Destrucció a mans de Medi Ambient
Frank i Inda, veïns d’Entreperes: Destrucció a mans de Medi Ambient.-El Departament de Medi Ambient elimina tot el sotabosc i bona part de l’arbrat a banda i banda d’un camí de la zona PEIN de l’Alta Garrotxa L’actuació que s’està duent a terme és indiscriminada, aplica el mateix criteri a totes les zones amb el sempre igual efecte destructiu.
Des de finals de desembre del 2008 s’està duent a terme una actuació forestal en uns boscos públics d’Entreperes (prop de Sadernes, dins de la zona PEIN de l’Alta Garrotxa), inclosa en el projecte “Treballs silvícoles a Mas Quintana i Argalés”. En aquest context s’està aplicant una normativa contra incendis que, segons el projecte i els resultats que s’han pogut veure una vegada començada la feina, consta de “l’eliminació del sotabosc i l’eliminació de les branques baixes amb poda”. A més a més, s’està fent una aclarida intensa a 20 metres bosc endins a ambdues bandes d’un camí que té un caràcter veïnal (és a dir, no públic!!!).
Nosaltres, uns veïns de la zona, vam construir aquest camí d’accés fa 8 anys, amb la preocupació de fer-lo de la manera més respectuosa amb l’entorn, intentant preservar al màxim la vegetació existent. Això ens va suposar un esforç en el moment de la construcció, i any rere any, invertim temps i diners en el seu manteniment. Ara estem extremadament preocupats per les següents raons:
>Medi Ambient destrueix el medi ambient...
Com podem parlar en el projecte clarament de l’eliminació del sotabosc, que és una part imprescindible pel bosc!
Sembla que hagin condemnat el sotabosc com si fos un monstre que s’ha d’eliminar. Però aquest sotabosc té propietats importantíssimes pel bosc sencer:
Com una pell, evita el desecament del sòl, protegint-lo del vent i privant que el sol hi incideixi directament,
>Nodreix als arbres petits i adolescents, donant-los un entorn de creixement protector.
>És necessari per a la reintroducció natural d’especies d’arbres que van ser expulsades del territori per la sobreexplotació del bosc en el segle passat, com poden ser: auró, blade, cirerer, pomeres, pereres, bedoll, arç, faig, grèvol, etc.
En zones rocoses, amb pocs arbres, els estan tallant branques, buidant la copa. Això fa que el sòl quedi encara més desprotegit i que l’efecte del sol encara sigui més perjudicial pel terreny. Aquests arbres no tornaran a brotar fort, perquè estaran sempre secs.
Com a mínim, la part alta del sotabosc s’hauria de salvar (a partir de 2 metres d’alçada) per a que no torni a brotar tant fort, com passarà amb aquestra destrucció total.
>Normes contra incendis
Sembla que s’apliquen normes contra incendis que poden ser adequades a l’Empordà, pel vent que hi fa i pel tipus de vegetació que hi ha. Però a l’Alta Garrotxa és molt diferent i molt variada, amb diferents graus de perill d’incendi (segons grau d’humitat, rocositat, zones solelles, zones bac, etc.).
L’única planta realment abundant en certes zones i que comporta un alt risc d’incendi és l’arítjol, que de vegades fa intransitable el bosc. Per un costat, quan s’elimina del sotabosc, també caldria eliminar la part que s’ha enfilat a les copes dels arbres, ja que aquestes cortines hi resten durant anys, s’assequen i són aliment pel foc. Això, justament, no s’està fent. I per l’altre costat, el fet d’estar el sotabosc a mercè dels rajos del sol, sense la cobertura del bosc, fa que el rebrot de l’arítjol sigui encara més vigorós i tornarà a pujar fent servir el rebrot general del sotabosc com un ascensor, fins a enllaçar amb les cortines que han quedat a les copes dels arbres o les seves branques baixes.
