Esquerra Republicana de Catalunya rellevarà tres representants del Consell Comarcal de la Garrotxa Argelaguer Vall del Llierca

08/07/2009 GMT 1

Esquerra Republicana de Catalunya rellevarà tres representants del Consell Comarcal de la Garrotxa

lejarza @ 09:16

Vall del Llierca, Argelaguer/Olot: Esquerra Republicana de Catalunya rellevarà tres representants del Consell Comarcal Argelaguer: Plec de Clàusules Econòmico-Administratives que han de regir la Concesió per l´explotación del Bar el Casal d´Argelaguer, mitjançant procediment obert de la Garrotxa.- ERC va pactar que canviaria tres consellers quan s'arribés a la meitat de l'exercici. Al ple de dijous vinent, ERC canviarà tres dels quatre consellers que té al Consell Comarcal de la Garrotxa, acabaran com a consellers: Jaume Minyana, del Ajuntament de Castellfollit de la Roca; Martí Collelldevall, Ajuntament de Santa Pau i Salvador Moreno, del Ajuntament de Maià de Montcal. Segons s´ha anunciat, entraran com a nous consellers Antonio Anaya Romero (Toni el del Bar El Casal) del Ajuntament d'Argelaguer (Vall del Llierca); Josep Garcia, Ajuntament de la Vall d'en Bas i Neus Casals, Ajuntament de Mieres.

Comentarios

VALL DEL LLIERCA Cap Argelaguer: Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà. VALL D'HOSTOLES Cap Les Planes d'Hostoles: Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres. ÁMBIT DE BESALÚ Cap Besalú: Beuda, Maia de Montcal, Sant Ferriol. CONCA ALTA DEL FLUVIÁ Cap Olot: Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau.

Comentarios(47) »

Font del Pallaric :

L'Ajuntament de Montagut i Oix (Vall del Llierca) ha enviat un requeriment al propietari de la finca de Catielles a l'àrea d'Oix perquè tregui la tanca que barra al pas de la font del Pallaric. En cas que en el termini de 30 dies no ho hagi fet, l'Ajuntament l'obrirà. L'alcalde de Montagut i Oix, Narcís Ribas, ha explicat que a partir de les queixes de veïns formulades al regidor d'Oix, l'Ajuntament va iniciar un expedient per comprovar si la font era pública o privada. Ribas ha assenyalat que un cop comprovat l'ús públic de la font, l'Ajuntament ha comunicat al propietari de Catielles que tregui qualsevol impediment del camí de la font. En cas que no ho faci, Ribas ha apuntat que la Brigada de l'Ajuntament els traurà. La finca del Pallaric està situada a 1,5 quilòmetres d'Oix i, segons l'alcalde, és d'ús públic des de sempre.
L'alcalde de Montagut ha anunciat que en breu l'Ajuntament mantindrà una reunió amb els veïns, propietaris i les entitats d'Oix per tractar el tema del tancament de camins i generar una actitud positiva. Ribas ha avançat que un dels temes a tractar seran les tanques ramaderes als camins per evitar el pas del bestiar. L'alcalde ha explicat que és conscient de la necessitat de les tanques, però ha puntualitzat que l'Ajuntament les tolerarà sempre que siguin del tipus canadenc, que evita el pas dels animals sense obstruir el trànsit de vehicles i de persones. Ribas ha apuntat que l'Ajuntament no tolerarà cadenats a les tanques ramaderes.
L'alcalde ha explicat que l'Ajuntament disposa d'una oferta per iniciar el catàleg de camins locals i així regular-ne la legalitat pública o privada. Ribas ha indicat que l'Ajuntament de Montagut i Oix haurà de fer-ne el catàleg. Tanmateix, l'alcalde considera que el catàleg de camins s'hauria de fer en l'àmbit de l'Alta Garrotxa.
---

Font del Pallaric | 08-07-2009 - 09:34:28 GMT 1 #
02/12/2007

Festa Popular/Negoci Privat, per Eva Llansana i Benaiges, Cal Music/Argelaguer:

Francisco Romero i Moreno fictici “amo” del Casal de Argelaguer, amb el vistiplau de l´equip de govern de l´Ajuntament d´Argelaguer, s´ha permés “prostituir” la Festa de Sant Damas I. La festa de tot el poble. M´explico. El dissabte 8 de decembre a les 9 del vespre; Sopar de Festa Major al Casal. Preu: 15,50 euros. En la revista Argelaga número 20, aquest pseudo-acte està enmarcat en un cartutx -com el nom dels faraons de l´Antic Egipte- és per donar-li un importància trascendental ?. Sens dubte, per que permetre des de l´Ajuntament aquesta “prostitució” no és casual. Les casualitas no existeixen, al mateix temps que la festa es privatitza, per omplir la butxaca d´un individu, la festa popular es ressenteix en la mateixa mida: La cercavila dels gegants està penden de confirmar. És la llei del Retorn. Quan actuem en un punt, un altre punt s´han recent. L´equip de govern del nostre Ajuntament no ens deixa anar per el Bon Camí, interposa la lucració fàcil d´un particular a l´esperit col.lectiu de tota una comunitat. Aquí qui no paga no té sopar de Festa Major, i a sobre s´anuncia l´actuació, dins del sopar privat, del mag Raul que paguem tots els veïns.

És tan vergonyos com trist. Només ens resta anar a l´actuació del mag i pidola una cadira entra l´opulencia del sopar privat. Jo os demanaria que ho feu. Primer, per que és la Festa Major de tots. ; segon, per que hem pagat el mag entre tot el poble. I tercer, és molt engrasacador anar per el Bon Camí. Feliç Festa Major de Sant Damas I. Recordeu que els mercaders no entren en el regne del cel, només entran a l´Ajuntament d´Argelaguer.
----
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya

Festa Popular/Negoci Privat | 13-07-2009 - 07:24:49 GMT 1 #
Renuncia al seu càrrec dient que ´ser conseller no serveix per a res´ :

El regidor de Maià de Montcal Salvador Moreno, en el seu parlament de renúncia del Consell Comarcal de la Garrotxa va dir: "Abans pensava que ser conseller comarcal no serveix per a res i ara que ho he estat dos anys en tinc la certesa". Moreno va opinar que el Consell Comarcal és un òrgan de gestió, on no es té en compte l'oposició i que, a més, l'oposició no hi té res a dir. Moreno va aprofitar per acomiadar-se dels seus companys d'ERC, partit del qual s'ha donat de baixa per haver entrat a formar part de Reagrupament.
El regidor de Castellfollit de la Roca Jaume Miñana (ERC) es va acomiadar del Consell explicant que aprofitarà l'experiència per fer la punyeta al seu alcalde, Josep Maria Corominas (CiU). Miñana va puntualitzar que la seva marxa pactada del Consell no es tractava d'un comiat definitiu, sinó del començament d'un futur.
Moreno i Miñana, en el darrer ple de l'organisme, van renunciar al seu càrrec de consellers perquè ERC havia pactat que seria per dos anys, amb l'objectiu de deixar-hi entrar altres edils. Així també hi va renunciar Martí Collelldevall (ERC), de Santa Pau, el qual es va limitar a agrair el tracte rebut. A més, es va produir la renuncia d'Andreu Teixidor (CiU), de Santa Pau. Teixidor va manifestar que els dos anys havien estat positius.
El portaveu d'ERC, Pere Gómez, va agrair les aportacions dels exconsellers. Joan Albesa, portaveu del PSC, va agrair la feina. Joan Espona (CiU) va indicar que intenta ser un president que opta pel diàleg i el respecte. Espona va remarcar que el respecte i el diàleg no són a tot arreu.
El president va dir que "amb la marxa de dos representants de Santa Pau aquest municipi quedarà sense presència, cosa que s'haurà de corregir". La manifestació va fer protestar el regidor d'ApG per Santa Pau Miquel Macias, que va inidicar que ell defensa i defensarà Santa Pau.
OLOT | XAVIER VALERI
---
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya

Renuncia al seu càrrec dient que ´ser conseller no serveix per a res´ | 14-07-2009 - 06:09:45 GMT 1 #
Consell Comarcal de la Garrotxa: ´ser conseller no serveix per a res´ :

Quatre consellers comarcals van deixar el càrrec en l'últim ple del Consell Comarcal de la Garrotxa. Tres són d'Esquerra Republicana de Cataluña (ERC) i un, de Convergència i Unió (CiU). Es tracta, respectivament, de Jaume Minyana, Martí Collelldevall, Salvador Moreno i Andreu Teixidor, qui, ocupa una de les vicepresidències de l'ens, governat per CiU en minoria. El ple el completen els consellers del Partit dels Socialistes de Cataluña (PSC-Garrotxa) i d'Alternativa per la Garrotxa (ApG).
---
VALL DEL LLIERCA Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà. VALL D'HOSTOLES Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres. Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol. FLUVIÁ Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Osona Vic Ripoll Ripollès Figueres Alt Empordà Garrotxa Girona Catalunya España Lejarza Madrid España Lliurona Berga Berguedà Bracons Llers

Consell Comarcal de la Garrotxa: ´ser conseller no serveix per a res´ | 14-07-2009 - 06:25:18 GMT 1 #
Grup ERC Tarsici Balló, regidor :

Les paraules que Tarsici Balló, regidor de Bordils, va pronunciar dimecres a les acaballes del ple del Consell Comarcal del Gironès, van ser tan inesperades per a alguns com duríssimes cap a uns altres. Balló era fins abans de Sant Joan conseller d'Esports i Turisme al Gironès pel grup d'ERC. Al ple de juny, però, va anunciar que es negava a deixar el seu càrrec de conseller malgrat que el partit li reclamava. Mentre el portaveu republicà a l'ens comarcal, Joan Boada, assegurava aleshores que a principis de mandat s'havia pactat amb Balló que si el partit necessitava rellevar-lo del seu càrrec passats dos anys (coincidint amb el canvi de presidència pel pacte entre CiU i els republicans) ell ho faria, l'edil de Bordils ho va negar. Resultat: expulsat del grup comarcal d'ERC i cessat dels seus càrrecs al Consell, Balló es manté ara com a conseller sense cartera i s'ha donat de baixa d'ERC. Al ple de dimecres va referir-se a tot plegat coincidint amb la renúncia del fins aleshores president, Lluís Freixas (CiU), i amb la substitució al Consell d'un altre republicà, Ricard Vaqué.
Balló va centrar el seu discurs en els líders del partit a l'ens comarcal, Cristina Alsina (que dimecres en serà la nova presidenta) i Joan Boada. Tots dos van declinar ahir fer declaracions a aquest diari sobre les acusacions que el ja exrepublicà els va dirigir al ple.
En concret, Balló va afirmar que en els dos anys que fa que és al Consell, els líders del grup només s'han preocupat de fer fora els treballadors que no són afins al seu partit quan assoleixin la presidència, entre els quals el gerent, o les tècniques de ?turisme i medi ambient. El conseller va criticar el funcionament del grup des del moment en què es tractava el pacte amb CiU, a mitjan 2007, i va qualificar de "gens treballador" i "poc dialogant" a Boada, que és membre de l'equip de govern de Salt.
Pel que fa a Alsina, va afirmar que la primera tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Girona estava tan sols preocupada en el moment del pacte per no tenir menys pes al Consell que Albert Riera, que a més és membre del grup municipal de CiU al consistori gironí. I, respecte a l'exconseller Ricard Vaqué, que va deixar el càrrec al ple de juny i va ser substituït dimarts per Lluís Bosch, Balló va afirmar que "ha plegat obligat pel partit", i va reiterar que, com ell, no ho ha fet per un pacte a inicis del mandat.
Quant al seu càrrec d'edil a l'equip de govern de Bordils, Balló va afirmar ahir que espera posar-se d'acord amb els seus companys al consistori per seguir, fora d'ERC, com a regidor d'Hisenda i Promoció Econòmica.
---
VALL DEL LLIERCA Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà. VALL D'HOSTOLES Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres. Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol. FLUVIÁ Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Osona Vic Ripoll Ripollès Figueres Alt Empordà Garrotxa Girona Catalunya España Lejarza Madrid España Lliurona Berga Berguedà Bracons Llers

Grup ERC Tarsici Balló, regidor | 17-07-2009 - 08:12:01 GMT 1 #
ERC, per Rafael Fernandez, FIGUERES (Girona) :

ERC, més ben dit, els seus dirigents, necessiten notorietat. Es veuen com a representants legítims d´un poble al qual controlen i dirigeixen cap a l´èxit rotund. D´un poble, segons ells, oprimit i desgastat per l´història, d´un poble cansat de ser remolc dels altres, d´un poble que reclama ser sobirà i que vol volar tot sol pel món.
Si no fos per això, no s´entendria tot el que els dirigents d´ERC estan fent pel bé de Catalunya. No es podria entendre el perquè de les negatives al finançament, a compartir amb la resta de representants espanyols els avions oficials per anar a acomiadar Vicens Ferrer, de les negatives a la multiculturalitat (amb Espanya, s´entén, els cumbaiàs és una altra cosa) i a les dues llengües (em refereixo al castellà, mal dit espanyol. Tots sabem que l´anglès no l´han fet idioma oficial encara perquè no el saben parlar, sinó ja en parlaríem). De les necessitats d´estalviar aquí tot el possible i de no fer hospitals i escoles, ajust socials, etc., perquè és més important obrir ambaixades a la selva amazònica i donar ajudes a amics (via entitats sense ànim de lucre, clar).
I mentre, els dos socis d´ERC al govern fan el paper. Quin remei, ERC té els collons ben posats i cap dels tres, ERC, Iniciativa i el PSC vol baixar del burro (no deuen poder dimitir per raons personals... com els dictadors).
Moltes vegades penso que si aquests dirigent mai agafen el poder total a Catalunya, no caldrà cap guerra civil per enfonsar-la un altre cop. Ells la portaran directament a la ruïna.
---
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya

ERC | 18-07-2009 - 07:54:49 GMT 1 #
´procés polític´, per JOSEP CALLOL :

Alguns representants polítics tenen dues dèries que solen anar acompanyades. Una d'elles és pensar que tot es tradueix a una simple persecució quan algú els retreu una decisió. I l'altra, escudar-se amb els tècnics per si de cas la "persecució" acaba confirmant una activitat il·legal o irregular. El líder de Reagrupament, exconseller de Governació i exalcalde de Puigcerdà, Joan Carretero, ha caigut en les dues excuses després que l'Audiència de Girona hagi decidit reobrir la investigació per un presumpte delicte de prevaricació. "És un procés polític" es va afanyar a dir a través de la seva pàgina web dijous. Què vol dir? Que els magistrats que van decidir reobrir el cas i el fiscal que era qui ho demanava responen a instruccions polítiques? Com si jutges i fiscals no tinguessin altra feina que perseguir-lo, primer quan era conseller per ERC i ara quan precisament s'enfronta als mateixos d'ERC. En la segona explicació -la del "per si de cas"- és més subtil però també la utilitza. Diu: "Ni sóc expert en dret administratiu, ni les qüestions tècniques formaven part de la meva feina política com a alcalde". Molt valent.
----
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya

´procés polític´ | 25-07-2009 - 07:04:11 GMT 1 #
Carretero fa por, per MIQUEL CASALS, GIRONA :

És indubtable que el discurs de Joan Carretero fa por a molta gent, perquè és un discurs directe, desacomplexat, amb objectius clars i entenedors per a tothom. Des de Macià ningú no parlava amb aquesta claredat, i la prova és que en aquests temps d'escepticisme, desànim i allunyament de la política, allà on va Carretero, omple: Girona, 500 persones; Mollerussa, 250; Tarragona, 300; l'Hospitalet de Llobregat, 250... A veure quina forca política arrossega tanta gent a escoltar els seus líders desacreditats, que només prometen i que després no compleixen. La qüestió és que Carretero té possibilitats reals d'aconseguir grup parlamentari propi. I això vol dir tenir per primera vegada independentistes de veritat al Parlament. Això espanta els socialistes, que en el tripartit tenen la fórmula per controlar i espanyolitzar el nostre país i que veuen amb preocupació que la crossa que els aguanta, Esquerra, a cada elecció té una sagnia de vots de persones que s'adonen que aquells que ens prometien la independència s'han venut a canvi d'un sou a final de mes i ja són feliços amb les engrunes que ens dóna Espanya. On han vist com un partit que va d'independentista dóna suport a l'espoli a què és sotmesa la nostra nació. Per això ara alguna gent vol enfonsar Carretero ressuscitant antics processos judicials dels quals va ser absolt... Es tracta d'anorrear aquest país per sempre més i just per aquest motiu disparen contra l'home que quan era conseller no tenia targeta de crèdit i que si s'havia de quedar a Barcelona per feina dormia al seu despatx. Joan, estic amb tu!

