Argelaguer: Emplaçament geogràfic
Vall del Llierca, Argelaguer/Besalú/Girona: Argelaguer: Emplaçament geogràfic.-Argelaguer està situat a la confluència del riu Llierca i el Fluvià. Està dividit en dos nuclis. L’un a 183 m d’altitud al voltant de l’església parroquial de Santa Maria , d’origen romànic. L’altre , un raval format per dues rengleres de cases a banda i banda de la antiga Nacional 260. Darrera la filera de cases , al mig del poble formant una plaçeta hi trobem la capella de Santa Anna, d’origen romànic. El terme municipal de Argelaguer es situa a la comarca de la Garrotxa de la província de Girona. Pel nord limita amb els termes de Montagut i Oix, Tortellà i Sales de Llierca. Pel sud i l’est amb Sant Ferriol i a l’oest amb el terme de Sant Jaume de Llierca . El municipi té una extensió de 13 Km 2, format per unes 20 hectàrees de zona de bosc, majoritariament de pins i alzines , amb pasturatges a l’hivern. La vinya i l’olivera Mare de Déu del Mont: Sortim Argelaguer direcció a Tortellà, Sales de Llierca i seguin els rètols que ens portaran a Can Bosc. Continuem fins la Collada dels Trulls, La Teuleria al Coll de les Canals del Carig. Aquí marxem a la dreta i trobarem un Roure Monumental, enorme..., el Roure dels Capellans, Puigbalí amb una vista impressionant, i abans d’arribar a Falgars girem a la dreta, per pujar, seguin els rètols, a la Mare de Déu. El primer tram és pista però l’última mitja hora abans d’arribar al Santuari es fa a peu. Després de la visita, la tornada per carretera asfaltada i girant a la dreta per passar per Segueró, Collet de Can Jou, Beuda, Besalú i Argelaguer punt de partida. Val a dir que la tornada a partir de Segueró és un mai acabar de sifons fins arribar a la carretera d’Argelaguer. Argelaguer, Catalunya (España) Actividad per: Excursionistes, i mountain bike Distancia recorrido: 55,89 kilómetros Altitud min: 178 metros, max: 1.134 metros Garrotxa, Alt Empordà cinco pistas de la zona de la Vall del Llierca i Albanyà : 1) pista Sadernes Coll de Riu Collet del Ras Pincarò Albanyà. 2) Saserres Collet d'en Güives Lliurona Coll de Teies Bassegoda. 3) Beuda Espinau Coll Canals del Carig Lliurona. 4) en el término de Sadernes: Sadernes Cofí Serradell Coll de Faja Orri Monteia Sales de Llierca Argelaguer. 5) Sadernes-Coll Riu Bassegoda Pincaró Albanyà. 
que havien estat tradicionals , ja no es cultiven, al igual que els carboners. Han desaparegut activitats que eren tradicionals , com la fabricació d’esclops, de cordes, i espardenyes. En ramaderia , hi ha criança de bestiar oví i boví. L’economia d’Argelaguer era bàsicament agrícola, però ha anat passant a ser de petites indústries i de serveis. Pel que fa a la població cal destacar la zona de la carretera, i la del carrer Major que es desenvolupa paral·lelament a aquest ,es on es concentra mes l’animació i activitat de la població. En aquesta zona es troben els equipaments mes representatius com son: L’actual Ajuntament, el Casal Social, La farmàcia, a la zona de la carretera, al carrer Major on actualment hi han les escoles i la pista esportiva , també s’està construint el nou ajuntament amb el nou dispensari.
Desnivel acum. subiendo: 1.635 metros, bajando: 1.633 metros. Grado de dificultad: Muy difícil. Tiempo: 5 horas 50 minutos
Finaliza en el punto de partida Argelaguer
Meneame
del.icio.us
ARGELAGUER Juan R. Lejarza
Zonas húmedas de la Garrotxa :
La obra social de Caixa Catalunya ha destinado 16.200 euros, a través de convenios de colaboración territorial con los ayuntamientos de Besalú y de Tortellà, para recuperar y habilitar para el uso público el Estany d'en Recó y para facilitar la observación y la interpretación de los valores naturales de la Bassa del Palol.
Con estas dos actuaciones la obra social de Caixa Catalunya pone a disposición de la población dos zonas húmedas de alto valor de conservación para favorecer el disfrute de la naturaleza de una manera responsable y sin comprometer su conservación.
La restauración del Estany d'en Recó, en Besalú, se ha desarrollado entre el 2007-2009 y ha consistido en la retirada de caña, recuperación del perfil del 'estanyol' y la retirada de algunos árboles.
