Illes Formigues: reserva o reservat
Carles Font i Planella, Club Skaphos Sub de Palamós: Illes Formigues: reserva o reservat.-La setmana passada el club Skaphos de Palamós va participar en el nacional de fotografia de peixos en apnea a la població de Sanxenxo (Pontevedra). En la seva XIX edició es va celebrar en les Illes Atlàntiques, concretament en el Parc Nacional de les Illes Atlàntiques, Illa d'Ons. Una reserva marina que segons diu el seu articulat: regula les principals activitats, el turisme i la pesca artesanal perquè no afectin negativament els ecosistemes.
Allà, per preparar la zona de competició vàrem topar amb força inconvenients i dificultats per poder capbussar-nos a pulmó lliure: cita prèvia, papers i unes hores limitades. Bé, tot el que nosaltres ens trobarem en la futura reserva marina
d'interès pesquer de la Costa Brava i que restringirà molt les nostres activitats recreatives tradicionals, i algunes les prohibirà. Un malestar general entre la població que fa que deixin d'anar-hi.
Ara bé, el més sorprenent va ser trobar-nos dins de la zona marítima, armellades que varen dificultar la nostra activitat i algun dia fins i tot, tres, una al costat de l'altra. Després, vàrem comprovar la manca d'espècies pròpies d'una reserva marina integral. Hi havia més espècies en l'escullera del port que en la reserva!!!!!
Si tenim en compte que una unitat d'arts menors de pesca professional, si segueix la normativa vigent, pot posar fins a 4,5 km d'armellades i fins a 1.500 hams, és normal pensar que a causa de tanta armellada que captura tant peixos petits com grans, poguéssim comprovar visualment la manca d'espècies.
La indignació de tots els participants va ser molt gran i general. Per això, si una reserva marina d'interès pesquer només afavoreix el col·lectiu de la pesca professional, envers la majoria dels usuaris de les activitats recreatives, turístiques i tradicionals com pot passar a la nostra Costa Brava, fa pensar que aquest tipus de reserva, no solidària, no té cabuda a la nostra costa i en comptes de Reserva seria un Reservat.
En aquest sentit, és normal que hagi sortit en el Baix Emparda (Girona) la iniciativa de recollir firmes per defensar les nostres activitats tradicional (tradicions.costabrava@gmail.com) que hem practicat tota la nostra vida amb el màxim respecte al medi, que és de tots. (Foto. Vall del Llierca Argelaguer, Un nen a Illa d'Ons (Parc Nacional de les Illes Atlàntiques Galicia)
Meneame
del.icio.us
ARGELAGUER Juan R. Lejarza
Illes Formigues :
La disputa per les illes Formigues seguirà entre Palamós i Palafrugell després que el primer ajuntament ha decidit presentar un recurs contenciós administratiu contra la decisió de la Conselleria de Governació i Administracions Públiques de repartir-les entre els dos municipis. L'Ajuntament de Palafrugell, que en principi acceptava el repartiment, manifesta ara que no veu "correcte" el pas que va prendre ahir el de Palamós i no descarta seguir els mateixos passos per defensar els drets que considera que té sobre aquest arxipèlag. El primer tinent d'alcalde, Sergi Sabrià (ERC), va manifestar ahir que "no acceptarem el tot o res de Palamós" però esperaran a parlar amb tots els grups municipals per mirar si l'Ajuntament engega alguna acció per contrarestar Palamós, i de quina manera.
El 3 de juliol passat, el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya va oferir la comunicació oficial sobre la divisió que va aprovar Governació en la disputa per les illes Formigues. Dels 16 illots que hi ha a l'arxipèlag, els enumerats de l'1 al 5 -en què hi ha la Formiga Grossa- passen a ser territori de Palamós; mentre que del 6 al 16 -en què hi ha els illots de la Planassa, la Corba, es Llagostí i els esculls de Fora- són terme de Palafrugell. Amb aquest repartiment establert per aquest Departament, Palafrugell compta amb 1.627,8 metres quadrats de les Formigues i Palamós, amb els 1.488,8 metres quadrats restants.
El cas és que aquesta decisió "salomònica" no ha estat compartida per l'Ajuntament de Palamós i, en el ple d'ahir, tots els grups municipals van votar a favor de presentar un recurs contra la decisió de Governació, ja que coincideixen que no ofereix cap justificació per la divisió ni per deixar sense efecte l'aprovació que mesos abans havia fet en l'atermenament entre Palamós i Mont-ras, d'acord amb el qual els illots eren tots terme palamosí.
Per Sabrià, però, "l'actitud de Palamós no ens sembla especialment correcta, ja que la decisió de Governació ens semblava una bona manera de deixar aquest assumpte tancat i no allargar-lo més en el temps". El regidor de l'equip de govern va manifestar que la divisió de les illes no els entusiasmava, però que l'acceptaven.
Però la decisió de Palamós de seguir lluitant per intentar aconseguir tots els illots no ha agradat a Palafrugell. Així, l'equip de govern plantejarà a la resta de grups de l'Ajuntament com està actualment la situació i què es fa. I una de les opcions també podria ser reclamar la totalitat de les Formigues.
