Administra tu Blog

¡Crea tu Blog Ya! Fácil y Gratis

Argelaguer Vall del Llierca
Uniò Argelagense Informació Municipal

El Blog de Leningrad Garrotxa Olot: Argelaguer - Tortellà - Montagut i Oix - Sales de Llierca - Sant Jaume de Llierca

30/06/2009 GMT 1

El monopólio del oligópolio eléctrico

lejarza @ 08:39

Josep Duran i Girona, Castrumvell del Mont, Garrotxa (Girona): El monopólio del oligópolio eléctrico: Hoy, quienes tienen un contrato de suministro eléctrico, son cambiados de compañía eléctrica. Ello es consecuencia de que la liberalización de “el monopólio del oligopólio eléctrico”, empezó en 2003 y entra en su fase decisiva.
La falta de información y transparencia es una constante en la actuación del Ministerio del “misterio” de Industria de los empresarios, que llega a este proceso, con nocturnidad y alevosía, fijando las tarifas el último día.
Garrotxa Besalú Beuda Castellfollit de la Roca Les Planes d'Hostoles Les Preses Maià de Montcal Mieres Montagut i Oix Olot Riudaura Sales de Llierca Sant Aniol de Finestres Sant Feliu de Pallerols Sant Ferriol Sant Jaume de Llierca Sant Joan les Fonts SanEs una auténtica irresponsabilidad del gobierno establecer la fecha del día 1 de julio de 2009 para abordar el cambio obligatorio para quienes tengan contratados más de 10 Kv, y fijar las tarifas hoy mismo. Ello obliga, a las Pymes, Autónomos, y pequeños negocios a tomar la decisión sin tener tiempo (...tan pillaó con el carrito del helaó...) y sin poder esperar a que cada una de las más de 30 comercializadoras de energía eléctrica del país informe de sus tarifas. Las empresas Endesa Distribución Eléctrica, SA, con domicilio social en la calle Príncepe de Vergara, 187, Madrid y Bassols Energia, SA, con domicilio social a l'Avinguda de Girona, 2 de Olot (Garrotxa), para el caso de nuestra comarca, causarán un encarecimiento de los recibos, que pagarán unas tarifas más cara al no estar en condiciones de buscar la oferta más adecuada a sus intereses, en tiempos de crisis capitalista, es un efecto añadido a la difícil situación que atravesamos.   
Al.legacions. Bassols Energia S.A. Reforma línea elèctrica subestació SE Olot-Argelaguer-SE Serinyà per canvi tensió 66Kv a 132Kv. Generalitat de Catalunya: Direcció General d´Urbanisme de Girona (PTOP). Registre Entrada núm 1361 Alegaciones

Comentarios
VALL DEL LLIERCA Cap Argelaguer: Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà. VALL D'HOSTOLES Cap Les Planes d'Hostoles: Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres. ÁMBIT DE BESALÚ Cap Besalú: Beuda, Maia de Montcal, Sant Ferriol. CONCA ALTA DEL FLUVIÁ Cap Olot: Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau.

Comentarios(19) »

  1. 21.000 gironins han de contractar un nou proveïdor elèctric :

    A la demarcació de Girona hi ha 21.000 usuaris que tenen contractada una potència elèctrica entre 10 kw i 15 kw amb la companyia elèctrica. D'acord amb la llei del sector elèctric del 2007, que recull l'esperit de liberalització de la directiva europea del 2003, els consumidors amb aquesta potència estan obligats, sota amenaça de ser multats, a contractar l'electricitat amb alguna de les companyies autoritzades. Amb aquest nou contracte, aquests usuaris, bàsicament pimes, tarifa d'últim recurs (TUR). En el conjunt de Catalunya hi ha 215.941 abonats que hauran de fer aquest canvi.
    Les dades sobre el nombre d'usuaris que han de fer el canvi que els obliga la llei fan referència a la situació a 31 de desembre del 2008, segons la patronal del sector elèctric Unesa.
    Un portaveu del Ministeri d'Indústria va manifestar que no valen excuses per demanar una moratòria en l'aplicació de les sancions atès que aquesta legislació s'havia de començar a aplicar a partir de l'1 de gener del 2009 i ja es va decidir un ajornament fins aquest 1 de juliol. Aquest mateix portaveu ha assenyalat que el fet que la tarifa d'últim recurs (TUR) encara no es conegui, no afecta la negociació que els usuaris de 10 kw i 15 kw haurien d'haver fet prèviament per complir amb la llei i haver pres la iniciativa de fer el canvi contractual en el mercat lliure.
    Segons el punt de vista d'aquest portaveu d'Indústria, és "lògic i normal" haver hagut d'esperar que es realitzés la subhasta més pròxima a la data d'entrada en vigor de la llei, l'1 de juliol, per d'aquesta manera tenir un preu de la tarifa d'últim recurs el més fidel a la realitat actual.
    La tarifa d'últim recurs, que sortirà del resultat que s'obtingui amb alguna de les subhastes que es realitzen periòdicament en el mercat elèctric, és la referència que servirà per negociar els preus del mercat lliure capitalista.
    ---
    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya

    21.000 gironins han de contractar un nou proveïdor elèctric | 30-06-2009 - 08:59:05 GMT 1 #

  2. por mucho q se diga..el monopolio continúa.

    tucasa | 30-06-2009 - 10:04:36 GMT 1 #

  3. Matemáticas y contrato de suministro eléctrico :

    Las matemáticas están de enhorabuena, ya que Industria explica en 16 complejas fórmulas, que ocupan cinco páginas del BOE, todos los supuestos en la facturación del consumo eléctrico de los clientes domésticos (hasta 10 kW de potencia contratada).

