M'ho mereixo?
Manuel Trubat, Olot (Garrotxa): M'ho mereixo?.-Sóc un noi de 15 anys. Tinc el que els grans en diuen paràlisi cerebral, que no vol pas dir que tingui el cervell paralitzat. Què va! El que em passa és que sóc un noi tancat en un cos que no em fa cas: no puc coordinar els moviments per mantenir l'equilibri i caminar o fer d'altres coses que els altres nois i noies fan; com ara parlar. Ho entenc perfectament tot, sento i penso com els joves de la meva edat. Però no puc articular les paraules per expressar els pensaments, els sentiments, les emocions... Ho he de fer amb signes i amb sistemes alternatius. Suposo que a causa de ser com sóc físicament, d'anar en Aquest estiu els de Joventut de l'Ajuntament d'Olot (Garrotxa) m'han dit que no puc participar en les activitats que han programat per als joves. Els estius passats bé que hi vaig participar. Ho trobo injust. És que no tinc els mateixos drets que els altres? Bé que es fan casals i activitats per integrar els joves nouvinguts. Però per a mi, res. M'hauré de quedar sol. El pare ha buscat algun altre lloc on jo pogués participar en alguna activitat d'estiu. En va trobar una, a la Vall d'en Bas. Però hi participen pocs joves i només hi ha un monitor; i com que no sóc de la vall no n'hi posaran un altre especialment per a mi. És lògic. El que no és tan lògic és que els d'Olot, havent-me tancat les portes a les seves activitats, es neguin a pagar aquest monitor. No ho sé. No ho entenc. Fins ara pensava que m'agradaven els que defensaven la igualtat de drets i oportunitats, la no discriminació, la pau i el diàleg, la inclusió; però estic fet un embolic: els que diuen que defensen tot això són, precisament, els que em tanquen les portes. És just que m'hagi de sentir així de trist? De veritat que m'ho mereixo? 
cadira de rodes i no poder parlar, em costa molt fer amics. Sovint li explico al pare com em sento de sol. I ell intenta que faci activitats, que disfruti de la vida i que em relacioni. Però és difícil.
Meneame
del.icio.us
ARGELAGUER Juan R. Lejarza
03/07/2008 GMT 1
La Cadira-bicicleta va anar a les golfes per sempre més...
lejarza @ 19:40
Antoni Tomàs, President Agrupació Sardanista Sant Jaume de Llierca: El meu avi Mero.-El meu avi es deia BALDOMERO TOMÁS, però tothom li deia MERO, en MERO de "CAN XULIU". I el seu millor amic era en CANET, en CANET de "CAN CAL.LERI".
En l'Aplec d'enguany (XXXV Aplec de la Sardana 19 de juliol del 2008) les Cobles tocaran com a Sardana de conjunt "En MERO i en CANET" que els germans Francesc i Rafel JUANOLA de Tortellà (Vall del Llierca) varen compondre per a ells, amb la següent dedicatoria a la partitura: "A en MERO i en CANET (1951). Ofrena de l´autor als dos entranyables amics de Sant Jaume de Llierca "XULIU i CAL.LERI", com a prova d'eterna amistat". F. Juanola- R. Juanola.
D'en CANET no puc explicar massa cosa, peró d'en MERO sí, parquè era el meu avi. Sent jo petit, ell tenia uns 70 anys i jo 7, li tingueren que tallar les dues cames. El record que en tinc d'ell és assegut en una Cadira de Rodes, però sempre alegre i amb ganes de viure plenament. Era un amant de la música i especialment de les sardanes.
Quan no podíem sortir al carrer per culpa de l'escala de casa, que era molt dreta, o perquè feia mal temps, ens estàvem al menjador mirant per la finestra, cantant cançons catalanes o m'explicava les seves vivències.
De jove, em deia, va anar a treballar a Barcelona, vivint intensament la festa de la nit del dissabte. No hi va estar massa anys perquè els diumenges al matí, després de cobrar la setmanada els dissabtes a la tarda i pagar els deutes, ja no en tenia ni cinc.
Uns anys més tard, va tornar a Sant Jaume a posar seny. Es va casar i va portar, amb la seva dona, (la meva àvia FRANCISCA) durant molts anys el Cafè de "CAN TOMASET". Tanmateix, la seva principal feina era la d'encarregat a la fàbrica BRUTAU.
També em va explicar que ell i en CANET varen ajudar econòmicament als germans JUANOLA, tant en els seus estudis com quan venien a tocar al Cafè. En aquest cas, els hi donava tota la recaptació del cafè que feien mentre tocaven.
La cobla-orquestra dels germans Juanola, així com les altres orquestres quan tocaven a Sant Jaume, sempre pujaven el meu avi amb la Cadira de Rodes a dalt de l'entarimat, com un músic més.
L'any 1951 els germans Juanola (que s'havien instal.lat a Manresa) van compondre la Sardana "En MERO i en CANET" i ho varen venir a celebrar a Sant Jaume, fent un dinar a "CAN SILA".
