El Consorci de l’Alta Garrotxa i els seus presidents: opacs i autoritaris
Agrupació Naturalista i Ecologista de la Garrotxa: El Consorci de l’Alta Garrotxa i els seus presidents: opacs i autoritaris.-Aquest octubre membres de l’ANEGx, veïns de l’Alta Garrotxa 
i altres simpatitzants es van concentrar davant la seu del Consorci de l’Alta Garrotxa a Sadernes per denunciar públicament el funcionament irregular de l’ens. A la sessió del Consell Executiu que es celebrava aquell dia, el representant de l’Associació d’Habitants de l’Alta Garrotxa va demanar la participació del representant de la Coordinadora d’Entitats de Defensa de l’Alta Garrotxa -ambdós membres de ple dret dins l’òrgan executiu- a la mateixa reunió, cosa que va ser denegada sense donar explicacions per un dels presidents del Consorci. En aquest sentit el passat divendres 12 de desembre la CEDAG vam aprovar la publicació d’una nova nota de premsa i vàrem acordar iniciar els tràmits per constituir-nos com a associació, a més d’impulsar l’organització d’una jornada informativa sobre el Pla Especial de l’Alta Garrotxa. (vegeu l’article sobre el tema més avall)
Meneame
del.icio.us
ARGELAGUER Juan R. Lejarza
EL PLA ESPECIAL DE L’ALTA GARROTXA:
Què és un Pla Especial?
És una figura i instrument per la protecció i ordenació dels espais naturals protegits a casa nostra (Llei 12/1985, d’espais naturals)
Aquesta mena de document vol establir les pautes per la conservació i restauració del patrimoni natural així com regular i ordenar els diferents usos. El Pla es composa de diferents documents i poden haver-hi variants en funció de les característiques de l’espai o el moment en que s’hagi dut a terme la seva elaboració. En definitiva, un Pla Especial contempla la pràctica totalitat de temes que intervenen en la gestió de l'EIN: camins i accessos, usos de les finques, infraestructures, ramaderia i agricultura, política forestal, habitabilitat, protecció de la fauna i flora, turisme i pràctica esportiva, patrimoni arquitectònic i cultural i un llarg etcètera.
Antecedents
El Pla Especial de l’Alta Garrotxa és una reclamació històrica de moltes entitats i persones vinculades aquest espai natural protegit. Malauradament els incompliments de promeses han estat nombrosos tal i com es posa de relleu fent una petita repassada als antecedents que existeixen al respecte. Només a tall de recordatori cal remarcar les següents referències (Vila i Sala, 2001) que s’han intentat actualitzar fins el present:
1981 – Amb el suport de la Direcció General d’Urbanisme, la Mancomunitat Intermunicipal de la Garrotxa encarrega l’elaboració dels estudi de base per a la redacció d’un pla especial de protecció de l’Alta Garrotxa. Els estudis es duen a terme, però el pla especial no s’arriba elaborar mai.
1988 - La Institució Catalana d’Història Natural en la segona versió del Llibre Blanc de la gestió de la natura als Països Catalans reclama per l’Alta Garrotxa l’elaboració del Pla Especial de Protecció i l’aplicació d’alguna figura de protecció com a garanties necessàries per la conservació dels seus valors.
1989 - Es presenta una proposició no de llei al Parlament de Catalunya reclamant la redacció d’un Pla Específic per l’Alta Garrotxa. A més es presenten diferents preguntes parlamentàries sobre l’estat del Pla Especial de l’Alta Garrotxa i la situació de la Vall d’Hortmoier. El Servei d’Acció Comarcal de la Direcció General de Planificació i Acció Territorial inicia la redacció del Pla Específic de l’Alta Garrotxa fruit de la Resolució 75/111 del Parlament de Catalunya amb la voluntat de consolidar l’assentament humà, dinamitzar econòmicament l’àrea i preservar els valors ecològics i paisatgístics d'aquest espai protegit.
1993 - 1 de juliol. El Consell de Protecció de la Natura, màxim òrgan assessor en temes ambientals del govern de la Generalitat, formula una moció que planteja la urgència de redactar unes Normes Especials de protecció de l’Alta Garrotxa. 20 de setembre. El Departament de Medi Ambient encarrega la redacció dels estudis de base del Pla Especial de protecció del medi natural i del paisatge de l’Alta Garrotxa. Desembre. El Parlament de Catalunya aprova una resolució perquè es formulin amb urgència les Normes Especials de Protecció de l’Alta Garrotxa.
1994 – 26 de maig. El Departament de Medi Ambient aprova inicialment unes Normes Especials de protecció de l’Alta Garrotxa. El Consell de Protecció de la Natura emet el seu dictamen on proposa diverses esmenes i millores que van ser parcialment acceptades.
1995 - 15 de gener. Una resolució del Govern de la Generalitat aprova les Normes Especials de protecció del medi natural i el paisatge de l’Alta Garrotxa.
1996 – Cristòfol Jordà. Director General de Patrimoni Natural es compromet a tenir enllestit en un termini breu el Pla Especial de l’Alta Garrotxa.
1998 - Desembre. Es presenta el manifest Alta Garrotxa: Pla Especial Ja! signat per 23 persones vinculades al món de la cultura, l’ecologisme i la política que tornen a demanar l’elaboració i l'aprovació d'un Pla Especial de Protecció per a l’Alta Garrotxa.
2003 – El Consorci de l’Alta Garrotxa encarrega el document anomenat: Actualització dels estudis de base i diagnosi de l’espai d’interès natural de l’Alta Garrotxa.
2005 – Ramon Luque, Director General de Medi Natural en una reunió amb el Consorci de l’Alta Garrotxa i entitats es compromet a tenir enllestit el Pla Especial en el termini aprox. d’un any.
2008 – El DMAH es torna a comprometre a elaborar en breu el Pla Especial de l’Alta Garrotxa.
L’exemple del Parc Natural de la Zona Volcànica de La Garrotxa PNZVG
A més d’unes Disposicions Comunes, el Pla Especial del PNZVG es composa d’unes Normes Generals d’Ordenació amb apartats com: Règim del sòl. Regulació d’usos i activitats. Normes generals de construcció i edificació. Disposicions generals de protecció dels sistemes naturals i del paisatge.
