Pla d'Acció Local per a la Sostenibilitat d'Argelaguer Fase 1 - DOCUMENT III. Diagnosi municipal
Pla d'Acció Local per a la Sostenibilitat d'Argelaguer (PALS) Fase 1 - LA CONFIGURACIÓ I ESTRUCTURA DEL MUNICIPI: Argelaguer presenta dos sectors clarament diferenciats, el planer i el muntanyós, separats pel riu Fluvià que és el curs fluvial de més entitat del terme. EL PAPER DE CONNECTOR BIOLÒGIC: El municipi está situat entre dos Espais Naturals protegits: el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa (PNZVG) i l'Espai d´Interes Natural de l'Alta Garrotxa (EIN). Amb el PNZVG presenta una bona connectivitat degut a la cobertura forestal de la zona meridional, que és contínua fins a la Vall de Santa Pau i els municipis veïns de Sant Jaume de Llierca i Sant Ferriol. EL CREIXEMENT DEL SÓL INDUSTRIAL: La tendència actual, a nivell comarcal, és la proliferació de Polígons Industrials dispersos a les zones planeres. S'está donant una reubicació de les indústries ja existents, creant-se una segona corona urbano-industrial arrel del trasllat d'indústries d'Olot a d'altres municipis com Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, Sant Jaume de Llierca o Les Preses, sense que aquest procés es basi en cap Planificació conjunta. LA XARXA DE COMUNICACIONS, PRESENT I FUTUR: Argelaguer està travessat per la N-260 (A-26) que el comunica amb Olot, Girona i Figueres. Actualment s'està construint una Autoría (actual A-26) que fragmentarà més el municipi, fent més difícil la Connectivitat faunìstica entre la part Nord i Sud del terme, alhora que implica una important ocupació de la zona planera del municipi. Aquesta nova construcció suposa una gran millora en la xarxa viária. ELS CRITERIS D'INTEGRACIO PAISATGÌSTICA: El paisatge no s'ha considerat com a un factor de base més en el Planejament Urbanístic Municipal, donant lloc a creixements urbanìstics residencials i industrials poc integrats amb l'entorn, que van desvirtuant el fons escènic que es podría classificar de mosaic agrícola forestal amb nucli i edificacions rurals disseminades. CAPTACIÓ I POTABILITZACIÓ D'AIGUA, LA SEVA QUALITAT EL SANEJAMENT DE L'AIGUA: La xarxa de clavegueram d'Argelaguer és vella, es troba en força mal estat i en ocasions ha quedat obstruida. Actualment el nucli d'Argelaguer no disposa de Sistema de Sanejament de les seves aigües residuals i s'aboca directament al Fluvià, en un punt próxim al Molí d´en Carlot. Aquesta situació és d'especial importància, ja que a més d'aigües d'origen doméstic, se n'aboquen també d'industrials i, malgrat que algunes indústries disposin d'un sistema de Depuració propi, es fa necessária la implantació del servei. Estructura energética. ESTRUCTURA ENERGÉTICA, PRODUCCIÓ, DISTRIBUCIÓ I CONSUM: El model de consum energétic a Argelaguer es correspon amb el model predominant a Catalunya, amb més predomini de les energies no renovables enfront de les renovables i produides en la seva práctica totalitat fora del municipi. EL CONSUM ENERGÉTIC MUNICIPAL: El consum energétic LA QUALITAT DE L'AIRE: Argelaguer no disposa de cap estació que mesuri les immissions de contaminants atmosférics i que permeti conéixer la qualitat de l'aire al municipi. En el conjunt de la comarca existeix una estació de control de la Xarxa de Vigiláncia i Prevenció de la Contaminació Atmosférica (XVPCA), que només mesura els nivells d'Ozó — tipus de contaminant secundari —. Per la seva ubicació — al terme municipal de Santa Pau — els valors obtinguts no reflecteixen la qualitat de l'aire a Argelaguer. Sorolls. CONTAMINACIÓ ACÚSTICA I REGULACIÓ: Donat el carácter rural d'Argelaguer, les principals fonts de soroll són el Trànsit rodat de les Carreteres N-260 (Autovia A-26) i GI-P 523, les indústries ubicades al Polígon Industrial del Pla de Tapioles (riu Llierca, Cales de Llierca SA, Cales Yesos y Cementos de Olot SA Cycosa) i el proper al nucli urbà, i el Soroll generat per les explotacions agrícoles i/o ramaderes del municipi. Residus. LA GENERACIÓ DE RESIDUS: En els últims anys es detecta un lleuger increment en la generació de residus, que es pot relacionar amb el model de societat de consum actual. Amb les dades existents peró, no es pot precisar si l'increment de producció es deu a les activitats económiques o a la població, fet que dificulta dur a terme actuacions de minimització i/o de valorització dels residus molt més ajustades. L'increment en la producció durant el periode 2001-2002 ha estat del 2,5%. L'EFICACIA EN EL CONTROL DE LA GESTIÓ: L'any 1989 la EL RENDIMENT DE LA RECOLLIDA SELECTIVA: Segons la composició mitjana dels residus doméstics, el percentatge de materials reciclables és de l'ordre del 88%. Tot i que en els darrers anys els nivells de recollida selectiva de deixalles augmenten en valors absoluts, el rendiment d'aquesta recollida a Argelaguer— materials recollits selectivament en el municipi en relació a la generació total de deixalles — és d'un 11,25%. ELS RESIDUS D'ORIGEN INDUSTRIAL: Segons la Llei de residus, la recollida i el tractament de les deixalles industrials no és un servei d'obligat compliment per l'Administració. En els darrers anys, s'ha procedit a la desconnexió dels industrials del servei municipal de recollida i tractament de LES DEJECCIONS RAMADERES: El sector agrícola i ramader pren un paper important al municipi d'Argelaguer. Segons el cens de la cabanya ramadera actual, d'acord amb el Programa de Gestió de Dejeccions Ramaderes elaborat recentment pels serveis de Medí Ambient del Consell Comarcal de la Garrotxa, en el municipi no es donen excedents de nitrogen, ni en la producció de dejeccions ramaderes actual ni considerant el nombre máxim de places permeses. Sostenibilitat económica. MERCAT DE TREBALL D'ARGELAGUER: Argelaguer registra una taxa d'activitat —relació entre la població activa i la població de 16 anys i més — del 46%, inferior a la de la Garrotxa (51,6%) i Catalunya (53,4%). En els darrers anys aquesta taxa ha sofert un lleuger descens, de la mateixa manera que a nivell comarcal. Aquest descens es deu, en gran mesura, a l'envelliment de la L'ESTRUCTURA ECONÒMICA DEL MUNICIPI: Argelaguer és un municipi amb tradició histórica vinculada al món agrari. Actualment, però, el municipi ha apostat per una economia basada en el sector secundari, tot doblant el seu sól industrial. En els últims anys, el sector terciari ha experimentat un creixement, peró encara és molt inferior als nivells de la Garrotxa, comarques de Girona i Catalunya, on el terciari s'aproxima o supera al secundari. MOBILITAT LABORAL A ARGELAGUER ASSOCIADA A LA SEVA ÀREA URBANA: Dins l´àrea urbana funcional a qué pertany Argelaguer s'estableix un important flux de persones per raons de treball. A l'any 1996 el saldo de treballadors del sector secundari era positiu i, com a conseqüéncia de la progressiva instal-lació de noves empreses, tendeix a augmentar, convertint el municipi en un pol d'atracció de treballadors. EL SECTOR PRIMARI: LA REGRESSIÓ DE L'AGRICULTURA I LA RAMADERIA TRADICIONALS: A Argelaguer l'agricultura i la ramaderia tradicionals estan experimentant una tendència clarament regressiva, com succeeix a nivell català i comarcal. EL SECTOR TERCIARI: EL TURISME, PRESENT I FUTUR: En el sector terciari s'hi diferencien tres branques d'activitat: comerç, servei i turisme. Sostenibilitat social. EL CREIXEMENT DEMOGRÀFIC: EL MOVIMENT NATURAL I LA INCIDÈNCIA DEL PROCÉS IMMIGRATORI: Argelaguer assolí el seu máxim demográfic als anys 1920 (881 habitants) i a partir de llavors perdé lentament població fins l'any 1998 (333 habitants). En aquests últims anys però, s'observa una lleugera recuperació de població, amb 395 habitants a l'octubre de 2003. TIPOLOGIA DELS HABITATGES D'ARGELAGUER: El municipi s'estructura en dos nuclis poblacionals —nucli d'Argelaguer i Hostalnou de Llierca, amb un 75% i un 6% de la població, respectivament- i la població disseminada (19%), que es troba al Guilar, a Sant Sebastià, a Santa Magdalena i al Pla de Tapioles. SALUT I PROTECCIÓ SOCIAL: L'envelliment de la població és un dels principals reptes de la salut pùblica de les societats occidentals. Aquesta tendéncia demogràfica palpable a Argelaguer, es seguirá pronunciant en el futur, requerint un reforç dels recursos per afrontar les necessitats sanitàries i socials de la gent gran. OFERTA EDUCATIVA I NIVELES D'INSTRUCCIÓ: El nivell d'instrucció de la població d'Argelaguer és relativament baix, CULTURA I ASSOCIACIONISME A ARGELAGUER: Tenint en compte les dimensions demogràfiques d'Argelaguer, es pot considerar que el municipi té una vida cultural i associativa propia. Existeixen 4 associacions amb una oferta lúdica activa i diversa: gegants, música, teatre, futbol, caça, etc. 
DOCUMENT III. Diagnosi municipal any 2003:
ARGELAGUER DINS DEL CONTEXT COMARCAL: La relació entre l'ordenació del territori i el medi natural fa factible l'elaboració d´una diagnosi conjunta dels dos vectors.
Argelaguer forma part d'una área urbana funcional que s'articula al llarg de l'eix de la conca alta del riu Fluvià, des de Sant Esteve d'en Bas fins a Argelaguer, amb capital a Olot, dins la qual s'estableixen relacions de cohesió més enllà dels límits administratius.
La futura (actual) autovia A-26 i l'increment de sól industrial dins aquesta corona urbano-industrial poden enfortir els vincles del municipi amb aquesta àrea.
Argelaguer compta amb unes Normes Subsidiàries aprovades el 1989 i s'han anat realitzant modificacions per tal d'adaptar-les a les necessitats del municipi. Però quan es modifica, és necessari tornar a equilibrar, ja que el planejament no s'entén com un disseny a'illat, sinó que ha de conformar una imatge de territori ordenada i integradora.
El sector planer, amb menys d'un 10% de pendent, representa un 25% de la superfície municipal i està ocupat pels assentaments urbans i industrials, els conreus i la xarxa viària principal, amb un índex d'ocupació de la seva zona planera del 6%. El 76% dels seus habitants resideixen al nucli urbà d'Argelaguer i el 6%, al Barri d'Hostalnou del Llierca o “barri del Pont” que, per raons de proximitat, estableix les seves relacions amb Sant Jaume de Llierca.
El nucli d'Argelaguer s'estructura amb dues unitats principals, les edificacions construides a banda i banda de la carretera (N-260) i el nucli antic, de tipologia rural amb edificis histórics ben conservats. Els buits urbans que quedaven entre ambdues unitats s'han omplert amb edificacions residencials a'illades i s'han relligat amb la creació de nous carrers, donant al conjunt una estructura compacta.
Si es consolida el Projecte d'Urbanització dels Camps d´en Morató, amb l'edificació de 103 habitatges, l'estructura del poble canviarà. El nucli gravitarà al volt d'una rótula central, configurada per un espai verd travessat pel torrent d'en Vinyot, que unirà el nucli antic amb els creixements residencials projectats i els que ja s'han consolidat, mantenint la linealitat amb la carretera.
Els guixos existents en el subsól de la zona on está projectat el creixement residencial (Can Jan) poden formar dolines i provocar esfondraments. Un estudi geotècnic podria assegurar la viabilitat del projecte.
En canvi, la connectivitat amb l'Alta Garrotxa es fa difìcil degut a la carretera N-260 que fragmenta el municipi d'est a oest. Aquest fet s'agreujarà amb la construcció de l'autovia (A-26), que farà molt improbable el pas de la Fauna, ja que hi haurà un sol Connector Faunìstic per unir els terrenys a banda i banda de la carretera. Per tot aixo, la Xarxa Hidrográfica té un paper de vital importància i es converteix en l'únic espai amb possibilitats connectores entre els Espais Naturals protegits. El riu Fluvià i el riu Llierca i la riera de Sales configuren la Xarxa Hidrogràfica connectora dins del terme municipal.
El Fluvià compleix aquest paper ja que presenta una estructura de Bosc de Ribera i cabals suficients per a garantir-la, malgrat l'existència de Rescloses. No passa el mateix amb el riu Llierca que, amb la pràctica desaparició del Bosc de Ribera en el seu pas pel municipi, es converteix en un espai on la fauna queda altament exposada.
L'ESPAI AGRARI I FORESTAL: L'espai agrari d'Argelaguer està en clara regressió. Actualment representa el 29% del terme municipal i es troba en la seva zona planera. Quan s'urbanitzi el sól industrial i residencial previst i es construeixi l'autovia (actual A-26) disminuirá en un 13%. No es pot oblidar que l'espai agrari té un paper fonamental en les Connexions Ecològiques i que l'activitat agrària és un element fonamental de transformació, creació i manteniment del paisatge.
Al municipi es troba una comunitat de gramínies (Thero-Brachypodietalia), considerada segons la Directiva d'Hàbitats com d'Interés Comunitari Prioritari (codi 6220).
El principal Espai Forestal està localitzat a la part meridional i muntanyosa del terme i a la ribera del Fluvià, aquest darrer gestionat per la Generalitat de Catalunya. Presenta una densa cobertura vegetal i el seu estat de conservació és bo.
L'espai agrari i forestal estan regulats per les Normes Subsidiáries de 1989, peró sense Criteris de Protecció i tampoc se'ls dóna un tractament que asseguri la conservació dels seus elements naturals: sól, flora, fauna i paisatge. Els cursos d'aigua i el seu entorn no tenen cap mena de qualificació urbanìstica específica. No reben un tractament que permeti la seva conservació com a Corredors Biològics que són.
Seguint la tónica comarcal, Argelaguer dobla la seva superfície industrial, per tal de permetre la ubicació de noves indústries forànies al municipi. S'ha de tenir present però que amb la remodelació de la recaptació de l'IAE, segons la facturació de les empreses que s'instal-lin al municipi, aquest impost podría no revertir directament a l'Ajuntament. En canvi, generen costos municipals elevats en quant a necessitats i manteniment de serveis i d'infraestructures.
Amb l'ampliació del Polígon, les noves indústries estaran molt próximes a la zona residencial existent. Aquest fet obligará a extremar les mesures en quan a Contaminació Acústica, Lumínica i Atmosférica i donar al conjunt un acurat tractament Paisatgìstic.
Amb aquesta nova infraestructura Argelaguer será un dels nuclis de la comarca que tindrà l'accés i la sortida de l'Autovia més rápid i senzill. Aquest fet planteja la possibilitat de convertir el municipi en una zona residencial i de serveis, tot conservant la seva identitat.
La solució de desviar la carretera de Tortellá per sobre del fals túnel permetria que l'actual tram de la N-260 que travessa el nucli passés a ser una via urbana, i es poguès reordenar com a Passeig.
De la xarxa viària interna quedará per solucionar l'accés al Camp de Futbol i a Cementiri, ja que actualment cal travessar tot el nucli antic per accedir-hi.
El nucli históric d'Argelaguer está ben conservat, el conjunt és harmónic i no hi ha elements dissonants que el pertorbin. Els creixements residencials amb edificacions aillades modernes contrasten amb la ruralitat de l'entorn, especialment el nou Ajuntament de Argelaguer.
Les diferents naus que ocupen el sól industrial són de volum mitjà i presenten un aspecte disgregat, ja que estan separades per solars o altres espais buits. Segueixen la tónica general en quant a Estética Industrial amb una rigidesa geométrica de les estructures, ignorant l'entorn, amb nous materials i nous colors diferents als existents.Balanc, d'aigua. EL CONTROL DE LES AIGÜES SUPERFICIALS I SUBTERRÀNIES: Al municipi d'Argelaguer s'hi troben dues unitats hidrogeológiques: l'aluvial — lacustre, on es situen els materials sedimentats per l'acció dels diferents cursos fluvials, i la pliocena.
No es disposen de dades per a realitzar una análisi de tendéncies de la qualitat de
l'aigua ni dels nivells piezométrics de les aigües subterrànies. Un estudi geotécnic realitzat l'any 1999 en la parcel-la on es troba ubicat l'actual Ajuntament d'Argelaguer, determina que l'alçada piezomètrica es troba entre 7,10 i 7,50 metres. L'analítica d'aquesta aigua mostra que presenta una elevada concentració de Sulfats, fruit de la seva circulació a través de guixos.
A Argelaguer, segons dades de l'Agéncia Catalana de l'Aigua, al 2002 hi havia 19 Pous legalitzats per a usos Industrials i Agrícoles. Aquesta xifra no reflecteix la realitat del municipi, ja que una part de la població viu disseminada i s'abasteix de Fonts o Pous propis, sense tenir en compte els que hi puguin haver al mateix nucli urbà i en indústries o explotacions ramaderes.
Tot i que amb aquestes mesures no es pot definir el comportament de la zona, la tendéncia a mantenir uns nivells baixos observada i la preséncia de captacions fan pensar que el nivell piezométric descendeix al llarg de l'any, sobretot a l'estiu i tardor, i en els punts allunyats de les influències dels rius. Els anys amb quanties de precipitació menors a la mitjana comporten un descens important dels nivells, perquè sol donar-se, a més, una major extracció relacionada amb l'ús agrícola.
Pel que fa a la qualitat de les aigües subterrànies, dins el terme municipal d'Argelaguer no s'han dut a terme Analítiques per conéixer el seu l'estat fisicoquímic ni microbiológic.
Próximament está previst analitzar les aigües superficials dels rius i rieres al seu pas pel municipi, degut a les obres de desdoblament de la carretera N-260 (A-26).
Des de l'1 de gener de 2000, els Ajuntaments són responsables de la qualitat de l'aigua de les Fonts del seu municipi. A Argelaguer no hi ha cap Font Pública, totes són de titularitat privada i no es disposa de controls analítics que determinin la qualitat de les seves aigües.
I EL SEU COST: El nucli urbà d'Argelaguer reuneix el 75% de la població, la qual cosa facilita l'abastament d'aigua potable. El “Barri del Pont“ (Hostalnou de Llierca), amb un 6,4% de la població, rep l'aigua potable de la Xarxa d'Abastament del municipi de Sant Jaume de Llierca. Per l'ampliació prevista del Polígon Industrial Pla de Politger, la Xarxa d'Abastament d'Aigua Potable d'Argelaguer, consorciada juntament amb Montagut i Tortellà podria arribar a ser insuficient.
Referent al sistema de fiscalitat de l'aigua d'Argelaguer, s'apliquen els principis de subsidiarietat i de corresponsabilitat, i es té en compte que per l'ús d'un recurs s'han de internalitzar els costos del conjunt de la gestió, posant-lo a l'abast de tothom i per igual. Tot i no fer distincions entre Abonats doméstics i industrials, s'apliquen diferents tarifes segons els volums consumits.
Es pot considerar que el sistema de Potabilització emprat és correcte, ja que les analítiques realitzades no reflecteixen signes de contaminació microbiológica. Una de les característiques remarcables de l'aigua d'aquest municipi és la seva elevada concentració de Sulfats. Cal tenir en compte peró que una fracció de la població s'abasteix d'aigües procedents de Pous particulars i Fonts, no integrats en el sistema municipal.
Actualment no es realitzen estudis de qualitat de les aigües del riu Fluvià posteriors al seu pas pel municipi.
La construcció de la Planta Depuradora (EDAR) no está prevista fins a l'any 2006. Situada dins el terme municipal d'Argelaguer, la Planta sanejaria les aigües residuals dels municipis de Sant Jaume de Llierca, Argelaguer, els Polígons Industrials del Molinot i Pla de Politger i també les aigües residuals procedents de la Cometa (Montagut i Oix).
Des del 1998 el “Barri del Pont” (Hostalnou de Llierca) disposa d'un sistema de depuració de les seves aigües residuals, que consisteix en un tanc decantador seguit d'un filtre biològic. A partir del 2006, les aigües residuals generades per aquest petit nucli es tractaran en la nova depuradora d'Argelaguer - Sant Jaume de Llierca (EDAR).
Així doncs el balanç energétic del municipi és fortament negatiu (diferència entre l'energia produïda en el municipi i la produïda fora d'aquest).
El consum mitjà d'energia al municipi d'Argelaguer és de 18,97 Tep/habitant-any, molt superior a la mitjana catalana, que és de 1,8 Tep/habitant-any. Aquesta xifra es deguda a l'elevat consum del sector industrial — que representa un 89% de l'energia total consumida —. Les fonts energétiques més utilitzades són el gas natural amb un 47% i el Coc de petroli amb un 38%.
Sense comptabilitzar l'empresa Cales de Llierca SA, (Cycosa) el consum mitjà d'energia al municipi és de 3,27 Tep/habitant-any, essent els combustibles d'automoció amb un 30%, el gas natural amb un 28% i el gasoil amb un 26%, les fonts energétiques més utilitzades. total de les dependències i serveis municipals equival a un 01% de l'energia total consumida al municipi. Aquest consum es dóna principalment en l'enllumenat públic, que representa un 51% del consum total d'energia de les dependéncies municipals.
Una bona gestió de l'enllumenat públic pot optimitzar aquest servei. En aquest sentit cal considerar el Programa d'Energia que s'está duent a terme a nivell comarcal que, a més de crear aquest model de gestió, haurà d'aportar directrius en relació a l'eficiéncia energética i a la contaminació lumínica.
Contaminació atmosférica. LES EMISSIONS: El principal focus emissor de contaminants atmosférics a Argelaguer és el Sector Industrial, seguit del Trànsit de vehicles.
Les indùstries i els mitjans de transport són una de les fonts més importants de contaminants atmosférics, sobretot de CO2, que contribueix a l'escalfament global de la Terra per l'efecte hivernacle que origina.
Donada la diferéncia existent entre les emissions per passatger d'un vehicle privat o d'un autocar i considerant que la major part dels automóbils que circulen per la Xarxa Viària del municipi són privats, és clar el benefici ambiental que suposaria el transport de viatgers en vehicles col-lectius.
Respecte a l'Ozó els nivells detectats són acceptables i el nombre de dies en qué es supera el valor límit fixat pel llindar d'informació és generalment baix.
La inexistència d'un Control de Contaminants primaris a l'atmosfera comporta el desconeixement de la preséncia real de certs contaminants com el Dióxid de Sofre (SO2), partícules sólides totals (PSI), monóxid de nitrogen (NO) o monóxid de carboni (CO) que potencialment emeten els principals focus emissors del municipi.
Argelaguer, igual que la resta dels municipis de la Garrotxa, compta amb un Cadastre de Sorolls que defineix les diferents zones de sensibilitat acústica del municipi. Aquest document ha estat elaborat des del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya com a base per una posterior Regulació de la Contaminació Acústica. Així mateix, la Generalitat de Catalunya ha redactat una Ordenança municipal tipus per tal que cada ajuntament l'adeqüi a les particularitats i necessitats del seu municipi.
L'Ajuntament no té cap Ordenança Reguladora de la Contaminació Acústica. A l'any 2002 s'ha registrat una queixa pels sorolls ocasionats per l'empresa Cárniques Brugués SA, ubicada al Polígon Industrial d'Argelaguer, per aquest motiu l'Ajuntament d'Argelaguer ha manifestat la seva intenció de dur a terme un Estudi Acústic de la zona.
Alhora, un cop entri en funcionament l'autovia (A-26), es realitzará un Estudi Sonométric i es prendran les mesures adequades que se'n derivin, per tal de mitigar la possible Contaminació Acústica que pot afectar al municipi, especialment a la seva Escola.
Aquest increment de generació de residus requereix un major esforç de gestió, enfocat bàsicament a recollir-los i tractar-los de manera ordenada. En aquest sentit cal destacar la millora en la gestió i tractament dels residus als últims anys, que ha suposat la disposició controlada del rebuig a l'abocador comarcal de Beuda. També cal fer esment de la millora important en els punts d'abocament incontrolat, per una banda amb les campanyes de neteja d'aquests i per l'altra, amb la posta en marxa del servei de recollida de materials voluminosos — recollida porta a porta des del 1994 —.
Els sistemes actuals de tractament i gestió tenen com a principal objectiu la disposició controlada i el reciclatge dels residus, però no es contempla com a objectiu prioritari el foment de la minimització dels residus, és a dir, no s'actua sobre la causa sinó directament sobre els seus efectes. Aquesta ha de ser la opció prioritària en el futur sobretot considerant el previst en el Programa de Gestió de Residus de Catalunya 2001-2006.
La producció de residus per habitant i dia, durant l'any 2002 al municipi d'Argelaguer, s'ha situat a 1,10 kg/habitant-dia, inferior als 1,26 Kg/habitant-dia que recull el Programa de Residus de Catalunya. gestió dels residus a la comarca va ser delegada al Consell Comarcal de la Garrotxa, que ha redactat el Programa de Gestió de Residus Municipals de la Garrotxa com a marc de referéncia per als sistemes de gestió de les deixalles. Actualment aquest programa es troba en fase de revisió.
La inexisténcia d'una ordenança reguladora dels residus, en l'ámbit doméstic, comercial i industrial, no permet un control eficaç del sistema. Així mateix, la manca d'una fiscalitat dels residus clara, que permeti bonificar les actuacions de minimització en la generació de deixalles i la correcta selecció i gestió dels mateixos, dificulta l'adopció d'hábits més sostenibles per part de la població.
La capacitat de recollida selectiva va estretament relacionada amb el nombre de contenidors i la seva ubicació — referida a la seva proximitat amb el ciutadà — dins el municipi. Tot i que el nombre de contenidors de recollida selectiva per habitant a Argelaguer s'estima suficient, les caracterìstiques rurals del municipi, i la quantitat de població dispersa fan difícil assolir el nombre d'árees d'aportació suficients per donar un servei de proximitat a la població. Tot i això a Argelaguer es donen uns rendiments de recollida per a les diferents fraccions similars als d'altres municipis de la comarca.
En aquests moments Argelaguer no disposa de servei de Deixalleria Local, que actu'i com a punt de recollida dels residus especials i valoritzables per a la població i petits comerciants i industrials. Aixó comporta la impossibilitat de valorar el rendiment de la Recollida de Residus Especials que es pugui donar per part dels habitants del municipi.
Per altra banda l'existéncia d´una Deixalleria comarcal al terme municipal d'Olot ofereix la possibilitat als professionals i comerciants del conjunt de la comarca de disposar ordenadament els seus residus especials i valoritzables.
Está prevista la incorporació d'un servei de Deixalleria móbil a nivell comarcal amb l'objectiu de fomentar i millorar la correcta separació dels residus especials i valoritzables.
El municipi d'Argelaguer, segons la Llei de residus vigent, no está obligat a realitzar la recollida selectiva de matéria orgànica, per ser una població inferior als 5.000 habitants. La propera construcció d´una Planta de Compostatge al municipi d'Olot, així com les previsions del al Programa de Gestió de Residus de la comarca — manifestant la voluntat de tots els municipis de desenvolupar la recollida orgánica —, han d'ajudar a la implantació d'aquesta recollida al municipi en un futur proper.
residus, amb l'objectiu que els propis processos industrials internalitzin els costos associats a la generació de deixalles.
Els residus que es disposen a l'abocador comarcal procedents de la indústria són tipificats com a residus no especials al Catáleg de Residus de Catalunya. Així mateix, totes les empreses fan declaració anual de residus i disposen de la fulla d'acceptació d'aquests a l'abocador comarcal.
Segons la Junta de Residus, al municipi es van declarar l'any 2000 un total de 1.150 tones de residus industrials, la totalitat dels quals van seguir la via de valorització.
Malgrat que no es disposa d'analítiques de la qualitat de les aigües subterránies, l'elevada activitat agropecuáries i la poca profunditat de l'aqüífer poden contribuir a la contaminació de les aigües per nitrats. població —que genera una davallada de població activa—, afegit al retard de la incorporació en el mercat de treball dels més joves.
La taxa d'ocupació específica d'Argelaguer — relació entre la població ocupada i la població de 16 a 64 anys — és del 64%, i es manté superior a la de la Garrotxa i Catalunya, amb uns baixos nivells d'atur.
La masculinització de la població ocupada és evident (60%), seguint la tendéncia generalitzada al mercat laboral. El grau de població masculina ocupada és similar al de la Garrotxa i lleugerament superior al de Catalunya.
La meitat de la població ocupada d'Argelaguer treballa en el sector secundari (industria). El sector serveis ha experimentat un creixement en els darrers anys, passant del 25% al 35% durant el període 1986-1996. En canvi, el sector primari ha patit un retrocés important, passant de 11% (1986) al 3,7% (1996).
El 77% de la població d'Argelaguer treballa fora del municipi, majoritáriament en el sectors terciari i secundari. Durant els darrers anys s'ha observat un augment en l'exportació de treballadors, sobretot en el sector industrial. Alhora un 61% dels llocs de treball que ofereix el municipi estan ocupats per treballadors d'altres poblacions, sobretot en el secundari.
La taxa d'atur d'Argelaguer és lleugerament superior a la mitja comarcal. Cal tenir present que a la Garrotxa, on treballen la gran majoria de ciutadans del municipi, l'atur és poc significatiu.
Malgrat l'aspecte positiu que suposa registrar baixes taxes d'atur, paradoxalment pot ésser un símptoma d´una economia local i comarcal estancada. Diferents estudis i dades objectives mostren que els ámbits geográfics amb un important dinamisme económic solen registrar taxes d'atur més elevades que aquelles zones més deprimides i on la seva economia es mostra menys activa.
Durant el període 1991-1996, s'observa que les places laborals d'Argelaguer han augmentat en un 11%, passant de 127 a 141 llocs de treball, degut bàsicament a l'augment de places del sector terciari i, en menys mesura, del secundari.
Durant l'etapa 1994-2000 el nombre d'establiments industrials ha passat de 10 a 14, i es preveu que continuï amb aquesta tendència, ja que s'ha aprovat un important creixement del Polígon Industrial.
Aquest desenvolupament del sector industrial comporta, conseqüentment, un augment en el nombre de llocs de treball que ofereix Argelaguer, atraient cada vegada més treballadors residents en d'altres municipis.
Actualment el sector industrial es configura com el principal motor de l'economia local, fet que es reflecteix en l'elevat nombre de llocs de treball en aquest sector que ofereix el municipi. Al 1996 el 89% dels llocs de treball del sector són ocupats per població d'altres municipis, alhora que un gran nombre d'habitants d'Argelaguer es desplacen a treballar al sector industrial de Tortellà (Vall del Llierca), Besalú, Olot o Sant Joan les Fonts.
La dependència observada en el começ q i els serveis, respecte l'àrea urbana queda reflectida en la mobilitat per raons de treball. El balanç de treballadors del sector terciari és clarament negatiu, amb un 74% de població ocupada en el sector serveis d'Argelaguer treballant fora del municipi.
