Un futur per a la Garrotxa
David Gimeno, Educador ambiental: Un futur per a la Garrotxa.-La variant d'Olot es presenta ocultant quina solució hi haurà a les Preses o la continuïtat de la N-260 per Bianya, es planteja desdoblada —una autovia-, i amb un impacte paisatgístic important a la millor plana agrícola d'Olot —el pla de Sant Andreu-, a la zona de Cudella prop del Parc de Pedra Tosca i la Via Verda, i a la plana d'en Bas. És vergonyós que se'ns presenti un projecte fraccionat, menyspreant els ciutadans i hipotecant el territori. Exigim saber-ne la continuïtat: sense això, la proposta de variant a Olot és paper mullat.
Fer-la de dos carrils. en cada sentit per raons de seguretat o rapidesa? Alguns creiem que no: tan segurs estem que es col.lapsarà? I si ho fa, quin serà el motiu? Sempre hem de circular amb cotxes d'un sol passatger? A 100 km/h? Els camions en trànsit des de la Jonquera o cap a la Jonquera han de poder passar per aquí? Si no posem límits a aquests fluxos, fins i tot una autovia se'ns farà petita. Una variant d'un sol carril per sentit no és poca cosa: descongestionarà les Preses i Olot. val menys diners, afecta menys el territori, posa límits més clars a l'excés de vehicles, i es poden aplicar mesures per evitar-ne el col.lapse. Això sí, fem-ho entre tots.
La mobilitat és una peça clau de la societat actual, però cal la creació de més transport públic i millor, connectant polígons i pobles, cal educar a l'escola i als centres de treball, pactant amb el món empresarial, promovent incentius —com a altres països- per tal que els treballadors usem uns autobusos eficients o compartim els nostres cotxes entre més ocupants, cal crear una xarxa de carrils-bici i pacificar el trànsit per donar confiança als usuaris que ara no agafen la bici per por, cal una discriminaciò positiva —afavorir la mobilitat deis vehicles compartits i el transport públic i restringir-la més als vehicles amb un sol passatger-, cal potenciar la proximitat laboral, el teletreball ... No són idees nostres, ni noves: és la mobilitat que promouen els urbanistes i planificadors del nostre segle arreu del món occidental.
Una de les poques ciutats de més de 30.000 habitants a Catalunya sense tren?: Olot. El tren és menys impactant, més eficient energèticament i una alternativa real al transport de viatgers i mercaderies. El desdoblament de la línia Torelló-Barcelona i la connexió ferroviària d'Olot via Besalú i Banyoles amb Girona serà real d'aquí a pocs anys si des d'ara ho demanem amb fermesa, però si ocupem tant de territori amb autovies, si ens gastem uns diners que no tenim —els governs s'endeuten, nosaltres ho paguem- si apostem tant cegament pel cotxe i el camió, el tren trigarà molt a arribar, i amb ell una oportunitat de construir un país menys deteriorat ambientalment, de donar opcions eficients a la gent que s'ha de desplaçar sovint -tinguin o no vehicle propi-, i al transport de mercaderies. Cal consensuar la traça d'aquest tren, parlar amb tots els pobles al llarg de la seva futura via i treballar amb el suport del Pla de l'Estany. Tenim l'oportunitat de construir unes comunicacions més acords amb les necessitats reals del territori, però si bé alguns dirigents polítics són sensibles a aquesta opció, no s'està posant fil a l'agulla.
Els que ens oposàvem a Bracons amb alternatives plausibles hem hagut d'acceptar, per imposició, aquella infraestructura.
Alhora, estem cedint quan acceptem una variant a Olot, però no per qualsevol lloc ni de qualsevol mida. Els "ecologistes" no enyorem 1'Arcadia -la vida "pastoril"-, com insinuava algú -amb certa acritud, jo diría que menyspreu- fa unes setmanes en la premsa local. Potser dolgut per entendre que algú posava a tots els polítics en el mateix sac, aquest senyor va caure en el mateix error. Però no tots els "ecologistes" som iguals. Alguns pensem que el desenvolupament humà no se subordina al creixement econòmic —si bé no l'ignora-, per bé que cerca un major equilibri que 1'actual entre la comunitat i el conjunt. de la biosfera. Nosaltres no neguem la realitat que ens ha tocat viure, però tenim -com a mínim- el mateix dret que aquell articulista i que el lector d'aquest diari a habitar aquí, i a defensar un model.