D’altra banda hi ha altres documents d’ordenació específica i sectorial que parlen d’Unitats visuals, zonificació, Usos públics, Ordenació dels recursos naturals, Xarxa viària, serveis tècnics i altres infraestructures. Compta també amb una Junta de Protecció i d’un Pla Rector d’Ús i Gestió (PRUG) que estableix les actuacions a desenvolupar en el termini de cinc anys de cara a assolir els objectiu plantejats pel Pla Especial
També poden haver-hi plans, normes i programes específics. Per tractar amb més detall algun àmbit territorial concret o alguna problemàtica específica (per exemple, a l’Alta Garrotxa es podria establir un pla específic per la Vall de Sant Aniol donades les seves problemàtiques vinculades a la freqüentació).
Així mateix cada any cal l’aprovació d’un Programa Anual d’Actuació.
Procediment legal d’aprovació d’un Pla Especial
- Elaboració dels Estudis de Base (ja elaborats i actualitzats en el cas de l’Alta Garrotxa)
- Elaboració del Pla Especial: Els pot elaborar directament la Direcció General de Medi Natural del DMAH, i més concretament el Servei de Planificació i Gestió de l’Entorn Natural. O també pot encarregar-lo, sota la seva supervisió, a partir d’un concurs públic extern.
- Aprovació inicial del Pla.
- Exposició pública.
- Resolució d’al•legacions i aprovació provisional del Pla.
- Aprovació definitiva generalment per part del Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya (Decret). També existeix la possibilitat que el Pla Especial sigui aprovat pel Parlament en aquest cas tindria rang de Llei i en algun cas s’ha fet per intentar buscar un major consens polític (ex. Cap de Creus) i dotar-lo normativa d’un rang superior.
Agrupació Naturalista i Ecologista de la Garrotxa
EL PLA ESPECIAL DE L’ALTA GARROTXA | 05-01-2009 - 09:30:09 GMT 1 #
Els grups polítics del Consell Comarcal de la Garrotxa van acordar per unanimitat demanar a la Generalitat de Catalunya que incrementi la representació dels ajuntaments a la junta de protecció del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa (PNZVG). A proposta d'Alternativa per la Garrotxa (ApG), també es va demanar que en aquest organisme hi hagi un representant dels sindicats pagesos.
El portaveu d'Alternativa per la Garrotxa al Consell Comarcal, Miquel Macias, va argumentar que el més normal seria que a la junta de protecció del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa hi hagués representants de tots els municipis que tenen part del territori o tot dins de l'espai protegit. Com que això sembla difícil d'aconseguir, Macias va proposar que es dobli la representació actual, és a dir, que es passi dels tres alcaldes actuals a sis. A més, va dir que calia reclamar que a la junta hi hagi també un representant dels pagesos, ja que l'espai agrari és important dins del parc.
El portaveu d'Alternativa per la Garrotxa va mantenir que durant els 25 anys d'història del parc –va ser el primer a Catalunya– s'ha cobert una etapa important en la conservació del patrimoni, malgrat alguns problemes de gestió i que, ara, amb l'aprovació del nou pla especial, és el moment d'introduir canvis en la representació de la junta. «Hi ha un dèficit de representants municipals. No pot ser que el nombre dels alcaldes sigui igual al dels membres de la Institució Catalana d'Història Natural», va insistir.
Miquel Macias va recordar que cal tenir en compte que amb el nou pla especial el parc pot fer informes vinculants que han d'acatar els ajuntaments. «El govern és poc inclinat a tocar el tema perquè comporta una modificació de la llei. Ens hem de mobilitzar», va sentenciar.
Segons ell, cal una implicació municipal més gran amb el parc, i no pas per vigilar què fa. Quant a la representació dels professionals del camp, va recordar el boicot permanent de les institucions pageses al parc i va dir que això no és bo.
Pere Gómez (ERC) va manifestar que la petició és un primer pas perquè tots els municipis siguin a la junta; el PSC s'hi va mostrar favorable i CiU, al govern, va recordar que fa anys que ho demanen.
Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa (PNZVG | 06-01-2009 - 18:57:10 GMT 1 #
àguila daurada a l´Alta Garrotxa :
El Consorci de l'Alta Garrotxa preveu analitzar en el decurs de les properes setmanes les dades enregistrades per una càmera instal·lada en diferents punts de l'espai natural per tal de recollir informació de l'àguila daurada a l'Alta Garrotxa. El Consorci té detectades 3 parelles d'àguiles daurades, cosa que representa una densitat d'una parella per cada 109 quilòmetres quadrats. La taxa de productivitat de l'au és molt baixa. Així en els 2 darrers anys estudiats cap de les parelles ha produït un sol poll capaç de volar. Cal precisar que les àguiles daurades en tots els territoris on es mouen tenen poca reproducció. Per la preservació de l'espècie són necessaris els espais oberts i la proliferació de conills.
En el decurs del 2009, el Consorci preveu fer seguiment de 6 espècies d'aus incloses a la declaració d'Espai d'Interès Natural. Entre les espècies que l'organisme preveu seguir hi ha el trencalòs. La poca accessibilitat i la relativa tranquil·litat de l'àrea ha fet que preservi algunes espècies d'aus sensibles als humans.
El Consorci de l'Alta Garrotxa preveu construir 4 dipòsits de captació d'aigua en el decurs del 2009 per mantenir la fauna.
MONTAGUT I OIX / X.VALERI
àguila daurada a l´Alta Garrotxa | 07-01-2009 - 07:26:26 GMT 1 #
Núm. 17681 AJUNTAMENT DE SALES DE LLIERCA, BOP de Girona núm. 4 - 8 de gener de 2009 :
Edicte sobre informació pública del Pla
director del servei d’abastament del municipi
L’alcalde per resolució d’Alcaldia de data 11
de desembre de 2008, va resoldre:
Primer. Aprovar inicialment el Pla director del
servei d’abastament del municipi de Sales de Llierca (Vall del Llierca), presentat pel Consorci de Medi Ambient
i Salut Pública de la Garrotxa (SIGMA),
i redactat per l’enginyer Xavier Masip i Otzet.