La mobilitat laboral —tan importadora com exportadora- ha augmentat en els darrérs anys a Argelaguer. Considerant l'absència d'un transport col-lectiu regular, es genera una clara dependència i un increment de l'ús del vehicle privat, amb totes les conseqüéncies ambientals i socials que això comporta.
Les antigues explotacions eren de propietat privada, de petites dimensions, poc tecnificades, amb un baix valor afegit i que, actualment, suposen en una feble competitivitat del sector. En els darrers anys, el nombre d'explotacions i de treballadors dedicats a aquest sector ha disminuït de forma continuada, en canvi, s'esdevé tot el contrari en quant a l'arrendament de les terres, a la superfície cultivada i el nombre d'unitats ramaderes, que són sobretot del sector porcí i boví. També es constata una especialització en la ramaderia intensiva. Tot i aixó, l'envelliment de la població ocupada, així com la manca de recanvi generacional, dificulten la continuïtat i renovació del sector.
Alhora, una part important de la superficie agrària del municipi s'ha destinat a usos industrials, demostrant la clara aposta del municipi pel sector secundari.
EL DESENVOLUPAMENT DEL SECTOR SECUNDARI: El sector industrial d'Argelaguer s'está consolidant com a principal sector del municipi en relació als llocs de treball (63%), fet que es pot reforçar en un futur amb l'ampliació prevista del Polígon Industrial. Aquest fenomen es diferencia de la tendéncia generalitzada a la Garrotxa i Catalunya, on el sector terciari supera o s'aproxima al secundari. L'aprovació de l'ampliació del Polígon Industrial, ha incrementat l'oferta de noves parcel-les per a la instal.lació de noves activitats industrials.
Pel que fa la distribució per activitats, Argelaguer ha consolidat un model industrial diversificat, amb indústries de Química i Metalls, productes alimentaris, etc. Aquesta pluralitat d'activitats, des de la perspectiva de la sostenibilitat económica, cal interpretar-la positivament perquè no hipoteca el futur del sector secundari en funció del desenvolupament d'un sub-sector.
Les empreses més grans del municipi són de carácter manufacturer, d'alt consum energétic i requereixen d'un gruix important de personal no qualificat.
El sector secundari és el que més places de treball ofereix en l'actualitat a Argelaguer, peró ja al 1996 un 89% eren ocupades per treballadors residents en d'altres municipis.
La poca oferta comercial del municipi, formada per establiments de proximitat amb estructura i concepció tradicionals — bàsicament de productes alimentaris -, ha provocat que els habitants d'Argelaguer hagin de desplaçar-se a Olot, Banyoles, Figueres o Girona per satisfer la gran majoria de necessitats de consum.
El nombre d'establiments de serveis s'ha mantingut més o menys estable en els darrers anys. No obstant, el municipi no disposa de serveis tecnológics o generadors de valors afegits que puguin atraure mà d'obra qualificada.
El patrimoni històric d'Argelaguer es troba ben senyalitzat i en bon estat de conservació, peró no es potencien els valors naturals del municipi. L'oferta turística és poc significativa, amb un total de 38 places hoteleres distribuides en tres residéncies-cases de pagés.
Les causes que expliquen aquest darrer creixement demográfic a Argelaguer són els processos migratoris, sobretot interns, que compensen un creixement vegetatiu
negatiu.
Si s'analitza el moviment natural de la població durant el període 1986-2001 s'observa que el saldo final és desfavorable, amb un registre total de 62 naixements 184 morts. L'existéncia d'unes taxes de natalitat baixes, fruit d'una práctica natalista més reduïda, i l'augment de les defuncions, a causa d'una estructura d'edats clarament envellida, generen un moviment natural negatiu que no garanteix el creixement ni el manteniment de la població.
Tot i que aquest fenomen demogràfic és una de les principals causes del descens d'habitants, les poblacions no són estàtiques i constantment estan influides pels fluxos migratoris.
Durant el període 1988-2001, el saldo d'immigració és positiu, grácies a la migració interna procedent sobretot de la Garrotxa i de la provincia de Barcelona. Aquest fenomen, que s'està convertint en una realitat tangible a les societats occidentals, permet en molts casos mitigar el descens natural de la població i, fins i tot, propiciar un creixement. A Argelaguer la immigració externa és un fenomen poc significatiu, ja que a l'octubre de 2003 hi havia 23 persones amb nacionalitats estrangeres.
En definitiva, es pot dir que amb l´actual moviment natural de la població es fa difícil garantir el manteniment demogràfic i el rejoveniment de l'estructura d'edats. Així doncs, si es vol positivitzar aquesta tendència caldria assumir l'arribada de nova població en el municipi, davant la impossibilitat que a curt termini es produeixin canvis en els factors vegetatius. No obstant, aquest escenari requerirà unes respostes adequades als problemes associats de segregació i manca d'habitatge que facilitin el benestar dels nous vinguts i assegurin una bona cohesió social amb els ciutadans d'Argelaguer.L'ENVELLIMENT DE LA POBLACIÓ, UNA REALITAT: El pes específic de la població d'edat més avançada al municipi és superior als registres de Catalunya i de la Garrotxa.
Si s'analitza l'estructura d'edats d'Argelaguer s'observa un evident envelliment de la seva població. La disminució dels riscos de defunció que s'ha produït en les darreres dècades ha propiciat una major esperança de vida, fet que queda clarament reflectit en l'elevada presència de contingents poblacionals de més edat.
La gent gran és un col-lectiu que precisa de serveis concrets, que moltes vegades van més enllà dels merament tangibles. Al municipi d'Argelaguer el 25% de la població té més de 64 anys.
Per altra banda, entre els anys 1986 i 2001 es constata un augment apreciable de la població jove (0-15 anys), amb un índex d'infáncia superior al comarcal i catalá. Tot i això, la població només creix aquells anys que es registren saldos migratoris positius.
L'índex de recanvi generacional —relació percentual de la població entre 15-19 anys i la població entre 60-64 anys- és del 119%, un valor molt superior a la mitjana comarcal (114%).
L'índex de dependéncia — relació percentual de la població de menys de 16 anys i de més de 64, respecte la població de 16 a 64 anys- és del 77,8%, un valor clarament superior al comarcal i catalá, la qual cosa corrobora el fet que el pes de la població jove i de la tercera edat és molt important al municipi.
La dispersió de la població en diferents nuclis, tot i no ser molt elevada, dificulta el manteniment de les infraestructures i dels serveis básics per a la població. El petit nucli d'Hostalnou de Llierca (barri del Pont) és limítrof amb el nucli de Sant Jaume de Llierca (Vall del Llierca), per la qual cosa fa ús de les infraestructures i serveis d'aquest municipi.
Al 1996 el perfil de llar del municipi és familiar en un 78%, alhora que la dimensió mitjana és de 2,8 persones per cada llar.
La majoria d'habitatges són de primera residència (68%) i de propietat (80%). En contrast amb altres municipis de la Garrotxa, la presència de segones residències no és molt rellevant (22%). L'escassa incidència de pisos de lloguer és una mostra de l'arrelament de la cultura de la propietat a la nostra societat.
Els habitatges es situen en edificis força antics, ja que dues terceres parts es localitzen en construccions d'abans del 1941. Aquest fet suposa una clara diferenciació respecte a la realitat de la província de Girona i de tot Catalunya, on aquest tipus d'edificis tenen un pes específic del 22,3% i 22,7%, respectivament.
Segons dades de l'Institut Català d'Estadística, durant el període 1992-2002, dels 22 habitatges de nova planta construïts i acabats a Argelaguer, cap ha estat de protecció oficial.
La manca d'habitatges de protecció oficial i d'una oferta d'habitatges de lloguer són factors que dificulten la retenció de la població jove en el municipi i impedeix atreuré persones que fixen la seva residència a la comarca, preferint altres punts on l'oferta d'habitatges és major i amb millors condicions financeres. De totes maneres, es podrìa solventar aquest aspecte si s'aprova l'ampliació prevista de la zona residencial.
Aquesta problemàtica social es pot veure agreujada pel creixent nombre de persones d'edat avançada que viuen soles, molt sovint en edificis antics i algunes vegades sense instal.lacions bàsiques.
Conversacions mantingudes amb els assistents i educadors del Consorci de Benestar Social de la Garrotxa han permés considerar la mancança d'ofertes lúdiques i/o culturals diversificades, adregades als joves del municipi.
La mobilitat és un altre aspecte destacable dins la sostenibilitat social d'un municipi. El nucli d'Argelaguer disposa de línies diáries regulars que l'uneixen amb Olot, Girona, Figueres i Barcelona. Amb la nova autoría (A-26) la freqüéncia des servei es pot veure reduïda. ja que només un 39,8% de la població de més de 16 anys del municipi té formació de segon grau (ESO, EGB i FP) i el 13,8% té Estudis Universitaris, tot i que entre els anys 1986 i 1996 hi
hagué un augment important del nivell d'instrucció de la població. Aquest augment, es pot atribuir principalment a l'arribada de població procedent de la provincia de Barcelona amb elevats nivells de formació.
Malgrat això, l'estructura económica del municipi precisa de mà d'obra no qualificada i no ofereix llocs de treball que requereixin nivelis elevats d'instrucció.
L'escola CEIP Montpalau d'Argelaguer está ocupada en un 77% de la seva capacitat.
Prácticament tots els nens i nenes del municipi assisteixen a l'escola, excepte els alumnes del Barri del Pont, que assisteixen a l'escola de Sant Jaume de Llierca.
El municipi no disposa de llar d'infants i els pares porten els seus fills a la ludoteca de Montagut i Oix o a la guarderia de Besalú.
La principal demanda dels pares de l'escola és d'un servei de guarderia per abans i després de l'horari escolar, que s'adeqüi a l'horari laboral dels pares.
Entre els anys 1996-2001, s'observa un important descens de la pobiació que escriu el catalá, passant d'un 69% I'any 1991 a un 40% al 2001, que pot ser degut a l'afluéncia significativa d'immigrants no catalano-parlants.
Argelaguer disposa d'equipaments esportius — camp de futbol i pista poliesportiva- i del Casal, punt de trobada i de reunió de la població i de les entitats.
Les variades opcions de lleure, juntament amb els actes culturals, esportius, lúdics i festius permeten que al llarg de l'any hi hagi una oferta cultural global àmplia i diversa. Aquesta intensa activitat queda reflectida en la revista Argelaga, que es publica cada sis mesos.
La immigració interna dels darrers anys ha ampliat l'oferta lúdica del municipi, sobretot vinculada amb el món de la música, alhora que ha permés la reobertura de l'escola CEIP Montpalau d'Argelaguer. La Garrotxa, octubre de 2003. Plans d´Acció Local per a la Sostenibilitat de: VALL DEL LLIERCA Cap Argelaguer: Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà. VALL D'HOSTOLES Cap Les Planes d'Hostoles: Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres.
ÁMBIT DE BESALÚ Cap Besalú: Beuda, Maia de Montcal, Sant Ferriol. CONCA ALTA DEL FLUVIÀ Cap Olot: Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau. Mes informació Agendes 21 Contacte: Judit Ferrer i Tubau, Cap d´Àrea d´Informació i Coneixament SIGMA-Consorci de Medi Ambient i Salut Pública de la Garrotxa. Carretera de Ridaura s/n.17800-Olot, Telf. 972.274871-Fax: 972.274.870 http://www.consorcisigma.org/ (apartat 5-Estudis i Treballs. Subvencionats per la Diputació de Girona Agenda 21. Document sense aprovació pel Ple Municipal del Ajuntament de Argelaguer. 8/12/2008.
Meneame
del.icio.us
ARGELAGUER Juan R. Lejarza
Pla Ordenació Urbanística Municipal (POUM) Documentació obligatoria pels Ajuntaments de la Garrotxa :
1 MEMÒRIA DESCRIPTIVA I JUSTIFICATIVA: INFORMACIÓ
legislació:
LUC 59/RLUC 69
descripció:
La memòria del pla d’ordenació urbanística municipal ha d’establir les conclusions derivades de la informació urbanística que són rellevants per a l’ordenació del territori, ha d’analitzar les diferents alternatives possibles i ha de justificar el model elegit, les determinacions de caràcter general i les corresponents a les diferents classes de sòl.
1.1. Introducció
legislació:
LUC 59/RLUC 69
Descripció:
Cal justificar la conveniència i oportunitat de la formulació de l pla d’ordenació urbanística municipal.
Conveniència i oportunitat
Descripció:
La memòria del pla d’ordenació urbanística municipal s’ha de referir als següents extrems:
Justificació de la conveniència i oportunitat de la seva formulació.
Antecedents urbanístics
Descripció:
Cal incloure l’evolució del planejament general i derivat anterior que justificarien la necessitat d’elaborar un nou planejament.
Tramitació administrativa
legislació:
LUC 74,83/RLUC 107
Descripció:
Cal incloure les determinacions establertes per Llei que autoritzen l’organisme o entitat que formula el pla d’ordenació urbanística municipal, així com el detall de les diferents fases que aquest procediment inclou durant la seva tramitació.
Redacció
legislació:
LUC disposició addicional 8a/RLUC
Descripció:
Les persones professionals que intervenen en la preparació i la redacció de les figures del planejament urbanístic, en qualitat de funcionaris o funcionàries, de personal laboral o de persones professionals liberals contractades a aquest efecte, han de tenir la titulació i les facultats adequades, d’acord amb la legislació aplicable, per a acomplir les tasques encomanades.
La identitat i la titulació dels professionals que hi intervenen han de constar en tot cas en l’expedient de tramitació de la figura de què es tracti.
Totes les persones professionals que intervenen en la redacció de figures d’ordenació urbanística al servei d’una entitat pública, sigui quina sigui llur vinculació jurídica amb l’administració, tenen l’obligació de guardar-ne secret professional. Mentre durin aquestes tasques, no poden intervenir en treballs d’iniciativa particular relacionats amb el sector afectat per la figura d’ordenació urbanística de què es tracti.
1.2 Territori i medi ambient
legislació:
LUC 59/RLUC 69
Descripció:
La memòria del pla d'ordenació urbanística municipal s'ha de referir als següents extrems:
Característiques del territori: característiques naturals, amb indicació dels riscs naturals o geològics existents, usos als quals està destinat, estructura urbanística, infraestructures existents, context territorial supramunicipal
Marc físic de l’àmbit de l’ordenació
legislació:
LUC 59/RLUC 69
Descripció:
La memòria del pla d'ordenació urbanística municipal s'ha de referir als següents extrems:
Característiques del territori: característiques naturals, amb indicació dels riscs naturals o geològics existents, usos als quals està destinat, estructura urbanística, infraestructures existents, context territorial supramunicipal
Clima i meteorologia
Geologia, geomorfologia i edafologia
Hidrologia
Hidrogeologia
Sistemes naturals
legislació:
LUC 59/RLUC 69
Descripció:
La memòria del pla d'ordenació urbanística municipal s'ha de referir als següents extrems:
Característiques del territori: característiques naturals, amb indicació dels riscs naturals o geològics existents, usos als quals està destinat, estructura urbanística, infraestructures existents, context territorial supramunicipal
Vegetació
Flora
Fauna
Espais naturals protegits i connectivitat biològica
Paisatge
Riscos Ambientals i tecnològics
legislació:
LUC 59/RLUC 69
Descripció:
La memòria del pla d'ordenació urbanística municipal s'ha de referir als següents extrems:
Característiques del territori: característiques naturals, amb indicació dels riscs naturals o geològics existents, usos als quals està destinat, estructura urbanística, infraestructures existents, context territorial supramunicipal.
Inundacions i avingudes
Erosió i altres riscos geològics
Incendis forestals
Contaminació de sòls i aigües subterrànies
Transport de mercaderies perilloses
Activitats industrials
Contaminació atmosfèrica
Pla d’emergència municipal
1.3 Població, societat i economia
legislació:
LUC 59/RLUC 69
Descripció:
La memòria del pla d'ordenació urbanística municipal s'ha de referir als següents extrems:
Característiques de la població assentada sobre el territori, condicions econòmiques i socials i previsions de la seva evolució. L'anàlisi de la població ha de recollir les dades relatives a població femenina i grups d'edat, i als tipus de llars i la seva possible evolució futura.
Demografia i població
Descripció:
Caldrà analitzar l’evolució de la demografia al municipi i quines són els característiques bàsiques de la seva població.
Habitatge
Descripció:
Ha d’incloure un estudi del l’habitatge del municipi, amb les seves característiques bàsiques, localitzacions preferents i altres que es considerin d’interès.
Activitat econòmica
Descripció:
Es referirà al mercat laboral existent, l’estructura productiva i la dinàmica immobiliària del municipi.
El mercat laboral
Estructura productiva
Dinàmica immobiliària
1.4 Anàlisi urbanístic
Evolució històrica
Descripció:
Ha d’incloure l’evolució urbanística del municipi, fent esment a les diferents fases de creixements i als factors que els han originat.
Estructura bàsica del territori
legislació:
LUC 59/RLUC 69
Descripció:
La memòria del pla d'ordenació urbanística municipal s'ha de referir als següents extrems:
Estructura bàsica del territori: xarxa viària, ferroviària, aeroportuària, marítima,....
Planejament territorial i sectorial
legislació:
LUC 59/RLUC 69
Descripció:
La memòria del pla d'ordenació urbanística municipal s'ha de referir als següents extrems:
Informació urbanística, acompanyada dels estudis complementaris necessaris, relativa als següents aspectes:
planejament territorial i sectorial amb incidència en l’àmbit del pla
Pla Territorial Parcial /Pla Director Territorial
PEIN / Xarxa natura 2000
PSIC
Paisatge (Catàlegs, cartes)
Habitatge
Altres (PTSEC)
Planejament urbanístic vigent i el seu desenvolupament
legislació:
LUC 69
Descripció:
La memòria del pla d'ordenació urbanística municipal s'ha de referir als següents extrems:
Planejament urbanístic vigent amb anterioritat
Aquest apartat inclourà l’anàlisi dels planejament urbanístic vigent.
Pla Director Urbanístic
Sistemes
Teixits
Polígons i sectors
Patrimoni històric i arquitectònic
legislació:
LUC 59/RLUC 69
Descripció:
Si el pla d'ordenació urbanística municipal preveu expressament la formulació d'un pla especial urbanístic de protecció del patrimoni arquitectònic o cultural, el catàleg es pot limitar a enumerar i identificar els béns immobles que són objecte de protecció, sens perjudici de l'ampliació del catàleg que es pugui produir amb motiu de la formulació i aprovació de l'indicat pla especial.
Es preveu que en aquest apartat es faci un recull del patrimoni existent al municipi així com les previsions d’ampliació o revisió dels diferents béns.
Serveis
legislació:
LUC 59/RLUC 69
Descripció:
La memòria del pla d'ordenació urbanística municipal ha de contenir informació urbanística acompanyada dels estudis complementaris necessaris relativa als aspectes següents:
Informació Xarxes bàsiques existents dels serveis d'aigua, hidrants per a incendi, gas, electricitat, telecomunicacions i sistemes d'evacuació de les aigües residuals o de pluja.
Aigua
Sanejament
Residus
Energia
Comunicació i informació
1.5 Programa de participació
legislació:
LUC 59/RLUC 69
Descripció:
La memòria del pla d'ordenació urbanística municipal ha de contenir informació urbanística acompanyada dels estudis complementaris necessaris relativa als aspectes següents:
Descripció i resultat del programa de participació ciutadana, amb referència als aspectes següents:
Descripció de les mesures adoptades o de les actuacions realitzades amb l'objecte d'informar i de promoure el debat.
Síntesi de les aportacions i resultats derivats de les al·legacions i suggeriments presentats durant el període d'informació pública.
Síntesi de les modificacions o aspectes incorporats al pla a partir de les aportacions o resultats del programa de participació ciutadana.
Introducció
Model plantejat
Memòria participativa de l'avanç
Procés participatiu de l'aprovació inicial
1.6 Diagnosi
legislació:
LUC 59/RLUC 69
Descripció:
Amb l’anàlisi realitzada als apartats anteriors, la memòria ha de procedir a analitzar les diverses alternatives contemplades fent-ne una projecció vers propostes concretes per al nou planejament.
La memòria del pla d'ordenació urbanística municipal ha de contenir informació urbanística acompanyada dels estudis complementaris necessaris relativa als aspectes següents:
Objectius de l'ordenació, anàlisi de les diverses alternatives contemplades i justificació i descripció del model d'ordenació elegit i, concretament, dels següents aspectes:
De la classificació del sòl
De l'observança de l'objectiu del desenvolupament urbanístic sostenible, tenint en compte les conclusions de l'informe ambiental que integra la documentació del pla.
De l'adequació de l'ordenació a les directrius de planejament
De les mesures adoptades per a facilitar l'assoliment d'una mobilitat sostenible en el municipi, tenint en compte l'estudi d'avaluació de la mobilitat generada que ha de formar part de la documentació del pla.
Diagnosi dels dèficits de les xarxes bàsiques existents dels serveis d'aigua, d'hidrants per a incendi, gas, electricitat, telecomunicacions i sistemes d'evacuació de les aigües residuals o de pluja, anàlisi dels recursos disponibles, i descripció i justificació de les obres i la provinença dels recursos necessaris per a adaptar, ampliar o millorar aquestes xarxes bàsiques.
Elements territorials i ambientals
Previsions de població: necessitats d’habitatge i reequipament
Activitat econòmica
Sistemes urbanístics d’espais lliures i equipaments
Els àmbits edificats
Mobilitat: mancances i necessitats
Xarxes de serveis
El desenvolupament urbanístic actual i els necessitats futures
Mancances i incoherències de l’ordenació actual
2 MEMÒRIA DESCRIPTIVA I JUSTIFICATIVA: ORDENACIÓ
2.1 Objectius i criteris
Objectius i criteris generals
legislació:
RLUC 106
Descripció:
L'avanç de l'instrument de planejament ha de contenir:
Els objectius i els criteris generals del pla.
Síntesi alternatives i justificació
legislació:
RLUC 106
Descripció:
L'avanç de l'instrument de planejament ha de contenir:
Una síntesi de les alternatives considerades i dels objectius i criteris urbanístics, ambientals o socials que justifiquen l'elecció de la proposta bàsica sotmesa a informació pública.
descripció característiques bàsiques
legislació:
RLUC 106
Descripció:
L'avanç de l'instrument de planejament ha de contenir:
La descripció de les característiques bàsiques de la proposta d'ordenació.
Justificació en relació a la capacitat del municipi
Descripció:
Una justificació específica de la finalitat del projecte i de la compatibilitat de l ’actuació en relació a la capacitat del municipi per absorvir i desenvolupar les propostes de planejament.
Justificació en relació al planejament territorial i sectorial
Descripció:
Una justificació específica de la finalitat del projecte i de la compatibilitat de l ’actuació amb el planejament urbanístic i sectorial.
2.2 Propostes urbanístiques de caràcter general
Emmarcament general
legislació:
LUC 57
Descripció:
Correspon als plans d’ordenació urbanística municipal, com a mínim:
Definir el model d’implantació urbana i les determinacions per al desenvolupament urbanístic, d’acord amb el que estableix l’article 3 de la LUC.
Criteris d’estructuració urbana del POUM
legislació:
LUC 57
Descripció:
Correspon als plans d’ordenació urbanística municipal, com a mínim:
Definir l’estructura general que cal adoptar per a l’ordenació urbanística del territori i establir les pautes per a fer-ne el desenvolupament.
Sostenibilitat
legislació:
LUC 3/RLUC 69.2
Descripció:
La memòria del pla d'ordenació urbanística municipal s'ha de referir als següents extrems
De l'observança de l'objectiu del desenvolupament urbanístic sostenible, tenint en compte les conclusions de l'informe ambiental que integra la documentació del pla.
El desenvolupament urbanístic sostenible es defineix com la utilització racional del territori i el medi ambient i comporta conjuminar les necessitats de creixement amb la preservació dels recursos naturals i dels valors paisatgístics, arqueològics, històrics i culturals, a fi de garantir la qualitat de vida de les generacions presents i futures.
El desenvolupament urbanístic sostenible, atès que el sòl és un recurs limitat, comporta també la configuració de models d’ocupació del sòl que evitin la dispersió en el territori, afavoreixin la cohesió social, considerin la rehabilitació i la renovació en sòl urbà, atenguin la preservació i la millora dels sistemes de vida tradicionals a les àrees rurals i consolidin un model de territori globalment eficient.
L’exercici de les competències urbanístiques ha de garantir, d’acord amb l’ordenació territorial, l’objectiu del desenvolupament urbanístic sostenible.
Mobilitat
legislació:
RLUC 65
Descripció:
Als efectes de definir el model d'implantació urbana i l'estructura general de l'ordenació del territori, els plans d'ordenació urbanística municipal, a més d'establir la classificació del sòl:
Estableixen les determinacions necessàries per a assolir una mobilitat sostenible en el municipi.
Habitatge
legislació:
RLUC 66
Descripció:
Els plans d'ordenació urbanística municipal contenen les determinacions necessàries per atendre les necessitats socials d'accés a l'habitatge d'acord amb les necessitats detectades en la memòria social.
Règim urbanístic del sòl
legislació:
RLUC 64
Descripció:
Els plans d'ordenació urbanística municipal classifiquen tot el sòl comprès en llur àmbit en urbà, urbanitzable i no urbanitzable, o en alguna d'aquestes classes de sòl, d'acord amb els criteris que estableixen els articles 24 a 33 de la Llei d'urbanisme, i en els àmbits o les superfícies que resultin necessaris en funció dels criteris d'ordenació establerts.
Els plans d'ordenació urbanística municipal han d'assenyalar els àmbits inclosos en cada una de les classes i categories de sòl.
Valors a protegir
legislació:
RLUC 65
Descripció:
Als efectes de definir el model d'implantació urbana i l'estructura general de l'ordenació del territori, els plans d'ordenació urbanística municipal, a més d'establir la classificació del sòl:
Determinen els valors arquitectònics, arqueològics, paisatgístics i ambientals que han de ser objecte de protecció.
2.3 Propostes urbanístiques específiques
Sistemes
legislació:
RLUC 65/66
Descripció:
Als efectes de definir el model d'implantació urbana i l'estructura general de l'ordenació del territori, els plans d'ordenació urbanística municipal, a més d'establir la classificació del sòl:
Defineixen els elements determinants del desenvolupament urbà, entre els que s'inclouen els sistemes generals de comunicacions, d'espais lliures públics i d'equipaments comunitaris, efectuen les reserves de sòl corresponent i regulen llur obtenció. El sistema general d'espais lliures públics ha de respondre, com a mínim, a la proporció de 20 m2 per cada 100 m2 de sostre admès pel planejament urbanístic per a ús residencial no inclòs en cap sector de planejament urbanístic.
Respecte als sectors de sòl urbà no consolidat subjectes a un pla de millora urbana i als sectors de sòl urbanitzable delimitat, correspon al pla d'ordenació urbanística municipal:
Determinar la inclusió en el sector de terrenys destinats a sistemes generals o la vinculació al sector, a efectes de gestió, de terrenys destinats a sistemes generals d'acord amb el què estableix l'article 35.2 del RLUC, i preveure, si s'escau, les connexions amb les infraestructures exteriors a càrrec del sector.
Fixar els estàndards que determinen les reserves mínimes per als sistemes urbanístics d'espais lliures i d'equipaments comunitaris de titularitat pública.
Els plans d'ordenació urbanística municipal contenen les determinacions necessàries per atendre les necessitats socials d'accés a l'habitatge d'acord amb les necessitats detectades en la memòria social i a aquests efectes:
Estableixen el sòl que s'ha de destinar a la construcció d'habitatges de protecció pública o a habitatges objecte d'altres mesures d'estímul de l'habitatge assequible, mitjançant la qualificació de sòl amb aquest destí i la determinació del percentatge de sostre que els sectors de planejament derivat han de qualificar per aquest destí.
Sistema de comunicacions
Sistema d’equipaments comunitaris
Sistema d’espais lliures
Sistema d’habitatges dotacionals públics
Serveis
legislació:
RLUC 65
Descripció:
Als efectes de definir el model d'implantació urbana i l'estructura general de l'ordenació del territori, els plans d'ordenació urbanística municipal, a més d'establir la classificació del sòl:
Defineixen les xarxes generals de serveis, amb indicació de les xarxes generals existents que es mantenen i les de nova implantació que resulten necessàries al llarg de la vigència del pla. Respecte a la xarxa de telecomunicacions, poden establir l'existència d'una infraestructura única, que hagi de ser compartida per les diferents xarxes o serveis.
Aigua
Sanejament
Residus
Energia
Comunicació i informació
Teixits
legislació:
LUC 58/RLUC 65
Descripció:
En sòl urbà, els plans d’ordenació urbanística municipal:
Apliquen les tècniques de qualificació o zonificació del sòl i de reserva o afectació d’aquest per a sistemes urbanístics generals i locals, respectant sempre la proporció adequada a les necessitats de la població.
Regulen els paràmetres i els criteris d’harmonització formal i compositiva de les edificacions.
Determinen quins valors arquitectònics, arqueològics, paisatgístics i mediambientals hi han d’ésser protegits.
En sòl urbà consolidat, i en els àmbits del sòl urbà no consolidat no inclosos en sectors subjectes a un pla de millora urbana, els plans d’ordenació urbanística municipal detallen l’ordenació urbanística del sòl, fixen els paràmetres urbanístics necessaris per a l’atorgament de llicències d’edificació i assenyalen les alineacions. Pel que fa a l’ordenació de volums, el pla en pot preveure una amb caràcter obligatori o diverses d’alternatives. En aquest darrer supòsit, el pla pot especificar gràficament les dites alternatives, o bé concretar els paràmetres de l’edificació que, sense alterar l’aprofitament urbanístic de la zona o de l’illa, admeten variació.
Als efectes de definir el model d'implantació urbana i l'estructura general de l'ordenació del territori, els plans d'ordenació urbanística municipal, a més d'establir la classificació del sòl:
Defineixen les intervencions necessàries en el teixit urbà existent, per a la seva conservació, rehabilitació, reurbanització, regeneració o transformació.
L'exercici de les competències urbanístiques i, en particular, de la potestat de planejament, es regeix pel principi de desenvolupament urbanístic sostenible definit a l'article 3 de la LUC, el qual té com a objectiu la utilització racional del territori, a fi de garantir la qualitat de vida de les generacions presents i futures, i comporta conjuminar les següents finalitats:
Afavorir la compactació urbana, evitar la dispersió de la urbanització i les edificacions en el territori mitjançant la previsió dels creixements en continuïtat amb el teixit urbà existent, i considerar la conservació, la rehabilitació i la recuperació de les trames urbanes i del parc immobiliari.
Nucli històric
Nucli urbà central
Àrees de nou creixement
Urbanitzacions i àrees urbanes existents
Usos
legislació:
LUC 58/RLUC 68
Descripció:
En sòl urbà, els plans d’ordenació urbanística municipal:
Assignen usos detallats per a cada zona.
