Col·legi d'Arquitectes: antítesi de democràcia
Carme Pagès Jordà, Vilanant (Girona): Col·legi d'Arquitectes: antítesi de democràcia.-Si considerem la transparència en la informació i els comptes base de la democràcia, és evident que aquesta no ha arribat al COAC, ja que l'opacitat, el secretisme i el corporativisme en constitueixen les bases. Es nega a donar informació sobre les tarifes per visar un projecte a qualsevol ciutadà que no s'identifiqui prèviament com a arquitecte!
Si segons la Constitució tenim dret a l'habitatge i per a qualsevol obra de rehabilitació o millora cal demanar permís a
l'ajuntament, el qual ens exigeix un projecte visat pel COAC, s'hauria de considerar que el gremi d'arquitectes exerceix un servei públic i hauria d'estar sotmès a un rigorós control.
Dins la nostra precària democràcia, disposem de sanitat pública, ensenyament públic... i si ens cal un advocat tenim dret a sol·licitar-ne un d'ofici; però no existeix l'arquitectura pública, ni tan sols es troba a disposició pública cap barem de prestacions amb les tarifes corresponents, la qual cosa provoca a la ciutadania una greu situació d'indefensió. Com que els honoraris són lliures i no estan sotmesos a cap mena de control, el pressupost per a un projecte visat pot ser superior al vuitanta per cent del preu de l'obra, fet que n'encareix notablement el preu final.
En temps de crisi com l'actual, caldria establir de manera urgent els mecanismes de control necessaris per garantir uns preus justos, en sortiria guanyant el sector de la construcció i, de retruc, l'economia del país.
Fins que no posem fi a la dictadura del gremi d'arquitectes i del seu Col·legi Professional, la nostra democràcia patirà una important mancança en un dels sectors més bàsics de l'economia. El campanar “supramunicipal”de la Esglèsia de Argelaguer Saber es... poder Xerrada obres “restauració Esglesia”: Ajuntament de Argelaguer. Comentaris dels Veïns Alcalde Mallarach: “Pavelló” és la paraula, i “polivalent“, l´adjectiu Daniel Mallarach Arquitecte Municipal de Argelaguer, recull el premi “Ales a la Cultura” Pla d´Ordenació Urbanística Municipal d´Argelaguer (POUM) Els pisos d’en Dorca a la Plaça Generalitat, Enderroc Ja!
Meneame
del.icio.us
ARGELAGUER Juan R. Lejarza
19/12/2007
Sobre l´esglèsia “emporlanada” d´Argelaguer sempre toca la “xina” :
lejarza @ 15:59
El 28 de Septembre de 2007, després del Ple a l´Ajuntament d´Argelaguer, escriu en aquesta web l´Alabau de E.R.C, envers la restauració del campanar de l´esglèsia de Santa Maria i Sant Damas I “Hi ha poca informació. Diuen [els de C.I.U. Dorca] que és un fet supramunicipal i se`n renten una mica les mans. Sembla ser que és una “senzilla” millora respecte l´imatge del campanar”.
No és cap “millora” jo os puc dir que les obres del campanar, en primer lloc, no són una “restauració”, és a dir, reparar, recuperar, recobrar o tornar a posar en el seu estat o estimació que abans tenia. Això que s´està fent és una “remodelació”, és a dir, reformar quelcom, modifican alguns dels seus elements, o variant la seva estructura. Sé de que estíc parlant perque he estudiat Història Antiga i he sigut membre de l´Associació Catalana d´Arqueologia. Per això, vaix col.laborar en la creació de l´exposició “Els primers pobladors d´Argelaguer”. Qui és l´arquitecte que confon una restauració amb una remodelació?. Aquí a Argelaguer sempre toca la “xina”.
