Fundació Príncep de Girona, segur?
Lluís Junca Pujol, Olot Garrotxa: Fundació Príncep de Girona, segur?.-Ara resulta que quatre entitats de les comarques gironines no han tingut cap més pensada que invertir els seus diners en una fundació que té per vocació estrènyer els vincles entre la Corona Espanyola i la societat gironina. En aquests temps de crisi que corren no se m´acut res més necessari i adequat que això!
Més enllà de l´operació de màrqueting per vendre la Corona Espanyola en un dels territoris que li és més hostil i del galdós provincianisme que se´n desprèn, el que més m´aclapara és que entitats tan estretament vinculades al món empreserial i productiu com la Cambra de comerç, La Caixa i Caixa Girona inverteixin diners de la seva butxaca en una fundació que, a banda de l´objectiu anterior, també vol promocionar la marca «Girona» a Espanya. I sant tornem-hi. Senyors, l´economia espanyola és i serà una de les més afectades per la crisi, i no sé si és que no se´n recorden o no se saben situar en el mapa, però els gironins tenim Europa a tocar. No seria més convenient exportar les capacitats de les nostres terres cap a economies més competitives i solvents? No hauríem de centrar els nostres esforços a ser reconeguts en els mercats europeus? Aquesta és la visió de país que tenen aquestes entitats per fomentar i dinamitzar la nostra economia, el nostre desenvolupament?
Repeteixo, més enllà de posar-se al servei de la Corona perquè els gironins ens empassem més dosis de monarquia, em sembla lamentable que els qui haurien de tenir una visió innovadora i moderna pel desenvolupament de les comarques gironines perdin el nord enlluernats per la brillantor casposa de la monarquia espanyola. Borboneo: la VII NIT DE L’EMPRESARI de la Foeg-La Patronal a Girona foto: Domenec Espadale y Verges de "Cales Yesos y Cementos de Olot" (CYCOSA) riu Lllierca, Argelaguer. President de la Presidencia Cambra de Comerç de Girona, "la Patronal de la crisi". Lejarza
Meneame
del.icio.us
ARGELAGUER Juan R. Lejarza
10/09/2007 GMT 1
El Rei Joan Carles I borboneará la Nit de l’empresari de la FOEG-Patronal a Girona
lejarza @ 14:31
El Rei Joan Carles borboneará la Nit de l’empresari de la FOEG a Girona.- El rei Joan Carles I presidirà la Nit de l’empresari organitzada per la Federació d’organitzacions Empresarials de Girona (FOEG-La Patronal). L’any passat van ser els Prínceps d’Astúries els encarregats de presidir la nit de aquesta edició el Rei. La nit de la Patronal es celebrarà dijous 13 de setembre, a la ciutat de Girona. El Rei Joan Carles té previst el 13 de Setembre inaugurar oficialment el Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona. La pròxima semana...“La Nit de l’empresari” a Girona. El borboneo empresarial de la Patronal gironina.També donant els Premis Garrotxi del Any, del Consell Comarcal de la Garrotxa i del Centre de Iniciativas turisticas de Olot.
L´edició passada Miquel Alimentació Grup, Hospital Josep Trueta de Girona, la Federació de Comerç de les comarques gironines i la Fundació Josep Pla van rebre el reconeixement a la seva trajectòria, en la VI Nit de l'Empresari de la Foeg-Patronal. Les coses de la monarquía-franquista. Preparem manifestacions per la III República. SiR Lejarza Argelaguer-Garrotxa Catalunya
El Rei Joan Carles I borboneará la Nit de l’empresari de la FOEG-Patronal a Girona | 17-03-2009 - 07:28:19 GMT 1 #
14/09/2007 GMT 1
Borboneo: He vist el Rei, ves quin remei!
lejarza @ 15:48
He vist el Rei, ves quin remei!/Salvador Garcia-Arbós: Abans d'entrar al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona, em vaig mirar els pisos del costat mateix, apuntalats per causa de diverses malalties arquitectòniques i habitats per gent pobra. D'aquí a un parell d'anys, quan s'hauran enllestit les obres del Parc Científic i Tecnològic, que el Rei va inaugurar ahir a la tarda, aquells pisos de la Creueta ja hauran estat engolits pel creixement urbanístic. I adéu trist contrast.Un càrrec més que respectable de la UdG em va filtrar que la inauguració del parc abans de tenir-lo acabat s'ha d'atribuir a una capritxada del president de la FOEG i vocal del patronat del parc, Joan Fausto Martí. Hi hauria vist la justificació perfecta per acabar de convèncer la Casa Reial perquè donés el vistiplau de l'assistència de Joan Carles al sopar de la VII Nit de l'Empresari de les Comarques Gironines. L'any passat va venir-hi el príncep de Girona, que també va voler tornar per ser en un dinar de la Cambra de Comerç.És que els empresaris són cada cop més monàrquics? És possible, però, segons alts directius de la patronal, porten personatges d'alt rang institucional perquè els interessa molta difusió dels seus actes. Creuen que l'assistència del president Montilla acaba reduïda a una plana de diari, i encara gràcies. Si ve el Rei, s'hi aboquen tots els mitjans de comunicació, fins i tot de Madrid. Vet aquí, ahir érem més d'un centenar de periodistes acreditats.A la inauguració del Parc Tecnològic, a la Creueta, hi havia qui sap les personalitats del món polític, universitari, social, cultural i empresarial; fins i tot hi vaig saludar el nostre bisbe Carles, que diumenge va fer 75 anys i que preveu viatjar aviat a Madrid per lliurar la carta al nunci en què comunica al Papa que ja ha assolit l'edat de jubilació. Vaig veure-hi el president José Montilla, l'alcaldessa de Girona, Anna Pagans; quatre consellers –Josep Huguet, Joaquim Nadal, Marina Geli i Mar Serna– i dos ministres, Joan Clos i Mercedes Cabrera, el president de la Diputació, Enric Vilert, i el representant de l'Estat a Girona, Francesc Francisco-Busquets, i el de la Generalitat, Jordi Martinoy. D'ERC, ja n'he esmentat tres, però encara n'hi havia uns quants més, entre delegats i alts càrrecs del govern. Molta gent presumia de republicà, però intentava justificar la seva assistència, com si algú els exigís explicacions per anar a veure aquest figura internacional i tan natural. «No he vingut a veure el Rei, ell ens ha vingut a veure a nosaltres», vaig sentir.Al Parc Tecnològic, Joan Carles de Borbó i Borbó no va pas dir ni piu en públic. Escortat per la rectora Anna Maria Geli, es dirigia, en petit comitè, als convidats que s'hi abocaven com noietes de club de fans.El Celler de Can Roca va servir el pica- pica a la UdG i el sopar de la FOEG a Fontajau. Encara a la UdG i ben assolellats, el Rei va tenir set i Josep Roca li va servir una copa d'aigua. El Rei va aprofitar per elogiar-lo: «Unos pinchos muy buenos.»
En el sopar dels empresaris, van parlar Fausto Martí, Pagans, Montilla i el Rei, que va fer una frase en català. Gent ben informada de la FOEG i de la UdG em va revelar que hi havien hagut cops de colze per assistir, com a mínim, a un dels dos actes que el Rei va presidir.Per fi, el Rei va parlar a Girona. Va estar a punt de no fer-ho. Ja se n'anava de l'escenari on havia repartit uns premis, que el van haver de cridar perquè reculés, perquè encara no havia acabat la feina. Havia de llegir un discurs, d'un parell de folis, al miler de convidats per la FOEG al pavelló de Fontajau.I va obrir la boca: «Molt bona nit. Mucho agradezco...» I vaig mirar la cara dels periodistes que tenia al costat: somreien com els de més enllà. Quinze segons més tard començo a sentir SMS i a rebre'n una colla: «És el millor imitador que mai he vist de Toni Albà.» I no és broma.
Durant el pica-pica a la UdG el Rei es va atrevir a agafar tres canapès a la vegada davant la sorpresa d'algun estudiant de doctorat, que va somriure en veure que era el monarca qui ho feia. El Rei va reaccionar ràpid i va explicar un consell del seu pare per justificar el fet: «Menja ara i mira de no passar gana, que no saps quan podràs tornar a fer-ho.»SiR Argelaguer-Garrotxa Llierca
Borboneo: He vist el Rei, ves quin remei! | 17-03-2009 - 07:29:32 GMT 1 #
31/08/2007 GMT 1
Borboneo empresarial
lejarza @ 19:35
Argelaguer/Garrotxa.-El rei Joan Carles presidirà la Nit de l’empresari de la FOEG a Girona. El rei Joan Carles I presidirà aquest any la Nit de l’empresari organitzada per la Federació d’organitzacions Empresarials de Girona (FOEG)., L’any passat van ser els Prínceps d’Astúries els encarregats de presidir la nit,aquesta edició el Rei .La nit de l’empresari es celebrarà dijous 13 de setembre,a la ciutat de Girona.
El Rei Joancarles té previst el 13 de Setembre inaugurarà oficialment el Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona.La pròxima setmana donarem totes les dades al Gironanoticies.com sobre els guanyadors de “La Nit de l’empresari” i els llocs que visitarà el rei Joancarles a la seva arribada a Girona.
L´edició passada Miquel Alimentació Grup, l'hospital Josep Trueta de Girona, la Federació de Comerç de les comarques gironines i la Fundació Josep Pla van rebre el reconeixement a la seva trajectòria, en la VI Nit de l'Empresari de la Foeg.
També el rei inaugurarà oficialment el Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona.Y los salarios de los trabajadores de miseria, no hay para salarios, pero, hay para Fiestas.Patronal de chorizos...