Segon. Sotmetre’l a informació pública per un
termini de 30 dies hàbils comptats a partir de
l’endemà del següent a la publicació de
l’edicte en el BOP. En aquest termini es podrà
examinar a la secretaria de l’ajuntament en horari
d’atenció al públic i formular al·legacions.
Tercer. Donar compte del present Decret al Ple
de l’Ajuntament en la primera sessió que se
celebri.
Sales de Llierca, 18 de desembre de 2008
Miquel Palomeras i Anglada
Alcalde
AJUNTAMENT DE SALES DE LLIERCA Pla director del servei d’abastament...
AJUNTAMENT DE SALES DE LLIERCA Pla director del servei d’abastament | 08-01-2009 - 08:54:21 GMT 1 #
Núm. 2 AJUNTAMENT DE LA VALL DE BIANYA, BOP de Girona núm. 4 - 8 de gener de 2009.
Edicte sobre exposició pública del pressupost i la plantilla de personal per a 2009 :
El Ple de l’Ajuntament, en sessió
extraordinària celebrada el dia 17 de desembre
de 2008 va aprovar inicialment el pressupost
per a l’exercici 2009 juntament amb les bases
d’execució, la plantilla de personal i la resta de
la documentació que preveu l’article 164 del
Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març,
pel que s’aprova el text refós de la Llei
reguladora de les hisendes locals.
L’expedient s’exposa al públic per termini de
15 dies hàbils, de conformitat amb el que
determina l’article 169 de l’esmentada Llei, als
efectes del seu examen i reclamacions, davant
el Ple.
S’entendrà definitivament aprovat si durant el
termini d’exposició pública no es presenta cap
reclamació.
La Vall de Bianya, 18 de desembre de 2008
Albert Busquets Font
Alcalde
----------
Núm. 3 AJUNTAMENT DE LA VALL DE BIANYA
Edicte sobre exposició pública d’un expedient
de modificació de crèdit
Aprovat inicialment pel Ple de l'Ajuntament de
la Vall de Bianya, en sessió celebrada el dia 17
de desembre de 2008, l’expedient número
2/2008 de modificació de crèdit en el
Pressupost per al 2008, queda exposat al públic
pel termini de quinze dies comptats des del
següent al de la publicació d’aquest anunci en
el Butlletí Oficial de la Província de Girona.
En l'esmentat termini els interessats podran
presentar les reclamacions i/o suggerències
que estimin convenients, d’acord amb allò que
disposen els articles 169 i 177 del Reial decret
legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel que
s’aprova el text refós de la Llei reguladora de
les hisendes locals.
En el supòsit de no presentar-se reclamacions
ni suggerències en l'esmentat termini, s'entendrà
aprovat definitivament sense necessitat
d’adoptar nou acord.
La Vall de Bianya, 18 de desembre de 2008
Albert Busquets Font
Alcalde
AJUNTAMENT DE LA VALL DE BIANYA Garrotxa exposició pública del pressupost i la plantilla de personal per a 2009
AJUNTAMENT DE LA VALL DE BIANYA exposició pública del pressupost i la plantilla de personal per a 2009 | 08-01-2009 - 08:58:18 GMT 1 #
El territori salines-bassegoda, per JOSEP LÓPEZ DE LERMA :
L'amic Jordi Alemany m'ha enviat un e-mail comunicant-me que el consorci Salines-Bassegoda ha penjat la seva nova web amb un disseny molt més entenedor i accessible, amb noves fotografies i amb un mapa interactiu que ajuda/convida a descobrir o a redescobrir el territori altempordanès que aplega. He fet cas del consell i he pogut constatar que la recomanació tenia el seu fonament. L'adreça: www.salines-bassegoda.org.
El consorci, ens de naturalesa administrativa i amb personalitat jurídica pròpia, fou constituït el setembre de l'any 2007. L'integra la Diputació de Girona i els ajuntaments d'Agullana, Albanyà, Avinyonet de Puigventós, Biure d'Empordà, Boadella i les Escaules, Cabanelles, Cistella, Darnius, Lladó, Llers, Maçanet de Cabrenys, Navata, Pont de Molins, Sant Llorenç de la Muga, Terrades, Vilanant i la Vajol. Té la seva seu social a l'Ajuntament de Navata. Tots aquests municipis, per tant, conformen el territori de Salines-Bassegoda, un espai digne de visitar a poc a poc per la seva diversitat i riquesa.
Segons els estatuts de l'entitat, el seu objecte és preservar i revaloritzar el patrimoni paisatgístic, cultural i mediambiental de l'espai encerclat pels esmentats municipis i alhora promocionar el desenvolupament sostenible de les activitats econòmiques que siguin compatibles amb les funcions que intenta abraçar: protecció, restauració i millora del patrimoni cultural i natural, desenvolupament local que millori les condicions de vida dels seus habitants basat en l'aprofitament sostenible dels seus recursos, ordenació dels usos de lleure i foment de l'educació ambiental i de la recerca científica.
El consorci Salines-Bassegoda, promogut per l'associació de municipis que posteriorment s'unirien a la Diputació per constituir-lo, no té voluntat administrativista, com es podria despendre dels ens locals que l'integren, sinó participativa com ho posa de manifest l'existència d'un Consell de Cooperació integrat per la Iaeden, l'associació Amics del Manol, el club de Btt Els Senglanassos, les societats mutualistes existents dins el seu territori, el Centre de la Propietat Forestal de Catalunya, les associacions de defensa forestal, i les entitats cíviques, culturals, professionals, naturalistes i esportives de la zona que es vulguin adherir, que són nombroses.
L'existència d'aquest plural Consell dóna potencialitat i sobretot arrelament al consorci. Constitueix, per si sol, una mostra, una més, de la vitalitat que existeix en el nostre país i, en concret, a l'Alt Empordà. Una vida, un nervi, un vigor, una força aliena a les vicissituds polítiques, sortosament, que ens preserva de la temptació del poder públic d'abastar-ho tot i de controlar-ho tot. Mentre hi hagi associacionisme, hi haurà llibertat, o almenys ens trobarem amb espais de llibertat creativa, que no és poc.