Sabrià defensa que els illots sempre han tingut un ús compartit, alhora que tenen "un interès sentimental i territorial, sobretot per a la gent de Calella, que sempre hi ha estat de cara" i on hi ha una placa dels pescadors i abans hi tenia una barbacoa que utilitzaven els veïns de Calella.
CARLES TORRAMADÉ
Illes Formigues | 15-07-2009 - 06:43:35 GMT 1 #
El caso de las Islas Formigues, el Perejil de la Costa Brava, por S.O. | Girona :
A mediados del siglo XVIII el combate entre un barco de piratas argelino y la tripulación de una embarcación de Mataró dejaba una cuarentena de heridos. El escenario del ataque naval fue la costa entre Palamós y Palafrugell, cerca de las islas Formigues, un archipiélago formado por 16 islotes, frecuentado por los pescadores de la zona a la captura de coral y pez de palangre. Dieciséis de los heridos fueron trasladados, como medida de cuarentena, hasta un fortín conocido como el Molí de Vent de Palamós y otros 27 hasta una torre de Llafranc, en Palafrugell. Fruto de este episodio, publicado en el Quadern de Palafrugell. Pirates i Corsaris i torres de moros, de Jaume Noguer, el historiador Pere Trijueque hace la siguiente interpretación: "Ambos ayuntamientos ya tenían claro entonces que todo aquello que sucedía en las islas Formigues incumbía a Palamós y lo que acontecía en Cap Roig, dependía de Palafrugell".
En este sentido, el Ayuntamiento de Palamós no entiende la decisión salomónica que a finales del año pasado tomó la Generalitat de repartir los islotes entre los dos municipios. Governació zanjó el conflicto abierto por la jurisdicción sobre las Formigues, otorgando 1.488,8 m2 del archipiélago a Palamós –la isla grande y cinco islotes próximos– y, el resto, 1.627,8 m2 a Palafrugell. El Govern entendía que de la documentación aportada por ambos municipios para demostrar a qué término municipal pertenecían los islotes, situados a una milla de la costa, "no se podía distinguir que las islas fueran de un único municipio".
Palafrugell remite a un documento de principios del siglo XVIII, según el cual se reconoce el uso compartido de las islas Formigues por los pescadores de Palamós y Palafrugell. El reparto que la Generalitat hizo de los islotes fue acatado por el Ayuntamiento de Palafrugell. "Trazar una línea entre una rocas no era la mejor solución, pero finalmente se conseguía el reconocimiento de unos usos históricos y cerrábamos el tema", explica el teniente de alcalde de Palafrugell, Sergi Sabrià. Más disgustado con la decisión se mostró Palamós. "La resolución de Governació no aporta ningún argumento de peso que la justifique", asegura la alcaldesa de Palamós, Teresa Ferrés.
Por ello, este Ayuntamiento ha decidido llevar el caso por la vía legal y el pleno municipal ha aprobado por unanimidad presentar un recurso contencioso administrativo contra la resolución de la Generalitat. "Es una decisión que nos cuesta aceptar y que no deja de sorprendernos, ya que por primera vez en Catalunya, dos municipios que no son colindantes –están separados por Mont-ras– deberán repartirse un territorio", especifica Ferrés.
La decisión de llevar el caso a los tribunales no agrada a Palafrugell. "Nos parece desorbitado, tras el largo proceso que se abrió para encontrar una solución", explica la concejal de Patrimonio, Carme Bonal, quien no descarta que "llegados a este punto" Palafrugell también se pueda plantear reclamar todos los islotes. De ser así, el conflicto del Perejil de la Costa Brava va camino de eternizarse.
Las islas Formigues podrían convertirse en reserva marina en un año. La reserva abarcará unas 3.600 hectáreas del litoral de Palafrugell, Palamós y Calonge. En los próximos meses se redactará el plan de usos y se prevé que a finales de año se alcance un consenso sobre las regulaciones de la zona, en la que se restringirá la pesca.
---
VALL DEL LLIERCA Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà. VALL D'HOSTOLES Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres. Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol. FLUVIÁ Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Osona Vic Ripoll Ripollès Figueres Alt Empordà Garrotxa Girona Catalunya España Lejarza Madrid España Lliurona Berga Berguedà Bracons Llers
El caso de las Islas Formigues, el Perejil de la Costa Brava | 25-07-2009 - 08:20:14 GMT 1 #
Illes Formigues :
El ple de l'Ajuntament de Palafrugell va acordar ahir que el secretari i l'arxivera municipals siguin la comissió de seguiment del pleit que ha engegat Palamós per les illes Formigues. Amb aquesta comissió hauran d'assessorar als grups municipals sobre el posicionament que han de prendre. En aquest sentit, tots els partits veuen factible reclamar-ho tot, però Esquerra i el PSC van manifestar que el més "coherent" seria defensar la divisió que va acordar la Generalitat. Per la seva part, Lluis Medir (l'Entesa) va manifestar que "és trist que dues administracions -una de manera involuntària, que és la nostra- hagin d'esmerçar recursos i temps en aquest pleit que la importància pràctica que té és nul·la".