>Trituració 100%
A banda i banda del camí s’aplica una categoria “extra” de destrucció: trituració total del sotabosc i a més a més una aclarida i poda de branques. Això significa una reducció de la coberta vegetal d’un 80% a un 10-20%. Un tracte que rebran 20 de les 50 Ha afectades pel projecte...
>Barrancs
Hi ha barrancs que eren sempre frescos, humits i amb abundant i variada vegetació. Ara hi queden 4 pins i vessants del tot descobertes. Totes les alzines estan tallades... Ara ens miren amb la tristesa que té la natura quan l’hem destrossada.
I cal tenir en compte que l’article Hidrològic del projecte diu: “Les possibilitats de fenòmens erosius queden limitades a una possible mala gestió de la massa forestal, deixant al descobert vessants amb pendents importants. És per això que els treballs silvícoles han de tenir present en tot moment el caràcter protector de la massa forestal”.
Tristament, això no es compleix...
Som conscients que el perill d’incendi s’ha de disminuir. Però únicament gestionant amb criteri i amb coneixement de l’ecologia i de les conseqüències de les actuacions.
Aquest projecte gasta molts diners públics, però molts! Tothom que coneix l’Alta Garrotxa sap que el rebrot després d’una intervenció tant forta serà immens. I si no hi ha cap seguiment de l’actuació (cosa que sembla que no està previst), aquesta despesa acabarà sense l’efecte desitjat, al contrari, empitjorarà la situació.
S’hauria de parlar de la qüestió i aturar la feina que encara queda per fer (pensem que més o menys 44 Ha) per poder fer un curs als treballadors per a que sàpiguen que en aquesta zona cal presevar el màxim possible (som en una zona PEIN, no al marge d’una autopista!). A més, fer aquesta mena de feina de cara a l’estiu, com està passant ara, encara augmenta més el risc d’incendi, mentre que si s’ajorna cap a la tardor donarà temps a fer millor les coses i deixarà més temps al descompostatge de les restes abans del següent estiu.
Nosaltres vàrem proposar de marcar la vegetació a respectar del sotabosc (els individus interessants de les espècies a mantenir) abans de la desbrossada. Com a mínim el Consorci de l’Alta Garrotxa s’ha mostrat disposat a assumir aquestes despeses extres (500 a 1.000 euros com a màxim). Medi Ambient no ens va fer cas.
Per acabar, una altra cosa que ens preocupa és que al projecte diu “Un altre aspecte que cal destacar és que si s’aconsegueixen resultats òptims pel desenvolupament de la massa, a més a més dels altres elements que s’introdueixen per a la gestió global de la forest, pot contribuir a que altres propietaris també ho facin.” Què vol dir això?! Els sembla que això és “modèlic”?. Febrer 2009 El Consorci de l’Alta Garrotxa i els seus presidents: opacs i autoritaris Les expressions del Sr. Espona
Meneame
del.icio.us
ARGELAGUER Juan R. Lejarza
Ojala alguien consiga parar a esto por que no entiendo como destruir el medio ambiente y nadie hace nada..
croacia | 13-03-2009 - 11:08:59 GMT 1 #
Consell plenari del Consorci de l'Alta Garrotxa :
El consell plenari del Consorci de l'Alta Garrotxa ha aprovat un pressupost de 721.000 euros, que es destinaran a un programa d'actuacions per aquest any en el qual destaca la construcció de basses per abastir d'aigua la població, el bestiar i la fauna salvatge. El programa inclou també actuacions relatives a la conservació i al desenvolupament socioeconòmic.
Les intervencions d'aquest any en matèria d'abastament d'aigua formen part d'un projecte de gran envergadura, valorat en 500.000 euros, que s'ha d'anar executant els pròxims quatre anys. Consisteix a millorar o construir dotze basses o dipòsits on es pugui emmagatzemar aigua de pluja, que es destinarà tant a les cases com al bestiar i la fauna salvatge. De moment, aquest 2009 es construiran quatre nous punts d'aigua: uns dipòsits a la serra de Bestracà, a la serra del Toix i a Sant Grau d'Entreperes i una bassa amb hidrant a Principi. El pla inclou, per a més endavant, actuacions a Pera (Oix), Lliurona (Albanyà), la Vall del Bac (Vall de Bianya), la vall de Riu (Montagut), a prop del collet de Carrera (vall de Bianya), a Sant Miquel de Monteia (Sales), Beuda i Resclusanys (Beget, terme de Camprodon). El document proposa, a més, incentivar la presència de ramats a través d'accions com ara la millora de les basses i els abeuradors ja existents.