Borboneo empresarial | 17-03-2009 - 07:30:40 GMT 1 #
09/07/2007 GMT 1
S.A.R. Príncipe Felipe de Borbón: Crónicon de la revista “La Comarca de Olot”
lejarza @ 06:04
Crónicon de la revista “La Comarca de Olot” núm 1403/5 de juliol de 2007 FELIP DE BORBÓ VISITÀ OLOT Com era previst, Felip de Borbó, príncep d'Astúries i de Girona, va fer una visita oficial a la Garrotxa (Argelaguer) el dijous de la setmana passada, 28 de juny. Va arribar en cotxe a Olot al migdia (pasam per Argelaguer) i marxà de la ciutat (per Argelaguer) després que acabés el sopar de la Nit del «Garrotxí de l'any». Tornà a Madrid per via aèria, des de l'aeroport de Girona. A destacar que durant la seva presència a Olot i comarca hi hagué, per raons de seguretat, un gran desplegament policial mai vist en diverses zones de la ciutat i també a la Fageda d’en Jordà, a Santa Pau, per on s’ha de passar per tal d'accedir a la Cooperativa la Fageda. Els accessos als llocs on va estar i visitar el príncep van ésser totalment controlats per policies i Mossos d’Esquadra i s’aplicaren estrictes normes de seguretat. Al Restaurant les Cols, el príncep Felip de Borbó utilitzà dos pavellons que havien estat expressament reservats perquè pogués descansar i canviar-se de roba. Trobada amb joves empresaris garrotxins La Cambra de Comerç de Girona va organitzar, primer, una trobada del príncep d’Astúries i de Girona amb una representació de joves empresaris garrotxins, acte que es desenvolupà en un dinar dut a terme al Restaurant les Cols, d’Olot, amb assistència d'empresaris de diversos sectors econòmics de la Garrotxa, des de l'industrial, el tèxtil, el turístic, l'agroalimentari, etc. Hi assistiren una trentena d’empresaris, cadascun dels quals va exposar al príncep les característiques i les peculiaritats del seu sector.
El president de la Cambra va remarcar la importància d’apostar per les infraestructures a Girona, porta del país i punt de connexió amb Europa, i va subratllar que aquestes infraestructures són vitals per a les exportacions i el turisme gironí i català.
Tant el president com els empresaris van manifestar al príncep Felip que la importància de l’economia garrotxina es caracteritza per tenir sectors molt especialitzats, com la imatgeria religiosa i l’artesania, com també productes d’alta gamma dels sectors tèxtil, químic, alimentari, articles de la llar, cera, productes que tenen tots un gran valor afegit i amb moltes possibilitats de cara a l’exportació. La valoració que van fer-ne va ser totalment positiva, alhora que van destacar la preparació demostrada pel príncep, la disponibilitat d'interlocució i la capacitat de recepció i de coneixements. El príncep visita La Fageda A mitja tarda, el príncep d’Astúries i les autoritats que l'acompanyaven van travessar la Fageda d’en Jordà i arribaren a la Cooperativa la Fageda per tal de conèixer els seus treballadors i les instal·lacions. La Cooperativa, com se sap, celebra enguany el seu vint-i-cinquè aniversari i són ja diverses les visites de personalitats que ha rebut en els darrers mesos, essent la de Felip de Borbó, sens dubte, la de més alt nivell. Unes 500 persones esperaven al príncep Felip, que va ser saludat per l’alcaldessa de Santa Pau, Esther Badosa. Entre els assistents hi havia també la pubilla de Catalunya, Anna Domènech, santapauenca, i l’hereu de Catalunya, Ignasi Valeriano.
Un cop acabada la visita a les instal·lacions de la Cooperativa, on hi ha una granja amb 400 vaques lleteres, un viver per a la reforestació i la planta de productes làctics, el príncep va saludar els treballadors i va voler fer-se una fotografia «de família» amb tots ells, a la vegada que va berenar prenent un iogurt líquid de la casa, amb coca d’Olot.
Va ser precisament durant aquesta visita que es van viure les escenes més espontànies de l’estada del príncep a la Garrotxa. A més de saludar els treballadors, també s’apropà al públic assistent a l’acte, format principalment per familiars i amics dels socis-treballadors, i va estrènyer la mà a molts d’ells. D’aplaudiments, de fotografies fetes amb telèfon mòbil i d’entusiasme n’hi va haver a dojo, a més d’algun petó per part de treballadores. Felip de Borbó lliura els premis de la Nit del «Garrotxí de l’any» Més de cinc-centes persones assistiren a la Nit del «Garrotxí de l’any», que per segon any consecutiu va organitzar el Centre d’Iniciatives Turístiques d’Olot. El lliurament de les distincions va fer-se al Restaurant la Deu, per a accedir al qual calia superar uns quants controls policials i passar borses, rellotges, etc. per un detector de metalls, per qüestions de seguretat. Es va servir un aperitiu a la terrassa i puntualment, a les nou tocades, va entrar el príncep Felip, que va saludar una vintena de persones, prèviament escollides pel CIT, i va entrar al menjador per la zona propera a l’escenari allà existent. Al sopar hi havia un bon nombre d’autoritats comarcals i provincials i els assistents eren, de fet, molts diversos, ja que hi havia empresaris, treballadors, periodistes, membres dels diferents jurats, comerciants, polítics, etc.
Abans d’iniciar-se el sopar va tenir lloc, prèvia presentació feta pel periodista Josep Puigbó, que va conduir tot l'acte, un petit recital a càrrec del tenor olotí Dalmau González i Albiol, que va ésser acompanyat al piano per Anna Ferrer i seguidament es va fer l’acte dels premis de la Nit del «Garrotxí de l’Any», que va lliurar el príncep Felip. Ramon Sala, en nom de tots els premiats, va agrair amb poques paraules el reconeixement rebut, no sense deixar d’afegir que hi ha moltes persones que es mereixen una distinció com aquesta.
El príncep Felip va fer un discurs, la major part en un català perfecte (més d'un alcalde comentà que donava deu voltes al català de José Montilla), durant el qual explicà que havia pogut fer realitat el desig de venir a la Garrotxa, comarca que ja havien visitat els seus pares, els reis d’Espanya, pel febrer de 1976, i en nom d’ells va transmetre una salutació a tots.
Aquest acte de lliurament dels premis acabà puntualment a les deu de la nit, tal com s’havia previst, i començà tot seguit el sopar, que va ser servit amb l’habitual rapidesa i eficiència per part del personal del Restaurant la Deu. Havent sopat se serví el cafè als jardins del restaurant, i això va permetre que el príncep, després de signar en un llibre d’honor, rebés la salutació de molts dels assistents, encaixés la mà a moltes persones i, sobretot, es fotografiés amb totes aquelles persones que li ho van demanar i aconseguiren poder fer-ho. Va estar sempre envoltat de membres de la seva escorta de seguretat, que recomanaven que se l’anés a saludar sempre per davant, sense empènyer. El príncep, com la majoria dels assistents, també va prendre cafè a peu dret.
Després, amb les salutacions d’acomiadament, el príncep sortí del restaurant i donà per acabada la seva estada a la Garrotxa, dirigint-se a Girona passant per Argelaguer (SiR)i Besalú. CV / JM / LCO
***
Polítiques
Unes dues-centes persones participaren en el recorregut festiu per la República El vespre del dijous de la setmana passada, coincidint amb l’estada a la Garrotxa de Felip de Borbó, príncep d’Astúries i de Girona, unes dues-centes persones van manifestar-se, de manera festiva, pel centre d’Olot, fent un recorregut des de la plaça del Rector Ferrer fins al puig del Roser, al Turín, on tingué lloc una botifarrada gratuïta. Aquesta manifestació, a favor de la República i que comptà amb algunes pancartes reivindicatives, va dur-se a terme sense cap incidència. El concurs d’acudits sobre la monarquia no va dur-se a terme, però si el concert de Josep M. Cantimplora. L’acte, com se sap, era organitzat per ERC, ApG, Maulets i Estelada 2014 i el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans. Com va destacar l’endemà mateix el periòdic El Punt, formar part del poder té coses sorprenents. Així, Josep Huguet (ERC), conseller de la Generalitat, hagué de fer els honors al príncep, a Barcelona, on va inaugurar el Recinte de Gran Via de Fira de Barcelona; al vespre, membres d’ERC es manifestaven a Olot, junt amb ApG, després que la seva única alcaldessa a la comarca, la de Santa Pau, assistís als actes duts a terme a la Cooperativa la Fageda.
S.A.R. Príncipe Felipe de Borbón: Crónicon de la revista “La Comarca de Olot” | 17-03-2009 - 07:32:04 GMT 1 #
28/06/2007 GMT 1
Premis Garrotxi de l´Any festa empresarial S.A.R. el Príncipe Felipe VI de Borbón president de l´acte
lejarza @ 08:22
Premis Garrotxi de l´Any festa empresarial de Domenec Espadalé i Verges de Cycosa riu Llierca i Fluvià. S.A.R. el Príncipe Felipe VI de Borbón president de l´acte i pasara dos cops (2), per Argelaguer.
SiR: “Potser és que l´arribada de l´estiu i les altes temperatures els ha socarrimat la tapa cerebral o potser és que ja venien de sèrie amb les neurones sobreescalfades aquets de la Cambra de la Garrotxa.”
La comarca de la Garrotxa viurà avui un dia particular, per la visita del príncep d´Astúries i de Girona, Felip de Borbó. L´acte central de la seva agenda (si més no per la concentració d´autoritats i personalitats) serà el lliurament els premis Garrotxí de l´Any. Abans, però, l´hereu de la Corona haurà dinat amb empresaris, a Olot, i visitat les instal·lacions de la cooperativa la Fageda, a Santa Pau.
Aquesta entitat, sense ànim de lucre, que dóna feina i atén discapacitats psíquics i malalts mentals va rebre la visita del president de la Generalitat, José Montilla, fa menys d´una setmana. En plena celebració dels 25 anys de la seva creació, la Fageda viurà avui una altra festa d´aniversari amb la inauguració, per part del Príncep, d´un nou edifici pel seu centre ocupaciónal. És el servei que atén les persones amb una discapacitat més greu. A hores d´ara el centre està en una de les plantes del mas els Casals, l´edifici que dóna nom a la finca que la cooperativa ocupa.
Quant al primer acte del Príncep a la Garrotxa, la Cambra de Comerç de Girona ha explicat que serà «un dinar de treball» al Restaurant Les Cols amb un grup de joves empresaris de la comarca -professionals de diferents sectors-, si bé també hi haurà algun altre representant del món econòmic, com ara el mateix president de la Cambra, Domènec Espadalé. Ell és, precisament, un dels cinc candidats al guardó Garrotxí de l´Any que el Centre d´Iniciatives Turístiques d´Olot (CIT) lliurarà avui per segon cop.