De esta manera aumenta la superficie de aguas libres y se diversifican los hábitats para diferentes especies animales y vegetales.
Además, se ha colocado un mirador y dos plafones para adecuar el espacio para un uso público ordenado y con posibilidades de interpretación del medio natural sin molestar a la fauna.
Por su parte, la Bassa del Palol, situada entre los municipios de Tortellà y de Sales de Llierca, es un punto de visita y paseo para la población de la zona.
En este caso las actuaciones han consistido en el arreglo de un pequeño mirador del espacio con una valla de protección y en la colocación de un plafón interpretativo para explicar el origen de la balsa y el valor de las zonas húmedas en general.
Estas dos actuaciones forman parte de línea de trabajo que la obra social de Caixa Catalunya lleva a cabo desde 1998 para la conservación del territorio.
A través de la adquisición de territorio y de convenios de asesoramiento y colaboración territorial con ayuntamientos o otras entidades, la entidad preserva 152.358 hectáreas, el 4'75% de la superficie de Catalunya.
Así, en la provincia de Girona protege 72.884'76 hectáreas que representan el 12'34% del total del territorio gerundense.
---
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya
Zonas húmedas de la Garrotxa | 14-08-2009 - 01:03:11 GMT 1 #
HISTÒRIA de DOSQUERS :
Sortint de Maià de Monacal (Garrotxa) i en tornar a la carretera general, en direcció a Figueres, un trencant a la dreta ens conduirà a Dosquers, el minúscul poblet adscrit al municipio de Maià molt encertadament. Per quin raó, en la controvertida divisió territorial de Catalunya l’any 1933, es va acoblar a l’Alt Empordà. Per bé que la zona on és emplaçat entre la Garrotxa i l’Empordà, sigui de certa vaguetat, indubtablement té
més trets garrotxins que no pas empordanesos.
Se sap que des de 1206 descrivia Duobus quers i en el successiu Duobus queriis,
relació obvia a dues roques, fent esment al doble esquena que forma la llera del
torrent de Bruguera, el qual la seva costa dreta es situa el castell i a la seva costa
esquerra l’església parroquial.
Algunes cases tenen antics molins, els quals expliquen la tradició de la producció
cerealística en aquest nucli degut al pas de la riera de Maià per Dosquers. També és
important l’explotació forestal i l’interès termal de les deus ferruginoses i
sulfuroses.
El llogarret és habitat per poques persones. Les terres, però, les conserven
ufanoses. Encara queda algun pagès que les treballa i la major part són
arrendades.
Dosquers, en una extensió de 4,45 km2, no té zona urbana. La plaça major,
queda situada en ple descampat on ressalta la mola de l’església, la rectoria i
alguna casa. La resta d’habitatges són dispersos, cases i masies enmig d’un esclat
de verdor i profusió d’alzines d’on sobresurten les ruïnes del que fou castell del
Bisbe. Dalt del pujol, proper a l’església, romanen vestigis de murs esbardellats, la
qual cosa fa suposar que formà d’antuvi un circuit fortificat. Compren els nuclis de
la Riera, Usall i Vila-rodona.
L’obispe Guillem de Cabanelles (1227-1245) posseïa el castell de Dosquers,
probablement per herència familiar, donat que, com suggereix el seu cognom, era
originari de Cabanelles (Alt Empordà). En el seu testament de l’any 1245 va
senyalar aquest feu per la dot del beneficiat per ell a la capella del palau episcopal
de Girona, dedicada a Santa Maria, feu que augmentà degut a les compres que ell
havia realitzat personalment a Maià i a Queixàs.
Arnau de Palol (Palaciolo) va renunciar els seus drets sobre el feu de Dosquers en
mans de l’obispe Berenguer de Castellbisbal.
En 1257 el rei Jaume I va fer concessions a favor de l’Obispe tocant als homes de
Dosquers, Crespià i Pedrinyà.
Al 1312 i 1318 l’obispe Guillem de Vilamarí va confià el castell a Guillem de
Cabanelles.
Dades posteriors confirmen que el castell va pertànyer sota el domini de la mitra
fins l’extinció dels senyors feudals en el segle XIX.
En les nomenclatures del segle XIV es cita al poble com “ecclesia parochialis santi
Martini de Duobus Queriis”.
L’any 1937, la Generalitat de Catalunya, determinà la seva segregació d’aquella
comarca incloent-lo en la Garrotxa. El poblament de Dosquers anava minvant i
això suposava una gran dificultat pel sosteniment de les despeses municipals. Així
doncs, l’any 1969 d’Administració obrà positivament agregant-lo al municipi de
Maià
---
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya
HISTÒRIA de DOSQUERS | 14-08-2009 - 01:12:00 GMT 1 #
Maià de Montcal (Garrotxa): D’INTERÈS HISTÒRIC–ARTÍSTIC :
Església de Sant Vicenç de Maià , temple romànic del segle X. Destaca la bella portalada que conserva el forrellat primitiu amb quatre arquivoltes en degradació i
al damunt un ull de bou i una cornisa a tot volt que espera l’alçament del teulat.