Carretero fa por | 25-07-2009 - 07:40:07 GMT 1 #
Martinoy i les ajudes «als petits pobles», per Albert Riera i Fanlo, Canet d´Adri (Girona) :

Vaig llegir la notícia que el delegat del Govern de la Generalitat a Catalunya es felicitava per les inversions a les nostres comarques i que això ens faria sortir de la crisi. Creu que amb les infraestructures que s´estan realitzant augmentarà la nostra qualitat de vida. Entre d´altres inversions parla de les ajudes que ha donat la Generalitat als petits pobles; a les comarques de Girona cinc, concretament, per valor de més de tres milions d´euros, però les vaig repassar i... sorpresa. Pardines, un bell poble al costat de Ripoll on té una casa el Sr. Puigcercós (aquell que anava a les manis en contra de la MAT i ara calla...). Vilajuïga, a on és alcalde i diputat provincial, una altra persona d´ERC. Verges, ídem d´ídem. Total que són d´ERC. D´on vénen els milions? D´un departament que està controlat per ERC.
Es queixaven dels governs de CiU o del PSOE, dient que ells tindrien «un altre estil de fer política». Aquí tenim una altra prova de les tantes a les quals ja ens tenen acostumats els de les «mans netes» (se´n recorden de la pujada de sou del president actual de la Diputació?). No m´estranya que molta gent diguin que ells fan el mateix... que en època franquista. O ets del partit o no reps subvencions. El trist espectacle d´aquests partits que han decebut el poble; menys la gent que està a la seva òrbita i que va fent la viu-viu, cobrant dels nostres impostos davant, això sí, de la indiferència, l´amnèsia i el passotisme de molta gent. Però a certs no ens faran combregar amb rodes de molí. Si s´aixequessin els vells republicans que varen morir per uns ideals...

Martinoy i les ajudes | 30-08-2009 - 05:22:16 GMT 1 #
Referèndum sobre la independència a Olot (Garrotxa) :

Fonts del col·lectiu independentista Greda d'Olot van explicar que intentaran plantejar un Referèndum sobre la independència a Olot (Garrotxa). Les mateixes fonts han assenyalat que abans d'ahir el col·lectiu va mantenir una reunió en què van decidir proposar a Òmnium Cultural l'organització conjunta des de la societat civil del referèndum. Les mateixes fonts han indicat que també tractaran d'impulsar referèndums als pobles de la Garrotxa, on hi hagi més presència de l'independentisme. Així preveuen fer-ne a Montagut i Oix (Vall del Llierca) i Riudaura.
---
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Arenys d´Amunt Falange

Referèndum sobre la independència a Olot (Garrotxa) | 12-09-2009 - 17:12:22 GMT 1 #
Unos 60 municipios promueven una nueva consulta, sobre la independencia de Catalunya, para el 15 de octubre.

Un 96,1% vota 'sí' a la independencia de Catalunya en Arenys

Un 41,01% de los más de 6.000 vecinos de la localidad barcelonesa participa finalemente en la consulta popular

El 'sí' se ha impuesto casi por unanimidad en la consulta soberanista de Arenys de Munt, con un respaldo de 2.568 de los 2.570 votos, porcentaje que equivale al 96,18%.
Los ciudadanos han respondido a la pregunta: "¿Está de acuerdo en que Catalunya sea un estado de derecho, independiente, democrático y social integrado en una Unión Europea?".

El 'no' cosechó 61 sufragios (2,28%), y se emitieron 29 votos en blanco (1,09%) y 12 nulos (0,45%).

Un 41,01% de los más de 6.000 vecinos de Arenys de Munt (Barcelona) ha participado finalmente en la consulta popular sobre la autodeterminación de Catalunya convocada durante la jornada de hoy en este pueblo catalán, según ha informado oficialmente la comisión organizadora.

En total han sido 2.671 personas, de las poco más de 6.000 personas del censo estimado, las que han participado de la convocatoria impulsada por el MAPA (Moviment Arenyenc per l'Autodeterminació).

La organización se ha mostrado muy satisfecha ante la respuesta de la convocatoria que superado, según comentan, los resultados de la participación de las elecciones europeas y de la constitución europea en el municipio, aunque ha estado por debajo de elecciones como las catalanas o las generales.

También han valorado el desarrollo de la consulta "pese a las dificultades de las presiones de los grupos contrarios a la iniciativa, como el cambio de lugar y que todo se haya realizado en un solo colegio electoral".

Unos 60 municipios promueven una nueva consulta, sobre la independencia de Catalunya, para el 15 de octubre

El presidente de Entesa pel Progrés Municipal y alcalde de Sant Pere de Torelló (Barcelona), Jordi Fàbrega, ha anunciado que unos 60 municpios catalanes están interesados en realizar una consulta popular como la de Arenys de Munt para el próximo 15 de octubre.

Según Jordi Fàbrega, la reunión se está promoviendo a través del portal decidim.cat después de saber que unos 60 municipios de Cataluña estarían interesados en organizar una consulta como la de Arenys, a favor de la autodeterminación de Cataluña.

"Los Ayuntamientos interesados son, además, de todos los colores políticos, incluso alguno cercano al PSC, excepto del PP", ha informado.

"Desde nuestro partido mantenemos nuestro compromiso de apoyar y realizar consultas como la de hoy", ha destacado Jordi Fàbrega, quien ha añadido que "la reacción del Estado ante la consulta de Arenys ha sido poco democrática".

También ha señalado que "tenemos que reivindicar que la Constitución Española reconozca el derecho a la autodeterminación".

Unos 60 municipios promueven una nueva consulta, sobre la independencia de Catalunya, para el 15 de octubre | 14-09-2009 - 08:50:13 GMT 1 #
60 municipios catalanes estudian consultas :

60 municipios catalanes estudian hacer consultas soberanistas como en Arenys de Munt (Barcelona) para el próximo 15 de octubre, según informó hoy el presidente de la Entesa pel Progrés Municipal (EPM) y alcalde de Sant Pere de Torelló (Barcelona), Jordi Fàbrega.

Fàbrega reveló que la plataforma Decidim.cat, impulsada por EPM y que agrupa a ediles partidarios de la autodeterminación de diferentes partidos, hará un encuentro de alcaldes y concejales de municipios que quieran que entidades cívicas organicen consultas como la de Arenys. Dicha reunión tendrá lugar el jueves 15 de octubre.

Estas consultas a nivel local son, a juicio de Fàbrega, "la mejor manera de avanzar hacia la independencia nacional" de Catalunya. "Lo que hoy hemos demostrado es un golpe de fuerza", dijo Fàbrega, quien añadió que las consultas no las convocarán los ayuntamientos, porque legalmente no pueden, sino que lo harán a través de entidades cívicas. Por ahora, una cincuentena han expresado que la quieren organizar.

Además, defendió una actuación unitaria de la clase política. "Ningún partido nos puede llevar por él mismo a la autodeterminación. Tiene que ser desde la unidad", añadió. También lamentó la "reacción tan poco democrática" de las instituciones estatales por las limitaciones que han puesto a la consulta, y aseguró que ello ha escandalizado a gobiernos extranjeros.

"España no es como Canadá, que respeta el derecho de autodeterminación de las naciones sin Estado", apostilló. La EPM se presenta en coalición en las elecciones municipales con ICV y EUiA, y cuenta con 12 alcaldías y representación en 83 municipios.

60 municipios catalanes estudian consultas | 14-09-2009 - 08:57:26 GMT 1 #
Referèndum sobre la independència :

La majoria d'alcaldes de les comarques gironines consultats veurien bé que al seu municipi es fes una consulta sobre la independència de Catalunya com la que es va fer a Arenys de Munt. Tot i que molts deixen clar que ells com a alcaldes no impulsarien cap consulta en aquest sentit, afirmen que no s'oposarien a una consulta democràtica sobre el futur de Catalunya.

Moviments al Pla de l'Estany.

Diverses entitats del Pla de l'Estany estan preparant la constitució d'una plataforma amb l'objectiu de celebrar un referèndum com el d'Arenys de Munt. Dilluns passat van fer una primera reunió a Banyoles en la qual van prendre-hi part representants de 13 associacions i per dimarts que ve n'han convocada una altra, a la qual s'espera molta més assistència. Segons va explicar Josep Callís, de la Mesa Cívica per la Llengua –una de les entitats promotores–, de la propera reunió n'ha de sortir un manifest a favor de la consulta, que es portarà als onze consistoris de la comarca perquè hi donin suport, en forma de moció.

«Jugar amb el poble».

El coordinador provisional de Reagrupament a les comarques de Girona, Narcís Ribes (alcalde de Montagut i Oix), donaria suport a una consulta promoguda per les entitats del seu municipi, però recorda que on s'ha de gestar la independència és al Parlament. En aquest sentit, alerta que «els partits que estan atiant les consultes (CiU i ERC) no actuen de manera coherent a la cambra, ja que no fan cap acció parlamentària en aquesta direcció». «Això és jugar amb el poble», conclou Ribes.

També a l'Alt Empordà.

En diverses poblacions de l'Alt Empordà hi ha moviments d'entitats que han expressat la voluntat de promoure consultes. És el cas de Figueres, Castelló d'Empúries i la Jonquera. A més, en aquests dos últims casos els ajuntaments tenen previst donar-hi suport.

REACCIONS
PEPI COMALADA (CiU)
ALCALDESSA DE VILAFANT
«Prefereixo no pronunciar-me»
SALVADOR ROS (IdP)
ALCALDE DE PORQUERES
«Sí, veuria bé que la societat civil pogués expressar-se, mentre Catalunya no tingui reconegut el dret a l'autodeterminació»
JOSEP PUIG (CiU)
alcalde de SERRA DE DARÓ

«Jo crec que està bé que tothom qui vulgui es pugui expressar. Crec que és un dret de la democràcia»
JOAN BORRELL (ERC)
alcalde de cadaqués
«Sí, no hi posaré cap problema. Crec que tot l'Ajuntament hi donaríem suport»
JOSEP FÀBREGA (CsJ)
ALCALDE DE SANT JORDI DESVALLS
«Si algú pren la iniciativa per fer-la nosaltres no ens hi oposarem»
XAVIER TARGA (ESQUERRA)
ALCALDE D'AMER
«Evidentment que sí. Quan alguna entitat ho presenti hi donarem suport»
ALBERT BUSQUETS (CiU)
ALCALDE DE LA VALL DE BIANYA
«No ho veuria malament, sempre que es complís la legalitat»
---
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya

Referèndum sobre la independència | 18-09-2009 - 08:17:43 GMT 1 #
Onada «referendumista» , per JOSEP-MARIA ORÓ. COLÒNIA GÜELL (BAIX LLOBREGAT) :

La voluntat d'un poble que s'expressa periòdicament i democràticament, no pot canviar per la simple aplicació i instrumentalització d'una altra eina política i democràtica, ja que aquesta darrera no li garanteix res que no tingui garantit, és a dir, la possibilitat d'expressar-se lliurement i democràtica. Davant del(s) referèndum(s), algú s'ha atrevit a projectar el fet que el canvi de règim polític viscut al 1931 (producte, entre d'altres, de deu anys de dictadura i d'una crisi econòmica i social d'abast internacional) és similar als referèndums populars que tot just ara s'aniran produint arreu sobre l'autodeterminació. Tot plegat és un còctel de manca de rigor històric, altes dosis d'interès partidista i remenat amb la retòrica demagògica corresponent.

Aquells que, després d'obrir els ulls a la política, hem vist i viscut estar ideològicament i políticament més a la vora d'un veí que viu a 1.000 km del meu poble que amb el meu propi veí del costat de casa, ja fa dies que aquest debat essencialment essencialista ens ha passat a millor repòs. Això sí, el sector nacionalista català i el nacionalista espanyol ja tenen el seu plat a la taula. Ara, només resta fer-ne, d'aquest plat, un problema existencial de la política catalana. Això sí, mentrestant que la gent vagi patint per arribar a final de mes.

La cursa del nacionalisme ja ha començat. Diuen que «a la taula d'en Bernat, qui no hi és, no hi és comptat»; per tant, a la sortida de la cursa ja hi són tots. Qui d'ells se'l menjarà? Un pronòstic: «Entre d'altres, el Partit Popular.» Sort que la societat catalana, majoritàriament, té bastant clar que aquest debat no és el seu. Ho té tan clar, com clar té que només ho és per a aquells que fan d'ell la «seva pròpia menjadora política».
---
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya

Onada «referendumista» | 18-09-2009 - 08:24:52 GMT 1 #
Convergència i Reagrupament, per JORDI CABRÉ :

Si el debat polític continua igual, auguro al partit que vol crear Joan Carretero un mínim de 6 diputats al Parlament. Segons com, això per si sol pot dinamitar totalment el nostre sistema de partits tal com l'entenem des de ja fa 30 anys. Especialment tenint en compte que ja en fa 10 que la cosa va d'un pèl i que qualsevol escó val el seu pes en or. Però més enllà d'això, perquè introdueix un element de debat nou: independència ara. Sense condicions i sense excuses. I obliga tots els altres partits a pronunciar-s'hi, sobretot el partit nacionalista més important i aquell que té més diputats a la cambra: CDC.