    Esta resolución no tendrá carácter retroactivo desde noviembre, como anunció hace días Industria, y surtirá efecto a partir del 1 de julio, fecha en la que desaparecen las tarifas oficiales y entra en vigor el denominado suministro de último recurso (SUR).

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya

    Este cambio no tendrá repercusión en la práctica para los consumidores domésticos, salvo el posible encarecimiento del nuevo precio de la luz a partir del 1 de julio.

    Matemáticas y contrato de suministro eléctrico | 30-06-2009 - 12:35:01 GMT 1 #

  4. El preu de la llum :

    L'Organizació de Consumidors i Usuaris (OCU) i la Unió de Consumidors (UCE) critiquen l'augment del preu de la llum en cobsiderar que és un altre "cop de pal" per a l'ecomonia del espanyols. L'OCU considera que la pujada del 2% aprovada pel Govern és "injustificada i desproporcionada".

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya

    El preu de la llum | 01-07-2009 - 05:57:40 GMT 1 #

  5. Subida de la luz del 23% y la estafa del Fondo de Titulización del Déficit del Sistema Eléctrico

    Pedro Mª De Palacio

    El ex Presidente de Gobierno José Mª Aznar y el Presidente de Gobierno J.L. Rodríguez Zapatero tienen muchos puntos en común en política económica, al margen del alineamiento de uno y otro a diferentes grupos económicos hegemónicos de la economía española y mundial. Pero si en algo se parecen es en la política eléctrica, al margen, repito, de si uno y otro están alineados con un grupo económico u otro. En tal caso el resultado puede ser que por ejemplo Endesa acabe en el grupo económico asociado al BBVA con el PP o que bajo el actual Gobierno el más beneficiado de la política económica del Gobierno sea el grupo liderado por el BBVA. Pero el hecho concreto al que nos vamos a referir los señores Aznar y Zapatero están directamente relacionados, una historia iniciada durante los Gobiernos del primero, que continuo el segundo, y que no acabará hasta por lo menos el año 2020.
    En los dos últimos años el recibo de la luz ha subido el 22,8% para el usuario doméstico medio, y va a seguir subiendo. El dato representa más de 5 veces el IPC acumulado en el mismo periodo. Todo ello relacionado con la liberalización del mercado eléctrico legislado por el Gobierno, subiendo de forma continuada el recibo de la luz a los ciudadanos con el objetivo de que con las reformas mencionadas cuanto más elevada sea la tarifa fijada desde el Ministerio más atractivas parecerán las ofertas lanzadas por las compañías que operan con sus propias tarifas. Es decir, una estafa a los ciudadanos y un claro posicionamiento de clase del Gobierno hacia el capital que controla el sector eléctrico, directamente relacionado con el sector financiero.

    Por ilustrar con datos la situación en julio de 2007 el precio del kWh fijado por Industria era de 10,96 céntimos para potencias contratadas entre 2,5 y 5 kW. Dos años después, con la Tarifa de Último Recurso (TUR), aplicable a todos los usuarios con hasta 10 kW de potencia, el precio del kWh asciende a 13,99 céntimos, un 27,7% más. En cuanto al término de potencia, ha pasado de los 1,93 euros por kW de julio de 2007 a 2,04 euros desde julio de 2009, un incremento del 5,9%.

    Y por el camino, en plena crisis económica y con una situación de grave desestructuración de la economía española el Gobierno pone en marcha el denominado Fondo de Titulización del Déficit del Sistema Eléctrico, a través del cual se dice pretender pagar a las compañías eléctricas la deuda por el déficit generado por el precio de la luz, según ellas por debajo de los costos de producción. Un déficit que nadie demuestra con datos contrastables, y que por el contrario los datos de los que se disponen indican lo contrario. De momento en el 2008 el beneficio neto de Iberdrola alcanzó los 2.860 millones de euros, un 21,5% más que en el 2007 y los de Endesa ascendieron a 2.014 millones de euros, un 20,5% más que en el 2007. Es decir, en realidad de lo que estamos hablando es de un nuevo traspaso de las rentas del trabajo a las del capital en un ejercicio más de desequilibrio de cómo se reparte la riqueza generada entre las clases sociales.

    El Fondo del Déficit del Sistema Eléctrico se creará con emisiones de deuda avalada por el Estado, lo que ha generado una verdadera lucha entre la banca internacional para hacerse con la gestión del fondo y las jugosas comisiones que generará. En conjunto el Fondo llegará a gestionar unos 20.000 millones de euros: 10.000 este mismo año, y otros 9.500 distribuidos hasta el 2.012 (3.500 millones más en 2009, 3.000 en 2010, 2.000 en 2011 y 1.000 millones de euros en 2012. Pero por supuesto al mismo tiempo irá subiendo las tarifas eléctricas de aquí al 2012, dicen que para “evitar que el déficit siga aumentando”.

    El plan del Gobierno es que hasta el año 2020, o más, a través de los recibos de la luz se paguen los 20.000 millones del fondo más los gastos, es decir, todo lo relacionado con las comisiones producto de las gestiones de los bancos. Es decir, un negocio redondo, y por supuesto otra forma de aumentar los impuestos indirectos desequilibrando aún más la progresividad del sistema fiscal..

    Esto del “déficit tarifario” fue planteado en primer lugar con el Ministerio de Rodrigo Rato y posteriormente fue asumido por el Gobierno de Zapatero. En base a este concepto tal y como está planteado la sociedad española le debe a las eléctricas en torno a 15.000 millones de euros, pero en realidad son las eléctricas las que nos deben mucho dinero a los ciudadanos españoles, porque esto no es más que una falacia montada por Gobiernos al servicio de los poderes económicos.