Les possibilitats que hi havia sobre la taula era que Palafrugell presentés un nou recurs, que demanés la totalitat dels illots o defensés la decisió de Governació. En principi, aquesta serà l'opció que de moment sostindrà Palafrugell, en funció del que suggereixin el secretari i l'arxivera.
No obstant això, cap dels grups va descartar la possibilitat d'"anar forts" i reclamar que tot l'arxipèlag sigui territori palafrugellenc. El camí del procés judicial determinarà progressivament si Palafrugell canvia o no de posició.
Illes Formigues | 30-07-2009 - 07:08:09 GMT 1 #
Reserva Marina de les Illes Formigues :
Diversos acadèmics, experts i pescadors de Palamós asseguren que la futura Reserva Marina de les Illes Formigues serà positiva i aportarà una millora de la zona per a tots els col·lectius que hi realitzen alguna activitat. Consideren que la sobreexplotació que pateix avui dia aquest territori ha de minimitzar-se i que aquesta figura pot ser un element clau per aconseguir-ho, ja que no només beneficiarà el sector pesquer i mediambiental, sinó també per als usuaris d'embarcacions d'esbarjo i submarinistes -sector que ha demostrat sempre la seva oposició perquè veuen perillar els seus negocis.
Aquestes conclusions són a les que van arribar els diversos ponents que van participar al cicle informatiu respecte a aquest projecte "Visions de les Formigues" que va realitzar-se al Museu de la Pesca de Palamós a finals de juliol i que va ser organitzat per la Càtedra d'Estudis Marítims, formada per la Universitat de Girona i l'Ajuntament de Palamós, i la Confraria de Pescadors de Palamós.
Durant dues sessions es van exposar diversos exemples de reserves que es poden trobar en vigor avui dia i es va projectar una filmació respecte a aquesta reserva futura des del punt de vista biològic i del submarinisme.
Els ponents convidats, de l'àmbit de l'administració, acadèmic, científic i pesquer van coincidir a valorar els efectes positius que suposarà aquesta figura de gestió del territori i es va voler remarcar que serà "beneficiosa per a tothom", incloent-hi fins i tot, els grups contraris al projecte que han manifestat un desacord amb la línia que han pres les converses respecte a aquesta Reserva.
Durant el col·loquis d'aquesta jornada els allí presents van coincidir a opinar que sempre que s'ha parlat d'una reserva marina les primeres reaccions han estat adverses, mentre que amb el temps i arran d'observar el bon resultat d'altres experiències la tònica ha canviat.
La funció i la tasca d'aquesta futura serà clau per poder incrementar algunes de les espècies existents i proliferar-ne de noves que beneficiarà els pescadors artesanals i els submarinistes quant a varietat biològica d'observació.
Ara bé, el que sí van voler deixar ben clar els experts convidats, va ser referent a la necessitat de l'establiment de mesures de regulació, vigilància i control dels seus usos que facilitaran l'obtenció de resultats positius en poc temps.
Reserva Marina de les Illes Formigues | 19-08-2009 - 07:51:53 GMT 1 #
Reserva de les Formigues :
La Generalitat de Catalunya (PSC-PSOE ICV-EUiA ERC) s'ha expressat per primera vegada respecte al projecte de Reserva Marina de les Illes Formigues que promou el Departament de Medi Ambient i Habitatge, tot anunciant que l'ens té molt a dir respecte a aquest projecte i que vetllaran perquè en el moment en què es faci sigui diferent de la resta d'espais similars de l'Estat.
Així de contundent va ser ahir el director general de Ports, Aeroports i Costes de la Generalitat, Oriol Balaguer, durant una entrevista a Ràdio Girona on va explicar que d'ençà que l'ens públic ha assumit responsabilitats quant a matèria de costes (aproximadament des de fa un any) i té molt per dir amb aquest projecte: "si es porta a terme s'haurà de gestionar de manera diferent a la resta d'espais similars, perquè haurà de ser molt més proper al territori i on hi participi la Generalitat, els Ajuntaments i els agents del territori".
En aquest sentit, Balaguer, va afirmar que a l'hora de concretar una resposta "s'hauran de tenir en compte tots els interessos", i entre aquests hi incloïa tant els interessos mediambientals, socials, oferta turística i marina, perquè tal i com va recordar la Costa Brava és un reclam turístic per a moltes persones.
Reserva de les Formigues | 20-08-2009 - 18:38:27 GMT 1 #
Reservat de les Formigues :
El subdirector general de conservació de recursos del litoral del Ministeri de Medi Ambient , José Manuel Sánchez Mora, va confirmar que l'Estat Societat Anònima presentarà "a mitjans d'octubre" el projecte definitiu del reservat de les illes Formigues, que inicialment protegirà unes 3.700 hectàrees del litoral baixempordanès. "D'aquí a deu dies tindrem una reunió a Palamós, on s'intentaran solucionar els últims detalls per tal que a mitjans d'octubre el director general pugui presentar el projecte definitiu de reserva marina amb els seus límits i el pla d'usos", va explicar Sánchez, que va participar en la jornada de pesca recreativa i reserves marines que es va celebrar a Roses.
