Comunicat sobre les actuacions del Departament de Medi Ambient a les finques publiques de Sant Grau d’Entreperes
Inda: Comunicat sobre les actuacions del Departament de Medi Ambient a les finques publiques de Sant Grau d’Entreperes.-Comunicat sobre les actuacions del Departament de Medi Ambient (Generalitat de Catalunya) a les finques publiques de Sant Grau d’Entreperes (a prop de Sadernes). Des de finals de desembre del 2008 s’està duent a terme una interventció silvícola en els boscos de propietat pública “Forest Mas Quintana i Argeles (Catàleg d’ utilitat pública 77/elenc 1011) en el municipi de Sales de Llierca (Vall del Llierca), comarca de La Garrotxa, dins de la zona PEIN de l’Alta Garrotxa. La proposta del projecte sembla ser principalment la reducció d’un presumpte perill d´incendi que porta la forest per causa d’un estat d’abandonament que dura des dels anys 1960 del segle passat. L’actuació que estan fent no correspon el que es declaren com objectius al projecte aprovat, de fet els riscos d’incendi s’incrementen com a resultat de les quantitats de brossa seca dipositada i per les cortines d’enfiladisses que pengen de les copes dels pins. Tampoc s’actua en evitació de l’erosio atès que en pendents molt pronunciades de barrancs s´ha eliminat tota la vegetació. Ni per la preservació de la biodiversitat, vist que bona part de les varietats que es recuperaven endinsades al sotabosc han estat eliminades sense els criteris que declara el projecte ni les varietats botániques que contempla la m’axima protecció legal establerta; Les especies animals no son preses en consideració pel que fa a les temporades d’aparellament i nidificacio. Amb tota probabilitat per manca de formació del personal i sobretot per desidia i incompetència dels responsables del projecte i del Departament. Aquestes son algunes de les contradiccions, que qualifiquen com a incomprensibles els objectius que declara el propi projecte; des de finals de desembre aquesta preocupació ha estat comunicada als responsables de Medi Ambient (ICV-EUiA) sense obtenir cap resposta positiva. Una actuació que hauria de ser exemplar per les finques privades de tot l’Espai Protegit del PEIN Alta Garrotxa está resultant un mala pràctica i un greuge comparatiu per tots els particulars que se sotmeten a la legalitat vigent. Us convoquem a donar suport als actes de protesta que es preveu fer de manera imminent per aturar aquest desastre. Podeu veure més informació: http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/natura/gestio_forestal/planificacio/projectes/mas_quintana_memoria.pdf Signat: veïns d'Entreperes i Agrupació Naturalista i Ecologista de la Garrotxa. ANEGx. Destrucció a mans de Medi Ambient
Meneame
del.icio.us
ARGELAGUER Juan R. Lejarza
Forests “Mas Quintana i Argelès”
Extracte: Capitulo I , per Juan R. Lejarza (Argelaguer Garrotxa Girona)
Projecte d´Ordenació Forestal de les Forests “Mas Quintana i Argelès”, CUP G-77, ELENC G-1011
Colegio de Ingenieros de Montes Visado núm. E00186 fecha 23/10/2007
Document de Planificació
Redactor del Projecte: Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Forestal Catalana S.A. Martí Rosell Ibarz Enginyer de Forests, Col.legiat: 3478
Directora del Projecte. Pere Omedes Peréz
ANTECEDENTS
Les forests 'Mas Quintana i Argalès'. van ser traspassades a la Generalitat de Catalunya pel Reial Decret 1950/1980 de 31 de juliol pel qual es van traspassar els serveis i mitjans de l'Estat en materia de conservació de la natura. Aquest traspàs va fer-se efectiu a partir del dia 1 de setembre de 1994 tal i com estableix el Reial Decret 1555/1994. de 8 de juliol. sobre l'aprovació de l'inventari definitiu de les forests de l'Estat a Catalunya i d'ampliació de mitjans traspassats a la Generalitat de Catalunya pel Reial Decret 1950/1980.. en materia de conservació de la natura.
Introducció:
Aquesta ordenació compren dues finques registrals Mas Quintana i Argelès que van ser adquiridas respectivament l'any 1969 i 1971 per l'administració forestal. Per la seva situació. colindants dins la mateixa vall i amb els mateixos accessos. es consideren una mateixa unitat de gestió. A mes en el moment de ser declarades d'utilitat pública i incloses al Catáleg d'Utilitat Pública el 9 d'abril del 1970 com a una única unitat.
