Cales, Yesos i Cementos de Olot, SA (Cycosa), arids al·luvials a Can Blanc
Vall del Llierca, Argelaguer/Oix: Cales, Yesos i Cementos de 
Olot, SA (Cycosa), arids al·luvials a Can Blanc.-Núm. 865 Ajuntament de Montagut i Oix, BOP de Girona núm. 19 - 29 de gener de 2009. Edicte sobre informació pública d´un projecte en sòl no urbanizable: De conformitat amb el que disposen els articles 49.b) i l’article 48 del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, se sotmet a informació pública, pel termini d’un mes, el projecte per a l’establiment d’una activitat minera temporal d’extracció d’arids al·luvials emplaçada a Can Blanc d’aquet municipi, promogut per l’empresa Cales, 
Yesos i Cementos de Olot, SA (Cycosa Argelaguer), a fi que qui hi estigui interessat pugui examinar l’expedient i formular les al·legacions i observacions que estimi pertinents. L’expedient es pot consultar a la secretaria d’aquest Ajuntament, de dilluns a divendres de 8h. a 15h. Montagut (Vall del Llierca), 12 de gener de 2009. Narcís Ribes i Besalú Alcalde ¡¡Bon dia politics...!! Els Comuns, Alta Garrotxa: solicitud de concesión de explotación Pedrera de Tortellà Cycosa se salta la ley President de la Camara de Comerç de Girona: "tinc una carta per voste...!! Extració de sorra a "Ca Hornos" riu Fluvía corredor biologic, las cosas de Cycosa...! Las fitas del Sant Esperit del riu Llierca Les coses de Cales, Yesos y Cementos de Olot, S.A. (CYCOSA) Argelaguer: Inspecció de Treball, Cales de Llierca S.A.,Ajuntament de Argelaguer,CYCOSA, Riu Llierca i Fluvià
Meneame
del.icio.us
ARGELAGUER Juan R. Lejarza
30/12/2008 GMT 1
Els Comuns, Alta Garrotxa: solicitud de concesión de explotación Pedrera de Tortellà
lejarza @ 20:02
Vall del Llierca, Argelaguer/Sant Joan les Fonts: Els Comuns, Alta Garrotxa: solicitud de concesión de explotación Pedrera de Tortellà.-73.340/08. Anuncio de la Dirección General de Energía y Minas del Departamento de Economía y Finanzas, de información pública sobre la solicitud de una concesión de explotación minera (expediente número 3605) «Els Comuns». La empresa «Cales, Yesos y Cementos de Olot, Sociedad Anónima», CYCOSA (A-17003054), con domicilio en carretera de la Canya, si número, 17800 Olot Garrotxa, ha presentado una solicitud de concesión de explotación minera para recurso de la sección C) Calcárea, de 4 cuadrículas mineras, denominado «Els Comuns», número 3605 del Registro Minero de Girona, cuyos terrenos se encuentran situados en el término municipal de Tortellà, Vértice Longitud (E) Latitud (N) 1 2º 38’ 00’’ 42º 15’ 00’’ - 2 2º 37’ 20’’ 42º 15’ 00’’ - 3 2º 37’ 20’’ 42º 15’ 40’’ - 4 2º 38’ 00’’ 42º 15’ 40’’
Habiendo sido admitida definitivamente esta solicitud de concesión directa de explotación, en virtud de lo que disponen los artículos 64, en relación con el 51 de la Ley 22/1973, de 21 de julio, de Minas, y 85, en relación con el 70 del Reglamento General para el Régimen de la Minería, aprobado por el Real Decreto 2857/1978, de 25 de agosto, se pone en conocimiento del público para que todas las personas que estén interesadas puedan comparecer en el expediente que se tramita en este Servicio de Investigación y Recursos Minerales, calle Provença, 339, primera planta, de Barcelona, y alegar lo que estimen conveniente en el plazo de veinte días hábiles a contar desde el día siguiente al de esta publicación. Barcelona, 17 de noviembre de 2008.
Barcelona, 14 de noviembre de 2008.–El Jefe del Servicio de Investigación y Recursos Minerales, Eduard Vall i Rosselló.
***
Noticia relacionada 17/03/2007 GMT 1
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha donat la raó a l'Ajuntament de Tortellà en el cas de la pedrera dels Comuns, propietat d'aquest municipi, i, consegüentment, l'empresa que l'explota, Cycosa, no podrà ampliar l'àrea extractiva, ni instal·lar-hi un dipòsit de runes ni, com pretenia, perllongar-hi els treballs fins al 2019. El TSJC considera que per fer tot això Cycosa necessita la llicència ambiental, que no li han concedit.