Monestir de Santa Maria de Jonqueres- Santa Magdalena de Maià, temple
romànic del segle XII amb absis semicircular fortificat. L’edifici ha sofert moltes transformacions, a la façana s’observen tres èpoques ben destacades. La part inferior és la més antiga. L’interior es d’una sola nau, molt elevada, totalment desprovista d’ornamentació, amb volta de mig punt.
Església de Sant Martí de Dosquers (Sant Martí de Tours), temple romànic
amb absis semicircular sobrealçat. A cada costat de la nau per un arc triomfal i al mig de la qual es filtra la llum. Castell de Dosquers, El castell de Dosquers ve citat l’any 1245 en el testament del bisbe de Girona Guillem de Cabanelles. Aquesta fortalesa fou de sempre senyal
de la sobirania dels bisbes gironins. Va pertànyer a la Mitra de Girona fins ben avançat el segle XIX.
Mas Traver, magnífic casalici d’extraordinàries dimensions, amb diverses masies annexes. En el reclau que forma el cos principal hi ha la capella on s’hi celebra alguna commemoració familiar, és presidida per la imatge de Sant Miquel.
Els orígens d’aquesta pairalia es remunten al segle XIII. Dades documentals testifiquen el seu inici amb la família Llorenç. El nom de la propietat, contràriament al que era usual en les pairalies antigues, canvià en casar-se la pubilla Llorenç amb
un Traver d’Usall. D’ençà de llavors va prevaldre el cognom del pubill sobrevingut.
Can Roqueta de Dosquers, casa pairal de gran valor arquitectònic.
A part del patrimoni esmentat en el planejament, en el municipi hi ha altres edificis d’interès arquitectònic i cultural com:
Capella de Sant Prim i Sant Felicià, temple del segle XVII restaurat
modernament. El 9 de setembre de 1904 es va celebrar la missa, després de la
restauració, enderrocant tot l’edifici excepte l’albsis. L’any 1988 es fa fer una nova restauració perquè havia quedat força malmesa. Església dedicada als sants que originaren la llegenda miraculosa del trasllat de les seves relíquies al monestir bisuldenc.
Per tal de perpetuar el prodigi de l’aigua que brollà per apaivagar la set dels portadors, en el lloc on s’aturaren a reposar, hom determinà l’erecció d’una ermita, que si bé se li atribueix un origen molt antic , fou renovada i allargada a l’any 1669.
---
VALL DEL LLIERCA Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà. VALL D'HOSTOLES Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres. Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol. FLUVIÁ Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Osona Vic Ripoll Ripollès Figueres Alt Empordà Garrotxa Girona Catalunya España Lejarza Madrid España Lliurona Berga Berguedà Bracons Llers
Maià de Montcal (Garrotxa): D’INTERÈS HISTÒRIC–ARTÍSTIC | 14-08-2009 - 01:17:45 GMT 1 #
Santa Pau pla especial del conjunt històric :
L'Ajuntament de Santa Pau (Garrotxa) en el darrer ple va aprovar, el Pla Especial del Conjunt Històric. El Consistori té previst fer una reunió amb els veïns abans de l'aprovació definitiva. El nou Pla Especial permetrà que l'Ajuntament pugui aprovar obres de reforma en immobles ubicats dins el Conjunt Històric. .
L'àmbit del Pla Especial es correspon bàsicament als límits del Conjunt Històric establert per la Generalitat de Cataluña (PSC-PSOE ICV-EUiA ERC), inclou tot el front nord del carrer Major, després s'hi incorporen l'antic Hospital de Santa Pau i can Torres, i l'esplanada al peu del turó de les Costes, s'hi incorpora l'agrupació d'edificis anomenat Cases Noves.
Les propostes del Pla preveuen completar el conjunt de recorreguts al voltant del riu Ser i la creació del Parc Central de can Cabanya. El Parc de can Cabanya, previst en aquest quatrienni, és el principal espai lliure previst en el POUM.
El Pla programa la construcció d'un nou accés al Nucli Antic a través del Ser i el torrent de Pujolars, i la posada en valor de l'arc del Pont Medieval. En aquest grup destaca la rehabilitació del castell.
---
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida
Santa Pau pla especial del conjunt històric | 18-08-2009 - 08:57:55 GMT 1 #