Situació Administrativa:
• Terme municipal i comarca. Sales de Llierca (La Garrotxa)
• Partit Judicial. Olot
• Partit Registral. Olot
• Catàleg d'Utilitat Pública. CUP número 77 de Girona • N° Elenc. G- 1011
• Dades del Registre de la Propietat.
Propietat:
La finca Mas Quintana va ser adquirida l'any 1969 als seus antics propietaris Ramon Pujol-Galcerán Casabó i Carlos Pujol-Galcerán Casabó per part del Patrimonio Forestal del Estado. La finca Mas Argelés va ser adquirida l'any 1971 al seu antic propietari Joan Guell Girona. Les dues finques van ser traspassades des de l'Estat Espanyol a la Generalitat de Catalunya mitjangant el Reial Decret 1555/1994. de 8 de juliol. Actualment es troben inscritas al Registre de la Propietat d'Olot amb el 100% en Ple Domini amb carácter privatiu a favor de la Generalitat de Catalunya.
Límits:
La finca no está delimitada ni afitada.
En el moment de l'adquisició de les dues finques per part de l'Administració es van aixecar unes actes :d´apeo que van ser signades per alguns dels propietaris colindants. La transcripció d'aquestes actes es poden consultar als annexes d'aquest projecte.
A continuació es fa una petita descripció dels limits.
Limit Nord Amb la finca el Pulí des de la pista del Guitarriu, tres-cents metres abans del torrent. fins al tuc del Cucut. Des d'allà limitant amb la finca de l'Orri. travessa el Pla de Banyadors d'oest a est cap el torrent de l'Orri.
Limit Est Des del Torrent de l'Orri en el limit continua en direcció sud-sud est, passant per Collsabassa. a partir d'aqui limitant amb la finca de Monteià. continua per la carena cap a Coll de Jou i Puig de la Calma. Travessa el Pla de la Calma i continua per damunt dels Cingles de Monteià.
Limit Sud'. Des deis Cingles de Monteiá, colindant amb la Forest d'UP de l'Ajuntament de Tortellà per la carena i una canal que descendeix fins al cami dels Valencians. i continua uns metres per aquest cami. Des del Cami dels Valencians abans de la Creu de la Ripola el limit va a buscar el torrent de la Quintana. limitant amb Can Jou. Remonta una mica el torrent de la Quintana. limitant ja amb Les Comes. Des del Torrent de la Quintana continua per un petit torrent. fins a la pista de Mas Quintana. segueix la pista i continua per sota la pista seguint una petita cinglera. limitant ja amb la Cànova. Descendeix per la carena fins a retrobar-se amb la pista de Mas Quintana en una corba molt pronunciada ja amb limit amb la finca de Lloret. Des d'aquest punt baixa en direcció nord-oest fins al torrent el qual continua fins al riu Llierca.
Limit Oest. Remonta el riu Llierca ja fent limit amb la finca Mas Pujol fins al torrent dels Llorers el qual remunta fins que aquest es bifurca. Des d'aqui segueix en direcció est per un torrent per corba de nivell limitant ja amb la finca de Can Pentinet. Per Torrent fins a la pista i després pels marges de la quintana de Can Pentinet en direcció nord per sobre la edificació de Can Pentinet fins a la pista de Guitarriu. continuant pel marge del camp enllaçant amb la pista i per la pista limitant amb la finca del Pulí.
5. Enclavaments:
Tant a les escriptures com a les actes d'afitament no es fa referencia a cap enclavament. Pero a la finca de Mas Quintana aparentment hi ha dos enclavaments.
1. Prat a l'est de la casa de Mas Quintana.
Propietaria. Aparentment pertany a la finca de Can Pentinet.
Documentació acreditativa.
No s'ha trobat cap documentació que acrediti aquest enclau. Només existeix un escrit sense signatura. fet amb paper de la Direcció General de Medi Natural i del Servei d'Agents Rurals, en que es parla d'aquest enclau.
Superficie (segons cartografia). 7.475.2 m2
Descripción. Es un dels plans que es troben al voltant de la casa de Mas Quintana. El Pla está ocupat per prats de pastura que actualment estan encerciats per un mur de pare en part i per una tanca de fil ferro.
Limits. Al nord amb una franja d'aizines es troba uns 8 metres al sud de la pista que va de Mas Quintana a Sant Grau d'Entreperes. Est per el limit amb la fi del pla l'actual limit del pral i inici del bosc. Sud igualment pel limit amb la fi del pla, l'actual limit del pral i inici del bosc. Oest, per tanca situada abans de la fi del pla, hi ha una fita.