Arran de la creixent demanda del mercat, l'any 2002 Cycosa va sol·licitar a la Generalitat permís per ampliar l'explotació (tant en extensió com en el temps), així com per obrir-hi un abocador de runes. En passar els mesos i no obtenir resposta, l'empresa va acollir-se al silenci administratiu i va intensificar el ritme de les extraccions. El 2004, els veïns van començar a protestar per les molèsties que –segons van explicar– els causava la creixent activitat a la pedrera i poc després es va fundar una Plataforma contra aquesta explotació, impulsada per Alternativa per la Garrotxa (ApG). Aleshores, el consistori va voler renegociar les condicions del conveni amb Cycosa. Les converses no van anar bé i l'empresa va interposar un contenciós administratiu contra l'Ajuntament, que havia reclamat la documentació que donés fe que Cycosa tenia els permisos corresponents per ampliar l'activitat. Davant dels jutjats, Cycosa va argüir que el silenci administratiu li donava dret a tirar endavant el seu projecte. Però primer el jutjat del contenciós administratiu gironí i ara el TSJC han donat la raó al consistori.
Si una instància judicial superior no decideix el contrari, ara Cycosa s'haurà de cenyir al que estableix el conveni inicial, que data del 1994 i que estipula, entre altres detalls, que ha de pagar uns 32.000 euros cada any a l'Ajuntament, acabar l'explotació el 2010 i restaurar el terreny afectat. lejarza @ Pedrera de Tortellà Si no vols caldo, tres tasses. (Argelaguer explotació árids Cycosa Cales de Llierca S.A.). Les coses de Cales, Yesos y Cementos de Olot, S.A. (CYCOSA) Ajuntament de Argelaguer (Cales del Llierca, S.A.) Inspecció de Treball, Cales de Llierca S.A.,Ajuntament de Argelaguer,CYCOSA, Riu Llierca Argelaguer: Inspecció de Treball, Cales de Llierca S.A.,Ajuntament de Argelaguer,CYCOSA, Riu Llierca L´ACA obre expedient a Cales de Llierca per un abocament d´aigües residuals Extració de sorra a "Ca Hornos" riu Fluvía corredor biologic, las cosas de Cycosa...! Argelaguer: las cosas de Cycosa sol-licitud d´autorització ambiental Salvem el Riu Llierca i Fluvia de Argelaguer Rio Llierca Argelaguer
Els Comuns, Alta Garrotxa: solicitud de concesión de explotación Pedrera de Tortellà | 04-02-2009 - 17:56:42 GMT 1 #
25/01/2009 GMT 1
Mobilització ciutadana per l´Alta Garrotxa, cap a un Parc Natural
lejarza @ 09:17
Vall del Llierca, Argelaguer/Tortellà: Mobilització ciutadana per l´Alta Garrotxa, cap a un Parc Natural: L'alcalde del Ajuntament de Montagut i Oix (Vall del Llierca) Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), va demanar una acció dels d'Ajuntaments i Entitats per reclamar la conversió del Espai d´Interes Natural (EIN) de l'Alta Garrotxa en Parc Natural; va fer la petició pública arran de les afirmacions que abans va fer el Conseller del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya de ICV-EUiA, Francesc Baltasar. El Conseller va concretar durant la darrera sessió parlamentària que té la intenció de convertir l'Espai d´Interes Natural (EIN) de les Gavarres en parc natural, “davant de la conversió de la major part d'espais protegits de les comarques de Girona en parcs naturals, l'Alta Garrotxa es queda enrere, cal una mobilització ciutadana que aplegui Entitats, Institucions i Particulars per reclamar el pas de l'Alta Garrotxa cap a Parc Natural.
El representant de la Coordinadora d'Entitats de l'Alta Garrotxa (Cedag) al Consorci, Joan Montserrat, va indicar que la postura del Cedag és favorable a un Parc Natural, va opinar que moltes Entitats donarien suport a reivindicacions però, segons ell, s'han de parlar. El President de l'Agrupació Naturalista de la Garrotxa, David Gimeno, va reclamar més protecció per a l'Alta Garrotxa perquè, segons ell, el Consorci no funciona. Gimeno va condicionar les accions a resultats d'Assemblees.
L'Ajuntament de Montagut i Oix (Vall del Llierca) va reclamar per escrit a dinou institucions que s'estudiés la possibilitat de convertir l'Alta Garrotxa en Parc Natural, els organismes als quals l'Ajuntament es va dirigir hi ha el Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya ICV-EUiA, la Direcció General de Medi Natural, l'Institució Catalana d'Història Natural, el Consell de Protecció de la Natura, els Ajuntaments que tenen terme a l'Alta Garrotxa, i al Consell Comarcal de la Garrotxa de Convèngencia i Unió (CiU), el Ripollès i l'Alt Empordà. Un parc natural per a l'Alta Garrotxa. Especial protecció per a un Parc Natural a l'Alta Garrotxa Les Comissions del Consorci de l´Alta Garrotxa Bassols Energia S.A. Reforma línea elèctrica subestación Olot-Montagut Oix-Argelaguer-(Besalú)-Serinyà per canvi de tensió 66 Kv a 132 Kv Ajuntament de Montagut i Oix: Sr. Alcalde-President: Instancia Registre Entrada núm 76. Argelaguer 28 de març de 2008 Si no vols caldo, tres tasses. (Argelaguer explotació árids Cycosa Cales de Llierca S.A.).
