada, sino fuera porque lo que la Canciller alemana parece proponer es la reproducción del esquema de funcionamiento elitista y selectivo del Consejo de Seguridad de la ONU, donde solo cinco Estados - Reino Unido, Francia, Estados Unidos, Rusia y China -,tiene asiento permanente y derecho exclusivo de veto. Como, además, Merkel no cuestiona la existencia del G-20, me temo que su visión de los actores que tendrían que gestionar globalmente y con una mirada planetaria los problemas de la economía mundial es parcial, puesto que prescinde de otro órgano de la propia ONU mucho más universal y representativo, la Asamblea General, integrada por 192 Estados Miembros (G-192 ).
¿Anula la insuficiencia del enfoque el valor de la propuesta?
No lo creo, la idea de un Consejo Económico Mundial, cuya principal tarea ahora sería la de hacer frente a la Gran Recesión, no es, ni puede considerarse descabellada o irrelevante.
Ahora bien, ¿qué acogida ha tenido por parte de los gobernantes de los Estados más poderosos del mundo?
Que yo sepa el silencio más absoluto, lo que equivale a decir el vacío o la negación.
Sin embargo, la propuesta es tan oportuna, tan necesaria que con el aval o sin el aval de los grandes Estados, tenía que reaparecer y plantearse con fuerza.
¿En qué contexto lo ha hecho?
En el de la celebración de la "Conferencia sobre la Crisis Financiera y Económica y su Impacto sobre el Desarrollo", de las Naciones Unidas. Dicha Conferencia, impulsada por el presidente de la Asamblea General de la ONU el nicaragüense M. D´Escoto, tuvo lugar en Nueva York los días 24, 25 y 26 de junio pasado.
¿Se tomó allí la decisión de crear un Consejo Económico Mundial que asumiera la responsabilidad de afrontar la crisis que aflige al mundo?
No, pero ese era uno de los objetivos fundamentales de la Conferencia. Bajo la dirección del Premio Nobel J. Stiglitz, secundado por un cualificado equipo de expertos, se elaboró un documento que, entre otras recomendaciones, planteaba la creación de un Consejo Coordinador Económico Mundial,vinculado a la Asamblea General de la ONU.
¿Cuál había de ser la función de ese nuevo Consejo?
Parece evidente que, como su propio nombre indica, su principal tarea tenía que ser la de coordinar los esfuerzos de los Estados Miembros con el propósito de alcanzar objetivos de interés general.
En fin, si de la Conferencia no surgió la decisión de crear este nuevo organismo fue por la oposición radical de Estados Unidos y la Unión Europea que rechazaron tajantemente el documento elaborado por la Comisión Stiglitz.
Y, sin embargo, en el documento final, aprobado por la Conferencia, se reconoce la necesidad de que : las " acciones y respuestas a la crisis ... se coordinen de manera apropiada a nivel internacional" ( párrafo 1 ) ; " se adopten con rapidez medidas decisivas y coordinadas para abordar sus causas " ( párrafo 5 ) ; se le de a la crisis " una respuesta mundial enérgica, coordinada y amplia" ( párrafo 10 ) y, sobre todo, " Reconociendo las decisiones adoptadas en la cumbre del Grupo ( se refiere al G-20 ) estamos resueltos a reforzar las funciones de las Naciones Unidas y sus Estados Miembros en los asuntos económicos y financieros, incluida su función de coordinación ( párrafo 16 ).
En definitiva, del documento final donde las referencias a la coordinación se repiten no solo en los párrafos mencionados sino en otros posteriores ( 37, 42, 50, 52 a y b y 56 a ), se deduce la necesidad imperiosa de concertar los medios y los esfuerzos para una acción común y, sin embargo, el instrumento indispensable para hacerlo, el Consejo Coordinador Económico Mundial, se desestima. Una incongruencia semejante solo se explica si se tiene en cuenta la voluntad de Estados Unidos, la Unión Europea y potras potencias de marginar al gran foro mundial que simboliza la Asambla General de las Naciones Unidas con sus 192 Estados Miembros, para hacer del G-8 o, en su defecto, del G-20 un consejo económico mundial de facto, incompleto e ilegítimo.