"Sobre les illes Formigues crec que hi hagut certa confusió, però des del nostre punt de vista la situació sempre ha estat tranquil·la i de gran consens entre les parts implicades", va indicar el representant del Ministeri. "Hi ha alguna activitat de caràcter comercial una mica molesta perquè no s'han assumit tot els seus plantejaments, però en general, el sector pesquer, el recreatiu, les empreses d'immersió i els alcaldes de la zona estan plenament d'acord amb el plantejament de la reserva", va confirmar Sánchez Mora, que va reconèixer que les "petites diferències" encara per resoldre són amb les empreses privades de busseig i també l'ancoratge de vaixells dels empresaris i banquers dintre la reserva marina.
"Jo crec que tot va pel bon camí. A més, cal recordar que la gestació i l'aprovació d'aquesta reserva de les illes Formigues s'haurà fet en un temps rècord", va indicar.
Una opinió que també va compartir el director general de Pesca i Acció Marítima, Martí Sans. "A la darrera reunió sobre les illes Formigues es va avançar molt i la reserva es farà perquè tots els actors implicats estem fent un esforç per posar-nos d'acord", va assenyalar Sans, que considera que la reunió d'aquest setembre serà "decisiva" per marcar la tipologia de reserva marina i el pla d'usos que es vol implantar a les Formigues. "Crec que haurà de ser diferent que la reserva de Ses Negres", va reflexionar Sans.
"Aquesta última es tracta d'una reserva petita, però amb els mateixos costos que si fos més gran. I malgrat que sigui integral, s'hi pot navegar amb una limitació de velocitat de tres nusos. Crec que tot plegat s'hauria de revisar i reflexionar com ha funcionat durant els darrers anys", va indicar Sans.
Reservat de les Formigues | 05-09-2009 - 07:22:22 GMT 1 #
Riu subterrani :
Entre l'Estartit i les Medes existeix un riu subterrani d'aigua dolça -que no potable-. Té uns tres quilòmetres de longitud, els conductes es troben entre quatre i vuit metres per sota del fons marí i desemboca a la Pedra de Déu amb dues sortides que es troben a 30 i 40 metres de profunditat. Així ho ha detectat l'empresa Movinmarine gràcies a un nou sistema de radar aeri que identifica les capes d'un terreny i les zones on hi ha aigua. L'empresa, especialitzada en l'estudi i la reinterpretació del medi subaquàtic, ha confirmat el que ja se sabia que a la zona hi havia punts d'aigua dolça, però fins ara mai no s'havia especificat el seu origen ni el recorregut de l'aigua, ni s'havia elaborat un mapa hidrogràfic del fons marí.
Joaquim Casellas, l'investigador que ha coordinat aquest treball, ha explicat que aquest riu subterrani té gairebé tres quilòmetres de longitud, des de les costa del Montgrí, on està l'aqüífer principal, fins a l'interior de les illes Medes. Concretament, l'inici és al subsòl de la muntanya del cap de la Barra de l'Estartit -coneguda per les esllavissades que hi ha hagut els darrers anys- i on també s'orgina un altre riu subterrani que desemboca a pocs metres de la costa -el recorregut dels dos rius i on desemboquen es pot veure en l'infogràfic d'aquesta informació-.
Aquest riu subterrani, que de moment no té cap altre nom, recorre l'interior de la Meda Gran i desemboca al fons de les roques, amb un cabal de certa consideració que raja de forma constant, encara que depenent de les pluges. En aquest sentit, Casellas ha prescisat que a través del radar poden detectar quan surt més o menys aigua i que el volum que hi pot haver és un dels interrogants que s'han de desvetllar.
L'investigador responsable del descobriment ha comentat que des del 2007 fins a l'estiu del 2008 van treballar en la confecció d'una cartografia en 3D del fons de les Medes que feien gràcies a un sonar instal·lat en una embarcació. De fet, aquest va ser l'embrió indirecte de la troballa del conducte que uneix el fons de la costa del Montgrí amb les Medes: segons ha explicat Casellas, en converses amb membres de l'Àrea Protegida de les Illes Medes van assabentar-se que a la Pedra de Déu la temperatura de l'aigua era dos graus inferior que a la resta de l'arxipèlag i van decidir esbrinar-ho. Així, van localitzar punts d'aigua dolça i, amb el radar aeri van resseguir el riu.
També a Egipte
Casellas ha afegit que aquest gener van utilitzar el radar per estudiar les piràmides d'Egipte i van descobrir que hi ha més de 500 quilòmetres de canals d'aigua subterranis o que la part inferior de la piràmide de Keops es troba a més profunditat del que es pensava, entre uns 40 i 50 metres.
Per a l'investigador, aquesta gran aportació d'aigua dolça al mar influeix directament en la bellesa del fons marí a causa de l'aportació de nutrients que arrossega l'aigua i que alimenten tot aquest ecosistema, cosa que afavoreix la vegetació marina. Les canalitzacions de aigua subterrània s'anomenen karst, ja que l'aigua en circular per les canalitzacions carbòniques en dissolen part, cosa que fa que aquesta aigua tingui més nutrient per la cadena biològica del fons submarí.