Reagrupament i convergència són conceptes semànticament similars: tots dos expressen voluntat d'unió, de denominador comú i fins i tot de reconciliació aparcant les diferències. Els reagrupats voldran fer entendre que ells són la «Convergència independentista» o la «Convergència del segle XXI», i la intenció serà legítima, però també és cert que CDC ha demostrat tenir molta més capacitat d'integració i de suma fins ara. Dit d'una altra manera, Reagrupament pot agitar el panorama (i molt), però CDC encara representa el nacionalisme català majoritari. Què ha de fer Artur Mas per mantenir aquest lloc d'honor? Els ullets que fa al sobiranisme, expressant que ell votaria que sí en un referèndum i fent costat a les consultes populars municipals convocades o convocables, és una bona línia. CDC ha de veure que el nacionalisme s'ha mogut cap a l'independentisme, com a mínim en una bona part, i això ho ha d'assumir sense fer escarafalls. No passa res, no s'enfonsa res, no esmicola: només transgredeix i evoluciona. Només cal que Mas aculli tan bé com pugui aquest nova sensibilitat i això no serà pas gràcies a Reagrupament ni a Carretero, ni tan sols gràcies als gestos de Laporta: serà sempre gràcies al bon olfacte de CDC, si és que acaba tenint-lo.

El PP i el PSOE no haurien d'haver permès que cresquessin partits com el de Rosa Díez, ni organitzacions polítiques com Ciutadans: s'hi haurien d'haver anticipat. Ara es podria dir que CDC hauria d'haver evitat que l'independentisme cresqués tant a la seva esquena, que el principal partit nacionalista no hauria d'haver tancat els ulls a aquesta realitat (una realitat que ja va marcar la necessitat d'un nou Estatut ara fa 6 anys). Mas hi és a temps. CDC no pot presentar com a eslògan, només, «Fora tripartit». Seria un error. I aquesta vegada seria un error històric.

Convergència i Reagrupament | 19-09-2009 - 09:45:56 GMT 1 #
Una Diada Crítica, per Carlos Arbó :

Que una de les notícies destacades de l'onze de setembre hagi estat l'escridassada als partits polítics per part dels acomiadats de Nissan i Roca hauria de fer reflexionar aquells que, immersos en polèmiques sobre les essències de Catalunya, sovint obliden que el cost de la crisi recau sobre les espatlles dels treballadors.
Sembla com si les forces polítiques estiguessin més preocupades per la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut o per una simbòlica consulta popular a Arenys de Munt que pel degoteig incessant d'expedients de regulació d'ocupació de grans empreses, per les rescissions a dojo, en el sector serveis, de contractes temporals i pels tancaments de negocis bastits sobre castells de cartes. "Menys banderes i més feina", resava una pancarta.
Empresaris catalans, convertits en devots d'un estat propi, són els que foten la gent al carrer, exigeixen flexibilitat laboral i rebaixes en les cotitzacions socials. També són els que demanen a l'estat i a l'Estat i a Generalitat que no s'endeutin ni apugin impostos però que els ajudin a superar la crisi amb crèdits tous i ajudes a fons perdut.
Aquesta coherència ideològica és compartida pels partits conservadors (nacionalistes o no) i contrasta amb l'actitud dels anomenats partits progressistes que juguen a la cerimònia de la confusió. L'esquerra independentista, que d'esquerra només en té el nom, situa la denúncia de l'opressió nacional per damunt de les reivindicacions laborals. Ara bé, és difícil entendre que Catalunya estigui oprimida per Andalusia o per Extremadura. On s'ha vist que el pobre oprimeixi el ric? És que els interessos dels treballadors catalans són diferents dels que tenen els altres territoris? Per què es calla que, històricament, l'empresariat català ha estat sempre un fidel aliat de l'espanyol?
Més vergonyós, però, és el discurs dels dirigents socialistes i comunistes (camuflats d'ecologistes) partidaris del catalanisme progressista. En el seu afany per fer-se perdonar la seva històrica vinculació amb el moviment obrer han de demostrar que són tan nacionalistes com qualsevol. De fet, és una esquerra que ha perdut el nord i ja no és un referent del combat per a la igualtat social.
Davant aquest panorama, cal enfortir els moviments a l'esquerra de l'actual esquerra que encapçalen la lluita per un món més lliure, just i solidari. I Catalunya? Doncs, integrada a la Unió de Repúbliques Socialistes Ibèriques, assolida una societat sense classes.
Tot plegat és fer volar coloms? Doncs, sí. Què hi farem! Entre utopies, sempre hi ha disputes.

Una Diada Crítica | 19-09-2009 - 09:47:43 GMT 1 #
Independència per omplir més les butxaques dels polítics, per Maria Salip Calvó, Girona :

Felicito el Sr. Jordi Vilamitaja en el seu «Nas de la bruixa», demostra sentit comú (el menys comú dels sentits), sobretot en l´article del dia 15-9-09 sobre «Independència per a què?». Amb els polítics que ens manipulen, invertint de forma escandalosa en ambaixades innecesàries pel bé comú, nomes per col·locar endollats, preocupats per penjar estelades, per sentir només parlar i retolar amb català, en lloc d´invertir més en Sanitat, escoles, en ajudes a les petites i mitjanes empreses, que són les que tiren endavant un país. Polítics amb sous escandalosos que no se´ls rebaixen, però sí que concedeixen un terç de l´horari als interins d´Ensenyament, per repartir la misèria. Davant aquest panorama, esgarrifa pensar en la independència d´aquest país en mans d´aquests demagogs que l´únic que aconseguiran serà allunyar-nos d´Europa i la resta d´Espanya, que no es el nostre enemic com ens volen fer creure i ho han aconseguit en el jovent, poc madur i feble i que està manipulat per aquests llops, vestits de xai, que volen la independència per emplenar encara més les butxaques. Espero que publiquin la carta, sento que la darrera sobre funcions religioses laiques o lights? no hagi sortit a la llum, crec era interessant també el meu punt de vista, com la de l´altre Sr. que vaig contestar.

Independència per omplir més les butxaques dels polítics | 21-09-2009 - 08:02:29 GMT 1 #
Referèndum 14 municipis de Girona :

Com a mínim, una cinquantena d'ajuntaments de Catalunya donarien suport al fet que en el seu municipi se celebressin consultes sobiranistes, segons les informacions difoses pels mateixos consistoris o per entitats cíviques locals. A la demarcació de Girona es volen convocar consultes en municipis amb alcalde socialista, de CiU o republicà. A més de la capital, Girona (governada des de fa 30 anys pel PSC), sobresurten Salt (PSC) i Castell-Platja d'Aro (des de dijous amb alcaldessa socialista). A Santa Coloma de Farners, l'equip de govern municipal, format per CiU, PSC i ERC, donaria suport a una eventual consulta organitzada per una entitat. Altres municipis de Girona on es planteja organitzar una consulta són Figueres, la Jonquera, Llagostera, Blanes (amb alcalde de CiU), Cadaqués, Castelló d'Empúries, Verges i Torroella de Montgrí (ERC).
Un cas especial és el de la comarca d'Osona. "Osona Decideix" ha informat que, com a mínim, 20 municipis plantegen consultes sobiranistes, entre els quals hi ha la capital comarcal, Vic, i la seva segona ciutat més poblada, Manlleu. Vic té alcalde d'UDC i Manlleu, d'ERC. A Berga, en mans de CiU, el ple municipal va aprovar el dimecres passat donar suport a una consulta. També ho van fer aquesta setmana Castellfollit de Riubregós (municipi de 200 habitants a la comarca de l'Anoia governat per CiU) i l'Aldea (Tarragona), que té alcalde republicà. Al cinturó de Barcelona volen impulsar-se consultes a Gavà i Vilanova i la Geltrú, totes dues amb alcalde socialista. Es dóna la circumstància que el PSC de Vilanova i la Geltrú va presentar en l'últim congrés dels socialistes catalans una esmena a favor del dret de l'autodeterminació en el cas "que una majoria de catalans i catalanes ho decidís", que va ser rebutjada. Mentrestant, dijous passat, el ple del Prat de Llobregat (municipi governat des de 1979 pel PSUC i, després, ICV-EUiA) es va ha oposar a donar suport a una consulta. Ho va fer amb els vots d'ICV-EUiA, PSC i PP, l'abstenció de CiU i l'aval de l'únic regidor d'ERC. També a la província de Barcelona volen organitzar-se consultes a Caldes de Montbui i Calders (totes dues amb alcalde d'ERC). La nota de color a la província la posa un grup independentista de Gràcia, l'Escamot Francesc Derch, que vol organitzar una consulta en aquest districte de Barcelona. A la capital catalana, donarien suport a una consulta promoguda per la societat civil CiU i ERC, tot i que té poques probabilitats de prosperar perquè el PSC i PP assoleixen la majoria. ICV-EUiA encara no s'ha postulat sobre quin seria el sentit del seu vot davant d'una eventual votació.

Lleida i Tarragona
A la demarcació de Lleida, el primer municipi que va anunciar que secundaria l'exemple d'Arenys de Munt va ser Seròs, governat per ERC. També es volen convocar consultes a Lleida, Mollerussa, Balaguer i Tàrrega (quatre poblacions amb alcalde socialista) i les Borges Blanques (ERC). Igual que a l'Aldea (Tarragona), molt probablement, Montblanc, amb alcalde independent vinculat a ERC, donaria conformitat a una consulta. A Reus i Tarragona es presentaran respectives mocions, cosa que també s'estudia fer a Almoster, Torredembarra, Riudecanyes i el Vendrell.
---
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya

Referèndum 14 municipis de Girona | 21-09-2009 - 08:13:45 GMT 1 #
Referèndum sobre la independència, consulta popular plataforma a Olot: Garrotxa Decideix :

Una vintena d'entitats van crear al local d'Òmnium Cultural d'Olot (Garrotxa) la plataforma Garrotxa Decideix, que té per objectiu impulsar referèndums a tots els pobles de la comarca: Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau, durant els propers mesos. La plataforma ha fet una crida a totes les entitats i col·lectius garrotxins i a les persones a títol personal que hi estiguin interessades a formar-ne part a comunicar-ho al correu garrotxadecideix@gmail.com . Entre les entitats presents a la reunió n'hi havia de tots els sectors, fins i tot de polítiques.

Referèndum sobre la independència, consulta popular plataforma a Olot: Garrotxa Decideix | 22-09-2009 - 12:09:29 GMT 1 #
Més de 800 consultes, per JOSEP COMAS I FONT. PREMIÀ DE MAR (MARESME) :

Si la societat civil i en especial les associacions dels pobles volem, a Catalunya, el 13 de desembre (o el dia que es decideixi), farem més de 800 consultes. Us imagineu la impressió d'un mapa de Catalunya amb els resultats d'aquestes 800 consultes? Quin color tindria? Com començaria el telenotícies d'aquell vespre? Què diria el president de la Generalitat davant d'un mapa amb més de 800 resultats? Repeteixo que són possibles i explicaré per què.

Catalunya té 946 municipis, dels quals 482 tenen menys de 1.000 habitants, 261 entre 1.001 i 5.000, 84 entre 5.001 i 10.000. Això significa que hi ha més de 800 municipis on fer aquesta consulta resulta relativament senzill, no és necessària una gran infraestructura. I cal aclarir que som les associacions i entitats civils les que hem de fer que això sigui possible. Cal crear una gran xarxa d'entitats que s'encarreguin de muntar-les. Si els ajuntaments hi donen suport, molt millor, però cal remarcar que en tots aquests municipis no són necessaris. No pot ser que es parli de 50 o 80 consultes, quan els catalans hem demostrat sobradament que a través de la societat civil som capaços d'organitzar-nos de manera exemplar. Organitzem-nos i no ens conformem de cap manera amb menys de 800 consultes. Tots els pobles podem fer-ho.

Més de 800 consultes | 22-09-2009 - 12:19:06 GMT 1 #
La grieta constituyente de Arenys de Munt

Carlos Rivera Lugo

A veces de tanto centrarnos en la crítica de la dominación y las consiguientes injusticias con las que nos apabulla un orden civilizatorio capitalista que se ha propuesto la colonización de la vida toda, no alcanzamos a identificar esa otra presencia vital que forcejea, resiste y construye ese mundo nuevo que el orden actual lleva ya en sus entrañas. Como relación social y voluntad de poder, el capital es, por un lado, dominación y explotación de unos hombres por otros pero, por otra parte, es también y sobre todo resistencia y construcción de experiencias emancipatorias por esos mismos hombres contra aquellos que les pretenden oprimir y someter. Precisamente, estas luchas emancipatorias se dan en las grietas o fisuras desde las cuales se apuntala una voluntad inmanente, es decir, autodeterminada, de contrapoder constitutivo de esa otra sociedad que tanto anhelamos. Nuestras rebeliones son en ese sentido posibilidades de transformación revolucionaria que se abren paso desde nosotros mismos.
El creativo ejercicio de autodeterminación protagonizado en estos días por ese pequeño pueblo catalán de Arenys de Munt es una de esas grietas constituyentes que toman forma en estos tiempos marcados por el despertar del soberano popular. El 13 de septiembre pasado, un 96.18 por ciento de los ciudadanos de esa localidad barcelonesa que votó en una consulta popular, lo hizo a favor de que Catalunya se independice del Estado español e ingrese, ya por derecho propio, como nuevo Estado soberano, democrático y social a la Unión Europea. La participación fue de poco más de un 40 por ciento de los 6000 habitantes del municipio, mayor de lo que ha sido en el pasado en el referéndum reciente sobre el Estatuto de autonomía, así como en las elecciones o consultas europeas.

La consulta confrontó la oposición del Estado español así como del Generalitat (gobierno catalán), razón por la cual su desarrollo estuvo a cargo de diversas expresiones políticas de la sociedad civil que promueven activamente el derecho de autodeterminación e independencia de los catalanes, entre estos las Candidaturas de Unidad Popular (CUP) y el Moviment Arenyenc per l'Autodeterminació (MAPA). Ambas, identificadas con la independencia para Catalunya, buscan afanosamente otras maneras de hacer política, desde las instancias locales, frente al agotamiento del actual Estatuto autonomista y el creciente desgaste de los partidos tradicionales que le han apuntalado.

Para la CUP, el poder soberano se constituye de hecho. Ser soberano es empezar a serlo. Como contrapoder consigue instituirse desde las instancias más locales que es por donde esencialmente se implanta y reproduce o transforma toda relación de poder. Se trata de una estrategia ascendente de poder encaminada hacia la independencia y el socialismo.

Obviando los límites asfixiantes que desde la legalidad actual el gobierno central en Madrid le pretende imponer a la autodeterminación de los catalanes, los ciudadanos de Arenys de Munt afirmaron en la alternativa la legitimidad de su decisión democrática fundamentada en su condición de poder constituyente, fuente originaria y viva de todo orden constitucional y Estado de Derecho verdaderamente democráticos. A diferencia de la propuesta soberanista de los nacionalistas vascos, que se agotó ante la negativa reiterada del gobierno central de Madrid que insiste en que la autodeterminación no cabe en la Constitución de 1978, en el caso de los soberanistas catalanes, éstos se cansaron de esperar y decidieron actuar desde los márgenes de la legalidad vigente.