En suma,la Gran Recesión ha puesto al descubierto una " crisis de gobierno global" como manifestó, también en Davos, el ex-Secretario General de la ONU, K. Annan. Una crisis que solo organismos como el Consejo Coordinador Económico Mundial podría afrontar, promoviendo el trabajo conjunto de todos los Estados hacia el logro de objetivos comunes justos para todos.
¿Por qué no, entonces, un Consejo Económico Mundial, vinculado a la Asamblea General de las Naciones Unidas?
¿Por qué no un Consejo Económico Mundial? | 19-08-2009 - 08:22:45 GMT 1 #
Fins quan?, per JOAN JANOHER FORALLAC (BAIX EMPORDÀ) :
La globalització està creixent, deixant oberta l'oportunitat de l'abús de mà d'obra, donant peu a l'especulació desfrenada dels que volen aprofitar-se del moment; començant per tancar empreses que fins avui eren rendibles, i que han guanyat molts diners, i ara es justifiquen amb la crisi i deixen amb el cul a l'aire milers de treballadors al carrer. Aquest fenomen s'estén arreu del món i obliga les noves generacions a dubtar de les seves possibilitats, amb un futur incert que no convida a l'esperança laboral. No solament el treball els preocupa, també la degeneració social especulativa, de la qual comencen a tenir por per la quantitat de notícies que ens arriben d'altres continents, que no són pas encoratjadores. Vivim uns moments en què l'home intenta enriquir-se mitjançant l'explotació dels altres, entrant de nou en un cicle d'esclavatge, contra el qual tant s'havia lluitat per abolir-ho. En canvi, el fenomen torna a brotar en algunes parts del planeta, intentant recuperar un passat que tots havíem oblidat, però la necessitat humana de poder menjar activa l'explotació dels que no tenen res, i s'actua sense escrúpols, ni respecte, en detriment dels drets humans.
Fins quan? | 21-08-2009 - 12:17:24 GMT 1 #
Vayreda FEIL :
L'Ajuntament d'Olot (Garrotxa) ha començat les obres de millora de les voreres del carrer Vayreda. L'obra, que està valorada en 90.184 euros, forma part del FEIL.
---
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya
Vayreda FEIL | 26-08-2009 - 08:47:35 GMT 1 #
PSC Sant Feliu de Pallerols :
El grup municipal del PSC a l'oposició de Sant Feliu de Pallerols (Garrotxa) ha publicat una carta d'opinió a la revista municipal L'Hostolenc, en què demana que els veïns li facin arribar les consultes amb noms i adreça. La causa és que algú va enviar-los una sèrie de preguntes a través d'una carta enviada des de Girona. La nota conté preguntes sobre la televisió per cable, l'oferta pública de feina, i el fons d'inversió local.
Tot i que l'escrit és anònim, l'oposició ha considerat que són d'interès general i les ha lliurat a l'Ajuntament perquè les contesti. No obstant això, l'opinió del grup a l'oposició és que la causa de l'anònim és que hi ha poca informació per part de l'Ajuntament de Sant Feliu de Pallerols. Així ha posat a disposició dels veïns una adreça electrònica i una de correu postal, però demana que hi posin el nom, el cognom i l'adreça.
PSC Sant Feliu de Pallerols | 02-09-2009 - 07:30:47 GMT 1 #
Alcaldes de Girona i Olot :
L'alcaldessa de Girona -Anna Pagans-, i l'alcalde d'Olot (Garrotxa) -Lluís Sacrest- van manifestar la necessitat d'un nou model de finançament local després que la vicepresidenta econòmica del Govern espanyol, Elena Salgado, demanés als ajuntaments "corresponsabilitat fiscal" i "sacrifici" econòmic per poder fer front a la crisi.
Els dos alcaldes es queixen de la mesura del Fons Estatal d'Inversió Local (FEIL), posat en marxa pel Govern estatal. Els dos alcaldes afiliats al Partit Socialista de Catalunya (PSC) veuen que és l'Estat qui s'ha de sacrificar en favor dels ajuntaments ja que, aquests, l'única via de finançament pròpia que tenen és la recaptació d'impostos. Els alcaldes asseguren que no només és l'Estat qui ha deixat d'ingressar impostos, ja que els consistoris també ho han deixat de fer, sobretot, en impostos d'obres i construccions.