El Mosen Marturi Pla té raó en l´escrit de l´Argelaga núm. 20 “Així ara no pasaré [el campanar] tan desapercebut” D´això no tinc cap dubte, desapercebut, desapercebut és imposible, la presència del campanar es converteix en un dels emblemes per sintatitzar Argelaguer. No hi ha el més mínim interés per embellir i conservar el poble. Tots plegats em recorden als grupets d´elitistes, esnobs i postmoderns de Barcelona, que tot allò que era d´antuví els feia perdre l´interés artístic-històric.
Aviso, he sentit dir que ens donaren a entendre que les pedres del campanar eren molt malmeses i no es podia fer altre cosa que “emporlanar”, perque sinó tot es venia avall. Per aquí, no hi debem pasar, és MENTIDA.
Di correctament tonteríes és un dels fruits més acabats de les modernes ensenyanses -va per l´arquitecte Sr. Lluís Bayona-. L´alcalde, Sr. Josep Dorca, daban de el Sr. Bayona és troba en la situació que va explicar en Boileau Despréaux “El neci troba sempre un altre major per admirar”.
El que estan fen amb aquest campanar és un absurd.
---
VALL DEL LLIERCA Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà. VALL D'HOSTOLES Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres. Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol. FLUVIÁ Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Osona Vic Ripoll Ripollès Figueres Alt Empordà Garrotxa Girona Catalunya España Lejarza Madrid España Lliurona Berga Berguedà Bracons Llers
Sobre l´esglèsia “emporlanada” d´Argelaguer sempre toca la “xina” | 13-07-2009 - 07:10:06 GMT 1 #
Per a qui són els equipaments municipals?, per Silvia Molera, Argelaguer:
Per a qui són els equipaments municipals?.-Des de que el camp de futbol del poble s'ha convertit en un equipament fortament custodiat, alguns carrers del poble s'han transformat en improvisats camps del futbol, per part dels nois de 14 o 15 anys del poble, que físicament són ja homes, i que, com que no tenen lloc on anar a jugar, ho fan pels carrers, causen maldecaps, destorbs, sobresalts i emprenyades als patidors veïns que tenim la sort de poder gaudir moltes tardes d'un partit davant de casa!, així com de l'aixafament de plantes, destrossa de testos als nostres jardins, entre d'altres inconvenients. Sí, tenen la pista però no hi van, es massa lluny! a mes tampoc es que tinguin cap lloc on trobar-se que els engresqui i que estigui en unes mínimes condicions. Diuen que no tenen cura de les coses i que ho destrossen tot, jo en canvi els he vist treballar de valent en el "seu" local (segur que més que a les seves cases), passa que, com que era un lloc, compartit amb d'altres edats, la feina feta d'uns es veia malmesa per l´abús dels altres. Construim equipaments que costen de mantenir i com que ens fa por que es trenquin, els tanquem i limitem el seu ús, és com no tenir res, per a qui s'ha construit el camp de futbol d'herba d'Argelaguer? Quantes persones del poble el fan servir? Quantes persones del poble el paguem? Els diners comunitaris estan mal repartits, gastem molt per uns molt poc per els altres. La poca inversió i la manca de confiança, fa que la gent jove no senti el poble com "seu" i fomenta les actituds de passotisme. (el Pati d´Argelaguer Any I Núm 2 Estiu 2008)
---
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya
Per a qui són els equipaments municipals? | 13-07-2009 - 07:14:25 GMT 1 #
11/02/2009
Alegaciones al Fondo Estatal de Inversión Local (FEIL), municipio de Argelaguer :
Instancia Número 81 de 11 de febrero de 2009: Alegaciones al Fondo Estatal de Inversión Local, municipio de Argelaguer.-Alcalde-President Ajuntament de Argelaguer (Garrotxa Girona). Juan Rodriguez Lejarza DNI 14927373M, vecino del municipio de Argelaguer (Girona), Mayor, XX (17853), Expone:
Que el REAL DECRETO LEY SOBRE EL FONDO ESTATAL DE INVERSIÓN LOCAL, señala : Objeto · Promover la realización de obra pública y de inversiones generadoras de empleo por parte de los ayuntamientos, con el fin de contribuir a la reactivación de la economía en 2009. Características de las obras · Deben ser obras de competencia municipal y de nueva planificación, es decir, cuya ejecución no esté prevista en el presupuesto de la entidad municipal para el año 2009.