La nova web del consorci Salines-Bassegoda ens parla de la natura, dels arbres monumentals, de les fonts, dels espais protegits, dels elements fluvials, de les gorgues i dels miradors; també de la cultura, de l'arquitectura civil com ara castells i nuclis històrics, de l'arquitectura religiosa o dels monuments megalítics i de les fires, mercats i tradicions, a més dels museus i les rutes culturals existents; igualment de la gastronomia, molt rica i diversa, ben natural i de vegades una mica afrancesada; i de l'oci, com rutes BTT, hípica o activitat aquàtica.
Ara ens avança un petit calendari d'esdeveniments: la mostra gastronòmica de Vilanant, la festa de la "xuia" d'Agullana, la fira de l'intercanvi d'Avinyonet, la del formatge de Lladó...o els punts d'acolliment de les rutes BTT. És a dir, el nervi d'un territori que ha après a aplegar esforços i a anar junts per aquests mons de Déu on bellesa i competència són indestriables.
Si en Pere Corominas es trobés entre nosaltres, ben segur que a la seva obra Les gràcies de l'Empordà s'hi trobaria aquest territori de Salines-Bassegoda que unifica l'esmentat consorci. De fet, ja el trobem quan la dedicatòria va adreçada a Domingo i a Maria, filles de Cal Parent de Biure d'Empordà, segons que sembla, o quan parla de la Mare de Déu del Mont, o de Llers i les seves bruixes, o d'Albanyà "a dalt del puig de Bassegoda" o de l'esperit de llibertat que inunda i atorga personalitat distingida a tot l'Empordà quan afirma que "les idees democràtiques han trobat aquí un nombre més gran d'elements socials per encarar-se i triomfar".
El territori Salines-Bassegoda | 10-01-2009 - 08:23:48 GMT 1 #
Josep Duran i Girona, Castrumvell del Mont - Garrotxa: Pancistas, assessors de tot i de res.-En les albors d'aquest nou any 2009 s'han arribat a una quantitat sorprenent de càrrecs de confiança, els Pancistas, assessors de tot i de res, que segons sembla pululan per les dependències municipals de tota Catalunya, sense que ningú sàpiga amb certesa quin és la seva comesa i sense que ells mateixos tinguin la més remota idea de què és el que ha i es fes en un Ajuntament o Consell Comarcal, però gaudint naturalment d'un salari elevadísimo, que ni es guanyen ni pensen guanyar-se en el futur. Després de tot, el mèrit pel qual han assolit el lloc no és la seva capacitació professional ni la profunditat del seu coneixement en matèria alguna, sinó la servitud cap a un o altre cap de bandería política. O sigui que han estat premiats per exercir de bons lacayos, repugnant espectacle d'aquesta creixent tropa de ineptes la major virtut de la qual és la seva infinita bajeza moral, suficient com per a fer del vassallatge i la adulación una forma de vida.
I si existeix algun exemple de la indolència cap al Pancista que pateix la societat catalana, és sens dubte un dels més significatius el fet que els treballadors catalans no s'hagin revoltat per aquesta desvergüença i els hagin tret a ròssec dels seus despatxos. Que és, ni més ni menys, el que es mereixen, els càrrecs de confiança i els polítics que s'envolten d'ells com si precisessin d'una espècie de sèquit medieval. En tots els nivells de l'Administració pública els polítics triats pels treballadors perquè els governin el primer que fan és reclutar al seu particular exèrcit de Pancistas, càrrecs de confiança. Circumstància que acostumen a passar per alt els “mitjans de comunicació subvencionats” quan denuncien els elevats sous dels polítics. Perquè, darrere del sou de cada alcalde, regidor, conseller o president de Comunitat Autònoma, vénen ineludiblement les dotzenes i dotzenes de sous del seu personal designat a dit, ingent munió de vagues, els salaris dels quals depenen de les retencions en les nòmines dels treballadors catalans (IRPF). L'Estat passa a ser vedat de la jerarquia dels partits polítics, que amb freqüència són al seu torn vedat dels grups empresarials i financers, el conjunt de la democràcia es converteix en una farsa.
Conta Trotsky en les seves memòries que del seu pas per Espanya (1916) recorda haver-li cridat poderosament l'atenció al llegir els periòdics l'ús de la paraula «pancista», per a la qual en rus no hi ha traducció exacta, una paraula enginyosa, que fàcilment es podia elevar a la categoria de concepte polític universal. Però el fet que fos inventada a Catalunya segurament té els seus motius. El pancismo va ser, i segueix sent, una de les més repelentes manifestacions que encara transpira per tots els porus el nostre sistema polític, administratiu i judicial. I continuarà sent-lo mentre el poble que va tenir l'enginy de donar-li nom no tingui a més la valentia de rebel·lar-se contra ell. PANCISTA. (De panza.) adj. i s. fam. Dícese de qui, servint només el seu interès personal, procura no pertànyer a cap partit, per a poder créixer. Persona que busca el seu profit material i la seva comoditat com conducta habitual: és un pancista amb el qual no es pot contar. Es diu de la persona sense idees pròpies i que adopta fàcilment les de qui manen per a afavorir-se d'això. Sinònims adjectiu 1) oportunista: oportunista, positivista, egoista, utilitari, comodón, pràctic, astut 2) acomodadizo: acomodadizo, vividor, camaleó, acomodaticio, adaptable, contemporizador.
Pancistas, assessors de tot i de res | 12-01-2009 - 15:40:03 GMT 1 #
Per pal·liar la crisi, per ANTONI BRIERA, MONT-RAS (BAIX EMPORDÀ) :
Estem a l'ull de l'huracà tremend anomenat crisi; crisi que sembla que la veia venir tothom menys els que tenen el poder a les seves mans. Tot d'una esclata la crisi amb tota la seva virulència, en algunes zones més, en algunes zones menys, però esclata mundialment i aquí fort.
Què fem aquí? No s'avisa, no s'insinua i la gent, confiant en els que manen i en les facilitats bancàries, tant empresaris com particulars, inverteixen, demanen crèdits i s'endeuten, i ara com es tornen aquests crèdits? Demanant més crèdits que no ens donaran. Quina ironia...
Els governants què fan per pal·liar la crisi? Parlar del finançament de les comunitats, com és natural aquí defensant la nostra. El finançament català havia d'anar junt amb l'aprovació de l'Estatut i aquesta feina estaria feta, i si no està feta ara, esperar el moment que s'hagi superat la crisi.