L'alcaldessa de Girona, Anna Pagans, va explicar que "el sacrifici que fa el món local és enorme".
Pagans coincideix a afirmar que la crisi econòmica ja els ha fet estrènyer el cinturó. "Hem de fer miracles per donar serveis, alguns dels quals ni tan sols són competència nostra", va afirmar l'alcaldessa, la qual va recordar que la demanda d'aquesta nova llei és una petició endèmica, i que es fa necessària perquè "no tinguem tants problemes ni ens haguem d'endeutar i anar a crèdit per pagar els serveis".
El seu homòleg a Olot, Lluís Sacrest (PSC), també va reiterar aquesta idea. "Que pensin que des de l'Ajuntament s'assumeixen serveis que no ens toquen, però que els ciutadans ens reclamen", va opinar. Sacrest va reclamar que "si algú s'ha d'aprimar hauria de ser el Govern estatal a favor dels ajuntaments", en referència la reivindicació d'un nou model de finançament per als consistoris.
Amb aquestes declaracions, els alcaldes d'Olot i Girona recordaven a Salgado que l'Estat no és l'únic que ha deixat d'ingressar recursos arran de la crisi econòmica. I és que, precisament, la davallada de l'impost de construccions (ICIO) també els ha passat factura. "Arriba un moment que les finances tenen problemes perquè tenim menys ingressos", va indicar Pagans, que va explicar que ara que preparen els números per al 2010, ja podia avançar que "el pressupost, per primera vegada, serà més baix que el de l'any anterior".
---
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya
Alcaldes de Girona i Olot | 25-09-2009 - 12:19:29 GMT 1 #
El FEIL ha generat 7.353 llocs de treball a Girona :
GIRONA | DDG
El Fons Estatal d'Inversió Local (FEIL) ja ha generat 7.353 llocs de treball als municipis de la província de Girona. Amb les inversions del pla s'han superat en més d'un 151% els llocs de treball inicialment previstos, que eren 4.854, segons el Ministeri de Política Territorial. De moment s'han finançat 631 projectes de 209 municipis, fet que representa el 97% de la totalitat dels projectes aprovats i una inversió de més de 83 milions d'euros en obres.
El FEIL ha generat 7.353 llocs de treball a Girona | 25-09-2009 - 12:30:27 GMT 1 #
Demanen a les adjudicatàries de 45 milions en obres que comptin amb les empreses d'Olot.
Entre altres projectes, hi ha el nou hospital comarcal i l'arxiu.
L'Ajuntament d'Olot ha demanat als adjudicataris de 45 milions d'euros en obres de gran format que tinguin en compte les empreses locals i les de la resta de la comarca de la Garrotxa. La crida no l'ha fet en general sinó que representants del consistori s'han reunit amb els responsables de les empreses adjudicatàries per fer-los la petició personalment.
L'alcalde, Lluís Sacrest, va expressar aquesta petició en l'últim ple d'una manera molt gràfica. «Els hem proposat que demanin pressupost a les empreses locals i comarcals», va sentenciar. Sacrest va recordar que si tenen en compte la petició podrien afegir un element més per a la dinamització d'un sector que presenta dificultats. Es tracta d'obres d'un volum molt important, tant en diners com en dimensions, el concurs d'algunes de les quals fins i tot s'ha hagut de convocar a escala europea.
L'estiu passat, per exemple, Gisa va adjudicar la construcció del nou hospital comarcal, que es començarà a construir d'aquí a poques setmanes al pla de Baix, a sota el mas Subiràs, per un import de 32,4 milions d'euros. L'adjudicació ha estat per a la unió temporal d'empreses Sacyr-Tau-Icesa, que a més té relació amb empreses de la comarca de la Garrotxa dels sectors de les estructures de formigó, dels tancaments d'alumini i de la pintura. A banda, ara s'està construint el nou pavelló poliesportiu a la pollancreda del davant de l'antic edifici per un import de 5,4 milions. L'adjudicatària és l'empresa osonenca Excover SA. La nòmina es completa amb moltes altres obres, com ara la urbanització del Firalet, la construcció del nou arxiu i la nova sala polivalent al Puig del Roser, la nova llar d'infants i l'escola del Morrot, recentment adjudicades, entre altres projectes.