Segons el CIT, prop de 500 persones s´aplegarà al Restaurant La Deu per a assistir a la vetllada on també es premiaran les millors iniciatives empresarial, social i promocional, a més d´una trajectòria personal. L´acte serà retransmès en directe, per primera vegada, tant per Ràdio Olot com per Olot Televisió.DdG MM-Olot
Els premis Garrotxí de l'Any, van nèixer l'any passat, arran d'una iniciativa del periodista garrotxí i membre del CIT, Josep Puigbó, de muntar una activitat per reconèixer les persones que més han destacat durant l'any a la comarca de la Garrotxa. A banda del premi que dóna nom a la gala, que en primera instància l'escullen els veïns de la comarca a través d'sms, trucada o a la web www.citolot.cat, es premien 3 categories més. En aquest sentit, el jurat que determina quin dels 4 finalistes s'emporta el premi, s'ha reunit per primera vegada aquesta setmana.
En la categoría de millor iniciativa empresarial, el jurat està format per el president de la Borsa de Barcelona, Joan Hortalà, que actua com a president, Esmeragdo Masias, vocal del comitè executiu de la Cambra de Comerç de Girona; Tomàs Feliu, president de la Unió Intersectoral d’Empresaris de la Garrotxa, i els empresaris Vicenç Tresserras, Magí Sala i Roser Valeri.
Pel que fa a la millor iniciativa social, el jurat està format per la secretària de l’Ajuntament de Girona, Glòria Gou, com a presidenta, Jordi Bartrina, Jordi Pujiula, Núria Fité, Manuel Faus i Domènec Moli.
L'última categoría, la de m€illor iniciativa promocional, està composat pel president honorífic del Grup CETT i president de la Fundació Gaspar Espuña-CETT, Gaspar Espuña, Judith Oliveras, presidenta del Grup Cuina Volcànica, Carme Ventura, Francesc Rubió, director de Ràdio Olot i Olot Televisió i Antoni Garrido.
A banda d'aquests premis, també s'atorga el premi a la trajectòria, que el decideix la junta del C.I.T.
Per qui vulgui participar al sopar de proclamació del garrotxí de l'any, podeu trobar més informació, a la web de l'entitat organitzadora, www.citolot.cat
El borboneo d´avui és una més de les trobades que col·lectius de empresaris munten lluny per estar de festa “Premis Garrotxi de l´Any”, durant hores i sense control. El concepte “borboneo” te el seu significat i és tota una declaració d´intencions: desvariejar o perdre el nord empresarial és el significat del terme adoptat per definir aquestes trobades clandestines i que, en la majoria de casos, s´organitzen a costa del IRPF dels treballadors garrotxins. Un potent equip de so acostuma a ser suficient per muntar la gresca. Normalment es busquen llocs aïllats per evitar el control policial.
I Mentre els convidats arribin avui, al restaurant La Deu, per a assistir a la Nit del Garrotxí de l´Any, al centre d´Olot hi haurà una cercavila per la República, seguida d´una botifarrada popular gratuïta, un concurs d´acudits sobre la monarquia i els Borbons i, finalment, l´actuació musical de Josep M. Cantimplora. Organtizen aquesta vetllada festiva, però de protesta per la visita de l´hereu de la Corona els Maulets, la plataforma política Alternativa per la Garrotxa, el partit Esquerra Republicana de Catalunya, la plataforma Estelada 2014 i el Sindicat d´Estudiants dels Països Catalans.
La cercavila començarà a les vuit davant de l´església de Sant Esteve i s´acabarà al Puig del Roser. Allà se celebrarà el sopar a bosc.Las cosas de Bassols Energia. SiR
Premis Garrotxi de l´Any festa empresarial S.A.R. el Príncipe Felipe VI de Borbón president de l´acte | 17-03-2009 - 07:33:43 GMT 1 #
28/06/2007 GMT 1
Informe econòmic per S.A.R. el Príncipe Felipe VI de Borbón,pasara... per Argelaguer (Lloc Reial)
lejarza @ 01:41
SiR: “Potser és que l´arribada de l´estiu i les altes temperatures els ha socarrimat la tapa cerebral o potser és que ja venien de sèrie amb les neurones sobreescalfades aquets de la Cambra de la Garrotxa.”
>L´informe de la conjuntura econòmica de la Garrotxa-Argelaguer presentat ahir, per l´Amo Domenec Espadalé i Verges (Premi Garrotxi de l´Any) de la Cambra de Comerç de Girona detalla que, en su comarca hi ha el 20% de les empreses gironines que fan el que volem con el treballadors garrotxins, les seves exportacions representen solsament l´11% del total de la demarcació. Les dades del 2006 i el primer trimestre del 2007 mostren una desacceleració del creixement, amb reduccions importants dels afiliats a la Seguretat Social en el tèxtil (-10% el 2006 i -3,7% enguany per que pagan malament), el comerç (el 2006 -1,5% i enguany, -5,4%) i la indústria dels transformats de cautxú i matèries plàstiques (-3,8%).De totes maneres, aquest darrer sector s´ha refet en el primer trimestre d´enguany (ha crescut un 8,2%). Entre els sectors que impulsen l´economia de la comarca, destaquen la indústria agroalimentària del menjar dexaille(va créixer un 5,3% el 2006 i un 14,3% el primer trimestre), la construcció de maquinària (5,6% el 2006), la construcció (4,9% el 2006 Cycosa), l´hoteleria (7,8% el 2006 i el 3,4% enguany) i les activitats sanitàries i els serveis socials (7% l´any passat).En relació a la construcció, l´aparició de noves edificacions va per darrera d´altres comarques i els habitatges iniciats a la Garrotxa-Argelaguer el 2006 sols representen el 7% del total de la “província de Domenec Espadalé i Verges“. No obstant això, l´any passat els habitatges iniciats van créixer un «espectacular» 75% i el sector ha acumulat un creixement del 15% en els dos darrers anys, si bé les afiliacions a la Seguretat Social ja van començar a moderar-se.En la presentació de l´estudi de conjuntura, el cap d´estudis de la Cambre, Pere Busquets, va assenyalar que la desacceleració del creixement a la Garrotxa s´emmarca en la tendència general a les comarques gironines l´any passat. Ara bé, aquest any el president de la Cambra, Domènec Espadalé i Verges, veu indicis per a ser optimistes, sobretot unes millors perspectives per els mercats on les empreses garrotines treballen més.
En aquest sentit, cal assenyalar que la Garrotxa, a diferència d´altres comarques, continua essent principalment industrial, un aspecte valorat positivament per les autoritas? que ahir van assistir a la presentació del treball, el President del Consell Comarcal de la Garrotxa (l´Orni) i el Alcalde de Olot Lluis Sacrest. Com van assenyalar tots, aquest sector és el que proporciona els llocs de treball més estables.Finalment, l´estudi presentat ahir fa notar que el creixement demogràfic es produeix gràcies a la població immigrant, ja que el creixement natural és «constantment negatiu».En una primera valoració de l´informe, l´alcalde d´Olot, Lluís Sacrest, i el president del Consell Comarcal de la Garrotxa (l´Orni), van coincidir a dir que no troben la situació preocupant i que prefereixen ballar als Premis Garrotxi de l´Any que preocuparse del salari del pobres traballadors garrotxins hipotecats; ni del “ñap” de la A26-N260 al seu pass per Argelaguer.
>Informe Sindical dels Treballadors Garrotxins la conjuntura econòmica de la Garrotxa:
1-El recibo de la “Compañia” de la luz...El Gobierno ha decidido subir otra vez el recibo de la luz de Bassols Energia. Con el incremento que anuncia Bassols para julio, la electricidad habrá subido en lo que va de año un 5 por ciento para los vecinos de Argelaguer, bastante por encima de la inflación prevista. Era una subida anunciada y pedida por el sector electrico. Pero son incrementos que en este momento, cuando la presión de la subida de las hipotecas y de otros medios de vida básicos, mezclado con un estancamiento de los salarios y pérdida de capacidad de compra, van a poner en jaque muchos presupuestos familiares. Además, no hay duda de que estas subidas y las que van a venir ayudarán a Bassols Energia, a engordar sus cuentas de resultados, le proporcionará en su momento recursos adicionales con los que “reformar” la Linea Electrica Olot-Argelaguer-Serinya, ahorrandose de paso las “inversiones” Medio Ambientales en el Municipio de Argelaguer.
Ya en su día estaba bastante claro que con las subidas del recibo de la luz de Bassols Energia, los vecinos pagarían la fiesta, que paga el recibo de la luz. Mientras, no se conoce aún el “Proyecto de Reforma” de forma pública, el Gobierno Municipal de Argelaguer de CiU oculta la información pública no es nada transparente...,escándaloso; escándalo que no puede quedar impune, uno de los hechos más graves que ha cometido este Gobierno Municipal contra los vecinos de Argelaguer, no respetar los derechos Constitucionales a la información publica. El “alcalde de Bassols” es un “listo”, que cree que los vecinos son “tontos”. Sant Damàs I feu-nos costat.
2-L´estafa inmobiliaria de Bancs i Caixas El Banc d´Espanya calcula que l´habitatge a Argelaguer està sobrevalorat en més d´un trenta per cent. Donat el conservadorisme d´aquest ectoplasma, podem afirmar sense exageració que les nostres casas valem la meitat del que costa. La mà cega del mercat comença a prendre´s la venjança d´aquest disbarat de construir urbanizacions a tot arreu. És un altre mastegot a la nostra mitomania, que ens va fer albirar en el sector totxo una intel-ligència.
El cost de l´habitatge és tot el que vostè veï d´Argelaguer pugui pagar per ell. En aquest axioma resideix el nus escorredor que avui amarga les nits a algúns vilatans, amb més força fins i tot que un matrimoni. Els galiots de la hipoteca contemplen la seva asfíxia com un fenomen irreversible. No obstant això, les esquerdes en l´entramat esclavitzador els ofereixen una via d´escapament. Vol vostè pagar per casa seva el que realment val, en els anys venidors? En aquest cas, aprofiti la inquietud borsària per cristal·litzar al seu voltant una rebel·lió hipotecària, una vaga de pagaments caiguts fins que el mercat immobiliari s´adapti a la racionalitat.