Usos públics i patrimoni
El programa preveu accions en molts altres àmbits. Pel que fa als accessos, es pretén adequar els espais d'aparcament que hi ha a la pista de Riu (el camí de Sadernes a Sant Aniol) perquè quedin ben delimitats, amb l'objecte «d'optimitzar la seva ocupació». En l'apartat de manteniment de la xarxa viària de l'EIN Alta Garrotxa, s'inclouen intervencions a vint trams de pistes, la majoria ubicades als termes d'Albanyà, Camprodon i Montagut i Oix. Quant a l'escalada (molt habitual a la zona), s'han instal·lat senyals per indicar les parets on es pot practicar. En qüestions de patrimoni arquitectònic, s'inclou la finalització dels treballs de consolidació de l'església de Sant Martí de Talaixà.
Conservació
Un aspecte rellevant del programa es destina a activitats relacionades amb la conservació de la fauna i la flora del territori. És el cas de la campanya d'eradicació de la senecio inaquidens (seneci del Cap), una planta invasora que darrerament s'havia estès molt; la lluita contra un fong que està perjudicant les teixedes; el seguiment de sis espècies d'aus protegides i, en especial, de l'àliga daurada (s'analitzaran les imatges que l'any passat es van registrar en un niu); el control de la presència del trencalòs a la serra Llarga de Monars o l'estudi de les poblacions de quiròpters (ratpenats).
---------------------
President del Consell Comarcal de la Garrotxa: "tinc una carta per voste...??
Cartes al Director Diari de Girona 21-02-2007... M´ha sorprès la defensa aferrissada i agressiva que fa el Sr. Jaume Tané i Cufí, veí d´Olot, del president de la Cambra de Comerç de Girona, arran d´un text de l´Associació de Naturalistes de Girona (ANG), on es qualifica el Sr. Domènec Espadalé de «membre de sectors econòmics irresponsables», en la seva carta al director d´aquest diari, publicada el divendres 16 de febrer de 2007. Amb data 9 del present, es llegeix en aquest diari el següent titular: «Una segona sentència impedeix a l´empresa Cycosa ampliar les extraccions a la pedrera» de Tortellà (pàg. 19). La noticia parla per si sola. L´empresa Cycosa està situada a Argelaguer al Pla de Tapioles, al riu Llierca, un corredor biològic que comunica el Parc Natural Volcànic amb l´espai protegit de l´Alta Garrotxa. Les empreses Cycosa, Cales de Llierca, Horpisa, etc..., porten a terme activitats industrials inadequades: ocupació i destrucció del bosc de ribera, amb maquinària pesada, per ara, ja s´ha destruït en la seva totalitat el «bosc de Pekin»; alteració de l´espai natural amb la construcció d´embassaments per a la decantació de fangs i contaminans diversos; ocupació dels camins i carreteres de lliure accés; explotació de les aigües del subsòl. Totes les activitats es porten a terme sense cap definició física parcel·lària, estant obertes al pas dels vianants i de la fauna.
El Sr. Alcalde de l´Ajuntament d´Argelaguer, Josep Dorca (CiU), té coneixament d´aquests fets mitjançant la Instància núm. 383 de 28-06-2006, fins a la data no he rebut contestació per la seva part, així mateix la regidora de Medi Ambient, Montserrat Mallol (ERC-Acord Municipal), també assabentada, no ha donat cap resposta.
Sr. Cufí, semblar ser que també hi ha «irresponsables polítics». El president del Consell Comarcal, Sr. Espona (CiU), també té coneixement de l´estat desastrós del corredor biològic del Llierca (Xarxa Natura 2000); deu saber molt de les coses senzilles, però quan s´ha de mullar es fa l´orni.
