Administra tu Blog

¡Crea tu Blog Ya! Fácil y Gratis

Argelaguer Vall del Llierca
Uniò Argelagense Informació Municipal

El Blog de Leningrad Garrotxa Olot: Argelaguer - Tortellà - Montagut i Oix - Sales de Llierca - Sant Jaume de Llierca

21/07/2009 GMT 1

D’aquí estant veig una estrella: cançons i tonades tradicionals a Riudaura

lejarza @ 07:48

Vall del Llierca, Argelaguer/Girona: D’aquí estant veig una estrella: cançons i tonades tradicionals a Riudaura.-Riudaura (Garrotxa). Plaça del Gambeto. Dissabte 25 de juliol. 22h.

El proper dissabte 25 de juliol de 2009 se celebrarà a la Plaça del Gambeto del Ajuntament de Riudaura a la Garrotxa, la quarta edició de la proposta de música tradicional i popular. “D’aquí estant veig una estrella”, cançons i tonades tradicionals a Riudaura. Aquest és, de fet, el títol del llibre de cançons i tonades procedents de Riudaura; (nomenada “Riodazarii” pel Comte del Contat de Besalú Sunifred, Bisbe de Girona l´any 850 que concedeix "celle ejusdem supramemorata Sancte Marie cum titulis suis videlizset Sancti Joannis et Sancti Petri in die ejus dedicationis decimas et primicias et oblationes fidelium de villulis et villaribus quorum nomina sunt haec: Riodazarii”), elaborat per Josep Garcia, del Grup de Recerca Folklòrica de la Garrotxa (Curbet Comunicació Gràfica Edicions, Girona 2006) que ara fa justament tres anys es va presentar a la mateixa Plaça del Gambeto.

Seguint el format de les edicions anteriors, el concert comptarà amb la participació de diverses formacions musicals, De Calaix, Xavi Molina i Músics de Riudaura, aquests darrers creats expressament per l’ocasió; a més d’intervencions d’una vintena de cantadors del poble, de Riutaca, els Timbalers de Riudaura i de projeccions audiovisuals, en el marc de la Plaça del Gambeto.

"D’aquí estant veig una estrella" procura cada any complir amb els dos propòsits que van portar a l’Ajuntament de Riudaura i al Grup de Recerca Folklòrica de la Garrotxa, del Marboleny, a tirar endavant el projecte de la publicació del llibre de cançons i tonades tradicionals originàries de Riudaura. D’una banda, pel que fa a la recerca i difusió del patrimoni tan musical, com literari, sociocultural, o històric- sorgit d’un treball de camp i culminat amb publicació del llibre d’en Josep Garcia. Però, per altra banda, també amb la decidida voluntat que aquests materials recuperin espais de difusió en la societat d’avui, molt diferent de la societat que els va veure sorgir i transmetre’s de generació en generació.

Una vegada més, les veus dels cantadors del poble de Riudaura sonaran a la Plaça del Gambeto, com també sonaran les versions pròpies i personals de les formacions musicals que integren el cartell del concert.

De Calaix:

És una formació creada el setembre del 2001 a l’Alt Empordà que es podréis de cançons extretes a viva veu, o bé de manuscrits i cançoners. Amb un esperit obert a la creació actual, De Calaix, atent als nous corrents musicals, incorpora influències de diversos gèneres i introdueix en les lletres d’algunes composicions referències a realitats socials candents, sempre amb un esperit crític. De Calaix transforma el seu repertori amb una polifonia a tres veus que acompanya sovint amb percussions. Al llarg de la seva trajectòria, poc a poc, han anat definint un estil propi que elles mateixes cataloguen com a “Nova Polifonia Tradicional Catalana“, tal i com es mostra en els cinc repertoris del grup: “Empordà a calaixos”; “De boca en boca”; “Escudella de nadales”; “Calaix de sastre” i “Fent safareig”. Actualment el grup té publicats tres treballs discogràfics: “Pantone 1505”; “Pantone 368” i “Escudella de nadales”. El darrer disc de grup, Escudella de nadales, ha constat dins els 10 millors discos de folc de l’any 2007, segons la revista Enderrock. L’any 2004 el grup va ser guardonat amb el Premi Altaveu per la millor trajectòria professional. I l’any 2003 va rebre el I Premi Enderrock amb el disc “Pantone 1505” com a millor disc de folc, segons la crítica. De Calaix són la Gemma Pla, la Mireia Mena i la Lurdes Rimalló.