Correspon al pla d'ordenació urbanística municipal l'ordenació detallada del sòl urbà no inclòs en sectors subjectes a planejament derivat, la qual comprèn les determinacions següents:
Regulació, per a cada una de les zones previstes, dels usos principals i compatibles, de la parcel·la mínima indivisible, i dels paràmetres urbanístics als què se subjecta l'edificació. En el cas d'ordenació volumètrica, el pla pot preveure una ordenació de volums de caràcter obligatori o diverses d'alternatives.
Habitatge
Comerç
Sòl industrial i activitats econòmiques
Ordenació SNU
legislació:
LUC 58.9/RLUC 68.8
Descripció:
En sòl no urbanitzable, els plans d’ordenació urbanística municipal:
Regulen cadascuna de les qualificacions possibles, en coherència amb el grau de conservació i protecció pretesos; regulen les superfícies mínimes susceptibles de segregació, respectant la normativa aplicable, i els paràmetres i condicions aplicables als usos i edificacions permesos.
Regulen els paràmetres bàsics de les edificacions admissibles a través de les normes de protecció, millora i recuperació dels àmbits o valors objecte de protecció. Les normes de protecció poden incloure la prohibició total, en l'àmbit objecte de protecció, de construccions o usos admissibles d'acord amb la Llei.
Regulació de les condicions per a dotar de serveis als usos permesos que s'autoritzin, per a resoldre llur repercussió sobre la capacitat i funcionalitat de les xarxes d'infraestructures i per a garantir llur integració en l'entorn.
Establiment dels llindars relatius a les activitats agràries previstos en l'article 49 de la LUC, la superació dels quals determina la subjecció al procediment de l'article 48 de l'esmentada Llei i 57 del RLUC. Aquests llindars han de ser coherents amb les determinacions que, si s'escau, estableixi el planejament territorial i els plans directors urbanístics, i es poden referir a l'emplaçament, a l'ocupació del sòl o al volum edificable de les construccions pròpies de l'activitat, o al tipus d'activitat agrària. En tot cas, el pla ha d'establir la subjecció al procediment de l'article 48 de la LUC i 57 del RLUC si se supera algun dels llindars següents: ocupació en planta de 500 metres quadrats, sostre total de 1.000 metres quadrats o alçada màxima de 10 metres.
Si s'escau, el catàleg de les masies i les cases rurals susceptibles de reconstrucció o de rehabilitació.
Previsió o obligació de formulació de plans urbanístics especials per a determinats àmbits o per a la implantació d'usos i activitats.
Desenvolupament del pla
legislació:
LUC 58-98/RLUC 26.3-68
Descripció:
En sòl urbà consolidat, els plans d’ordenació urbanística municipal precisen les rasants i les característiques i el traçat de les obres d’urbanització. En els àmbits de sòl urbà no consolidat per als quals els plans delimitin polígons d ’actuació, les obres d’urbanització i les rasants s’han de definir i concretar mitjançant un projecte d’urbanització, que ha de comprendre totes les obres d’urbanització i que s’ha de tramitar simultàniament amb el projecte de reparcel·lació o amb el de taxació conjunta.
En els àmbits del sòl urbà no consolidat per als quals delimitin sectors subjectes a un pla de millora urbana, els plans d’ordenació urbanística municipal fixen els índexs d’edificabilitat bruta, les densitats, els usos principals i compatibles, i els estàndards per a determinar les reserves mínimes per al sistema local d’espais lliures i equipaments. Aquests sectors poden ésser físicament discontinus.
En sòl urbà consolidat, els plans d’ordenació urbanística municipal estableixen quins són els elements d’urbanització que cal completar o acabar perquè els terrenys adquireixin la condició de solar.
En sòl urbanitzable delimitat, els plans d’ordenació urbanística municipal concreten la delimitació dels sectors, que poden ésser físicament discontinus, i, per a cadascun d’aquests, els índexs d’edificabilitat bruta; la densitat màxima, que no pot superar en cap cas els cent habitatges per hectàrea; els usos principals i compatibles, i els estàndards que determinen les reserves mínimes per al sistema local d’espais lliures i equipaments.
En sòl urbanitzable no delimitat, els plans d’ordenació urbanística municipal estableixen:
Les magnituds màximes o mínimes de les actuacions urbanístiques que hi són permeses, en funció dels diferents usos.
Les intensitats màximes dels usos urbanístics.
Les connexions amb les infraestructures exteriors.
Els nivells o percentatges de sòl de cessió obligatòria i gratuïta.
Els convenis urbanístics han d’integrar la documentació del planejament o de l’instrument de gestió al qual es refereixin, es sotmeten a la informació pública corresponent i poden ésser objecte de consulta un cop aprovats.
Els convenis urbanístics que es refereixin a instruments de planejament o gestió que han de ser objecte d'aprovació, modificació o revisió, han de formar part de la documentació que integra la respectiva figura de planejament o gestió des de l'inici del procediment corresponent o des de la seva formalització, si aquesta es produeix un cop iniciat el procediment. En el cas que la formalització del conveni tingui lloc després de l'aprovació inicial de l'instrument de planejament o gestió, el conveni s'ha de sotmetre a informació pública, bé sigui conjuntament amb l'instrument de què es tracti, si d'acord amb l'article 112 del RLUC procedeix subjectar-lo a un nou tràmit d'informació pública, bé sigui amb un tràmit específic d'informació pública per un termini d'un mes, i s'ha d'incorporar a l'instrument de planejament o de gestió que sigui objecte del següent acord d'aprovació que correspongui.
Sectors i polígons i actuacions aïllades en sòl urbà
Sectors delimitats i no delimitats en sòl urbanitzable
Àmbits de gestió i actuacions en SNU
Convenis
2.4 QUADRES DE DADES
Classificació del sòl: planejament vigent i proposta
Qualificació del sòl: planejament vigent i proposta
Estat d’execució del planejament vigent
Desenvolupament: àmbits de gestió i sectors
Usos: potencials i implantats
Estàndards urbanístics del pla
3 memÒria social
3.1 Avaluació de les necessitats socials d’accés a l’habitatge
legislació:
LUC 59-66/RLUC 68
Descripció:
Els plans d’ordenació urbanística municipal es formalitzen, entre d’altres, mitjançant els documents següents:
La memòria social, que ha de contenir la definició dels objectius de producció d ’habitatge protegit i, si escau, dels altres tipus d’habitatge assequible que determini la llei. A més, si el planejament ha inclòs les reserves a què fa referència l’article 34.3 de la LUC, cal justificar-ho en la memòria social.
La memòria social del pla d'ordenació urbanística municipal és el document d'avaluació i justificació de les determinacions del pla relatives a les necessitats socials d'accés a l'habitatge.
Necessitats actuals en matèria d'habitatge
legislació:
LUC 58/RLUC 68
Descripció:
Necessitats quantitatives i de localització de sòl residencial i habitatge, en relació amb el medi ambient urbà en què s'insereixen, amb estimació de les necessitats d'habitatge social d'acord amb les característiques socioeconòmiques de la població.
Previsions demogràfiques i de necessitats d’habitatge en l’horitzó del POUM (àrea funcional)
legislació:
LUC 58/RLUC 66
Descripció:
Els plans d'ordenació urbanística municipal contenen les determinacions necessàries per atendre les necessitats socials d'accés a l'habitatge d'acord amb les necessitats detectades en la memòria social i a aquests efectes:
Estableixen el sòl que s'ha de destinar a la construcció d'habitatges de protecció pública o a habitatges objecte d'altres mesures d'estímul de l'habitatge assequible, mitjançant la qualificació de sòl amb aquest destí i la determinació del percentatge de sostre que els sectors de planejament derivat han de qualificar per aquest destí.
Previsions de necessitat d’habitatge assequible en l’horitzó del POUM (àrea funcional/PDU)
legislació:
LUC 58/RLUC 66-69
Descripció:
Els plans d'ordenació urbanística municipal contenen les determinacions necessàries per atendre les necessitats socials d'accés a l'habitatge d'acord amb les necessitats detectades en la memòria social i a aquests efectes:
Poden definir el sistema d'habitatges dotacionals públics, i qualificar sòl i preveure reserves en els sectors de planejament urbanístic derivat amb destí a aquest sistema d'habitatges dotacionals públics, per tal de satisfer els requeriments temporals de col·lectius de persones amb necessitats d'acollida, d'assistència residencial o d'emancipació, que resultin de la memòria social.
També poden preveure destinar al sistema d'habitatges dotacionals públics, en substitució del sistema d'equipaments comunitaris de titularitat pública i amb els límits que determina aquest apartat, les reserves mínimes que estableix l'article 65 de la Llei d'urbanisme per als sectors de planejament parcial. Amb aquest objecte, els plans d'ordenació urbanística municipal han de concretar els sectors als quals s'aplica la substitució, determinar la superfície de sòl afectada per aquesta substitució i acreditar que no cal destinar els terrenys a equipaments comunitaris. La superfície de sòl objecte d'aquesta substitució no pot ésser superior al 5% de la superfície total destinada o reservada pel pla d'ordenació urbanística municipal a equipaments comunitaris públics locals en sòl urbà i urbanitzable. Quan el pla d'ordenació urbanística municipal o les seves modificacions preveuen aquesta substitució, han d'acreditar el compliment d'aquest límit.
La memòria social del pla d'ordenació urbanística municipal és el document d'avaluació i justificació de les determinacions del pla relatives a les necessitats socials d'accés a l'habitatge, i ha de fer referència als següents aspectes:
Previsió de les necessitats d'habitatges dotacionals públics, si s'escau, amb indicació dels col·lectius als quals s'adrecen, als efectes d'establir les qualificacions i reserves adequades.
Necessitats de reallotjament i mesures a adoptar per a garantir-ne el dret.
Necessitats globals d’habitatge assequible segons les característiques socioeconòmiques de la població.
Per col·lectius amb necessitats específiques:
Joves
Gent gran
Persones immigrades
Llars monoparentals
Reallotjaments
Víctimes de violència domèstica
Altres
Segons tipologia
Habitatges protegits en règim especial
Habitatges protegits en règim concertat
Habitatges de preu concertat
Habitatges dotacionals
3.2 Avaluació de les necessitats d’equipaments comunitaris
legislació:
LUC 58/RLUC 68-69
Descripció:
Respecte als sectors de sòl urbà no consolidat subjectes a un pla de millora urbana, correspon al pla d'ordenació urbanística municipal:
Fixar els estàndards que determinen les reserves mínimes per als sistemes urbanístics d'espais lliures i d'equipaments comunitaris de titularitat pública.
Respecte als sectors de sòl urbanitzable delimitat, correspon al pla d'ordenació urbanística municipal:
Fixar els estàndards que determinen les reserves mínimes per als sistemes urbanístics d'espais lliures i d'equipaments comunitaris de titularitat pública.
La memòria social del pla d'ordenació urbanística municipal és el document d'avaluació i justificació de les determinacions del pla relatives a les necessitats socials d'accés a l'habitatge, i ha de fer referència als següents aspectes:
Anàlisi de les necessitats d'equipaments comunitaris d'acord amb les previsions de nous habitatges i de l'adequació de l'emplaçament i dels usos previstos per a aquests equipaments.
Estàndards d'equipament en l'horitzó del POUM
Els equipament existents
Les necessitats previstes al POUM (àrea funcional/PDU)
3.3 Avaluació de l'impacte espacial i de gènere del POUM
legislació:
LUC 57/RLUC 69
Descripció:
Les reserves per a la construcció d’habitatges de protecció pública s’han d’emplaçar evitant la concentració excessiva d’habitatges d’aquest tipus, d’acord amb el que estableix l’article 3.2, per tal d’afavorir la cohesió social i evitar la segregació territorial dels ciutadans per raó de llur nivell de renda.
La memòria social del pla d'ordenació urbanística municipal és el document d'avaluació i justificació de les determinacions del pla relatives a les necessitats socials d'accés a l'habitatge, i ha de fer referència als següents aspectes:
Anàlisi de les possibles localitzacions alternatives de les reserves per a la construcció d'habitatges de protecció pública, atenent els objectius d'evitar la concentració excessiva d'habitatges d'aquest tipus i d'afavorir la cohesió social, impedint la segregació espacial dels ciutadans per raó de llur nivell de renda, i les possibilitats de la rehabilitació d'edificacions per destinar-les a aquests tipus d'habitatges.
També ha de formar part de la memòria social una avaluació de l'impacte de l'ordenació urbanística proposada en funció del gènere, així com respecte als col·lectius socials que requereixen atenció específica, tals com els immigrants i la gent gran, amb l'objecte que les decisions del planejament, a partir de la informació sobre la realitat social contribueixin al desenvolupament de la igualtat d'oportunitats entre dones i homes, així com afavorir als altres col·lectius mereixedors de protecció. Aquesta avaluació de l'impacte de l'ordenació urbanística proposada en funció del gènere i respecte a determinats col·lectius socials ha de contenir:
Una diagnosi de la situació a partir de l'anàlisi de la informació sobre la població a la qual afecta el pla, la identificació dels rols de gènere dels diferents col·lectius afectats, les necessitats de benestar i estratègiques de dones i homes i els altres col·lectius en l'àmbit.
La valoració de l'impacte social i de gènere del pla, la qual comprèn:
La justificació de la coherència de l'ordenació proposada amb les necessitats detectades de les dones i els homes i dels altres col·lectius pel que fa en especial als paràmetres d'accessibilitat, mobilitat, seguretat i ús del teixit urbà, tenint en compte particularment les necessitats de les persones que realitzen les tasques de cura i gestió domèstica, així com les que reben aquesta atenció.
Mesures o determinacions previstes en el pla que contribueixen al desenvolupament dels objectius d'igualtat d'oportunitats entre les dones i els homes, així com entre els diversos grups socials.
Previsió de com incidirà l'ordenació proposada sobre la situació originària de dones i homes i dels altres col·lectius.
Accés al treball i als coneixements
Cohesió social, integració i perspectiva de gènere
Impacte en funció del gènere i sobre col.lectius especials
Mesures per garantir la igualtat d'oportunitats
3.4 Definició dels objectius de producció d'habitatge protegit
legislació:
LUC 59/RLUC 66-68/LMU/DL 18/2007
Descripció:
Els plans d’ordenació urbanística municipal es formalitzen, mitjançant els documents següents:
La memòria social, que ha de contenir la definició dels objectius de producció d’habitatge protegit i, si escau, dels altres tipus d’habitatge assequible que determini la llei.
En la determinació del sòl que s'ha de destinar a la construcció d'habitatges de protecció pública o a habitatges objecte d'altres mesures d'estímul de l'habitatge assequible, els plans d'ordenació urbanística municipal:
Han de reservar, per a la construcció d'habitatges de protecció pública, com a mínim, el sòl corresponent al 20% del sostre residencial de nova implantació, tant en sòl urbà com en sòl urbanitzable.
En el cas de municipis de més de deu mil habitants i de capitals de comarca, han de reservar, a més, per a la construcció d'habitatges objecte d'altres mesures d'estímul de l'habitatge assequible, com a mínim el sòl corresponent al 10% del sostre residencial de nova implantació, tant en sòl urbà com en sòl urbanitzable.
Als efectes del càlcul de les reserves mínimes obligatòries que estableix l'apartat anterior, es considera sostre residencial de nova implantació el sostre destinat a habitatge, tant de manera exclusiva com si s'admet indistintament amb altres usos, que prevegi el pla d'ordenació urbanística municipal per als sectors de sòl urbanitzable i per als polígons d'actuació urbanística en sòl urbà no consolidat i els sectors subjectes a plans de millora urbana que tinguin per objecte alguna de les finalitats a què es refereix l'article 40.2 del RLUC. En tot cas, no es considera sostre residencial de nova implantació i no computa en el càlcul, el sostre corresponent a les construccions amb ús residencial existents en aquests sectors o polígons.
El sostre dels polígons o sectors que prevegin una densitat i tipologia edificatòria que no siguin aptes per a la construcció d'habitatges protegits computa en el càlcul a què es refereix el paràgraf anterior, llevat d'aquell corresponent als sectors o polígons concrets respecte als quals l'òrgan competent per a l'aprovació definitiva autoritzi expressament que s'exclogui del còmput, d'acord amb l'article 57.3 de la LUC. Aquesta autorització només es pot produir en aquells supòsits en què, d'acord amb la memòria social, s'acrediti que l'exclusió del còmput no afecta les necessitats quantitatives d'habitatge amb protecció pública, d'acord amb les característiques socioeconòmiques de la població.
El pla d'ordenació urbanística municipal, segons les necessitats detectades i en coherència amb el planejament territorial , ha d'establir l'emplaçament del sòl destinat a la construcció d'habitatges de protecció pública i d'habitatges objecte d'altres mesures d'estímul de l'habitatge assequible, i ha de distribuir i quantificar les reserves corresponents, mitjançant:
La qualificació de terrenys en sòl urbà no inclòs en sectors de planejament derivat, formin part o no de polígons d'actuació urbanística. La qualificació urbanística del sòl pot preveure el destí total o parcial de l'edificació a habitatge amb protecció oficial. La qualificació que estableixi la destinació total o parcial a habitatge amb protecció oficial de terrenys que tenen la condició de sòl urbà consolidat pot ser d'aplicació tant a les noves construccions com als casos de gran rehabilitació de les edificacions existents.
La determinació de les reserves que corresponen als sectors de planejament derivat.
El sòl corresponent al percentatge d'aprofitament urbanístic de cessió obligatòria i gratuïta, tant en sòl urbà com en sòl urbanitzable, s'incorpora al patrimoni municipal de sòl i d'habitatge. Si els terrenys són d'ús residencial, el producte obtingut de l'alienació del sòl que no té la qualificació d'habitatge protegit passa a formar part del dipòsit municipal constituït a aquest efecte i s'ha de destinar obligatòriament a la finalitat especificada per l'article 153.4.b, mitjançant un règim de protecció pública, sense perjudici del que estableix l'article 56.5.c per les àrees residencials estratègiques.
Objectiu de solidaritat urbana: Per a fer efectiu el dret a l'habitatge a tot el territori de Catalunya, tots els municipis de més de 5.000 habitants i les capitals de comarca han de disposar, en el termini de vint anys, d'un parc mínim d'habitatges destinats a polítiques socials del 15% respecte del total d'habitatges principals existents, considerant les circumstàncies pròpies de cada municipi i d'acord amb un calendari sigui establert per reglament.
En el marc del POUM (PDT/àrea funcional)
Relatiu al patrimoni municipal de sòl i habitatge
Relatiu al compliment de l'objectiu de solidaritat urbana de la Llei del Dret a l'Habitatge
3.5 Justificació de les determinacions del POUM (PDU/àrea funcional) relatives a les necessitats socials d'accés a l'habitatge
legislació:
LUC 57/RLUC 69.3
Descripció:
La memòria social del pla d'ordenació urbanística municipal és el document d'avaluació i justificació de les determinacions del pla relatives a les necessitats socials d'accés a l'habitatge, i ha de fer referència als següents aspectes:
Necessitats quantitatives i de localització de sòl residencial i habitatge, en relació amb el medi ambient urbà en què s'insereixen, amb estimació de les necessitats d'habitatge social d'acord amb les característiques socioeconòmiques de la població.
Anàlisi de les possibles localitzacions alternatives de les reserves per a la construcció d'habitatges de protecció pública, atenent els objectius d'evitar la concentració excessiva d'habitatges d'aquest tipus i d'afavorir la cohesió social, impedint la segregació espacial dels ciutadans per raó de llur nivell de renda, i les possibilitats de la rehabilitació d'edificacions per destinar-les a aquests tipus d'habitatges.
Quantificació de les reserves mínimes obligatòries d'acord amb l'article 66.3 d'aquest Reglament, i quantificació de la totalitat de les reserves previstes per a la construcció d'habitatges de protecció pública i de les modalitats corresponents, així com del sostre corresponent al sòl urbà qualificat amb aquesta destinació.
Mecanismes previstos per a l'obtenció del sòl per a la construcció d'habitatge protegit promogut a iniciativa pública.
Previsió de les necessitats d'habitatges dotacionals públics, si s'escau, amb indicació dels col·lectius als quals s'adrecen, als efectes d'establir les qualificacions i reserves adequades.
Previsions temporals per a l'inici i l'acabament de la construcció dels habitatges protegits i dels sistemes urbanístics d'habitatge dotacional públic.
Necessitats de reallotjament i mesures a adoptar per a garantir-ne el dret.
Anàlisi de les necessitats d'equipaments comunitaris d'acord amb les previsions de nous habitatges i de l'adequació de l'emplaçament i dels usos previstos per a aquests equipaments.
El planejament urbanístic general o derivat, segons que correspongui, ha de determinar la localització concreta de les reserves per a la construcció d’habitatges de protecció pública mitjançant la qualificació de terrenys per a aquesta finalitat, la qual es pot vincular a un règim específic de protecció pública. El planejament ha de preveure els terminis obligatoris per a l’inici i per a l’acabament de la construcció d’aquests habitatges.
Justificacions
Justificació global d'atenció de les necessitats d'habitatge assequible en l'horitzó del POUM
Justificació del compliment de les determinacions del planejament territorial en matèria d'habitatge
Justificació del compliment de les reserves mínimes obligatòries de sòl per a la construcció d'habitatges de protecció pública en les modalitats corresponents
Justificació del compliment de les necessitats d'habitatge dotacional
Justificació de les superfícies mitjanes dels habitatges protegits segons normativa sectorial i necessitats de cada modalitat
Justificació de les mesures d'atenció a les necessitats de reallotjament
Justificació de la distribució dels habitatges de protecció pública en termes de cohesió social i segregació espaial
Previsions
Previsions temporals per a l'inici i acabament de la construcció dels habitatges protegits
Previsions temporals per a l'inici i acabament de la construcció dels habitatges assequibles
Previsions temporals per a l'inici i acabament de la construcció del sistema urbanístic d'habitatges dotacionals i equipaments
3.6 Quadres de dades
Habitatge potencial i existent del POUM
Sostre residencial de nova implantació amb còmput de les reserves en m2 de sostre i nombre d'habitatges segons modalitat
4 documentació ambiental
4.1 Informe de sostenibilitat ambiental
legislació:
Disp.Transitòria 6a LUC
Descripció:
Mentre no es transposi la Directiva 2001/42/CE, del Parlament Europeu i del Consell, relativa a l’avaluació dels efectes de determinats plans i programes sobre el medi ambient, sens perjudici del que estableixi la legislació sectorial, el règim d’avaluació ambiental aplicable a les figures de planejament urbanístic no resoltes definitivament en el moment de l’entrada en vigor de la Llei 10/2004 és el següent:
1. Són objecte d’avaluació ambiental:
Els plans d’ordenació urbanística municipal i llurs revisions.
Documentació ambiental preliminar
legislació:
RLUC 106.2d
Descripció:
L'avanç de l'instrument de planejament ha de contenir:
Si l'instrument de planejament està sotmès a avaluació ambiental, un informe ambiental preliminar per tal que l'òrgan ambiental pugui determinar l'amplitud, nivell de detall i grau d'especificació de l'informe de sostenibilitat ambiental. Sens perjudici del què pugui establir la normativa sobre avaluació ambiental de plans i programes, l'informe ambiental preliminar, quan es tracti del pla d'ordenació urbanística municipal, ha de contenir els aspectes assenyalats en les lletres a i b de l'article 70 del RLUC i, quan es tracti de plans urbanístics derivats, ha de contenir els aspectes assenyalats en les lletres a i b de l'apartat 1 de l'article 100 del RLUC.
Requeriments ambientals significatius
legislació:
RLUC 70a
Descripció:
En el cas de formulació o revisió del pla d'ordenació urbanística municipal, i en els casos de modificacions sotmeses a avaluació ambiental, l'informe ambiental que preveu la Llei d'urbanisme ha de tenir la naturalesa i contingut de l'informe de sostenibilitat ambiental que regula la normativa sobre avaluació ambiental de plans i programes, amb el grau d'especificació que estableixi l'òrgan ambiental en el document de referència, i, en tot cas, amb el contingut mínim següent:
Determinació dels requeriments ambientals significatius en l'àmbit del pla, el què inclou:
La descripció dels aspectes i elements ambientalment rellevants de l'àmbit objecte de planejament i del seu entorn.
La determinació dels objectius, criteris i obligacions de protecció ambiental, aplicables en l'àmbit del pla, establerts en la normativa internacional, comunitària, estatal, autonòmica o local, o en els instruments de planejament territorial, els plans directors urbanístics o altres plans o programes aplicables.
La definició dels objectius i criteris ambientals adoptats en la redacció del pla, d'acord amb els requeriments ambientals assenyalats en els apartats anteriors i amb els principis i directrius establerts als articles 3 i 9 de la Llei d'urbanisme, els quals han de referir-se, entre d'altres aspectes, a la sostenibilitat global del model d'ordenació; al cicle de l'aigua; a la biodiversitat territorial, la permeabilitat ecològica i el patrimoni natural; a la qualitat del paisatge; a la qualitat de l'ambient atmosfèric; i a la contaminació acústica i lluminosa.
Aquests objectius ambientals han de ser formulats de forma jerarquitzada en funció del seu grau d'importància relativa.
Aspectes i elements rellevants
Obligacions de protecció ambiental de rang superior
Objectius i criteris ambiental adoptats
Justificació ambiental de l’elecció de l’alternativa
legislació:
RLUC 70a
Descripció:
En el cas de formulació o revisió del pla d'ordenació urbanística municipal, i en els casos de modificacions sotmeses a avaluació ambiental, l'informe ambiental que preveu la Llei d'urbanisme ha de tenir la naturalesa i contingut de l'informe de sostenibilitat ambiental que regula la normativa sobre avaluació ambiental de plans i programes, amb el grau d'especificació que estableixi l'òrgan ambiental en el document de referència, i, en tot cas, amb el contingut mínim següent:
Justificació ambiental de l'elecció de l'alternativa d'ordenació proposada, el què inclou:
La descripció de les característiques de les alternatives considerades.
L'anàlisi, per a cada alternativa considerada, dels efectes globals i dels de les seves determinacions estructurals, d'acord amb els objectius i criteris ambientals als què es refereix l'apartat 1.c) d'aquest article.
La justificació ambiental de l'elecció de l'alternativa seleccionada.
Descripció alternatives
Anàlisi dels efectes globals
Justificació de l’elecció
Descripció ambiental del Pla
legislació:
RLUC 70c
Descripció:
En el cas de formulació o revisió del pla d'ordenació urbanística municipal, i en els casos de modificacions sotmeses a avaluació ambiental, l'informe ambiental que preveu la Llei d'urbanisme ha de tenir la naturalesa i contingut de l'informe de sostenibilitat ambiental que regula la normativa sobre avaluació ambiental de plans i programes, amb el grau d'especificació que estableixi l'òrgan ambiental en el document de referència, i, en tot cas, amb el contingut mínim següent:
Descripció ambiental del pla d'acord amb l'alternativa d'ordenació adoptada, incloent:
Una síntesi descriptiva del contingut del pla amb expressió de les seves determinacions amb possibles repercussions significatives sobre el medi ambient.
La identificació i quantificació dels sòls objecte de transformació i de les demandes addicionals de recursos naturals i d'infraestructures de sanejament, de gestió de residus i similars derivades de l'ordenació proposada.
La descripció de les mesures previstes per al foment de la preservació i la millora del medi ambient.
Síntesi descriptiva
Sòls transformats i demandes addicionals de recursos
Mesures mediambientals previstes
Efectes significatius
legislació:
RLUC 70d
Descripció:
En el cas de formulació o revisió del pla d'ordenació urbanística municipal, i en els casos de modificacions sotmeses a avaluació ambiental, l'informe ambiental que preveu la Llei d'urbanisme ha de tenir la naturalesa i contingut de l'informe de sostenibilitat ambiental que regula la normativa sobre avaluació ambiental de plans i programes, amb el grau d'especificació que estableixi l'òrgan ambiental en el document de referència, i, en tot cas, amb el contingut mínim següent:
Identificació i avaluació dels probables efectes significatius (secundaris, acumulatius, sinèrgics, a curt o llarg termini, permanents i temporals, positius i negatius i d'altres) de l'ordenació proposada sobre el medi ambient, incloent:
Els efectes sobre els recursos naturals.
Els efectes sobre els espais i aspectes identificats d'acord amb l'apartat 1.
Els efectes ambientals derivats de la mobilitat generada per l'ordenació prevista pel pla.
Sobre els recursos naturals
Sobre els espais i aspectes rellevants
Derivats de la mobilitat generada
Avaluació global i justificació del compliment dels objectius
legislació:
RLUC 70e
Descripció:
En el cas de formulació o revisió del pla d'ordenació urbanística municipal, i en els casos de modificacions sotmeses a avaluació ambiental, l'informe ambiental que preveu la Llei d'urbanisme ha de tenir la naturalesa i contingut de l'informe de sostenibilitat ambiental que regula la normativa sobre avaluació ambiental de plans i programes, amb el grau d'especificació que estableixi l'òrgan ambiental en el document de referència, i, en tot cas, amb el contingut mínim següent:
Avaluació global del pla i justificació del compliment dels objectius ambientals establerts, el què comprèn:
La verificació i justificació detallades de la congruència del pla amb els requeriments ambientals assenyalats a l'apartat 1.
L'avaluació global del pla, tenint en compte l'anàlisi comparativa dels perfils ambientals inicial i resultant de l'àmbit del pla, d'acord amb l'apartat anterior i les jerarquies entre objectius ambientals establertes anteriroment
Descripció de les mesures de seguiment i supervisió previstes.
Verificació de la congruència amb els objectius
Avaluació global inicial i resultant
Mesures de seguiment i supervisió
Síntesi de l'estudi
legislació:
RLUC 70f
Descripció:
En el cas de formulació o revisió del pla d'ordenació urbanística municipal, i en els casos de modificacions sotmeses a avaluació ambiental, l'informe ambiental que preveu la Llei d'urbanisme ha de tenir la naturalesa i contingut de l'informe de sostenibilitat ambiental que regula la normativa sobre avaluació ambiental de plans i programes, amb el grau d'especificació que estableixi l'òrgan ambiental en el document de referència, i, en tot cas, amb el contingut mínim següent:
Síntesi de l'estudi, consistent en un resum del seu contingut que ha de contenir una ressenya dels objectius i criteris ambientals fixats, i l'explicació justificada de l'avaluació global del pla.
4.2 Memòria ambiental
legislació:
RLUC 115
Descripció:
L'avaluació ambiental dels instruments de planejament urbanístic que hi estiguin sotmesos s'integra en el procediment establert en la Llei d'urbanisme per a llur formulació i tramitació, d'acord amb les següents regles:
Prèviament a la presentació a tràmit del pla urbanístic per a la seva aprovació inicial, l'òrgan o persones que el promoguin han de sol·licitar a l'òrgan ambiental l'emissió del document de referència que determini, un cop efectuades les consultes necessàries, l'abast de l'informe de sostenibilitat ambiental i els criteris, objectius i principis ambientals aplicables, i identifiqui les administracions públiques afectades i el públic interessat. A aquests efectes, cal presentar a l'òrgan ambiental un avanç de l'instrument de planejament amb el contingut que assenyala l'article 106 d'aquest Reglament. En el cas que l'avanç se sotmeti a informació pública, bé perquè sigui preceptiu, bé voluntàriament, la sol·licitud del document de referència a l'òrgan ambiental es formula simultàniament a la informació pública de l'avanç. En qualsevol dels casos indicats, si l'òrgan ambiental no resol sobre la sol·licitud en el termini d'un mes des de la seva presentació, es poden continuar les actuacions.