    Y digo esto porque bajo el Gobierno de Aznar se le dio a las eléctricas ni más ni menos que un billón tres cientos mil millones de pesetas para la modernización del campo eléctrico español con el objetivo de abaratar el sistema. En contrapartida el precio de la electricidad no subiría durante unos años, y al acabar dicho periodo se subiría según el IPC. Los hechos son que las eléctricas usaron el dinero, no modernizaron el sistema en función del dinero que cogieron –ni mucho menos-, sino que lo utilizaron en gran parte para capitalizar el sistema monopolizando prácticamente el sistema eléctrico español, etc. Es decir, bajo el Gobierno de Anzar se consumó en la práctica la monopolización del sistema y su expansión hacia el exterior. Y el Gobierno de Zapatero asume todo esto y además les premia. Por supuesto que todo esto no ha impedido que siguieran aludiendo a la antigüedad de las instalaciones y al déficit del sistema.

    Por otra parte hablar de liberalización del sistema eléctrico español es o una broma de mal gusto o un intento de engañar por parte del Gobierno a la ciudadanía, porque con lo concentrando que está el sistema después de que desde los años 80 se llevase una política agresiva contra las pequeñas y medianas empresas del sector hoy en día sólo cuatro empresas dominan el mercado, y son Iberdrola, Endesa, Unión Fenosa y HC Energía, las cuales han obtenido en lo que llevamos de año 1.867 millones de euros de beneficios a pesar de la reducción del consumo por la crisis económica. Es decir, lo que era la parte pública se privatizó, los grandes emporios económicos han concentrado en sus manos el parque eléctrico y los beneficios, y finalmente no tenemos una política gubernamental destinada al desarrollo de la iniciativa pública del sector. En estas condiciones hablar de libre mercado es un insulto a la inteligencia, esto es neoliberalismo puro, es decir, grandes grupos económicos liderados por el capital financiero nacidos de la fusión del capital bancario e industrial directamente conectados y en posición hegemónica con los distintos Gobiernos. Y todo ello en una situación de crisis económica con necesidad de liquidez, para lo que este plan es una oportunidad perfecta.

    Pedro Mª De Palacio es militante del PCE, IU y autor de la bitácora "La escarpada subida"
    ---
    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya

    Subida de la luz del 23% y la estafa del Fondo de Titulización del Déficit del Sistema Eléctrico | 10-07-2009 - 07:45:40 GMT 1 #

  6. La MAT, el principi de la fi, per FRANCESC XAVIER QUER, ALCALDE DE CRESPIÀ, PRESIDENT DE L'ASSOCIACIÓ DE MUNICIPIS MAT, AMMAT :

    Des que el CILMA va presentar l'estudi sobre la viabilitat tècnica i econòmica del soterrament de la MAT, que ha il·luminat les esperances dels alcaldes per aconseguir el soterrament. Els promotors només han trigat 15 dies a posar-nos la por al cos als ciutadans, dient-nos que el sobrecost del soterrament el pagarem els consumidors.

    A poc a poc les nostres comarques, amb la construcció de noves infraestructures emmarcades de progrés i prosperitat, s'estan acostant a una transformació que les farà irreconeixibles en pocs anys. MAT, AVE, AP7, A2, A26, C66, C31... i totes arriben amb un gran retard, i per això, ara es converteixen en inadequades, que no innecessàries. Inadequades, per haver estat ideades fa més d'una dècada per cobrir unes necessitats, sota unes circumstàncies i expectatives que avui ja no són les mateixes. Tot i que els seus executors les continuen defensant, ara ja estan desfasades, no en la seva finalitat, però sí en la manera de concebre-les i de fer-les. I tot plegat, amb la complicitat i passivitat de la majoria de la nostra classe política, incapaç de veure mes enllà del titular de demà o la data de les properes eleccions. I de bona part de la nostra societat. Una societat que resta acomodada al seu sofà, contemplant amb indiferència els canvis del seu entorn.

    La MAT pot ser el principi de la fi d'uns paisatges i d'unes expectatives que evidentment ens conduirà a una altra realitat que, pensant en el titular de demà o asseguts al sofà, no aturarem. Seria hora que triéssim entre començar a aixecar el cap i mirar cap a l'horitzó, o la comoditat de no queixar-nos perquè igualment faran el que voldran. No oblidem, però, que la decisió final és nostra.
    ---
    VALL DEL LLIERCA Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà. VALL D'HOSTOLES Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres. Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol. FLUVIÁ Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Osona Vic Ripoll Ripollès Figueres Alt Empordà Garrotxa Girona Catalunya España Lejarza Madrid España Lliurona Berga Berguedà Bracons Llers

    La MAT, el principi de la fi | 02-08-2009 - 07:36:00 GMT 1 #

  7. Territori i connexions elèctriques, per JORDI NAVARRO, GIRONA (GIRONÈS) :

    En un article d'opinió el senyor Miquel Fañanàs expressava la seva preocupació per l'estat de les infraestructures elèctriques i reclamava que les obres de construcció de la famosa MAT es fessin amb la màxima immediatesa i celeritat. Tanmateix, és evident que el senyor Fañanàs obviava aspectes cabdals i que la informació que donava era parcial i fins i tot manipulada. Que la xarxa de distribució de les comarques gironines és precària i insuficient és una realitat, però que això se solucioni amb una injecció milionària de volts és com a mínim qüestionable. La producció, transport i distribució d'energia elèctrica està actualment en mans de monopolis privats i el tractament que les grans empreses fan d'un recurs necessari com l'electricitat és purament comercial, en termes de benefici. Des del meu punt de vista el que necessitem és un canvi de model energètic, apostar per la descentralització, per l'estalvi, la gestió de la demanda i la modernització de la xarxa de distribució, actualment en mans de les grans companyies, que han passat literalment de mantenir-les i modernitzar-les.