Encara no tenim variant; els qui volen una autovia, els qui proposen una traça —ostensiblement millorable- i sense saber o dir els enllaços, estan disposats a parlar clar? A considerar altres opcions de futur? Estan disposats com nosaltres, a cedir?
Meneame
del.icio.us
ARGELAGUER Juan R. Lejarza
Els resultats de les eleccions europees 2009 a Argelaguer
Argelaguer Escrutat: 100.00%
ERC 38(27,14%)
CiU 34(24,29%)
PSC (PSC-PSOE)31(22,14%)
PP 10(7,14%)
ICV-EUìA 7(5,00%)
Altres 9(6,42%)
Resultats escrutats a les eleccions al Parlament Europeu celebrades a Argelaguer el 7 juny del 2009:
Cens 333
Vots 144 (43,24%)
Abstenció 189 (56,76%)
Nuls 4
Blancs 11
VALL DEL LLIERCA Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà. VALL D'HOSTOLES Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres. Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol. FLUVIÁ Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Osona Vic Ripoll Ripollès Figueres Alt Empordà Garrotxa Girona Catalunya España Lejarza Madrid España Lliurona Berga Berguedà Bracons
Els resultats de les eleccions europees 2009 a Argelaguer | 10-06-2009 - 05:57:56 GMT 1 #
Hem guanyat les eleccions i perdut les il·lusions, per RAMON FEIXAS, SANT ESTEVE D'EN BAS (GARROTXA) :
Encara que als mitjans de comunicació proclamin que el PP ha guanyat les eleccions i que aquest partit ocupi els escons i prengui decisions per nosaltres, en realitat, amb el recompte a la mà, hem guanyat nosaltres i per majoria absoluta. A més haurem de sentir que no tenim dret a res per no haver votat. No tenim representants escollits per nosaltres perquè els que hi ha creiem que no fan el que han de fer. És evident que enmig d'aquesta cursa desenfrenada pel poder, els que hi pugui haver que hi participin amb ànims d'aportar la seva capacitat vers una societat millor passen desapercebuts, i la gran majoria d'ells no vegin possibilitat de ficar-se en un àmbit on els esperen per devorar-los, i es queden a casa. És evident que les masses dels mítings no són pas més que els que no hi anem. En una autèntica democràcia no hauria de fer plantejar un gir en els que manen, sabent que manen per tots i només els volen una minoria? Poden presentar la nostra postura com a poc col·laboradora, però som la majoria i no ens fan falta líders que ens indiquin qui hem de votar. En tot cas ho fan al revés. En quina mena de democràcia estem? Comptarà per a alguna cosa el sentiment de la majoria? Som els que no fem les lleis els responsables que no funcionin? Ja sabem que si algun polític ens escolta perdrà el tren en la seva carrera, el seu lideratge, mentre la majoria no tenim representants i els líders arrasaran tot allò que trobin pel camí.
Hem guanyat les eleccions i perdut les il·lusions | 10-06-2009 - 06:06:26 GMT 1 #
Quina vergonya!, per Àngela Ferrer i Mató, Girona :
«S´ha d´anar a votar!», ens deien els futurs diputats europeus. L´abstenció ha estat més alta que mai. Algú se n´estranya? Aquest vot que es demanava era important però el desànim de la gent era molt gran.
Hem vist la corrupció de gairebé tots els estats europeus i l´afany de lucre de tots els que ocuparan els escons europeus. Només cal repassar les dades donades pel Diari de Girona el dia 5 de juny, que ens informa que els eurodiputats passaran a cobrar de 3.121 € mensuals (Déu n´hi do!) a 7.665 €. Així qualsevol no procura ser un d´aquests privilegiats! Amb la crisi actual, el nombre d´aturats i els problemes que passen tantes famílies, trobo indecent apujar-se el sou fins a una quantitat que molta gent no cobra gairebé en un any.
Llavors es queixen que no es vagi a votar. I que consti que la indecència dels sous no és més que un exemple del que es cou entre els que ens haurien de solucionar els problemes.
Si així hem d´arranjar Europa, anem molt i molt malament.
Quina vergonya! | 10-06-2009 - 06:15:41 GMT 1 #