Precisament, la facilitat de dissolució de la roca carbònica fa que els conductes del riu puguin variar. Casellas ha afegit que a les Medes han trobat diferents punts per on sortia aigua dolça, cosa que demostra els canvis que hi ha hagut en les conduccions.
Riu subterrani | 10-09-2009 - 07:12:20 GMT 1 #
Illes Formigues, per CARLES FONT I PLANELLA | Palamós :
La maquinària central de Madrid avança sense pietat, i properament la secretaria general del Mar del Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí determinarà quin serà el pla d´usos, o sigui les restriccions als usuaris de la futura reserva marina d´interès pesquer de les Illes Formigues. Tots els col·lectius hauran d´assumir limitacions per aconseguir l´objectiu principal d´aquesta reserva: que la pesca professional de les arts menors de la confraria de pescadors de Palamós pesqui més. Ara bé, i com és lògic, aquest compromís també l´han d´assumir els propulsors d´aquesta reserva: ajuntaments i pescadors professionals.
Els pescadors hauran d´assumir que pescaran menys dies a la setmana, amb menys quilòmetres d´armellades i molts menys hams. Cap problema, ja que segurament els primers anys tindran subvencions per resoldre el poc peix que agafaran en calar menys.
Els ajuntaments, les nostres institucions, per exemple, podrien millorar l´abocament de l´emissari de Cala Castell, en funcionament actualment i en ple rendiment en mig de la futura reserva, i reconegut públicament pel seu alcalde, Lluís Medir. També podrien afavorir rampes públiques per reduir el nombre de fondejos fixos d´embarcacions tal com passa a tot Espanya, menys a Catalunya.
Em sobta que els estudis científics, econòmics.... estiguin fets amb un tres i no res, en menys d´un any, i em sabrà greu que les nostres institucions no assumeixin un compromís per ajudar a complir el principal objectiu d´aquesta reserva: pescar més que mai.
Illes Formigues | 12-09-2009 - 07:50:55 GMT 1 #
La nova reserva del cap de creus, per JOSEP LLORET :
Durant els darrers mesos, polítics i pescadors han expressat el seu neguit per la creació d'una nova reserva marina a la zona del cap de Creus. Des de la meva opinió com a científic, crec que hi ha uns quants aspectes que s'haurien d'aclarir.
És fals que inevitablement la creació d'una reserva no hagi de representar cap impacte per als pescadors. Tot depèn de l'horitzó temporal i els diners públics que s'aboquin a la causa. La creació de reserves marines com la del cap de Creus depèn inevitablement d'un perjudici per als pescadors a curt termini en aplicar-se les mesures de restricció pesquera. A llarg termini el panorama és diferent. Tal com demostren diferents treballs científics, la creació de reserves marines sol revertir amb una recuperació dels hàbitats marins, dels estocs pesquers i, per tant, de les captures al cap d'uns anys. Aprimar-se avui per poder sobreviure l'endemà és una idea difícil d'entendre però necessària i urgent.
És cert que cal diàleg, tal com han expressat els pescadors reiteradament. En aquest cas, el diàleg arriba tard i no s'ha dissenyat correctament des d'un principi. Tampoc és cert que els científics sempre tinguem la raó, però com a mínim s'hauria d'escoltar la diversitat d'opinions dels diferents científics i de diferents disciplines, cosa que no ha passat en el cas de la futura reserva del cap de Creus.
És veritat que, fruit de la sobreexplotació dels recursos i la degradació dels hàbitats marins per part d'algunes pesqueries, hi ha una pressió arreu del món per denunciar i acabar amb algunes pràctiques de pesca, com la d'arrossegament. L'èxit internacional del documental The End of the Line (http://endoftheline.com/), que es projectarà properament a Barcelona després d'obtenir diversos premis de cinema (Toronto, Seattle, Sundance), n'és una mostra clara. No tots els pescadors són iguals, però malauradament l'actitud irresponsable d'alguns ha contribuït a la pobra imatge de tot un sector que ha esdevingut actualitat al cinema i als mitjans de comunicació.
Durant anys, aquests pescadors que no "entenen" les lleis han continuant navegant i pescant -fins i tot amb arts d'arrossegament dins el Parc Natural del Cap de Creus- sense que l'Administració ni les confraries hagin pogut apartar-los del joc. Les captures i els ingressos de tot el sector se n'han ressentit i, finalment, paguen justos per pecadors. La pesca a Catalunya no només és una font d'ingressos econòmics sinó que també ens proporciona aliments saludables i de qualitat que l'aqüicultura no pot substituir integralment, i és una font de coneixements marítims que es transmeten de generació en generació.
És fals que actualment els pescadors professionals siguin els amos del mar. Altres col·lectius com els de pescadors recreatius i les entitats ecologistes han anat guanyant veu en els fòrums estatals i internacionals. N'és una mostra clara la conferència sobre la pesca que va tenir lloc a Roses el mes de setembre passat, organitzada per una associació de pescadors recreatius (Associació Catalana per una Pesca Responsable) i que va reunir la plana major de polítics i gestors de la pesca a Catalunya i Espanya i entitats ecologistes com Greenpeace i Oceana.