La quantitat d'informació televisiva i escrita que hem rebut és exagerada, ha generat psicosi i por; a més tota aquesta informació i escrits han analitzat, i molt, la crisi però no han aportat cap solució.
El resultat és que la feina fa la impressió que ha arribat a un barranc i ha quedat aturada, amb una por insalvable per part d'una gran majoria de gent.
Per tant, i si ho pogués escriure en lletres d'impremta ho faria, diria als ciutadans que si pensaven fer petites i mitjanes feines que les facin, que no pot ser que el món s'ensorri. Que no es facin grans projectes és el més normal a causa de la situació que ens han ajudat a empitjorar, però no demano grans obres, demano que el que tingui uns diners i no hagi de demanar crèdits que els inverteixi en coses que donin feina a la petita i mitjana empresa; hi ha molta inquietud afogada al nostre país per la por. Donem sortida a la por i el que pugui que ajudi, que els modestos donarem una lliçó a qui la vulgui aprendre per saber com s'aixeca un país i si no s'aixeca, se l'ajuda a subsistir, ja que ara vivim una agonia en un país car de viure-hi.
Segons dades, hi ha 3.000.000 o més de persones a l'atur; n'hi ha moltes més que no hi poden anar: autònoms amb poca feina o gens, petites empreses que els sobren treballadors que els han d'aguantar perquè no poden pagar les liquidacions per posar-los a l'atur. Sortim al carrer sense dir-ho, en silenci, i donem feina al país. Repeteixo, qui pugui que inverteixi el que sigui i per poc que sigui el resultat serà que tots col·lectivament ens ho agrairem a curt termini.
Per pal·liar la crisi | 15-01-2009 - 09:21:10 GMT 1 #
Núm. 2127 AJUNTAMENT DE SALES DE LLIERCA Garrotxa, BOP de Girona núm. 29 - 12 de febrer de 2009 :
Edicte d’exposició pública del pressupost i la plantilla per a 2009
Aprovat inicialment pel Ple de la Corporació del dia 29-01-2009 el Pressupost municipal per a 2009, així com la plantilla que comprèn tots els llocs
de treball reservats a funcionaris i personal laboral, estaran de manifest al públic a la secretaria d’aquest Ajuntament pel termini de 15 dies, termini
durant el qual qualsevol persona interessada podrà examinar-los i presentar davant el Ple les reclamacions que estimi convenients, tal com disposa
l’article 150 de la Llei 39/1988, de 28 de desembre, reguladora de les hisendes locals i l’article 20-1 del Reial Decret 500/1990, de 20 d’abril.
En cas de presentar-se reclamacions el ple disposarà d’un termini d’un mes per resoldre-les, comptant a partir del dia següent a la finalització de
l’exposició al públic.
Transcorregut aquest termini sense que s’hagi presentat cap reclamació, el Pressupost es considerarà definitivament aprovat, sense necessitat que es
prengui cap més acord ni publicació.
El resum del pressupost per a 2009 és el següent:
ESTAT DE DESPESES
A ) OPERACIONS CORRENTS: €
Cap.1 Despeses personal 33.300,00
Cap.2 Despeses de béns corrents i serveis 1.400,00
Cap.3 Despeses financeres 1.100,00
Cap.4 Transferències corrents 8.500,00
B ) OPERACIONS DE CAPITAL: €
Cap.6 Inversions reals 209.600,00
Cap.9 Amortització de préstecs 3.600,00
TOTAL DESPESES 307.500,00
ESTAT D’INGRESSOS:
A) OPERACIONS CORRENTS:
Cap.1 Impostos directes 13.750,00
Cap.2 Impostos indirectes 6.480,00
Cap.3 Taxes i altres ingressos 11.700,00
Cap.4 Transferències corrents 67.370,00
Cap.5 Ingressos patrimonials 150,00
B ) OPERACIONS DE CAPITAL:
Cap.7 Transferències de capital 208.050,00
TOTAL INGRESSOS 307.500,00
La plantilla és la següent:
Personal Funcionari
Denominació Places
Secretari-interventor 1 (*)
(*) Plaça agrupada amb Argelaguer.
A Sales de Llierca li correspon un 20 % de la jornada.
Personal Laboral
Denominació Places Contracte
Administrativa 1 A temps parcial
Peó 1 A temps parcial
Sales de Llierca, 5 de febrer de 2009
Miquel Palomeras i Anglada
Alcalde
Consell Comarcal de la Garrotxa Diputació de Girona
AJUNTAMENT DE SALES DE LLIERCA Garrotxa plantilla per a 2009 | 12-02-2009 - 11:03:26 GMT 1 #
Consorcis o democràcia?, Josep Maria Reyes Vidal, BANYOLES :
Consorci Esportiu de l'Estany. Consorci de Benestar Social. Consorci Teledigital. Consorci de l'Estany. Consorci de Salut.
Els consorcis són instruments per portar a terme algunes de les competències que les lleis reserven a les institucions. Són àgils, però poden ser utilitzats de manera perversa per evitar el control democràtic que es garanteix en el marc del ple municipal.
L'Ajuntament de la meva ciutat, Banyoles, té la falera d'anar creant consorcis a tort i a dret. I un s'acaba demanant el perquè. És que permeten empitjorar les condicions laborals dels seus treballadors? És que es creen llocs ben remunerats per a una munió de gerents que es poden contractar a dit?
Així, doncs, no siguem tan malpensats! Segurament la raó de ser d'aquests consorcis és que funcionen sense llum i taquígrafs; els seus estatuts es redacten per tal que no hi puguin estar representats els grups municipals d'oposició; la documentació que generen no és pública; es fuig com del dimoni de la possibilitat que la ciutadania pugui ser-hi present, escoltar i criticar.
I llavors, un cop creat un illot lluny del control democràtic, la gent perd el dret de conèixer en què s'empren els diners públics en aquestes entitats; quins són els seus objectius i prioritats; i, fins i tot, si hem de reclamar alguna cosa sobre el seu funcionament, a qui i com hem de demanar comptes... No, no és casual que, per exemple, al grup municipal d'ICV-Independents de Banyoles no se li hagi permès d'estar representat en cap dels òrgans de gestió de cap consorci...