Reunió pel FEIL
La regidoria d'Urbanisme ja havia fet a principi d'any a la sala de plens una reunió a la qual estaven convocats tots els empresaris de la construcció d'Olot i de la Garrotxa per informar-los de primera mà sobre els projectes que havia presentat al Fons Estatal d'Inversió Local (FEIL), l'anomenat pla de Zapatero, per valor de 5,7 milions. Les dues més importants eren el nou col·lector de l'avinguda Reis Catòlics i l'edifici d'equipaments de l'estadi d'atletisme, que superaven el milió d'euros cadascuna. Entre altres, també hi havia el col·lector de Malatosquer. Totes les obres estan en marxa.
JORDI CASAS
---
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya
Demanen a les adjudicatàries de 45 milions en obres que comptin amb les empreses d\'Olot | 08-10-2009 - 13:50:23 GMT 1 #
Fondo de Inversión Local (Feil) 5.000 millones € :
El segundo Fondo Estatal de Inversión Local (FEIL) estará dotado con 5.000 millones de euros y entrará en vigor a partir del 1 de enero de 2010 para prolongar “sin solución de continuidad” el que se aprobó en Consejo de Ministros en noviembre de 2008.
Las propuestas que reciban financiación deberán estar vinculadas a la Ley de Dependencia y a las infraestructuras y el equipamiento tecnológico.
---
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza
Fondo de Inversión Local (Feil) 5.000 millones € | 24-10-2009 - 18:10:31 GMT 1 #
FONDO ESTATAL PARA EL EMPLEO Y LA SOSTENIBILIDAD LOCAL GIRONA pla de Zapatero PSC-PSOE (Socialistes)
El fons estatal per a l'ocupació i la sostenibilitat, el nou pla de Zapatero, destinarà a les comarques gironines més de 79 milions d'euros. Una de les novetats d'aquesta convocatòria és que els ajuntaments podran destinar a despesa per a serveis socials fins a un 20% de l'import del fons. La resta haurà de ser per a projectes destinats a la sostenibilitat econòmica, ambiental o social. A més, en aquest nou fons, l'Estat avançarà als consistoris el 85% de l'import dels projectes i els pagarà el 15% restant quan l'obra estigui feta, mentre que fins ara l'avançament era del 70%. En contrapartida, els municipis rebran imports inferiors als que havien rebut en el pla anterior. En conjunt, el nou fons estatal d'ocupació preveu una inversió de 5.000 milions d'euros.
Els 221 municipis gironins rebran del fons estatal per a l'ocupació i la sostenibilitat, la segona part del conegut pla de Zapatero, 79 milions d'euros. Aquesta xifra és inferior als 125 milions que l'Estat va destinar l'any passat per a projectes a les comarques gironines, tot i que presenta algunes millores per als ajuntaments quant al calendari dels pagaments. I és que en aquesta ocasió els municipis rebran per endavant el 85% del cost de l'obra. Això sí, aquesta vegada les obres estaran limitades a projectes relacionats amb el medi ambient i els serveis socials, com ara la mobilitat sostenible, les energies renovables, els centres socials, culturals i esportius, però també projectes de sostenibilitat econòmica, com ara parcs empresarials o tecnològics.
Els mateixos panells
La convocatòria del nou pla de Zapatero preveu que es puguin reutilitzar els polèmics panells informatius de les obres. A més, els projectes presentats no podran ser finançats per cap altra administració, tot i que sí que es podran presentar segones fases d'obres fetes amb el primer pla de Zapatero, el FEIL. Les obres podran començar a partir de l'1 de gener del 2010.