Que según ACTA DE LA SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA DEL DIA 13 DE GENER DE 2009 del Ajuntament de Argelaguer (Garrotxa Girona), se han aprovado 3 proyectos redactats per l’arquitecte Daniel Mallarach i Macias:
>Condicionament de les superfícies esportives >Dotació cultural de la sala Polivalent >Nova equipació de la sala esportiva.
Que estas obras se destinan al Polideportivo “Polivalent”, ya programado en años anteriores y de la Urbanización paralizada de “Can Jan”, ejemplos: ADRIANA PRAT I VILALTA, secretària de l’Ajuntament ARGELAGUER. NOTIFICO: Que, l’Alcalde, amb data d’avui ha dictat el següent D E C R E T: Fent ús de les atribucions que em confereix la legislació vigent, HE RESOLT convocar-vos com a regidor d’aquest Ajuntament, a la sala d’actes per a: SESSIÓ: EXTRAORDINÀRIA DATA: 18 DE JULIOL DE 2007 HORA: 2/4 DE 10 DEL VESPRE 1.- Aprovació de l’acta de la sessió extraordinària del dia 5 de juliol de 2007. 2.- Despatx oficial. 3.- Aprovar la certificació núm. 4 de l’obra de l’edifici Polivalent a Argelaguer.
Boletin Oficial de la Provincia de Girona : Edifici polivalent, 2a fase.-BOP de Girona núm. 214 – 6 de novembre de 2008, Núm. 14486 Ajuntament de Argelaguer: Anunci d’aprovació inicial d’un projecte tècnic. El Ple de l’Ajuntament d’Argelaguer de data 23 d’octubre de 2008, va acordar aprovar inicialment el següent projecte tècnic: Condicionament i adequació de l’edifici polivalent, 2a fase, redactat per l’arquitecte Daniel Mallarach i Macias.
El que es fa públic per a general coneixement i als efectes oportuns pel termini de 30 dies hàbils, comptats a partir de l’endemà de la inserció del present anunci al BOP de Girona, a fi que les persones interessades puguin presentar les al·legacions que estimin convenients. Argelaguer, 24 d’octubre de 2008. Josep Dorca i Serrat Alcalde
>Que estos proyectos no crearán empleo para los vecinos de Argelaguer.
Demana: Que se revisen los tres proyectos el Ajuntament d´Argelaguer y que se destinen a la creación de empleo de los vecinos parados de Argelaguer y para los autónomos censados en el municipio. Propuesta de Proyectos alternativos:-1/ Adecuación y mejora del espai fluvial de la zona de Ca l´Ornós (Camí del Guilar riu Fluvià). 2/ Peatonalización del Carrer Major, del nº 12 al nº 30. 3/ Adecuación del Camí Públic d´Argelaguer a Montagut i Oix, dentro del área de la industria Química “Cales de Llierca, S.A. - Cales, Yesos y Cementos de Olot - CYCOSA” del municipio de Argelaguer. Juan Rodriguez Lejarza a Argelaguer, 11 de febrero de 2009.
>Notificación al gobierno de España via correo E-maill: Respuesta automática del Gobierno de España: Argelaguer Garrotxa FONDO ESTATAL DE INVERSIÓN LOCAL fondoinversionlocal@map.es Se acusa recibo de su correo electrónico solicitando información sobre el Fondo de Inversión Local. En breve, recibirá contestación a su consulta por esta misma vía. Dirección general de cooperación local. Toda la información sobre el Fondo Estatal de Inversión Local está disponible en la dirección electrónica :www.map.es
>Notificación al Consell Comarcal de la Garrotxa via correo electronico: ccgarrotxa@ccgarrotxa.org
---
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya
Alegaciones al Fondo Estatal de Inversión Local (FEIL), municipio de Argelaguer | 13-07-2009 - 07:19:18 GMT 1 #
¡¡el desordenador que lo ordenará!!