Ben pensat, posats a buidar de contingut la democràcia a la ciutat, l'estrany és que el senyor alcalde de Banyoles no fundi un "Consorci per Gestionar l'Ajuntament de Banyoles" amb un gerent. S'estalviaria molta feina.
Consorcis o democràcia? | 15-02-2009 - 08:49:05 GMT 1 #
Pont medieval del Bolacell a Beget :
El Consorci de l'Alta Garrotxa ha acceptat la petició d'incloure la restauració del pont del Bolacell a Beget. La demanda ha estat feta per part de les 13 entitats presents al Consell Consultiu de Cooperació que va tenir lloc el passat 6 de febrer. L'ens també ha acceptat afegir al programa la construcció d'una palanca al pas de Clarioles a Sant Aniol d'Aguja. El pas salvarà la riera de Sant Aniol a la zona de l'església, la qual quedarà ajuntadà amb l'àrea de Clarioles.
Pel que fa al pont del Bolacell, l'alcalde de Camprodon, Esteve Pujol, ha explicat que ara s'està fent la valoració del projecte. Segons ell, Camprodon ha demanat diverses vegades ajuts, sense èxit, per una restauració que considera molt necessaria. Beget és un poble que malgrat pertanyer a l'Alta Garrotxa des del 1969 forma part del municipi de Camprodon al Ripollès.
El pont del Bolacell, amb un arc de mig punt, és un magnífic exemple de pont medieval de muntanya. Està situat a l'antic camí de bast de Beget a Oix i per sobre d'ell hi havia passat trànsit rodat. Una riuada, que va tenir lloc al 1972, va destruir-li les baranes i el va deixar intransitable per a vehicles. A partit de llavors el pont ha seguit un procés progressiu de deteriorament.
La directora del Consorci de l'Alta Garrotxa, Inés Carrillo, ha explicat que del total de 64 aportacions presentades per les entitats al Consell, un 58% ja estaven recollides en algun dels projectes inclosos al programa d'actuacions. Carrillo ha explicat que les propostes de les entitats estaven enfocades a la millora del coneixement de la natura, conservació del patrimoni arquitectònic, i prevenció d'ncendis
La directora ha puntualitzat que les entitats van demanar un pla de gestió del patrimoni arquitectònic i etnològic. Segons Carrillo, aquesta demanda va ser descartada per al programa d'actuacions del 2.009, però, segons ella, el Consorci hi començarà a treballar perquè sigui un dels punts importants del 2.010.
La directora ha explicat que un 23% de les propostes es van desviar a d'altres organismes amb més possibilitats que el Consorci.
Pont medieval del Bolacell a Beget | 17-02-2009 - 07:48:30 GMT 1 #
Núm. 2504 CONSELL COMARCAL DE LA GARROTXA, BOP de Girona núm. 33 - 18 de febrer de 2009 :
Edicte sobre informació pública d'un
projecte d'obres
El president del Consell Comarcal de la
Garrotxa, mitjançant decret de data 2 de febrer
de 2009, va acordar aprovar inicialment, i amb
caràcter d'urgència, el projecte "Ampliació de la línia de subministrament elèctric al reemissor del Cos (Montagut i Oix, Vall del Llierca)”.
L'esmentat projecte es sotmet a informació
pública en el Butlletí Oficial de la Província de
Girona i al Diari Oficial de la Generalitat de
Catalunya, pel termini de 15 dies hàbils per tal
que es puguin examinar i formular-hi les
al·legacions pertinents d'acord amb el que
disposa l'article 50 de la Llei 32/1992 de règim
jurídic de les administracions públiques i del
procediment administratiu comú.
En cas que no es presentin al·legacions, el
projectes restaran aprovats definitivament,
donant-se, en aquest acte, per complet el que
disposen els articles 37 i 38 del Decret 179/95,
de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament
d’Obres, Activitats i Serveis dels ens locals,
sense perjudici que l’acord d’aprovació
definitiva del projecte es publiqui en el BOP,
en el DOGC i en el web de la corporació
http://www.garrotxa.cat.
Acords que es fan públics als efectes oportuns
Olot, 5 de febrer de 2009
Joan Espona i Agustín
President Girona
CONSELL COMARCAL DE LA GARROTXA Ampliació de la línia de subministrament elèctric al reemissor del Cos (Montagut i Oix) | 18-02-2009 - 08:11:53 GMT 1 #
Núm. 2946 AJUNTAMENT DE MONTAGUT I OIX Garrotxa, BOP de Girona núm. 41 - 2 de març de 2009 :
Edicte sobre aprovació definitiva d’un expedient de modificació de crèdits
El Ple de l’Ajuntament, en sessió extraordinària celebrada el dia 19 de desembre de 2008, va aprovar, inicialment, l’expedient 2/2008 de modificació
de crèdits del pressupost municipal de 2008. L’expedient ha estat sotmès a exposició pública, durant el termini de quinze dies hàbils, mitjançant
edicte publicat en el BOP de Girona número 16 de 26 de gener de 2009 i exposat en el tauler d’edictes de l’Ajuntament, sense que s’hagi formulat
cap reclamació dins el termini esmentat, raó per la qual esdevé definitivament aprovat, quedant el Pressupost General, resumit per capítols, com
segueix:
Despeses
Cap. 1 200.338,67
Cap. 2 357.148,94
Cap. 3 24.602,23
Cap. 4 30.097,37
Cap. 6 693.826,57
Cap. 9 44.316,58
TOTAL 1.350.330,36 €
Ingressos
Cap. 1 179.481,81
Cap. 2 57.617,48
Cap. 3 96.599,24
Cap. 4 292.909,98
Cap. 5 36.725,92
Cap. 7 349.622,89
Cap. 8 319.814,62
Cap. 9 17.558,42
TOTAL 1.350.330,36 €
Si es vol impugnar la present resolució, que posa fi a la via administrativa, procedeix interposar recurs contenciós-administratiu davant la Sala
Contenciosa i Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en el termini de dos mesos, a comptar des del dia següent de la seva
publicació.