Xavi Molina:

Realitzarà el toc d’inici del concert amb una versió amb tenora de la melodia del Ball del Gambeto o del Roser, de Riudaura. És tradicional que cada any obri el concert un músic diferent amb una versió del Ball del Roser. L’any passat el va realitzar l’Albert Dondarza, amb una versió a violí.

Músics de Riudaura:

Proposta creada expressament per l’ocasió i formada gairebé en la seva totalitat per joves músics de Riudaura. Com en les passades edicions, ens presentaran una actualització del cançoner popular i tradicional.

Cantadors de Riudaura:

Grup de cantadors del poble que ens interpretaran algunes de les cançons que ja havien cantat com a informadors, durant el treball de camp que va precedir la publicació del llibre de Josep Garcia, "D’aquí estant veig una estrella".

El concert comptarà també amb la presència de Riutaca, el grup de Timbalers de Riudaura.

Concert organitzat per l’Ajuntament de Riudaura amb el suport del Grup de Recerca Folklòrica de la Garrotxa, del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana de la Generalitat de Catalunya i de la Diputació de Girona. Per més informació contactar amb: Jordi Fosas info@lacaraba.cat Telèfon: 663817471


Riudaura mereix una visita

La vall de Riudaura mereix una visita detinguda per la bellesa del seu paisatge i el tipisme del poble. Ja sigui des d'Olot, pel camí de pla de Dalt, o bé des de la Pinya, els camins conflueixen a l'entrada de la vall i al terme de Riudaura, enPrograma Trptic D’aquí estant veig una estrella: cançons i tonades tradicionals a Riudaura (Garrotxa) Vall del Llierca Argelaguer Lejarza els bonics paratges on trobarem l'Hostal de la Corda,el pont sobre la riera de Riudaura i la font de la Canova, caldrà, per accedir fins al pla, que ens enfilem, seguint la carretera, pel coll dels Morts.

La vall està formada per la riera de Riudaura, que li dona el nom, baixa des de el coll de Canes, a l'extrem més occidental , i passa pel mig del poble, escolant-se tot seguit pel pla estret i allargasat fins al paratge de l'hostal de la Corda, al terme d'Olot.

El vessant del solei d'aquesta vall és format per la serra de Sant Miquel del mont, presidit per la bella ermita romànica, el puig soleres (1.026m), el coll de Coubet, amb el seu Hostal de la Cantina, fins al coll de canes (1.118m), i pel cantó del bac, la serra de Santa Magdalena de Cambrils. Vindran a continuacióel puig de l'Ofrena i la serra que s'esmuny, pel pla de Passarelles, cap al puig de la Miranda i la Rauta, que la separen de la vall d'en Bas.

Només d'entrar a la vall de Riudaura , la serra de Sant Valentí del Mont, que la delimita pel cantó del solell, ja ens ofereix belles raconades. Venint d'Olot, ja podrem veure la gran façana de la masia de Bastons, per on passa la carretera d'olot a Sant Joan de les Abadesses. Des de la carretera esmentada, es pot gaudir d'una bonica panoràmica del pla de la Pinya a la vall de Bas. Gairabé arribant al poble de Riudaura, al mateix cantó de la muntanya, la masia del Roquer, dedicada al turismo rural, ofereix una bella estampa. Al damunt, hi podem veure el coll i l'antic Hostal de la Serrota, amb notable panoràmica ara sobre Riudaura. Tot seguit la riera, un trajecte recomanable és agafar el primer trencant a mà dreta, just en arribar al poble, a la cruïlla del carrer Tiradors. El camí pel solell, seguint el trajecte fluvial, ens portarà al Molí de la Plana, casa de turismo rural. Un caminet a mà dreta ens recorda l'antic de ferradura de Vallfogona a Riudaura, que s'enfila aquí cap al veïnat d'Artigues i al coll de Canes. Si seguim, però, la pista, aquesta ens durà ara fins als bells paratges del clt de la Plana, presidits per la Plana de Cruanyes, una de les pairalies més boniques del terme, als peus del puig dels Saiols.