(Importes en euros)
POBLACIÓN
TOTAL
DISPONIBLE
INVERSIÓN
MÍNIMA (1)
LÍMITE MÁXIMO
GASTO
SOCIAL(2)
Girona
Agullana 806 87.135 69.673,00 17.462,00
Aiguaviva 678 73.297 58.608,00 14.689,00
Albanyà 143 15.459 12.361,00 3.098,00
Albons 666 72.000 57.571,00 14.429,00
Alp 1.686 182.269 145.742,00 36.527,00
Amer 2.270 245.404 196.225,00 49.179,00
Anglès 5.446 588.753 470.766,00 117.987,00
Arbúcies 6.526 705.508 564.124,00 141.384,00
Argelaguer 430 46.486 37.170,00 9.316,00
Armentera (L') 827 89.405 71.488,00 17.917,00
Avinyonet de Puigventós 1.417 153.188 122.489,00 30.699,00
Banyoles 17.917 1.936.959 1.548.791,00 388.168,00
Bàscara 915 98.918 79.095,00 19.823,00
Begur 4.304 465.294 372.049,00 93.245,00
Bellcaire d'Empordà 651 70.378 56.274,00 14.104,00
Besalú 2.290 247.565 197.953,00 49.612,00
Bescanó 4.242 458.591 366.689,00 91.902,00
Beuda 158 17.081 13.658,00 3.423,00
Bisbal d'Empordà (La) 10.173 1.099.776 879.380,00 220.396,00
Biure 244 26.378 21.092,00 5.286,00
Blanes 39.107 4.227.754 3.380.509,00 847.245,00
Boadella i les Escaules 233 25.189 20.141,00 5.048,00
(1) Inversión mínima: la cantidad destinada a inversión variará (dependiendo de la destinada a gasto social) entre el 80% (inversión mínima) y el 100% (total disponible).
(2) Límite máximo gasto social: la cantidad destinada a gasto social podrá alcanzar (dependiendo de la decisión del ayuntamiento) hasta un máximo del 20% del total.disponible.
Bolvir 363 39.243 31.379,00 7.864,00
Bordils 1.703 184.107 147.212,00 36.895,00
Borrassà 682 73.729 58.954,00 14.775,00
Breda 3.753 405.727 324.419,00 81.308,00
Brunyola 363 39.243 31.379,00 7.864,00
Cabanelles 236 25.513 20.400,00 5.113,00
Cabanes 903 97.621 78.058,00 19.563,00
Cadaqués 2.873 310.592 248.349,00 62.243,00
Caldes de Malavella 6.459 698.265 558.332,00 139.933,00
Calonge 10.428 1.127.344 901.423,00 225.921,00
Camós 696 75.243 60.164,00 15.079,00
Campdevànol 3.501 378.483 302.635,00 75.848,00
Campelles 128 13.838 11.065,00 2.773,00
Campllong 423 45.729 36.565,00 9.164,00
Camprodon 2.578 278.701 222.849,00 55.852,00
Canet d'Adri 601 64.973 51.952,00 13.021,00
Cantallops 320 34.595 27.662,00 6.933,00
Capmany 560 60.540 48.408,00 12.132,00
Cassà de la Selva 9.256 1.000.641 800.112,00 200.529,00
Castellfollit de la Roca 1.014 109.621 87.653,00 21.968,00
Castelló d'Empúries 11.653 1.259.775 1.007.315,00 252.460,00
Castell-Platja d'Aro 10.150 1.097.290 877.392,00 219.898,00
Celrà 4.329 467.997 374.210,00 93.787,00
Cellera de Ter (La) 2.162 233.728 186.889,00 46.839,00
Cervià de Ter 863 93.297 74.600,00 18.697,00
Cistella 253 27.351 21.870,00 5.481,00
Colera 578 62.486 49.964,00 12.522,00
Colomers 203 21.946 17.548,00 4.398,00
Corçà 1.270 137.296 109.782,00 27.514,00
Cornellà del Terri 2.189 236.647 189.223,00 47.424,00
Crespià 257 27.784 22.216,00 5.568,00
Cruïlles, Monells i Sant 1.270 137.296