És cert que les administracions es varen equivocar donant suport durant dècades, amb diner públic, a la construcció de flotes pesqueres excessivament grans i potents. En els darrers anys aquesta tendència s'ha invertit i s'ha anat desballestant la flota. Actualment es parla del suport a la pesca sostenible i a la pesca artesanal, però s'ha trigat massa a reaccionar. A Roses, Cadaqués i el Port de la Selva, per exemple, s'ha produït una progressiva extinció dels pescadors artesanals que serà difícil de redreçar. I malgrat que les noves exhibicions de pesca sostenible com la Slowfish estan guanyant terreny a les exhibicions tradicionals com Seafood, aquestes últimes encara segueixen gaudint d'un èxit més gran entre empresaris i polítics.
Vist tot això, no queda clar que la nova reserva marina del cap de Creus tingui l'èxit desitjat, però tampoc es pot assegurar que sense aquesta reserva la continuïtat dels pescadors estigui garantida. És una llàstima que peixos i pescadors desapareguin del mar, però no hi ha cap mena de dubte que continuaran fent-ho si les coses no canvien de manera radical.
La nova reserva del cap de creus | 08-10-2009 - 13:06:06 GMT 1 #
Reserves marines: un repte per a tothom, per Magda Casamitjana :
Cada final d'estiu ens veiem abocats, inevitablement, a fer una valoració de com ha anat la temporada turística, i no pot ser d'altra manera. Roses és una ciutat que té una economia diversificada, però el turisme i, en conseqüència, el comerç, la restauració i l'hostaleria són la base més important de la seva economia.
El que acabo de dir no ha de treure rellevància a altres sectors econòmics del nostre municipi. I un d'aquests sectors, també molt important i, a més, no estacional, és la pesca.
La Confraria de Roses és puntera en pesca a Catalunya. Ha tingut la sort d'estar ben dirigida els darrers anys amb diferents equips comandats per en Quimet Fontdecaba. La bona gestió d'en Quimet ha possibilitat deixar una Confraria endreçada al seu successor, l'Antoni Abad, que té davant seu el repte d'adaptar-la a les exigències actuals, que són complexes i cada vegada més universalitzades: comunicacions fàcils, globalització de l'economia, costos en augment i major competència en els preus. A més, també estem immersos en plantejaments, cada vegada més ?exigents, de sostenibilitat.
Des que sóc alcaldessa, hem col·laborat activament amb la Confraria. Darrerament, vaig anar amb l'Antoni i altres pescadors rosincs a Brussel·les per assistir a la Seafood, un dels mercats de peix més importants del món. Allà vam tenir l'oportunitat de parlar amb eurodiputats, amb gent de la Delegació del Govern de Catalunya, de la UE i també amb membres de les delegacions catalana i espanyola que assistien a l'esmentada fira.
L'experiència va ser molt profitosa, però el que més em va impressionar va ser la capacitat de l'Antoni per aprofundir en els temes i per implicar els seus interlocutors en la conversa. Vaig comprovar que el respecten i el valoren i que tenen molta confiança en el seu paper, o papers, de Patró Major de Roses i de President de la Federació de Pescadors de Girona.
El tema estrella va ser la futura reserva marina de cap de Creus. L'Antoni va posar l'argumentari damunt la taula d'una manera impecable. "Entenem que hem de ser més sostenibles perquè el nostre futur passa per aquí, però hem de fer-ho de manera que no perjudiquem les empreses pesqueres que ja fa temps que pateixen moltes dificultats", els va dir. I va continuar reclamant que les reserves marines es facin "amb consens i amb sentit comú" per evitar que perjudiquin el sector. "Cal molt diàleg", va sentenciar.
Tots els assistents es varen poder adonar que tenien davant un home intel·ligent i amb sentit comú, i que el diàleg amb ell, pel que representa, seria possible, però al mateix temps, dur.
Roses no volia només quedar-se amb l'anada a Brussel·les, sinó que va facilitar que El Club Pesca Costa Brava i l'Associació Catalana per una Pesca Responsable, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Roses i del Port Roses SA, organitzessin el II Open Internacional de Pesca d'Altura. Aprofitant aquest esdeveniment, també es van organitzar unes conferències amb debat inclòs al voltant de les reserves marines i de la problemàtica actual de la pesca en el Mediterrani.
Vaig poder acompanyar diversos pescadors; l'Antoni Abad; el director general de Pesca, Martí Sans, i també el subdirector general de Conservació de Recursos del Litoral del Ministeri de Medi Ambient, José Manuel Sánchez Mora. I vaig participar en les seves converses.
Em quedo amb una conclusió doble: tenir a Roses una reserva marina important ens ajuda a tenir marca com a ciutat, però mai ha de representar un perjudici per als nostres pescadors, sinó un benefici. Administrar adequadament aquestes conclusions és la clau de volta de l'èxit.
Els pescadors de Roses ens tenen a la seva disposició per tot allò que creguin convenient i, també, les administracions competents. Afrontem el repte amb voluntat de valor afegit per a tothom; mai com un perjudici per a ningú.