    La MAT no solucionarà res, al contrari, destruirà (ja ha destruït) paisatge, territori, patrimoni... i hipotecarà el futur de moltes persones. Això sí, les grans companyies faran l'agost mentre que els usuaris continuarem putejats com sempre. I mentrestant, intel·lectuals afins al règim i polítics maldestres i panxacontents van fent la viu-viu.

    Territori i connexions elèctriques | 19-08-2009 - 08:01:18 GMT 1 #

  8. MAT, silenci dels anyells, per FRANCES XAVIER QUER, ALCALDE DE CRESPIÀ, PRESIDENT DE L'ASSOCIACIÓ DE MUNICIPIS MAT (AMMAT), CRESPIÀ (PLA DE L'ESTANY GIRONA) :

    Moltes veus intenten fer-se sentir per explicar o proposar el que creuen que cal o convé més per al futur de les nostres contrades, que no deixa de ser el llegat que deixarem als nostres descendents.

    Moltes també resten en silenci, massa. Sigui per comoditat, ignorància o imposició, els silencis són cada dia més profunds.

    El soterrament de la MAT por esdevenir un fet històric, innovador i fins i tot revolucionari per a la clàssica concepció de les infraestructures elèctriques, i també, en la manera de concebre en el futur qualsevol infraestructura.

    Però, per aconseguir aquest punt de transcendència que pot significar el soterrament d'una infraestructura com la MAT, cal que moltes veus es facin sentir. No n'hi ha prou amb la dels alcaldes, la dels ciutadans afectats, la dels col·lectius més proteccionistes amb l'entorn, o la dels col·lectius que ja demanen aquest canvi.

    Queda tot un munt de veus per escoltar, i al final seran aquestes veus, o el seu silenci, el que convertirà o no el soterrament de la MAT en un fet històricament transcendent.
    ---
    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya

    MAT, silenci dels anyells | 25-08-2009 - 07:51:56 GMT 1 #

  9. Canet d’Adri, racons amenaçats per la MAT

    I CAMINADA POPULAR
    pel municipi de Canet d’Adri

    A partir de les 8 del matí, inscripcions i sortida des
    del Pavelló municipal

    “Anima’t! Vine a conèixer els bells racons amenaçats per la MAT que ofereix Canet d’Adri. Una passejada per diferents masies emblemàtiques del municipi, pel Volcà del Puig d’Adri i pel peu de la serra de Rocacorba amb magnífiques vistes panoràmiques”

    RUTA CURTA
    DISTÀNCIA: 7,5 Km. DURADA: 1 hora i 45 min. AVITUALLAMENT: 1 (La Vidella) LLOCS D’INTERÉS: El Puig d’Adri

    RUTA MITJA

    DISTÀNCIA: 12 Km. DURADA: 2 hores i 45 min. AVITUALLAMENT: 1 (La Vidella) LLOCS D’INTERÉS: El Puig d’Adri El Clot d’Adri

    RUTA LLARGA

    DISTÀNCIA: 18 Km. DURADA: 4 hores. AVITUALLAMENT: 1 (La Vidella)
    1 (Can Pararols)

    LLOCS D’INTERÉS: El Puig d’Adri, Costa de l’Uvera, La Cadalt/ Foleià, Pla de Vilarrassa

    PREU : 5 € / persona (inclou esmorzar + avituallament/s)

    Es recomana inscriure’s amb antelació, trucant al 622 616 779 ó bé enviant un e-mail a
    (especificar nom i cognoms, adreça i edat)

    Organitza: A.L.A.R.M.A.T Afectats del Llemena al Revardit per la M.A.T. (Molt Alta Tensió)

    Canet d’Adri, racons amenaçats per la MAT | 30-08-2009 - 04:54:01 GMT 1 #

  10. AMMAT: un potencial que s'ha d'aprofitar, per JOAN MARTÍ :

    Arran de la possibilitat de construcció d'una nova línia de transport elèctric de molt alta tensió (MAT) per les comarques gironines i barcelonines, la societat civil es va organitzar, ja fa anys, de diferents maneres. Però, el que no havia passat mai és que un conjunt de municipis afectats –o no– pel traçat de la línia es constituïssin legalment en plataforma: l'AMMAT. I tampoc que les dues plataformes de cada costat de la ratlla (ací AMMAT i Plataforma No a la MAT, i al Nord, Sydecco i T.H.T) lluitessin plegades i es reunissin dos cops al municipi del Pertús per signar dos manifestos conjunts. Mai fins ara, en cap lluita social no s'havien reunit les plataformes cíviques i les d'alcaldes, que apleguen més de 250 ajuntaments, amb els seus corresponents regidors (més de 2.200). Lògicament, aquesta estreta relació s'ha afermat amb el pas del temps per mitjà de xerrades, rodes de premsa, manifestacions, etc., com també amb l'ús de la nostra llengua a Catalunya Nord, fet no gaire ben vist a París ni a Madrid.

    L'AMMAT es va constituir seguint un model i projecte molt semblant al ja existent a Catalunya Nord, amb uns estatuts i uns principis que estableixen que cap Ajuntament no pot negociar amb l'Administració de manera separada dels altres. L'únic interlocutor, doncs, és el Sydecco en el cas del Nord o, en el cas nostre, l'AMMAT. Amb això es volia evitar el «divideix i guanyaràs», molt utilitzat pels dos estats. A Catalunya Nord, amb un debat seriós previ, els elegits –independentment del seus respectius partits– es varen pronunciar i van signar que la línia no passaria en aeri de cap de les maneres: no s'instal·laria cap torre. Aleshores és quan va sorgir la solució Monti, això és, soterrar-la i oferir compensacions al territori, i pagar-la, en part, amb fons europeus.