Si des de Riudaura mateix, a l'inici del carrer de la Terrica, agafem el camí que travessa decidit la riera, ens enfilarem per una pista només practicable amb tot terreny, que ens portaria fins als Plans, ja al terme de Vidrà, als peus del puig de l'Ofrena (1357m). Aquest camí passa també per davant la pairalia de la Fajula. Un camí de bosc prop dels verals encara coneguts com el petroli, per les prospecccions que fa anys s'hi dugueren a terme, ens portaria fins als ombrívols paratges de la Font de Joan.
El topònim més antic de la contrada es refereix a “Riodazar“, d'etimologia encara discutida. Però el que si se sap, és que el 852 fou erigit el monestir de Santa Maria, pel comte Vifred de Besalu.
L'església és sens dubte una de les més antigues fundacions monàstiques de la Garrotxa. La vila de Riudaura, patí els estralls de diversos esdeveniments quan les guerres carlines, fins a la signatura de la pau de l'hostal de la Corda.
Ajuntament de Riudaura: Adreça: Pl. Gambeto, 1 Codi Postal: 17179 Comarca: Garrotxa Telèfon: 972 264 422 Fax: 972 272 025 Adreça electrònica: ajuntament@riudaura.org Horari d'atenció al públic: de dilluns a divendres de 10 a 14 h

Comentarios
VALL DEL LLIERCA Cap Argelaguer: Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà. VALL D'HOSTOLES Cap Les Planes d'Hostoles: Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres. ÁMBIT DE BESALÚ Cap Besalú: Beuda, Maia de Montcal, Sant Ferriol. CONCA ALTA DEL FLUVIÁ Cap Olot: Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau.

Comentarios(2) »

  1. El monasterio de Santa Maria de Ridaura :

    El monasterio de Santa Maria de Ridaura (Garrotxa) fue fundado por el conde Guifred de Gerona-Besalú el 852 y la primera iglesia fue consagrada por el obispo Sunifred de Gerona el 858. En el siglo siguiente el conde Sunyer, probablemente a causa de la poca vitalidad del monasterio, lo unió (937) en calidad de priorato al monasterio occitano de la Grasa y el 950 fue consagrado un nuevo templo (en 1100 todavía fue consagrado otro, después de unas restauraciones).

    La jurisdicción civil sobre el lugar era de los priores del monasterio, pero la criminal pertenecía a los vizcondes de Bas. En 1415 los prohombres de la universidad o común de Ridaura crearon una Pia Almoina.

    Durante la época monacal el pueblo debió tener iglesia parroquial propia, independiente de la del monasterio, dedicada a Sant Joan y Sant Pere. Los priores intentaron independizarse de la Grasa sin conseguirlo. El monasterio decayó con los abades comendatarios y en 1592 fue unido al de Sant Pere de Camprodon. La lista de priores llega hasta 1835.

    Ahora la iglesia del monasterio es la parroquial; afectada por los terremotos del siglo XV, fue rehecha posteriormente y modificada en 1779 (portal barroco), a su lado está la casa conocida como del Monasterio o de la Abadía, con una pequeña torre medieval circular, todo lo que queda del antiguo cenobio benedictino.