Sadurní de l'Heura
109.782,00 27.514,00
Darnius 534 57.729 46.160,00 11.569,00
Das 214 23.135 18.499,00 4.636,00
Escala (L') 9.829 1.062.587 849.644,00 212.943,00
Espinelves 191 20.649 16.511,00 4.138,00
Espolla 408 44.108 35.269,00 8.839,00
Esponellà 451 48.757 38.986,00 9.771,00
Far d'Empordà (El) 524 56.648 45.296,00 11.352,00
Figueres 42.809 4.627.967 3.700.519,00 927.448,00
Flaçà 1.050 113.513 90.765,00 22.748,00
Foixà 333 35.999 28.785,00 7.214,00
Fontanals de Cerdanya 443 47.892 38.294,00 9.598,00
Fontanilles 167 18.054 14.436,00 3.618,00
Fontcoberta 1.200 129.729 103.731,00 25.998,00
Forallac 1.740 188.107 150.410,00 37.697,00
Fornells de la Selva 2.110 228.107 182.394,00 45.713,00
Fortià 628 67.891 54.286,00 13.605,00
Garrigàs 395 42.703 34.145,00 8.558,00
Garrigoles 167 18.054 14.436,00 3.618,00
Garriguella 821 88.756 70.969,00 17.787,00
Ger 449 48.540 38.813,00 9.727,00
Girona 94.484 10.214.415 8.167.438,00 2.046.977,00
Gombrèn 239 25.838 20.660,00 5.178,00
Gualta 347 37.514 29.996,00 7.518,00
Guils de Cerdanya 467 50.486 40.369,00 10.117,00
Hostalric 3.882 419.673 335.570,00 84.103,00
Isòvol 268 28.973 23.167,00 5.806,00
Jafre 402 43.459 34.750,00 8.709,00
Jonquera (La) 3.107 335.890 268.577,00 67.313,00
Juià 301 32.540 26.019,00 6.521,00
Lladó 644 69.621 55.669,00 13.952,00
Llagostera 7.614 823.130 658.174,00 164.956,00
Llambilles 660 71.351 57.052,00 14.299,00
Llanars 571 61.730 49.359,00 12.371,00
Llançà 5.082 549.402 439.301,00 110.101,00
Llers 1.157 125.080 100.014,00 25.066,00
Llívia 1.517 163.999 131.133,00 32.866,00
Lloret de Mar 37.734 4.079.323 3.261.823,00 817.500,00
Llosses (Les) 234 25.298 20.228,00 5.070,00
Maçanet de Cabrenys 723 78.162 62.498,00 15.664,00
Maçanet de la Selva 6.611 714.698 571.472,00 143.226,00
Madremanya 232 25.081 20.055,00 5.026,00
Maià de Montcal 407 44.000 35.182,00 8.818,00
Masarac 278 30.054 24.031,00 6.023,00
Massanes 709 76.648 61.288,00 15.360,00
Meranges 83 8.973 7.175,00 1.798,00
Mieres 346 37.405 29.909,00 7.496,00
Mollet de Peralada 171 18.487 14.782,00 3.705,00
Molló 349 37.729 30.168,00 7.561,00
Montagut i Oix 960 103.783 82.985,00 20.798,00
Mont-ras 1.838 198.701 158.881,00 39.820,00
Navata 1.080 116.756 93.358,00 23.398,00
Ogassa 266 28.757 22.994,00 5.763,00
Olot 32.903 3.557.056 2.844.219,00 712.837,00
Ordis 375 40.540 32.416,00 8.124,00
Osor 361 39.027 31.206,00 7.821,00
Palafrugell 22.109 2.390.145 1.911.158,00 478.987,00
Palamós 17.766 1.920.635 1.535.738,00 384.897,00
Palau de Santa Eulàlia 105 11.351 9.076,00 2.275,00
Palau-sator 289 31.243 24.982,00 6.261,00
Palau-saverdera 1.423 153.837 123.008,00 30.829,00
Palol de Revardit 478 51.676 41.320,00 10.356,00
Pals 2.698 291.674 233.222,00 58.452,00
Pardines 168 18.162 14.522,00 3.640,00
Parlavà 383 41.405 33.107,00 8.298,00
Pau 586 63.351 50.655,00 12.696,00
Pedret i Marzà 163 17.621 14.090,00 3.531,00