L'informe de sostenibilitat ambiental, amb el contingut que correspongui a cada una de les figures de planejament, d'acord amb el què estableix, si s'escau, la legislació aplicable en matèria d'avaluació ambiental i amb el què estableix aquest Reglament respecte als informes ambientals dels plans, ha de formar part de la documentació de l'instrument de planejament objecte d'aprovació inicial.
L'informe de sostenibilitat ambiental se sotmet a informació pública, durant un termini mínim de 45 dies, conjuntament amb l'instrument de planejament del qual forma part, després de la seva aprovació inicial i, simultàniament, s'han d'efectuar les consultes que procedeixin, d'acord amb el que estableixi el document de referència.
El pla objecte del següent acord d'aprovació ha d'incorporar una memòria ambiental, en la qual, tenint en compte l'informe de sostenibilitat ambiental i el resultat de les consultes realitzades, s'ha de valorar la integració dels aspectes ambientals en la proposta d'ordenació. La memòria ambiental la realitzen l'òrgan o persones que promoguin el pla i requereix l'acord de l'òrgan ambiental, sense el qual no es pot entendre produït per silenci administratiu el següent acord d'aprovació que correspongui. A aquests efectes, cal lliurar a l'òrgan ambiental la proposta de memòria ambiental, juntament amb la resta de documents del pla exigits per aquest Reglament, que integren la proposta que ha de ser objecte del següent acord d'aprovació, i l'òrgan ambiental ha de resoldre sobre la proposta de memòria ambiental en el termini d'un mes des que li hagi estat presentada. En el cas que l'òrgan ambiental no estigui conforme amb la proposta de memòria, ha d'assenyalar quins aspectes han de ser esmenats, completats o ampliats i ha de donar la seva conformitat a la proposta de memòria ambiental esmenada.
Correspon a l'òrgan competent per a l'aprovació definitiva de l'instrument de planejament de què es tracti la presa en consideració de l'informe de sostenibilitat ambiental i de la memòria ambiental del pla per a l'adopció de la resolució que correspongui. Aquesta presa en consideració s'ha de fer constar en l'acord d'aprovació definitiva mitjançant una declaració, amb el contingut que estableix la legislació aplicable.
Descripció general del procés d'avaluació
Abast de l'avaluació determinat pel document de referència
Valoració de l'informe de sostenibilitat ambiental i de la seva qualitat
Avaluació del resultat de les consultes realitzades i el seu grau de consideració
Conclusions del procés d'avaluació
5 ANNEXES
5.1 Estudi de la mobilitat generada
legislació:
LUC 59.3c/RLUC 71
Descripció:
La memòria descriptiva i justificativa del pla d’ordenació urbanística municipal ha de contenir, entre d’altres:
Les mesures adoptades per a facilitar l’assoliment d’una mobilitat sostenible en el municipi, en compliment de l’obligació de prestació del servei de transport col·lectiu urbà de viatgers.
La documentació del pla d'ordenació urbanística municipal ha d'incloure un estudi d'avaluació de la mobilitat generada, amb el contingut que determina la legislació sobre mobilitat.
5.2 Estudi d’inundabilitat
legislació:
RLUC 71 disp. transitòria 2a
Descripció:
Quan no es disposi del corresponent instrument de planificació sectorial aprovat per l'administració hidràulica competent que delimiti les zones inundables, el planejament urbanístic que inclogui en el seu àmbit terrenys emplaçats en zones potencialment inundables ha d'incorporar, com a document integrant de l'informe ambiental, un estudi d'inundabilitat, que ha de ser informat favorablement per l'administració hidràulica competent en el si de la tramitació del pla. En aquest estudi, que s'ha de realitzar sobre cartografia digital, s'han de determinar,les zones inundables d'acord amb els criteris que estableixen els apartats següents.
Als efectes de l'apartat anterior, la zona fluvial es determina:
Amb caràcter general per l'avinguda de període de retorn de 10 anys.
En el cas de zones planeres en què l'avinguda de període de retorn de 10 anys i la vegetació de ribera associada assoleixin amplades superiors a 100 metres respecte del límit de la llera, la zona fluvial es fixa en 100 metres.
En aquells cursos fluvials endegats entre motes es pren com a referència, per a la delimitació de la zona fluvial, la contramota externa.
Als efectes de l'apartat 1, la zona de sistema hídric es determina:
Amb caràcter general per l'avinguda de període de retorn de 100 anys, sense tenir en compte en aquest càlcul l'existència de motes, quan n'hi hagi.
En el cas de zones planeres en què l'avinguda de període de retorn de 100 anys assoleixi amplades superiors a 100 metres respecte del límit de la llera, el sistema hídric no superarà aquests 100 metres.
En el cas de zones de muntanya, la delimitació de la zona derivada de l'avinguda de període de retorn de 100 anys es pot corregir tenint en compte les característiques fisiogràfiques i hidrològiques específiques.
Als efectes de l'apartat 1, la zona inundable per episodis extraordinaris es determina per l'avinguda de període de retorn de 500 anys. En aquells casos en què no es pugui disposar de modelització hidràulica es pot emprar la delimitació geomorfològica de les zones potencialment inundables.
5.3 Dictamen geològic
legislació:
RLUC 5.2
Descripció:
El planejament urbanístic, per a la determinació dels riscs naturals i geològics, ha de tenir en compte la informació geogràfica oficial de l'Institut Geològic de Catalunya.
5.4 Estudi de suficiència d’abastament d’aigua
5.5 Estudi de suficiència de sanejament
5.6 Inventari d’edificacions en SNU
5.7 Convenis urbanístics
legislació:
RLUC 25-26
Descripció:
Els convenis urbanístics tenen naturalesa jurídico-administrativa i les qüestions relatives a llur compliment, interpretació, efectes i extinció són competència de l'ordre jurisdiccional contenciós administratiu.
L'aprovació, formalització i execució dels convenis urbanístics se subjecta a la normativa reguladora de les entitats públiques que els subscriguin.
Els convenis urbanístics es perfeccionen i obliguen exclusivament a les parts, d'acord amb llur contingut, des de llur aprovació per l'òrgan competent de l'administració o entitat pública que els subscriu.
L'acord d'aprovació dels convenis urbanístics ha de ser publicat al butlletí o diari oficial corresponent dins del mes següent a llur aprovació.
Les entitats públiques que subscriguin convenis urbanístics han de garantir llur consulta pública i han de facilitar-ne còpies a qui les sol·liciti.
Els convenis urbanístics que es refereixin a instruments de planejament o gestió que han de ser objecte d'aprovació, modificació o revisió, han de formar part de la documentació que integra la respectiva figura de planejament o gestió des de l'inici del procediment corresponent o des de la seva formalització, si aquesta es produeix un cop iniciat el procediment. En el cas que la formalització del conveni tingui lloc després de l'aprovació inicial de l'instrument de planejament o gestió, el conveni s'ha de sotmetre a informació pública, bé sigui conjuntament amb l'instrument de què es tracti, si d'acord amb l'article 112 del RLUC procedeix subjectar-lo a un nou tràmit d'informació pública, bé sigui amb un tràmit específic d'informació pública per un termini d'un mes, i s'ha d'incorporar a l'instrument de planejament o de gestió que sigui objecte del següent acord d'aprovació que correspongui.
5.8 Altres
Cartes de colors
Reportatge fotogràfic
1. NORMES URBANÍSTIQUES
legislació:
LUC 59.1/RLUC 74
Descripció:
Els plans d’ordenació urbanística municipal es formalitzen, salvant el que estableix l’apartat 2, mitjançant els documents següents:
Les normes urbanístiques
Conté una regulació i determinacions d’encaix general i de pautes pel desenvolupament del POUM, que seran utilitzats puntualment i de referència en la pràctica d’aplicació del POUM. Es poden introduir elements genèrics però normatius, relacionats amb els valors socials, ambientals i paisatgístics del planejament, que poden puntualment tenir incidència en una llicència urbanística.
TÍTOL I. Disposicions Generals
Naturalesa i contingut del POUM
legislació:
LUC 59.1/RLUC 74
Descripció:
Els articles d’aquesta secció tenen un contingut més global i jurídic entorn al POUM. Caldria tractar dels temes d’objecte i àmbit territorial, principis de l’actuació urbanística del POUM, marc legal, compliment del POUM, competències i vigència i revisió del POUM; i en un segon bloc s’hi inclourien temes en relació als documents i les seves modificacions, establint i facilitant als ajuntaments l’eina de la informació telemàtica del planejament. Es tractaria del contingut general del POUM, el seu seguiment, la seva modificació i adaptació i també la seva actualització.
Desenvolupament i execució del POUM
legislació:
LUC 59.1/RLUC 74
Descripció:
Aquest capítol ha d’expressar de forma genèrica les eines que el POUM té a l’abast per la seva millor execució i desenvolupament. Hauria de tenir un caràcter tècnic i potestatiu per posar eines a l’abast dels gestors del POUM, alhora que ha desituar el POUM en un marc general i es vincula als títols de règim urbanístic del sòl.
TÍTOL II. Règim urbanístic del sÒl
legislació:
LUC 24-57
Descripció:
El règim urbanístic del sòl es determina per la classificació, la qualificació en zones o sistemes i la inclusió en un sector de planejament urbanístic derivat o en un polígon d’actuació urbanística.
Règim urbanístic del sòl: estructura i instruments del POUM
legislació:
LUC 24-58
Descripció:
El règim urbanístic del sòl es determina per la classificació, la qualificació en zones o sistemes i la inclusió en un sector de planejament urbanístic derivat o en un polígon d’actuació urbanística.
Correspon als plans d’ordenació urbanística municipal, com a mínim:
Classificar el sòl, amb vista a l’establiment del règim jurídic corresponent.
Regulació dels sistemes urbanístics
legislació:
LUC 58/RLUC 65
Descripció:
Als efectes de definir el model d'implantació urbana i l'estructura general de l'ordenació del territori, els plans d'ordenació urbanística municipal, a més d'establir la classificació del sòl:
Defineixen els elements determinants del desenvolupament urbà, entre els que s'inclouen els sistemes generals de comunicacions, d'espais lliures públics i d'equipaments comunitaris, efectuen les reserves de sòl corresponent i regulen llur obtenció. El sistema general d'espais lliures públics ha de respondre, com a mínim, a la proporció de 20 m2 per cada 100 m2 de sostre admès pel planejament urbanístic per a ús residencial no inclòs en cap sector de planejament urbanístic.
TÍTOL III. Regulació del sòl urbà
legislació:
LUC 58/RLUC 30-68
Descripció:
Els plans d'ordenació urbanística municipal, d'acord amb els criteris establerts als articles 26 a 33 de la LUC, classifiquen tot el sòl del territori corresponent en totes o algunes de les classes de sòl següents:
Sòl urbà, en les categories de consolidat o no consolidat.
Els plans d’ordenació urbanística municipal estableixen les determinacions que corresponen a cada classe de sòl per a aconseguir la plena efectivitat del règim respectiu.
En sòl urbà, els plans d’ordenació urbanística municipal:
Apliquen les tècniques de qualificació o zonificació del sòl i de reserva o afectació d’aquest per a sistemes urbanístics generals i locals, respectant sempre la proporció adequada a les necessitats de la població.
Assignen usos detallats per a cada zona.
Regulen els paràmetres i els criteris d’harmonització formal i compositiva de les edificacions.
Determinen quins valors arquitectònics, arqueològics, paisatgístics i mediambientals hi han d’ésser protegits.
Regulen l’ús del subsòl, d’acord amb l’article 39, per fer factibles la prestació dels serveis i la implantació de les infraestructures necessàries per a la col·lectivitat, respectant sempre els aprofitaments privats que hi siguin compatibles.
En sòl urbà consolidat, i en els àmbits del sòl urbà no consolidat no inclosos en sectors subjectes a un pla de millora urbana, els plans d’ordenació urbanística municipal detallen l’ordenació urbanística del sòl, fixen els paràmetres urbanístics necessaris per a l’atorgament de llicències d’edificació i assenyalen les alineacions. Pel que fa a l’ordenació de volums, el pla en pot preveure una amb caràcter obligatori o diverses d’alternatives. En aquest darrer supòsit, el pla pot especificar gràficament les dites alternatives, o bé concretar els paràmetres de l’edificació que, sense alterar l’aprofitament urbanístic de la zona o de l’illa, admeten variació.
En sòl urbà consolidat, els plans d’ordenació urbanística municipal precisen les rasants i les característiques i el traçat de les obres d’urbanització. En els àmbits de sòl urbà no consolidat per als quals els plans delimitin polígons d’actuació, les obres d’urbanització i les rasants s’han de definir i concretar mitjançant un projecte d’urbanització, que ha de comprendre totes les obres d’urbanització i que s’ha de tramitar simultàniament amb el projecte de reparcel·lació o amb el de taxació conjunta.
En els àmbits del sòl urbà no consolidat per als quals delimitin sectors subjectes a un pla de millora urbana, els plans d’ordenació urbanística municipal fixen els índexs d’edificabilitat bruta, les densitats, els usos principals i compatibles, i els estàndards per a determinar les reserves mínimes per al sistema local d’espais lliures i equipaments. Aquests sectors poden ésser físicament discontinus.
En sòl urbà consolidat, els plans d’ordenació urbanística municipal estableixen quins són els elements d’urbanització que cal completar o acabar perquè els terrenys adquireixin la condició de solar.
TÍTOL IV. Regulació del sòl no urbanitzable
legislació:
RLUC 30
Descripció:
Els plans d'ordenació urbanística municipal, d'acord amb els criteris establerts als articles 26 a 33 de la Llei d'urbanisme, classifiquen tot el sòl del territori corresponent en totes o algunes de les classes de sòl següents:
Sòl no urbanitzable.
En sòl no urbanitzable, els plans d’ordenació urbanística municipal:
Regulen cadascuna de les qualificacions possibles, en coherència amb el grau de conservació i protecció pretesos.
Regulen els paràmetres bàsics de les edificacions admissibles.
Estableixen els llindars a què es refereix l’article 49.a de la LUC
TÍTOL V. Regulació del sòl urbanitzable
legislació:
RLUC 30
Descripció:
Els plans d'ordenació urbanística municipal, d'acord amb els criteris establerts als articles 26 a 33 de la Llei d'urbanisme, classifiquen tot el sòl del territori corresponent en totes o algunes de les classes de sòl següents:
Sòl urbanitzable, en les categories de delimitat o no delimitat.
En sòl urbanitzable delimitat, els plans d’ordenació urbanística municipal concreten la delimitació dels sectors, que poden ésser físicament discontinus, i, per a cadascun d’aquests, els índexs d’edificabilitat bruta; la densitat màxima, que no pot superar en cap cas els cent habitatges per hectàrea; els usos principals i compatibles, i els estàndards que determinen les reserves mínimes per al sistema local d’espais lliures i equipaments.
En sòl urbanitzable no delimitat, els plans d’ordenació urbanística municipal estableixen:
Les magnituds màximes o mínimes de les actuacions urbanístiques que hi són permeses, en funció dels diferents usos.
Les intensitats màximes dels usos urbanístics.
Les connexions amb les infraestructures exteriors.
Els nivells o percentatges de sòl de cessió obligatòria i gratuïta.
TÍTOL VI. Paràmetres urbanístics
Classificació i regulació dels paràmetreS d’ordenació
Descripció:
Cal definir en aquest apartat els paràmetres urbanístics d’ordenació classificats en: referits a sectors i polígons, referits a la parcel·la, al carrer i a l’edifici.
Classificació i regulació dels paràmetres d’ús
Descripció:
Cal definir en aquest apartat els paràmetres urbanístics d’ús classificats segons la seva funció, la permissivitat i el domini.
TÍTOL VII. Disposicions addicionals, transitòries, finals i derogatòries
Disposicions addicionals
Disposicions transitòries
Disposicions derogatòries
8.4 Disposició final
TÍTOL VIII. Annexes normatius
legislació:
RLUC 74
Descripció:
Aquest títol té per objectiu definir totes aquelles determinacions normatives que es consideren necessàries pel desenvolupament del POUM però que no han tingut cabuda en els continguts dels títols anteriors, com poden ser:
cartes de colors
normativa d’alguns PP
raons de risc específics
fitxes dels polígons, sectors...
Les normes urbanístiques del pla d'ordenació urbanística municipal estableixen, mitjançant un text articulat, les determinacions que corresponen, en cada classe i categoria de sòl, a aquest pla.
A més de les referides determinacions, les normes urbanístiques poden contenir també ordenances d'urbanització o d'edificació a fi de regular amb caràcter general els aspectes constructius, tècnics o similars de les actuacions d'urbanització, edificació, rehabilitació, reforma o ús del sòl. Aquestes ordenances constitueixen un annex de les normes urbanístiques i tenen la naturalesa d'ordenances municipals, als efectes de llur aprovació i modificació, que es regeixen per la legislació aplicable en matèria de règim local.
2. Catàleg de béns pRotegits
2.1 Llistat de béns
2.2 Fitxes
3. Catàleg de masies i cases rurals
3.1 Llistat de masies
3.2 Fitxes
plànols
legislació:
LUC 59
Descripció:
Els plans d’ordenació urbanística municipal es formalitzen, entre d’altres, mitjançant els documents següents:
Els plànols d’informació i d’ordenació urbanística del territori i, en el cas del sòl urbà consolidat, de traçat de les xarxes bàsiques d’abastament d’aigua, de subministrament de gas i d’energia elèctrica, de comunicacions, de telecomunicacions i de sanejament i les corresponents als altres serveis establerts pel pla.
I. plànols d’informació
legislació:
LUC 59/RLUC 72
Descripció:
Els plànols d'informació del pla d'ordenació urbanística municipal han de contenir la informació gràfica sobre les característiques naturals, ambientals, culturals, socioeconòmiques, demogràfiques o del desenvolupament urbanístic que siguin rellevants per a l'ordenació urbanística.
Els plànols d'informació han de ser elaborats sobre la base de la informació geogràfica oficial disponible, s'han de realitzar sobre cartografia digital, a una escala d'1:5.000, i s'han de materialitzar sobre suport físic a escala no inferior a 1:10.000.
I.1 Emmarcament territorial
legislació:
LUC 59/RLUC 72
Descripció:
Els plànols d'informació del pla d'ordenació urbanística municipal han de contenir la informació gràfica sobre les característiques naturals, ambientals, culturals, socioeconòmiques, demogràfiques o del desenvolupament urbanístic que siguin rellevants per a l'ordenació urbanística. Entre els plànols d'informació s'han d'incloure, en tot cas, els relatius als aspectes següents:
Xarxa general viària i de ferrocarrils, existents o planificades, als efectes de delimitar-ne el rang, les possibilitats d'utilització dels punts d'accés, i les servituds i restriccions del territori imposades per la legislació sectorial respectiva, i altres infraestructures d'interès general.
Planejament territorial i sectorial amb incidència en l'àmbit del pla.
I.2 Ortofotomapa
legislació:
LUC 59/RLUC 72
Descripció:
Els plànols d'informació del pla d'ordenació urbanística municipal han de contenir la informació gràfica sobre les característiques naturals, ambientals, culturals, socioeconòmiques, demogràfiques o del desenvolupament urbanístic que siguin rellevants per a l'ordenació urbanística. Entre els plànols d'informació s'han d'incloure, en tot cas, els relatius als aspectes següents:
Usos i aprofitaments del sòl existents.
Característiques del territori: característiques naturals, amb indicació dels riscs naturals o geològics existents, usos als quals està destinat, estructura urbanística, infraestructures existents, context territorial supramunicipal.
I.3 Topografia del municipi
legislació:
LUC 59/RLUC 72
Descripció:
Els plànols d'informació del pla d'ordenació urbanística municipal han de contenir la informació gràfica sobre les característiques naturals, ambientals, culturals, socioeconòmiques, demogràfiques o del desenvolupament urbanístic que sigui n rellevants per a l'ordenació urbanística. Entre els plànols d'informació s'han d'incloure, en tot cas, els relatius als aspectes següents:
Característiques topogràfiques del territori
Característiques del territori: característiques naturals, amb indicació dels riscs naturals o geològics existents, usos als quals està destinat, estructura urbanística, infraestructures existents, context territorial supramunicipal.
I.4 Àrees de risc i impactes ambientalment rellevants
legislació:
LUC 59/RLUC 72
Descripció:
Els plànols d'informació del pla d'ordenació urbanística municipal han de contenir la informació gràfica sobre les característiques naturals, ambientals, culturals, socioeconòmiques, demogràfiques o del desenvolupament urbanístic que siguin rellevant s per a l'ordenació urbanística. Entre els plànols d'informació s'han d'incloure, en tot cas, els relatius als aspectes següents:
Àrees vulnerables per l'existència de riscs naturals, geològics o tecnològics i àrees afectades per impactes ambientalment rellevants.
Característiques topogràfiques del territori, amb expressió dels límits de pendent del 20%, i xarxa hídrica.
Xarxa hídrica. Inundabilitat
Pendents. Superiors 20%
Geomorfologia. Riscs geològics
Riscs tecnològics
Impactes ambientals rellevants
Vulnerabilitats i fragilitats
I.5 Elements del paisatge i valors
legislació:
LUC 59/RLUC 72
Descripció:
Els plànols d'informació del pla d'ordenació urbanística municipal han de contenir la informació gràfica sobre les característiques naturals, ambientals, culturals, socioeconòmiques, demogràfiques o del desenvolupament urbanístic que siguin rellevants per a l'ordenació urbanística. Entre els plànols d'informació s'han d'incloure, en tot cas, els relatius als aspectes següents:
Àmbits i elements objecte de protecció d'acord amb la legislació sectorial aplicable o d'acord amb el planejament territorial o els plans directors
Paisatge
Valors naturals
I.6 Planejament vigent
legislació:
RLUC 69
Descripció:
Els plànols d’informació han d’incloure, en cas d’haver-n’hi, el planejament urbanístic vigent en el moment de redacció del nou document de planejament, i ha de servir de base principal per la creació de la nova proposta de planejament.
Territorial
Sectorial
Director urbanístic
General i derivat
I.7 Serveis existents
legislació:
LUC 59/RLUC 72
Descripció:
Els plànols d'informació del pla d'ordenació urbanística municipal han de contenir la informació gràfica sobre les característiques naturals, ambientals, culturals, socioeconòmiques, demogràfiques o del desenvolupament urbanístic que siguin rellevants per a l'ordenació urbanística. Entre els plànols d'informació s'han d'incloure, en tot cas, els relatius als aspectes següents:
Xarxes generals de serveis existents, amb indicació de les xarxes principals de distribució d'energia elèctrica, de telecomunicacions, d'abastament i distribució d'aigua, d'hidrants per a incendi, de sanejament, d'abastament i, si s'escau, de distribució de gas.
Aigua
Sanejament
Residus
Energia
Comunicació i informació
I.8 Anàlisi urbanístic
legislació:
LUC 59/RLUC 69.2
Descripció:
Aquest apartat pretén recollir anàlisi acurats del model existent que puguin ser útils en la diagnosi de fortaleses i debilitats del municipi per posteriorment fer les propostes pel nou planejament.
Cal fer una anàlisi de les característiques de la població assentada sobre el territori, condicions econòmiques i socials i previsions de la seva evolució. L'anàlisi de la població ha de recollir les dades relatives a població femenina i grups d'edat, i als tipus de llars i la seva possible evolució futura.
Demografia i població
Usos i activitat econòmica. Llicències
Estructura de la propietat del sòl
Cadastral. Característiques parcel·lari
Patrimoni públic i institucional del sòl
Evolució històrica
Teixits i tipus edificatoris. Alçades existents i planejament
Sistemes
Suspensió de llicències
Objectius, alternatives i característiques bàsiques
I.9 Temàtics
legislació:
Decret DMAH 82/2005
Descripció:
Corresponen als municipis d’acord amb la Llei 6/2001 i el regalment 85/2005t les funcions següents:
Determinar les zones E4 del seu municipi.
Modificar la zonificació del seu municipi.
Establir valors propis de flux a l’hemisferi superior.
Autoritzar la il·luminació en horari de nit.
Establir períodes especials d’enllumenat ornamental.
Atorgar les llicències municipals de projectes d’il·luminació exterior.
Inspeccionar i controlar les instal·lacions d’il·luminació exterior.
Incoar i resoldre els expedients sancionadors.
Promoure les actuacions necessàries per complir aquest Reglament.
Dur a terme totes aquelles altres funcions que li atribueix aquest Reglament.
Els municipis poden delegar al consell comarcal la zonificació per a la protecció envers la contaminació lluminosa del municipi, d’acord amb la normativa de règim local.
Acústic
Lumínic
Contaminació atmosfèrica
O. plànols d’ordenació
legislació:
RLUC 73
Descripció:
Els plànols d'ordenació del pla d'ordenació urbanística municipal expressen gràficament les determinacions d'aquest pla i han de ser elaborats sobre cartografia digital.
O.1 Classificació del sòl i estructura general
Classificació del sòl
legislació:
RLUC 73
Descripció:
Els plànols d'ordenació del pla d'ordenació urbanística municipal han de ser, com a mínim, els següents:
Per a tot el territori comprès en el seu àmbit, a una escala mínima d'1:5.000:
Plànol de classificació del sòl, amb expressió de les superfícies assignades a cada una de les classes i categories.
Sectors de planejament derivat
legislació:
RLUC 73
Descripció:
Els plànols d'ordenació del pla d'ordenació urbanística municipal han de ser, com a mínim, els següents:
Per a tot el territori comprès en el seu àmbit, a una escala mínima d'1:5.000:
Plànol dels sectors de planejament derivat delimitats per a les diverses classes i categories de sòl.
Elements estructuradors
legislació:
RLUC 73
Descripció:
Els plànols d'ordenació del pla d'ordenació urbanística municipal han de ser, com a mínim, els següents:
Per a tot el territori comprès en el seu àmbit, a una escala mínima d'1:5.000:
Plànols d'estructura general del territori, en els quals s'assenyalin, conjuntament o separadament, els elements principals que estructuren el territori.
Sistemes i infrastructures
legislació:
RLUC 73
Descripció:
Els plànols d'ordenació del pla d'ordenació urbanística municipal han de ser, com a mínim, els següents:
Per a tot el territori comprès en el seu àmbit, a una escala mínima d'1:5.000:
Plànols d'estructura general del territori, en els quals s'assenyalin, conjuntament o separadament, el sistema general de comunicacions i la resta de sistemes generals urbanístics i infraestructures.
Elements catalogats
legislació:
RLUC 73
Descripció:
Els plànols d'ordenació del pla d'ordenació urbanística municipal han de ser, com a mínim, els següents:
Plànol de catalogació, en el qual s'assenyalin els elements inclosos en el catàleg.
O.2 Ordenació del sòl no urbanitzable
legislació:
RLUC 73
Descripció:
Els plànols d'ordenació del pla d'ordenació urbanística municipal han de ser, com a mínim, els següents:
Per al sòl no urbanitzable, plànols que expressin, a una escala mínima d'1:5.000, les següents determinacions:
Qualificació del sòl i regulació, per a cadascuna de les qualificacions previstes, dels usos permesos i prohibits, d'entre els admesos en sòl no urbanitzable per la Llei d'urbanisme i aquest Reglament; de les superfícies mínimes susceptibles de segregació, respectant la normativa aplicable, i dels paràmetres i condicions aplicables als usos i edificacions permesos.
Normes de protecció, millora i recuperació dels àmbits o valors objecte de protecció. Les normes de protecció poden incloure la prohibició total, en l'àmbit objecte de protecció, de construccions o usos admissibles d'acord amb la Llei.
Regulació de les condicions per a dotar de serveis als usos permesos que s'autoritzin, per a resoldre llur repercussió sobre la capacitat i funcionalitat de les xarxes d'infraestructures i per a garantir llur integració en l'entorn.
Establiment dels llindars relatius a les activitats agràries previstos en l'article 49 de la LUC.
Si s'escau, el catàleg de les masies i les cases rurals susceptibles de reconstrucció o de rehabilitació.
Previsió o obligació de formulació de plans urbanístics especials per a determinats àmbits o per a la implantació d'usos i activitats.
O.3 Ordenació del sòl urbà i urbanitzable
legislació:
RLUC 73
Descripció:
Els plànols d'ordenació del pla d'ordenació urbanística municipal han de ser, com a mínim, els següents:
Per al sòl urbà no inclòs en sectors subjectes a pla de millora urbana, a l'escala mínima d'1:1.000:
Plànols que expressin les següents determinacions:
assenyalades en els apartats a), b), c) i f) de l'article 68.2 d'aquest Reglament.
Qualificació específica dels terrenys, diferenciant, si s'escau, la corresponent al sòl, al vol i al subsòl.
Traçat i característiques de la xarxa viària.
Assenyalament de les alineacions i, en el cas de sòl urbà consolidat, també de les rasants.
Delimitació, si s'escau, de polígons d'actuació urbanística en sòl urbà amb l'objecte de gestionar de forma integrada, en sòl urbà consolidat, l'execució de la urbanització que calgui completar i, en sòl urbà no consolidat, qualsevol tipus d'actuació urbanística.
Respecte al sòl urbà consolidat, els plànols que reflecteixin els elements i obres d'urbanització que cal completar o acabar perquè els terrenys adquireixin la condició de solars.
Per al sòl inclòs en sectors subjectes a planejament derivat, plànols que reflecteixin, a escala adequada, la situació i delimitació del sector, amb expressió de la seva superfície.
O.4 Xarxes generals de serveis
legislació:
RLUC 73
Descripció:
Els plànols d'ordenació del pla d'ordenació urbanística municipal han de ser, com a mínim, els següents:
Per a tot el territori comprès en el seu àmbit, a una escala mínima d'1:5.000:
Plànols d'estructura general del territori, en els quals s'assenyalin, conjuntament o separadament les xarxes generals de serveis.
Els plànols d'ordenació relatius a les xarxes generals de serveis han de reflectir les propostes i solucions del pla respecte de:
La xarxa general de gestió de l'aigua de pluja i residual, les xarxes separatives d'un i d'altre tipus d'aigua, la xarxa de clavegueram i de col·lectors i la depuració mitjançant estacions depuradores existents o noves.
La xarxa general de distribució d'energia elèctrica, centrals, transformadors i canals de distribució en alta i mitjana tensió.
Les xarxes de telecomunicacions que donin cobertura adient a la totalitat del territori, amb els canals de pas i els nodes de connexió.
Les xarxes generals d'abastament d'aigua, amb la indicació de la situació dels dipòsits i de les estacions de bombeig, i d'abastament d'aigua contra incendis, amb indicació de la ubicació dels hidrants per a incendi.
La xarxa general de distribució de gas i punts de connexió quan el pla ho determina.
La xarxa d'instal·lacions de gestió de residus.
Aigua
Sanejament
Residus
Energia
Comunicació i informació
O.5 Propostes no vinculants
1 agenda
legislació:
LUC 59.1e-59.4-58.1i
Descripció:
Els plans d’ordenació urbanística municipal es formalitzen, salvant el que estableix l’apartat 2, mitjançant els documents següents:
L’agenda i l’avaluació econòmica i financera de les actuacions a desenvolupar.