Daniel Mallarach i Macias (Olot 1956) arquitecte:
Títol d'Arquitecte per l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallés (1982) i membre del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya.
Exerceix la professió des de la ciutat on ha nascut, estenent l'àmbit a les comarques de Girona, abarcant des del disseny de mobiliari i d'interiors, fins a la projectació d'Habitatges i Espais Públics.
Ha estat Arquitecte Municipal i Professor d'Interiorisme a l'Escola d'Arts Aplicades i Oficis Artístics d'Olot (Garrotxa).
Des de 1998 Coordina les activitats de la Delegació Garrotxa-Ripollés del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya.
Col·laboradors : Arantza Nieto To, arquitecta
Joaquim Bosch i Frigola. arquitecte tècnic
Objectius :
Els agents del sector de la construcció local - des de l'usuari fins al constructor- solen tenir una visió conservadora, són els guardians de l’actiu tradicional, reacis a introduir innovacions i amb una elevada inèrcia que limita la seva pròpia capacitat d'evolucionar.
El nostre despatx, que pretén aquesta evolució, centra els seus objectius en l'aplicació de les noves tecnologies en els sistemes i procés constructius.
El primer objectiu és la recerca i experimentació formal de l'espai. Això es farà utilitzant tots aquells mecanismes o tècniques a l'abast en cada moment, des de l'aplicació del Cad en la concepció del disseny fins a la maquetació real o virtual.
El segon objectiu la innovació dels sistemes constructius. Aplicant una construcció extremadament senzilla i lleugera, tecnològicament avançada i fruit d’una industrialització, ha de permetre, per economia, poder accedir-hi.
El tercer objectiu del despatx és la incorporació del concepte de sostenibilitat. Una edificació decididament respectuosa amb l’Entorn (humà i natural), tant per la manera d’implantar-se, com per la seva pròpia constitució - utilització de materials .
Publicacions :
Vuit anys d'arquitectura per a l'Esport.
El Mueble 363
El Mueble 384
Cocinas y Baños 14
Concurso arquitectónico para El Nuevo edificio de la sede Central. Caja General de Granada.
Olot, parcs i espais públics.
Premis d'arquitectura de les Comarques de Girona 1997.
Diseño Interior 71
Casa Viva 44
La tocat: el POUM d´Argelaguer (Pla d´Ordenació Urbanistica Municipal de Argelaguer Garrotxa) , per casualitat es clar..., ¡¡el desordenador que lo ordenará!! Increible Pepe...
fontanella, 20 baixos 17800 OLOT tel.: +34 972 267 274 fax.: +34 972 274 813 dmallarach@coac.es
---
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya
¡¡el desordenador que lo ordenará!! | 13-07-2009 - 08:04:11 GMT 1 #
Resposta a Carme Pagès, per Frederic Cabré, Col·legi d'Arquitectes de Catalunya a Girona :
En resposta a l'escrit de la senyora Carme Pagès Jordà, publicat en aquest diari el 13 de juliol, volem fer les següents puntualitzacions.
El COAC és una corporació de dret públic que exerceix funcions públiques i agrupa amb caràcter obligatori tots els arquitectes catalans. Té com a finalitat essencial vetllar perquè l'actuació dels seus col·legiats respongui als interessos i a les necessitats de la societat en relació amb l'exercici professional de l'arquitectura. Tal com es diu en l'escrit, la funció social de l'arquitectura és ineludible i el COAC procura fer-la compatible amb un marc legal cada cop més complex que, a voltes, pot ser incomprès.