Sr. Cufí, com que el desastre del riu Llierca, al Sr. Espadalé -el seu «alcaldable»-, li ha sortit gratuït, ara està destruint el Fluvià al seu pas per Argelaguer, quina casualitat també. El lloc anomenat Can Gifreda o Ca l´Hornos, per als veïns d´Argelaguer, és un altre corredor biològic que en la declaració d´impacte ambiental al DOGC núm. 4438-01/08/2005, es diu que «atès que el medi receptor no té capacitat i que existeixen efectes irreversibles i irrecuperables» la Ponència Ambiental en la sessió de 6 d´abril de 2004 «acorda informar amb caràcter desfavorable» de l´extracció de sorres per l´empresa Cycosa (exp.GL 20030096). A dia d´avui, l´empresa Cycosa segueix a molt bon ritme la destrucció de tota aquesta zona, amb el consentiment de l´equip de govern (CiU-ERC). Els veïns no rebem cap informació, ja en devem tenir prou amb els camions de l´ extracció que circulen pel mig del poble amb soroll i pols constant.
Sr. Cufí, hauré de dir-li que és penós el nivell actual d´enriquiment empresarial a costa de la destrucció de la natura de la Garrotxa, aquest és el nostre sondeig entre els treballadors garrotxins. Ja sabem allò d´aquells de salaris baixos recompensats amb hores extres no declarades a l´Estat, treballadors que no tenen cap seguretat en el lloc de treball. El Sr. Domènec Espadalé no és «un membre de sectors econòmics irresponsables» ell és «el cap dels irresponsables econòmics». Sr. Tané , com que sé que a vostè li agraden els toros, li dic -en paraules de Manolete-: «Suerte, y al toro».
-Juan R. Lejarza. Delegat de Prevenció i personal de CCOO a Cales de Llierca, s.a. (riu Llierca)
Girona Catalunya LLierca Garrotxa Olot Vic Ripoll Argelaguer Basalú
Consell plenari del Consorci de l\'Alta Garrotxa | 13-04-2009 - 09:11:41 GMT 1 #
Bestrecà :
El Consorci de l'Alta Garrotxa ha iniciat els treballs de construcció d'un dipòsit d'aigua al coll de Bestrecà al terme municipal de Montagut i Oix (Vall del Llierca). Construccions Germans Picart SL executa les obres, que tenen un cost de 24.197 euros €.
Girona Catalunya Garrotxa Olot Besalú Llierca Vic Ripoll
Bestrecà | 17-04-2009 - 08:08:08 GMT 1 #
Sant Aniol d´Aguja :
L'alcalde de Montagut i Oix (Vall del Llierca), Narcís Ribas, va anunciar, que l'Ajuntament ha signat un conveni d'ús per 30 anys amb el Bisbat de Girona que permetrà la recuperació de l'edifici de la rectoria per a refugi en el termini d'uns dos anys. Ribas va explicar que ara s'encarregaran l'estudi topogràfic i el projecte, que estan valorats en uns 10.500 euros. Després l'Ajuntament cercarà ajut institucional per a la recuperació del refugi, cosa que Ribas va valorar en uns 200.000 euros. Segons va explicar l'alcalde, l'acord ha posat a disposició del municipi una àrea de 4.700 metres quadrats que preveu els 250 metres quadrats en planta de la rectoria.
L'alcalde va assenyalar que el procés que ha culminat amb l'acord va ser llarg perquè primer es van haver de buscar documents que desmostressin la propietat del Bisbat. Narcís Ribas va indicar que la gestió del futur equipament serà a càrrec de l'Ajuntament en col·laboració de les entitats. El funcionament, segons ell, principiarà en l'establiment d'una persona que es faci càrrec del manteniment i l'explotació econòmica del refugi. Ribas va dir que ja hi ha gent que s'ha ofert per a l'explotació i manteniment del refugi.