Pera (La) 445 48.108 38.467,00 9.641,00
Peralada 1.762 190.485 152.312,00 38.173,00
Planes d'Hostoles (Les) 1.795 194.052 155.164,00 38.888,00
Planoles 282 30.486 24.377,00 6.109,00
Pont de Molins 490 52.973 42.357,00 10.616,00
Pontós 244 26.378 21.092,00 5.286,00
Porqueres 4.332 468.321 374.469,00 93.852,00
Port de la Selva (El) 1.029 111.242 88.949,00 22.293,00
Portbou 1.306 141.188 112.894,00 28.294,00
Preses (Les) 1.708 184.647 147.644,00 37.003,00
Puigcerdà 9.365 1.012.426 809.535,00 202.891,00
Quart 2.762 298.592 238.754,00 59.838,00
Queralbs 192 20.757 16.597,00 4.160,00
Rabós 194 20.973 16.770,00 4.203,00
Regencós 313 33.838 27.057,00 6.781,00
Ribes de Freser 2.006 216.864 173.404,00 43.460,00
Riells i Viabrea 3.659 395.565 316.293,00 79.272,00
Ripoll 11.012 1.190.478 951.905,00 238.573,00
Riudarenes 2.002 216.431 173.058,00 43.373,00
Riudaura 426 46.054 36.825,00 9.229,00
Riudellots de la Selva 1.940 209.729 167.699,00 42.030,00
Riumors 216 23.352 18.672,00 4.680,00
Roses 19.463 2.104.093 1.682.431,00 421.662,00
Rupià 240 25.946 20.746,00 5.200,00
Sales de Llierca 132 14.270 11.410,00 2.860,00
Salt 28.763 3.109.492 2.486.347,00 623.145,00
Sant Andreu Salou 157 16.972 13.571,00 3.401,00
Sant Aniol de Finestres 319 34.486 27.575,00 6.911,00
Sant Climent Sescebes 501 54.162 43.308,00 10.854,00
Sant Feliu de Buixalleu 803 86.810 69.413,00 17.397,00
Sant Feliu de Guíxols 21.726 2.348.740 1.878.051,00 470.689,00
Sant Feliu de Pallerols 1.389 150.161 120.069,00 30.092,00
Sant Ferriol 216 23.352 18.672,00 4.680,00
Sant Gregori 3.068 331.674 265.206,00 66.468,00
Sant Hilari Sacalm 5.744 620.969 496.526,00 124.443,00
Sant Jaume de Llierca 809 87.459 69.932,00 17.527,00
Sant Joan de les Abadesses 3.589 387.997 310.242,00 77.755,00
Sant Joan de Mollet 515 55.675 44.518,00 11.157,00
Sant Joan les Fonts 2.751 297.403 237.803,00 59.600,00
Sant Jordi Desvalls 626 67.675 54.113,00 13.562,00
Sant Julià de Ramis 3.133 338.701 270.825,00 67.876,00
Sant Julià del Llor i Bonmatí 1.225 132.431 105.892,00 26.539,00
Sant Llorenç de la Muga 218 23.567 18.844,00 4.723,00
Sant Martí de Llémena 532 57.513 45.987,00 11.526,00
Sant Martí Vell 242 26.162 20.919,00 5.243,00
Sant Miquel de Campmajor 243 26.271 21.006,00 5.265,00
Sant Miquel de Fluvià 718 77.621 62.066,00 15.555,00
Sant Mori 179 19.351 15.473,00 3.878,00
Sant Pau de Segúries 699 75.567 60.423,00 15.144,00
Sant Pere Pescador 1.970 212.972 170.292,00 42.680,00
Santa Coloma de Farners 11.412 1.233.721 986.482,00 247.239,00
Santa Cristina d'Aro 4.713 509.510 407.404,00 102.106,00
Santa Llogaia d'Àlguema 317 34.270 27.402,00 6.868,00
Santa Pau 1.584 171.242 136.925,00 34.317,00
Sarrià de Ter 4.320 467.024 373.432,00 93.592,00
Saus, Camallera i Llampaies 761 82.270 65.783,00 16.487,00
Selva de Mar (La) 213 23.027 18.412,00 4.615,00
Serinyà 1.101 119.026 95.173,00 23.853,00