No es preocupi pels efectes de la seva rebel·lia, només es ressentirà el Equip de Govern Municipal, i el mercat de iots de superluxe per a magnats repel-lents. Tampoc ha d´acovardir-se per una tèbia resposta a la seva mobilització. No necessita el suport d´un 30 per cent de l´hipotecariat. Amb la complicitat d´un cinc per cent dels estrangulats, la “Caixa ” s´agenollaria davant de vostès veïns de Argelaguer. La sola amenaça de la posada en marxa d´aquest moviment espartaquista “Caixa i Faixa”seria suficient per acabar amb l´estafa immobiliària legal -o no ho és, pagar el doble del que val alguna cosa?-. A l´atac...
3-Els preus pugen agua,llum,gases i segueix...L'índex de preus al consum (IPC) ha pujat al maig un 0,1% a la municipalitat de Argelaguer, segons les dades publicades per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). La inflació interanual a Argelaguer se situa en un 2,4%. El principal grup responsable d'aquest increment dels preus ha estat el transport amb una taxa mensual de l'1% i una interanual del 0,2%. A la Garrotxa l'IPC ha pujat al maig un 0,3%, i la inflació interanual s'ha situat en un 2,6%, mentre que en el conjunt de la demarcación de Girona va repuntar un 0,3% al maig i puja un 2,3% en termes interanuals, sense contar la puyada de la electricitat del Bassols Energia.
A Argelaguer, amb una pujada dels preus al maig d'un 0,2% es troben els grups d'aliments i begudes no alcohòliques; les begudes alcohòliques i tabac; el vestit i calçat; l'habitatge i els serveis. La interanual d'aquests apartats ha estat del 4,5%, 4,9%, 1,1%, 1,8% i del -1,6%, respectivament.
L'ensenyament i els serveis, cafès i restaurants no han experimentat cap variació en els preus en relació amb el mes d'abril. No obstant això, els preus de l'ensenyament són un 5,7% més alts que el maig del 2006, i els d´cases Rurals, cafès i restaurants, un 4,5%.
D'altra banda, els grups menys inflacionistes han estat l'oci i la cultura, amb un 1,3%; el servei de comunicacions, amb un 0,4%; altres béns i serveis, amb un 0,3%; i el parament de la llar, amb un 0,1%. La taxa interanual d'aquests apartats ha estat del 0,8%, -0,3%, 3,5% i un 1,4%, respectivament.
Per la seva part, el sindicat CC.OO va mostrar la preocupación per l'augment de l'IPC a la Garrotxa durant el mes de maig, ja que les pujades més elevades han estat en alimentació i habitatge del veïns de Argelaguer, despeses que repercuteixen de manera directa sobre les familias argelaguens, especialmente sobre la Gent Gran del poble que tenen menys ingressos.
SiR: “Potser és que l´arribada dels Premis Garrotxi de l´Any i l´estiu i les altes temperatures els ha socarrimat la tapa cerebral o potser és que ja venien de sèrie amb les neurones sobreescalfades aquets de la Cambra de la Garrotxa.”
Catalunya Girona
Informe econòmic per S.A.R. el Príncipe Felipe VI de Borbón,pasara... per Argelaguer (Lloc Reial) | 17-03-2009 - 07:35:29 GMT 1 #
27/06/2007 GMT 1
El príncep
lejarza @ 05:35
L'apunt Xevi Xirgo:Aquest dijous el príncep (el d'Espanya, no pas el de Beukelaer) visita la Garrotxa. Ara que s'ha obert la veda, que la Casa Reial prepara un lent relleu i que a ell li interessa passejar-se per les comarques gironines, es veu que entre l'empresariat gironí hi ha una mena de competició per dur el príncep a qualsevol acte oficial. Ja hi va ser amb la Cambra i amb la FOEG, i ara en qualsevol centenari o entrega de premis ja es veu que ens l'anirem empassant a poc a poc. M'expliquen, però, que com que ara això ja no té mèrit, ja hi ha qui intenta portar el Rei. Uns per celebrar això dels setges de Girona i uns altres per, entre d'altres efemèrides, visitar la UdG –que jo feia republicana– i inaugurar aquest famós parc tecnològic que porta la mateixa velocitat de creuer que el TAV al seu pas per Girona. Es veu que la Casa Reial busca clamor popular en aquestes visites. Per al príncep no ho sé, però a mi per al Rei se m'acut una solució que segur que seria aclamat per milers de ciutadans: que vingui a principi d'any –posem-hi el 5 de gener–, en carrossa i tirant caramels.El Punt 26-06-2007
Catalunya
El príncep | 17-03-2009 - 07:36:57 GMT 1 #
27/06/2007 GMT 1
S.A.R. Príncipe Felipe de Borbón:Tinc una carta per voste...!
lejarza @ 05:16
S.A.R. Príncipe Felipe de Borbón i Grecia:Tinc una carta per voste...!, del seu amic Domenec Espadalé de la Camara de su Comerç. Cartes al Director Diari de Girona 21-02-2007... M´ha sorprès la defensa aferrissada i agressiva que fa el Sr. Jaume Tané i Cufí, veí d´Olot, del president de la Cambra de Comerç de Girona, arran d´un text de l´Associació de Naturalistes de Girona (ANG), on es qualifica el Sr. Domènec Espadalé (premis garrotxi del any) de «membre de sectors econòmics irresponsables», en la seva carta al director d´aquest diari, publicada el divendres 16 de febrer de 2007. Amb data 9 del present, es llegeix en aquest diari el següent titular: «Una segona sentència impedeix a l´empresa Cycosa ampliar les extraccions a la pedrera» de Tortellà (pàg. 19). La noticia parla per si sola. L´empresa Cycosa està situada a Argelaguer al Pla de Tapioles, al riu Llierca, un corredor biològic que comunica el Parc Natural Volcànic amb l´espai protegit de l´Alta Garrotxa. Les empreses Cycosa, Cales de Llierca, Horpisa, etc..., porten a terme activitats industrials inadequades: ocupació i destrucció del bosc de ribera, amb maquinària pesada, per ara, ja s´ha destruït en la seva totalitat el «bosc de Pekin»; alteració de l´espai natural amb la construcció d´embassaments per a la decantació de fangs i contaminans diversos; ocupació dels camins i carreteres de lliure accés; explotació de les aigües del subsòl. Totes les activitats es porten a terme sense cap definició física parcel·lària, estant obertes al pas dels vianants i de la fauna.
El Sr. Alcalde de l´Ajuntament d´Argelaguer, Josep Dorca (CiU), té coneixament d´aquests fets mitjançant la Instància núm. 383 de 28-06-2006, fins a la data no he rebut contestació per la seva part, així mateix la regidora de Medi Ambient, Montserrat Mallol (ERC-Acord Municipal), també assabentada, no ha donat cap resposta.
Sr. Cufí, semblar ser que també hi ha «irresponsables polítics». El president del Consell Comarcal, Sr. Espona (CiU), també té coneixement de l´estat desastrós del corredor biològic del Llierca (Xarxa Natura 2000); deu saber molt de les coses senzilles, però quan s´ha de mullar es fa l´orni.
Sr. Cufí, com que el desastre del riu Llierca, al Sr. Espadalé -el seu «alcaldable»-, li ha sortit gratuït, ara està destruint el Fluvià al seu pas per Argelaguer, quina casualitat també. El lloc anomenat Can Gifreda o Ca l´Hornos, per als veïns d´Argelaguer, és un altre corredor biològic que en la declaració d´impacte ambiental al DOGC núm. 4438-01/08/2005, es diu que «atès que el medi receptor no té capacitat i que existeixen efectes irreversibles i irrecuperables» la Ponència Ambiental en la sessió de 6 d´abril de 2004 «acorda informar amb caràcter desfavorable» de l´extracció de sorres per l´empresa Cycosa (exp.GL 20030096). A dia d´avui, l´empresa Cycosa segueix a molt bon ritme la destrucció de tota aquesta zona, amb el consentiment de l´equip de govern (CiU-ERC). Els veïns no rebem cap informació, ja en devem tenir prou amb els camions de l´ extracció que circulen pel mig del poble amb soroll i pols constant.
Sr. Cufí, hauré de dir-li que és penós el nivell actual d´enriquiment empresarial a costa de la destrucció de la natura de la Garrotxa, aquest és el nostre sondeig entre els treballadors garrotxins. Ja sabem allò d´aquells de salaris baixos recompensats amb hores extres no declarades a l´Estat, treballadors que no tenen cap seguretat en el lloc de treball. El Sr. Domènec Espadalé no és «un membre de sectors econòmics irresponsables» ell és «el cap dels irresponsables econòmics». Sr. Tané , com que sé que a vostè li agraden els toros, li dic -en paraules de Manolete-: «Suerte, y al toro».
-Juan R. Lejarza. Delegat de Prevenció i personal de CCOO a Cales de Llierca, SA. Garrotxa Girona Catalunya
S.A.R. Príncipe Felipe de Borbón:Tinc una carta per voste...! | 17-03-2009 - 07:39:55 GMT 1 #
Los ricos también lloran
Alberto Montero Soler
Estoy de lo más apenado. La revista Forbes acaba de publicar su listado anual de las personas más ricas del mundo y acabo de enterarme, no ya de que no me encuentre entre ellas, que eso ya lo sabía, sino de que los ricos también están pasando lo suyo con esta crisis.
De entrada, este año la lista es más corta que los anteriores: tan sólo hay en el mundo 793 milmillonarios (el equivalente en español del billonario inglés, esto es, la persona que posee más de mil millones de, en este caso, dólares) cuando hace un año había 1125, es decir, este año contamos en el mundo con un 30% menos de ricos. Y no es porque todos ellos hayan muerto –de hecho, sólo lo han hecho 18 (para quien tenga dudas, los ricos también mueren y eso es una de las pocas cosas en la que se parecen al resto de mortales)- sino porque mientras que 355 milmillonarios han dejado de serlo sólo han alcanzado esa cifra mágica 41 aspirantes de años anteriores.
Además, es la primera vez desde el año 2003 que la lista de milmillonarios no crece sino que mengua. Como también es la primera vez que, desde ese año, disminuye la riqueza acumulada por estas personas.