Y es que cualquier Constitución democrática no puede ser más ni menos que manifestación de la voluntad expresa del soberano popular que le dio origen. La Constitución no es un texto muerto en el tiempo ni sustantivamente ajeno a las cambiantes relaciones de fuerza que le sirven de sustento y define sus orientaciones. Incluso, el propio soberano popular es, contrario a la mitificación absurda de éste como sujeto unitario y trascendente, una pluralidad dinámica y concreta de sujetos, es decir, una pluralidad radical de singularidades e identidades que en estos tiempos halla en sí mismo el principio de validez y legitimidad de sus actos.

El presidente del gobierno español, José Luis Rodríguez Zapatero, parecería desconocer esta realidad contundente que se impone en las sociedades democráticas contemporáneas a partir de un constitucionalismo material que va desbordando, desde la producción de nuevos hechos constituyentes como los de Arenys, el constitucionalismo formalmente reconocido. Al preguntársele si la victoria soberanista de Arenys de Munt podría tener un efecto dominó en el resto de Catalunya, éste respondió que no esperaba “un efecto contagio en relación con lo de Arenys”. Y añadió: “La legalidad es la legalidad y cualquier circunstancia de esta naturaleza no tiene el más mínimo efecto”. La derecha española es más abiertamente ofensiva en su descalificación del soberano popular, ya que no se limita a negarle, como Zapatero, valor jurídico a la decisión soberana de los ciudadanos de Arenys de Munt, sino que también la tilda de “bufonada independentista”.

Sin embargo, la soberanía no le pertenece al Derecho sino al pueblo, según encarnado en lo común, y los que pretenden negar los efectos contundentes del golpe de fuerza protagonizado por los ciudadanos de Arenys de Munt, quedan refutados por los hechos. Cerca de 100 municipios catalanes (incluyendo capitales de provincias como Girona, Lleida y Barcelona) se alistan para seguirle los pasos y celebrar sus propias consultas populares a favor de la autodeterminación e independencia de Catalunya. De paso han criticado la respuesta del gobierno central como “poco democrática”. Hay que insistir, puntualizan, en que el actual orden constitucional español reconozca en derecho la autodeterminación que de hecho se afirma.

A estas convocatorias se han unido Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Reagrupament (una escisión reciente del ERC), Convergencia i Unio (CiU), Maulets , Osona Decideix, Plataforma pel Dret a Decidir (PDD), Sobirania i Progrés, Deumil.cat, Catalunya Estat Lliure, entre otros. Hay quienes proponen que se celebren todas el mismo día 6 de diciembre próximo, coincidiendo con el Día de la Constitución española de 1978. Ante las limitaciones de la legalidad vigente, las consultas no las convocarán y organizarán formalmente los gobiernos municipales, sino que lo harán agrupaciones cívicas, al igual que en Arenys de Munt. Se ha ido forjando así una formidable unidad en la acción entre todos los creyentes en la autodeterminación e independencia de Catalunya.

Si bien es cierto que las encuestas hasta el año pasado sitúan la independencia como la preferencia de sólo un 21 por ciento del electorado catalán, lo cierto es que esos mismos sondeos registran que un 62 por ciento de los catalanes creen en el derecho de su país, Catalunya, a la autodeterminación e independencia. Arenys de Munt parece haber despejado cualquier temor subyacente y le ha despertado a los catalanes el poder constituyente dormido. “Somos una nación y queremos Estado propio”, es uno de sus lemas.

El líder del ERC y vicepresidente de la Generalitat, Josep Lluis Carod-Rovira, afirmó desde el País Vasco, donde se hallaba de visita, que “no hay fuerza más invencible que un pueblo expresándose democrática y pacíficamente”.

“Podemos ser el país que queremos ser”, señaló Carod-Rovira, a la vez que denunció que el Estado español impida que se abra “la más mínima grieta para el respiro nacional de nadie”.

--------------------

Sin embargo, la grieta constituyente que el Estado español se negó a abrir, ha sido impuesta, desde abajo, por el soberano popular que se levantó en Arenys de Munt. El autor es Catedrático de Filosofía y Teoría del Derecho y del Estado en la Facultad de Derecho Eugenio María de Hostos, en Mayagüez, Puerto Rico. Es, además, colaborador permanente y miembro de la Junta de Directores del semanario puertorriqueño Claridad .

La grieta constituyente de Arenys de Munt | 23-09-2009 - 20:37:06 GMT 1 #
Nacionalismo de izquierdas, el espejismo ibérico

Anahí Seri

La distinción entre el “nosotros” y el “ellos” es tan antigua como la propia humanidad, y el idioma constituye desde siempre un criterio fundamental para distinguir entre propios y extraños. En una civilización tan encumbrada como la Grecia clásica, se excluía del contrato social a los bárbaros, es decir, a los que balbuceaban, los que no hablaban griego.
Hay nacionalistas españoles (me refiero a nacionalistas con DNI español) que se autoproclaman de izquierdas y afirman, con toda seriedad, que lo “natural” (y por ende deseable) es que las fronteras nacionales coincidan con las fronteras lingüísticas. O sea, habría que aspirar a que en Bélgica se hablara belga, y en Suiza, suizo. Pocos son los países, como éstos, donde sólo se hablan dos o tres idiomas. En Indonesia, por ejemplo, conviven centenares de lenguas, siendo la única con carácter oficial el “bahasa Indonesia”, idioma que casi nadie habla como lengua materna pero cuyo estatus singular nadie disputa. Tampoco en India se rechaza al inglés, que no se ve como una imposición colonialista, y que en los estados del sur se acepta mejor como segunda lengua que el hindi. Desde luego que en ese país hay conflictos étnicos, pero a los hablantes de telugu o bengalés no se les pasa por la cabeza que tengan derecho a formar un estado independiente por el mero hecho de compartir la lengua materna, a diferencia de lo que opinan muchos hablantes de euskera, gallego o catalán. Spain is different.

Sirva lo anterior para poner de manifiesto la irracionalidad y excepcionalidad del panorama nacionalista español. Para demostrar que el nacionalismo, además, choca de bruces con los principios del socialismo, de la izquierda, en realidad basta con hacer referencia al himno socialista. Extraño espíritu de izquierdas el que se ve obligado a renegar de “La Internacional”. Recordemos que Hitler, el gran líder nacionalista del siglo XX, criticó a los judíos alemanes y a los comunistas por su internacionalismo y su falta de patriotismo nacional. (Curiosamente, en España el patriotismo, a diferencia del nacionalismo, sí tiene una connotación de derechas, aunque resulta difícil distinguir con rigor entre ambos términos.)

"El patriotismo es la convicción de que este país es superior a todos los demás porque habéis nacido en él." George Bernard Shaw

El nacionalismo tiene que ver con las lenguas y con las fronteras. Los que sí somos de izquierdas, no aspiramos a dibujar nuevas fronteras, o a cambiar de sitio las existentes, buscando en el mosaico de la historia el momento justo que más nos interese, quedándonos entonces con esas “razones históricas” y rechazando las de cinco siglos antes o cincuenta años después. Nosotros aspiramos a que se implante un sistema de gobierno equitativo y no discriminatorio para todas las personas, en todas las naciones y en todos los estados. Son las personas los sujetos de derechos, no las lenguas ni las naciones. No se puede decir que una lengua tenga derechos, como les gusta decir a muchos militantes de la pseudo izquierda española; en todo caso los tienen las personas en tanto que hablantes de esa lengua, del mismo modo que tienen derechos como trabajadores, como consumidores, como usuarios de los servicios públicos. Los que anteponen nociones como “lengua” o “nación” al concepto de “persona” o “ciudadano” están usando la política como religión.

La religión y el nacionalismo tienen mucho en común: ambas entelequias han dado lugar a millones de muertos a lo largo de la historia. Es lamentable que lo uno (sobre todo como institución) y lo otro (sobre todo como sentimiento) tengan tanta fuerza todavía en un país europeo del siglo XXI, y más lamentable aún que algunos le pongan al nacionalismo la etiqueta de la izquierda. La expresión “nacionalismo de izquierdas” es un oxímoron, una contradicción en sus propios términos, algo así como hablar de un muerto viviente. Por desgracia, en España este muerto goza de buena salud.

Nacionalismo de izquierdas, el espejismo ibérico | 23-09-2009 - 20:38:50 GMT 1 #
¿Izquierdas nacionalistas?

Santiago Alba Rico

Derechos individuales y derechos nacionales son incompatibles.

Pluralidad, multiculturalismo, transversalidad identitaria, humanismo cosmopolita, todas los proyectos emancipatorios del siglo XX parecen amenazados por bucles melancólicos y narrativas densas que allanan los impulsos idiosincrásicos y sofocan las libertades individuales. Frente a la tierra sagrada y las costumbres milenarias, la identidad postmoderna, dividida en astillas volanderas, cabe en un bolsillo o en una cartera: la tarjeta de crédito, la tarjeta de El Corte Inglés, la tarjeta de Air-Europa, la tarjeta de la empresa, la tarjeta del teléfono móvil. Contra las representaciones colectivas y las pantanosas memorias compartidas, bastan estos cinco diminutos cartoncitos para convertirnos en ciudadanos del mundo y poder dar lecciones a los demás.

Los que así razonan olvidan que a la mayor parte de la humanidad se le pide que aprenda a manejar un ordenador cuando todavía no sabe leer; se le pide que abandone el regazo del Estado cuando nunca ha llegado a tener uno; y también se le pide que cuestione la identidad y se eleve livianamente de la tierra aún antes de haber podido posar los pies en ningún suelo; se le pide, en fin, que se vuelva post-moderno sin haber pasado por la modernidad. Los que así razonan olvidan además que la libertad depositada en sus cinco cartoncitos no es el resultado de ningún ejercicio de libertad, no nació y no se mantiene a partir de una decisión individual sino al final de una intensa intervención sobre los territorios que determina a escala internacional un reparto desigual de soberanía nacional. “Los derechos de los ingleses están por encima de los derechos humanos”, esta frase del imperialista Disraeli resume la regla histórica cuya aplicación muchas veces violenta sigue permitiendo a las potencias occidentales hablar de derechos humanos y libertades individuales: el cosmopolitismo no es más que el nacionalismo victorioso de los que están protegidos por un Estado fuerte, la sublimación interesada de una hegemonía territorial. El cosmopolitismo, por decirlo así, es un derecho de los ingleses y de los españoles; el humanismo sin fronteras es un derecho exclusivamente nacional. Pero no hay ahí nada individual. Al contrario. Basta reparar en la reacción institucional y subjetiva en Europa frente a la inmigración y en la hospitalaria vulnerabilidad de Africa para voltear el tópico: los que viajan como individuos ven levantarse inmediatamente ante ellos rígidas barreras nacionales mientras que los turistas pueden entrar en todas partes precisamente porque no son tratados como individuos sino como ingleses o españoles. En el mundo hay nacionalismos fuertes y nacionalismos débiles. Los únicos que son radicalmente no-nacionalistas -radicalmente individuales- son los inmigrantes, que arrojan el pasaporte al mar para que no les devuelvan a un territorio del que han sido expulsados y que no les reconoce ningún derecho nacional. Habría que ser muy cínico para ver en el cuerpo desnudo y vulnerable del inmigrante un triunfo del universalismo y el cosmopolitismo en lugar de una derrota del nacionalismo africano frente al nacionalismo europeo.

Democracia y nacionalismo son incompatibles.

Patriotismo constitucional, división de poderes, valores universales, la democracia misma, que sólo reconoce ciudadanos, parece amenazada por este vocerío de identidades esencialistas -vascos, catalanes, chechenos, palestinos, kurdos- que reclaman reconocimiento como sujetos políticos; es decir, que quieren decidir como vascos o chechenos y no como sujetos de razón. Los que así argumentan -por ejemplo, en nuestro país- olvidan que España no se creó a través del voto ni se mantiene a través de él sino mediante una violencia histórica que se prolonga, bajo distintas formas, hasta el presente; que no es obra del “consenso” consciente de sus habitantes sino de ese oscuro “plebiscito cotidiano” de Renan que reintroduce una y otra vez -con la inestimable ayuda de los medios de comunicación y los políticos- toda la densa opacidad de las costumbres y los atavismos “nacionales”. Los que así argumentan olvidan además que los nacionalismos débiles -el vasco, el catalán, el gallego- son tan jacobinos y liberales, si no más, que el nacionalismo español dominante; y que nuestros antinacionalistas nacionalistas -como Savater, Félix de Azua o Albert Boadella- prefieren conservar España, aún a costa de la democracia, antes que vivir en una democracia llamada Euskal Herria o Cataluña. Nuestros intelectuales cosmopolitas son en realidad españoles cosmopaletos.

Hay nacionalismos fuertes y nacionalismos débiles. La evidencia es que no se alcanza la “españolidad” a través de la democracia sino que -al revés- se obtiene un cierto grado de demoracia a través de la “españolidad”. Pero los límites de esa democracia están impuestos por la “españolidad” misma. La “españolidad”, por ejemplo, no es tan democrática como para españolizar a todos los inmigrantes ni para desespañolizar, si así lo quisieran, a los vascos. Aún más: si se trata de impedir la españolización de los inmigrantes estamos dispuestos a aceptar leyes racistas y campos de concentración inhumanos y si se trata de impedir la desespañolización de los vascos estamos dispuestos a silenciar o aplaudir la ilegalización de partidos, la tortura y la criminalización política.

La derecha tiene razón.

En 1923, durante las sesiones del IV congreso del partido bolchevique, Kalinin fijó la doctrina oficial de la Unión Soviética en la cuestión de los nacionalismos: “La política soviética debe tener como fin enseñar a los pueblos de la estepa kirguiz, uzbecos y turcomanos, los ideales del obrero de Leningrado”. Frente a él, Sultán Galiev, el comunista tártaro depurado por Stalin después de haber sido su adjunto en el Comisariado de Nacionalidades, había defendido la creación de una Internacional Colonial Comunista independiente y denunciado el rusocentrismo de la política oficial soviética, con el argumento bien fundado (como demostraban las palabras de Kalinin) de que “la sustitución en Occidente de la burguesía en el poder por el proletariado no provocaba ni provocaría ningún cambio en las relaciones del proletariado occidental con los países oprimidos de Oriente, pues esta clase heredaba la actitud nacional de la clase a la que había sucedido en el poder”. En vísperas de la descolonización, Galiev comprendía muy bien, por ejemplo, que la desislamización no podía ser la condición sino más bien la conclusión del comunismo; y que lo que él llamaba “naciones proletarias” debían elaborar su propio modelo de liberación. El error de Kalinin (“la actitud nacional” transversal a las clases sociales) tuvo pesadas consecuencias históricas. Basta pensar en la reacción del gobierno republicano español, durante la guerra civil, frente a las propuestas del comunista palestino Nayat Sidqi, empeñado en atraerse el apoyo de los independentistas marroquíes; o basta pensar en la posición de una buena parte de la izquierda francesa frente a la guerra de liberación de Argelia. El antinacionalismo esquemático de la izquierda -profundamente “nacional”- fue el que acabó confiriendo a la experiencia soviética todos los rasgos de un imperialismo clásico.