Abans, he parlat del problema de l'escala. Era una escala recta, de 13 esglaons més alts que amples, feta el 1931. Es veu que els paletes anaven pujant sense cap indicació i, si el meu avi no els hagués aturat, encara haurien anat més amunt.
El meu pare que sempre va treballar moltes hores a la fàbrica, no hi era quasi mai quan volíem sortir amb el meu avi . Com que jo era petit, amb la meva mare no podìem baixar i pujar al meu avi per l'escala. Sort en teníem dels nostres veïns, doncs la meva mare i CATALINO YEBRA CIFUENTES o ella i en JOAN SERRA GRABULOSA el baixaven, i així el meu avi i jo podíem anar a passejar; o si era festa, anar amb els músics.
Aquest problema de l'escala el vàrem solucionar al cap d'uns anys fent una habitació pel meu avi a la part de baix de la casa, amb una porta que donava directament al carrer.
L'any 1955, el meu avi es va comprar una Cadira de Rodes, amb un manillar de bicicleta, per poder anar a les festes dels pobles veïns. La vàrem estrenar i anava perfecte.
Recordo, que, pocs mesos desprès, per la Festa Major de Argelaguer (11 de Diciembre) hi vàrem anar: ell amb la Cadira-bicicleta i jo darrera seu amb la meva. El viatge per Carretera va anar molt bé, però al entrar dins el poble d´Argelaguer, quan ja sentíem la música de les Sardanes, una roda es va ficar dins d'un forat del Carrer i la Cadira es va tombar. El meu avi va caure a terra i es va donar un cop al cap.
Amb l'ajuda de diferents persones el vàrem tornar en cotxe a casa i quan vam arribar el meu pare ens renyà molt i nosaltres vam haver de callar. La Cadira-bicicleta va anar a les golfes per sempre més. Tres anys més tard, el 1958, em vaig veure obligat a anarme'n de Sant Jaume i només venia per les festes senyalades. Era quan els músics continuaven pujant el meu avi a dalt de l'entarimat. Finalment, el dia 21 de Setembre de 1960, sant Mateu, la festa petita del poble, quan els músics tocaven les Sardanes a la Plaça, que està al costat de casa, es va morir. Ell volia que quan es moris, toquessin una Sardana i... en va tenir sis.
La Cadira-bicicleta va anar a les golfes per sempre més...
---
VALL DEL LLIERCA Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà. VALL D'HOSTOLES Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres. Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol. FLUVIÁ Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Osona Vic Ripoll Ripollès Figueres Alt Empordà Garrotxa Girona Catalunya España Lejarza Madrid España Lliurona Berga Berguedà Bracons
La Cadira-bicicleta va anar a les golfes per sempre més... | 14-06-2009 - 15:41:38 GMT 1 #
Resposta al Sr. Trubat (publicat al Punt 17/06/09, no porta firma *)
El 12 de juny, el pare de Manuel Trubat –noi que pateix paràlisi cerebral i va en cadira de rodes– es queixava en nom del seu fill de la impossibilitat d'accedir a les activitats d'estiu. L'Ajuntament d'Olot vol fer saber que:
En cap moment no s'ha dit que aquest noi no pogués participar en les activitats d'estiu. El que sí s'ha fet és informar el pare de l'activitat especialment indicada per a joves amb alguna discapacitat, cosa que aquest no ha acceptat. S'ha informat el pare que un camp de treball que es fa a Batet de la Serra, en una zona de difícil accés, no és l'activitat més adequada per a un noi que va en cadira de rodes; no podria ni accedir al lloc i menys participar-hi amb la resta de joves. No podria fer de paleta, pintor, jardiner, etcètera, que són les tasques a fer. Els tècnics van informar el pare que era l'activitat menys adequada per treballar la integració del jove.
El jove està matriculat al casal de natació per a joves de fins a 14 anys. No només s'ha fet una excepció per tal que el jove, de més de 15 anys, pugui participar-hi, sinó que –com s'ha fet els darrers anys– s'ha contractat un monitor de reforç per atendre'l. També se l'ha becat amb un 75% de l'import de la quota.
És voluntat de l'Ajuntament poder integrar al màxim els joves amb discapacitats a les activitats que sigui possible, però procurant que no comporti l'efecte contrari en la persona. Sempre que els professionals han considerat que es pot fer un treball d'integració positiu, s'ha procurat que aquests nens i nenes participessin en les activitats generals. L'Ajuntament ha estat treballant des de fa anys amb el Patronat Joan Sellas Cardelús per poder oferir un casal a infants i joves amb discapacitat amb la voluntat que puguin gaudir d'activitats com la resta, i juntament amb l'associació Crisàlide, organitza cada any un curs de formació monogràfic sobre inclusió de nens amb discapacitats en activitats de lleure per als monitors que treballen a l'estiu.
---
* Suposo serà l´Ajuntament d´Olot (Garrotxa)
Resposta al Sr. Trubat | 17-06-2009 - 07:22:05 GMT 1 #