L’agenda a què es refereix l’apartat 1.e, si no hi ha un programa d’actuació urbanística municipal, s’actualitza cada sis anys per acord de l’ajuntament, després d’un termini d’un mes d’informació pública. Aquest acord s’ha de publicar en el butlletí oficial corresponent i s’ha de comunicar a la comissió territorial d’urbanisme competent.
Els plans d’ordenació urbanística municipal estableixen, per mitjà de l’agenda, quan no tenen cap programa d’actuació urbanística, les determinacions pròpies d’aquests pel que fa a les prioritats i a les previsions temporals de l’execució del pla d’ordenació urbanística municipal.
1.1 Marc de referència.
Descripció:
Cal incloure en aquest apartat la descripció, a grans trets, dels objectius específics en relació a l’obtenció de sòl, execució de sistemes i desenvolupament dels polígons i sectors.
Descripció de totes les zones verdes propietat municipal i també dels equipaments que formen part del patrimoni públic municipal i/o d’altres institucions.
Patrimoni públic i institucional
Objectius
1.2 Polígons i sectors de desenvolupament i edificació
legislació:
RLUC 65c-67b-68-76
Descripció:
Als efectes de definir el model d'implantació urbana i l'estructura general de l'ordenació del territori, els plans d'ordenació urbanística municipal, a més d'establir la classificació del sòl:
Estableixen la programació temporal i els indicadors de creixement, població, recursos, desenvolupament econòmic i social del sistema urbà i disponibilitat de recursos hídrics i energètics, als quals s'ha d'ajustar l'execució de les actuacions previstes i, en especial, el desenvolupament del sòl urbanitzable. La programació ha de determinar, de conformitat, si s'escau, amb els plans territorials parcials o amb els plans directors territorials o urbanístics, la graduació temporal i espacial del desenvolupament dels sectors de sòl urbanitzable que tinguin per objecte la implantació de creixements residencials. A aquests efectes, es poden establir condicions temporals per a la formulació o execució dels plans parcials urbanístics corresponents, vinculades al grau d'execució de plans derivats anteriorment aprovats, així com en funció de la dimensió relativa del sector respecte al conjunt de sòl urbà i de sòl urbanitzable en curs d'execució del municipi.
El pla d'ordenació urbanística municipal:
Estableix, per mitjà de l'agenda o, si s'escau, del programa d'actuació urbanística municipal, les previsions temporals relatives a l'execució de les seves determinacions d'acord amb els paràgrafs precedents.
Correspon al pla d'ordenació urbanística municipal l'ordenació detallada del sòl urbà no inclòs en sectors subjectes a planejament derivat, la qual comprèn les determinacions següents:
Establiment de terminis per a l'execució dels polígons d'actuació urbanística, incloent llur edificació, i per a l'edificació dels terrenys no inclosos en polígons d'actuació urbanística. En tot cas, els terminis per a la construcció dels habitatges amb protecció oficial compresos en polígons d'actuació urbanística, no poden ser superiors a 2 anys per a l'inici de les obres, a comptar des que la parcel·la tingui la condició de solar, i a 3 anys per a llur finalització, a comptar des de la data d'atorgament de la llicència d'obres.
Respecte als sectors de sòl urbà no consolidat subjectes a un pla de millora urbana, correspon al pla d'ordenació urbanística municipal:
Establir els terminis per a la formulació i tramitació del planejament derivat i per a l'execució del planejament.
Respecte als sectors de sòl urbanitzable delimitat, correspon al pla d'ordenació urbanística municipal:
Establir els terminis per a la formulació i tramitació del planejament derivat i per a l'execució del planejament, determinant la graduació espacial i temporal per al seu desenvolupament i execució, d'acord amb el què estableix als dos primers paràgrafs.
El pla d'ordenació urbanística municipal pot incorporar en la seva documentació el programa d'actuació urbanística municipal, al qual li correspon:
Establir les previsions temporals d'execució de les determinacions del pla d'ordenació urbanística municipal i, concretament, regular els terminis d'inici o de finalització per al desenvolupament dels sectors de planejament derivat, determinant la graduació temporal i espacial del seu desenvolupament en sòl urbanitzable, d'acord amb el què estableix l'article 65.1.c) d'aquest Reglament; i establir les previsions temporals per a l'execució dels sistemes urbanístics no inclosos en sectors, l'execució dels polígons d'actuació urbanística en sòl urbà i l'execució de les altres actuacions urbanístiques definides pel pla.
Establir els terminis per a l'edificació d'acord amb l'article 68.2.h del RLUC
Determinar quina iniciativa, la pública o la privada, és preferent per a la promoció del planejament urbanístic derivat, i establir, si escau, una reserva per a la iniciativa pública al llarg d'un termini concret, que no pot superar els sis anys.
Si el pla d'ordenació urbanística municipal no incorpora el programa d'actuació urbanística municipal en la seva documentació, correspon a l'agenda establir les previsions temporals a què fa referència l'apartat anterior. L'agenda, si no es formula un programa d'actuació urbanística municipal, s'actualitza cada sis anys.
Criteris de prioritat en el desenvolupament
Previsions temporals d’execució
iniciativa
terminis d’edificació
Resum de resultats
1.3 Previsions per les actuacions directes de l’administració
legislació:
RLUC 76
Descripció:
El pla d'ordenació urbanística municipal pot incorporar en la seva documentació el programa d'actuació urbanística municipal, al qual li correspon:
Determinar quina iniciativa, la pública o la privada, és preferent per a la promoció del planejament urbanístic derivat, i establir, si escau, una reserva per a la iniciativa pública al llarg d'un termini concret, que no pot superar els sis anys.
Si el pla d'ordenació urbanística municipal no incorpora el programa d'actuació urbanística municipal en la seva documentació, correspon a l'agenda establir les previsions temporals a què fa referència l'apartat anterior. L'agenda, si no es formula un programa d'actuació urbanística municipal, s'actualitza cada sis anys.
Criteris generals
Actuacions previstes
Directrius i actuacions per al desenvolupament del POUM en el primer sexeni
Directrius i actuacions per al desenvolupament del POUM en el segon sexeni
2 AVALUACIÓ ECONÒMICA I FINANCERA
legislació:
LUC 59.1e
Descripció:
Els plans d’ordenació urbanística municipal es formalitzen, salvant el que estableix l’apartat 2, mitjançant els documents següents:
L’agenda i l’avaluació econòmica i financera de les actuacions a desenvolupar.
L'avaluació econòmica i financera del pla d'ordenació urbanística municipal conté l'estimació del cost econòmic de les actuacions previstes, la determinació del caràcter públic o privat de les inversions necessàries per a l'execució del pla, les previsions de finançament públic, i l'anàlisi de la viabilitat financera de les actuacions derivades de l'execució del pla.
2.1 Valoració de les actuacions
Emmarcament territorial Criteris de valoració, programació i finançament
Actuacions en sistemes
Actuacions en serveis
Altres actuacions
2.2 Viabilitat econòmica dels polígons, sectors i actuacions aïllades
Criteris de càlcul de l’aprofitament
Polígons d’actuació
Sectors en SU
Sectors en SUD
Actuacions aïllades i plans especials (amb repercussió sobre aprofitament privat)
2.3 Síntesi de l’avaluació econòmica i financera
Recursos generats
Cost i finançament
2.4 Informe de sostenibilitat econòmica
legislació:
LMU 12
Descripció:
Els plans d’ordenació urbanística municipal han de contenir:
L'avaluació econòmica i financera, que ha de contenir l'estudi i justificació de la seva viabilitat i un informe de sostenibilitat econòmica que ponderi l'impacte de les actuacions previstes en les finances públiques de les administracions responsables de la implantació i el manteniment de les infraestructures i de la implantació i prestació dels serveis necessaris.
Justificació de la suficiència i adequació de sol d'usos productius
En el marc del planejament superior
En el marc del POUM
Anàlisi dels recursos financers
El pressupost recent **
Despeses
Ingressos
Compte financer
El pressupost del darrer any
Evolució de la inversió
Tendències recents de la hisenda municipal
Nivell d’inversió pública en obres d’urbanització
Previsions en l’horitzó POUM
Bases de la previsió
El programa d’inversions de la revisió del planejament
Hipòtesi sobre ingressos i despeses
Resultats
Ponderació de les actuacions previstes en les finances públiques
Ingressos i despeses generats per les noves activitats productives implantades
Ingressos i despeses generats per les noves àrees residencials
Finançament de les actuacions a càrrec de l'Ajuntament
3 programa d’actuació urbanística i municipal*
legislació:
LUC 59.1g / RLUC 67.d-76.1
Descripció:
Els plans d’ordenació urbanística municipal es formalitzen, llevat del cas que l ’escassa complexitat urbanística d’un municipi només exigeixi distingir entre sòl urbà i sòl no urbanitzable, mitjançant els documents següents:
El programa d’actuació urbanística municipal, si escau.
El pla d'ordenació urbanística municipal pot incorporar en la seva documentació el programa d'actuació urbanística municipal, al qual li correspon:
Establir les previsions temporals d'execució de les determinacions del pla d'ordenació urbanística municipal i, concretament, regular els terminis d'inici o de finalització per al desenvolupament dels sectors de planejament derivat, determinant la graduació temporal i espacial del seu desenvolupament en sòl urbanitzable, d'acord amb el què estableix l'article 65.1.c) d'aquest Reglament; i establir les previsions temporals per a l'execució dels sistemes urbanístics no inclosos en sectors, l'execució dels polígons d'actuació urbanística en sòl urbà i l'execució de les altres actuacions urbanístiques definides pel pla.
Establir els terminis per a l'edificació d'acord amb l'article 68.2.h) d'aquest Reglament.
Determinar quina iniciativa, la pública o la privada, és preferent per a la promoció del planejament urbanístic derivat, i establir, si escau, una reserva per a la iniciativa pública al llarg d'un termini concret, que no pot superar els sis anys.
El pla d'ordenació urbanística municipal:
Estableix el límit temporal al qual es refereixen les seves previsions, a partir del qual es pot procedir a la seva revisió, així com les circumstàncies que poden comportar la seva revisió anticipada.
* Si no hi ha Agenda (segons art. 76.2 RLUC)
Previsions temporals d’execució
Inici i fianlització dels sectors
Graduació espacials i temporal dels sectors en sud
Previsió temporal d’execució de sistemes no inclosos en sectors
execució de polígons
Execució d’altres actuacions
Inciativa
Terminis per a l’edificació
document de síntesi
legislació:
LMU 10
Descripció:
La ciutadania té dret a consultar i ser informada sobre el contingut dels instruments de planejament i gestió urbanístics.
Àmbit i abast de la suspensió de llicències
legislació:
LMU 10
Descripció:
En la informació pública dels instruments de planejament urbanístic, cal que, conjuntament amb el pla, s'exposi un document comprensiu dels extrems següents:
Plànol de delimitació dels àmbits subjectes a suspensió de llicències i de tramitació de procediments, i concreció del termini de suspensió i de l'abast de les llicències i tramitacions que se suspenen.
Resum de les determinacions
legislació:
LMU 10
Descripció:
En la informació pública dels instruments de planejament urbanístic, cal que, conjuntament amb el pla, s'exposi un document comprensiu dels extrems següents:
Un resum de l'abast de llurs determinacions i, en el cas que es tracti de la revisió o modificació d'un instrument de planejament urbanístic, plànol d'identificació dels àmbits en els que l'ordenació proposada altera la vigent i resum de l'abast d'aquesta alteració. (Vall del Llierca, Argelaguer)
Pla Ordenació Urbanística Municipal (POUM) Documentació obligatoria pels Ajuntaments de la Garrotxa | 08-12-2008 - 20:39:04 GMT 1 #
CONVOCATÒRIA DE PLE ORDINARI
26 de novembre a 2/4 de 10 del vespre a la Sala de Plens
ADRIANA PRAT I VILALTA, secretària de l’Ajuntament d’ARGELAGUER.
NOTIFICO: Que, l’alcalde amb data d’avui ha dictat el següent
D E C R E T
Fent ús de les atribucions que em confereix la legislació vigent, HE RESOLT convocar-vos com a regidor d’aquest Ajuntament, a la sala d’actes per a:
SESSIÓ: ORDINÀRIA
DATA: 26 DE NOVEMBRE DE 2008
HORA: 2/4 DE 10 DEL VESPRE
1.- Aprovació de l’acta de la sessió ordinària del dia 23-10-2008
2.- Despatx oficial, convalidacions de decrets d’alcaldia i informacions.
3.- Prendre acord relatiu a l’adjudicació del Casal d’Argelaguer
4.- Aprovar la 1a modificació de crèdit del pressupost municipal 2008
5.- Sol•licitar una subvenció extraordinària a la Diputació de Girona
6.- Sol•licitar al Departament de Política Territorial i Obres Públiques una pròrroga per a la justificació dels treballs de la redacció de POUM (Redacció nou Pla Ordenació Urbanística Municipal).
7.- Assumptes de tràmit.
La secretària
redacció de POUM (Redacció nou Pla Ordenació Urbanística Municipal) | 14-12-2008 - 10:08:39 GMT 1 #
Ajuntament de Argelaguer : ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA DEL PLE DE DATA 17 DE SETEMBRE DE 2008 :
A Argelaguer, a 2/4 de deu del vespre del dia 17 de setembre del 2008, i
prèviament convocats els regidors, s’ha dut a terme una sessió ordinària en
primera convocatòria del Ple de la corporació municipal. L’ha presidit l’alcalde,
Josep Dorca i Serrat. Hi han assistit els regidors: Toni Anaya i Romero, Enric
Badosa i Portella, Maria Dolors Giménez i Márquez, Pere Puigbert i Planagumà
i Margarita Ros i Noguer.
Actua de secretària Adriana Prat i Vilalta.
1.- APROVACIÓ DE L’ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA DEL DIA 28 DE
MAIG DE 2008
Una vegada comprovada l’existència del quòrum legal necessari perquè es
pugui iniciar la sessió, es demana als regidors si tenen alguna objecció a fer a
l’esborrany de l’acta de la sessió ordinària del Ple de l’ajuntament de data, 28
de maig de 2008. Com que no n’hi cap, queda aprovada per unanimitat
2.- APROVACIÓ DE L’ACTA DE LA SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA DEL DIA 30
DE JUNY DE 2008
Es demana als regidors si tenen alguna objecció a fer a l’esborrany de l’acta de
la sessió extraordinària del Ple de l’ajuntament de data, 30 de juny de 2008.
Com que no n’hi cap, queda aprovada per unanimitat
3.- DESPATX OFICIAL, CONVALIDACIONS DE DECRETS I
INFORMACIONS D’ALCALDIA
Despatx oficial:
• L’ajuntament de Sant Ferriol ens comunica que el Ple de 29-07-2008 va
aprovar inicialment un projecte de modificació puntual de les Normes
Subsidiàries de Planejament del municipi de Sant Ferriol, per a la
regulació d’usos industrials (parcel·la industrial situada als terrenys entre
el camí de Juïnyà i l’antiga carretera C-150, i entre aquesta i el riu Fluvià
i l’antiga fàbrica de Cargues Blanques), per si volem presentar-hi
al·legacions.
• La Direcció General de Qualitat Ambiental ens comunica que el
Conseller de Medi Ambient i Habitatge ha concedit una subvenció a
aquest ajuntament de l’import de 5.620,00 €, pel projecte per a la
prevenció de la contaminació lluminosa “Substitució de làmpades,
pàmpols i instal·lacions de reguladors de doble nivell i horari al c. Perers,
Til·lers i altres”.
• La Diputació de Girona ens comunica la concessió de diferents
subvencions:
- per treballs de neteja i desbrossament de la vegetació dels
marges dels camins: 1.148,00 €
- per la redacció del POUM i la 1a fase del Pla d’Estalvi energètic
(millora enllumenat): 7.029,17 €
- per les obres d’acabament i condicionament de la zona esportiva
municipal: 10.000,00 €
- per inversions en béns mobles i d’equip: 3.500.00 €
- per activitats culturals Sala Beckett: 17.100,00 €
- per activitats culturals: 2.850,00 €
- per instal·lar una xarxa per connectar edificis municipals dins del
programa de noves tecnologies: 3.000,00 €
- per la construcció d’un col·lector d’aigües residuals: 18.000,00 €
- per la publicació de la revista l’Argelaga: 1.250,00 €
- per manteniment de camins: 710,94 €
- per les obres de restauració església Santa Maria: 4000,00 €
• El Consell Comarcal de la Garrotxa ens comunica la concessió d’una
subvenció de 3.871,25 € en concepte d’ajuts dins del programa Xarxa
21.
• La Direcció General de Protecció Civil ens comuniquen la concessió
d’una subvenció de 1200,00 € en concepte de l’elaboració, actualització
o revisió de plans de protecció civil.
• El Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació ens ha
fet entrega de dos terminals de la xarxa RESCAT per ser utilitzats en
casos d’emergència. La finalitat bàsica d’aquests terminals és que els
ajuntaments que no disposin de policia local puguin connectar, en cas de
necessitat, amb el sistema de Protecció Civil a través del Centre de
Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT).
• La Direcció General d’Administració Local ens comunica que la Comissió
de Cooperació Local de Catalunya, en la sessió de 30 de juny de 2008,
va aprovar la proposta de planificació definitiva del PUOSC per al
quinquenni 2008-2012, la qual per aquesta entitat és la següent:
Any Obra Subvenció
2009 Cond. i adequació de l’edifici polivalent, 2a fase 90.000,00
2010 Mod. i millora del pas del carrer Major torrent Vinyot 60.000,00
2010 Mod. i millora del pas del carrer Major torrent Vinyot 111.735,74
2012 Adeq. i millora paviments i serveis entorn monumental 91.001,71
2012 Adeq. i millora paviments i serveis entorn monumental 200.000,00
Total 552.737,45
• El Servei Territorial d’Urbanisme de Girona ens comunica que en el
Comissió Territorial del dia 18-06-2008, es va suspendre l’aprovació
definitiva del Pla especial de rehabilitació de la masia Can Pastramé, fins
que es presenti un text refòs verificat i diligenciat, que incorpori les una
sèrie de prescripcions.
• La Direcció General de Desenvolupament Rural ens comunica la
desestimació de l’ajut sol·licitat a l’empara de l’Ordre AAR/272/2007, de
19 de juliol, per la qual s’aproven les bases reguladores dels ajuts per a
la prestació de serveis bàsics per a l’economia i la població rural (PDR).
Decrets d’alcaldia:
Núm. 26/08 de13 de maig de 2008
“Vista la sol·licitud formulada per Ricard Martos Domínguez per demanar una
pròrroga d’un mes de les llicències d’obres núm. 6/08 i 7/08 concedides per
aquest ajuntament en data 15 de febrer de 2008,
Vist l’informe favorable de l’arquitecte tècnic Quim Bartrina i Maso, de data 9 de
maig de 2008,
HE RESOLT:
Primer.- CONCEDIR a Ricard Martos Domínguez la pròrroga pel termini d’un
mes per l’acabament de les llicències d’obres núm. 6/08 i 7/08.
Segon.- COMUNICAR la concessió d’aquesta pròrroga al servei de disciplina
urbanística i a l’interessat”.
Núm. 27 de 20 de maig de 2008
“Vista la sol·licitud de col·laboració econòmica del Sr. Pere Macias, Portaveu
adjunt del Grup Parlamentari Català al Senat (Convergència i Unió), per ajudar
en la iniciativa d’instal·lar un monument dedicat a Mossèn Cinto Verdaguer al
cim de la muntanya de la Mare de Déu del Mont.
Després d’estudiar la sol·licitud,
HE RESOLT:
Primer.- CONCEDIR una col·laboració econòmica de l’import de 400,00 € per
ajudar a finançar la iniciativa d’instal·lar un monument dedicat a Mossèn Cinto
Verdaguer al cim de la muntanya de la Mare de Déu del Mont.
Segon.- DONAR-NE compte en el primer Ple ordinari que es convoqui”.
Núm. 28 de 1 de juny de 2008
“Vista la sol·licitud de segregació registral d’una peça urbana anomenada “Hort
del torrent”, promoguda per Ramon Sacrest i Güell, en nom propi,
Vist l’informe de l’arquitecte municipal, Daniel Mallarach i Macias, de data 23 de
maig de 2008,
HE RESOLT:
Primer.- APROVAR la sol·licitud de segregació d’una peça urbana anomenada
“Hort d’en Torrent”, finca registral 439, del tom 607, llibre 19, foli 164
d’Argelaguer, promoguda per Ramon Sacrest i Güell.
Segon.- NOTIFICAR aquest acord al promotor Ramon Sacrest i Güell.
Tercer.- FACULTAR l’alcalde perquè en nom i representació de l’Ajuntament
signi els documents necessaris per a la formalització d’aquest acord”.
Núm. 29 de 1 de juny de 2008
“Vist que en data 20/09/2007 Francisca Romero Cazorla va sol·licitar la
legalització d’un habitatge constituït als baixos de l’edifici plurifamiliar de la
Carretera d’Olot, 75,
Atès que en data 27/12/2007 es va requerir a la promotora, que per tal de
prosseguir amb la tramitació de l’expedient havia de complementar la
documentació aportada amb l’esmentada en l’informe de l’arquitecte de data
21/09/07 següent:
• Justificació de l’aïllament tèrmic, acústic i del comportament al foc (RF) del
tancament o element de separació entre el garatge i l’habitatge.
• Full encàrrec arquitecte tècnic
• Certificat final d’obra i d’habitabilitat model homologat per a 1a. ocupació.
• Fotocòpia escriptures de propietat i autorització de la comunitat de
propietaris per a l’execució de les obres que afecten els elements comuns (
façanes, instal•lacions,...etc.).
• Caldrà sol•licitar la corresponent llicència, prèvia a la possible legalització,
per a realitzar aquelles obres que manquin per ajustar la realitat física
actual a les condicions del projecte de legalització.
Atès que la promotora va aportar:
• unes fitxes justificaves dels aïllaments tèrmics i acústics i del
comportament al foc sense signar ni sense el degut visat tècnic col·legial, i
• un certificat final d’obra sense que s’acrediti haver executat les obres
necessàries especificades en el projecte per al compliment dels
paràmetres urbanístics necessaris ni d’assegurar les condicions
d’habitabilitat i seguretat.
Atès que fins a la data d’avui NO s’ha aportat per part de la promotora
sol·licitud de llicència d’obres, ni tampoc l’autorització de la comunitat de
propietaris per a l’execució de les obres que modifiquen la façana i els
elements comuns (estructurals i conductes d’extracció, ventilació i
desguassos).
Atès que segons consta en informe de l’arquitecte tècnic inspector d’obres
municipal, no s’han executat les esmentades obres (obtenció de la plaça
d’aparcament i la sectorització de l’habitatge respecte el garatge).
Atès que segons consta en l’informe de l’arquitecte municipal de data
23/05/08, l’habitatge existent en les degudes condicions de seguretat,
salubritat i amb la cumplimentació dels requeriments urbanístics que es
recollien en el projecte presentat per a la seva legalització té la condició de
legalitzable,
Vist el que preveu el decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, text refós de la
Llei d’Urbanisme, en matèria de protecció de la legalitat urbanística,
HE RESOLT:
Primer.- INCOAR, de conformitat amb l’article 191 del decret legislatiu 1/2005,
de 26 de juliol, l’obertura d’un expedient de protecció de la legalitat
urbanística.
Segon.- COMUNICAR a la promotora Sra. Francisca Romero Cazorla que,
d’acord amb l’informe del tècnic municipal de data 23/05/08, l’habitatge
existent en les degudes condicions de seguretat, salubritat i amb la
cumplimentació dels requeriments urbanístics que es recollien en el projecte
presentat per a la seva legalització, apareixen com a susceptibles de
legalització, sense perjudici que amb posterioritat es pugui confirmar o no
aquesta primera apreciació.
Tercer.- ATORGAR a l’interessada, segons preveu l’article 197 del decret
legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, un termini de DEU DIES de vista i audiència
en l’expedient, a fi i efecte que puguin presentar els documents o al·legacions
que estimin convenients.
Quart.- REQUERIR a la promotora perquè presenti en el termini de DEU
DIES la documentació pendent de justificar d’acord amb l’informe de
21/09/07, i sol·liciti la llicència de les obres que manquen per ajustar la
realitat física actual a les condicions del projecte de legalització.
Cinquè.- COMUNICAR a la promotora que si en el termini assenyalat no es
presenta la documentació pendent, ni es sol·licita la llicència de les obres
pertinent, l’Ajuntament adoptarà –a càrrec del particular- les mesures
necessàries de reposició de la realitat física alterada, amb l’enderroc d’allò
il·legalment construït.
Sisè.- INFORMAR que l’ajuntament pot adoptar les mesures provisionals que
cregui necessàries per garantir l’eficàcia de la resolució final (retirada de
material o de maquinària, suspensió cautelar de subministrament –aigua,
telèfon, energia elèctrica).
Setè.- NOTIFICAR aquest acord a l’interessada”.
Núm. 30 de 9 de juny de 2008
“Vista la petició presentada per l’empresa GIROFIBRA, SL, sol·licitant
autorització per a l’abocament de les aigües residuals derivades per l’activitat
que representa dedicada a la fabricació de galetes dietètiques, situada la
parcel·la 4 del polígon industrial d’Argelaguer.
Vist l’informe del tècnic de medi ambient del SIGMA emès el dia 17 d’abril de
2008, que proposa la concessió de l’autorització d’abocament d’aigües
residuals, condicionat a la construcció de l’Edar pública, i amb una sèrie de
limitacions,
Considerant les competències atorgades a l’alcalde per la legislació vigent.
HE RESOLT:
Primer.- AUTORITZAR amb caràcter provisional, a l’empresa GIROFIBRA, SL
dedicada a la fabricació de galetes dietètiques, l’abocament de les aigües
residuals de l’activitat a la xarxa de clavegueram en baixa del polígon industrial
d’Argelaguer, condicionat a la connexió a la futura Edar pública d’Argelaguer –
Sant Jaume de Llierca, i amb les següents limitacions i condicions:
• cabal màxim permès: 1 m3/dia
• Límits qualitatius d’abocament:
Paràmetre Límits
pH entre 6 i 9 unitats de pH
MES 300 mg/l
DQO nd 500 mg/l
Fòsfor total 20 mg/l
A més, qualsevol compost inclòs a la legislació indicada, tot i que no figuri a la
present taula de límits qualitatius d’abocament podrà ser objecte de limitació.
• L’empresa col·locarà una reixa de desbast i una arqueta de mostres abans
de l’abocament a la xarxa pública, essent completament registrables. A més
també disposarà d’una arqueta sifònica la qual haurà de ser prèvia a
l’arqueta de mostreig.
Segon.- Atès el caràcter provisional i la vigència limitada de la present
autorització, l’empresa es fa responsable de tramitar la seva renovació davant
aquest Ajuntament un cop entri en funcionament la Edar pública d’Argelaguer –
Sant Jaume de Llierca.
Tercer.- L’incompliment de les obligacions incloses en aquest decret, pot
derivar en la incoació del corresponent expedient sancionador”.
Núm. 31 de 30 de juny de 2008
“APROVAR LA LIQUIDACIÓ DEL PRESSUPOST DE L’EXERCICI 2007
Vistos els estats comptables corresponents a l’Ajuntament d’Argelaguer, tant
pel que fa a exercicis tancats com pel que fa a l’exercici corrent,
HE RESOLT:
1. Aprovar els romanents de tresoreria segons el detall següent:
EXISTÈNCIES A LA CAIXA A 31-12-07 677.300,58 €
Deutors pressupostaris exercici corrent 273.544,10 €
Deutors pressupostaris exercici tancats 116.635,15 €
Deutors no pressupostaris 561,63 €
TOTAL DEUTORS PENDENTS DE COBRAR A 31-12-07 390.740,88€
Creditors pressupostaris exercici corrent 566.694,91 €
Creditors pressupostaris exercici tancats 407.250,43 €
Creditors no pressupostaris 31.207,63 €
TOTAL CREDITORS PENDENTS PAGAMENT A 31-12-07 1.005.152,97 €
Romanent de Tresoreria Total 62.888,49 €
Saldos de dubtós cobrament 5.679,18 €
2. Aprovar el resultat pressupostari segons el detall següent:
Drets reconeguts nets 800.690,75 €
Obligacions reconegudes netes 886.563,68 €
Resultat pressupostari -85.872,93 €
Despeses finances amb rom. Líquid de tresoreria 143.883,19 €
Núm. 32 de 14 de juliol de 2008
“En data 11 de juliol de 2008 la veïna Sra. Núria Fluvià i Creus presenta escrit
de queixa sobre l’estat en què es troba la part posterior de la casa del C/
Muralla, 7,
En data 11 de juliol de 2008, l’inspector d’obres informa que corrobora el que la
Sra. Núria Fluvià exposa en el seu escrit, i que l’hort-jardí de la casa està en un
estat total d’abandonament,
El responsable d’aquesta situació anòmala i perillosa és el propietari de la
finca, VIP EIX PROMO SL,
L’article de la Llei 8/2007, de 28 de maig, de sòl, estableix que el dret de
propietat comprèn el deure de conservar-la en degudes condicions de
seguretat, salubritat, accessibilitat i ornat legalment exigibles,
De conformitat amb aquests antecedents,
HE RESOLT:
Primer.- Ordenar a Vip Eix Promo SL que, en un termni de 15 dies, procedeixi a
adequar i netejar l’hort-jardí de la casa del C/ Muralla, 7 per tal de garantir-ne
les condicions de seguretat i salubritat.
ROMANENT TRESORERIA PER DESPESES GENERALS 57.209,31 €
RESUSTAT PRESSUPOSTARI AJUSTAT 58.010,26 €
Segon.- Advertir a la propietat que si en el termini indicat, no es compleix
l’ordre d’execució i, s’acreditat fefaentment pels serveis tècnics municipals,
s’instruirà el corresponent expedient sancionador i/o d’execució subsidiària,
amb l’advertiment que el primer incompliment pot comportar la imposició d’una
multa coercitiva.
Tercer.- Notificar el present acord en legal forma als interessats”.