El capitalismo -no lo olvidemos- es un modelo de relación con el territorio o, mejor dicho, de apropiación territorial, a la que es contradictoriamente funcional la forma Nación-Estado. Bajo su hegemonía, tanto la sumisión como la liberación adoptan necesariamente un formato nacionalista. El nacionalismo, es verdad, masacró a millones de proletarios europeos en las trincheras de la Primera Guerra Mundial, atizó el lebensraum nazi y el expansionismo fascista y alimentó y sigue alimentando todos los imperialismos: desde el colonialismo europeo decimonónico hasta el neocolonialismo de Hulliburton o Repsol. Pero fue el nacionalismo también el que hizo la revolución francesa, liberó al Tercer Mundo -al menos nominalmente- tras la Segunda Guerra Mundial y expulsó a los EEUU de Cuba.

La derecha tiene razón; comprende mucho mejor el carácter territorial de la lucha. Por eso, mientras condena los “nacionalismos”, no deja de alimentarlos selectivamente y utilizarlos a su favor. Mientras se pronuncia a favor del cosmopolitismo y contra las narrativas densas, sabe que la respuesta frente al nacionalismo debe obedecer a sus intereses económico-políticos. ¿Nacionalismos? Unos no y otros sí : el País Vasco no, Santa Cruz sí; Abjazia y Osetia no, Kosovo sí; el Kurdistán turco no, el Kurdistán iraquí sí; Palestina no, Eslovenia, Croacia, Bosnia, el Tibet... sí.

La izquierda debe hacer de derecho lo que la derecha hace de hecho. ¿Nacionalismos? Unos no y otros sí : depende del enemigo, los métodos y los objetivos. El reconocimiento de que la lógica de las clases y la lógica de los territorios se cruzan en el marco de la globalización capitalista debe llevar a un ejercicio de casuística responsable y lúcido. Hasta que sea la democracia (la pura ciudadanía) la que garantice de modo igualitario el acceso a los territorios –eso es el socialismo-, estamos obligados a ceder o a resistir desde territorios histórica y simbólicamente definidos. No hay más que nacionalismo y nacionalismos: nacionalismos fuertes y nacionalismos débiles; nacionalismos agresivos y nacionalismos defensivos; nacionalismos expansionistas y nacionalismos internacionalistas. A veces, es verdad, no es fácil encontrar la línea o no perderla; pero, como en el caso de la justicia, es fundamental empezar por reconocer su existencia.

¿Izquierdas nacionalistas? | 23-09-2009 - 20:39:59 GMT 1 #
Interessos contraposats, per FRANCESC XAVIER ROIG, VALLCLARA (CONCA DE BARBERÀ) :

L'honorable José Montilla no dóna suport a la consulta feta a Arenys de Munt. Tots sabem que amb Espanya no hi ha res a fer, bàsicament perquè ells no ho volen, només ens volen per fotre'ns, per espoliar-nos fiscalment. El president Macià ja va dir fa setanta anys que només hi ha un camí: la independència. I és que tot continua igual i no canviarà. Per als indecisos, només dir que per la gent sense feina, que no rep prestació d'atur; pel milió i mig de pobres a Catalunya; per l'abús d'impostos, per un nivell de vida un trenta per cent més car que la mitjana espanyola tenint el mateix sou; per la falta de respecte a la nostra nació, llengua, cultura; per l'intent sistemàtic de voler assimilar-nos; per la nul·la hostilitat nostra envers ells, per poder decidir, per dignitat de tot un poble saquejat des de fa tres-cents anys. I per als amants dels números: ens prenen 22.000 milions d'euros cada any (60 milions d'euros cada dia) que no tornen, i ens empobreixen de totes les maneres. Hem d'esdevenir una societat adulta, i no permetre una ambigüitat com pot ser la de CiU amb la vergonya d'Unió i la d'un president, el nostre, que defense els interessos d'Espanya, i, per tant, no els nostres, ja que per definició són contraposats.

Interessos contraposats | 24-09-2009 - 09:13:19 GMT 1 #
Golpistas

Juan Sánchez Torrón

(Forma y contenido) Si la noción misma de Derecho, en tanto que forma, se considera irrelevante y en su lugar se admite sólo la justicia, en tanto que contenido, la polémica generada por la posible sentencia adversa del Tribunal Constitucional contra determinados aspectos del Estatuto de Cataluña, y más concretamente, las reacciones que ha suscitado entre una parte de la clase política española y, más en particular, la catalana, no merece más reflexión que la de subrayar el conflicto entre quienes defienden el texto mencionado y quienes lo rechazan. Pero un planteamiento jurídicamente exigente, respetuoso con formalismos que la brutalidad de quienes solo entienden el derecho en tanto que sanción post-factum, en tanto que hecho consumado reflejado en la norma –norma que, en razón de esta supeditación al hecho, se convierte en letra muerta- puede despreciar, no dejará de atender, con el rigor debido, a la cuestión formal que en este asunto se plantea. Cuestión previa al propio contenido del Estatuto y que en ningún caso prejuzga el contenido del mismo.
(Contrapoderes) Sin perjuicio de otras manifestaciones del mismo tenor, que por falta de espacio no serán aquí reproducidas, traigo a colación algunas de las declaraciones que, como tópico incombustible, se han producido a raíz del asunto que aquí se plantea:
“Un estatuto es un pacto político que se mantiene al margen de los tribunales” (José Montilla, presidente de la Generalitat de Cataluña). “España no puede negar la decisión de un parlamento democrático elegido por los catalanes” (Alfredo Pérez Rubalcaba, ministro del Interior)

La obviedad de los dos asertos parece fuera de discusión, pero las dudas se manifiestan enseguida sin más que aplicar el principio de inducción, sucesivamente, a cada una de las dos sentencias. Aplicado este principio de inducción, la cuestión queda ya muy lejos de ser tan evidente, como engañosamente pretenden hacer ver los dos prohombres que, recurriendo al perogrullesco y pobre lenguaje habitualmente utilizado por la clase política, quieren aplicar al problema la solución brutal de un tajo de espada que corta el nudo gordiano. Si ahora vemos con detenimiento las vastas implicaciones de cada uno de los dos asertos, podremos empezar a plantear el problema del Estatuto de Cataluña en términos formales, que es lo que aquí pretendo; en puros términos de Derecho Constitucional. El conflicto entre identidades contrapuestas, la querella suscitada por el enfrentamiento entre dos nacionalismos antagónicos –antagónicos, por supuesto, en cuanto al contenido, jamás en cuanto a la forma- podrán ser muy del gusto de las mentes holgazanas tan dadas a abandonarse al vicio malo de las borracheras patrióticas y de los delirios de la afirmación nacional; pero nada tienen que hacer en el enfoque que creo imprescindible para esta cuestión

(Montilla). Decir que “Un estatuto es un pacto político que se mantiene al margen de los tribunales” equivale a decir que “Los pactos políticos no pueden estar sujetos a controles de constitucionalidad”. La concepción que subyace en esta proclama no es otra que la que deposita la soberanía, en su integridad, en la representación popular, ya se trate de una cámara legislativa elegida por los procedimientos habituales de los regímenes parlamentarios burgueses o liberales, ya se trate de un Jefe del Ejecutivo aclamado por los procedimientos habituales de una democracia presidencialista. Así, al anular toda posibilidad de un contrapoder jurídico sobre las decisiones emanadas de un poder democráticamente legitimado, Montilla no hace más que propugnar, a sabiendas o sin saberlo, la suspensión del control judicial sobre las decisiones del poder político. La actitud objetiva de Montilla –objetiva en tanto que no importa si deliberada o inconsciente- lleva a dinamitar los cimientos mismos de lo que habitualmente se entiende por democracia burguesa, y a concentrar toda la soberanía en la Convención, al modo de Francia en 1792. Un planteamiento revolucionario, y en consecuencia golpista. Un planteamiento que aboca a las instituciones a un permanente estado de excepción que hace ociosa la existencia misma de una Constitución que sirva de muro de contención a las actuaciones del poder político, y que establezca límites infranqueables a la acción del Estado. Si toda la soberanía reside en el Poder Legislativo o en el Poder Ejecutivo, resulta evidente que la Constitución es, en si misma, superflua, y el principio mismo de separación de poderes –sin el cual, dicho sea de paso, no hay Constitución, según rezaba la Declaración de los Derechos del Hombre y del Ciudadano- un estorbo.
(Rubalcaba). Decir que “España no puede negar la decisión de un parlamento democrático elegido por los catalanes” (Alfredo Pérez Rubalcaba, ministro del Interior) equivale a decir que :“Un parlamento autonómico está capacitado, de hecho, para ejercer la autodeterminación, en tanto en cuanto el parlamento nacional ha de aceptar, por democráticas, las decisiones que aquel tome, sean cuales sean”. Si el ministro del Interior defiende o no, en su fuero interno, el llamado derecho de autodeterminación (noción confusa en tanto en cuanto ignora la evidencia de que la autodeterminación se ha ejercido de hecho, no de derecho, como resultado de la acción de las fuerzas secesionistas o del abandono de las fuerzas ocupantes), no es asunto que pueda discutirse aquí. Su concepción, sin embargo, otorga, de facto, la autodeterminación a cada una de las 17 comunidades autónomas del Estado Español, con la única y expresa condición de que sus respectivos parlamentos autonómicos estén democráticamente legitimados. Si una ley emanada del Parlamento Español o una sentencia emanada de un tribunal de ámbito español como es el Constitucional, no puede ocupar una posición jerárquica superior a una decisión emanada de un parlamento autonómico, este se haya, de facto, autodeterminado. Y la consecuencia a la que ello aboca es notoria: la división de lo que en la teoría constitucional clásica es indivisible, el Poder Constituyente. Este, en tanto en cuanto existe una Constitución Española y no 17 Constituciones Autonómicas, pertenece al pueblo español como unidad, y esta unidad no puede descomponerse en la suma de 17 unidades más pequeñas y separables entre si. Lo contrario supondría incurrir en el mismo achaque que, en un artículo titulado “La objeción de honor”, hacía Rafael Sánchez Ferlosio a los movimientos cívicos en defensa del derecho a la objeción de conciencia al servicio militar obligatorio: “Aunque personalmente me inspiran poca simpatía el individualismo y el egocentrismo moral del objetor de conciencia –a quien parecería no importarle tanto que no se mate entre hombres cuanto no hacerlo él- jamás osaría yo rebajar o descalificar la dignidad de razones, sentimientos o aspiraciones que fundamentan su actitud, salvo por la miopía o la flaqueza de conciencia que le hacen incurrir en la estridente contradicción de pretender que su objeción sea contemplada como un derecho entre los demás derechos, ignorando o haciendo caso omiso del axioma definitorio según el cual la violencia es el basamento fundante y sustentante del derecho mismo, y que todo derecho es siempre, por tanto, derecho a la violencia, de suerte que pedirle al derecho que reconozca y convalide en su seno, como un derecho más, el derecho a la no violencia viene a ser algo tan incongruente como pedirle al derecho de propiedad que contemple y acoja en sus entrañas el derecho al robo”. La conclusión es evidente: o bien se acepta un sistema inflexible de conscripción obligatoria o bien se acepta la profesionalización total del ejército. Tertium non datur: un servicio militar obligatorio que contempla el derecho de sustraerse a tal obligación no es, jurídicamente, menos contradictorio que el derecho de propiedad sobre una propiedad robada. Igualmente, un Poder Constituyente, el del pueblo español –aceptando la ficción ideológica que ello conlleva, no menos cuestionable que la existencia de un sujeto unitario llamado pueblo catalán- que da lugar a una Constitución que, a su vez, alumbra 17 parlamentos autonómicos, no puede sancionar el derecho de cada uno de ellos, por separado, a incumplir o modificar de facto la Constitución, sin incurrir en una evidente contradicción. O bien el ministro del Interior desconoce lo que es una Constitución -que siempre está por encima, por definición, de los pactos políticos salvo que previamente se modifique por el conducto establecido para ello- o bien está dispuesto a que una asamblea regional o autonómica decida, en exclusiva, algo que solo compete al Poder Constituyente; o bien está propugnando la asunción de un Poder Constituyente por parte de un Parlamento Autonómico. Cualquiera de las opciones aboca, de facto, a un reconocimiento expreso no ya del derecho de autodeterminación, pues este al menos exigiría una sanción jurídica previa que aquí no existe, sino al reconocimiento del ejercicio de la autodeterminación como hecho consumado. Si el encaje del Estatuto de Autonomía en la Constitución Española exige la modificación de esta, no cabe más que apuntar que el poder de reforma constitucional pertenece, según el alcance de la reforma, o bien a una asamblea legislativa o bien a una asamblea constituyente. Cualquiera de las dos, en todo caso, tendría su sede en el Parlamento Nacional, jamás en un Parlamento Autonómico. La posición de Montilla y Rubalcaba resulta ser, objetivamente, golpista contra la noción misma de democracia constitucional.
(Hipótesis) Vista la evolución de la historia institucional española desde la muerte del dictador Franco hasta hoy, y más concretamente durante la supuestamente ejemplar y sacralizada Transición, la confusión en la que Montilla y Rubalcaba incurren, que irritaría al más mediano estudiante de Derecho Constitucional, no resulta, sin embargo, extraña. Pues la propia Constitución Española a la que vengo aludiendo presenta un vicio de origen insoslayable: fue alumbrada por unas cortes legislativas a las que los electores no otorgaron poderes constituyentes, porque las elecciones convocadas en 1977 no respondían a esa finalidad. No derivó de un proceso constituyente democrático que obligase a los partidos políticos a pronunciarse públicamente, de antemano, por la constitución que defendían, sino de las negociaciones entre la clase política franquista y la oposición para el logro de un texto único que habría de someterse a referendo. Tal atropello es el padre de todos los atropellos por los cuales, mediante las oscuras transacciones del consenso, los partidos políticos españoles se han enquistado en el Estado como rémoras que impiden la democratización de las instituciones. Por eso en España el Consenso es el gran dogma, el insecticida de amplio espectro, invocado constantemente como remedio universal de males ante los cuales las propias instituciones se encuentran muy mal defendidas. Lo cual es la involuntaria confesión de impotencia para el establecimiento de instituciones que sirvan de muro de contención contra las arbitrariedades del poder. Para evitarlas, es necesario más consenso. El consenso, con consenso se paga. El nuevo Estatuto de Cataluña se volverá obsoleto dentro de unos años. El consenso alumbrará uno nuevo.
---

Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya

Golpistas | 24-09-2009 - 09:27:17 GMT 1 #
Més treball i responsabilitat i menys demagògia, per Juli Fernández, diputat PSC-PSOE :