    En les nostres terres, el primer tram –Sentmenat-Bescanó– es va posar a licitació fa molts anys, quan encara l'AMMAT no estava constituïda. Les plataformes civils ja vàrem avisar que es fragmentava el projecte en tres trams i que això era il·legal. Ni la Generalitat ni el govern de Madrid ens varen fer cas, de manera que ho vàrem portar a la via judicial. Més tard l'AMMAT es va incorporar a aquest procés, i ara estem pendents de la sentència del Tribunal Suprem de Madrid. També hem dut la qüestió de la fragmentació i altres irregularitats flagrants al Síndic de Greuges –cal recordar els seus dos dossiers sencers– i a la CE. Hem estat presents en diverses fases de la tramitació del projecte, amb actes i manifestacions; recordem especialment la lamentable pantomima de la signatura dels propietaris en un famós camió, per unes compensacions ridícules, amb l'estricta protecció dels Mossos. Ara ja s'està treballant en aquest tram, però potser, si guanyem el plet hauran de desfer la feina feta...

    En el segon tram –Bescanó a Santa Llogaia i el brancal de Sant Hilari fins a la subestació de Riudarenes– el procés administratiu ja es va iniciar amb l'AMMAT constituïda. Per això, ja molt abans del projecte, es demanaven dades oficials, justificació del projecte i alternatives, és a dir un debat seriós, públic, científic, com el que es va fer a Catalunya Nord. Però aquí, no hi ha hagut debat, ni diàleg, ni transparència. Es va presentar un projecte del tram amb torres aèries, però les plataformes i la societat civil vàrem presentar més de 7.000 al·legacions.

    L'AMMAT en tot moment ha volgut dialogar; si ens la imposen –diuen ells– acceptem parlar per minimitzar els danys del projecte i tenir els mateixos drets uns pobles que els altres en el territori català. Així, proposen aprofitar el corredor d'infraestructures per fer el soterrament de la línia. A Catalunya Nord això ho han aconseguit per a tot el recorregut al seu territori, i aquí, per què nosaltres no? Hi veiem diverses raons, però n'hi ha una per damunt de les altres. Al Nord, tots els ajuntaments van junts, independentment de les consignes dels seus respectius partits. Els alcaldes tenen el deure de defensar la seva gent i el seu territori, i en cap moment se sotmeten a decisions de més alt nivell. Els polítics «professionals» han d'estar al costat dels alcaldes del territori. Si ací l'AMMAT convoqués una manifestació per defensar el soterrament amb els mateixos drets que ho han fet a Catalunya Nord, m'agradaria veure quina posició agafaria cada partit. Seria la prova més visible de qui vol realment el soterrament, i la societat civil podria veure que per primera vegada els alcaldes que estan al costat del veïns, del seu poble.

    Tècnicament i econòmicament, el soterrament és possible. Ho avalen els debats i estudis encarregats per la mateixa AMMAT, el CILMA, la Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Girona i el treball excel·lent del professor d'economia Dr. Josep Vergés. Tot aquest treball, però, ha estat menyspreat per les altes institucions. Als alcaldes elegits democràticament, els han tractat amb tan poca consideració, que quan pugem a parlar amb els nostres germans del Nord s'estiren els cabells al veure aquests comportaments (allà ja no el Sydecco, sinó la T.H.T rep diners del mateix Estat per fer la seva feina). Els alcaldes tenen més força que no es creuen, però han de deixar de banda les decisions de «més amunt» dels partits. Són ells els únics que poden i han de defensar el territori. O ara, o demà serà massa tard. Després solen venir els remordiments, o les justificacions per no haver actuat en el moment adequat.

    ---
    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya

    AMMAT: un potencial que s´\'ha d´aprofitar | 04-09-2009 - 07:25:34 GMT 1 #

  11. Aerogeneradors Gamesa :

    La plataforma ecologista Salvem l'Empordà ha iniciat una recollida de signatures en contra del projecte de l'empresa Gamesa, que preveu instal·lar fins a 64 aerogeneradors de 184 metres d'alçada a 32 municipis de la comarca. Els membres de Salvem asseguren que el projecte suposarà la "destrucció del paisatge i una transformació radical del territori". Per aquest motiu, han iniciat una campanya de protesta que, a banda de les firmes, es farà poble a poble explicant què suposarà la proposta i les conseqüències que tindrà. Per tal de mostrar-ho, l'entitat ha elaborat uns pòsters de cada municipi on es compara la dimensió dels molins amb la de les seves esglésies.
    "Darrere d'aquest projecte s'amaguen interessos econòmics, ja que l'energia que produeixin aquests aerogeneradors no servirà per ser consumida per la població, sinó que s'abocarà a la subestació elèctrica de la MAT en una xarxa de transport", assegura la portaveu de Salvem, Montse Pascual. Amb l'objectiu d'aturar el projecte, que han qualificat de "macrocentral eòlica" i que es troba en una fase molt inicial, han engegat la campanya de recollida de signatures i de xerrades als 32 municipis afectats per exposar-los els efectes que tindrà.
    Segons han explicat els membres de l'entitat ecologista, l'empresa ha projectat instal·lar 64 aerogeneradors en terrenys d'alt valor agrícola i propers a espais naturals protegits, com per exemple l'Albera, els Aiguamolls i la Garriga, amb una alçada de 184 metres, que implicarien, a més a més, obrir rases quilomètriques per soterrar les línies elèctriques de 30 kW fins a la subestació elèctrica de Santa Llogaia d'Àlguema. L'ocupació seria de 70.000 metres quadrats de sòl agrícola.