Montagut i Oix, 17 de febrer de 2009
Narcís Ribes i Besalú
Alcalde
Girona
AJUNTAMENT DE MONTAGUT I OIX Garrotxa expedient de modificació de crèdits | 02-03-2009 - 07:35:02 GMT 1 #
Frank i Inda, veïns d’Entreperes: Destrucció a mans de Medi Ambient.-El Departament de Medi Ambient elimina tot el sotabosc i bona part de l’arbrat a banda i banda d’un camí de la zona PEIN de l’Alta Garrotxa
Des de finals de desembre del 2008 s’està duent a terme una actuació forestal en uns boscos públics d’Entreperes (prop de Sadernes, dins de la zona PEIN de l’Alta Garrotxa), inclosa en el projecte “Treballs silvícoles a Mas Quintana i Argalés”. En aquest context s’està aplicant una normativa contra incendis que, segons el projecte i els resultats que s’han pogut veure una vegada començada la feina, consta de “l’eliminació del sotabosc i l’eliminació de les branques baixes amb poda”. A més a més, s’està fent una aclarida intensa a 20 metres bosc endins a ambdues bandes d’un camí que té un caràcter veïnal (és a dir, no públic!!!).
Nosaltres, uns veïns de la zona, vam construir aquest camí d’accés fa 8 anys, amb la preocupació de fer-lo de la manera més respectuosa amb l’entorn, intentant preservar al màxim la vegetació existent. Això ens va suposar un esforç en el moment de la construcció, i any rere any, invertim temps i diners en el seu manteniment. Ara estem extremadament preocupats per les següents raons:
>Medi Ambient destrueix el medi ambient...
Com podem parlar en el projecte clarament de l’eliminació del sotabosc, que és una part imprescindible pel bosc!
Sembla que hagin condemnat el sotabosc com si fos un monstre que s’ha d’eliminar. Però aquest sotabosc té propietats importantíssimes pel bosc sencer:
Com una pell, evita el desecament del sòl, protegint-lo del vent i privant que el sol hi incideixi directament,
>Nodreix als arbres petits i adolescents, donant-los un entorn de creixement protector.
>És necessari per a la reintroducció natural d’especies d’arbres que van ser expulsades del territori per la sobreexplotació del bosc en el segle passat, com poden ser: auró, blade, cirerer, pomeres, pereres, bedoll, arç, faig, grèvol, etc.
En zones rocoses, amb pocs arbres, els estan tallant branques, buidant la copa. Això fa que el sòl quedi encara més desprotegit i que l’efecte del sol encara sigui més perjudicial pel terreny. Aquests arbres no tornaran a brotar fort, perquè estaran sempre secs.
Com a mínim, la part alta del sotabosc s’hauria de salvar (a partir de 2 metres d’alçada) per a que no torni a brotar tant fort, com passarà amb aquestra destrucció total.
>Normes contra incendis
Sembla que s’apliquen normes contra incendis que poden ser adequades a l’Empordà, pel vent que hi fa i pel tipus de vegetació que hi ha. Però a l’Alta Garrotxa és molt diferent i molt variada, amb diferents graus de perill d’incendi (segons grau d’humitat, rocositat, zones solelles, zones bac, etc.).
L’actuació que s’està duent a terme és indiscriminada, aplica el mateix criteri a totes les zones amb el sempre igual efecte destructiu.
L’única planta realment abundant en certes zones i que comporta un alt risc d’incendi és l’arítjol, que de vegades fa intransitable el bosc. Per un costat, quan s’elimina del sotabosc, també caldria eliminar la part que s’ha enfilat a les copes dels arbres, ja que aquestes cortines hi resten durant anys, s’assequen i són aliment pel foc. Això, justament, no s’està fent. I per l’altre costat, el fet d’estar el sotabosc a mercè dels rajos del sol, sense la cobertura del bosc, fa que el rebrot de l’arítjol sigui encara més vigorós i tornarà a pujar fent servir el rebrot general del sotabosc com un ascensor, fins a enllaçar amb les cortines que han quedat a les copes dels arbres o les seves branques baixes.
>Trituració 100%
A banda i banda del camí s’aplica una categoria “extra” de destrucció: trituració total del sotabosc i a més a més una aclarida i poda de branques. Això significa una reducció de la coberta vegetal d’un 80% a un 10-20%. Un tracte que rebran 20 de les 50 Ha afectades pel projecte...
>Barrancs
Hi ha barrancs que eren sempre frescos, humits i amb abundant i variada vegetació. Ara hi queden 4 pins i vessants del tot descobertes. Totes les alzines estan tallades... Ara ens miren amb la tristesa que té la natura quan l’hem destrossada.
I cal tenir en compte que l’article Hidrològic del projecte diu: “Les possibilitats de fenòmens erosius queden limitades a una possible mala gestió de la massa forestal, deixant al descobert vessants amb pendents importants. És per això que els treballs silvícoles han de tenir present en tot moment el caràcter protector de la massa forestal”.
Tristament, això no es compleix...
Som conscients que el perill d’incendi s’ha de disminuir. Però únicament gestionant amb criteri i amb coneixement de l’ecologia i de les conseqüències de les actuacions.
Aquest projecte gasta molts diners públics, però molts! Tothom que coneix l’Alta Garrotxa sap que el rebrot després d’una intervenció tant forta serà immens. I si no hi ha cap seguiment de l’actuació (cosa que sembla que no està previst), aquesta despesa acabarà sense l’efecte desitjat, al contrari, empitjorarà la situació.
S’hauria de parlar de la qüestió i aturar la feina que encara queda per fer (pensem que més o menys 44 Ha) per poder fer un curs als treballadors per a que sàpiguen que en aquesta zona cal presevar el màxim possible (som en una zona PEIN, no al marge d’una autopista!). A més, fer aquesta mena de feina de cara a l’estiu, com està passant ara, encara augmenta més el risc d’incendi, mentre que si s’ajorna cap a la tardor donarà temps a fer millor les coses i deixarà més temps al descompostatge de les restes abans del següent estiu.
Nosaltres vàrem proposar de marcar la vegetació a respectar del sotabosc (els individus interessants de les espècies a mantenir) abans de la desbrossada. Com a mínim el Consorci de l’Alta Garrotxa s’ha mostrat disposat a assumir aquestes despeses extres (500 a 1.000 euros com a màxim). Medi Ambient no ens va fer cas.