Referéncia cadastral
2. Sant Grau d'Entreperes.
• Propietari/a. Podria pertànyer al Bisbat.
• Documentació acreditativa. Queda esmentat a les escriptures.
• Superficie (segons escriptures). 21 áries. 81 centiáries (1 vessana)
• Descripció. Segons les escriptures. L´Iglesia de Entreperas, el Cementerio una Casita para el ermitaño con un pequeño huerto y la Casa Comunal.
• Limits. desconeguts.
Cabudes
CABUDES (ha)
CATALEG 308.60 M. Quintana +120.50 (Argelès) =429.10
CADASTRE 367.6323
REGISTRAL 308.60 M.Quintana +120.50 Argelès = 429.10
TOPOGRAFICSIGESTIO 379.5
Càrregues:
Les dues finques consten inscritas al registre de la propietat únicament amb la següent càrrega.
Al pagament. durant el plaç de cinc anys de la liquidació que en el seu cas pugui donar-se per l'impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats. que resulta de la nota al marge de la inscripció 2a (Mas Quintana) i inscripció 17a (Mas Argelès). en data de vint-i cinc de maig de mil nou-cents noranta-sis.
Aquesta càrrega és possible que ja estigui liquidada, a la documentació recollida per a la compra de la finca pero hi apareixen les següents servituds sobre la finca de Mas Quintana.
Servitud de pas en els camins de Tortellà a Bassagoda i de Sadernes a la Quintana.
Suposem que es feia referencia al Cami dels Valencians en el primer casi a la pista que ve de Guitarriu en el segon cas.
Ocupacions:
En data de redacció d'aquest projecte no s'ha trobat documentació referent a l'autorització de cap ocupació. Pero en el transcurs del inventaris s'han identificat les següents ocupacions.
• Utilització de la edificació de Mas Quintana com a vivenda.
• Canalització d'aigua per abastament de la Rectoria de Sant Grau. Aproximadament 420 metres de tub.
• Canalització d'aigua per abastament de les Comes i la Cánova.(en procés de regulació). Aproximadament 450 metres de tub.
9. Afectacions al planejament
Les finques objecte de la present ordenació estan incloses dins l'Espai d'Interés Natural de l'Alta Garrotxa (EIN) que compta amb un ens de promoció (Consorci de l'Alta Garrotxa). que agrupa 11 municipis, dos consells comarcals i la Diputació de Girona. En els espais del PEIN regeix des de la seva aprovació, la normativa establerta pel Decret 328/1992 de 14 de desembre i en l'Alta Garrotxa en particular el régim normatiu establert per les Normes especials de protecció de medi natural i del paisatge de l'Alta Garrotxa.
D'acord amb aquestes normes. tenen condició d'estrictament protegides, les especies de flora següents.
• Alliun pyrenaicum.
• Lithospermum oleifolium
• Polygala vayredae
• Ophrys catalaunica
• Erinacea anthyllis
• Euphorbia duvali
• Linum campanulatum.
Aquesta condició comporta la prohibició de la destrucció, del desarrelament i, si s'escau també de la collita i la comercialització de les especies i les seves llavors, aixi com la protecció del medi natural en qué viu aquesta flora.
Igualment tenen la condició d'estrictament protegides, les especies de fauna invertebrada següents.
• Molopidius spinicollis
• Lithobius altotyphlus
• Belisarius xambeni.
D'altra banda, aquestes finques es troben dins dels espais de la Xarxa Natura 2000.. i mes concretament. formen part de la tipologia definida com Espais de Muntanya interior en els quals hi trobem l'Espai Natural de l'Alta Garrotxa.
Les quatre finques queden caracteritzades dins la Xarxa Natura 2000 atenent als següents parámetres.