Mobilització ciutadana per l´Alta Garrotxa, cap a un Parc Natural | 04-02-2009 - 18:01:44 GMT 1 #
Domènec Espadalé: 'les empreses s'han d'internacionalitzar' :
El president de la Cambra de Comerç de Girona, Domènec Espadalé, ha recomanat a les empreses gironines 'internacionalitzar-se', i fer negoci 'a l'exterior'. Espadalé creu que, aquesta és la millor forma de superar la crisi, ja que hi ha països com Brasil, Rússia, Xina o l'Índia que el seu PIB encara es positiu.
El president de la Cambra també considera que s'ha d'innovar per ser competitives.
Respecte el degoteig constant de tancament d'empreses, Domènec Espadalé considera que ja s'ha tocat bastant sostre, i que al llarg del segon semestre d'aquest any es pot remuntar.
Espadalé també ha parlat de l'aeroport de Girona, impulsat entre d'altres per la Cambra, afirmant que, conjuntament amb l'augment de les exportacions, son les dues notes positives del 2008.
Tot i així, tenim altres infraestructures com el TAV, el tren de mercaderies o l'eix pirinenc que nosaltres estem intentant potenciar.
Domènec Espadalé: les empreses s´ han d¨ internacionalitzar | 04-02-2009 - 22:26:06 GMT 1 #
Creixement atur Girona :
L'anàlisi territorial de l'atur permet comprovar que la desocupació creix a totes les comarques gironines, però les que concentren una major pujada de l'atur són l'Alt Empordà i el Pla de l'Estany, amb increments interanuals superiors al 73%. Juntament amb el Ripollès (+71,1%) i la Garrotxa (+68,4%), són les quatre úniques comarques que registren creixements de la desocupació per sobre la mitjana de la demarcació.
Gironès, Baix Emprodà i Cerdanya tenen més d'un 60% més de desocupats que el gener de l'any passat. El creixement més moderat de l'atur es registra a la Selva (+596%), que, no obstant això, és la comarca amb més aturats en termes absoluts (11.073).
Nova oficina del SOC a Salt
El Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) obrirà properament una segona oficina de treball al Gironès, concretament a Salt, per evitar la saturació de l'oficina de Girona. L'oficina estarà situada a les dependències del Centre d'Innovació i Formació Ocupacional (CIFO) de Salt, on s'acondicionarà un espai per atendre les persones a l'atur. L'oficina de Girona atén uns 18.000 desocupats, dels quals quasi 7.000 són de la capital i uns 4.000 de Salt. L'oficina de Salt donarà suport a la de Girona per atendre les persones aturades del Gironès, el Pla de l'Estany i la Selva interior. L'anunci el farà properament la consellera de Treball, Mar Serna.
Actualment, l'oficina de treball de Girona, situada a l'avinguda Lluís Pericot, atén unes 18.000 persones aturades, de les quals quasi 7.000 són ciutadans de Girona i uns 4.000 de Salt, la segona població amb més desocupats a la zona. L'elevada demanda provinent d'aquesta població de l'àrea urbana de Girona ha fet que el SOC es decanti per obrir una altra oficina de treball en aquesta població. De fet, l'oficina de Girona és la segona de Catalunya en nombre de demandants.
I és que l'atur no deixa de créixer a la demarcació gironina. Segons dades fetes públiques el dimarts passat pel Ministeri de Treball i Immigració, l'atur ha pujat al gener de 2.987 persones a la demarcació de Girona, un 7,15% més que el mes anterior i ha deixat la xifra en 44.735 aturats.
Aquesta oficina ha d'ajudar a treure pressió a les oficines de Girona que tenen centenars d'usuaris diàriament. Durant el gener, es van registrar dies amb prop d'un miler de consultes i, abans d'obrir les oficines, a un quart de nou del matí, ja hi havia llargues cues a l'entrada. Actualment, la pressió ha disminuït fins a situar-se a l'entorn dels 500 o 600 usuaris diaris que van a les oficines a inscriure's a l'atur, renovar la demanda d'ocupació i fer altres tràmits.
Tot i que la demanda d'ocupació es pot renovar a través d'Internet o a partir del telèfon 012, encara hi ha molts usuaris que s'acullen a la via tradicional -molts no tenen Internet- i van fins les oficines per renovar-la.