La resposta a la sortida de l'actual crisi econòmica no pot ser mai la demagògia, la mentida, o les actituds irresponsables d'alguns partits polítics. És evident que no existeix una única forma d'afrontar la sortida de la crisi econòmica, però en tot cas, qualsevol opció ha de ser defensada amb rigor, sense demagògia i sense mentides. Des del grup socialista, som conscients que el debat poc rigorós i populista, en relació amb la crisi econòmica, no trasllada confiança a la ciutadania i, a més, posa en evidència la irresponsabilitat d'alguns grups polítics que estan més pendents de la calculadora electoral. Des de l'inici de la crisi, l'estiu del 2008, amb un component financer internacional però que, en el cas d'Espanya també té un component específic que es diu sector immobiliari, el govern socialista i els diputats que li donem suport ha tingut molt clar el full de ruta. En primer lloc: garantir les prestacions socials i que, per tant, els efectes de la crisi no siguin només per als més febles. En segon lloc: actuar sobre el sistema financer espanyol perquè no es produeixi un col·lapse financer -que sí que s'ha donat en altres països- i perquè les entitats donin crèdit a les empreses i a les famílies. En aquest cas, cal destacar l'esforç que s'ha fet per part de l'ICO, que ha contribuït amb més de 13.000 milions d'euros, fins al mes d'agost. I en tercer lloc: dissenyar ajudes a curt termini per a empreses i particulars i, alhora, posar els fonaments per a un canvi de model productiu que no depengui tant del sector immobiliari; per tant, un model productiu més equilibrat, més innovador, més competitiu i més respectuós amb el seu entorn. El model formatiu i educatiu serà una de les claus per aconseguir-lo. Per donar compliment a les mesures d'aquest full de ruta (més protecció social, evitar el col·lapse financer, canvi del model productiu i manteniment la de la inversió en infraestructures) és necessari que el govern aposti per l'increment de la despesa pública. Una despesa pública que, en la situació actual, és imprescindible per sortir de la crisi, ja que permet mantenir l'estat del benestar i mantenir el nivell d'inversions per modernitzar el país. És evident que l'increment de la despesa pública, sumat a un descens en la recaptació, està generant un dèficit pressupostari que necessàriament s'ha de finançar pel deute públic. Arribats a aquest punt, és bo assenyalar que per al govern i el grup socialista, la gestió de la crisi econòmica té ideologia. Sortirem de la crisi amb polítiques socials, donant suport als més necessitats, però sense oblidar-nos que tenim molts reptes per endavant: modernitzar el nostre país i posar els fonaments per al nou model productiu. En aquests moments el que s'ha de fer és socialitzar el sistema capitalista. I en això treballarem els socialistes. Però per poder mantenir la despesa social, i davant una reducció dels ingressos, la solució no pot ser només el deute públic, encara que sigui 20 punts més baixa que en els països del nostre entorn. Cal combinar-la amb una política de rigor en la despesa i apujar determinades figures tributàries, per reduir el desequilibri entre el gastat i el que s'ingressa. No és veritat que una pujada temporal del tipus general de l'IVA, de les rendes del capital i dels impostos especials posin en perill la recuperació. L'objectiu d'aquestes pujades temporals és garantir les polítiques socials, mantenir el nivell d'inversió pública i les polítiques d'incentius a l'activitat emprenedora. Però davant aquesta postura clara i contundent del govern i del grup socialista, hi tenim el grup del PP, que no fa cap proposta concreta, que a tot respon que no; que vol reduir impostos però que, alhora, demana que s'eliminin despeses sense precisar quines. Nosaltres sabem que aposten per reduir la despesa social sense valorar que, d'aquesta manera, carregarien els efectes més perversos de la crisi sobre els treballadors i les rendes més baixes. També cal destacar les coincidències que en l'actualitat es donen entre el PP i CIU en matèria econòmica: tots dos volen abaixar impostos i reduir despeses, però sense concretar-los.
És hora de treballar amb rigor, amb propostes, prenent decisions valentes; amb màxima informació i comunicació a la ciutadania; deixant clar que els socialistes tenim el full de ruta clar: mantenir l'estat del benestar, mantenir la inversió pública i canviar el model productiu. Això requereix sacrificis i responsabilitat per a tots, però sobretot per als polítics. Des del Govern i des del grup socialista seguirem treballant convençuts que sortirem de la crisi enfortits i amb els errors apresos.
---
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya

Més treball i responsabilitat i menys demagògia | 24-09-2009 - 19:52:59 GMT 1 #
CDC (CiU) va rebre 500.000 euros de Fèlix Millet :

La Fundació Trias Fargas, vinculada a Convergència Democràtica de Catalunya (CDC CiU) va rebre 500.000 euros al llarg de deu anys de la Fundació Palau de la Música durant la presidència de Fèlix Millet, segons publica avui La Vanguardia.

Les mateixes fonts assenyalen que en l'any 1999 aquesta fundació, representada per Víctor Batallé, va signar un acord que es va aplicar durant sis dels últims deu exercicis, fins al 2008, per un import anual d'entre 60.000 i 120.000 euros.

En aquesta època el president de la Fundació Trias Fargas era el mort Pere Esteve, exsecretari general de CDC, qui anys després va abandonar el partit per ingressar a ERC, del que va ser conseller en el primer tripartit.

Els convenis amb el Palau estan dipositats en la Sindicatura de Comptes i en la Conselleria de Justícia, que té la funció de tutelar les fundacions, i les quantitats ingressades han estat incloses en les declaracions a la Hisenda pública.

També s'indica que l'operació és legal, encara que és discutible que una entitat com la Fundació del Palau, que rep finançament públic, faci aportacions econòmiques a fundacions de partits o a entitats de marcat caràcter polític.

Ahir es va conèixer també que Fèlix Millet va desviar uns 72.000 euros dels fons de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música per pagar els deutes que va contraure l'exlíder d'ERC i actual dirigent de CDC, Àngel Colom, després de dissoldre a final de 1999 el Partit per la Independència (PI).

No obstant això, en el llibre de comptes de la institució que presidia Millet estan registrats dos pagaments al polític, però per valor de 25 milions de pessetes
Felix Millet, expresident de Fundació Orfeó Català-Palau de la Música, està implicat en el desviament de fons del Palau de la Música, i en una carta ha confessat haver desviat per al seu benefici personal almenys 3,3 milions d'euros, que va destinar, entre d'altres usos, a reformar immobles de la seva propietat particular i a pagar viatges a la seva família.

CDC (CiU) va rebre 500.000 euros de Fèlix Millet | 02-10-2009 - 10:07:57 GMT 1 #
Reagrupament anirà a les eleccions amb l´objectiu de declarar la independència :

L'exconseller de Governació de la Generalitat Joan Carretero va ser escollit ahir a la nit per unanimitat president de Reagrupament Independentista durant la primera Assemblea Nacional constituent d'aquesta organització, que es va celebrar a Barcelona.
Carretero va ser votat favorablement com a membre de la nova direcció de Reagrupament per pràcticament tots els assistents a l'assemblea que van participar en la votació final, 980, i els 18 membres que integren la junta directiva els van designar president per unanimitat (amb la única abstenció d'ell mateix). Ara, Carretero va dir que ha de de liderar la xarxa per bastir una candidatura independentista amb vista les eleccions del 2010. Segons va afirmar en una intervenció davant l'Assemblea celebrada al Palau de Congressos de Barcelona, independència i regeneració democràtica seran els eixos polítics que guiaran l'actuació d'aquesta nova organització política catalana. Després de recalcar que la consecució d'un estat propi és una cosa que "és possible, urgent" i "està a l'abast dels catalans", Carretero va prometre que els integrants de Reagrupament "mai ens agenollarem davant els nostres enemics".
A continuació es va referir al "full de ruta" de Reagrupament, que passa, va dir, per aconseguir una majoria sobiranista al Parlament que proclami la independència de forma unilateral. "La independència -va indicar- no ens la regalaran, s'ha d'exigir sense cap por, i tenim ganes de fer-ho, força i la determinació dels que només pensen en la victòria, per poder ser propietaris dels nostres destins i interessos com a poble".
En la seva primera intervenció com a president, Carretero, que és metge de professió i continua ?exercint a Puigcerdà, d'on va ser alcalde, va demanar a la seva organització que treballi activament per la independència "perquè aquest país es mereix una oportunitat" i perquè "volem un país de Champions i no un de segona regional". Carretero va afirmar que Reagrupament farà públic "un contracte" amb els ciutadans de Catalunya per assegurar que "nosaltres mai trairem al nostre país", cosa que el nou líder va justificar per la desconfiança que generen alguns partits i polítics professionals.
En el transcurs de l'Assemblea constituent també van ser aprovades, per àmplia majoria, la ponència política (que reclama la Independència unilateral a través del Parlament i no per un referèndum), el reglament i els estatuts de Reagrupament.

A la primera Assemblea Nacional de Reagrupament hi van participar uns 1.200 associats i, dels 70 convidats anunciats, el més destacables van ser l'expresident del Parlament i exdirigent d'ERC Heribert Barrera, l'escriptora Isabel Clara Simó, el sociòleg Salvador Cardús, el periodista Miquel Calçada -Mikimoto-, l'historiador Jaume Sobrequés i l'escriptor Víctor Alexandre.
A l'acte no hi va assistir el president del Barça, Joan Laporta, a qui Carretero va animar al setembre a encapçalar la candidatura electoral que promourà Reagrupament. En exposar l'informe organitzatiu, l'exsecretari general de Comerç de la Generalitat, Emili Valdero, va explicar que Reagrupament vol aconseguir atreure "els milers d'abstencionistes sobiranistes que estan desencantats amb ERC i CiU i que, o bé han deixat de votar, o voten en blanc". "CiU i ERC han perdut en total 489.000 electors en només cinc anys, el que significa un 32% de l'electorat", va sentenciar.
---

Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya

Reagrupament anirà a les eleccions amb l´objectiu de declarar la independència | 04-10-2009 - 06:48:16 GMT 1 #
El batlle de Montagut i Oix deixarà ERC :

Narcís Ribes, l'alcalde de Montagut i Oix (Garrotxa), va anunciar que aquesta setmana té previst donar-se de baixa com a militat d'Esquerra Republicana de Cataluña (ERC), després que fos nomenat membre de la junta directiva d'un altre partit, Reagrupament Independentista. Ribes abans d´ERC, fou de Convergència i Unió (CiU Garrotxa) va afegir que la seva militància en una altra formació "no té cap trascendència a nivell municipal", on el partit que encapçala, Consens pel Municipi, està vinculada a ERC a través de les sigles d'Acord Municipal. En aquest sentit, va afegir que ni ell ni els regidors del grup -tots són independents- tenen cap intenció de passar-se al grup mixt i que, si hi ha algun canvi, vindrà des de la direcció d'Esquerra.
Ribes, que sempre s'ha posicionat al costat de Jordi Pujol (CiU), Carold Rovira (ERC) i ara Carretero, explicava que la seva militància a ERC era darrerament un tema "formal", ja que n'estava "desvinculat". Després de ser nomenat membre de la junta directiva de Reagrupament, l'alcalde vol implicar-s'hi més i aquesta setmana pensa donar-se de baixa d'Esquerra. Ja l'any passat, Ribes va ser el cap de llista de Reagrupament al congrés regional que ERC va fer a la federació de Girona, en què es va imposar Carrapiço.
Ribes va manifestar que el 2011 acabarà la seva tasca com a batlle de Montagut i Oix (Vall del Llierca), càrrec que fins ara ha ocupat deu anys.
---
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya

El batlle de Montagut i Oix deixarà ERC | 05-10-2009 - 08:15:16 GMT 1 #
Garrotxa Decideix :

La plataforma Garrotxa Decideix, constituïda formalment el 21 de setembre, preveu que una 'àmplia majoria' de tots els ajuntaments de la comarca donin suport a la moció en favor a la consulta sobre la independència. Aquest mateix dilluns els l'han presentat als 19 ajuntaments que encara no s'han pronunciat –Mieres i la Vall d'en Bas ja hi han votat a favor- i de moment només sospiten que un d'aquests municipis s'hi oposi. Si aquests pronòstics es confirmen, esperen ser 'una de les comarques amb més municipis adherits'. De moment, tenen 11 entitats adherides, el suport de 5 partits polítics i 600 particulars. 'Estem molt contents i molt optimistes', afirmava el seu portaveu.

L'objectiu d'aquesta consulta 'no és aconseguir la independència', sinó 'demanar a la gent la seva opinió sobre la independència'. Amb aquestes paraules, el portaveu de la plataforma Garrotxa Decideix, Jordi Gasulla, ha volgut deixar clar que del que es tracta és que el poble pugui exercir el seu dret a decidir i, per tant, que a aquesta consulta hi ha lloc per als que hi estan a favor, en contra o els que no es posicionen.

Fa una setmana es van constituir de forma formal amb l'esperit d'impulsar de forma conjunta els referèndums independentistes als 21 municipis de la Garrotxa i aquest dilluns han presentat la moció als seus alcaldes, amb l'excepció de la Vall d'en Bas i Mieres, que ja han hi han votat a favor. Després d'aquest contacte, tenen la sospita que només un dels municipis es negarà a donar-hi suport però confien que a la resta 'tiri endavant' i es converteixin en una de les comarques amb més municipis adherits.

Preguntats per si accepten que es modifiquin o matisin els continguts d'aquesta moció per part dels ajuntaments, des de la plataforma responen que l'objectiu és convocar el màxim de consultes i per tant, 'si el redactat ha de ser un o altre per tirar endavant, en certa manera ens és igual', afirmava Gasulla. 'Si ha de dir 'autodeterminació' o 'independència', cada ajuntament votarà el que li sembli; ens interessa una festa de la democràcia a la Garrotxa'.

De moment, tenen 11 entitats adherides (Greda, Òmnium Cultural, Estelada 2014, Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC), l'Associació de Veïns del Nucli Antic, Maulets, Flor de Fajol, Amics de Santa Pau, Atlètic Olot, Almogàvers i Sobirania i Progrés); 600 adhesions personals i 5 partits polítics (CDC, ERC, CUP, ApG i Reagrupament). Des de la plataforma, però, adverteixen que tenen una ferma voluntat d'evitar que les consultes estiguin 'monopolitzades' pels partits i que sigui la mateixa societat civil que tiri endavant l''exercici democràtic', si bé admeten que els han d''utilitzar' perquè entrin les mocions als respectius consistoris.