Núm. 33 de 15 de juliol de 2008
“Vista la relació de factures pendents de pagament inscrites al llibre registre de
factures,
HE RESOLT:
Primer.- Ordenar el pagament de les següents factures:
* Espai Verd (treballs de jardineria) 477,34 €
* La Fageda, SCCL 232,00 €
* Mas Ventura (diferent material) 119,70 €
* Mas Ventura (reparar llums església) 229,23 €
* Autocars Solà (joves-partit futbol selecció cat) 54,00 €
* Consell (Disciplina urbanística maig 247,93 €
* Consell (Treballs sol. Subvenció ord. Ambiental) 71,55 €
* Consell (Tractament deixalles maig) 838,44 €
* Consell (Recollida deixalles maig) 1.017,97 €
* Aulinas (Ass. Laboral juny) 66,54 €
* Eduard Granados (adhesius contenidors) 69,60 €
* La Fageda, (treballs jardineria 2n.T) 721,15 €
* Eduard Granados ( pancartes Sala Beckett) 464,00 €
* Mas Ventura (diferent material) 147,16 €
* Gestió comptable (Treballs tancament any i pressupost) 341,04 €
* Cilma (quota associat any 2008) 99,00 €
* Ascensors Serra, SA 326,98 €
* Gas Natural 206,20 €
* Dani Mallarach (assessorament maig) 1.685,86 €
* Dani Mallarach (assessorament juny) 1.059,95 €
* Dani Mallarach (50% direcció d’obres vestidors) 4.534,09 €
* Dani Mallarach (coord, seguretat vestidors 1a factura) 429,20 €
* Dani Mallarach (coord. seguretat vestidors 2a factura) 429,20 €
* Dani Mallarach (coord. Seguretat 2a factura polivalent) 452,40 €
* Dani Mallarach (valoració parcel·la crta. d’Olot, 33) 395,56 €
* Dani Mallarach (direcció d’obres i coor. Seg, església) 522,00 €
--------------
TOTAL 15.238,09
Segon.- Traslladar aquesta resolució al servei d’intervenció”.
Núm. 34 de 18 de juliol de 2008
“Vista l’Ordre ECF/316/2008, de 4 de juny, per la qual s’aproven les bases
reguladores per a la concessió de les subvencions en règim reglat en el marc
del Programa d’energies renovables i es fa pública la convocatòria per a l’any
2008.
Atès que el termini per sol·licitar aquesta ajuda acaba el 31-07-2008,
Atès que aquest ajuntament vol portar a terme la instal·lació solar de ACS pels
vestidors de la Pista.
He resolt:
Primer.- SOL·LICITAR a l’Institut Català d’Energia una subvenció econòmica
per a la instal·lació solar de ACS pels vestidors de la Pista, dins el marc del
Programa d’energies renovables.
Segon.- DONAR-NE compte en el primer Ple ordinari que es convoqui”.
Núm. 35 de 18 de juliol de 2008
“Vistes les bases per al desenvolupament de la prova pilot del servei local
d’orientació familiar 2008-09,
Atès que el termini per sol·licitar aquestes ajudes ja està obert.
He resolt:
SOL·LICITAR a la Diputació de Girona, Àrea de Cultura i Acció social el Servei
Local d’Orientació familiar 2008-09”.
Núm. 36 de 18 de juliol de 2008
“Atès que en data 11/06/2008 aquest ajuntament va notificar a Francisca
Romero Cazorla la incoació de l’obertura d’un expedient de protecció de la
legalitat urbanística, i el requeriment per la presentació de la documentació
pendent de justificar d’acord amb l’informe de 21/09/07,
Atès que dins del termini concedit, la promotora ha presentat us escrit en el
qual comunica que no pot aportar l’autorització de la Comunitat de Propietaris
perquè aquesta encara no està constituïda, i sol·licita si pot aportar
l’autorització dels altres propietaris afectats.
Atès que fora del termini concedit, la promotora ha presentat diferent
documentació tècnica visada pel col·legi d’arquitectes de Catalunya,
Atès però que fins a la data d’avui NO s’ha aportat per part del a promotora la
següent documentació:
• Sol·licitud de llicència de les obres que manquen per ajustar la realitat
física actual a les condicions del projecte de legalització, tals com
obtenció de la plaça d’aparcament i la sectorització de l’habitatge
respecte el garatge.
• Autorització dels propietaris afectats per a l’execució de les obres que
afecten els elements comuns (façanes, instal·lacions... etc) això en
substitució de l’autorització de la Comunitat de propietaris.
• Full d’encàrrec de l’arquitecte tècnic.
Vist el que preveu el decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, text refós de la Llei
d’Urbanisme, en matèria de protecció de la legalitat urbanística,
HE RESOLT:
Primer.- RATIFICAR, de conformitat amb l’article 197 del decret legislatiu
1/2005, de 26 de juliol, l’obertura de l’expedient de protecció de la legalitat
urbanística.
Segon.- REQUERIR a la promotora perquè presenti en el termini de DEU DIES
la documentació pendent de justificar, i sol·liciti la llicència de les obres per
ajustar la realitat física actual a les condicions del projecte de legalització.
Tercer.- COMUNICAR a la promotora que si en el termini assenyalat no es
presenta la documentació pendent, ni es sol·licita la llicència de les obres
pertinent, l’Ajuntament adoptarà –a càrrec del particular- les mesures
necessàries de reposició de la realitat física alterada, amb l’enderroc d’allò
il·legalment construït.
Quart.- INFORMAR que l’ajuntament pot adoptar les mesures provisionals que
cregui necessàries per garantir l’eficàcia de la resolució final (retirada de
material o de maquinària, suspensió cautelar de subministrament –aigua,
telèfon, energia elèctrica).
Cinquè.- NOTIFICAR aquest acord a l’interessada”.
Núm. 37 de 18 de juliol de 2008
“Vist el conveni de col·laboració entre el Departament d’Interior, Relacions
Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya i aquest ajuntament,
per a l’adhesió de l’ajuntament a la Xarxa Rescat de radiocomunicacions
d’emergències i seguretat de Catalunya per Coordinació amb Protecció Civil,
Després d’estudiar-lo detingudament,
HE RESOLT:
Primer.- APROVAR el conveni de col·laboració entre el Departament d’Interior,
Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya i aquest
ajuntament, per a l’adhesió de l’ajuntament a la Xarxa Rescat de
radiocomunicacions d’emergències i seguretat de Catalunya per Coordinació
amb Protecció Civil.
Segon.- DONAR-NE compte en el primer Ple ordinari que es convoqui”.
Núm. 38 de 12 d’agost de 2008
“Vista la resolució del conseller de Medi Ambient i Habitatge, de data 29 de
juliol de 2008, per la qual s’atorga a aquest ajuntament una subvenció de
5.620€, per portar a terme l’execució del projecte per a la prevenció de la
contaminació lluminosa: “Substitució de làmpades, pàmpols i instal·lació de
reguladors de doble nivell i horari als c. Perers, Til·lers i altres”,
D’acord amb el que preveu la base 8 de les bases reguladores aprovades per
l’Ordre MAH/159/2006, de 29 de març,
He resolt:
Primer.- ACCEPTAR la subvenció concedida pel conseller de Medi Ambient i
Habitatge, de data 29 de juliol de 2008, per la qual s’atorga a aquest
ajuntament una subvenció de 5.620€, per portar a terme l’execució del projecte
per a la prevenció de la contaminació lluminosa: “Substitució de làmpades,
pàmpols i instal·lació de reguladors de doble nivell i horari als c. Perers, Til·lers
i altres”,
Segon.- DONAR-NE compte en el primer Ple ordinari que es convoqui”.
Núm. 39 d’1 de setembre de 2008
“Actuacions de millora paisatgística de rambles, passeigs i avingudes arbrades
dels municipis de Catalunya
Vista l’ordre PTO/329/, de 23 de juny, de convocatòria per a l’atorgament de
subvencions, en règim de concurrència competitiva, per a actuacions de millora
paisatgística de rambles, passeigs i avingudes dels municipis de Catalunya, i
d’aprovació de les bases reguladores.
Atès que aquest ajuntament vol portar a terme el projecte de Millora
paisatgística dels accessos al nucli d’Argelaguer (Garrotxa) mitjançant la
recuperació de les avingudes de plataners,
Atès que aquesta actuació és susceptible de subvenció segons l’ordre
PTO/345/2007.
HE RESOLT
Primer.- ADOPTAR el compromís de realitzar les obres del projecte de Millora
paisatgística dels accessos al nucli d’Argelaguer (Garrotxa) mitjançant la
recuperació de les avingudes de plataners.
Segon.- SOL·LICITAR acollir-nos a la convocatòria per a l’atorgament de
subvencions, en règim de concurrència competitiva, destinades a actuacions de
millora paisatgística de l’espai públic urbà d’avingudes, rambles i passeigs
arbrats dels municipis de Catalunya, (PTO/329/2008) per les obres del projecte
de Millora paisatgística dels accessos al nucli d’Argelaguer (Garrotxa)
mitjançant la recuperació de les avingudes de plataners”.
El Ple hi dona el seu assabentat.
Informacions d’alcaldia:
Dia 3-06-2008
Reunió amb els Joves pel tema del Taller d’Estiu
Dia 5-06-2008
Reunió amb en Juli de la Sala Beckett, pel tema de la setmana cultural de
teatre.
Dia 6-06-2008
Reunió amb els pares pel tema del Taller d’Estiu
Dia 9-06-2008
Entrevista amb el Servei Català de Trànsit per la planificació de la circulació del
C/ Major.
Dia 12-06-2008
Consell d’alcaldes
Dia 16-06-2008
Consell Rector de l’Hospital Sant Jaume d’Olot
Dia 17-06-2008
Reunió de Comissió de treball del Fluvià a Esponellà.
Dia 19-06-2008
Despatx amb el Cap dels Mossos d’Olot, Sr. Blai
Dia 25-06-2008
Reunió amb el Delegat Territorial d’Esports, Sr. Sagués a Girona
Dia 27-06-2008
Reunió amb l’empresa Estanyol-Casademont pel tema de l’aire condicionat
Dia 30-06-2008
Entrevista amb la tècnica de Joventut, Anna Prat
Dia 3-07-2008
Consell de Presidència al Consell Comarcal de la Garrotxa
Dia 7-07-2008
Reunió amb Telyco per estudiar l’estalvi econòmic en telefonia
Dia 21-07-2008
Reunió a Girona a l’Auditori Narcís de Carreras de la Caixa, per recollir les
terminals de la Xarxa Rescat.
Dia 28-07-2008
Reunió a Barcelona amb el Sr. Lluís Bonet, Director General de Carreteres per
demanar millores, el tractament i aprofitament de diferents espais de Foment al
municipi
Consell de Presidència al Consell Comarcal de la Garrotxa
Dia 31-07-2008
Xarxa comarcal de Joventut.
Dia 5-08-2008
Reunió amb l’empresa Medis pel tema de l’inventari de Camins
Dia 23-08-08
Assistència al Festival Es dansa de les Preses
Dia 16-09-08
Reunió amb Jordi Cufi de l’empresa Prodaisa
4.- APROVAR INICIALMENT, SI ESCAU, LA MODIFICACIÓ DEL PLA
ESPECIAL DEL CATÀLEG DE MASIES D’ARGELAGUER EN L’ÀMBIT DE
LA BARRACA D’EN SERRAT
Vista la modificació del Pla especial del Catàleg de Masies d’Argelaguer en
l’àmbit de la barraca d’en Serrat, que promou Cases de Tortellà, SL.
Vist l’informe tècnic de l’arquitecte assessor urbanístic de l’ajuntament, Daniel
Mallarach, de data 4-07-08
Vist el que preveuen els articles 78 i 83.1 del Decret 1/2005, i d’acord amb
l’article 109.1 del Reglament 305/2006,
L’alcalde proposa al Ple,
Primer.- APROVAR INICIALMENT la modificació del Pla especial del Catàleg
de Masies d’Argelaguer en l’àmbit de la barraca d’en Serrat, que promou Cases
de Tortellà, SL.
Segon.- SOTMETRE a informació pública pel termini d’un mes mitjançant
anunci en el BOP i en un dels diaris de màxima difusió de la província, a fi que
qualsevol que ho desitgi pugui examinar-lo i formular les al·legacions que
cregui convenients.
Tercer.- SOL·LICITAR un informe als organismes afectats per raó de llurs
competències sectorials.
Quart.- CONCEDIR audiència als ajuntaments de Sant Jaume de Llierca i
Sant Ferriol, ajuntaments veïns amb l’àmbit d’aquest Pla especial.
El Ple ho aprova per unanimitat.
5.- APROVAR EL PLEC DE CLÀUSULES ADMINISTRATIVES
PARTICULARS PER L’ALIENACIÓ MITJANÇANT SUBHASTA PÚBLICA DE
LA FINCA SITUADA A LA CRTA D’OLOT, 23
Atès que l’ajuntament té la intenció d’alienar el bé immoble situat a la Crta
d’Olot, 23,
Vist l’expedient administratiu tramitat, i l’escrit de conformitat emès pel
Departament de Governació i Administracions Públiques de data 10 de juny de
2008,
Vist el Plec de Clàusules Administratives Particulars que ha de regir l’alienació
de l’immoble propietat d’aquest ajuntament,
L’alcalde proposa al Ple:
Primer.- Aprovar l’alienació de l’immoble de la carretera d’Olot 23, propietat
d’aquest ajuntament i qualificat com a bé patrimonial, inscrit en el Registre de la
Propietat d’Olot, com a finca registral 182, tomo 186, llibre 6, foli 127, inscripció
10ª.
Segon.- Aprovar inicialment el Plec de clàusules administratives que regiran
l’alienació per subhasta de l’esmentat immoble.
El tipus de licitació a l’alça serà de 85.055,21 € + 16% d’IVA.
Tercer.- Exposar al públic pel termini de vint dies hàbils aquest plec de
clàusules administratives, d’acord amb els articles 277 del Decret Legislatiu
2/2003, Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, i 232.2 del
Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals, aprovat pel Decret
179/1995, de 13 de juny.
Quart.- Publicar la licitació en el Butlletí Oficial de la Província de Girona, en
un diari i en el taulell d’edictes de l’Ajuntament perquè en el termini vint-i-sis
dies es presentin les proposicions que es considerin convenients.
Cinquè.- Destinar els recursos obtinguts en l’alienació a finançar les obres
finals a la construcció del nou local polivalent.
Abans de procedir a la votació el regidor Antoni Anaya, manifesta que el seu
grup no està a favor de la venda de patrimoni, motiu pel qual el seu vot serà en
contra.
Es procedeix a la votació, essent el resultat:
Vots a favor: Josep Dorca, Enrica Badosa, Dolors Gimenez, Pere Puigbert i
Margarita Ros (5)
Vots en contra: Antoni Anaya (1)
Abstencions: 0
6.- APROVAR EL PLEC DE CLÀUSULES ADMINISTRATIVES
PARTICULARS PER L’ALIENACIÓ, PER PROCEDIMENT OBERT I
MITJANÇANT LA FORMA DE CONCURS, DE LES PARCEL·LES 1 A 6 DEL
PROJECTE DE REPARCEL·LACIÓ DEL PLA PARCIAL DE LA ZONA DE
CAN JAN
Atès que l’ajuntament té la intenció d’alienar les sis parcel·les del projecte de
reparcel·lació del Pla parcial de la zona de Can Jan, procedents del 10%
d’aprofitament mig d’aquest Pla parcial.
Vist l’expedient administratiu tramitat, i l’informe favorable de la Direcció
General d’Administració Local de data 12 de juny de 2008,
Vist el Plec de Clàusules administratives particulars per l’alienació, per
procediment obert i mitjançant la forma de concurs, que han de regir l’alienació
de les parcel·les 1 a 6 del projecte de reparcel·lació del Pla parcial de la zona
de Can Jan,
L’alcalde proposa al Ple:
Primer.- Aprovar l’alienació de les parcel·les 1 a 6 del projecte de
reparcel·lació del Pla parcial de la zona de Can Jan, procedents del 10%
d’aprofitament mig d’aquest Pla parcial i propietat d’aquest ajuntament.
Segon.- Aprovar inicialment el Plec de clàusules administratives que regiran
l’alienació mitjançant concurs de les parcel·les 1 a 6 del projecte de
reparcel·lació del Pla parcial de la zona de Can Jan.
El tipus de licitació a l’alça serà de 268.567,20 € + 16% d’IVA.
Tercer.- Exposar al públic pel termini de vint dies hàbils aquest plec de
clàusules administratives, d’acord amb els articles 277 del Decret Legislatiu
2/2003, Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, i 232.2 del
Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals, aprovat pel Decret
179/1995, de 13 de juny.
Quart.- Publicar la licitació en el Butlletí Oficial de la Província de Girona, i en
el taulell d’edictes de l’Ajuntament perquè en el termini vint-i-sis dies es
presentin les proposicions que es considerin convenients.
El Ple ho aprova per unanimitat.
7.- SOL·LICITAR DIFERENTS SUBVENCIONS
a) Actuacions d’estalvi i eficiència energètica i actuacions d’energies
renovables
Vista l’ordre ECF/367/2008, de 2 de juliol, per la qual s’aproven les bases
reguladores per a la concessió de les subvencions de l’estalvi i eficiència
energètica en règim reglat, anualitat 2008.
Atès que el termini per sol·licitar aquesta ajuda acaba el 30-09-08.
Atès que aquest ajuntament vol portar a terme una 1a fase d’actuacions
d’ordenació ambiental de la il·luminació exterior compreses en el Pla municipal
d’adequació de la il·luminació exterior.
L’alcalde proposa al Ple:
Primer.- SOL·LICITAR al l’Institut Català d’Energia de la Generalitat de
Catalunya una subvenció econòmica per la realització de la il·luminació exterior
compreses en el Pla municipal d’adequació de la il·luminació exterior.
Segon.- ADOPTAR el compromís de realitzar dins de l’exercici 2008 les
actuacions d’ordenació ambiental de la il·luminació exterior 2008, previstes en
la memòria 2214/08.
El Ple ho aprova per unanimitat.
8.- ADOPTAR L’ACORD D’EXECUCIÓ SUBSIDIÀRIA MITJANÇANT
L’ADJUDICACIÓ PER CONTRACTE MENOR DE LES OBRES DE
CONSTRUCCIÓ D’UNA TANCA A LA FINCA DE LA PLAÇA GENERALITAT,
1
Atès que la notificació de la resolució de 17 de juny de 2008, d’ordre d’execució
d’obres per al compliment dels deures legals d’ús i conservació, a l’empresa
ENSADE 2000, SL, no es va poder notificar personalment, es va procedir a la
notificació per mitjà de la publicació de la resolució en el BOP núm. 165 de data
27 d’agost de 2008,
Atès que durant el termini concedit, l’empresa ENSADE 2000, SL no complert
l’ordre d’execució,
Atès que d’acord amb el punt 2 de l’ordre d’execució, ja s’advertia a l’empresa
ENSADE 2000, SL, que si en el termini indicat no es complia amb l’ordre
d’execució, s’instruiria l’expedient sancionador i/o d’execució subsidiària,
Vist el pressupost presentat per l’empresa Construccions Ginesta, per portar a
terme les obres a què fa referència l’ordre d’execució,
He resolt:
Primer.- Ordenar l’execució subsidiària de la resolució de 17 de juny de 2008,
d’ordre d’execució d’obres per al compliment dels deures legals d’ús i
conservació de l’edifici de la Plaça Generalitat, 1.
Segon.- Adjudicar per contracte menor les obres de construcció d’una tanca a
la finca de la Plaça Generalitat, 1 a l’empresa Construccions Ginesta, pel preu
de 6.532,32 € + IVA
Tercer.- Notificar aquest acord a ENSADE 2000, SL, i a l’empresa
CONSTRUCCIONS GINESTA.
El Ple ho aprova per unanimitat.
9.- ENCARREGAR DIFERENTS PROJECTES TÈCNICS
Una vegada resolt definitivament el PUOSC pel quinquenni 2008-2012,
Atès que per a l’any 2009 hi ha inclosa l’obra del condicionament i adequació
de l’edifici polivalent, 2a fase.
L’alcalde proposa al Ple:
Primer.- ENCARREGAR la redacció del projecte tècnic de l’obra del
condicionament i adequació de l’edifici polivalent, 2a fase a l’arquitecte Daniel
Mallarach i Macias.
Segon.- NOFIFICAR aquest acord a la part interessada.
El Ple ho aprova per unanimitat.
10.- APROVAR LA RECEPCIÓ DEFINITIVA DE LES OBRES D’URBANITZACIÓ DE L’AMPLIACIÓ DEL SÒL INDUSTRIAL D’ARGELAGUER
Atès que en data 27 de juny de 2008, el Sr. Xevi Vilanova, urbanitzador de les
obres de la Junta de Compensació de l’Ampliació del sòl industrial
d’Argelaguer, va presentar sol·licitud per tal que l’ajuntament rebi les obres
d’urbanització incloses en el projecte d’urbanització de l’ampliació del sòl
industrial d’Argelaguer i procedeixi a la devolució dels avals.
Atès que en Quim Bartrina i Maso, tècnic encarregat del servei de disciplina
urbanística d’aquest ajuntament en data 11 de juliol de 2008, va emetre
informe sobre la idoneïtat i adaptació de les obres al projecte d’urbanització, a
excepció de la canalització de gas, justificada per la Junta de Compensació.
Examinada la documentació que l’acompanya, i de conformitat amb la
legislació,
L’alcalde proposa al Ple:
Primer.- Acceptar la recepció de la urbanització de les obres de l’ampliació del
sòl industrial d’Argelaguer portades a terme per la Junta de Compensació de
l’Ampliació del sòl industrial, i sol·licitada pel Sr. Xevi Vilanova.
Segon.- Condicionar la recepció definitiva a la subsanació de qualsevol vici
ocult que s’observés en la urbanització.
Tercer.- Notificar al sol·licitant aquesta resolució, i convocar-lo per formalitzar
l’acta de recepció de les obres d’urbanització.
Quart.- Tornar els avals prestats en garantia de l’execució de la urbanització,
en data 30-07-2003, per l’import total de 132.928,70 €.
Cinquè.- Incorporar al patrimoni municipal els béns públics que es reben, amb
l’anotació corresponent a l’inventari i en els documents comptables
corresponents.
El Ple ho aprova per unanimitat.
11.- APROVAR LA CERTIFICACIÓ NÚM. 6 DELS VESTIDORS PER LA
PISTA POLIESPORTIVA
Vista la certificació núm. 6 de l’obra dels vestidors per la pista poliesportiva,
signada per l’arquitecte Daniel Mallarach i Macias i l’empresa Coempco, SA
empresa contractada per aquesta obra,
L’alcalde proposa al Ple:
Primer.- Aprovar la certificació núm. 6 de l’obra de construcció de l’edifici
polivalent, la qual puja a 75.721,09 €
Segon.- Comunicar aquests acords al Consell Català de l’Esport perquè
procedeixi a la fiscalització tècnica i econòmica de l’obra.
El Ple ho aprova per unanimitat.
12.- APROVAR INICIALMENT EL PLA DIRECTOR D’ABASTAMENT
D’AIGUA POTABLE D’ARGELAGUER
Vist el Pla director d’abastament d’aigua potable d’Argelaguer redactat pel
Consorci de medi ambient i salut pública (Sigma),
L’alcalde proposa al Ple:
Primer.- APROVAR INICIALMENT el Pla director d’abastament d’aigua
potable d’Argelaguer, redactat pel Consorci de medi ambient i salut pública
(SIGMA).
Segon.- SOLMETRE’L a informació pública per un termini de 30 dies hàbils
comptats a partir de l’endemà del següent a la publicació de l’edicte al BOP. En
aquests termini es podrà examinar a la secretaria de l’Ajuntament en horari
d’atenció al públic i formular al·legacions.
El Ple ho aprova per unanimitat.
13.- MOCIÓ PER A LA GRATUÏTAT DELS LLIBRES DE TEXT
En Josep Antoni Anaya Romero, amb DNI 40342681-Z, com a regidor de
l’Ajuntament d’Argelaguer i en nom del Grup Municipal d’Esquerra Republicana
de Catalunya,
EXPOSA
• En les anteriors eleccions catalanes el candidat i actuat President de la
Generalitat de Catalunya, José Montilla, va prometre que en 4 anys tot el
material escolar seria gratuït a tota Catalunya, gràcies als programes de
reutilització de llibres.
• El grup ERC d’Argelaguer aposta decididament cap a la gratuïtat total de
l’ensenyament públic i per un ús més responsable i sostenible del
material escolar.
• Creiem que, mentre la Generalitat no posi en marxa un Pla Nacional per
a la gratuïtat dels llibres de text escolars, són les Corporacions Locals
qui s’han de fer càrrec d’aquesta mesura de caràcter social.
• Són molts els municipis de Catalunya que s’han adherit a propostes de
gratuïtat dels llibres de text amb fórmules de reutilització.
És per això que el Grup Municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya
proposa al Ple l’adopció dels següents
ACORDS
Primer.- Que l’Ajuntament d’Argelaguer subvencioni la totalitat dels llibres
de text de tots/es els/les alumnes del CEIP Montpalau d’Argelaguer amb un
màxim de 150 euros per alumne/a pel curs escolar 2008/09.
Segon.- Que l’Ajuntament d’Argelaguer gestioni un procés de debat amb la
direcció de l’escola i l’AMPA d’Argelaguer per acordar un model de gratuïtat
i reutilització dels llibres de text pels cursos posteriors al citat al Primer
Acord.
Tercer.- Informar d’aquests acords a la web oficial de l’Ajuntament
d’Argelaguer.
Una vegada exposada la moció, l’alcalde manifesta que no pot acceptar la
moció pels següents motius:
Primer: La Generalitat de Catalunya des del curs 2005/2006 va posar en
marxa un Programa cooperatiu per al foment de la reutilització de llibres de
text i material curricular. Cada curs surt la convocatòria per formar part
d'aquest programa de reutilització. En el DOGC nº5148-09/06/2008 va sortir
la convocatòria de l'esmentat programa pel curs 2008/2009, pels centres
que ja han implantat el programa i pels centres que el volen implantar
durant aquest curs.
Què és necessari:
− Compromís explícit del Consell Escolar del centre de participar-hi per un
període mínim de tres cursos escolars, tant en el cas de l'educació Primària
com el el de l'educació secundària obligatòria.
− Projecte on constin els objectius, procediments, cursos i nombre total
d'alumnes que hi participen.
− Relació de llibres i material curricular.
− Pressupost aproximat de la despesa prevista i de l'aportació corresponent
de les famílies per a aquesta finalitat.
− Relació de les persones integrants de la comissió de seguiment i gestió dels
llibres de text.
Per tant, com que trobem molt important a nivell de la conscienciació social
fomentar la reutilització dels llibres, pensem que la via per la qual s'ha de fer és
la que estan utilitzant un gran nombre de centres de tot Catalunya a través del
Programa cooperatiu per al foment de la reutilització de llibres de text i material
curricular i que està tenint una bona acollida i un gran èxit ja que beneficia a
tota la comunitat educativa: pares, alumnes, mestres... Això s'ha de fer a través
de les escoles i les AMPA i mitjançant el Consell Escolar.
Segon: En els casos més específics d'alumnes amb necessitats econòmiques i
socials existeixen els ajuts per a llibres de text i material didàctic complementari
que són beques que poden sol·licitar les famílies que ho desitgin.
Tercer.- La majoria d’alumnes que es queden al menjador escolar són
d’educació infantil, i a l’hora de menjar necessiten més atenció, per això ens
hem vist obligats a posar dos monitores per poder-los atendre correctament. El
cost d’un altre monitor representa un augment d’un 20% del cost del menú. Per
tal que el menú sigui més econòmic aquest ajuntament enguany aportarà més
diners per funcionament ordinari del menjador, també aportarà diners per
l’equipament del nou menjador, ja que el Departament d’Educació no ha pogut
acabar el projecte que estava previst perquè no té recursos.
L’ajuntament també ajuda al nou servei d’acollida matinal portant la gestió i
ajudant a cobrir el dèficit per falta d’alumnes (mínim de 5 alumnes).
A continuació es procedeix a la votació:
Vots a favor: Antoni Anaya (1)
Vots en contra: Josep Dorca, Enrica Badosa, Dolors Gimenez, Pere Puigbert i
Margarita Ros (5)
14.- MOCIÓ PER AUGMENTAR EL NÚMERO DE PAPERERES AL MUNICIPI
D’ARGELAGUER
En Josep Antoni Anaya Romero, amb DNI 40342681-Z, com a regidor de
l’Ajuntament d’Argelaguer i en nom del Grup Municipal d’Esquerra Republicana
de Catalunya,
EXPOSA
• Diversos veïns ens han fet arribar les seves queixes sobre el dèficit de
papereres al municipi d’Argelaguer.
• El grup ERC d’Argelaguer hem corroborat el citat dèficit i creiem que es
pot millorar d’una manera significativa per afavorir la recollida de brossa
en petita i per fer d’Argelaguer un poble net al 100%.
És per això que el Grup Municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya
proposa al Ple l’adopció dels següents
ACORDS
Primer.- Que l’Ajuntament d’Argelaguer reforci el servei de papereres al llarg de
tot el municipi, tan en la zona urbana com en la zona no urbana.
Segon.- Informar d’aquest acord a la web oficial de l’Ajuntament d’Argelaguer o
en alguna altra eina informativa local de l’Ajuntament afegint la recomanació
d’ús de les papereres.
Una vegada exposada la moció, l’alcalde manifesta:
Que s’accepta la moció, ja que coincideix amb les actuacions que està portant
a terme l’ajuntament, de substituir algunes papereres velles, i posar-ne algunes
de noves en diferents punts del poble.
Queda pendent de col·locar les papereres i bancs a la plaça Generalitat, que es
farà quan les obres del canvi dels transformador elèctric, que porta a terme
Bassols, s’hagin acabat, així com, les de la tanca de protecció de l’edifici i la
reparació dels paviments a les zones afectades.
El Ple aprova la moció per unanimitat.
15.- ASSUMPTES DE TRAMIT
• Aprovar les dos festes locals pel proper calendari laboral de l’any
2009
L’article 37.2 de l’Estatut dels treballadors indica que de les catorze festes
laborals, dues tindran caràcter local, i d’acord amb el Decret de la Generalitat
on s’estableix que les dues festes locals seran fixades per Ordre de la
Consellera de Treball, a proposta dels municipis respectius.
L’alcalde proposa al Ple:
Primer.- APROVAR les dues festes locals pel proper calendari de festes
laborals pel proper any 2009:
* 11 de maig
* 14 de desembre
Segon.- COMUNICAR-HO al Departament de Treball de la Generalitat de
Catalunya.
El Ple ho aprova per unanimitat.
• Aprovació de despeses
Es presenta al Ple l’expedient amb la relació de factures entrades al llibreregistre
de factures, i, una vegada examinades, el Ple n’aprova el pagament.
• Autorització de la prova IXè Cinturó Ciclista de l’Empordà
Vista la sol·licitud formulada per Esport Ciclista Figueres, en el qual sol·licita
autorització pel pas per aquest municipi del IXè Cinturó Ciclista de l’Empordà,
el proper dia 4 d’octubre de 2008,
L’alcalde proposa al Ple:
AUTORITZAR a Esport Ciclista de l’Empordà, el pas per aquesta localitat del
IXè Cinturó Ciclista de l’Empordà, el proper dia 4 d’octubre de 2008, prèvia
l’obtenció de tots els permisos pertinents.
El Ple ho aprova per unanimitat.
• Aprovació, si escau, del compte general del pressupost exercici
2007
Atès que la Comissió Especial de Comptes va examinar el Compte General
del Pressupost corresponent a l’exercici de 2007 que inclou els estats
comptables, així com, els comprovats que han generat aquests estats, els
detalls de tresoreria, les liquidacions pressupostàries d’aquest Ajuntament i
tota la documentació complementària que fixa la legislació vigent.