---
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona
Sant Aniol d´Aguja | 23-06-2009 - 07:08:51 GMT 1 #
Pla General de Política Forestal (PGPF) Generalitat de Cataluña :
"PARTICIPACIÓN PÚBLICA EN EL PLAN GENERAL DE POLÍTICA FORESTAL EN CATALUÑA".
Mireia PECURUL, Glòria DOMÍNGUEZ, Eduard PLANA
Centre Tecnològic Forestal de Catalunya. Área de Política Forestal y Desarrollo Rural. Pujada del Seminari, s/n. 25280 Solsona, Lleida.
A/e: mireia.pecurul@ctfc.es ; gloria.domínguez@ctfc.es ; eduard.plana@ctfc.es
Resumen
Los cambios en las percepciones sobre bosque y en el marco legislativo acontecidos en la escena mundial han favorecido la implicación de la sociedad civil en la planificación territorial y forestal. En este contexto, más complejo y dinámico, aparece un nuevo modelo de gobernanza basado en las redes políticas entre los actores públicos y privados. Los procesos participativos permiten obtener conocimientos, identificar y generar discursos, así como una mayor capacidad de intervención. Con ello se puede mejorar las deficiencias de la gobernanza, pero también se puede utilizar para legitimar decisiones ya tomadas. Por ello se recomienda iniciar la planificación en una fase temprana, cuando aún todo es posible, e incorporar los agentes en cada una de la toma de decisiones. Cómo caso práctico, se analiza el desarrollo de la participación en la elaboración del nuevo Plan General de Política Forestal de Cataluña (2005-15).
Palabras clave: Gobernanza, planificación forestal, redes políticas, actores públicos y privados, toma de decisiones.
1. INTRODUCCIÓN
Bajo el auspicio de las “Nuevos Modos de Gobernanza para la Sostenibilidad Forestal en Europa”, los gestores dirigen sus esfuerzos en encontrar métodos menos incisivos para conseguir sus objetivos, como por ejemplo, a través de los Planes Forestales Nacionales (PNF), reconocidos como una herramienta prometedora para la implementación de las políticas orientadas a la gestión forestal sostenible a nivel de un país.
Durante los últimos años se ha llevado a cabo una intensa investigación científica relativa a la participación en los PFN, principalmente a través de la red de investigación de la Acción COST E39 “Planes Forestales Nacionales en el contexto europeo” (1999-2003). Se ha elaborado y compilado abundante material científico con una perspectiva teórica durante los últimos años, y se han analizado múltiples casos prácticos en Europa (GLÜCK Y HUMPHREYS, 2002); (APPELSTRAND, 2002); (BARSTAD, 2002).
Aún así, todavía no se han realizado análisis comparativos ni evaluaciones sistemáticas para medir la eficiencia de estas prácticas. Con el fin de llenar este vacío se ha iniciado un proyecto europeo: “Nuevos Modos de Gobernanza para la Sostenibilidad Forestal en Europa (GoFOR)”; financiado por la Comisión Europea dentro del sexto programa
marco para la Investigación y el Desarrollo Tecnológico (FP6). El objetivo principal de GoFOR es evaluar las nuevas formas de Gobernanza. Basado en argumentos teóricos y evidencia empírica, el proyecto pretende elaborar un conjunto de criterios que articulen el concepto de “nuevos modos de Gobernanza” mediante sus elementos constituyentes; entre ellos la participación pública.
El proyecto dará una amplia descripción de los nuevos modelos de Gobernanza de forma que pueda establecerse una investigación comparativa entre los diez países implicados. Los resultados proveerán un apoyo científico para el desarrollo, la implementación y la evaluación de enfoques políticos modernos para promover la gestión forestal sostenible y el desarrollo rural en la Unión Europea; así como la elaboración de políticas a escala regional y nacional. En este marco, y como estudio de caso en España, se analizarán las prácticas actuales de Gobernanza en el sector forestal de Cataluña, articuladas a través del proceso de elaboración del Plan General de Política Forestal de Cataluña (PGPF).