Encara no tenen clar quin dia es farà la consulta, ja que estudiaran 'cas per cas' i en funció de les possibilitats de cada municipi, però podrien ser alguna de les tres dates oficials que ja s'han proposat en l'àmbit català. La seva idea és que coincideixen el major nombre de municipis. Durant l'acte d'aquest dilluns, també han aprofitat per fer una crida a totes aquelles persones interessades en la causa.
---
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

Garrotxa Decideix | 06-10-2009 - 08:07:26 GMT 1 #
COLOM, CARRETERO I..., per JOAQUIM DOMINGO :

El senyor Àngel Colom i Colom, durant molt de temps secretari general d'Esquerra Republicana de Catalunya, fundador del Partit per la Independència (PI) i, des de l'any 2000, militant de Convergència i secretari d'Immigració per aquest partit, va rebre 12 milions de pessetes de Fèlix Millet per poder eixugar els dèficits del PI.
És normal que una institució com el Palau de la Música surti al pas dels deutes del partit del senyor Colom? És normal que el rebut que va signar Colom sigui de 25 milions quan ell assegura que només en va rebre 12? És normal que, fins ara, ningú no hagi dit res al respecte? És normal que l'actual secretari d'Immigració de CDC no expliqui amb pèls i senyals com va anar el procés i a què es van destinar els 12 milions reconeguts?
El senyor Colom no només no dóna explicacions sinó que es presenta com a víctima. Diu que hi ha una campanya contra el catalanisme i contra ell mateix, "em volen matar políticament". I afegeix: "A vegades sento vergonya de tenir en Montilla com a president".
Aquestes darreres paraules del polític són indignes d'un càrrec de Convergència. El que sí que fa sentir vergonya és el seu comportament.
Per altra banda, no és estrany, també, que una estreta col·laboradora seva en el PI, que sempre opina de tot i de tothom, manifesti en un article no saber res de l'afer?
Aquests dies s'ha produït també un fet important políticament: Reagrupament.cat s'ha presentat oficialment a la societat catalana. El seu cap visible, Joan Carretero, ha explicat ben clarament els seus objectius.
A) Independència de Catalunya.
B) Regeneració de la vida política.
C) Transparència i llistes obertes.
D) Acabar amb el tripartit.
Serà capaç Reagrupament.cat de trobar espai polític propi? Serà capaç d'incrementar l'espai i el vot independentista o només xuclarà una mica d'aquí i d'allà?
Ens hem de preguntar si el nou partit de Carretero servirà per unir l'espai independentista i eixamplar-lo o bé si, per contra, el dividirà.
El cert és que, en aquests moments, en el camp del sobiranisme s'hi estan movent moltes coses i molt ràpidament.

COLOM, CARRETERO I... | 12-10-2009 - 10:16:31 GMT 1 #
Gent amb classe, per MOISÈS DE PABLO :

El senyor Fèlix Millet, les males llengües i els acudits més o menys galdosos el bategen ara bitllet, o millonet, seria un representant d'aquest orgull classista de tota la vida dels senyors amb possibles? L'home explicava amb satisfacció que ell formava part de les 400 famílies que dominen el cotarro a les Barcelones. Venia a dir: ens trobem a tot arreu, en els millors llocs, s'entén, i sempre som els mateixos. Són aquells que dirigeixen la vida econòmica, política i cultural del país.
Llavors, qualsevol que entra en aquest cercle i és un nouvingut, com el miren, per quina mena de viacrucis passa per ser acceptat? Passa el mateix a Girona, quan hi ha gent que per parlar amb tu vol saber els teus antecedents familiars i penals, i el teu número de DNI? Una explicació de per què aquest home del Palau de la Música, amb un gran patrimoni personal, podria haver fet el que l'acusen de fer, desviar fons per viatges a les Seychelles, obres a cases de la seva propietat amb diners d'altres, cotxes cars, i compres i vendes de propietats amb quantiosos beneficis al seu favor, seria que volia ser una mena de mecenes de tot, dels partits polítics, de la societat en general; que volia estar molt per damunt de la resta dels mortals? Seria una possible explicació. Potser a l'home li calia marcar diferència amb la classe mitjana, que es deleix per tenir un Mercedes classe M, com el que té o tenia ell.
Escena a casa nostra. Un casament entre gent de les nostres comarques. Els pares del nuvi li pregunten al seu millor amic si la núvia és bona per a ell. Però, de fet, no li pregunten això, si creuen que la noia és una bona persona i la seva gent són bones persones, més o menys com tothom. De fet, li estan preguntant si la núvia és digne del seu fill perquè el seu fill ha de tenir allò que diuen en castellà "un buen partido". La gent que reivindica la classe, el naixement, de vegades té tendència a mirar des de dalt la resta dels mortals. Hi ha gent que pensa que per tenir diners, per ser d'allò que diuen de bona família, ja ho tens tot solucionat. I que més enllà, perdones la vida a tothom, si et dignes a parlar amb plebeus que no són de la teva condició. Al classisme se li afegeix l'esnobisme. A la vida aprens que les persones valen més enllà dels diners o la posició que tenen. Valen en relació amb allò que t'ofereixen com a persona, als valors humans que desprenen quan t'hi relaciones amb ells. La gent classista viu en una bombolla tancada i falsificada, sense acceptar que la condició humana no depèn de l'economia o el naixement. Per sort, no és el mateix ser de classe alta, que tenir classe. No és el mateix tenir una educació, que ser educat.
---
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya

Gent amb classe | 14-10-2009 - 08:10:16 GMT 1 #
Relleu de consellers al ple del Consell Comarcal de la Garrotxa :

Joan Rovira de Montagut i Oix per CiU, Josep Garcia de la Vall d'en Bas (ERC), Antonio Anaya Romero d'Argelaguer (ERC) i Neus Casals de Mieres (ERC) a partir del plenari de dijous a les vuit del vespre seran consellers comarcals. Durant la sessió es concretarà el relleu d'Andreu Teixidor de Santa Pau (CiU), Jaume Minyana de Castellfollit de la Roca (ERC), Martí Collelldevall de Santa Pau (ERC) i Salvador Moreno de Mieres (ERC).
Tant CiU com ERC van pactar el canvi de consellers quan s'arribés a la meitat del mandat.
---
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya

Relleu de consellers al ple del Consell Comarcal de la Garrotxa | 14-10-2009 - 08:25:58 GMT 1 #
L´Estat es presenta als ajuntaments :

Un representant de la Subdelegació del Govern de l'Estat va visitar la setmana passada els ajuntaments de Mieres, la Vall d'en Bas (Garrotxa ) Ripoll i Pardines (Ripollès). El representant de l'Estat va deixar a les dependències administratives municipals una carta signada pel subdelegat del Govern, Francesc Francisco-Busquets. La nota demana el certificat de text complet de l'acord de ple de l'aprovació d'una moció d'adhesió o suport a iniciatives per realitzar consultes o referèndums al municipi.
Per part seva, del departament de premsa de la Subdelegació del Govern ha informat que la finalitat de la visita és per agilitzar la comprovació de la legalitat dels acords. Segons el departament de premsa de la representació del Govern, els ajuntaments sempre han d'enviar els acords dels plens a la Subdelegació del Govern, però en casos de més urgència s'hi envia una persona a buscar-les.
---
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya

L´Estat es presenta als ajuntaments | 17-10-2009 - 17:25:07 GMT 1 #
Mocions sobre la independència :

L'alcalde de Pardines, Esteve Perpinyà (ERC), va opinar que d'alguna manera la Subdelegació del Govern ha fet un rastreig de premsa per esbrinar els municipis que han aprovat mocions referents a consultes sobre la independència. Perpinyà va apuntar que ell pensa que l'enviament d'un funcionari respon a la intenció del Govern de l'Estat d'estudiar la legalitat de les mocions. L'alcalde de Pardines va explicar que el ple del seu poble va aprovar la moció a través de la plataforma Decidim.cat. Perpinyà va assenyalar que l'entitat li ha assegurat la legalitat del text.
Decidim.cat ha denunciat des de la seva pàgina web un excés de zel per part de l'Estat en referència als requeriments de la Subdelegació del Govern. L'entitat també assegura que els acords de ple aprovats són estrictament legals.
L'alcalde de Mieres (Garrotxa), Josep Rovira (CiU), va explicar, que tenia constància de la visita del funcionari de la Subdelegació del Govern i dels termes de la nota que el representant de l'Estat va deixar a les dependències municipals. "La secretària m'ha comentat que havia tingut la visita i que li havia demanat l'acord de ple" va dir. Rovira va assenyalar que es reunirà amb els integrants de l'Ajuntament per aclarir més el contingut de la nota. L'alcalde de Mieres va considerar poc normal que la Subdelegació del Govern demani l'acord de ple d'una moció. Segons ell, el que és habitual en els municipis petits és que l'Ajuntament enviï tots els acords a la Subdelegació un cop a l'any.
Rovira va explicar que fa tres setmanes, Mieres va aprovar la moció de suport municipal a la consulta sobre la independència. Segons Rovira, Mieres va ser el primer municipi de la Garrotxa a aprovar una consulta sobre la independència. La major part de municipis catalans disposen de les mocions per la independència a través de les plataformes Decidim.cat i de la Coordinadora 13 de desembre. Decidim.cat està formada per càrrecs municipals electes. En tant que la Coordinadora 13 de desembre està formada per entitats de la societat civil. Això no obstant, la intenció dels sectors independentistes és la d'unificar la logística de les mocions.
---
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya

Mocions sobre la independència | 17-10-2009 - 17:30:44 GMT 1 #
Castellfollit de la Roca (Garrotxa) aprova la moció de la consulta per la independència :

El grup municipal d'ERC a Castellfollit de la Roca ha comunicat que en el darrer ple, l'Ajuntament va aprovar per unanimitat la moció de Garrotxa Decideix per tal de fer un referèndum sobre la independència de Catalunya. L'aprovació de la moció va significar la retirada de la que en el mateix sentit havia presentat ERC en el darrer ple.
Castellfollit de la Roca és el tercer municipi de la Garrotxa que ha fet pública l'aprovació d'una moció per fer un referèndum popular sobre la independència de Catalunya. Els altres són Mieres i la Vall d'en Bas. Garrotxa Decideix preveu que al final s'hagin aprovat mocions a 19 municipis.
---
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya

Castellfollit de la Roca (Garrotxa) aprova la moció de la consulta per la independència | 18-10-2009 - 17:02:47 GMT 1 #
Òmnium Cultural a la Garrotxa :

Òmnium Cultural a la Garrotxa ha anunciat un concert de l'Escolania de Montserrat a les 9 del vespre del 18 de desembre a l'església de Sant Esteve. La secció garrotxina d'Òmnium ha fet públic que dur a Olot l'Escolania era un dels objectius de l'actual junta de l'entitat. Segons Òmnium, l'Escolania fa molt pocs concerts fora de la muntanya de Montserrat.
---
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya

Òmnium Cultural a la Garrotxa | 21-10-2009 - 09:53:13 GMT 1 #
ERC veu gerencial el pressupost:

ERC, a l'oposició d'Olot (Garrotxa), ha qualificat el pressupost municipal del 2010 de gerencial i buit de contingut polític i, per això, ha dit que no li pot donar suport. ERC demana polítiques d'esquerres i diu que hi ha marge per a mesures de suport als veïns, a les empreses i als comerços per fer front a la crisi.
---
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya

ERC veu gerencial el pressupost | 23-10-2009 - 08:49:30 GMT 1 #
ERC preveu votar en contra del pressupost d´Olot :

El portaveu del grup municipal d'ERC a l'Ajuntament d'Olot (Garrotxa), Jordi Coma, ha anunciat que en principi el grup que representa no donarà suport al pressupost municipal. L'aprovació dels comptes de l'Ajuntament està prevista pel ple de dijous vinent. La causa del principi de negativa és que l'Ajuntament, governat pel PSC-PSOE i ApG-ICV-EUiA, va presentar un avanç del pressupost a la premsa. A més, segons Coma, ERC està en disconfomitat amb la dinàmica gerencial i amb la manera d'afrontar la crisi econòmica.
---
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya

ERC preveu votar en contra del pressupost d´Olot | 24-10-2009 - 17:30:18 GMT 1 #
Sobre la independència a Catalunya :

Cent municipis catalans faran una consulta independentista el pròxim 13 de desembre. Així ho ha comunicat la coordinadora sobre la independència en acabar aquest dissabte el consell plenari celebrat a Arenys de Munt (Maresme). La comarca on es faran més consultes sobiranistes, un total de 21, és Osona. Una xifra que representa gairebé una quarta part del total. La segona comarca amb més municipis adherits és el Pla de l'Estany, on se n'hi faran onze. Al Vallès Oriental se n'hi faran deu i al Maresme vuit. Agafant la xifra de municipis que té el país -946, segons l'Idescat- s'obté que un 10,57% del total votaran per la independència de Catalunya d'aquí més o menys un mes i mig.

Se celebraran referèndums a 24 de les 41 comarques que té Catalunya, més de la meitat. A la que se n'hi faran més és a Osona. Concretament a Santa Eugènia de Berga, Taradell, El Brull, Sant Pere de Torelló, Sant Vicenç Torelló, Alpens, Vic, Sant Quirze Besora, Santa Maria Besora, Montesquiu, Sora, Vidrà, l'Esquirol, Roda de Ter, Tona, Santa Eulàlia de Riuprimer, Prats de Lluçanès, Lluçà, Olost, Manlleu i Perafita.

Al Pla de l'Estany, onze municipis faran consulta. Són Banyoles, Porqueres, Palol de Revardit, Serinyà, Sant Miquel de Campmajor, Camós, Cornellà de Terri, Esponellà, Crespià, Vilademuls i Fontcoberta.

Al Vallès Oriental es farà consulta sobiranista a deu municipis: Sant Pere de Vilamajor, Sant Celoni, Les Franqueses del Vallès, Sant Antoni de Vilamajor, Llinars del Vallès, Cardedeu, Tagamanent, Santa Eulàlia de Ronçana, Santa Maria de Palautordera i Sant Esteve de Palautordera.

Al Maresme es farà consulta popular a Canet, Arenys de Mar, Masnou, Sant Pol de Mar, Argentona, Tiana i Vilassar de Dalt.

Al Bages se celebrarà a Sallent, Monistrol de Montserrat, Callús, Navàs i Castellbell i el Vilar.

Al Vallès Occidental es farà consulta a Sant Cugat del Vallès, Castellbisbal, Gallifa i Sentmenat.

A l'Urgell es farà consulta a Tàrrega, a Castellserà, a Bellpuig i a Agramunt.

A les Garrigues podran votar els veïns de les Borges Blanques, d'Arbeca, de Juneda i de Fulleda.

Pel que fa a la Garrotxa faran consulta Besalú, Argelaguer, Maià de Montcal i Ridaura.

A la Selva es farà consulta popular a Santa Coloma de Farners, Arbúcies, Sils i Caldes de Malavella.

Al Solsonès es farà a Solsona i a Clariana de Cardener.

Al Berguedà, a Berga i a Puig-Reig.

Al Pla d'Urgell a Linyola, el Palau d'Anglesola i a Ivars d'Urgell.

Al Segrià a Alcarràs i a Corbins.

A la Noguera, a Ponts. Al Baix Empordà a Torroella de Montgrí i a Jafre.

Al Gironès, a Cassà de la Selva i a Celrà.

A l'Alt Empordà, a la Jonquera, a Roses i a Palau Santa Eulàlia.

Al Baix Camp, a Montbrió del Campi i Almoster.

A la Conca de Barberà, a les Piles.

Al Tarragonès, a Constantí.

A l'Alt Penedès, a Vilafranca del Penedès i Sant Sadurní d'Anoia.

Al Baix Penedès, a l'Arboç i al Garraf, a Vilanova i la Geltrú.

Referèndum vinculant a tot Catalunya

La coordinadora de la consulta sobre la independència espera poder celebrar a l'abril o al maig del 2010 una consulta sobre la independència a tot Catalunya. Així ho ha explicat un dels seus portaveus Josep Manel Ximenis, qui ha recordat que 'les consultes en aquest país són totes consultives i no n'hi ha cap que sigui vinculant i aquestes tampoc ho poden ser, excepte les organitzades per entitats privades i associacions', ha indicat. El també membre de la coordinadora i parlamentari d'ERC, Uriel Bertran, ha anat més enllà i ha declarat que 'quan aquest procés avanci s'haurà d'apel·lar a la comunitat internacional perquè reconegui un referèndum vinculant d'independència política'.