Per acabar, una altra cosa que ens preocupa és que al projecte diu “Un altre aspecte que cal destacar és que si s’aconsegueixen resultats òptims pel desenvolupament de la massa, a més a més dels altres elements que s’introdueixen per a la gestió global de la forest, pot contribuir a que altres propietaris també ho facin.” Què vol dir això?! Els sembla que això és “modèlic”?. Febrer 2009
Olot Girona Catalunya
Destrucció a mans de Medi Ambient | 08-03-2009 - 06:46:04 GMT 1 #
Núm. 4162 AJUNTAMENT DE SALES DE LLIERCA, BOP de Girona núm. 54 - 19 de març de 2009
Edicte sobre exposició pública d’un
projecte
D’acord amb el que disposa l’article 48 del DL
1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el
Text refós de la llei d’urbanisme, s’exposa al
públic per un termini d’un mes, als efectes
d’informació pública, el projecte que es detalla
tot seguit:
Construcció d’un dipòsit per a l’emmagatzematge
d’aigua al Paratge Sant Grau
d’Entreperes, redactat per Victor Payró Milan,
i promogut pel Consorci de l’Alta Garrotxa.
L’expedient es pot consultar a la secretaria de
l’ajuntament durant l’horari d’oficina.
Sales de Llierca, 5 de març de 2009
Miquel Palomeras i Anglada
Alcalde
Girona Vall del Llierca Paratge Sant Grau Entreperes Catalunya
Paratge Sant Grau Entreperes | 19-03-2009 - 07:13:09 GMT 1 #
Núm. 4926 CONSORCI DE L’ALTA GARROTXA , BOP de Girona núm. 63 - 1 d’abril de 2009 :
Edicte sobre l’aprovació inicial del pressupost per a l’exercici 2009
El Consell Plenari del Consorci de l’Espai d’Interès Natural de l’Alta Garrotxa, en sessió celebrada el dia 3 de març de 2009, va acordar aprovar
provisionalment el pressupost general per l’exercici 2009.
D’acord amb allò disposat a l’article 169 del Reial Decret legislatiu 2/2004, de 5 de març perquè s’aprova el text refós de la Llei reguladora de les
hisendes locals, l’expedient se sotmet a informació pública durant un termini de quinze dies hàbils, comptadors a partir del dia següent al de la
publicació d’aquest anunci al Butlletí Oficial de la Província de Girona, a l’efecte de presentació de reclamacions i suggeriments.
Si durant aquest termini no es presenta cap reclamació, l’acord d’aprovació inicial esdevindrà definitiu sense necessitat d’adoptar un nou acord.
S’adjunta resum del pressupost.
PRESSUPOST DESPESES ANY 2009
Partida Concepte Consignació
1 DESPESES DE PERSONAL 226.500,00 €
2 DESPESES EN BÉNS CORRENTS I SERVEIS 172.450,00 €
3 DESPESES FINANCERES 2.100,00 €
4 TRANSFERÈNCIES CORRENTS 3.000,00 €
6 INVERSIONS REALS 317.600,00 €
TOTAL PRESSUPOST 721.650,00 €
PRESSUPOST INGRESSOS ANY 2009
Partida Concepte Consignació
4 TRANSFERÈNCIES CORRENTS 313.531,60 €
5 INGRESSOS PATRIMONIALS 3.000,00 €
7 TRANSFERÈNCIES DE CAPITAL 405.118,40 €
0TOTAL PRESSUPOST 721.650,00 €
Sadernes, 18 de març de 2009
Miquel Palomeras i Anglada
President
pressupost per a l’exercici 2009
Girona Catalunya
Pressupost per a l’exercici 2009 | 01-04-2009 - 06:18:08 GMT 1 #
Consorci Alta Garrotxa aprova el pressupost del 2009 :
El Consell Plenari del Consorci de l'Alta Garrotxa ha aprovat el Pressupost i Programa d'Actuacions 2009. En la darrera sessió de l'ens es va aprovar un pressupost de 721.650,00 euros, que es destinaran a l'execució de les actuacions previstes en els àmbits de conservació, ús públic, desenvolupament socioeconòmic i difusió.
Girona Catalunya Llierca Olot Besalú Lejarza Argelaguer
Consorci Alta Garrotxa aprova el pressupost del 2009 | 15-04-2009 - 07:37:33 GMT 1 #
Sant Aniol d´Aguja Sadernes-Vall del Llierca-Muntada :
El Consorci de l'Alta Garrotxa ha establert un dispositiu especial de control de l'accés motoritzat a Sant Aniol d'Aguja en motiu de l'aplec, el 31 de maig. L'operatiu consistirà a disposar de personal a les quatre zones d'aparcament que hi ha al llarg de la Vall del Llierca, des de Sadernes a la Muntada, i al punt d'informació, per tal d'ordenar el trànsit al llarg de la pista i l'estacionament de vehicles. La tanca s'abaixarà un cop el total de les places d'aparcament estiguin ocupades.
VALL DEL LLIERCA Cap Argelaguer: Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà. VALL D'HOSTOLES Cap Les Planes d'Hostoles: Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres. ÁMBIT DE BESALÚ Cap Besalú: Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol. CONCA ALTA DEL FLUVIÁ Cap Olot: Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau.
Osona Vic Ripoll Ripollès Figueres Alt Empordà Garrotxa Girona Catalunya España Lejarza Atur Madrid Lliurona Eleccions Europees
Sant Aniol d´Aguja Sadernes-Vall del Llierca-Muntada | 20-05-2009 - 06:37:38 GMT 1 #
Dades meteorològiques :
El Consorci de l'Alta Garrotxa ha mantingut, recentment, una trobada festiva amb els voluntaris que duen a terme el seguiment i el recull de les dades meteorològiques de les diferents estacions que hi ha repartides per l'Espai d'Interès Natural i les zones adjacents.
Caixa Girona i les eleccions municipals VALL DEL LLIERCA Cap Argelaguer: Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà. VALL D'HOSTOLES Cap Les Planes d'Hostoles: Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres. ÁMBIT DE BESALÚ Cap Besalú: Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol. CONCA ALTA DEL FLUVIÁ Cap Olot: Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau.
Osona Vic Ripoll Ripollès Figueres Alt Empordà Garrotxa Girona Catalunya España Lejarza Madrid Lliurona Berga Berguedà
Dades meteorològiques | 24-05-2009 - 06:34:33 GMT 1 #