Per obrir l'oficina no caldrà fer obra nova ja que s'acondicionarà un espai amb accés directe des del carrer. Tot i que la conselleria encara no ha fet l'anunci oficial i les obres no han començat, les dependències podrien començar a donar servei cap a Setmana Santa.
Aquestes oficines comptaran amb els mateixos mecanismes de què disposa l'oficina de Girona com, per exemple, el gestor de cues.
La saturació de l'oficina de Girona ha estat denunciada, entre d'altres, pel sindicat UGT. La seva secretària general a les comarques gironines, Dolors Bassa, va denunciar fa una setmana que l'oficina del SOC a Girona estava "col·lapsada" i que hi havia demandes de feina que trigaven fins a 15 dies a entrar-se. El sindicat demanava més recursos al Govern per millorar aquesta situació.
Creixement atur Girona | 05-02-2009 - 07:38:59 GMT 1 #
Wizz Air :
L'AGI, on hi ha la Generalitat, la Diputació de Girona i la Cambra de Comerç de Girona, està fent gestions per intentar portar nous vols a l'aeroport de Girona i recuperar-ne alguns que han marxat, com és el cas del que feia la companyia Wizz Air a Polònia i Bulgària. La Diputació i la Cambra mantenen que els canvis a Spanair poden beneficiar l'aeroport.
El president de la Cambra de Comerç de Girona, Domènec Espadalé (CYCOSA), va explicar ahir, en una roda de premsa, que l'AGI està treballant per incrementar els serveis aeris que ofereix l'aeroport de Girona. «Caldria potenciar les connexions amb França i no es descarta recuperar vols que ara no es fan, com els de Wizz Air. També estem fent gestions per tenir un vol amb Rússia. Aquestes accions són molt importants, tant per a l'àmbit turístic com per a l'empresarial», va destacar Espadalé.
La compra d'Spanair, per part d'un consorci d'empresaris catalans i institucions catalanes, es valora amb optimisme. El president de la Cambra de Comerç de Girona manté que es tracta d'una notícia molt bona. «L'empresariat català hi ha jugat fort i això ens pot ajudar per establir sinergies molt aprofitables», va destacar.
El president de la Diputació de Girona, Enric Vilert, es mostra convençut que això pot ser beneficiós per a l'aeroport de Girona. Vilert va manifestar ahir, en un acte informatiu sobre les accions del Patronat de Turisme, que considera que aquests canvis «no només obren la possibilitat de recuperar el vol Girona-Madrid amb aquesta companyia, sinó també de poder plantejar més vols amb altres destinacions de l'Estat espanyol».
El president de la Cambra de Comerç de Girona; el president de l'àrea de Comerç i Turisme de la Cambra, Enric Dotras, i el president de la comissió de Turisme, Rafael Martín, van presentar els ajuts del pla Renove de turisme 2009 i van anunciar que es faran jornades adreçades als empresaris. Pel que fa a les perspectives turístiques per a aquesta temporada estiuenca, es van mostrar optimistes i van destacar que esperen que els resultats siguin similars a l'anterior.
Domènec Espadalé CYCOSA Wizz Air | 05-02-2009 - 08:48:47 GMT 1 #
Núm. 1475 CONSORCI DE MEDI AMBIENT I SALUT PÚBLICA (SIGMA excepte el riu Llierca de Cales, Yesos y Cementos de Olot CYCOSA - Cales de Llierca SA), BOP de Girona núm. 25 - 6 de febrer de 2009 :
Edicte sobre aprovació definitiva del pressupost i la plantilla de personal per a l’exercici 2009
Havent-se exposat al públic el Pressupost del Consorci de Medi Ambient i Salut Pública de la Garrotxa per a l'exercici 2009 i la plantilla orgànica
segons s'anuncia en el Butlletí Oficial de la Província número 250 de data 31 de desembre de 2008 i atès que durant el termini d’exposició, no s’ha
presentat cap al·legació, es fan públics el Pressupost resumit per capítols i la plantilla orgànica del personal al servei de la corporació, un cop aprovats
definitivament.