Así, nos encontramos con que los ricos no sólo son menos numerosos sino que también son un poco más pobres: se ha reducido tanto el valor neto de su riqueza colectiva, que ha disminuidos en 2 billones de dólares, como el valor medio de su riqueza neta, que se sitúa ahora en torno a los 3 mil millones de dólares tras experimentar una caída del 23%.
Algo tiene que ir muy mal en el capitalismo para que los pobres sean cada vez más pobres y los ricos cada vez menos numerosos y menos ricos tanto en conjunto como individualmente.
Pero, además, la crisis ha vuelto a poner algunas cosas en su sitio: India, tras el colapso de su mercado bursátil y la devaluación de la rupia, ha tenido que ceder su puesto como primer país asiático en número de milmillonarios a China. Moscú, que era la ciudad que hace un año concentraba el mayor número de ricos del mundo, superando sobradamente a Nueva York (74 frente a 71), ha visto como su condición de capital de los milmillonarios le volvía a ser arrebatada por la ciudad de los rascacielos (55 frente a 27). Y, sobre todo, los Estados Unidos vuelven a convertirse en el país del mundo que mayor número de milmillonarios y más riqueza de éstos acumula: el 44% de la riqueza y el 45% de los milmillonarios residen en aquel país.
Además, la crisis financiera ha hecho desaparecer de la lista a muchos de los directivos de los grandes fondos de inversión y bancos que habían acaparado, ya sabemos que por esa excelente gestión de la riqueza ajena, fortunas astronómicas y que ahora, tras haber hundido a miles de personas en la ruina sienten en su orgullo, porque su patrimonio aunque mermado sigue siendo ingente, el peso de la crisis.
En definitiva, que los ricos también lo están pasando mal, como usted y como yo… bueno, igual no tan mal. ¿No es como para que a uno se le parta el alma?
Alberto Montero Soler (amontero@uma.es) es profesor de Economía Aplicada de la Universidad de Málaga (España). Puedes leer otros textos suyos en su blog "La otra economía".
Los ricos también lloran | 19-03-2009 - 08:12:03 GMT 1 #
Crisis, salarios y Estatut, por DIEGO MAS MAS | Barcelona Catalunya :
Nuestro President catalán ha tenido el valor de proponer como solución a la crisis la congelación e incluso la reducción de los sueldos de los trabajadores, mientras que él cobra 170.000 euros, el doble que Presidente Zapatero. ¿Cómo es que aún no lo hemos echado a gorrazos, y ni siquiera haya sido denunciado especialmente en la reciente masiva manifestación contra la crisis en Barcelona?
Ya lo avisó hace tiempo el autor de "La clase ociosa", T. Veblen: "la clase trabajadora conseguiría obtener justicia si los de arriba no conseguían frenar sus reivindicaciones en las arenas del nacionalismo". Es decir, ya que se trata del PSOE y no de CiU, del socialismo nacionalista, por supuesto, moderno, democrático y catalanista mil por cien.
Si en vez de dejarnos manipular nos quejásemos, los catalanes limpiaríamos ese montón de abusos de Montilla, sus ministros y embajadores. No sólo aliviaríamos algo de inmediato de los efectos de la crisis, sino que también el tan dañino conflicto de la financiación del Estatut, puesto que ya queda claro para quienes exige tanto Montilla y Cía, mientras que se empeña en solucionar la crisis rebajando los ingresos de la inmensa mayoría de los trabajadores.
Crisis, salarios y Estatut | 19-03-2009 - 08:29:29 GMT 1 #
Un desempleado
Manifiesto del desempleado
Daniel lópez
Porque no somos una cifra. Porque nadie lo es. Porque no somos el porcentaje que sirve al político de arma electoral. Porque somos ya el fracaso de toda política. Porque nada depende de nosotros. Porque nuestra dependencia es absoluta. Porque nadie nos necesita. Porque nadie nos utiliza. Porque somos ya los necesitados, los inútiles, los que no se consiguen vender. Porque nuestro tiempo se hace estúpido a fuerza de no tener valor. Porque se agota el valor en la derrota diaria. Porque somos ya, antes de cada partida, los derrotados. Porque nadie en el fondo sabe si existimos. Porque somos la ignorancia más necesaria. Porque nadie en el fondo sabe si comemos, ni qué o de qué. Porque hemos dejado de comer. Porque ya nadie nos come. Porque nadie nos considera aquí cuando preguntan qué haces y respondemos nada, busco un empleo. Porque ya no estamos en ninguna parte. Somos los fuera de horario, los fuera de sitio y los fuera de reparto.
Porque, no obstante, seguimos aquí: piedra en el zapato del político, pesadilla del empleado, cloaca de la patronal. Ausentes a fuerza de tanta hipócrita atención. Silenciosos en nuestra insufrible menesterosidad. Pero aquí, tú sombra o tú propio fantasma. Retornando al ritmo de cada ciclo económico, de cada final de contrato, de cada ajuste de recursos.
Porque no podemos olvidarnos más. Porque debemos aprovechar este momento “sin precedentes” para revelar nuestra inexistencia, nuestra inoperancia, nuestra disfunción, para rebelarnos.
Porque no queremos un empleo. Porque nadie quiere un empleo. Porque nadie tiene un empleo. Porque todos fuimos empleados y tal vez volvamos a serlo. Del mismo modo que tú, empleado, me temes tanto como yo te deseo, o te deseaba. Porque volverán a desemplearte. Porque somos las dos caras del mismo recurso inhumano. Y porque, en definitiva, ni tú ni yo lanzamos nuestra moneda.
Porque no queremos que nos orienten. Porque no necesitamos orientación. Porque estamos hartos de burócratas de medio pelo rentando nuestra disfunción. Hartos de formadores desinformados y de cursos para profesionales de la desocupación. Porque somos un mal necesario, nos sobran tantos posibilistas y tantos oportunistas bienhechores.
Porque sabemos que no tenemos remedio. Porque somos la medicina secreta de esta enfermedad general. Y, sobre todo, porque somos parte de esa pequeña verdad diaria que sostiene tanta mentira general, queremos dejar constancia de lo siguiente:
- Queremos el fin de toda complicidad con el mercado del trabajo. Sólo una ética de la desempleabilidad es capaz de frenar la inercia cómplice en la que nos embarcan las políticas laborales.
- Una ética que se cimienta en el compromiso unánime, de todos y todas los des-empleados, en la lucha por el pleno desempleo.
- Dicho objetivo, lejos de ninguna quimera, se basa en la radical inversión del objetivo político del pleno empleo: verdadera quimera ideológica de nuestras socialdemocracias.
- Porque no hay mejor fianza del derecho que la vigilancia y el tesón que puede aportarle la lúcida actitud ética de sus beneficiarios. Consideramos que el derecho al trabajo (art.23 de la Declaración Universal de los derechos Humanos) necesita de esta ética del desempleo o de la desempleabilidad, como genuino lazo común de unión, de esfuerzo y de lucha por su real consecución.
- Una ética que se concreta en lo siguiente:
1- El imperativo de no claudicar de nuestros valores, de nuestros intereses personales, de nuestra capacidad crítica etc. cada vez que se nos reincorpora a la población activa. La obligación de no perder nuestro rostro desempleado tras la forzada máscara empresarial.
2-El imperativo de no hacer gala, ni ostentación, ni lectura alguna de éxito tras la consecución de un empleo. O bien, tras el logro de alguna ventaja o mérito laboral, ascensión o subida salarial. Nosotros seguimos siendo siempre, porque fuimos y volveremos a ser, el derrotado en el proceso de selección, el olvidado por el jefe, el inhábil, el torpe, el que ahora ya no rinde, el que no sabe, el que no sirve etc.
3-La resistencia a cualquier tipo de mediación sindical. La desempleabilidad se construye desde el desempleo, por desempleados y para el pleno desempleo. La acción sindical comulga con el catecismo de la productividad y la empleabilidad. Es más, vive, y muy bien, a costa de ello.
Una sociedad que necesita una bolsa permanente de inactivos jamás hará digna ninguna actividad. La desempleabilidad, por el contrario, aboga por la redefinición, la resignificación y lo que es más importante, por la autoafirmación de todos aquellos que, ahora mismo, en el preciso momento de expresión de este manifiesto, no tienen a nadie que tenga nada que hacer con ellos. Nuestro objetivo es convertir esta ruina en un motor de transformación moral. No se trata de ninguna receta de autoayuda. Se trata de sacudirnos, de una vez, toda la miseria y mezquindad de nuestros empleadores. En ese preciso momento en que nuestra complicidad con ellos debería, por el contrario, según la ética empleabilista, agudizarse.
Elegir el desempleo cuando más necesitados estamos de escapar de él, cuando ya nuestra vida se hizo caos, rutina de búsqueda enfermiza. Cuando somos un currículum, una lista, una llamada, una oferta cada vez menos sugerente, menos ajustada a nuestro perfil. Porque ya todo y nada, y nadie vale, y a nadie importa nuestro perfil, hecho de ilusiones frustradas. Cuando los días pasan y vuelven sin diferencia al mismo punto: al infierno virtual de la empleabilidad ¿A quién preocupa esto de verdad? ¿Quién va a devolvernos todo este tiempo? ¿Quién sostiene esta ingente angustia diaria? Sólo nosotros, los desempleados. Sólo nosotros podemos ser la sede de nuestra esperanza: Ahítos como estamos de desesperación.
Porque nadie es digno de nuestra situación, y, sin embargo, se quiere vestir de normalidad. Porque somos lo inhabitable, la intemperie, el más crudo exterior ¿sabemos lo que es poner el despertador cada noche para no llegar tarde a ningún sitio? ¿Salir a la calle a hacer nada y a buscarlo todo? ¿Volver a casa sin tener nada y continuar perdiendo y perdiéndonos? ¿Tener tiempo para todo, para todos, cuando ya nadie nos lo compra? Pero ¿quién tiene casa, comida, ropa o despertador si ya ha dejado de producir? ¿O hasta cuándo?
Pues hasta aquí. Hasta ahora que rompemos la imagen invertida del bienestar en el que se miran nuestras mayorías. Ahora que queremos y abogamos por la universal desempleabilidad. Por la infinita riqueza que anida en el resto inaprovechable de todas las plusvalías que somos, que son y que serán. Un último gesto, cínico, si se quiere, pero que de una vez hiera en el verdadero cinismo vigente.