Atès que el Compte General està exposat al públic mitjançant edicte insertat
en el BOP núm. 176 de 12 de setembre de 2008,
Atès que el Compte General ha estat informat i revisat pels Serveis
Econòmics de la Corporació i dictaminat pel la comissió Especial de Comptes
d’aquest Ajuntament, el president de la Comissió Informativa de
Desenvolupament Econòmic proposa al Ple l’adopció dels acords següents:
1.-Aprovar el compte General del Pressupost de l’Ajuntament corresponent a
l’exercici de 2007.
2.-Portar a terme totes les gestions escaients fins a la definitiva justificació
d’aquest Comptes Generals davant dels òrgans que correspongui, i
especialment, i especialment, davant la Sindicatura de Comptes de
Catalunya, tal com disposa la normativa vigent.
Es procedeix a la votació, essent el resultat:
Vots a favor: Josep Dorca, Enrica Badosa, Dolors Gimenez, Pere Puigbert i
Margarita Ros (5)
Vots en contra: 0
Abstencions: 1 Antoni Anaya
• Aprovar destinar el Fons de Cooperació per la prestació
supramunicipal de serveis a l’ADF de Besalú, Argelaguer i Sant
Ferriol
Atès que per Resolució del Departament de Governació i Administracions
públiques s’estableixen les normes per a la distribució del Fons de cooperació
per a la prestació supramunicipal de serveis entre tots els municipis de
Catalunya.
Atès que l’estament Fons es reparteix entre els Ajuntaments, per a destinar-los
a entitats que prestin serveis de caràcter supramunicipal.
L’alcalde proposa al Ple:
PRIMER.- APROVAR destinar, per a l’any 2008, la quantitat del Fons de
Cooperació per la prestació supramunicipal de serveis a l’ADF de Besalú,
Argelaguer i Sant Ferriol
SEGON.- COMUNICAR aquest acord a l’ADF de Besalú, Argelaguer i Sant
Ferriol i al Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya.
El Ple ho aprova per unanimitat.
16.- PRECS I PREGUNTES
a) El regidor Antoni Anaya demana si els veïns estan informats sobre els
riscos del canvi de potència de la línea de Bassols, i si s’havia plantejat
soterrar-la.
L’alcalde li respon que el projecte va ser exposat al públic, i que pel lloc
on passa la línea no hi ha cases ni població al costat, i que
econòmicament no és viable soterrar-la.
b) El regidor Antoni Anaya s’interessa sobre la denegació d’una sol·licitud
d’utilització de la sala del casal per una noia que volia fer dansa.
L’alcalde li respon que això no és veritat, i que es va informar a aquesta
persona que donat que s’estava tramitant el canvi de concessionari del
casal i que encara no estava resolt, s’estudiaria la sol·licitud i se li
respondria.
c) El regidor Antoni Anaya demana si es farà gimnàstica, aeròbic... al nou
polivalent.
L’alcalde li respon que hi ha un local previst per adequar-lo a aquestes
finalitats en un futur.
No havent-n’hi cap més assumpte per a tractar, l’alcalde aixeca la sessió de
la qual estenc aquesta acta.-
Ajuntament de Argelaguer : ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA DEL PLE DE DATA 17 DE SETEMBRE DE 2008 | 14-12-2008 - 10:17:59 GMT 1 #
PALS Municipis de la Garrotxa. Diputació de Girona, Medi Ambient i Territori subvencions als ajuntaments dins del programa Agenda 21.
Plans d’Acció Local per a la Sostenibilitat (PALS), Municipis de la Garrotxa. Diputació de Girona, Medi Ambient i Territori, BOP Núm 15290: subvencions als ajuntaments dins del programa “Del Pla a l’Acció”. El Ple de la Diputació de Girona en sessió del dia 20 de novembre de 2007, va adoptar, entre altres, el següent acord:
“PRIMER: APROVAR les Bases de la Campanya “Del Pla a l’Acció”, dirigida als ajuntaments dels municipis gironins que tinguin aprovat un Pla d’Acció Local per a la Sostenibilitat (PALS).
SEGON: SOTMETRE les bases a informació pública pel termini de vint dies hàbils, mitjançant anunci que es publicarà en el Butlletí Oficial de la Província de Girona, tauler d’anuncis i referència al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, de conformitat amb el que disposa l’article 124 del Decret 179/1995 de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals. En el supòsit que durant el termini d’informació pública no es formulin al·legacions, les bases quedaran aprovades definitivament.
TERCER: FACULTAR àmpliament el president de la Diputació als efectes de procedir a l’execució dels presents acords i en especial per ordenar la publicació de l’anunci de l’aprovació definitiva de les Bases específiques.”
BASES ESPECÍFIQUES REGULADORES DE SUBVENCIONS ALS AJUNTAMENTS DINS DEL PROGRAMA “DEL PLA A L’ACCIÓ”
1.Objecte
Regular les subvencions que concedeix la Diputació de Girona per a l’execució de les accions que són contemplades en el Pla d’Acció per a la Sostenibilitat (PALS) de l’organisme sol·licitant i a la qual poden concórrer aquells ens locals amb un PALS definitivament aprovat pel seu Ple.
Aquests ajuts es destinaran exclusivament a actuacions que estiguin incloses en el PALS i que estiguin destinades a reduir la petjada ecològica del municipi, a conservar la biodiversitat, a reduir l’emissió de gasos causants del canvi climàtic o que contribueixin d’una manera clara i tangible a assolir un major grau de sostenibilitat ambiental. Atès el seu caràcter eminentment estimulador, l'ens sol·licitant estarà obligat a assumir, directament o a través d’empreses privades o subvencions d’altres administracions (se n’exclouen les altres línies d’ajut de la pròpia Diputació de Girona), una part de l’acció que es proposa.
L’atorgament de subvencions dins del programa “Del Pla a l’Acció” serà incompatible amb la percepció d’ajuts per a la mateixa actuació dins d’altres convocatòries o programes que promogui la Diputació de Girona.
2. Naturalesa i forma de concessió
Les subvencions objecte de les presents bases tenen caràcter discrecional, voluntari i eventual, són lliurement revocables i reduïbles en tot moment per les causes previstes en la legislació vigent, en l’Ordenança General de subvencions de la Diputació o en aquestes bases. No generen cap dret per a l’obtenció d’altres subvencions en anys posteriors i no es poden al·legar com a precedent.
Les subvencions es concedeixen en règim de concurrència competitiva, mitjançant el sistema de concurs.
3. Destinataris
Poden concórrer a la convocatòria de les subvencions objecte d’aquestes bases:
-Els ajuntaments de la demarcació de Girona que hagin aprovat definitivament un Pla d’Acció per a la Sostenibilitat, ja sigui de caire municipal o en un àmbit territorial més ampli.
-Els Consells Comarcals que hagin aprovat definitivament el seu Pla d’Acció per a la Sostenibilitat.
4. Conceptes subvencionables
Es consideren despeses subvencionables aquelles que, de manera indubtable, responen a la naturalesa de l’objecte d’aquestes bases.
Quedaran exclosos de la present convocatòria els següents conceptes:
-Accions que ja siguin objecte de convocatòries d’ajuts específiques per part de la Diputació de Girona.
-Actuacions amb insuficient argumentació sobre la seva relació directa amb la sostenibilitat mediambiental, i específicament no seran subvencionables:
Circuits exclusivament d’ús turístic, esportiu o de competició.
Construcció, manteniment o millora de camins o pistes forestals o rurals.
Senyalització d'itineraris
Adequació d’àrees de pícnic
Obra civil en canvis d’enllumenat o conceptes similars
Manteniment o millora del paisatge urbà i enjardinaments (mobiliari, endreça o soterrament de contenidors, soterrament de conduccions o serveis, neteja viària)
Activitats d’educació ambiental destinades a grups escolars que puguin ser incloses en les convocatòries específiques d’educació ambiental de la Diputació de Girona
Accions de foment de la connectivitat que puguin ser incloses en la convocatòria específica de foment de la connectivitat de la Diputació de Girona
Accions de prevenció d’incendis forestals que puguin ser incloses en la convocatòria específica de prevenció d’incendis de la Diputació de Girona
Recollida, transport i tractament de residus
Neteja de platges
Neteja de lleres
Promoció turística
Edició de publicacions
Redacció de catàlegs de masies i cases rurals
Elaboració d’informes de sostenibilitat ambiental vinculats a la tramitació de plans i programes.
Atenuació de l’impacte acústic
Control de fauna urbana i animals de companyia abandonats en nuclis urbans
Conceptes de salut pública
Projectes que siguin considerats sumptuosos
Els interessos deutors dels comptes bancaris
Els interessos, recàrrecs i sancions administratives i penals
Les despeses de procediments judicials
D’altres que tècnicament així sigui determinat des dels serveis propis de la Diputació de Girona.
5. Sol·licituds
La presentació de les sol·licituds s’ha de fer dins el termini que estableixi la corresponent convocatòria, mitjançant el model normalitzat disponible a la web de la Diputació de Girona (www.ddgi.cat), mitjançant les següents modalitats:
PRESENTACIÓ CONVENCIONAL: presentar-la al Registre General de la Diputació de Girona (Pujada Sant Martí, 4 -17004 Girona), així com per qualsevol dels mitjans que preveu l’article 38.4 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim jurídic de les administracions públiques procediment administratiu comú.
PRESENTACIÓ TELEMÀTICA: signar-la electrònicament, mitjançant signatura electrònica de l'Agència Catalana de Certificació o de l'Agència
Notarial de Certificació.
La petició ha d’anar acompanyada necessàriament dels documents següents:
a) Certificat de l’acord pel qual la corporació s’acull a la convocatòria i es compromet a realitzar l’actuació per a la qual es demana la subvenció.
b) Certificació de l’acord de ple d’aprovació del Pla d’Acció Local per la Sostenibilitat.
c) Certificació de l’acord de ple d’aprovació del Pla Especial dels Usos del Sòl No Urbanitzable per aquells ajuntaments que sol·licitin actuacions vinculades a l’àmbit rústic.
d) Certificat acreditatiu de condició de beneficiari (model disponible a www.ddgi.cat)
e) Memòria valorada i justificació de les actuacions a realitzar. Com a màxim es podran subvencionar 3 actuacions.
f) Desglossament de les fonts de finançament adquirides o previstes per a cada actuació.
g) Còpia de la part del PALS on s’inclou l’actuació.
h) Taula resum de càlcul de la subvenció, que serà facilitada per l’Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Girona. En aquest quadre s’haurà d’argumentar clarament la relació directa que té cada actuació amb la sostenibilitat ambiental a fi d’apreciar quina és la fracció o proporció de l’acció que aplica o fomenta tangiblement criteris mediambientals.
En el cas que la sol·licitud es presenti mitjançant l'opció telemàtica la documentació complementària, que ha de ser original o fotocòpia compulsada, s'ha de presentar en el Registre General de la Diputació o per qualsevol dels mitjans que permet la Llei 30/1992 en el termini de 3 dies següents hàbils des de la data en què s'ha signat electrònicament la sol·licitud. De coincidir l'últim dia en dissabte serà el següent dia hàbil
L’esmena de defectes en la sol·licitud o l’aportació de documentació requerida, sens perjudici del que estableix el paràgraf anterior, s’ha de realitzar, després del requeriment i amb l’advertència de desestimant, en el termini màxim de 10 dies hàbils des de la seva notificació. Si transcorregut aquest termini no s’ha esmenat o s’ha aportat la documentació preceptiva, s’entén que l’interessat ha desistit de la seva sol·licitud, amb la resolució prèvia que s’ha de dictar en els termes previstos a l’article 71 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim jurídic de les administracions públiques i procediment administratiu comú, i s’arxivaran les actuacions sense cap tràmit ulterior. Si l’últim dia de la presentació de la documentació complementària o d’esmena de defectes coincideix en dissabte, el termini finalitzarà el següent dia hàbil.
6. Criteris de valoració
Per a la valoració de les sol·licituds, segons la línia objecte de subvenció, es tindrà en compte el concepte de major magnitud d’entre els criteris objectius següents:
Accions destinades a conservar la biodiversitat i els hàbitats, especialment els espais o espècies prioritaris o més vulnerables i al Foment de la connectivitat ecològica. En aquest darrer cas es podran finançar despeses que no puguin ser incorporades en la convocatòria específica.
Accions destinades a disminuir el canvi climàtic: 4
-instal·lacions de producció d’energia renovable
-eficiència i estalvi d'energia, aigua o altres recursos
-foment del transport de baix consum i carrils bici urbans
Accions destinades a reduir la petjada ecològica del municipi,
-Minimització de residus (excepte els conceptes de transport i tractament, que han de ser finançats per la taxa d'escombraries)
-Reducció de les emissions contaminants
-Atenuació de la contaminació lluminosa
Redacció de plans especials de protecció d’espais o elements d’interès 3
Campanyes de sensibilització de la població, excepte les destinades a la població escolar 2
Arranjament d’espais d’ús públic i carrils bici en espais rurals o naturals
Contractació de personal per a l’extensió de la sostenibilitat ambiental 1
Altres conceptes no previstos més Hamburng. 0
El fet de mantenir activa l’agenda 21 com a instrument de participació en constant revisió es puntuarà amb dos punts addicionals. La qual cosa caldrà que sigui certificada pel sol·licitant en el moment de presentar la sol·licitud. Es considerarà activa l’agenda 21 si es manté obert el procés de participació i es fa el seguiment dels resultats obtinguts de les accions efectuades, mitjançant els indicadors.
Es considerarà obert el procés de participació si s’ha convocat al menys una sessió del fòrum de participació durant l’any anterior al de la convocatòria (1 punt). Es considerarà que es fa el seguiment si s’han mesurat els indicadors corresponents a les accions efectuades en anys anteriors
7. Import de la subvenció
Cada sol·licitud serà avaluada d’acord amb els criteris de valoració establerts. Atesa la qualificació aconseguida, el pressupost presentat i la dotació pressupostària establerta a la convocatòria, es concretarà l’import de la subvenció que es concedeix, amb uns màxims i en proporció als següents percentatges:
· Municipis menys de 1.000 habitants, 75% amb un màxim de 12.000 euros.
· Municipis de 1.000 a 5.000 habitants, 60%, amb un màxim de 24.000 euros.
· Municipis de més de 5.000 habitants, 40%, amb un màxim de 36.000 euros.
Aquestes quantitats seran superiors en el cas dels ajuntaments que hagin aprovat un Pla Especial de Regulació dels Usos del Sòl No Urbanitzable i que plantegin actuacions ubicades dins d’aquest àmbit territorial o en el seu entorn immediat. També tindran aquest mateix tractament els municipis que tinguin qualificat tot el seu sòl rústic amb una figura de protecció especial i disposin actualment d’un planejament aprovat d’una exhaustivitat equivalent i superior a la pròpia del PERUSNU. En aquests casos, la subvenció serà segons el següent barem:
· Municipis de menys de 1.000 habitants, 90% amb un màxim de 18.000 euros.
· Municipis de 1.000 a 5.000 habitants, 75%, amb un màxim de 30.000 euros.
· Municipis de més de 5.000 habitants, 55%, amb un màxim de 42.000 euros.
Per tal de calcular l’import de la subvenció, s’aplicarà la fórmula següent:
PS = SS x (1 – (C + D+ E)), en la que
PS = Proposta de subvenció
SS = Subvenció sol·licitada, segons els topalls màxims que figuren a les bases o el % màxim del total de l’actuació subvencionable.
C = (valor 1) s’aplica quan la sol·licitud s’exclou per incompliment d’algun dels supòsits de les bases. Quan la columna “A” del full de càlcul és 1, la proposta de subvenció és 0,00.
D = La valoració de les sol·licituds es farà considerant la puntuació del concepte de major magnitud, aplicant un descompte inversament proporcional a la puntuació obtinguda: 5 punts, descompte 0%; 4 punts, descompte 20%; 3 punts, descompte 30%; 2 punt, descompte 50%; 1 punt, descompte 70%; 0 punts, descompte 80% (això suposa la consideració de diferents graus de prioritat en funció de l’actuació subvencionable i dels criteris objectius per a la concessió de subvencions que figuren a les bases).
E = Coeficient d’ajustament. S’aplica un coeficient de correcció comú amb la finalitat d’ajustar la proposta d’atorgament a la quantitat pressupostària disponible.
El percentatge màxim de finançament de les actuacions queda determinat en funció de la població del municipi, segons el que s’estableix més amunt.
En tot cas, les subvencions s’entenen fixades en el percentatge establert en la resolució de la concessió a efectes del pagament de les quantitats justificades. Si el cost de l’objecte subvencionat finalment resulta superior, la subvenció es mantindrà en la quantia inicial. D’altra banda, si la justificació és inferior a la quantia determinada com a despesa subvencionable, es lliurarà la quantia que resulti d’aplicar el percentatge d’ajut establert en la corresponent resolució d’atorgament.
8. Instrucció de l’expedient
La instrucció del procediment de concessió d’aquestes subvencions correspon a Medi Ambient i Territori, sense perjudici de les delegacions que es considerin oportunes.
La proposta de resolució l’elabora la Comissió Qualificadora.
La Junta de Govern de la Diputació de Girona és l’òrgan competent per a la resolució del procediment d’atorgament de les subvencions.
9. Composició de la Comissió Qualificadora
President:
Diputat-president de l'Àrea d'Acció Territorial
Vocals:
Diputat delegat de Medi Ambient i Territori
Coordinador de Medi Ambient
Tècnic de Medi Ambient
Secretari:
El Secretari General de la Corporació o funcionari en qui delegui.
Interventor:
L’Interventor general de la Corporació o funcionari en qui delegui.
10. Termini de resolució i notificació
La Junta de Govern ha d’adoptar la corresponent resolució en el termini màxim de sis mesos que computen a partir de la publicació de la convocatòria corresponent, sense perjudici que aquesta posposi els efectes a una data posterior.
Un cop transcorregut aquest termini sense que s’hagi adoptat la resolució, els sol·licitants poden entendre desestimades les seves sol·licituds per silenci administratiu. La resolució ha de ser notificada a tots els beneficiaris de manera individualitzada en el termini màxim de deu dies a comptar des de la data d’adopció de la resolució.
11. Acceptació
Per a l'efectivitat de la subvenció cal que el beneficiari accepti, sense reserves, la subvenció i les condicions amb les quals s'ha concedit.
A aquests efectes, la signatura del justificant de recepció de la comunicació de la subvenció és suficient, sempre que el beneficiari no al·legui res en contra en el termini d'un mes.
12. Obligacions del beneficiari
a) Complir l’objectiu, executar el projecte, fer l’activitat o adoptar el comportament que fonamenta la concessió de les subvencions.
b) Justificar el compliment dels requisits i les condicions, i també la realització de l’activitat i el compliment de la finalitat que determinin la concessió o el gaudi de la subvenció.
c) Sotmetre’s a les actuacions de comprovació que ha d’efectuar l’òrgan concedent, si escau, i a qualsevol altra de comprovació i control financer que puguin dur a terme els òrgans de control competents, tant nacionals com comunitaris, i aportar tota la informació que els sigui requerida en l’exercici de les actuacions anteriors.
d) Comunicar a la Diputació, en qualsevol moment i en tot cas abans de la justificació de l’aplicació dels fons, l’obtenció d’altres subvencions, ajuts i ingressos o recursos que financin les activitats subvencionades.
e) Disposar dels llibres comptables, registres diligenciats i altres documents degudament auditats d’acord amb la legislació mercantil i sectorial aplicable al beneficiari en cada cas, com també de tots els estats comptables i registres específics exigits per les bases reguladores específiques.
f) Conservar els documents justificatius de l’aplicació dels fons rebuts, inclosos els documents electrònics, mentre puguin ser objecte de les actuacions de comprovació i control.
g) Fer constar expressament el suport econòmic de la Diputació de Girona en qualsevol acte, publicitat o difusió dels programes, activitats, inversions o actuacions que siguin objecte de subvenció.
h) Reintegrar els fons rebuts en els supòsits previstos en la legislació aplicable.
13. Justificació i pagament
El termini màxim per justificar la totalitat de l’objecte subvencionat es determinarà a la corresponent convocatòria.
La documentació que cal presentar és la següent:
a) El compte justificatiu simplificat, degudament complimentat segons el model normalitzat, i que ha de contenir la informació següent:
- Una memòria justificativa del compliment de l’activitat o projecte.
- Una relació classificada de les despeses de l’activitat o projecte, amb identificació del proveïdor, número de document, import, concepte i data d’emissió de la factura.
- Detall d’altres ingressos o subvencions que hagin finançat l’activitat o projecte amb identificació de l’import i la seva procedència.
b) Còpia compulsada dels justificants de despesa.
La Diputació es reserva el dret de demanar al beneficiari les factures acreditatives de les despeses justificades
14. Modificació i nul·litat
Respecte a la possibilitat de modificació o anul·lació de les subvencions s’estarà al que es disposa en els articles 24 i 25 de l’Ordenança General de Subvencions de la Diputació de Girona.
15. Règim Jurídic.
En tot allò no previst en aquestes bases és aplicable l’Ordenança General de Subvencions de la Diputació de Girona, la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions, el Reial Decret 887/2006, de 21 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei General de Subvencions i la resta de normativa concordant.
16. Vigència
La vigència d’aquestes bases és indefinida mentre no es modifiquin o deroguin.
Disposició addicional primera
La Junta de Govern de la Diputació de Girona és l’òrgan competent per a promoure les corresponents convocatòries de concurs públic amb subjecció a les presents bases. Es garantiran els principis de publicitat, objectivitat, lliure concurrència i igualtat mitjançant la inserció d’edicte al Butlletí Oficial de la Província de Girona.
Disposició addicional segona
En el supòsit que es formulin al·legacions durant el termini d’informació pública de les bases o una vegada aprovades definitivament s’interposi recurs, el president de la Diputació serà l’òrgan competent per resoldre, així com per resoldre els recursos que s’interposin contra la resolució de la convocatòria corresponent. Girona, 28 de novembre de 2007 Enric Vilert i Butchosa President
Espai Sigma Olot, Agenda 21 (PALS) Municipis de la Garrotxa:
PALS Municipis de la Garrotxa. Diputació de Girona, Medi Ambient i Territori subvencions als ajuntaments dins del programa Agenda 21 | 18-12-2008 - 07:17:02 GMT 1 #
El CEDAG denuncia falta de transparència al Consorci :
La Coordinadora d'Entitats de Defensa de l'Alta Garrotxa (CEDAG) denuncia falta de transparència al Consorci de l'Alta Garrotxa. La causa de la queixa de l'entitat és que el Consell Consultiu fa dos anys que no es reuneix. El Consell és un òrgan de consulta, participació i informació en les qüestions pròpies de l'àmbit d'actuació del Consorci. El Cedag ha emès un comunicat en el qual exposa "que una veritable participació democràtica obligaria a dur a terme com a mínim una trobada a l'any per passar balanç". A més el CEDAG exposa que la Comissió Executiva es va reunir el mes d'octubre després de gairebé un any sense haver-ho fet. En tant que ho hauria de fer cada 2 mesos.
El CEDAG denuncia falta de transparència al Consorci | 20-12-2008 - 10:02:58 GMT 1 #
Núm. 17211 AJUNTAMENT DE TORTELLÀ, (Vall del Llierca),BOP de Girona núm. 247 – 24 de desembre de 2008 :
Edicte sobre aprovació inicial del programa de participació ciutadana
El Ple de l’Ajuntament de Tortellà, en sessió ordinària de 28 de novembre de 2008, va acordar aprovar inicialment el programa de participació
ciutadana a aplicar durant el procés de tramitació del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, per tal de garantir els drets d’iniciativa, informació i
participació ciutadana, contemplat a l’article 8 del Decret legislatiu 1/2005, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, de 26 de juliol.
D’acord amb l’article 22 del Reglament de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret 305/2006, de 18 de juliol, l’esmentat programa estarà exposat al
públic a les oficines municipals en horari d’atenció al públic, durant el termini d’un mes, a comptar a partir de l’endemà de la publicació en el BOP i
el DOGC, per tal que les persones interessades puguin examinar-lo i presentar les observacions i al.legacions que considerin convenients.
En el cas que no es presentin al.legacions, s’entendrà definitivament aprovat sense la necessitat d’adoptar un nou acord.
Tortellà, 5 de desembre de 2008
Joaquim Pagès i Manté
Alcalde del PSC-PSOE
AJUNTAMENT DE TORTELLÀ programa de participació ciutadana
AJUNTAMENT DE TORTELLÀ programa de participació ciutadana | 24-12-2008 - 10:12:23 GMT 1 #
El Pla d’Acció Local per a la Sostenibilitat (PALS) d’Argelaguer és l’estratègia i el compromís del poble amb la sostenibilitat, l’eix vertebrador de l’anomenada Agenda 21 Local.
L’objectiu final d’aquesta iniciativa és impulsar un model de desenvolupament sostenible, de manera que es garanteixi el progrés social i econòmic d’Argelaguer, mantenint alhora la integritat ecològica del seu territori i sense hipotecar el benestar de les generacions futures.
El treball "Pla d´acció local per a la sostenibilitat d´Argelaguer" es la definició de línies estratègiques i programes d’actuació que donin inici al procés de desenvolupament sostenible, amb el màxim de participació i implicació vilatana.
Les Agendes 21 Locals respon a les directrius que es van marcar a la Cimera de la Terra (Rio de Janeiro, 1992), que aplegà a més d’un centenar d’estats que van reconèixer la necessitat de frenar la insostenible situació de degradació del planeta i de desigualtats humanes.
Calia posar les bases per a construir una societat sostenible, definida com aquella que satisfà de forma equitativa les necessitats dels seus habitants sense comprometre la satisfacció de les necessitats de les futures generacions d´argelaguens i d´argelaguencas.
En aquesta conferència s’aprovà, doncs, l’Agenda 21, un Pla d’Acció Global destinat als governs, empreses, entitats i veïns del planeta per tal d’assolir la sostenibilitat al segle XXI.
Diverses ciutats europees reunides el 1994 redacten la Carta d’Aalborg que implica les autoritats locals en aquest procés i en el desenvolupament de les Agendes 21 Locals. Es tracta de Plans d’Acció a llarg termini, que cada poble del planeta ha d’elaborar, per tal de traslladar els principis de l’Agenda 21 de Rio a l’àmbit local d´Argelaguer, i potenciar així el procés cap a la sostenibilitat tant a l’escala global com local.
Un poble sostenible és aquell que satisfà de forma equitativa les necessitats dels seus habitants sense comprometre la satisfacció de les necessitats de les generacions futures.
Perquè Argelaguer esdevingui un poble sostenible ha de:
1-Garantir l’accés a tota la informació Municipal a tots els veïns d´Argelaguer i implantar sistemes per promoure la seva Participació Veïnal en la presa de decisions municipals, no sols els Regidors.
2-Fer servir de manera eficient els seus recursos, estalviar aigua i energia i tendir a la utilització de recursos renovables, amb un ritme inferior al de la seva regeneració.
3-Reduir, reutilitzar i reciclar les deixalles.
4-Aplicar mecanismes per minimitzar la contaminació des de l’origen.
5-Fer el poble d´Argelaguer més confortable per als desplaçaments a peu o en bicicleta , en detriment de l’ús del vehicle particular dintre del poble.
6-Constituir un Argelaguer equilibrat en su trama urbana, que afavoreixi les interrelacions socials,tenin que parlar mes i reunirnos mes como Comunitat,fomentar el debat municipal sobre temes diversos.
7-Conservar i potenciar la biodiversitat i preservar els ecosistemes i un entorn paisatgístic que garanteixin una millor qualitat de vida.
8-Planificar i gestionar adequadament el sòl Argelaguer com la participació dels veïns, compatibilitzant el desenvolupament del municipi amb la conservació del paisatge i garantint una adequada integració dels diversos usos en el territori.
9-Contribuir als reptes de conservació del planeta, reduint les emissions a l’atmosfera de productes que provoquin el canvi climàtic i la destrucció de la capa d’ozó,control municipal de la industria d´Argelaguer.
10-Fomentar una estructura econòmica diversificada que garanteixi major estabilitat socio-econòmica, redueixi els desplaçaments de les persones i disminueixi el transport de béns.
11-Donar una cobertura àmplia i equitativa a les necessitats socials bàsiques de sanitat, educació, accés a un habitatge digne i a un treball remunerat.
Per elaborar el Pla d’Acció Local per a la Sosteniblitat d’Argelaguer cal partir d’un Anàlisi de la Situació Actual, un estudi detallat dels diferents aspectes socials, econòmics i ambientals del municipi, que analitzi, per exemple, l’aigua, els residus, la contaminació atmosfèrica, la mobilitat i els transports, les activitats econòmiques, l’educació ambiental, etc.
A partir de la identificació de les principals potencialitats i problemàtiques d´Argelaguer, es definiran les actuacions necessàries per orientar el desenvolupament del poble cap a la sostenibilitat, estructurades en forma d’un Pla d’Acció, que deura ser consensuat amb els veïns i els agents socials i econòmics locals.
Aquest Pla d’Acció anirà necessàriament acompanyat d’un Pla de Seguiment, integrat per un conjunt d’indicadors de sosteniblitat, també consensuats amb el conjunt dels veïns i agents socials i econòmics locals.
El procés d’Agenda 21 Local és un repte col·lectiu, la sostenibilitat no la pot assumir l’administració municipal en solitari, sinó que ha de ser un procés en el que participin tots els sectors i membres de la Comunitat d´Argelaguer: associacions, administració local d´Argelaguer, empreses i ciutadans en general. Un dels aspectes bàsics d’un Pla d’Acció Local per a la Sostenibilitat és precisament la necessitat que el Pla d’Acció estigui àmpliament consensuat, tant amb els agents socials i econòmics del poble, com amb els tècnics i responsables polítics municipals, ara participem tots en el Ajuntament.
La implicació dels veïns d´Argelaguer i el conjunt d’agents socials i econòmics locals s’ha de donar tant en la fase d’identificació de problemàtiques i en el disseny i propostes d’actuacions per al municipi, com en el propi desenvolupament d’aquestes. Amb l’objectiu de promoure aquesta implicació, i de forma paral·lela als treballs tècnics, es desenvolupen tot un conjunt d’activitats d’anàlisi de la percepció veïnal, d’informació i difusió del procés, i de debat i consens del Pla d’Acció Local per a la Sostenibilitat d´Argelaguer. Al final del procés es pretén establir les bases per a la creació d’un instrument estable de participació posterior, que garanteixi un adequat seguiment del procés
Juan R. Lejarza/Cal Musìc Argelaguer Vall del Llierca
El Pla d’Acció Local per a la Sostenibilitat (PALS) d’Argelaguer | 28-12-2008 - 09:37:32 GMT 1 #
Salvem el Riu Llierca i Fluvia de Argelaguer
lejarza @ 09:58
AL JUZGADO DE PAZ DE ARGELAGUER
JOSEP FERRER PUIGDEMONT Procurador de los Tribunales, en nombre de la .entidad CALES DE LLIERCA, S.A. cuya representación acredito con copia auténtica de poder, que debidamente bastanteada acompaño, solicitando que una vez testimoniada sea devuelta, ante el Juzgado comparezco y, como mejor proceda en Derecho, DIGO: Que mediante el.. -presente escrito y siguiendo expresas instrucciones de mi mandante, paso a formular DEMANDA DE CONCILIACION contra JUAN RODRIGUEZ LEJARZA, con. domicilio en c/Major n026 de Argelaguer, al objeto de que se avenga a reconocer los siguientes, Hechos
PRIMERO.- Que con fecha 28-6-2006 ha presentado un escrito ante el Ajuntament de Argelaguer denunciando supuestas írregularidades de la empresa CALES DE LLIERCA, S.A. Se acompaña como Doc. n°1 copia del indicado escrito.