ESTAT DE LES DESPESES (ECONÒMIC)
CAPÍTOLS EUROS
I DESPESES DE PERSONAL 1.089.338,80
II DESPESES DE BÉNS CORRENTS I SERVEIS 334.895,47
III DESPESES FINANCERES 1.000,00
VI INVERSIONS REALS 20.000,00
SUMA 1.445.234,27
ESTAT DELS INGRESSOS (ECONÒMIC)
CAPÍTOLS EUROS
III TAXES I ALTRES INGRESSOS 591.977,63
IV TRANSFERÈNCIES CORRENTS 853.255,64
V INGRESSOS PATRIMONIALS 1,00
SUMA 1.445.234,27
PLANTILLA DE PERSONAL
PERSONAL DE REGIM LABORAL
Denominació Grup assimilat Places Caràcter fix Caràcter temporal Places fixes vacants
Tècnic superior A-1 3 3 - -
Tècnic mig A-2 18 5 5 8
Tècnic laboratori C-1 3 2 - 1
Administratiu C-1 2 2 - -
Tècnic especialista_sobrestant C-1 1 - - 1
Tècnic especialista d’informàtica C-1 1 - 1 -
Auxiliar administratiu C-2 3 2 - 1
PERSONAL FUNCIONARI PROVINENT DE L’AJUNTAMENT D’OLOT I ADSCRIT FUNCIONALMENT AL CONSORCI DE MEDI
AMBIENT I SALUT PÚBLICA
Denominació: Inspector
Grup: C
Places: 1
Vacants: -
Observacions:
PERSONAL LABORAL PROVINENT DE L’AJUNTAMENT D’OLOT I ADSCRIT FUNCIONALMENT AL CONSORCI DE MEDI AMBIENT
I SALUT PÚBLICA
Denominació: Administratiu
Grup: C
Places: 1
Vacants: -
Observacions:
Contra l’aprovació dels presents acords es pot interposar recurs contenciós-administratiu, en el termini de dos mesos des de la publicació d’aquest
edicte, davant la Sala del Jutjat del Contenciós-administratiu de Girona .
Olot, 27 de gener de 2009
Joan Espona i Agustín
President
CONSORCI DE MEDI AMBIENT I SALUT PÚBLICA (SIGMA excepte el riu Llierca de Cales, Yesos y Cementos de Olot CYCOSA - Cales de Llierca SA) pressupost i | 06-02-2009 - 03:37:17 GMT 1 #
Girona Convention Boreau.
La Cambra i Renfe acorden abaixar un 30% el bitllet per als congressistes :
La Cambra de Comerç de Girona i Renfe han signat un conveni de col·laboració per facilitar l'arribada de congressistes que vulguin venir als actes convocats per Girona Convention Boreau. L'acord preveu la reducció d'un 30% del preu del bitllet fins a Girona. La mesura, que ha estat iniciativa de la Cambra, vol aproximar les convencions i congressos que se celebren a l'Auditori Palau de Congresos de Girona a tot el públic potencial que viu fora de la ciutat de Girona i província.
En aquest sentit, el president de la Cambra de Comerç de Girona, Domènec Espadalé (Cales, Yesos y Cementos de Olot (Cycosa Argelaguer Garrotxa, Cales de Llierca SA) va demanar a Renfe que mentre es facin les obres del Tren d'Alta Velocitat (TAV) es tingui cura de donar un bon servei i va instar a mantenir les freqüències que ara s'han perdut amb els nous horaris. "Se'ns ha de valorar pel que som perquè som la porta d'Europa", va comentar el gerent de la Cambra, Eduard Torrent.
Promoció de la Costa Brava
El ple de la Cambra va presentar un nou acord per endegar una campanya publicitària sobre la Costa Brava. Segons va explicar el president, el conveni s'esta encara treballant amb Tourespaña. Les institucions gironines s'haurien de fer càrrec del 30% del cost, mentre que l'Institut de Turisme d'Espanya pagaria el 70% restant de la campanya publicitària.
Les accions que suposarien aquesta nova promoció encara no s'han concretat però l'acord ja està gairebé enllestit ja que segons el calendari de la Cambra el conveni estarà firmat entre febrer i març i per un import de 600.000 euros. La campanya aniria lligada amb el centenari de la Costa Brava.
D'altra banda, la Cambra gironina va instar el Govern a invertir en obra pública per crear llocs de treball i fer front a la crisi econòmica. D'aquesta manera, la institució ha redactat un escrit en aquest sentit que adreçarà a la Generalitat de Catalunya i a ?l'Executiu central. Preocupa, però i molt, les formes de pagament. El president, Domènec Espadalé, va demanar que es controli que les obres adjudicades arran dels 8.000 milions d'euros dels fons d'inversió estatal, es paguin a trenta dies. "S'han de controlar els pagaments de les administracions amb els terminis fixats i no es poden allargar", va comentar. Si no la mesura estatal, que va ser aplaudida per la Cambra, "no generarà la liquiditat ràpida i efectiva que és". "Hem de complir tots", va afegir Torrent.
Entre els últims punts de l'ordre del dia la Cambra va exposar les seves al·legacions a la variant de Llambilles després que l'equip de govern municipal hagi dit "no" a l'actual projecte del PTOP. Consideren bàsica aquesta millora viària per alleugerir l'entrada i sortida de vehicles per la C-65.