• Codi ES5120001
• Nom oficial comunitari de l'espai: Alta Garrotxa-Massis de Les Salines
• LIC (Lloc d'Importáncia Comunitaria, d'acord amb la Directiva 92/43/CEE). Si
• ZEPA (Zones d'Especial Protecció d'Aus, d'acord amb la Directiva 79/409/CEE). Si Tipología: Espais de muntanya interior
• Ambit: Terrestre
En aquesta zona hi podem trobar les següents especies incloses en l'Annex 1 de la Directiva Aus:
Àguila daurada (Aquila Chrysaetos) presència regular no nidificant
Aligot vesper (Pernis apivorus) presència regular no nidificant
Àguila marcenca (Circaetus gallicus) presència regular no nidificant
Aufrany (Neophron percnopterus) presència regular no nidificant
Trencalós (Gypaetus barbatus) presència irregular no nidificant
Voltor comú (Gyps fulvus) presència irregular no nidificant
Falcó pelegrí (Falco peregrinus) presència regular no nidificant
Blauet (Alcedo atthis) presència regular no nidifican
Enganyapastors (Caprimulgus europaeus)
Duc (Bubo bubo) presència regular no nidificant
Picot negre (Dryocopus martius) presència regular possible nidificant
Cotoliu (Lullula arborea)
Escorxador (Lanius collurio)
Tallareta cuallarga (Sylvia undata) presència regular. nidificant ocasional
Gralla de bec vermell (Pyrrhocorax pyrrhocorax) presència regular no nidifican
Situació geográfica:
La forest de Mas Quintana i Argelès (CUP 77) es troba en el municipi de Sales de Llierca (Vall del Llierca) comarca de La Garrotxa i dins l'Espai d'Interés Natural de l'Alta Garrotxa. L'accés per la cota baixa de la finca es realitza per la pista forestal que trobem a la carretera GIV-5231 des de Montagut i Oix direcció a Sadernes després del pont de Plansarenes en direcció oest. L'accés per la cota alta es realitza per la pista del Serradell que parteix des de Sadernes, al final de la GIV 5231 des de Montagut.
Orografia i relleu:
La finca de Mas Quintana i Argelès está ubicada sobre una vall orientada a l'oest. Està coronada a l'est per la Serra d'Entreperes i el Puig de la Calma i a l'oest es delimitada pel riu Llierca al qual hi tributa la riera de la Quintana que discorre pel mig de la vall. La máxima cota de la finca es de 1085m (cim de la Serra d'Entreperes) i cota mes baixa ès de 250m (riu Llierca).
Generalment trobem vessants de pendents acusadas. entre el 40 i el 50%. i creant com un circ al fons de la vall hi ha vessant de pendents superiors al 100% i espadats verticals, per sobre la carena es poc agresta de pendent suau.
Hidrologia:
El torrent de La Quintana, que discorre pel centre de la finca, es troba orientat a l'oest. Neix a Coll Sabassa. sota el Puig de la Calma. Es tributari del riu Llierca afluent del marge esquerra del curs mig del riu Fluvià (Argelaguer). Es tracta d'un torrent de 3.7 Km de recorregut i una diferencia de cota de 680m. això explica el caràcter torrencial en tot el seu tram.
A banda d'aquest torrent, part de la finca dóna aigües al torrent dels Llorers, de caracteristiques. longitud i cotes molt semblants al de la Quintana.
Les possibilitats de fenómens erosius queden limitades a una possible mala gestió de la massa forestal deixant al descobert vessants amb pendents importants.
A mes, existeixen una serie de fonts i abeuradors que formen part del patrimoni de la forest.
Clima:
L'índex d´humitat de Thomthwaite se situa entre Humit II (B2) i Humit III (B3).
Segons la classificació bioclimàtica estem davant un bioclima axeromèric. caracteritzat per l'existencia de mesos àrids i per una temperatura mitjana en el mes mes fred d'entre 0 i 15°C.
Proximo Capitulo II: l´Estat Natural de la Forests “Mas Quintana i Argelès”
---
Projecte d´Ordenació Forestal de les Forests “Mas Quintana i Argelès”, CUP G-77, ELENC G-1011 | 30-06-2009 - 17:48:30 GMT 1 #
Alta Garrotxa, Memòria meteorològica EIN :
El Consorci de l'Alta Garrotxa ha mantingut una trobada festiva amb els voluntaris que fan el seguiment i recull de les dades meterorològiques de les diferents estacions repartides per l'Espai d'Interès Natural i les zones colindants. A la trobada es va facilitar un exemplar de El temps a l'Alta Garrotxa, Memòria meteorològica 2008 de J. Zapata a cadascun dels voluntaris. Després es van comentar els fenòmens més importants del període més recent, com són l'augment de les pluges i les nevades.
---
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya
Alta Garrotxa, Memòria meteorològica EIN | 02-08-2009 - 07:03:53 GMT 1 #
Denuncien curses il·legals de tot terreny a l´Alta Garrotxa :
La copropietària de la finca de Campoliol d'Oix, Alícia Vergés, va presentar una denúncia a la prefectura dels Mossos d'Esquadra d'Olot per l'incivisme d'elements motoritzats en l'ús dels camins privats de la seva finca, de 23 hectàrees. Vergés ha apuntat que ha detectat vehicles 4x4 que circulen "com si estiguessin disputant una cursa", i ha afegit que fins i tot ha observat curses organitzades amb vehicles de suport logístic. "Quan els hem cridat l'atenció, se'ns han posat agressius", afirma.