El primer plan forestal en el ámbito de Cataluña se realizó en el año 1994. Este PGPF fue un plan innovador, con vigencia hasta el año 2004. Sin embargo diversos factores han dificultado su aplicación: destacan los incendios catastróficos de los años 1994 y 1998, así como importantes modificaciones en la distribución de competencias entre los departamentos implicados.
En el año 2003 empezaron los trabajos de revisión y redacción de un nuevo PGPF para el periodo 2005-2015. En el diagnóstico elaborado durante la primera fase del PGPF entre otros aspectos se hizo referencia, al insuficiente diálogo entre la administración y los agentes, se puso en duda el modelo de gestión pública, se expresaron quejas en relación al incumplimiento de la puesta en marcha de ciertas políticas y se constató la falta de figuras de concertación entre todos los agentes.
2. LAS BASES DE LA GOBERNANZA
A diferencia de la Gobernanza, la palabra Gobernancia no figura en el diccionario de la Real Academia de la Lengua Española. Adoptaremos así el término Gobernanza, por el que se designará tanto la acción y el efecto de gobernar como, en un sentido más amplio, las nuevas modalidades de dirección y coordinación intersectoriales entre políticas e intereses diversos que se observan en múltiples niveles, tanto en el plano local como nacional e internacional. Éstas articulan una relación virtuosa que promueve un equilibrio entre el Estado, el mercado y la Sociedad Civil, en la que se busca finalmente el logro de un desarrollo económico, social e institucional duradero. La Gobernanza supera el proceso simple de la toma de decisiones lineal y jerárquico ya que integra procesos más complejos donde aquellos que participan están al principio pero también forman parte de los mismos (SOLINÍS, 2002).
Se entiende como Gobernanza:
Pla General de Política Forestal (PGPF) Generalitat de Cataluña | 15-07-2009 - 07:37:57 GMT 1 #
Rodríguez de la Fuente a l´Alta Garrotxa :
"De fora vindràn, que de casa te treuràn..."
La Federació d'Associacions de Félix Rógriguez de la Fuente i Ibérica 2000 (Centre d'Investigacions i Promoció d'Iniciatives pel coneixement i protecció de la natura) han anunciat que establiran un centre de difusió de la figura de l'obra de Félix Rodríguez de la Fuente a l'Alta Garrotxa. Segons ha explicat el president de la Federació i portaveu del projecte, Miquel Pou, busquen una masia per ubicar-hi un telecentre, sala d'exposicions, reunions i amb llits d'acollida per a unes 20 persones. Pou ha indicat que encara no han concretat en quin punt de la subcomarca ubicaran el centre. El president ha avançat que, en breu, es posarà en contacte amb el Consorci de l'Alta Garrotxa per conèixer les problemàtiques locals. Segons Pou, en aquests moments, hi ha gent d'Ibérica 2000 a la comarca amb l'objectiu d'establir contactes en els àmbits turístic i social. Així, segons Pou, Ibérica 2000 ja ha contactat amb un cerveser i diversos restauradors.
El president ha concretat que Ibéria 2000 disposa d'un centre mòbil, ubicat en una rulot, que es desplaça pels Pirineus. "La nostra idea és convertir aquest punt mòbil en fix i ubicar-lo a l'Alta Garrotxa", ha dit Pou. Segons ell, la causa d'haver escollit la subcomarca és que gent de la zona els ho ha demanat.
Pou ha assenyalat que, a més, l'Alta Garrotxa és una àrea ideal per fer activitats de conscienciació ecològica, ja que és una zona plena d'espècies protegides. Pou ha avançat que el centre estarà acabat en un termini d'entre 6 i 10 mesos. Segons ell, serà un centre cultural des d'on especialistes difondran a través d'Internet els valors de l'Alta Garrotxa arreu d'Europa.
---
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya
Rodríguez de la Fuente a l´Alta Garrotxa | 16-07-2009 - 09:05:56 GMT 1 #