    Los restos del el antiguo monasterio se encuentran en la población de Ridaura, la iglesia es ahora la parroquial
    ---
    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya

    El monasterio de Santa Maria de Ridaura | 21-07-2009 - 13:48:00 GMT 1 #

  2. EULÀLIA MASANA ALCALDESSA DE RIUDAURA

    «No volem ser un poble d'Oh, que maco!, tenim personalitat pròpia»

    L'alcaldessa reflexiona en aquesta entrevista sobre els avantatges i inconvenients de viure a només sis quilòmetres de la ciutat d'Olot i aposta per reforçar els serveis bàsics.

    JORDI CASAS

    A la salutació del web oficial de l'Ajuntament, l'alcaldessa, Eulàlia Masana, diu respecte a Riudaura: «Amb vida pròpia i energia per anar endavant, però sense deixar de ser aquest petit poble on diuen allò de: a Riudaura, quan plou la deixen caure.» Tota una declaració d'intencions sobre la qual ella mateixa reflexiona en aquesta entrevista. Fa un repàs també a les principals actuacions que el consistori que presideix està executant o que té en cartera, sobretot la millora del pont i del mur del sector de l'església.

    – Estan a «només» sis quilòmetre de la ciutat d'Olot i això deu comportar avantatges i inconvenients. Creu que el poble està amenaçat de convertir-se en un lloc només per anar-hi a dormir?
    – «Sí, i no ens volem convertir en un poble d'Oh, que maco!, tenim personalitat pròpia.»
    – Quins problemes els comporta aquesta proximitat a Olot?
    – «De transport, per exemple. No tenim transport públic. Els veïns, molts són grans, han d'utilitzar el transport escolar que els du fins a la parada de l'IES La Garrotxa i allà esperar el bus del transport públic d'Olot. Només tenim un servei d'anada i tornada els dilluns, coincidint amb el mercat setmanal olotí. Per això, els qui no tenen cotxe han de quedar amb els qui sí que en tenen.»
    – I la resta de serveis?
    – «Els sanitaris. Depenem de l'ABS d'Olot. Ens cal més assistència mèdica, que ens vinguin a fer anàlisis, a controlar el Sintrom, els nivells de sucre a la sang per als diabètics, etc. Ara, només tenim metge dues hores a la setmana. Paguem impostos i tenim dret a exigir uns bons serveis.»
    – Quina estratègia han seguit per frenar aquesta dependència?
    – «El primer pas i més fonamental ha estat aconseguir una escola nova. Hi tenim una trentena de nenes i nens, amb pati, diferenciat per als petits i grans, i servei de menjador propi. Amb l'escola vella, els alumnes sortien d'esbarjo a la plaça i dinaven en un restaurant del poble.»
    – Botigues, bars...?
    – «Una noia del poble va moure's quan va veure que la fleca de tota la vida tancava. Va demanar permís per poder vendre-hi altres aliments amb preferència per als produïts a Riudaura i n'hem tingut sort. Només tanca els dilluns i, si li truques, t'obre. També du la compra a domicili i això va molt bé a la gent gran. Ara, però, anem una mica coixos en serveis de restauració. En tenim només el cap de setmana. Hi ha gent amb ganes de fer coses, però no hi ha locals disponibles.»
    – Vostès es van trobar fa set anys un pavelló sense legalitzar. Ja està arreglat?
    – «No. Tot just ara farem la primera fase de sota la pista per a l'ús de les entitats. Es preveu un mur de contenció perquè no cedeixi la placeta, una galeria de serveis, el canvi de paviment, etc. Hem parat l'enfonsament i ara la Generalitat redacta el projecte de la sala.»
    – En què treballen?
    – «Ara, hem acabat la millora del paviment, de l'enllumenat i de les baranes del pont cap a la font de Vall-llosera, hem arreglat la font del Rompeculs, que un esfondrament havia malmès, millorem el centre cívic...»
    ---
    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya

    EULÀLIA MASANA ALCALDESSA DE RIUDAURA | 15-03-2010 - 22:04:17 GMT 1 #

Dejar un Comentario


<a href> <em> <blockquote> <strong> <cite> <code> <ul> <li> <dl> <dt> <dd>