Perquè així ho ha volgut el legislador (recordem-ho: democràticament elegit), el Col·legi no imposa uns honoraris professionals, no pot fer-ho. Els honoraris es pacten lliurement entre l'arquitecte i el seu client (des de 1997, quan es va derogar el Decret 2512/77). El Col·legi s'ha de limitar a oferir a l'arquitecte una referència orientativa (barem orientatiu), però no la pot publicar per no perjudicar la lliure competència. Res més lluny de la dictadura que evoca la senyora Pagès.
Els projectes i les obres són sotmesos a un control molt rigorós, a vegades fins i tot al límit de l'equilibri entre el sobrecost raonable i les garanties que aporta. El COAC revisa la correcció formal dels projectes, la seva coherència documental i el compliment d'algunes normatives. Aquest servei de control -el visat- genera unes despeses que lògicament ha de repercutir -els drets d'intervenció-, que són proporcionals a la dimensió del projecte i són abonats tant pel client com per l'arquitecte.
És ben cert que els temps que vivim necessiten d'un esforç col·lectiu per optimitzar els costos dels serveis bàsics, com ho és el de l'habitatge. En aquest cas, el paper de l'arquitecte és vital perquè amb els seus honoraris, una petita proporció respecte al cost global d'edificar és capaç de redactar un projecte i millorar el procés de l'obra fins a fer estalviar al client més diners que el seu propi cost. Al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya apostem per aquesta línia, contribuint a la formació permanent d'uns professionals competents i conscients del seu paper social.
---
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya
Resposta a Carme Pagès | 16-07-2009 - 08:45:50 GMT 1 #
Urbanisme a la carta, per JOSEP RUIZ, REPRESENTANT LEGAL DE COLOMENCS PEL CANVI, SANTA COLOMA DE FARNERS (SELVA Girona) :
Els darrers anys han sortit als mitjans de comunicació moltíssim ajuntaments per motius de desordres urbanístics, amb denúncies de prevaricacions, amiguismes i corrupteles. Aquesta pràctica s'ha estès de tal manera que la ciutadania ha arribat a un punt que desgraciadament hi ha posat pell morta. Fem aquesta referència perquè a Santa Coloma de Farners, governada per Antoni Sola, de CiU, amb el suport d'ERC i PSC, estan en vies de consumar fets molt greus que el grup de Colomencs pel Canvi hem de denunciar públicament. El grup de govern aplica la seva folgada majoria per imposar amb la col·laboració imprescindible de tot el cos tècnic (tenim l'arquitecte municipal als jutjats) unes decisions que freguen la il·legalitat i, per descomptat, vulneren qualsevol norma ètica.
Un exemple el trobem en la redacció del nou pla general d'urbanisme iniciada fa sis mesos. El grup de govern ha presentat modificacions puntuals del pla general vigent que no podem acceptar. El cas més escandalós és que demà, en un ple extraordinari, es proposa iniciar els tràmits per a l'aprovació d'un pla parcial de més de 18.000 metres quadrats de sostre. En realitat el que es pretén es emmascarar una il·legalitat comesa en una llicència d'obres. Un altre exemple, una actuació sobre uns 60.000 metres quadrats a tocar la riera de Santa Coloma per convertir-la en una zona industrial. Els participants en les taules de treball constituïdes a fi d'emetre criteris d'actuació en el nou pla general, en les resolucions del 18 de juliol varen coincidir unànimement a excloure aquesta darrera actuació del pla general, ja que es tracta d'una zona inundable de gran interès ecològic. L'argumentació pública de l'alcalde per tirar endavant les propostes: no es poden perjudicar els interessos de l'actual propietari. Ens està dient que té compromisos adquirits, el senyor alcalde?, o interessos ocults? De què serveix la participació ciutadana a les taules de treball? Com podeu veure l'Ajuntament de Santa Coloma no és excepció a tanta disbauxa urbanística.
---
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya
Urbanisme a la carta | 29-07-2009 - 18:25:40 GMT 1 #
El polivalent :
El delegat del Govern, Jordi Martinoy, va visitar el polivalent de les Planes d´Hostoles (Garrotxa). El polivalent, de 500 metres quadrats, servirà per a esports baloncesto i fulbito. L'equipament té un pressupost de 860.000 €, 120.000 dels quals són subvencionats per la Generalitat de Catalunya (PSC-PSOE ICV-EUiA ERC).