La copropietària ha puntualitzat que ella no està en contra de cap dels col·lectius que normalment usen els camins de la seva finca. Senzillament, el que passa és que "tothom vol passar per casa meva sense entendre que és una propietat privada", assenyala. Vergés ha explicat que per la seva finca passen excursions organitzades de quads i motocicletes procedents de la Catalunya Nord sense cap mena de permís. A més, ha assenyalat que li van disparar contra el cartell que indica la propietat del camí i li van trencar un llum.
Per la seva banda, l'alcalde de Montagut i Oix, Narcís Ribas (ERC), reclama un acord supramunicipal per establir normes de circulació motoritzada a l'Alta Garrotxa.
Ribas ha indicat que l'accés a l'Alta Garrotxa està regulat pel Consorci a la zona de Sadernes. "Però com que no poden passar per Sadernes, passen per Oix, Beget, Sant Miquel de Pera, Vall de Carrera i la serra del Toix". Ribas ha apuntat la necessitat d'establir la Comissió de Circulació Motoritzada per l'espai protegit que estableix el Departament de Medi Ambient i Habitatge. Segons ell, la comissió hauria d'estar formada per membres del Consell Comarcal, les agrupacions de defensa forestal i les institucions i organismes vinculats a l'espai protegit.
MONTAGUT I OIX | XAVIER VALERI
---
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya
Denuncien curses il·legals de tot terreny a l´Alta Garrotxa | 02-08-2009 - 07:06:23 GMT 1 #
EL MONT
La muntanya
El cim del Mont, on segons la dita popular “es donen la mà la Garrotxa i l’Empordà, malgrat l’altitud limitada (1.124 m), és una de les millors mirandes de Catalunya: l’Empordà, el Pla de l’Estany, el Gironès i el Mediterrani, per una banda; per l’altra, els Pirineus i el Canigó, aquella “magnòlia immensa que en un rebrot del Pirineu se bada”, com va dir Mossèn Cinto, que n’estava enamorat. El Mont ha estat des de fa anys focus d’atracció per als excursionistes de les comarques veïnes.
El santuari
Segurament ja en èpoques anteriors al cristianisme alguns llocs de la muntanya tenien caràcter sagrat com ho fa pensar alguna toponímia menor, com el puig de Cronos, avui Rocamajor. Ja de molt antic existia una església al cim de la muntanya, encara que no en sabem les dates exactes. Sembla ser que al principi dedicada a Sant Llorenç, però quan el monestir de Sous es fa en el lloc actual, l’església del cim passa a dir-se de Santa Maria. Era regentada pels monjos. És al segle XV, just quan el monestir està en decadència, que el santuari adquireix importància.
No us oblideu de visitar la cambra on Jacint Verdaguer va fer una llarga estada i no us en dic res més, perquè ho trobareu tot al mateix santuari.
El Borró
Recull les aigües dels vessants del Bassegoda i del Mont, que aporta al Fluvià entre Besalú i Argelaguer. És una conca petita i profunda, molt tallada i típicament garrotxenca. És un rierol que va gairebé sempre sec, ja que les aigües es perden, filtrades. Una excursió interessant, però no fàcil, és seguir tot curs del Borró, llera amunt.
Monteia
A l’altra banda del Borró trobarem Monteia, una de les últimes cases actives de la zona. Una mica més amunt hi ha l’església de Sant Miquel de Monteia, romànica,vistosa, té una sola nau de volta apuntada, intercalant filades de carreus grossos i petits. A l’absis hi ha una finestra en forma de creu grega. Està construïda sobre restes d'un temple anterior.
La Calma
El cim de la Calma és un mirador extraordinari, sobretot del costat de Sadernes, però també dels Pirineus. És molt possible que el nom faci referència a la plana que hi ha als seus peus.
El pont de Llierca
El riu Llierca és el més important, per la seva conca, dels que van al Fluvià, però l’aportació d’aigües que hi fa és ben minsa, perquè, igual que el Borró, s’escolen abans d’arribar-hi. Així i tot, va merèixer que s’hi construís un pont, esvelt, que és una de les joies del municipi de Tortellà i de la Garrotxa. Encara que no se sap amb exactitud la data de la seva construcció, tenim referències de la seva existència a la segona meitat del segle XIV. La forma de l'arc que el sustenta fa pensar clarament que és d'origen romànic. S'aixeca uns 8 metres sobre el nivell de les aigües del Llierca, amb una longitud total de l'empedrat de 52 metres i una amplada exterior de 3 metres.