Porque nadie nos necesita decimos que no les necesitamos. Porque no somos sus empleos. Porque nuestra dignidad empieza donde aquellos terminan ¿o alguien piensa lo contrario? ¿y por qué envidiamos entonces al ocioso rentista, al aristócrata, al funcionario, al atracador de bancos, a la infinita pléyade de nuestros superiores, encargados, adjuntos etc. a todos los que, en definitiva, como en su día escribieran Marx y Engels, de verdad ganan porque no trabajan? Y si no los envidiamos, una de dos, o acaso la ética del desempleo ya ha hecho mella en nosotros, lo cual es de celebrar, o padecemos un masoquismo a la altura de la barbarie que habitamos.
La desempleabilidad clama por la destitución de toda competitividad en materia de empleo. Por la afirmación de todo lo que nos niegan. Por el currículum de la miseria y de la escasez, pero también de la gratuidad y de la alegría. Porque queremos trabajar y comer, pero nada más. Ni una sola cosa más de vosotros, los empleadores.
La desempleabilidad quiere disolver hasta la más mínima complicidad con el orden de sus cosas. No quiere morder la mano que le da de comer. Quiere dejar de comer de su mano. No queremos vuestros departamentos de selección, ni a vuestros ejércitos de psicólogos mercenarios. Quiere una ley que prohíba este ejercicio.
La desempleabilidad quiere la supresión del gasto de un sólo céntimo público en política de empleo que no se traduzca en trabajo real.
La ética del desempleo quiere la desaparición inminente de las ETTs: terroríficas y terroristas agencias de precarización de nuestra ya imposible existencia social.
Porque la lucha no puede ser más contra el desempleo, por parte de los empleadores y sus secuaces y sus rentistas advenedizos de todo color. Sino desde nosotros, los desempleados, y desde el desempleo, como ese no-lugar social que todos temen, a todos conmueve, pero que nadie habita, contra toda su inmundicia ideológica. Quien nos ha robado el pan no nos puede también robar la palabra. Y la nuestra es unánime:
-Sólo el pleno desempleo es lo deseable.
-Sólo una situación donde cese este régimen selvático de lucha por la vida laboral hará posible la dignificación de todo trabajo, de toda actividad.
-Porque el pleno empleo, hasta como fantasía ideológica que es, se levantaría necesariamente sobre nosotros: los desempleados. Todos somos en parte ya lo que más tememos, y acaso nunca seamos del todo lo que más deseamos. Pero es que nunca deseamos un empleo para gozar de una vida afín a la del empleador. Pero es que ya dejamos de temer nuestra condición desempleado. Porque es lo que somos, lo único que nos sostiene, y el único lugar que por no tener ya nada que guardar puede ofrecer a todos, empleados y des-empleados, una guarida.
-Sólo la solidaridad en la común desempleabilidad puede afianzar lazos de convivencia genuina. Lo demás lo conocemos de sobra: corporativismo y verticalismo sobre una inmensa base anónima y grisácea. La misma masa que comparte sala de espera, miradas de sospecha y montaña de curriculum en cada proceso de selección. Insistimos: no queremos su empleo, pero sobre todo, no queremos tu mal. Por ello, esta es la única ética que podemos permitirnos ¿acaso la única posible?
Amigo desempleado, tienes aquí una invitación a no desfallecer. Porque somos muchos, cientos, miles, millones, cada vez más, como tú. Y será cuestión de tiempo que muchos otros, empleados y desempleados, despierten. Porque no cabemos todos en ese paraíso.
Porque no hay tal paraíso. Para que cuando nos vuelvan a necesitar, cuando nos vuelvan a emplear, algo ya haya cambiado. No nos olvidemos. Desempleadas y desempleados ¡Unámonos!
Manifiesto del desempleado | 20-03-2009 - 08:50:48 GMT 1 #
Fundació Príncep de Girona campanya de protestes :
«La societat civil gironina no permetrà mai que sigui precisament des d'una ciutat i unes comarques cent per cent catalanistes que pugui sorgir una institució d'aquesta mena.» Aquesta és una de les frases incloses en un manifest que va llegir a la plaça del Vi de Girona l'escriptora Assumpció Cantalozella, durant una concentració contra la Fundació Príncep de Girona que va durar prop de mitja hora i que va reunir unes seixanta persones.
Assumpció Cantalozella va especificar, en acabar l'acte, que la creació de la fundació els sembla una idea «fantàstica», però que el nom que se li ha posat es valora com «una mofa». La concentració d'ahir es va convocar via internet i l'objectiu és portar a terme diferents mobilitzacions, algunes de les quals podrien tenir lloc davant algunes de les entitats implicades, segons van explicar els convocants.
Cantalozella va llegir un llarg manifest en què es recorda la història passada i es destaca que la monarquia ha estat una «imposició». «No acceptarem cap fundació que tingui com a objectiu demostrar internacionalment la unitat d'Espanya», va remarcar. La Fundació Príncep de Girona, que inclou la Fundació Gala Dalí, la Cambra de Comerç de Girona, Caixa Girona i «la Caixa», ha despertat un moviment ciutadà en contra del nom. «Considerem un insult i una provocació que siguin entitats gironines, que fins ara havien tingut un bon prestigi, les que han establert i format la Fundació Príncep de Girona», s'indica en el manifest. Assumpció Cantalozella va criticar que el president de la Generalitat, José Montilla, sigui el vicepresident d'honor de la fundació. «Trobem una falta de respecte important envers la societat el fet que el hagi acceptat aquesta vicepresidència», va llegir.
En l'acte es va demanar «l'emissió massiva de correus electrònics a totes les institucions promotores» per comunicar-los «el rebuig total i absolut d'unes actuacions» que es consideren lligades «només als interessos econòmics envers l'Estat espanyol».
___
Catalunya Garrotxa Olot Besalú Llierca Madrid Princesa Letizia Borbon borboneo Barcelona España Republica
Fundació Príncep de Girona campanya de protestes | 29-03-2009 - 10:24:24 GMT 1 #
Sueldos millonarios para reyes, príncipes, infantes y consortes.
La nacionalización de la miseria.
Pilar Izquierdo Teruel / Julio Ortega Fraile
El nuevo puesto de trabajo para un miembro de la Familia Real en una Empresa española en EEUU, invita a reflexionar una vez más sobre algunos de los aspectos que vivimos –debería de decir soportamos– en este País. Iñaki Urdangarín ficha por la telefónica transoceánica como Consejero Delegado con un sueldo, se dice, de un millón de euros al año. La Infanta Elena trabaja en Mapfre como Directora de Proyectos Sociales y Culturales -¿incluirá esto las corridas de toros a las que asiste?- y percibe, se comenta, unos doscientos mil euros; el de su hermana Cristina en la Fundación La Caixa ascendía, se murmura, a una cantidad similar.
El ERE de Telefónica entre 2003 y 2007 supuso que unos catorce mil trabajadores se fueran a la calle y hace muy pocos meses, se le aprobó otro por el que medio millar de empleados del área de móviles han corrido la misma suerte. Estamos hablando de una Compañía que en 2007 tuvo unos beneficios de nueve mil millones de euros.
Mapfre obtuvo en 2008 unos beneficios netos de cerca de mil millones y La Caixa próximos a los dos mil. Contra ambas entidades se han presentado en los últimos tiempos varias demandas por despido improcedente.
De acuerdo que la Empresa privada puede hacer lo que le venga en gana, ¿o no? Pues sólo hasta cierto punto, porque cuando su conducta afecta negativamente a ciudadanos de a pie, es necesario examinar detenidamente sus actuaciones sobre todo si con una mano ceba al privilegiado y con la otra escatima a los parias del Capitalismo.
Puede ser entendible, aunque jamás dejarnos indiferentes, que un pequeño empresario tenga que despedir a dos de sus tres empleados porque no es capaz de sobrevivir por falta de ingresos, pero que una gran Compañía arroje al desempleo a cientos o miles de obreros y a uno solo de los que tiene en plantilla le pague un sueldo equivalente al salario de cien, y encima que lo haga por la repercusión mediática que tal fichaje le proporciona, es indecente y más en lo que nos quieren vender como un “Estado de bienestar”.
En España los servicios esenciales y hasta los supuestos derechos universales recogidos en la Constitución se están privatizando; todo aquello que sea susceptible de venderse sale al mercado y se le ofrece al mejor postor o al que se conozca los atajos hasta el despacho adecuado. Me dirán que la educación o la sanidad son servicios fundamentales y públicos, es cierto, pero ¿qué está ocurriendo? Que tanto una como otra se están viendo privadas de recursos por parte de la Administración para de ese modo empujar a los ciudadanos hacia su versión privada. El mejor ejemplo lo tenemos en la Comunidad de Madrid, donde hasta se ponen en manos particulares colegios edificados sobre terreno público y con recursos de la Comunidad, o sea, pagados por todos los madrileños.
Cualquier actividad gestionada por la Administración que genere ingresos sustanciosos acaba por convertirse en un bien puesto en venta y los beneficios que produce, que tendrían que destinarse a una mayor percepción salarial de los obreros, a la investigación, a cubrir el déficit de otros servicios indispensables pero no rentables y a la reinversión para generar más puestos de trabajo, resulta que después de la transacción van a parar al insondable bolsillo de unos pocos favorecidos. El Estado cobra, el gran empresario aumenta su patrimonio y el Pueblo, como siempre, sufre las consecuencias del expolio a manos del poder. Lo único que permanece nacionalizado es la miseria, esa sí que es acervo público. Los ciudadanos nos hemos quedado reducidos a cooperativistas de la miseria y aún ésta, hemos de emplearla en abonar a particulares lo que se suponían derechos universales.
A qué espera, por ejemplo, un Partido Político al que se le cayeron las siglas que sonaban a proletariado y a justicia, para nacionalizar la banca. Tiene en sus manos la fórmula para acabar con los desmanes de un sector que cuenta con bula para robar y sin embargo, sigue echando de comer a la bestia mientras la hambruna va haciendo cada vez más mella entre los ciudadanos.