---
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya
El polivalent | 01-08-2009 - 07:53:53 GMT 1 #
El arquitecto de la reforma del Palau :
La cifra declarada como inversión en la ampliación del Palau de la Música, más de 22 millones de euros, está inflada y no se corresponde con la realidad de las obras ejecutadas y con el inmovilizado de la entidad.
Las primeras indagaciones revelan "un desfase muy grande, millonario, entre la inversión declarada y la realidad del inmovilizado, la realidad de las obras realizadas", señalan fuentes implicadas. Es decir, la contabilidad reflejaría gastos muy superiores a los realizados. Ahora se está intentado descubrir adónde ha ido ese dinero.
Las grandes obras de ampliación del emblemático edificio modernista de Domènech i Muntaner, cuyo coste se multiplicó casi por tres sobre los 9 millones inicialmente previsto, hasta situarse entre 22 y 24 millones de euros, podrían ser la fuente principal de desvío de dinero desde el Palau a las cuentas personales del ex presidente Fèlix Millet y de sus compañeros de saqueo.
Según las fuentes mencionadas, una de las vías para reconstruir lo sucedido es la de la colaboración del estudio de arquitectos que diseñó la mayor parte de las obras, Óscar Tusquets, y de las firmas constructoras que las ejecutaron. El arquitecto (Colegio Oficial de Arquitectos) ya ha mostrado su disposición a facilitar a los nuevos administradores las facturas que envió en su momento a la Fundació del Palau para que se pueda cotejar con las que el equipo de Millet hizo constar en la contabilidad de la institución.
Mientras, en el Palau siguen las depuraciones de empleados y directivos vinculados a la etapa de Fèlix Millet. Entre ellos, Rosa Garicano, directora general, a la que la entidad ha suspendido el contrato y a la que se ya no se le permite entrar en el Palau. Ahora se está procediendo a rescindirle definitivamente la relación contractual. Garicano era una de las personas de máxima confianza de Millet, junto con Jordi Montull, director administrativo, y la hija de este, Gemma, directora financiera y persona a la que se atribuye el control de todos los movimientos contables en el entramado de cuentas que permitían distraer el dinero para beneficiar a Fèlix Millet y a su padre. Garicano, por su parte, no contaba con poderes de firma, aseguran fuentes de la investigación.
El edificio del Palau de la Música se encontraba en un estado casi ruinoso a principios de los años 80, cuando Millet consiguió convencer a las administraciones públicas catalanas para que a través de un consorcio sufragaran la restauración. Sin integrarse en el consorcio, el Ministerio de Cultura aportó algo más de 5 millones de euros. Esta primera fase costó casi 11 millones de euros. La reforma se inauguró en 1989.
Uno de cada nueve informes externos que el Govern encargó en el 2007 podía haberlo realizado la propia Generalitat y un porcentaje similar (9,6%) no tenían una utilidad relevante. Son algunos de los resultados de la auditoría encargada por el Govern al interventor general –dependiente del Departament d'Economia i Finances– sobre los 2.961 estudios y dictámenes que pidieron los departamentos en ese año, un documento que revela incidencias en el 16 por ciento de los casos sobre una muestra de 300 estudios y dictámenes analizados. El informe se enviará a la Fiscalía en los próximos días para que lo analice dentro de la causa que ha abierto sobre este asunto.
---
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya
El arquitecto de la reforma del Palau | 23-09-2009 - 05:45:51 GMT 1 #
Constructora Proinosa :
Josep Singla, president de la constructora Proinosa, va ser un dels detinguts ahir en el marc de l'operació contra la corrupció urbanística posada en marxa pel jutge Baltasar Garzón. Tot i tenir la seva seu a Barcelona, Proinosa ha desenvolupat els últims mesos una intensa activitat a les comarques gironines.