    Aerogeneradors Gamesa | 05-09-2009 - 07:31:40 GMT 1 #

  12. Gamesa Energia S.A.

    Núm. 13154 AJUNTAMENT DE LLERS (BOP de Girona núm. 172 - 7 de setembre de 2009)

    Edicte sobre informació pública d’un
    projecte d’actuació específica en sòl no
    urbanitzable
    La Junta de Govern Local de la Corporació
    reunida en la sessió ordinària de data 16 de
    gener de 2009 va acordar sotmetre a informació
    pública per termini d’un mes, el projecte
    presentat a instància de la mercantil Gamesa
    Energia, S.A., a fi d’iniciar el procediment
    d’aprovació de projectes d’actuacions específiques
    d’interès públic en sòl no urbanitzable,
    per instal·lació d’una torre de mesura de vent
    al polígon número 7, parcel·la número 122 al
    terme municipal de Llers.
    Es dóna publicitat mitjançant edicte al BOP, en
    un dels diaris de premsa periòdica de més
    divulgació de l’àmbit municipal i al tauler
    d’anuncis de la Corporació.
    Llers, 21 d’agost de 2009
    Carles Fortiana Costa
    Alcalde

    Gamesa Energia S.A. | 07-09-2009 - 08:31:30 GMT 1 #

  13. LA GRAN FOTESA. per FÈLIX PUJOL :

    És probable que a partir de finals de l'any que ve ja no tinguem l'amenaça de grans parcs eòlics a l'Alt Empordà, sinó que, gràcies a Gamesa, tinguem miniparcs eòlics amb només dos aerogeneradors -molins- per municipi.
    Que siguin 32 els pobles afectats, com és fàcil comprendre, és una fotesa. I que els molins tinguin 180 metres d'alçada -visibles a quilòmetres de distància-, com si fossin dits alçats al cel per agrair el favor, és també una fotesa. Com ho és que els parcs necessitin centrals d'altra mena que subministrin l'energia imprescindible per estabilitzar la producció eòlica quan no hi hagi vent o n'hi hagi massa, ja que ambdues possibilitats l'afecten negativament; o que el cablejat necessari per transportar l'energia sigui quatre vegades més gruixut; o la destrucció provocada per la mateixa instal·lació de molins de 180 metres. També és una fotesa el soroll de les aspes en girar o l'impacte psicològic de l'efecte discoteca -ombra, llum, ombra, llum-, que afecta les persones que viuen a prop. I fotesa és -entre moltes més- la modificació dels hàbits o la mort de les aus migratòries per l'impacte de les aspes, per més que la UE s'entesti a sancionar Espanya per no protegir-les. I fotesa és, i de les grosses, recórrer per qualsevol carretera els més de 1300 km2 de l'Alt Empordà, sense deixar de veure quasi constantment els aerogeneradors, que et persegueixen com un malson.
    Sí, per fi el nostre Empordà ja no corre perill i seguirà essent aquell paradís que cantaren Maragall, Fages de Climent o Pla. La plana riallera seguirà sense grans parcs eòlics. Ara, i per gentilesa de Gamesa, només n'hi haurà un, de parc: l'Alt Empordà. La gran fotesa.

    LA GRAN FOTESA | 07-09-2009 - 08:56:17 GMT 1 #

  14. Gamesa suministrará 26 aerogeneradores a Eufer e instalará 52 nuevos mw :

    Gamesa Corporación Tecnológica ha firmado dos nuevos contratos con la sociedad Enel Unión Fenosa Renovables, Eufer, para el suministro de 26 aerogeneradores modelo Gamesa G87-2.0 MW, lo que supondrá la instalación de una potencia total de 52 MW, informó hoy la compañía a la Comisión Nacional del Mercado de Valores (CNMV).

    Las turbinas eólicas contratadas están destinadas a los parques eólicos Valdemaría y La Espina, ubicados en las provincias de Zamora y León, respectivamente. Estos acuerdos incluyen el suministro de los aerogeneradores, su instalación y puesta en marcha, así como su operación y mantenimiento.

    Gamesa suministrará 26 aerogeneradores a Eufer e instalará 52 nuevos mw | 07-09-2009 - 09:39:44 GMT 1 #

  15. Quina energia volem?, per Rafael Fernández, Figueres :

    Tindrem molins de vent a l'Empordà i encara no els han plantat que ja han sortit centenars de Quixots a lluitar contra aquests gegants imaginaris que destruiran la nostra terra...
    A veure, perquè no ho tinc clar jo. Què volem? i, sobretot, què no volem?
    El discurs de l'energia em sembla un discurs passat de moda, estúpid. I no vull que de les meves paraules se'n pogués extreure que sigui un fervent defensor de cap molí, molinet o molinàs.
    El que intento és ser pragmàtic i pràctic. Aquest discurs l'havíem d'haver fet fa molts anys, quan l'Emporda, la Costa Brava i tot el territori en general només pensava calerons i rajola, en voler ser més que només un lloc de cap de setmana per als senyors de ciutat i en voler participar més de la vida en general. Així, vam voler portar empreses i gent, vam voler més bones comunicacions, i més gent, vam voler zones residencials per allò de l'estatus, vam voler més trens, més instituts i universitats, hospitals i tantes altres coses... entre elles els aires condicionats, les calefaccions centralitzades... els cotxes de luxe... els jardins amb gespa i piscina. I tot això té un preu molt alt: requereix energia no només fer-ho anar, sinó per mantenir-ho, i si no entrem en raó pitjor per a nosaltres perquè demà posarem l'aire i no funcionarà, voldrem una cervesa i estarà calenta, ens quedarem sense llum... i sense llum no sabem viure ni volem viure. És molt fàcil parlar per parlar sense assumir que el que tenim no ens permet massa exercicis demagògics... o molins, o plaques solars o el que sigui, però que sigui ja... jo la cervesa també la vull ben freda... i de pous de glaç fa molts anys que no n'hi ha...