Girona Convention Boreau | 06-02-2009 - 10:00:20 GMT 1 #
Diputats i representants del PSC de Girona es van reunir amb una representació del Comitè Executiu de la Cambra de Comerç de Girona (la Patronal) encapçalada per el seu President, Domènec Espadalé (Cales, Yesos i Cementos de Olot, SA (Cycosa), arids al·luvials Cales de Llierca SA Argelaguer), que els va traslladar "el sentiment generalitzat de l'empresariat de la dificultat de que les mesures governamentals siguin efectives i visibles per les petites empreses". La Cambra de Comerç també va insistir en la necessitat de "simplificar el maremàgnum de tràmits que troben per tal de créixer o obrir una nova activitat empresarial arids al·luvials".
Diputats i representants del PSC | 07-02-2009 - 07:26:31 GMT 1 #
El president de la Cambra de Comerç de Girona, Domènec Espadalé :
El president de la Cambra de Comerç de Girona, Domènec Espadalé, va afirmar que és un risc que Ryanair concentri la majoria de les operacions a l'Aeroport de Girona. En les darreres setmanes, dues companyies han deixat de volar des de l'aeròdrom gironí, Wizz Air i Transavia. Tot i que la companyia Mexwings ha anunciat vols a Nador i Tànger, és la companyia irlandesa la que concentra l'activitat a l'Aeroport Costa Brava Girona.
El president de la Cambra de Comerç de Girona, Domènec Espadalé | 08-02-2009 - 09:52:27 GMT 1 #
Olot TV estrena ´Els debats de la Cambra de Comerç Girona´ :
En un moment econòmic complicat i complex, Olot Televisió estrena un programa que aproparà l'actualitat empresarial de les comarques de Girona. Els debats de la Cambra de Comerç és un espai de reflexió que posarà de relleu el dia a dia de l'economia gironina d'una manera planera i entenedora. Els debats de la Cambra de Comerç s'emetrà un cop al mes i tractarà un tema diferent amb la voluntat que els espectadors es facin la seva pròpia opinió.
Els debats de la Cambra de Comerç, presentat pel periodista Albert Brosa, s'estrena avui a les 14.30h (amb reemissió a les 20.30 i a les 22.30h), amb un debat sobre la situació de les infraestructures a les comarques de Girona. Participaran en el primer programa Francesc-Francisco Busquets, subdelegat del Govern a Girona; Manel Nadal, secretari de Mobilitat; i Pere Servià, president de l'àrea d'Ordenació del territori de la Cambra de Comerç de Girona, entre d'altres.
Olot TV estrena ´Els debats de la Cambra de Comerç Girona´ | 11-02-2009 - 07:29:40 GMT 1 #
Local polivalent i oficina de turisme :
El director general d'Administració Local, Carles Bassaganya, es va comprometre a complementar econòmicament les obres del centre d'interpretació de l'Alta Garrotxa perquè en el termini de dos mesos la planta baixa pugui ser usada com a espai polivalent i a l'estiu hi hagi un espai d'informació turística. L'obra, que té un pressupost de 208.475 euros €, té una subvenció del Pla Únic d'Obres i Serveis (PUOSC) de 166.780 euros. Es tracta d'un gran edifici de tres plantes del segle XVIII situat a la plaça de la Mere que havia servit de rectoria. La superfície construïda és de 589 metres quadrats que es repartiran en vuit dependències. L'equipament tindrà un ascensor hidràulic adaptat, amb capacitat per a vuit persones. Les obres fins ara han consistit a eliminar dependències per fer espais amplis, pavimentar el terra i consolidar els murs.
L'alcalde de Montagut i Oix (Vall del Llierca), va explicar que un cop acabat l'espai polivalent i l'oficina de turisme, començaran físicament les actuacions que configuraran el Centre d'Interpertratació de l'Alta Garrotxa. Segons Ribes, el Centre ha de suposar una important aportació a la reivindicació de l'Ajuntament de Montagut de convertir l'Alta Garrotxa en Parc Natural.
Local polivalent i oficina de turisme | 14-02-2009 - 09:21:30 GMT 1 #
Espadalé i Martinoy parlen sobre la situació econòmica :
El delegat del Govern, Jordi Martinoy, i el president de Cambra de Comerç de Girona, Domènec Espadalé van mantenir ahir una trobada institucional en la que van tractar sobre la situació econòmica de la demarcació.
El president de la Cambra de Comerç va explicar al delegat del Govern la demanda que va fer la pròpia Cambra conjuntament amb les patronals dies enrere a les administracions públiques per tal que emprenguessin mesures per millorar la liquiditat de les empreses gironines.
El delegat es va comprometre a ajudar a agilitzar tràmits legals i administratius per tal que les inversions de les empreses gironines puguin donar resultats al més aviat possible.