Serra de Daró 197 21.297 17.029,00 4.268,00
Setcases 165 17.838 14.263,00 3.575,00
Sils 4.850 524.320 419.246,00 105.074,00
Siurana 211 22.810 18.239,00 4.571,00
Susqueda 125 13.513 10.805,00 2.708,00
Tallada d'Empordà (La) 401 43.351 34.663,00 8.688,00
Terrades 254 27.459 21.956,00 5.503,00
Torrent 184 19.891 15.905,00 3.986,00
Torroella de Fluvià 658 71.134 56.879,00 14.255,00
Torroella de Montgrí 11.441 1.236.856 988.989,00 247.867,00
Tortellà 758 81.945 65.523,00 16.422,00
Toses 150 16.216 12.966,00 3.250,00
Tossa de Mar 5.845 631.888 505.257,00 126.631,00
Ultramort 193 20.864 16.683,00 4.181,00
Ullà 1.067 115.350 92.234,00 23.116,00
Ullastret 227 24.540 19.622,00 4.918,00
Urús 196 21.189 16.943,00 4.246,00
Vajol (La) 102 11.027 8.817,00 2.210,00
Vall de Bianya (La) 1.307 141.296 112.980,00 28.316,00
Vall d'en Bas (La) 2.735 295.673 236.420,00 59.253,00
Vallfogona de Ripollès 225 24.325 19.450,00 4.875,00
Vall-llobrega 825 89.188 71.315,00 17.873,00
Ventalló 730 78.918 63.103,00 15.815,00
Verges 1.195 129.188 103.299,00 25.889,00
Vidrà 178 19.243 15.387,00 3.856,00
Vidreres 7.316 790.914 632.414,00 158.500,00
Vilabertran 860 92.973 74.341,00 18.632,00
Vilablareix 2.277 246.161 196.830,00 49.331,00
Viladamat 439 47.459 37.948,00 9.511,00
Viladasens 207 22.379 17.894,00 4.485,00
Vilademuls 781 84.432 67.512,00 16.920,00
Viladrau 1.066 115.243 92.148,00 23.095,00
Vilafant 5.314 574.483 459.356,00 115.127,00
Vilajuïga 1.138 123.027 98.372,00 24.655,00
Vilallonga de Ter 477 51.567 41.233,00 10.334,00
Vilamacolum 318 34.378 27.489,00 6.889,00
Vilamalla 1.115 120.539 96.383,00 24.156,00
Vilamaniscle 173 18.703 14.955,00 3.748,00
Vilanant 348 37.621 30.082,00 7.539,00
Vila-sacra 545 58.918 47.111,00 11.807,00
Vilaür 142 15.351 12.275,00 3.076,00
Vilobí d'Onyar 2.862 309.404 247.399,00 62.005,00
Vilopriu 217 23.459 18.758,00 4.701,00
Total Girona 731.864 79.119.883 63.264.193,00 € 15.855.690,00 €
(1) Inversión mínima: la cantidad destinada a inversión variará (dependiendo de la destinada a gasto social) entre el 80% (inversión mínima) y el 100% (total disponible).
(2) Límite máximo gasto social: la cantidad destinada a gasto social podrá alcanzar (dependiendo de la decisión del ayuntamiento) hasta un máximo del 20% del total.disponible.
---
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza
---
VALL DEL LLIERCA Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà. VALL D'HOSTOLES Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres. Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol. FLUVIÁ Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Osona Vic Ripoll Ripollès Figueres Alt Empordà Garrotxa Girona Catalunya España Lejarza Madrid España Lliurona Berga Berguedà Bracons Llers España Lejarza
FONDO ESTATAL PARA EL EMPLEO Y LA SOSTENIBILIDAD LOCAL | 02-11-2009 - 13:57:26 GMT 1 #