Y a qué esperamos nosotros para salir a la calle e impedir que esta situación de desprecio y de indefensión continúe. Supongo que a estas alturas no estaremos confiando todavía en la intercesión de ciertos interlocutores sociales de gran influencia y de cuyas prebendas estatales no quiero acordarme, porque está claro que desde el despacho que sus dirigentes ocupan, siguen “sin ver las condiciones” para pasar a una acción efectiva y sobre todo, que demuestre que son dignos de los valores que dicen defender; tal vez es que cobran y mucho por prostituirlos.
Sueldos millonarios para reyes, príncipes, infantes, consortes, ministros, alcaldes, consejeros delegados y demás sanguijuelas del Sistema; subvenciones y ayudas económicas fabulosas para una iglesia tridentina o para la tauromaquia; permisividad absoluta para regulaciones de empleo oportunistas en empresas boyantes y en el otro lado del euro: paro, deudas, embargos, carencia de bienes fundamentales, asistencia sanitaria pública inadecuada, educación pública precaria, indiferencia ante las reivindicaciones sociales y un desprecio infinito por el Pueblo. Un Pueblo que sigue sin darse cuenta de que de su silencio y de su abulia nacen la penuria que padece y una esclavitud de la que aparenta no ser consciente, un Pueblo que por lo tanto, está abocado a ser la víctima propiciatoria una y otra vez.
El Sr. Urdangarín se irá a Estados Unidos y nosotros, seguiremos arrastrándonos por las páginas de ofertas de empleo de los diarios y por la de los resultados de la lotería, para al fin doblar el periódico pensando: “tal vez mañana...”. ¡Siempre mañana!, pero la tragedia es hoy y sus consecuencias, quizás nos lleven a arrepentirnos demasiado tarde de nuestra nefasta cobardía. Los grandes cambios no se logran mendigando y consintiendo, sino plantando cara a quien nos somete a tales humillaciones, pero parece que hasta la dignidad la tenemos hipotecada y no nos queda valor para recuperarla.
--
VALL DEL LLIERCA Cap Argelaguer: Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà. VALL D'HOSTOLES Cap Les Planes d'Hostoles: Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres. ÁMBIT DE BESALÚ Cap Besalú: Beuda, Maia de Montcal, Sant Ferriol. CONCA ALTA DEL FLUVIÁ Cap Olot: Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau.
Osona Vic Ripoll Ripollès Figueres Alt Empordà Garrotxa Girona Catalunya España Lejarza Atur Cycosa
Sueldos millonarios para reyes, príncipes, infantes y consortes. La nacionalización de la miseria | 30-04-2009 - 07:39:15 GMT 1 #
Príncep de Girona , per Joan Boadas i Raset :
El 21 de gener de 1351 el rei Pere III el Cerimoniós nomena el seu fill primogènit, Joan, duc de Girona. De seguida remarca, però, que amb l'erecció del ducat no quedaven extingits en absolut els privilegis i llibertats dels quals gaudia la ciutat. En principi el ducat no va ser creat pensant que havia de ser heretat de pares a fills. De fet, els tres fills de Joan I varen morir i quan ho va fer el mateix rei (1395) va quedar extingida la branca dels ducs de Girona.
Després de la mort de Martí l'Humà (1410) i extingir-se la dinastia de la Casa de Barcelona, el Compromís de Casp inicià el regnat dels Trastàmara. Ferran I va voler enaltir la tradició del Ducat de Girona i va erigir el Principat de Girona per al primogènit: el 14 de febrer de 1416, Alfons el Magnànim es convertí en el primer príncep de Girona.
Podem dir que els primogènits de la dinastia dels Trastàmara varen fer servir el títol, així com també els de la dinastia que va succeir-los, la dels Habsburg, fins que Carles II mor sense descendència el 1700.
Amb l'arribada de la nova monarquia dels Borbons es deixa d'utilitzar el títol malgrat alguns intents de revitalització per part dels responsables polítics de la ciutat de Girona. El 15 de juliol de 1771 els representants municipals s'adrecen a Carles III «con motivo de la proximidad del parto de la Princesa dignísima sobrina y nuera de su Magestad señora nuestra solicitando se titule con denominación de esta Ciudad de Gerona lo que ofrezca la Divina providencia a la luz de este mundo para mayor bien del Reino».
Insisteixen l'agost de 1871, aquest cop davant del rei Amadeu I. Li demanen que «se digne restablecer el título de Príncipe de Gerona que llevaban junto con el de Asturias los príncipes herederos de la corona Real de España, antes de que la ciñera el Rey Don Felipe 5º por quien fue abolido cuando lo fueron los fueros y privilegios de Cataluña». Hi tornaran encara, amb arguments semblants i amb els mateixos nuls resultats, l'abril de 1926, davant del rei Alfons XIII.
Qui reeixirà en la demanda serà el darrer dels ajuntaments franquistes de la ciutat. Efectivament, el 22 de gener de 1977 es reuneix d'urgència el plenari municipal per escoltar en boca de l'alcalde Ignasi de Ribot que «S.A.R. don Felipe de Borbón y Grecia, heredero de la Corona, ostentará el título y denominación de Príncipe de Gerona».
L'actitud i el posicionament del primer i del darrer dels Borbons és molt significativa. El 1714 es tractava d'imposar un nou ordre després de la derrota catalana i eliminar qualsevol símbol de particularitat i de tradició. Dos segles i mig més tard, allò que interessava era precisament el contrari: apel·lar la tradició per demostrar que la monarquia borbònica, restaurada pel franquisme, enfonsava les seves arrels a l'època medieval i en conseqüència la seva implantació a Catalunya, i singularment a Girona, era absolutament inqüestionable.
La impressionant xiulada del camp de Mestalla, però, s'encarrega de demostrar que la institució monàrquica no és tan sòlida com voldrien i que presenta esquerdes importants, tot i la voluntat de la Cambra de Comerç de Girona, la Caixa de Girona, la Fundació Gala Salvador Dalí i la Caixa d'apuntalar-la creant una fundació que portarà el nom de Príncep de Girona i que presidirà de manera honorària Felipe de Borbón. Es tracta, diuen, de vincular la Corona a Catalunya i a Girona. No fos cas, és clar, que la crema de retrats derivés cap a camins inadequats.
Príncep de Girona | 22-05-2009 - 08:57:08 GMT 1 #
El sector del comerç es va manifestar :
200 treballadors del sector del comerç es van manifestar pels carrers de Girona convocats per CCOO i UGT, per pressionar la patronal a desencallar el conveni col·lectiu que negocien fa més de sis mesos. Els sindicats van amenaçar amb una vaga en el sector si la patronal persisteix en la seva postura.
CCOO i UGT consideren inacceptable l'increment salarial de l'1,4% que proposen els empresaris, i reclamen que el nou conveni inclogui un dia i mig de festa setmanal i el reconeixement de les categories professionals. A les comarques gironines, hi ha 22.000 persones que treballen en el sector, entre petits comerços i cadenes de supermercats.
Sota el lema "Per un conveni just, el comerç en lluita", més de 200 treballadors van fer sentir ahir el seu malestar pels carrers de Girona. Lluint pancartes i fent sonar xiulets, els treballadors han reclamat a la patronal que desencalli la negociació del conveni col·lectiu que ha de regir el sector durant els propers dos anys.
El secretari general de la Federació de Comerç i Hostaleria de CCOO, Josep Maria Montalbán, va indicar que la confrontació es troba, precisament, en aquells aspectes que els representants dels treballadors consideren punts clau del nou conveni.
"D'entrada, la patronal ens proposa un increment salarial de l'1,4% sense clàusula de revisió, quan la inflació prevista és d'un 2% i ja s'estan signant altres convenis amb aquestes condicions", va criticar Montalbán. El representant sindical també va dir que, lligat amb això, les taules salarials de molts treballadors són "baixes", ja que de mitjana es cobren uns 800 euros al mes.
Un altre dels punts on topen les dues postures fa referència al descans setmanal. "Volem instituir un dia i mig, sobretot als municipis turístics, però tampoc hi estan d'acord", va ressaltar. A més, tant CCOO com UGT critiquen que tampoc no es vulguin reconèixer les categories professionals. "Al sector del comerç hi ha un abús de la polivalència funcional, perquè els treballadors i treballadores serveixen per a tot; no hi ha funcions dins l'àmbit laboral", va lamentar el dirigent sindical.
Els manifestants han amenaçat amb convocar una vaga general del sector si la situació no s'arregla. Durant tota la manifestació, els crits a l'aturada van ser reiteratius entre els concentrats.
Josep Maria Montalbán va explicar que, per part dels sindicats, s'espera que "el seny imperi i que la patronal entengui que cal dignificar les condicions econòmiques perquè el sector guanyi en competitivitat". I va concloure: "No podem tenir un sector que afecta tantes persones en condicions precàries com les actuals".
---
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa
El sector del comerç es va manifestar | 19-06-2009 - 06:25:53 GMT 1 #
Populismo real | 28 años apostando por el caballo ganador.