Girona Catalunya
Espadalé i Martinoy parlen sobre la situació econòmica | 10-03-2009 - 07:24:33 GMT 1 #
Príncep de Girona :
La Patronal empresarial Cambra de Comerç de Girona de Domènec Espadalé (CYCOSA Cales de Llierca SA Argelaguer), Caixa Girona, la Fundació Gala-Salvador Dalí i La Caixa de les hipoteques han acordat la creació de la Fundació Príncep de Girona, el President d´Honor de la qual serà el mateix Príncep d´Astúries i de Girona Felip de Borbó i el títol de Vicepresident d´Honor s'atorga al President de la Generalitat, José Montilla del PSOE-PSC.
La Fundació neix amb els objectius de promoure la «projecció d´activitats socials en el sentit més ampli, la promoció de l´educació i la formació de la joventut, tant a Catalunya com a la resta d´Espanya».
Les quatre entitats fundadores han destacat les seves «profundes arrels a Girona» i que «treballen amb una clara vocació de servei pels seus interessos generals i estan compromeses amb el seu benestar i futur». I han volgut remarcar que és per aquest motiu que consideren convenient «estimular i promoure totes aquelles iniciatives que, juntament amb les activitats pròpies del seu objecte social, contribueixin al desenvolupament econòmic, social i cultural de Girona i, a la vegada, constitueixin un reconeixement dels valors arrelats a la nostra terra».
Segons el portaveu de la Casa Reial, aquesta fundació es finançarà exclusivament amb fons privats, encara que les institucions públiques podran participar en programes concrets. El seu àmbit d'actuació serà estatal i pretén convertir-se en un "referent" en l'educació i la formació dels joves, a través de la concessió de beques, entre d'altres projectes.
La Institució del Principat de Girona, amb una llarga història i tradició, és, pels promotors de la Fundació, «un dels nostres símbols més preuats». «La Seva Altesa Reial, que ostenta aquest títol i ens honora fent servir aquesta dignitat, sempre ha posat de relleu el seu compromís amb Girona, donant suport a iniciatives que, sortint de la pròpia societat, persegueixen l´interès general dels ciutadans i, particularment, dels més joves i d´aquells que necessiten una protecció més gran», afirmen les entitats promotores.
Basant-se en aquests arguments, les quatre entitats fundadores es van dirigir, a la Casa Reial i al Príncep d´Astúries i de Girona, a fi d´exposar el projecte i demanar si acceptava ostentar la Presidència d´Honor d´aquesta Fundació que ara neix. Un dinar entre el Príncep i els màxims responsables de les entitats promotores, va sellejar l'acord.
Les entitats promotores han volgut agrair «l´extraordinària atenció i la resposta positiva a la nostra petició» i «expressar que ens sentim molt honrats que des d´ara mateix la Fundació Príncep de Girona tingui en la figura de l´Hereu de la Corona el seu President d´Honor». A partir d´ara, es posa en marxa tot el procés de constitució de la Fundació Príncep de Girona, tant pel que fa als estatuts com òrgans de govern.
Príncep de Girona la Casa Reial
Olot Garrotxa Catalunya España
Príncep de Girona la Casa Reial
Príncep de Girona | 11-03-2009 - 07:28:13 GMT 1 #
"Com a Príncep de Girona, caminaré amb vosaltres pel que sempre ha estat la vostra ruta, la que parteix de la profunda Catalunya Vella per arribar a una Catalunya sempre Nova i sense confins". Amb aquestes paraules, pronunciades al saló de sessions de l'Ajuntament de Girona el 21 d'abril de 1990, Felip de Borbó finalitzava el discurs de la seva primera visita oficial a la ciutat, que l'havia designat príncep l'any 1977. Des de llavors, Felip ha tornat en dotze ocasions més de visita oficial a les comarques gironines, però també hi ha fet diverses escapades de caràcter privat, sobretot per participar en competicions de vela com la Christmas Race de Palamós o la Carnaval Race de Platja d'Aro. Tot i això, la seva relació amb Girona no ha estat mai tan profunda ni publicitada com la que té amb Astúries, on cada any assisteix a l'entrega dels premis que porten el seu nom.
Quan encara era un nen, Felip de Borbó havia visitat les comarques gironines en diverses ocasions, com per exemple una esquiada a la Molina i un recorregut pel Museu Dalí de Figueres. El 1977, amb la monarquia ja restaurada, l'Ajuntament de Girona va acordar concedir-li el títol de Príncep de la ciutat. El llavors alcalde, Ignasi de Ribot, va encapçalar una delegació gironina que va anar fins al Palau de la Sarsuela, a Madrid, per lliurar els atributs de Príncep de Girona: el bastó, l'espasí i la medalla dels Setges de Girona.