D'aquesta manera, Proinosa és l'encarregada d'executar les obres del Gran Casino Costa Brava de Lloret, que estan en la seva fase final. Al mateix temps, va ser l'adjudicatària de les obres del teatre de la mateixa localitat després que l'empresa que les va iniciar -Tiferca- es declarés en fallida. Finalment, Proinosa forma part d'una Unió Temporal d'Empreses (UTE) adjudicatària del Parc Aeroportuari i Logístic del CIM la Selva. Aquest parc acollirà un hotel, serveis de restauració, 6.000 metres quadrats d'oficines, i una àmplia zona comercial i d'aparcament.
La companyia, que va tancar l'exercici 2008 amb una facturació d'uns 210 milions d'euros, sol concursar en nombrosos projectes per a l'Administració pública. Així ha participat en la construcció de la Terminal Sud del Prat, en el centre penitenciari Brians-2, en els jutjats de Cornellà i el Prat de Llobregat. També ha construït naus logístiques per a Decathlon i Carrefour.
La promotora Espais
Un altre destacat empresari constructor ahir en l'operació Pretòria és Lluís Casamitjana, propietari de l'empresa promotora immobiliària Espais.
Espais té interessos a ciutats de l'Estat i de tot el món, tot i que el seu centre principal d'acció és Barcelona i la seva àrea. Els també detinguts Macià Alavedra i Lluís Prenafeta, dos alts càrrecs dels governs de Jordi Pujol, estarien vinculats a aquesta empresa en qualitat d'assessors i també amb la constructora Proinosa.
Espais ha intervingut en diversos projectes urbanístics de Barcelona, amb importants intervencions a Diagonal Mar. Amb presència a França, Polònia i els Estats Units, el grup ha diversificat la seva activitat, a través de la creació d'una cadena hotelera, Alma Hotels; per a la inversió en oficines i comercial, Eurozone; i en el camp de la logística, Espais Zinco.
---
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya
Constructora Proinosa | 28-10-2009 - 08:53:43 GMT 1 #
D´Alexandria al Col·legi d´Aparelladors, per laura Querol i Boira, Bibliotecària-documentalista, Girona :
El Col·legi d´Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Girona és una entitat en procés de demolició. El gerent, Jaume Espígol, en representació de la Junta de Govern presidida per Ernest Oliveras, mitjançant carta signada per la secretària, Enriqueta Soler, em comuniquen el 31 de juliol de 2009 que davant la crisi cal suprimir el servei de Biblioteca-Centre de Documentació. Durant més de 22 anys de feina intensa, amb esforç i professionalitat, hem convertit una petita biblioteca en un centre de documentació ben dotat, proveïdor de nombrosos serveis i productes informatius de qualitat. Els aparelladors n´han gaudit i també molts altres usuaris de fora de la institució. Ara, diuen, cal eliminar-lo. Cal estalviar, prescindint d´aquesta inversió per a la formació de bons professionals, a canvi de mantenir activitats mes pròpies de societats gastronòmiques.
En moments d´incertesa laboral, econòmica i de canvi, és quan el valor de la formació i dels recursos per realitzar-la és més gran. Quina ignorància la d´aquests individus que a les primeres de canvi pretenen anul·lar un dels elements més necessaris i vitals per al desenvolupament professional dels seus col·legiats. Si aquest és el valor afegit que pensen aportar a la societat, ¿no es deuen estar tornant prescindibles? Fóra bo, per al seu bé, que els aparelladors i arquitectes tècnics responsables no confiessin ni la seva reputació, ni la gestió de l´important patrimoni col.legial a representants amb una visió tan estreta del seu ofici. No crec que puguin permetre´s, immersos en plena societat de la informació, la perpetuació d´aquest menyspreu a la cultura.
---
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza
D´Alexandria al Col·legi d´Aparelladors | 21-01-2010 - 09:43:56 GMT 1 #