A partir de les quatre de la tarda s'ha reunit a l'Ajuntament d'Arenys de Munt el Consell Plenari de la coordinadora de la consulta sobre la independència. En aquesta s'ha destacat que 100 municipis portaran a terme la consulta d'independència el 13 de desembre.

Ximenis ha fet aquest dissabte una valoració positiva de l'acte i ha assegurat que és 'una demostració d'unitat'. Acte seguit, ha admès que 'hi havia la proposta de crear una Permanent Nacional que era un òrgan reduït, però s'ha demanat la supressió del punt entenent que les decisions importants ja s'han pres i es celebrarà una reunió cada mes'.

En aquest context, ha dit que el futur 'és esperançador'. 'El primer objectiu era poder votar 100.000 persones de la nació catalana en consulta i ara podem dir que podran exercir el dret de vot 1.500.000 ciutadans'. 'Estem desbordats i si es pot portar a terme en condicions no tenim que descartar intentar que a l'abril o al maig fer una consulta a tot Catalunya', ha afegit.

El també membre de la coordinadora i parlamentari d'ERC, Uriel Bertran, ha destacat que l'independentisme ha passat de ser un discurs teòric a un concepte pràctic. 'El nivell de participació del 13 de desembre serà el determinant per demostrar que estem preparats per exercir el dret a l'autodeterminació', ha assenyalat. Bertran ha assegurat que en aquell moment 'hi haurà una responsabilitat social i política per convocar el referèndum vinculant d'independència política si el procés té una participació elevada'.

'Quan aquest procés avanci i es demostri que és un èxit', ha dit Bertran, 'és evident que haurem d'apel·lar a la comunitat internacional perquè reconegui un referèndum vinculant d'independència política'. 'L'Estat no en voldrà sentir a parlar, però l'important és que la comunitat internacional reconegui el referèndum vinculant d'independència política', ha assegurat.

140 entitats d'un total de 115 pobles

L'alcalde d'Arenys de Munt i un dels portaveus de la coordinadora de la consulta sobre la independència, Carles Móra, ha destacat que 'feia temps que no es veia un esdeveniment semblant'. 'Les entitats, associacions i plataformes han passat molt per damunt de la dinàmica política', ha recalcat. 'Han vingut 140 entitats d'un total de 115 pobles i esdevé un èxit rotund. Estem contents perquè la última forma de tirar endavant el país és a través d'aquesta participació de la ciutadania', ha dit.

En aquest sentit, Móra ha apuntat que 'el moviment social fa que tothom es posi les piles i s'estigui treballant de valent i s'impliqui i defineixi un programa de futur'. 'Les plataformes tenen una actitud de transparència i cohesió que feia temps que no es donava en el país'. En aquest context, ha afirmat que 'hi ha ganes i il·lusió per dir prou en no tenir en compte la veu de la gent'.

'Pensem que hi haurà un abans i un després de trobades amb les plataformes, les entitats i les associacions perquè es demostra que és el poder del poble que passa per davant de tothom'. 'Estem recuperant l'esperit de l'Assemblea de Catalunya, que no negava la independència i estem fent honor a aquesta Assemblea que va mantenir el sentit de unitat', ha recalcat. 'La unitat ens farà avançar i independents', ha afegit.

Entre els objectius de fundacionals de la coordinadora per la consulta sobre la Independència, que s'han aprovat aquest dissabte, hi ha 'demostrar al poble català i a tots els pobles del món que la nostra nació està preparada per afrontar l'exercici del dret a l'autodeterminació i la independència política, malgrat els obstacles i impediments que posa l'estat espanyol'. 'Quan es consideri acomplert aquest primer objectiu', segueix, 'la Coordinadora impulsarà la convocatòria d'un referèndum nacional d'independència amb caràcter vinculant que haurà de ser promogut per la pròpia Coordinadora, la ciutadania i pels agents socials i polítics'. 'Si la independència fos proclamada de forma unilateral per part dels nostres representants polítics, el referèndum tindrà un caràcter ratificatori d'aquesta proclamació d´independència'.

'Tot aquest procés', continua en el tercer punt dels objectius, 'es fonamenta en l'autoorganització de la societat civil i en l'autoreconeixement del poble català com a nació i com a subjecte polític. Per això, les xarxes socials i ciutadanes que ara es constitueixen, o que es puguin constituir en el futur, seran la base sobre la qual s'ha d'apuntalar i defensar democràticament el procés d´independència de la nació catalana que ara comença'.
---
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya

Sobre la independència a Catalunya | 25-10-2009 - 17:05:20 GMT 1 #
Besalú avala la consulta independentista :

L'Ajuntament de Besalú va aprovar en el darrer ple donar suport a la moció independentista de Garrotxa Decideix. L'alcalde del municipi, Lluís Guinó, ha explicat que tres entitats organitzaran la consulta a la localitat. Concretament, es tracta d'Acunç, el Centre Excursionista de la localitat i Amics de Besalú.
La Plataforma Garrotxa Decidex té previst que el 13 de desembre es portin a terme consultes a Riudaura, Maià de Montcal i Argelaguer (Vall del Llierca).
---
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya

Besalú avala la consulta independentista | 27-10-2009 - 08:40:31 GMT 1 #
El PSC donarà llibertat de vot al debat de la moció per la independència a Olot :

El PSC d'Olot, a l'equip de govern amb Alternativa per la Garrotxa, donarà llibertat de vots als regidors del grup perquè votin segons la seva consciència la moció sobre la independència del ple de novembre. De fet, s'havia de votar al ple de demà passat, però la plataforma Garrotxa Decideix no l'ha registrat a temps i, per tant, es debatrà al ple del mes vinent. El ple de Planoles sí que va aprovar en la seva reunió d'ahir una moció de suport a una consulta popular sobre la independència i, divendres, es constitueix la plataforma que impulsarà a Ripoll una consulta el 13 de desembre. L'Ajuntament de Salt també va aprovar en el ple d'ahir la moció en defensa del dret a decidir i per una consulta popular al municipi. Aquesta moció havia quedat a sobre la taula en l'últim ple perquè faltava un regidor d'un dels grups que hi donaven suport, en concret de CiU. La proposta va ser presentada per ERC i IPS-ICV. Va tenir els vots favorables d'aquests dos grups i també de CiU. El PP i el PSC hi van votar en contra. D'altra banda, el ple de Besalú va aprovar divendres una moció en la qual es posa l'accent en el dret a decidir que tenen tots els pobles i en què es dóna suport que es faci una consulta sobre la independència de Catalunya. La moció es va aprovar amb els vots favorables de l'equip de govern (CiU) i l'abstenció del regidor de l'oposició (IpB-PM).
---

Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya

El PSC donarà llibertat de vot al debat de la moció per la independència a Olot | 27-10-2009 - 08:47:17 GMT 1 #
Renovació política a Catalunya, per RAMON MUNNÉ :

Un cop més la classe política catalana ens mostra les seves limitacions i, malauradament, tot i reconeixent de vegades bones intencions, ens mostren que estem al final d'un cicle i que la renovació de tota la classe política és una necessitat vital per al país.

Després que el cas Millet esquitxés fundacions vinculades a partits polítics i que els nostres polítics encetessin una nova picabaralla amb creuament mutu d'acusacions de finançament irregular, «els consellers Antoni Castells (Economia), Montserrat Tura (Justícia) i Joan Manuel Tresserras (Cultura) proposaran al govern de la Generalitat un conjunt de mesures per establir un control més gran sobre el destí de les subvencions que atorga i evitar casos com el de la Fundació Palau de la Música».

Senyors consellers: no volem «mesures per establir un control més gran». El que el poble demana és una nova llei de finançament dels partits. Hi ha algun polític que tingui la dignitat i la valentia d'engegar aquesta llei?

Confiem que n'hi haurà!

Renovació política a Catalunya | 27-10-2009 - 08:50:59 GMT 1 #
Ómnium Cultural: guerra a la Constitución con dinero público :

La Generalidad de Cataluña ha otorgado ayudas por más de 7,6 millones de euros a Òmnium Cultural entre los años 2004 y 2008. La entidad nacionalista ha recibido cerca de 80 subvenciones procedentes principalmente de las consejerías controladas por el PSC y ERC. Además, en noviembre de 2007, el vicepresidente autonómico, Josep-Lluís Carod-Rovira, firmó un convenio con Òmnium por el que la Generalidad le otorgaba una subvención de 2,71 millones de euros a repartir hasta 2010.

Según ha denunciado el diputado del Grupo Mixto en el Parlamento autonómico de Cataluña, José Domingo, los departamentos que más generosamente han tratado a Òmnium han sido Presidencia, Vicepresidencia, Cultura, Gobernación, Acción Social, Educación y Trabajo, “entidades que realizan prácticas contrarias a la constitución”. Y es que, como dice Domingo, “la desigualdad que vivimos demuestra como las administraciones están regando de manera generosa a determinadas asociaciones y también a financiar partidos”.

Òmnium Cultural, fundada en 1961 por el padre de Fèlix Millet, ha destacado por sus acciones a favor de las multas lingüísticas a los comercios que rotulan únicamente en castellano, por sus actos contra el Tribunal Constitucional, por sus campañas para ‘internacionalizar el hecho nacional catalán’, o incluso por una campaña para anexionar el Rosellón francés a Cataluña. Su presidente Jordi Porta había animado en repetidas ocasiones a que la ciudadanía emprenda acciones de desobedicencia civil en el caso de que la sentencia del Tribunal Constitucional sobre el Estatuto no satisficiese sus expectativas. La respuesta del tripartito fue declarar a Òmnium Cultural como entidad de 'utilidad pública'.
---
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya

Ómnium Cultural: guerra a la Constitución con dinero público | 28-10-2009 - 10:01:11 GMT 1 #
Assemblees en 11 pobles garrotxins per a la consulta independentista :

La plataforma La Garrotxa Decideix ha impulsat assemblees obertes en onze municipis de la comarca per organitzar-hi el proper 13 de desembre una consulta popular sobre la independència, tot i que també n'impulsarà als vuit restants. En concret, se'n celebren avui a Can Tista, de Sant Esteve d'en Bas (21.00 hores); demà, a la sala de conferències de les Preses i al centre cívic de Santa Pau (21.00 hores); dissabte, a la cooperativa de les Planes d'Hostoles (20.30 hores); dilluns vinent, al casal de Maià (20.00 hores); dimarts, a la sala de plens de l'ajuntament de Beuda i a la cooperativa de Castellfollit de la Roca (20.00 hores); dimecres, al casal d'Argelaguer (20.00 hores); dijous vinent, al local social de Sant Aniol de Finestres (20.00 hores); divendres 13 de novembre, al Casino de Tortellà (20.00 hores), i diumenge 15, a Sant Jaume de Llierca, a les sis de la tarda, tot i que el lloc està per determinar.

La Garrotxa Decideix no vol dur a terme totes les consultes el mateix dia per garantir-ne la màxima transparència. L'entitat ha fet públic que disposa de més de 700 adhesions personals i les d'una seixantena d'entitats, i ha fet una crida a qui vulgui oferir-se com a voluntari a comunicar-ho a garrotxadecideix@gmail.com email protegit o a fer un donatiu en un compte de Caixa de Terrassa.
---

Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya

Assemblees en 11 pobles garrotxins per a la consulta independentista | 05-11-2009 - 15:04:24 GMT 1 #
“Independentisme de señorita Pepis” :

Finalment Artur Mas s’ha tret la careta. Després de molts mesos i anys torejant l’assumpte, el president de CiU ha reconegut que ell votaria sí, en cas de que es convoqués un hipotètic referèndum per la independència de Catalunya. Enrere queden ja totes aquelles frases ambigües, aquells silencis eterns del líder convergent (com el que va fer després de la consulta d’Arenys de Munt) per evitar situar-se en una posició que el perjudiqués electoralment. Ara ja no hi ha volta enrere, Mas s’ha declarat independentista.

Un cop fet aquest exercici d’autoajuda i d’haver sortit de l'armari (sobiranísticament parlant), ara la pregunta que cal fer-se és la que planteja Miquel Iceta en el seu bloc: “Li convé a Catalunya tenir un president de la Generalitat independentista?” , i la resposta la dona el mateix viceprimer secretari i portaveu del PSC amb una altra pregunta, reforçant el perfil del president José Montilla. “No seria millor seguir tenint un President que treballi pel ple desplegament de l’Estatut?” diu Iceta, qui qualificava d’ ”aventures perilloses de resultat incert” plantejar en aquest moment una hipotètica independència.

Daniel Fernández també es pronuncia sobre l’independentisme de Mas, i no dubta en situar el nacionalisme del líder de CiU al mateix nivell del de Mariano Rajoy. El portaveu adjunt del Grup Socialista al Congrés aprofita la commemoració de la caiguda del Mur de Berlín per plantejar si és millor recollir-se en el reduït àmbit nacional i deixar que siguin altres els que s’encarreguin de la construcció d’un espai supranacional. I arriba a la conclusió de que tots aquells que “professen el nacionalisme en tenen més possibilitats”, i que per tant “el PP, que mira de reüll a Europa, o el nacionalisme català de CDC, per els que Europa s’ha reduït a una manera -bastant ridícula per cert- de no mirar al conjunt d’Espanya, són els exemples més pròxims” d’aquesta temptació de guarir-se en un horitzó únicament nacional, sigui quin sigui. Una postura que, segons ell és “un independentisme de señorita Pepis”.
---
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya

Independentisme de señorita Pepis | 11-11-2009 - 15:24:44 GMT 1 #
La independència :

Argelaguer, Besalú, les Planes d'Hostoles, Maià de Montcal, Mieres, Ridaura, Sales de Llierca, Sant Aniol, Santa Pau, Castellfollit, Beuda i Sant Ferriol són els municipis garrotxins que tenen previst realitzar la consulta per la independència el 13 de desembre. En aquests pobles, la plataforma la Garrotxa Decideix treballa per trobar voluntaris que assegurin un bon funcionament de la jornada i, a més, busca locals en què es pugui materialitzar. A hores d'ara, però, no n'hi ha cap de concretat. Això no obstant, es treballa perquè altres pobles s'afegeixin a la consulta, i no es descarta encara que en la mateixa data se n'hi puguin fer. També hi ha la possibilitat que, en els pobles que no són a la llista, la consulta es faci un altre dia. En el cas de la comarca de la Garrotxa, els plens de Besalú, Argelaguer, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Riudaura, Santa Pau, Mieres, la Vall d'en Bas i Castellfollit de la Roca ja s'han pronunciat a favor d'aquestes consultes. A Olot, el proper ple debatrà la moció que Garrotxa Decideix ha dut a tots els ajuntaments.
---
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya

La independència | 15-11-2009 - 08:16:59 GMT 1 #

Argelaguer Vall del Llierca
Uniò Argelagense Informació Municipal

08/07/2009 GMT 1