La primera visita oficial com a Príncep de la ciutat, però, no es va produir fins al 21 d'abril de 1990. Emmarcada en un viatge de tres dies a Catalunya, Felip de Borbó va visitar l'Ajuntament de Girona i va pujar fins a les Àligues, tot i que la pluja va obligar a suspendre un recorregut per la muralla. La visita del príncep va suscitar fortes protestes, però va servir perquè Felip ?manifestés la seva "admiració i agraïment" cap a la ciutat de Girona.
La següent visita oficial no es va produir fins a l'any 1997, quan Felip va venir a les comarques gironines en dues ocasions: per entregar els premis de la 33a edició del Ral·li Costa Brava i per inaugurar unes jornades anomenades La Política de Defensa i Seguretat Comuna de la Unió Europea a Peralada. El juliol del 1999, Felip de Borbó va tornar a l'Alt Empordà per inaugurar la restauració del Monestir de Sant Pere de Rodes.
El maig de 2001, el Príncep va participar en la commemoració del 300 aniversari de la creació del Batalló Catalunya, celebrada a la base militar de Sant Climent Sescebes. Aquesta va ser la darrera visita a Girona com a solter. En el següent acte protocol·lari -la inauguració de les instal·lacions d'Esteve Química, a Celrà, el novembre de 2004- ja va venir acompanyat de la seva esposa, Letizia. La princesa, però, ja coneixia Girona, perquè ella i Felip hi havien passat un cap de setmana d'oci poc abans de casar-se. En aquella ocasió, la parella va sopar a El Bulli de Roses i va passejar per Tossa.
El següent acte dels prínceps va tenir lloc al juliol de 2005, quan Felip i Letizia van visitar el Castell de Peralada per entregar els premis del Convention Bureau i assistir a un concert. A més, no van trigar gaire a tornar a l'Alt Empordà: l'abril de 2006 van visitar l'Ajuntament de Castelló d'Empúries, van entregar els trofeus de la final de la Copa del Rei de Bàsquet en cadira de rodes i van dinar a Avinyonet de Puigventós.
Només dos mesos més tard, el juny de 2006, Felip i Letizia van fer la seva primera visita conjunta a Girona ciutat. En aquella ocasió, van inaugurar la seu de la Fundació Astrid 21, van rebre el Gla d'Or de l'Associació d'Empresaris Surers a Cassà i van presidir la Nit de l'Empresari de les Comarques Gironines.
El febrer de 2007, Felip -aquesta vegada en solitari- va entregar els Premis a l'Exportació entregats per la Cambra de Comerç, mentre que quatre mesos més tard, al juny, lliurava també sense Letizia el premi Garrotxí de l'Any al pintor Xavier Carbonell. A més, també va aprofitar per visitar les instal·lacions de la cooperativa La Fageda i va dinar amb joves empresaris de la comarca de la Garrotxa.
En la seva següent visita a Girona, Felip va tornar a estar acompanyat de Letizia, i els dos junts van inaugurar la nova fàbrica del grup Simon a Riudellots de la Selva. Finalment, la seva última visita a la demarcació va ser el maig de 2008, aviat farà un any, per inaugurar la nova estació marítima de Palamós i participar un seminari de biomedicina del CSIC.
---
La Patronal empresarial Cambra de Comerç de Girona de Domènec Espadalé (CYCOSA Cales de Llierca SA Argelaguer), Caixa Girona, la Fundació Gala-Salvador Dalí i La Caixa de les hipoteques han acordat la creació de la Fundació Príncep de Girona, el President d´Honor de la qual serà el mateix Príncep d´Astúries i de Girona Felip de Borbó i el títol de Vicepresident d´Honor s'atorga al President de la Generalitat, José Montilla del PSOE-PSC.
Felip de Borbó | 11-03-2009 - 07:45:55 GMT 1 #
Núm. 16802 AJUNTAMENT DE TORTELLÀ (Vall del Llierca)
Edicte d’aprovació inicial d’un projecte
El Ple de l’Ajuntament de Tortellà, en sessió ordinària de 30 d’octubre de 2009, va acordar aprovar inicialment el projecte següent:
-Projecte d’ordenació forestal de la forest “Els Comuns de Tortellà”
De conformitat amb el que disposa l’article 37 de Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis del ens locals, es sotmet a un termini
d’informació pública de 30 dies als efectes de poder presentar-hi reclamacions i/o al·legacions.
Passat aquest termini sense que s’hagi
presentat cap al·legació o reclamació el
projecte quedarà definitivament aprovat sense necessitat d’adoptar un nou acord.
Tortellà, 10 de novembre de 2009
Joaquim Pagès i Manté Alcalde
---
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza Princesa Letizia
Forest Els Comuns de Tortellà | 23-11-2009 - 08:52:50 GMT 1 #