    Quina energia volem? | 10-09-2009 - 07:18:39 GMT 1 #

  16. La Cambra de Comerç de Girona veu «inadmissible» el fort increment de preus de l'electricitat a les empreses :

    «En un context econòmic com l'actual és inadmissible l'increment dels preus de l'energia elèctrica que estan patint les empreses», segons va destacar ahir el president de la Cambra de Comerç de Girona, Domènec Espadalé. Aquests increments es calculen entre el 30 i el 140% en relació amb l'any passat, segons el període analitzat. Aquest va ser un dels punts que es van exposar en el ple de la Cambra i es va anunciar que es presentarà un informe als òrgans competents de l'administració.

    La Cambra ha manifestat la seva preocupació per aquest increment de tarifes i considera que «el govern està contrarestant amb l'augment de taxes la baixa de preus de les comercialitzadores per efecte del lliure mercat i la baixada del preu del petroli». El president de la Cambra va explicar que es redactarà un informe en què es deixarà constància de l'efecte perjudicial sobre la competitivitat de les empreses que té aquest increment de tarifes. Aquest informe es vol fer arribar als òrgans competents de les administracions de l'Estat espanyol i la Generalitat, i també al Consell General de Cambres de Catalunya i al Consell Superior de Cambres perquè en tinguin coneixement.

    En relació amb el sector elèctric, la Cambra de Comerç de Girona també va anunciar que es portarà a terme un estudi per analitzar de manera detallada les seves característiques a les comarques gironines, amb l'objectiu de fer una diagnosi de la situació actual del balanç entre oferta i demanda elèctrica en aquesta demarcació i saber exactament quines mancances hi ha. Hi haurà una part de l'estudi en què es farà referència a les energies renovables, amb el futur de cada tecnologia a mitjà i a llarg termini, i propostes concretes de possibles projectes. La previsió és que aquest estudi s'elabori en un termini de sis mesos.

    Propostes davant la crisi

    Pel que fa al context econòmic actual, en el ple de la Cambra es va fer difusió d'un estudi que inclou les perspectives econòmiques i algunes propostes per sortir de la crisi. En aquest estudi, en què es fan previsions de la Cambra de Comerç de Barcelona, es manté que la pitjor recessió ja ha passat, tot i que la situació econòmica continua sent «molt negativa i calen actuacions decidides». Pel conjunt de l'any es preveu una caiguda del PIB català del 4%, sis dècimes superior a la prevista a l'abril. Pel que fa a les dificultats de finançament, es manté que «s'han reduït, tot i que encara són elevades».

    Entre altres temes, en el ple també es va informar sobre un conveni per a la promoció i difusió d'espais singulars i oferta congressual, que s'ha signat amb la Fundació Girona, Universitat i Futur.

    La Cambra també es va definir sobre el nou macrocomplex de tractament de residus de Campdorà. Segons es va indicar, es considera necessària aquesta construcció i s'ha de fer «amb projecció de futur». També es considera necessari que «l'impacte visual de la nova planta sigui el menor possible i que els veïns afectats siguin compensats pels possibles perjudicis i molèsties» i que «el projecte faci una aposta clara i decidida pel reciclatge».

    MÒNICA CABRUJA

    La Cambra de Comerç de Girona veu «inadmissible» el fort increment de preus de l\'electricitat a les empreses | 25-09-2009 - 12:45:48 GMT 1 #

  17. La liberalización eléctrica no ha traído los esperados descuentos en los recibos de la luz, por DAVID ROJO :

    Junto a la factura de la luz de julio usted habrá recibido una carta explicándole que se iniciaba la liberalización eléctrica. Entonces, antes de verano, habrá leído muchas noticias sobre el tema; quejas de las asociaciones de consumidores y aclaraciones del Ministerio de Industria. Pero, tres meses después, usted ya lo habrá olvidado ante la evidencia de que nada ha cambiado para el cliente doméstico.

    Con casi 25 millones de clientes, la nueva Tarifa de Último Recurso (TUR) difiere muy poco de la tarifa integral que había antes. La práctica totalidad de los hogares tienen contratados menos de 10 kW de potencia y, por tanto, pueden acogerse a esta modalidad, lo que frena el interés de las comercializadoras.

    Además, el proceso iniciado el 1 de julio sí que lanzó a muchas pymes (pequeñas y medianas empresas), de más de 10 kW de potencia instalados, al mercado libre. Es a ellas a quien se están dirigiendo las ofertas.

    También sucede, como señalan desde E-ON, que el precio de la electricidad en España sigue por debajo del coste: Gobierno y eléctricas pactaron en mayo saldar los 14.000 millones de deuda acumulada desde el año 2000 y fijar a partir de 2013 precios por encima de los costes. Será a partir de entonces cuando se incrementen los márgenes de descuento. Por eso, las ofertas actuales están vinculadas a otros servicios como el gas.

    Poder comparar

    Si las grandes eléctricas tienen sus problemas, las pequeñas también tienen los suyos. El listado de comercializadoras que acompañaba aquella factura de julio incluía muchas pequeñas empresas de carácter local, que sólo tienen capacidad para cubrir su entorno: Electracomercial Centelles, que surte al 99% de los vecinos de este municipio, según sus propios datos, ha podido hacer valer su servicio "más rápido y más cercano". Es un modelo de negocio limitado en su crecimiento.