Príncipe de Asturias: otra mala copia de los Nobel :
Pablo Elorduy
No pasa desapercibido que el Príncipe de Asturias es una copia barata del Nobel. Para empezar se les ocurrió la idea de hacerlo 79 años después de que se celebrara la primera edición de aquéllos. Para seguir porque los premios asturianos han tenido que inventar categorías flexibles como Cooperación o Concordia que justifiquen su existencia. Los premiados dirán que 50.000 euros merecen un chaqué y una tarde en el Teatro Campoamor, pero bien saben que eso es una cosa y otra fardar de Nobel, aunque sólo sea por puro esnobismo. Para contrarrestar ese errático punto de partida, los premios Príncipe de Asturias han establecido un criterio muy sencillo que se resume en cuatro palabras: sumarse a la fiesta. Así, en lugar de malgastar horas para establecer un criterio original, los jurados que han pasado por esas vetustas salas de reuniones se han postrado ante cualquier estímulo dictado por determinados medios de comunicación y por unas cuantas voces de la experiencia más tradicionalista. De este modo, el premio de los Deportes es, en sí, un pretexto para que la Casa Real se haga una foto con los triunfadores habituales, con prioridad para los españoles, aunque sea decorosamente repartido con atletas como Sergéi Bubka o Martina Navratilova, quienes ya eran de primera mucho antes que los Premios. En el de Letras, una vez despachados los intocables (Cela, Umbral, Vargas Llosa, Carlos Fuentes), los distintos jurados han optado por apostar por escritores que son demasiado reconocidos para optar de verdad al premio de los suecos. El olor de los premios Un premio populista sortea fácilmente las lagunas cuando ocurre que se quiere premiar a alguien que no encaja en ninguna categoría. Ya ocurrió en Estocolmo para celebrar la existencia de Winston Churchill: como la idea de otorgarle el Nobel de la Paz resultaba obscena, el jurado de Literatura se quedó con que era el autor del lema “Sangre, Sudor y Lágrimas” y le regaló el mismo diploma que a Benavente o a Steinbeck. En Asturias pasó lo mismo con la autora de Harry Potter, J.K. Rowling, multimillonaria pero pobre de menciones de tanto copete. ¿No queda bien darle el de Letras? Pues le dan el premio a la Concordia, que nadie sabe bien para qué sirve. Thomas Bernhard, un autor austriaco que detestaba muchas cosas, creía que un premio “se lo entregan a uno siempre sólo personas incompetentes, que quieren defecar en la cabeza de uno y que defecan abundantemente en la cabeza de uno si se acepta su premio. Y están ‘en su perfecto derecho’ de defecar en la cabeza de uno, que es tan abyecto y tan bajo como para aceptar su premio”. Aunque también huela mal, el Nobel, que reporta un millón de euros a sus ganadores, ha conseguido convertirse en el objeto de deseo de abyectos y no abyectos. El Príncipe de Asturias, sin embargo, rebaña la popularidad de personajes consagrados para hacerse un sitio residual en algún noticiero europeo. Pero esto no es Suecia.
Príncipe de Asturias: otra mala copia de los Nobel | 19-06-2009 - 07:07:17 GMT 1 #
Fundació Príncep de Girona: «una manera de rentar la cara a la monarquia»
El ple de la Cambra de Comerç de Girona va ser mogut. El president de la comissió de turisme d'aquest organisme, Rafael Martín, va retreure al seu president, Domènec Espadalé i Verges (Cales Yesos y Cementos de Olot - Cales de Llierca S.A.), que la institució hagi donat suport a la creació de la Fundació Príncep de Girona –que va definir com «una manera de rentar la cara a la monarquia»– i, sobretot, pel fet que se n'assabentés per la premsa. Martín va forçar la discussió fins a demanar una votació, que es va fer a mà alçada. Tres empresaris més: el president de Progrup, Jordi Vidal, Miquel Morillo i Josep Santandreu van fer costat a Martín.
Dels quaranta-sis membres que integren el ple de la Cambra de Comerç de Girona, a la darrera reunió només n'hi van anar vint-i-nou, tres dels quals es van sumar a les crítiques de Rafael Martín, de Cadaqués. Martín va dir que s'havia assabentat de la creació de la Fundació Príncep de Girona per la premsa, i va considerar que s'havia fet un menyspreu al ple i va criticar el secretisme amb què s'havia gestat l'ens.
Jordi Vidal va qüestionar que fos el comitè executiu i no el ple l'òrgan competent per aprovar un acord de tanta envergadura. Va ser respost pel secretari, que va invocar l'article 24.2 de la Llei 14/2002, de 27 de juny, de les cambres de comerç, que, en els casos d'urgència, el comitè executiu pot assumir la competència de les matèries atribuïdes al ple.
Jordi Vidal i Rafael Martín van admetre que els objectius de la fundació els semblen respectables, però que les entitats fundadores els podrien assolir perfectament amb una fundació sense el nom que tindrà. Vidal creu que la denominació i la presidència d'honor del príncep ha generat molts comentaris i reticències que s'haurien pogut estalviar.
L'empresari de Cadaqués va considerar que la fundació es podria haver creat amb el nom d'una personalitat històrica de Catalunya. Va assegurar que aquesta operació s'inscriu en una campanya d'imatge per prestigiar la monarquia espanyola.
En el debat en el ple de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Girona, Domènec Espadalé, va insistir que el projecte és i serà molt bo i que redundarà en benefici de les comarques gironines. Espadalé va dir que acceptava sotmetre la ratificació al ple per iniciativa pròpia i pel respecte als membres de la cambra. Es va votar a mà alçada. I només quatre van atrevir-se a aixecar la mà contra la monarquia, però no contra els objectius que persegueix la fundació: Jordi Vidal i Miquel Morillo, de Girona, Josep Santandreu, d'Olot, i Rafael Martín, de Cadaqués.
6.000 i 30.000 euros
Segons l'acord que va aprovar el ple, la Cambra de Comerç aporta sis mil euros al capital fundacional de la fundació. Al mateix temps, segons va informar Espadalé als membres del ple, es farà una invitació a les empreses gironines i a grans corporacions de l'Estat a participar i/o col·laborar en la Fundació Príncep de Girona amb una quota anual de trenta mil euros €.
Borboneo VALL DEL LLIERCA Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà. VALL D'HOSTOLES Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres. Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol. FLUVIÁ Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Osona Vic Ripoll Ripollès Figueres Alt Empordà Garrotxa Girona Catalunya España Lejarza Madrid España Lliurona Berga Berguedà Bracons
Fundació Príncep de Girona: «una manera de rentar la cara a la monarquia» | 26-06-2009 - 08:33:37 GMT 1 #
Caixa girona, per CARLES PÀRAMO I PONSETÍ .
El Senyor Vergés, antic Director General de Caixa Girona, ha escrit, molt encertadament en aquest diari el següent: "Pel que respecta a les fusions, indubtablement se'n produiran entre els bancs, perquè es poden comprar i vendre. També hi haurà alguna fusió de caixes, no tantes com es diu, puix en aquesta qüestió es juga amb els sentiments i altres aspectes que no són de l'ordre purament crematístics i, per tant, el tema ja és més difícil de resoldre".
I de sentiments vull parlar perquè em sento part de Caixa Girona, hi he invertit bona part de la vida. Soc empleat de molt temps, vaig superar unes oposicions, ara fa trenta vuit anys, i he de dir que, gràcies a la feina que hi he desenvolupat i al sou que m'hi he guanyat, he tirat endavant la meva família. Han estat molts anys de treball i dedicació, sense mirar horaris i corrent algun risc. Vuit atracaments amb violència, un, l'any 1975, tan violent que vaig témer perdre la vida i que sortosament "només" es va saldar amb dos mesos de baixa després d'haver salvat la vista gràcies a la perícia del Dr. Tibau.
Amb els companys, hi hem fet "més hores que un rellotge" però, en ser la caixa un ens sense capital, sense "amo", hem estat molt conscients de que treballàvem pel país i per nosaltres mateixos. Caixa Girona era, i és, una entitat sense ànim de lucre. Els beneficis es destinen a obra social i a engrandir la pròpia entitat, el que vol dir, també, a assegurar molts llocs de treball qualificats i donar molts serveis. Hem treballat, generosament, convençuts que ho fèiem per a nosaltres, com a ciutadans i com a treballadors.
Durant tots aquest anys, soc testimoni de com Caixa Girona ha donat el suport necessari a multitud de famílies i empresaris que s'han realitzat, en bona part, gràcies al serveis que se'ls hi ha prestat. Sabem que podien haver anat a veure un banc, però la sensibilitat d'una caixa "local" és diferent, batega amb el país, Presidència i Direcció General sempre han estat properes. Hi ha empreses importants, en la dimensió gironina, que, en la seva història, la Caixa Girona sempre serà un referent. I aquestes empreses i molts dels seus treballadors, amb Caixa Girona, han vist il·lusions fetes realitat.
El dia de la inauguració de l'actual seu central, davant importants autoritats polítiques i financeres, catalanes i espanyoles, vaig poder intervenir, no com empleat, sinó per raó de la meva responsabilitat política del moment. No tenia discurs escrit, vaig voler transmetre l'emoció que sentia en poder manifestar públicament que, gràcies a la democràcia, un senzill empleat de l'Entitat estava assegut a la taula presidencial. Vaig intentar fer arribar l'orgull que sento en veure fins on, la confiança dels gironins i la professionalitat de treballadors i direcció, han fet arribar Caixa Girona. També les servituds que aquesta simbiosi crea.
Una caixa no és, bàsicament, una màquina de fer diners, un molt bon "invent" que els banquers el voldrien de la seva propietat o, si més no, que no els hi fes la competència. Una caixa és una eina creada per donar servei del poble, per facilitar el progrés i reforçar les oportunitats. Les caixes són una oportunitat pel país, no una "ocasió" pels inversors. Segur que fan set o nosa i, en la nostra circumstància encara més, per catalanes.
Ser membre de l'Assemblea General, de la Comissió de Control o del Consell d'Administració, és un gran honor però és, alhora, una gran responsabilitat. Les persones que integren els òrgans de govern i les que componen la corporació fundadora, la Diputació, tenen l'obligació, primera, de servar el patrimoni, no solsament material, de la Caixa de Girona. Aquestes persones que, ben merescudament han estat elegides, han rebut una herència que han d'administrar curosament que hauran de llegar, en el seu moment, als successors. Millorada fins on sigui possible. En les actuals circumstàncies els caldrà, més que mai, la valentia de defensar allò que han acceptat regir.
Les dificultats actuals no són excusa per acceptar una fusió. Hi ha molts camins per superar-les i un de bo és retornar als orígens. Pugno per una caixa, professionalment ben portada, amb l'objectiu d'aconseguir els beneficis suficients que assegurin la pròpia viabilitat, que nodreixin una obra social que doni sentit i prestigi i amb una clara vocació, ajudar el territori que l'ha fet nàixer i créixer en la seva promoció econòmica i social, amb tota lleialtat.
Digueu-me sentimental, però les caixes van néixer dels sentiments positius de gent que volia millorar la societat. Amb aquesta noble intenció, persones capacitades que podien haver optat per fundar bancs, varen voler crear entitats amb una clara funció social. Avui, la seva obra, les caixes, són part del patrimoni col·lectiu dels catalans, formen part de les nostres singularitats. A Girona no podem permetre que la nostra caixa es vengui o deslocalitzi.
Caixa girona | 17-07-2009 - 07:37:08 GMT 1 #