Aproximació Per pujar al Mont en cotxe cal prendre el trencall a Cabanelles, entre els km 50 i 51 de la carretera de Figueres a Olot, N-260. Després l'itinerari és indicat. Són 18 km de carretera estreta, apta per a cotxes i autocars fins a 20 places.
---
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya
EL MONT | 02-08-2009 - 08:06:57 GMT 1 #
Estudi de la fauna ictícola
Els tècnics del Consorci de l'Alta Garrotxa treballen en un estudi de la fauna ictícola a les rieres de l'espai d'interès natural de l'Alta Garrotxa. L'objectiu del treball és avaluar les poblacions de peixos i fer una diagnosi dels seus habitats. Així volen esbrinar la seva situació actual: composició d'espècies, distribució i estat de conservació. L'estudi pretén proposar mesures de gestió del riu, de les poblacions de peixos, de les de pesca o d'altres, que contribueixin a la preservació i millora de les poblacions íctiques.
L'Alta Garrotxa està considerada com un dels punts amb més densitat de barbs i bagres de l'Estat.
Estudi de la fauna ictícola | 12-08-2009 - 09:37:34 GMT 1 #
22/08/2009
Medi Ambient i H. contra el medi ambient i els boscos. (II)
Reunió decebedora amb Emili Santos, delegat de Medi Ambient de la Generalitat a les comarques gironines. (redacció provisional)
Una intervenció al bosc d’una finca de tots, pública, a l’Alta Garrotxa provoca una controvèrsia creixent que va tenir un episodi destacat a la reunió del passat dimecres a Olot. Es resumeixen a continuació:
.La motivació principal que es proclamava és la prevenció d’incendis forestals.
.L’estudi detecta un baix risc d’incendis en aquell bosc i les dades disponibles així ho fan constar en aquella àrea i en boscos de l’Alta Garrotxa i de característiques similars. .Es declara de manera expressa que el risc d’erosió podria ser conseqüència de treballs forestals inadequats.
.L’actuació principal és eliminació de sotabosc (gairebé total a les àrees executades), per mijtà d’estassada i selecció i tala d’arbres amb criteri contradictori amb els objectius anteriors: es deixen molts pins i molt sovint es tallen alzines i planifolis de menor risc d’incendi.
.La retenció d’humitat en temporada de calor i eixuta serà menor i l’assecada estiuenca del rebrot del sotabosc, acompanyada de reducció de la coberta arbòria incrementa i no redueix el perill d’incendi.
.Això i la destrucció d’espècies protegides com el grèvol i la pèrdua de diversitat i sostenibilitat ha alertat tècnics, científics, col•lectius ecologistes i veïns de la zona propera que des de fa mesos demanen que s’aturi l’execució del programa.
Assisteixen a la reunió el cap de Medi Ambient de la zona acompanyat d’una responsable comarcal i un de l’empresa adjudicatària, com a interlocutors un enginyer forestal del PNZV i membre de la CEDAG, un doctor en geografia coneixedor de la zona, un veí de la finca i amb anys de manteniment de bosc, pastura, canreu i horta, un llicenciat en dret i un meteoròleg i professional expert en neteja de boscos que exposem les raons i detalls de la preocupació no tan pels objectius que declara el programa com per la manera en que s’executa.
La reunió de més de tres hores admet un puntual excés de destrucció de la coberta vegetal un una àrea de forta pendent d’”uns cent metres al llarg d’una torrentera’. Però els treballs amb tota la agressivitat i controvèrsia en una finca pública, finançats pel Departament de Medi Ambient i que poden ser considerats com un greu atemptat contra el medi natural no han de ser reiniciats al quinze de setembre mentre no s’accepti una revisió rigorosa i imparcial de la seva execució i objectius.
Els sectors presents, excepció feta com és obvi, del representant de l’empresa que no reconeix cap de les queixes , la tècnica comarcal i el Sr. Emilit Santos responsable polític en nom del Govern, expressen la necessitat de suspendre el programa i sotmetre a una revisió rigorosa i imparcial la part ja executada i els objectius discordants.
Publicat per carles
---
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya
Medi Ambient i H. contra el medi ambient i els boscos | 20-09-2009 - 18:49:55 GMT 1 #