Reserves marines: un repte per a tothom | 12-10-2009 - 01:00:59 GMT 1 #
Reserva de les illes Formigues, per JUAN BALL-LLOSERA, PRESIDENT ASSOCIACIÓ D'USUARIS DEL MEDI NATURAL DE CATALUNYA. GIRONA :
La futura reserva pesquera de les illes Formigues ha trobat una forta oposició per part de diferents i importants sectors de la societat. En sentit oposat trobem entitats com Salvem el Crit i Aritjol, que no solament veuen amb bons ulls la creació d'una reserva, sinó que alerten de l'existència d'un lobby nàutic a Palamós que, a la fi, en cas que el suposat lobby existís, l'únic que es demana només és respecte pels usos, els costums, les tradicions i la forma de viure d'un molt ampli sector de la societat contrari a aquesta expropiació encoberta que es pretén portar a terme al 95% del litoral de Catalunya.
Em fa la sensació que només estem parlant d'un conflicte d'interessos, perquè si Salvem el Crit vol parlar de lobbies, també podríem parlar del lobby de la indústria mediambiental, dels professionals del medi natural i dels negocis relacionats amb el turisme verd.
Estar en contra de la prohibició de fondejar no solament és raonable i de sentit comú, sinó que a més a més es ésser solidari amb una gran part de la societat civil que ha forjat el seu caràcter i la seva manera d'ésser en contacte amb la natura, cosa que molts volem deixar en herència als nostres fills, i cosa que alguns, potser fins i tot amb bona fe, ara volen salvar per ells o els seus interessos. Els ciutadans de Catalunya tenim la sort de viure amb la natura al nostre costat; convertir el medi natural en una gran zona industrial sota l'excusa de preservar-lo, és una fal·làcia a la qual esperem que els polítics, quan sigui hora, no hi continuïn donant suport. L'accés lliure i gratuït al medi natural no ha d'ésser quelcom a reivindicar, sinó un dret inexpropiable, per raons històriques forjadores de la idiosincràsia del nostre país.
Reserva de les illes Formigues | 20-10-2009 - 08:10:13 GMT 1 #
Reserva a les Illes Formigues, per JORDI CRUZ, SALVEM EL CRIT – ARITJOL :
En resposta a Joan Ball-llosera volem dir que Salvem el Crit-Aritjol no està en contra de la navegació d'esbarjo, ni del fondeig, sinó de l'actual excés d'embarcacions i de la manca de control i regulació del fondeig, fet que ha provocat una important degradació del nostre paisatge i del nostre fons marí. La navegació massa ràpida i a prop de la costa comporta importants molèsties a d'altres usuaris i activitats més respectuoses que també tenen dret a gaudir del medi. Entenem la postura dels contraris a cap prohibició. Per desgràcia, la popularització i propaganda excessiva de certs costums, activitats o indrets no sempre esdevé beneficiosa, ja que la seva massificació exigeix una regulació, restriccions i mesures sovint impopulars. Com diu vostè, l'accés al medi ambient ha de ser lliure, però sempre que aquest es respecti i que l'activitat que s'hi vol desenvolupar no provoqui la seva degradació, ja que també existeix l'article 45 de la Constitució que diu: 1- Tothom té el dret a gaudir d'un medi ambient adequat per al desenvolupament de la persona, així com el deure de conservar-lo. 2 - Els poders públics vetllaran per la utilització racional de tots els recursos naturals, amb la fi de protegir i millorar la seva qualitat i defensar i restaurar el medi ambient, recolzant-se en la indispensable solidaritat col·lectiva.
Coneixem quines són les veritables intencions del sector nàutic. Sabem que voldrien excloure de la reserva tots els punts possibles per al fondeig per poder seguir omplint el nostre massificat litoral amb tantes embarcacions com siguin capaços de vendre. Fins i tot els preocupa que hi hagi un excés de posidònia per si això els pot impedir de fondejar en alguns punts. A nosaltres ens preocupa la greu degradació i retrocés d'aquesta meravellosa i important planta.
Reserva a les Illes Formigues | 23-10-2009 - 09:02:11 GMT 1 #
Reserva pesquera de les illes Formigues: interessa?, per Joan Ball-Llosera, President Associació d'Usuaris del Medi Natural de Catalunya :
La mitjana de tones de peix capturat a Catalunya de 1994 fins al 2000 eren unes 51.224 tones per any, entre 2001 i 2007, 36.216 tones. La diferència de captures entre aquest dos períodes de set anys és d'una mitjana de 2.144 tones menys de peix per any en el segon període calculat.
La punta més alta, la de l'any 94, amb 66.321 tones, va anar baixant any rere any, fins estabilitzar-se en la mitjana que des de l'any 2003 es captura a Catalunya: unes 35.000 tones de peix a l'any.
A Palamós, segons les mateixes estadístiques, des del 2003 es capturen unes 1.780 tones per any, que han augmentat més del 28% de mitjana els anys 2006 i 2007.
Fent cas de les estadístiques de la Generalitat, veurem que la màxima capacitat extractiva pesquera a Catalunya, capaç d'autoregenerarse any rere any sense causar greus desequilibris a la fauna marina, hauria de ser per sota de les 35.000 tones. Molt lluny queden les històriques 66.321 tones capturades l'any 94, dignes de sortir al Guinness; aquesta xifra difícilment es repetirà, va ser fruit d'un frenètic augment de la flota, una època daurada que va durar un tres i no res, seguida de l'inevitable declivi. Les captures del 94 varen ser pa per avui i fam per a l'endemà.