    Industria defiende que la liberalización, una exigencia de la UE, traerá "mayor competencia", lo que "es sinónimo de precios competitivos (ajustados a los costes) e incremento de las calidades del servicio (ofertas personalizadas y adaptadas a las necesidades del consumidor)". Pero, como se ha visto, por ahora no ha tenido un gran impacto.

    El Ministerio, con todo, cree que "será a finales de otoño o principios del año que viene cuando se empezarán a ver resultados más significativos".

    Para entonces ya estará en marcha una web de la Comisión Nacional de Energía para poder comparar los precios que ofrecen las distintas comercializadoras en lugar de tener que acudir a cada una de ellas.

    Un portal similar al que ya existe para el carburante y que se prevé que ya funcione a finales de noviembre. Pero "las compañías arrastran los pies" para dar datos de tarifas, se quejan desde la CNE.

    El precio regulado y las ofertas

    Tarifa de último recurso

    Sin discriminación horaria. Potencia = 1,675202 1/kW; Consumo = 0,114730 1/kWh.
    Con discriminación horaria. Potencia = 1,675202 1/kW; Consumo hora punta = 0,137362 1/kWh; Consumo valle = 0,060976 1/kWh.
    E-on

    Sin ofertas. Para el mercado doméstico (menos de 10 kW de potencia) no tiene ninguna oferta. Sólo la Tarifa de Último Recurso.
    Endesa

    Oferta dual (con calefacción). En todo el territorio nacional menos Baleares, contratando mantenimiento = durante un año, 10% descuento en consumo de gas + 3% en consumo de luz + reparaciones gratis.
    Oferta dual (sin calefacción). Contratando mantenimiento total, luz y gas = 5% de descuento en el consumo del gas durante un año.
    HC Energía

    Funciona. Contratando servicio integral conjunto = 20% en el fijo del gas + 2% en el consumo de luz.
    Descuento. Contratando luz o gas (o ambas) = 2% en el consumo.
    Iberdrola

    Plan estabilidad. La TUR + asistencia y reparación gratuita 6 meses + 2 meses gratis de protección de pagos (seguro para el gas).
    Servicio cuota fija . Precio TUR pagando todos los meses lo mismo. Compensación positiva o negativa sobre consumo en el ejercicio siguiente.
    Gas Natural (Unión Fenosa)

    Descuento. 3,5% sobre el consumo eléctrico.
    ---
    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Bassols

    La liberalización eléctrica no ha traído los esperados descuentos en los recibos de la luz | 28-09-2009 - 08:13:08 GMT 1 #

  18. Ahorra 5 céntimos cada mes - La Tarifa Social Eléctrica-
    autor: Felicià Pla i Xiberta
    Un jubilado mayor o viuda, mientras puede valerse, intenta aprovechar su pensión “medio-mileurista”, pensando, buscando, gestionando, comentando, preguntando, . . ., por todas partes, a quien puede ayudarle. Este es el trabajo más duro que hizo en su vida. En cuanto a las facturas por suministros, se dio de baja del teléfono, porque un móvil sin contrato, le basta para su alarma; se dió de baja del gas, porque con electricidad puede hacer lo mismo; no se dió de baja del agua porque ya no puede ir a buscarla a la fuente. En cuanto a la electricidad, ha desconectado el frigorífico, tiene apagado el televisor, a veces oye las “malas” noticias en un microtransistor de auricular –antes tuvo una radio-galena- no usa otros electrodomésticos –la plancha, la aspiradora, la trituradora, el micro-ondas, el horno eléctrico, . . ., todo está guardado en cajas precintadas, por si acaso; se va a la cama cuando se pone el sol, y no se levanta hasta que vuelve a lucir; en caso de emergencia tiene una linterna de leds, que funciona dándole cuerda, como a un reloj mecánico; tiene encendida una sola bombilla de potencia limitada a la necesidad –una sola bombilla de bajo consumo equivalente a 60 W de las incandescentes, como máximo- si tiene visitas de noche, . . . ; se ducha en 60 segundos –eso si, con agua caliente- lava la ropa a mano con agua fría; finalmente, se hizo frugívoro –porque, el sol cuece, el fuego quema-. Así ha podido llegar a un consumo de 240 W/día, que por 30 son 7,2 KWh/mes. Por la bondad del ministro y el sacrificio de la compañía, la factura bimensual ha pasado a mensual; esto quizá facilita el pago, pero también aumenta el estrés que produce recibir una factura más. Ahora ha ido a ver qué es esto del BONO SOCIAL. Leyó que se refería a la exención del término de potencia y que debe ser inferior a 3 kW. Como él todavía conserva el mínimo de 1,5 kW, y el importe por este concepto es de 2,64 €, su bono le puede suponer una rebaja del 2% que le permitirá ahorrar 0,0528 € 0,0528 €cada mes, poco más de una monedita que el señor ministro no recogería del suelo.
    ---
    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya

    Ahorra 5 céntimos cada mes - La Tarifa Social Eléctrica- | 05-10-2009 - 09:13:45 GMT 1 #

  19. Investiguen la seu de la patronal elèctrica :
    Els inspectors de la Comissió Nacional de Competència (CNC) van inspeccionar dijous la seu de l'Associació Espanyola de la Indústria Elèctrica a la recerca de proves de possibles pràctiques anticompetitives realitzades per les cinc elèctriques que participen en la patronal: Endesa, Iberdrola Unión Fenosa (Gas Natural), E.ON i HC. Un recurs de la patronal davant l'Audiència contra el sistema d'informació de punts de subministrament va alertar a la CNC.
    ---
    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza PrincesaLetizia

    Investiguen la seu de la patronal elèctrica | 07-11-2009 - 08:34:08 GMT 1 #

Dejar un Comentario


<a href> <em> <blockquote> <strong> <cite> <code> <ul> <li> <dl> <dt> <dd>