Vistes les dades es pot deduir que els professionals de la pesca de cap manera poden augmentar les captures d'una forma significativa, és el que hi ha, i la zona no dóna per a més; la creació d'una reserva pesquera no pot crear les condicions necessàries per tornar a les 66.321 tones del 94, perquè la capacitat de regeneració és inferior a aquesta xifra. Així doncs a qui està enganyant el govern amb l'intent de crear la reserva pesquera de les Formigues?
Que els pescadors professionals es repensin si realment interessa una reserva pesquera, perquè això pot suposar, igual que el 94, pa per avui i fam per a l'endemà.
Reserva pesquera de les illes Formigues: interessa? | 26-10-2009 - 09:14:05 GMT 1 #
La reserva marina de les Formigues no convenç :
El Ministeri de Medi Ambient no aconsegueix convèncer tots els sectors econòmics involucrats en la futura reserva marina d'interès pesquer de les illes Formigues. De moment, els ajuntaments dels quatre municipis implicats, Palafrugell, Mont-ras, Palamós i Calonge, els centres d'immersió i els pescadors semblen els únics que ho tenen clar. Però en la reunió que el director general de Recursos Pesquers, Alejandro Polanco, va celebrar ahir a la Casa del Mar de Palamós només va sentir crítiques i recriminacions per no voler consensuar les coses amb tothom i no facilitar informació. Ahir, presentava un esborrany del que serà l'ordre ministerial que crearà la reserva. A aquest esborrany, els implicats hi poden presentar al·legacions durant una setmana.
L'Ajuntament de Palafrugell, que havia posat vuit punts mínims per acceptar la reserva juntament amb altres sectors afectats, va mostrar-se satisfet ahir amb les informacions que va rebre dels representants del Ministeri. També estan satisfets de la Confraria de Pescadors de Palamós, com va manifestar el patró major, Francesc Benaiges, amb alguns petits detalls. Benaiges també va tenir paraules per als crítics del fondeig, per exemple, en què va dir que mai havia vist fondejar mar endins. Els centres d'immersió també haurien d'estar contents perquè s'han acceptat algunes demandes com l'ampliació de les boies i del nombre d'immersions.
Però sector nàutic, pesca recreativa i clubs de busseig -entitats amb socis sense ànim de lucre-, no veuen la reserva amb tan bons ulls. I així ho van fer palès ahir davant de Polanco. Alguns, fins i tot, van dubtar que realment sigui necessari aquesta reserva ja que la veuen més encaminada a afavorir la pesca professional i, de fet, asseguren no percebre que els reportarà cap benefici.
Després de la reunió, Diari de Girona va posar-se en contacte amb membres de diferents sectors que pertanyen al Fòrum Social del Litoral Gironí, associació que va néixer arran d'aquesta reserva. Tomàs Ferrer, del sector de les nàutiques, explicava que la proposta d'ahir és millor que l'anterior perquè es conserven les zones de fondeig de les cales -no de la resta de la costa- i els agradarien boies fixes a les Formigues per a particulars -si bé això és competència de la Generalitat-. Ferrer veu pocs beneficis a la reserva i preferiria que fos ambiental més que pesquera.
De la pesca recreativa, Santi Ferran assegurava que s'havia empitjorat d'ençà de la darrera reunió i confien que s'aixequi la prohibició de la pesca al volantí i tinguin boies per a la seva activitat.
Finalment, els clubs de busseig van ser molt crítics per no disposar de boies per a ells i consideren pocs els punts on n'hi haurà.
La reserva marina de les Formigues no convenç | 30-10-2009 - 09:04:48 GMT 1 #
Manifestació contra la reserva de les Formigues :
Sectors contraris a com el Ministeri de Medi Ambient està impulsant la reserva marina d'interès pesquer de les illes Formigues han programat per al diumenge 29 d'aquest mes al migdia una manifestació al passeig del Mar de Palamós amb el títol "No a aquest tipus de reserva". Des de la delegació territorial de Girona de la Federació Catalana d'Activitats Subaquàtiques s'han enviat aquesta convocatòria que anima entitats i empreses que estiguin d'acord amb la manifestació a adherir-s'hi. Una convocatòria que secundaran molts dels membres de la plataforma Fòrum Social del Litoral Gironí.
Així, els convocants veuen una desigualtat en aquesta reserva que afirmen que beneficia la pesca professional i penalitza les activitats recreatives i de lleure. I per alertar els de pobles veïns que no n'estan afectats, la convocatòria ja diu que Begur, Platja d'Aro, Sant Feliu de Guíxols i Tossa de Mar seran els pròxims a veure's dins de la reserva. Per la manifestació, s'al·lega la manca de resposta del Ministeri i voler que les administracions s'adonin "de la inconveniència del pla d'usos proposats des del Govern d'Espanya".
---
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza PrincesaLetizia
Manifestació contra la reserva de les Formigues | 10-11-2009 - 09:02:50 GMT 1 #