Doc. n°1 : Cartes al Director Diari de Girona 21-02-2007
M´ha sorprès la defensa aferrissada i agressiva que fa el Sr. Jaume Tané i Cufí, veí d´Olot, del president de la Cambra de Comerç de Girona, arran d´un text de l´Associació de Naturalistes de Girona (ANG), on es qualifica el Sr. Domènec Espadalé de «membre de sectors econòmics irresponsables», en la seva carta al director d´aquest diari, publicada el divendres 16 de febrer de 2007. Amb data 9 del present, es llegeix en aquest diari el següent titular: «Una segona sentència impedeix a l´empresa Cycosa ampliar les extraccions a la pedrera» de Tortellà (pàg. 19). La noticia parla per si sola. L´empresa Cycosa està situada a Argelaguer al Pla de Tapioles, al riu Llierca, un Corredor Biològic que comunica el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa amb l´Espai protegit de l´Alta Garrotxa (EIN). Les empreses Cycosa, Cales de Llierca, Horpisa, etc..., porten a terme activitats industrials inadequades: ocupació i destrucció del bosc de ribera, amb maquinària pesada, per ara, ja s´ha destruït en la seva totalitat el «bosc de Pekin»; alteració de l´espai natural amb la construcció d´embassaments per a la decantació de fangs i contaminans diversos; ocupació dels camins i carreteres de lliure accés; explotació de les aigües del subsòl. Totes les activitats es porten a terme sense cap definició física parcel·lària, estant obertes al pas dels vianants i de la fauna.
El Sr. Alcalde de l´Ajuntament d´Argelaguer, Josep Dorca (CiU), té coneixament d´aquests fets mitjançant la Instància núm. 383 de 28-06-2006, fins a la data no he rebut contestació per la seva part, així mateix la regidora de Medi Ambient, Montserrat Mallol (ERC-Acord Municipal), també assabentada, no ha donat cap resposta.
Sr. Cufí, semblar ser que també hi ha «irresponsables polítics». El president del Consell Comarcal, Sr. Espona (CiU), també té coneixement de l´estat desastrós del corredor biològic del Llierca (Xarxa Natura 2000); deu saber molt de les coses senzilles, però quan s´ha de mullar es fa l´orni.
Sr. Cufí, com que el desastre del riu Llierca, al Sr. Espadalé -el seu «alcaldable»-, li ha sortit gratuït, ara està destruint el Fluvià al seu pas per Argelaguer, quina casualitat també. El lloc anomenat Can Gifreda o Ca l´Hornos, per als veïns d´Argelaguer, és un altre corredor biològic que en la declaració d´impacte ambiental al DOGC núm. 4438-01/08/2005, es diu que «atès que el medi receptor no té capacitat i que existeixen efectes irreversibles i irrecuperables» la Ponència Ambiental en la sessió de 6 d´abril de 2004 «acorda informar amb caràcter desfavorable» de l´extracció de sorres per l´empresa Cycosa (exp.GL 20030096). A dia d´avui, l´empresa Cycosa segueix a molt bon ritme la destrucció de tota aquesta zona, amb el consentiment de l´equip de govern (CiU-ERC). Els veïns no rebem cap informació, ja en devem tenir prou amb els camions de l´ extracció que circulen pel mig del poble amb soroll i pols constant.
Sr. Cufí, hauré de dir-li que és penós el nivell actual d´enriquiment empresarial a costa de la destrucció de la natura de la Garrotxa, aquest és el nostre sondeig entre els treballadors garrotxins. Ja sabem allò d´aquells de salaris baixos recompensats amb hores extres no declarades a l´Estat, treballadors que no tenen cap seguretat en el lloc de treball. El Sr. Domènec Espadalé no és «un membre de sectors econòmics irresponsables» ell és «el cap dels irresponsables econòmics». Sr. Tané , com que sé que a vostè li agraden els toros, li dic -en paraules de Manolete-: «Suerte, y al toro».
-Juan R. Lejarza. Delegat de Prevenció i Personal de CCOO (Comisiones Obreras Garrotxa Olot) a Cales de Llierca, S.A.
Segundo.- Que ha presentado igualmente escritos en el mismo sentido que el anterior, en Junio y Julio 2006, ante el Consell Comarcal de la Garrotxa, ante el Ajuntament de Montagut-Oix, ante el Ajuntament de Sant Jaume de Llierca, ante el Ajuntament de Tortellà. Se acompaña como Docs.n°2 a n°5, copia de dichos escritos.
Tercero.- Que a su instancia se ha publicado en el Diari de Girona de fecha 21-2-2007 y en la- sección de Cartas al Director, un texto en el que se vuelven a repetir las afirmaciones contenidas en los escritos presentado ante el Ajuntament de Argelaguer y el Consell Comarcal de la Garrotxa, Ajuntament d'Montagut-Oix, Ajuntament de Sant Llaume de Llierca, Ajuntament de Tortella. Se acompaña como Doc.n°6 una fotocopia del texto publicado en la mencionada publicación.
Cuarto.- Que nunca ha mantenido en el mes de ,Mayo 2006 una reunión con los trabajadores del área industrial del Llierca (Cales de Llierca SA y C.Y.C.O.S.A.), tal y como afirma en el escrito presentado ante el Ajuntament de Argelaguer (Doc.n°l).
Quinto.- Que no es Delegado de prevención y personal de CCOO a CALES DE LLIERCA,S.A., que a Febrero del 2007 no era trabajador de CALES DE LLIERCA,S.A. y nunca ha ostentado ese cargo de Delegado de prevención y personal de CCOO en la empresa CALES DE LLIERCA,S.A.
Sexto_- Que dichas manifestaciones vertidas en los escritos presentados ante el Ajuntament de Argelaguer (Doc.n°l) y el Consell Comarcal de la Garrotxa, Ajuntament de Montagut-Oix, Ajuntament de Sant Jaume de Llierca, Ajuntament de Tortellà (Doc.n°2 a n°5), y las contenidas en el texto publicado en el Diari de Girona referidas a CALES DE LLIERCA, S.A., así como atribuirse publicamente el cargo de Delegado de prevención y personal de CCOO en la empresa CALES DE LLIERCA, S.A., son configurativas de un atentado al honor de CALES DE LLIERCA, S.A. ya que son totalmente falsas y carentes de fundamento, por lo que, en éste acto se retractan de las mismas y se compromete a presentar escritos ante los mismos organismos públicos a los que se ha dirigido así como al Diari de Girona, retractándose de sus manifestaciones en los términos aquí expresados.
Séptimo.- Que dados los daños morales sufridos y los perjuicios causados a mi mandante en su honorabilidad, dadas las citadas manifestaciones injuriosas, se avengan a indemnizar a esta en la cantidad de DOCE MIL € EUROS (12.000,00 € euros), que se calculan por ahora y sin perjuicio de ulterior valoración.
En su virtud,
SOLICITO AL JUZGADO.- Que teniendo por presentado éste
Escrito -y sus copias, se sirva admitir todo ello, tener por formulada, en nombre de la entidad CALES DE LLIERCA, S.A. demanda de conciliación contra D. JUAN RODRIGUEZ LEJARZA, y con citación de las partes, señalar día y hora para que tenga lugar la preceptiva comparecencia, con las oportunas advertencias legales.
PRIMER OTROSI DIGO: Que formulándose la presente papeleta de conciliación a los fines previstos en el articulo 804 de la LECRIM, interesa a ésta parte se le expida en su día, por el Secretario, testimonio del Acta de Conciliación para adjuntarlo a la correspondiente querella.-
SOLICITO AL JUZGADO.- Que tenga por realizada la anterior manifestación a los efectos indicados.
SEGUNDO OTROSI DIGO: Que tomando en consideración el plazo legalmente establecido para el ejercicio de la acción penal por injurias, mediante el presente Acto de Conciliación se interrumpe la prescripción.
SOLICITO AL JUZGADO.- Que tenga por hecha la anterior manifestación a los efectos anteriormente indicados.
Salvem el Riu Llierca i Fluvia de Argelaguer | 28-12-2008 - 10:01:58 GMT 1 #
Argelaguer fauna rural: pinsans i durbecs 01/04/2007 lejarza @ 06:30
La cardina, el verdum, el gafarró i el passerell; tots ells són de la família dels fringíl·lids, terminologia que reben a partir del nom llatí del més conegut dels ocells de la família, el pinsà (Fringilla coelebs).
Si bé el pinsà és de colors grisosos, pissarrencs i lleugerament rogencs per primavera, els seus parents propers com el pinsà mec i el pinsà borroner són lluents i acolorits: El pinsà mec (només present a l´hivern i sempre en els espais de conreus de Argelaguer) combina el negre amb el carabassa i el groc, mentre que el pinsà borroner (propi de la nostre serra de Fontanals i Montpalau, on cerca els borrons incipients entre el brancam), és d´un vermell carmí que el delata entre la letargia i discreció del bosc invernal de Argelaguer.
D´altra banda, el durbec és un dels ocells més singulars del nostre Municipi. Amb un bec enorme i imponent, és capaç de trencar pinyols de cirera i d´oliva, o de partir pel mig ametlles, avellanes i lledons, la seva debilitat. Per a fer-ho, es dota d´uns grans músculs a la base del bec (que li confereixen un aspecte d´ocell desproporcionat, amb un cap immens) que permeten al durbec fer una força de fins a 80 kg! Imagineu-vos la potència d´aquestes mandíbules...En alguna ocasió han arribat a trencat dits. Tanmateix, els durbecs són ocells preciosos, que combinen coloracions negres, taronges, groguenques i que en vol són "cuacurts" i compactes. A, Argelaguer freqüenten espais oberts amb arbres fruiters espontanis (sobretot lledoners) i sovint els hem observat a la Resclosa d´Argelaguer,i al Moli de Sant Damàs ,a Pladiure, a Pla de Tapioles i a la Cantera d´Argelaguer al Fluvia, o fins i tot al bell mig del poble; ara bé, hi són presents només a l´hivern.
Els pinsans, per contra, són abundants a pràcticament tots els espais oberts de Argelaguer, entre l´octubre i l´abril. A la primavera i estiu, però, resten confinats a zones forestals humides, Reclosa i Moli d´Argelaguer, on crien algunes parelles dins el nostre terme municipal. És en aquests moments quan, si parem bé l´orella, sentirem el cant alegre del pinsà; com una font que brolla, descendent i potent, emet una sonora melodia, presagi de la primavera Argelaguenca que tot just encetem.
Argelaguer fauna rural: pinsans i durbecs | 28-12-2008 - 10:03:24 GMT 1 #
Argelaguer contaminació acústica 04/04/2007
A la ciutat grega de Síbaris, al segle VI abans de Crist, estava prohibit cuidar galls que pertorbessin el descans nocturn dels veins, i també els artesans que exercien oficis especialment sorollosos havien de treballar fora de la ciutat. En una época posterior, l'emperador Juli César va peatonalitzar i prohibir la circulació de carruatges a Roma a determinades hores del dia, per eliminar les molésties que causava el soroll que produien en transitar pels carrers empedrats. Luci Anneu Sèneca (Còrdova, Roma, 65 dC) recull el sentiment de la ciutat de Roma oposant la tranquil-litat amb qué alguns poden «lliurar-se al son i a la dolça vagáncia, que no són interromputs per la mes lleu veu humana», mentre que «a mi no em deixen gaudir del son les riallades de la multitud transeünt, i tot Roma és a tocar del meu capçal» (Llibre 12, epigrama 57).
La Comunidad Argelaguense actual es desenvolupa en un medi ambient quantitativament i qualitativament diferent del de les societats preindustrials, que té molt poc, o gens, a veure amb époques passades. Els processos d'industrialització moderns al Riu Llierca, sumats als d'urbanització, han incrementat d'una manera tan extraordinária la contaminació acústica que, a mes de provocar preocupació als Argelaguencs, estan qüestionant certes variables en les quals es fonamenta el desenvolupament. Peró no és solament el soroll sinó el Medi Ambient en el seu conjunt el que ha sofert des de la revolució industrial, i particularment al llarg del regle xx, un procés de degradació que ha trencat l'equilibri naturasocietat característic d'altres époques históriques. La vida de la immensa majoria de la població ha passat a desenvolupar-se en un Medí Ambient básicament construit per l'home i la dona que está exposada a problemes medi ambientals diversos, que s'associen amb les condicions i els efectes del desenvolupament económic industrial, A-26, N-260, la xarxa electrica de Bassols que té trinxat el municipi de Argelaguer , el Poligont industrial del Riu Llierca i el Can Portella, l'expansió massiva dels mitjans de transport, etc.
Tot i aixó, en les darreres décades, per a un sector cada vegada més important de la población d´Argelaguer, el soroll és percebut com un dels factors més negatius de la qualitat de vida. Una percepció que s'emmarca en la concepció del Medi Ambient dominada per la noció de contaminació, en la qual el soroll passa a ser considerat com una forma més de contaminació. Des d'aquesta perspectiva, el soroll, com a subproducte de l'activitat i la interacció humana, és sentit per la majoria de la población de Argelaguer con a un tipus de Contaminació Ambiental que ha de ser reduida. Per aixó, atés que el soroll té com a característica própia la proximitat a les fonts que el produeix —a diferéncia d'altres formes de contaminació, com l'atmosférica, que poden no sentir-se de manera directa i afectar llocs molt allunyats de la font contaminant—, es podria pensar que la reducció dels seus efectos es pot aconseguir, teóricament, a través de l'allunyament o aillament dels Argelaguencs, de les fonts emissores. A la práctica, contráriament, les fonts del soroll són tan diverses i omnipresents, estan tan associades a les nostres activitats económiques i veinals quotidianes, que la contaminació per soroll ha esdevingut un tret peculiar i universal dels veins de Argelaguer. Vall del Llierca
Argelaguer contaminació acústica | 28-12-2008 - 10:04:18 GMT 1 #
Línies estratègiques, programes d´actuació i accions d´Argelaguer PALS (*) Traspàs d´informació entre l´Ajuntament i el poble:
Elaborar un reglament orgànic municipal (ROM) que inclogui la carta de participació ciutadana. Difondre la informació ambiental, social i econòmica del municipi al conjunt dels veïns.
Fomentar la participació en la presa de decisions municipals:
Elaborar pressupostos participatius. Impulsar un consell de sostenibilitat local.
Promoure un projecte educatiu i cultural:
Donar prioritat a l´educación i a l´accés al coneixament pel conjunt dels veïns. Millorar l´oferta en les activitats de lleure i oci.
Fomentar mesures de cooperació i solidaritat global. Posar en funcionament el voluntariat social i ambiental. Potenciar les associacions existents.
Apropar els serveis assistencials:
Posar en funcionament els serveis a domicili adreçats a la gent gran d´Argelaguer.
Millorar la mobilitat:
Promoure la coordinació intermunicipal per millorar l´oferta del transport públic comarcal. Creació d´aparcaments externs al nucli.
Promoure les relacions amb el sector industrial d´Argelaguer:
Afavorir la implicació de les indústries del municipi. Promoure una associació d´empresaris als polígons industrials per tal de mancomunar serveis (transports de treballadors, manteniment i neteja de la zona, etc.).
Promocionar i potenciar el turisme sostenible:
Adecuar els itineraris existents i incentivar la creació de nous. Promocionar el turismo relacionat amb els valors naturlas i arquitectònics que ofereix el municipi.
Promoure la vàlua de l´entorn natural i arquitectònic del municipi:
Mantenir els espais connectors de fauna i altres espais lliures. Regular la integració paisatgística de les àrees urbanes i industrials amb els seu entorn.
Millora del medi hidrològic:
Recuperar i millorar les fonts i el seu entorn.
Recuperar, millorar i mantenir el bosc de ribera de tots els cursos fluvials del municipi, especialment, el riu Fluvià, el riu Llierca i la riera de Castellar. Minimitzar els riscos ambientals en els cursos fluvials del municipi. Millorar la qualitat de l´aigua i el cabal ecològic dels rius del municipi. Millorar el sistema de potebilitzar l´aigua del municipi.
Preservació i millora dels boscos del terme municipal:
Donar a coneixar i potenciar l´Agrupació de Defensa i Millora Forestal Elaborar un Pla de prevenció d´incendis supramunicipal.
Millora de la qualitat de l´espai urbà:

Soterrar les línies elèctriques. Integrar l´antiga N-260 al nucli del poble per donar cohesió al conjunt. Introduir un pla d´estalvi energètic consistent en millorar l´enllumenat públic en temes d´eficiència energètica i reduir la contaminació llumínica. Campanya de control municipal de fum i soroll dels vehicles en el municipi. (*) Text actualitzat.
Soterrar les línies elèctriques:
29/05/2008 GMT 1
Al.legacions. Bassols Energia S.A. Reforma línea elèctrica subestació SE Olot-Argelaguer-SE Serinyà per canvi tensió 66Kv a 132Kv. Generalitat de Catalunya: Direcció General d´Urbanisme de Girona (PTOP). Registre Entrada núm 1361 Alegaciones
lejarza @ 06:44
Al.legacions. Bassols Energia S.A. Reforma línea elèctrica subestació SE Olot-Argelaguer-SE Serinyà per canvi tensió 66Kv a 132Kv. Generalitat de Catalunya: Direcció General d´Urbanisme de Girona (PTOP). Registre Entrada núm 1361 Alegaciones.
A/a: Generalitat de Catalunya: Direcció General d´Urbanísme de Girona. PTOP. OGAU. Serveis Territorials d'Economia i Finances a Girona.
Juan Rodriguez Lejarza, major d´edat, amb DNI NÚM. 14972373-M, veí d´Argelaguer amb domicili a efectes de notificació en Argelaguer, Carrer Major, 26 -17853-.
M´adreço a vosté,
Expedient: 2007 / 029375 / G (ponència 7.751/2004-AT)
Assumpte: Sol.licitud per a la reforma i canvi de tensió de la línia elèctrica entre la subestació d´Olot i la de Serinya.
Interessat: Bassols Energia, S.A. /ELÊCTRICA CURÓS, S.A./ Endesa- Distribución Eléctrica, S.L. Terme municipal: Argelaguer Comarca: Garrotxa
Proposta a la Comissió Territorial d´Urbanisme de Girona:
-Capacitat del medi receptor al Municipi de Argelaguer, riu Llierca, Cales de Llierca, S.A, Cales Yesos y Cementos d´Olot, S.A (CYCOSA).
El document 7751/2004-AT no descriu ni valora els factors ambientals, el terme municipal d´Argelaguer, afectats pel projecte. S'afectan Espais inclòsos en el Pla d'Espais d'Interès Natural i Àmbits de Xarxa Natura 2000 en aplicació de la Directiva 92/43/CEE o Directiva Hàbitats Naturals, Unión Europea,obligatoris, al conjunt del traçat en el seu pas per el municipi d´Argelaguer.
El projecte afecta a Hàbitats de Ribera del Riu Llierca, que presenta un grau de conservació molt baix. El llit del riu Llierca presenta comunitats pròpies de colodars al·luvials de corologia mediterrànea, s’afecta al d’alzinar que es localitza en el marges dels Camps de Conreu de la terrassa al·luvial superior.
El projecte es situa entre els límits del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa (PNZVG) i el l’Espai d’Interès Natural de l’Alta Garrotxa. El riu Llierca és un Corredor Territorial i Connector Ecològic rellevant entre l’Alta Garrotxa i el riu Fluvià, al seu pas per Argelaguer, Connector Ecològic amb el PNZVG.
El riu Llierca es troba afectat per l’Ordre MAB/138/2002, de 22 de març, per la qual s’aprova el Pla de Conservació de la Llúdriga. Per aquesta raó les estructures que travessin o estiguin situades a menys de 100 metres dels cursos i masses d’aigua dintre de l’àmbit territorial han d’habilitar estructures que permetin el pas de les Llúdrigues i que impedeixin ser atropellades. Aquesta espècie és freqüent a la zona d´Argelaguer.
La ponència no preveu res per salvar el desnivell existent entre les terrasses al·luvials i la plana agrícola. Les Torres del projecte son de grans dimensions i significaran una barrera física i visual respecte a les terrasses fluvials contigües a la llera, tanmateix en el Pla de Tapioles en tot el recorregut afectat per la Llei del Paisatge.
Aquest Projecte no deu afectar ni donar lloc a modificacions del flux hidràulic en cas d’avinguda extraordinària com la sobreelevació de la llàmina d’aigües i l’augment de les velocitats a l’entorn de les que poden esdevenir erosions de caràcter local a l’entorn dels estreps durant el desguàs de l’avinguda emmagatzemada a les planes d’inundació aigües amunt i erosions de caràcter general a aigües avall durant el desguàs de l’avinguda degudes a l’estretament de la secció hidràulica. Per minimitzar aquests efectes l’esmentat informe debè recomanar la no ocupació de la plana d’inundació dins de 42°13'22.95"N, 42°13'25.30"N, 42º 13`15.05”N i 42 13 11 01”N. La naturalesa fluvial de l’entorn del projecte presenta un estat greu i la seva fragilitat es considera elevada.
Tanmateix el projecte incorpora una infrastructura d’importants dimensions que s’insereix en un Paisatge predominantment agrícola i obert on els elements antròpics més destacats són habitatges unifamiliars aïllats i instal·lacions agropecuàries i una Xarxa Viària de reduïdes dimensions, adaptada a la morfologia del terreny, al municipi de Argelaguer.
Així doncs, els elements de caràcter ambiental més sensibles de l’entorn del projecte, més afectats són les poblacions íctiques i de llúdriga, els hàbitats de Ribera, la Conectivitat Ecològica del PNZVG-Pla de Tapioles, Argelaguer-EIN Alta Garrotxa, i l’estructura actual del Paisatge.
Es preveuen efectes negatius notables, irreversibles i permanents sobre factors ambientals determinants i sensibles, vist que els Vectors més sensibles des del punt de vista ambiental, les poblacions de Barb de muntanya i de Llúdriga i la Connectivitat Ecològica al llarg del Corredor Ecològic del riu Fluvià es veuran afectats de forma negativa si no s’adopten una de les seguents Alternativas de pass de la línea Elèctrica Bassols Energía S.A., en la seguent direcció:
1-Montagut Oix, 42°13'50.91"N- 2°36'28.63"E, Tortellà, 42°14'10.69"N- 2°37'45.54"E, Sales de Llierca, 42°14'13.13"N-2°39'41.84"E, Municipi de Besalú riu Fluvià 42°11'56.23"N-2°42'5.94"E.
2.-Soterrament de la Linea Elèctrica desde Riu Llierca Argelaguer- Pont A-26, 42°12'56.33"N, El Collet-Argelaguer, 42°12'52.64"N- 2°37'40.83"E, Tunel Argelaguer A-26 GI- 523 N-260, 42°13'0.46"N-2°38'33.52"E, Argelaguer A-26 N-260 Riu Borro, 42°12'51.01"N-2°39'35.21"E, proposem aquesta como la més adecuada, Soterrament de tota la Linea dins del terme Municipal de Argelaguer per Polítiques Ambientals i de Sostenibilitat.
Extracte de textos de diferents Documents de la Generalitat de Catalunya i administracións, referents al estat del Connector Ecològic del Riu Llierca de Argelaguer, entre 42°13'47.04"N-2°36'24.82"E, 42°13'46.14"N-2°36'51.48"E i 42°12'45.64"N- 2°37'41.15"E, 42°12'35.88"N-2°35'49.77"E, :
- PLA DIRECTOR TERRITORIAL DE LA GARROTXA: 3. Introducció a l’àmbit de planejament PAG. 63. Àmbit de la vall del Llierca, UR4. Vall del Llierca,
a/ Estructura territorial
El municipi està situat entre dos espais naturals protegits: el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i l’EIN de l’Alta Garrotxa. En termes ecològics, la connexió amb el PNZVG és bona degut a la cobertura forestal de la zona meridional, que és contínua fins a la vall de Santa Pau i els municipis veïns de Sant Jaume de Llierca i Sant Ferriol. En canvi, la connectivitat amb (riu Llierca) l’Alta Garrotxa es fa difícil degut a la carretera N-260 (A-26 no disposa de manteniment Medi Àmbiental), actualment en la fase de construcció de la Variant del Nucli d’Argelaguer, que fragmenta el Municipi d’est a oest, de la mateixa manera que farà la nova línea “reforma” i canvi de tensió de la línea elèctrica Olot-Serinyà. Per aquestes circumstàncies, el riu Fluvià, el riu Llierca i la riera de Sales configuren l’única possibilitat connectora amb l’Alta Garrotxa. El Fluvià compleix aquest paper ja que presenta una estructura de bosc de ribera i cabals suficients per a garantir-la, malgrat l’existència de rescloses. No passa el mateix amb el Llierca que, amb la pràctica desaparició del bosc de ribera(42°13'47.04"N-2°36'24.82"E, 42°13'46.14"N-2°36'51.48"E i 42°12'45.64"N- 2°37'41.15"E, 42°12'35.88"N-2°35'49.77"E,) al seu pas pel municipi, es converteix en un espai on la fauna queda altament exposada.
Pla de Tapioles: L’espai agrari d’Argelaguer, en clara regressió, representa actualment el 29% de la superfície del terme municipal. Quan es consolidin els nous sòls industrial i residencial previstos i finalitzin les actuacions sobre la nova autovia, l’espai agrari disminuirà en un 13%. Aquest, que té un paper fonamental en les connexions ecològiques (Pla de Tapioles), és un espai fonamental de transformació, creació i manteniment del Paisatge (Llei del Paisatge).
L’espai agrari i forestal esta regulat per les Normes Subsidiàries de 1989, però sense criteris de protecció ni un tractament que asseguri la conservació dels seus elements naturals: sòl, flora, fauna i paisatge. Els cursos d’aigua i el seu entorn no tenen cap mena de qualificació urbanística específica. No reben un tractament que permeti la seva conservació com a corredors biològics que són.
Tots els cursos d’aigua tenen direcció nord-sud, pertanyen a la conca del Fluvià i desguassen a la seva riba esquerra, en terrenys del municipi d’Argelaguer. El Llierca corre per l’oest, establint el terme entre Tortellà, Montagut i Oix, per bé que al Pont del Llierca ( 42°13'46.68"N-2°36'35.99"E), al nord-oest, el territorio de Tortellà l’ultrapassa, endinsant-se uns centenars de metres vers el terme de Montagut i Oix. Dins del terme hi ha dos rierols tributaris: el de Canalies que neix al Pla del Carig i el de l’Horta que neix al Jonquet de Bellpuig. A l’est de Tortellà discorre el Juiàs, que separa el municipi de Sales de Llierca. Neix a Montoriol i desguassa a Argelaguer. El seu cabal és molt minso; les aigües es filtren prop del mas Palol i tornen a aflorar a Can Masó. Té per afluents els torrents de Can Patorra, de Can Pedregós i de la font de la Salut. Pel centre del municipi de Argelaguer discorre la riera del Vinyot Connector Ecològic, de les Valls o riera de Tortellà. No porta gaire aigua. Es forma per l’aiguabarreig dels ríerols l´A-26 , Gi-523. Argelaguer Tortellà i N-260 Foment i lAjuntament de Argelaguer han fet mal a la Riera del Vinyot, portà Contaminaciò Quimica sense control de abocaments.
Des del punt de vista de l’estructura del sistema d’espais oberts, el fet que Tortellà pertanyi a l’Espai d’Interès Natural de l’Alta Garrotxa, i la proximitat meridional del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, fan que la connexió entre aquests dos espais estigui considerada en un àmbit de proximitat entre ells. La possibilitat de connexió dins del municipi passa per la xarxa hidrogràfica formada pel riu Llierca, el riu Borró, el riu Juià,la riera de Sales i el torrent d’en Vinyot d´Argelaguer o riera de Tortellà, (afectats per el projecte).
Entre aquests assentaments el Pla Director reconeix la unitat geogràfica, històrica, cultural i socioeconòmica de la vall del Llierca, formada pels municipis d’’Argelaguer, Montagut-Oix, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca i Tortellà.
A-26 i N-260 GI-523 Argelaguer Tortellà: En l’actualitat, ja construïdes les variants de Castellfollit, Sant Jaume del Llierca, i Argelaguer, i de Besalú, s’estan executant les determinacions del Pla de Carreteres de 1995 que planteja la connexió Vic-Olot-(ARGELAGUER)-Besalú-Figueres com a via principal de la xarxa bàsica.
2.2 Al.legacions Ajuntament d’Argelaguer. a) Usos i edificacions en espais oberts.
Consideren que el Pla hauria de preveure els mecanismes necessàries per tal que els Ajuntaments (Argelaguer) poguessin dictar o imposar mesures de reducció d’impactes paisatgístics o ambientals o actuar sobre activitats subjectes a intervenció ambiental.
b) Objectius del sistema d’espais oberts Existeix un error als plànols pel que fa a la localització del Pla de Tapioles, que el Pla protegeix pel seu valor agrícola. Es manifesten d’acord amb la protecció de la zona agrícola de Tapioles,però demanen que es consideri la possibilitat d’altres usos compatibles i lligats a activitats econòmiques vinculades a l’ús lúdic, cultural, esportiu, de recerca o altres. Demanen que el Pla incorpori el Catàleg de Paisatge.
c) Àmbits de referència del sistema d’assentaments.
Demanen que s’estudiïn altres models (amb més variants que no només la de fluxos de mobilitat) que permetin la superposició de diferents àrees distributives en funció dels requeriments funcionals o específics, respectant l’agrupació natural de la Vall del Llierca.
e) Sistema d’infraestuctures.
El Pla ha de definir les infraestructures viaries i les econòmiques i ambientals. Cal una major definició del model Ferroviari (Eix Ferroviari Lleida-Vic-Olot-ARGELAGUER-Figueres, en tramints pel Consell Comarcal de la Garrotxa i el Ajuntament de Olot SIGMA. Eix Ferroviari Girona- Banyoles-ARGELAGUER-Olot-Vic-Lleida, en estudi per les Administracions? ”Prensa Escrita“), i feta aquesta, la localització de les noves traces i estacions.
Informe de Sostenibilitat Ambiental .Extractes:
-Així cal destacar la identificació de separadors urbans (àrees on s’ha d’evitar la connexió entre teixits urbans adjacents) entre Sant Jaume de Llierca i Argelaguer, entre Montagut i el pla de Politger, entre Castellfollit i Sant Joan les Fonts, entre els diferents nuclis de la Vall de Bianya, entre Begudà i Sant Cosme, entre tots els nuclis entre Bas i Olot i entre Sant Feliu d’Hostoles i Les Planes d’Hostoles.
-Actualment el PSARU preveu noves EDARs als municipis de Riudaura, Sant Jaume de Llierca i Tortellà i la construcció de l’EDAR i col·lectors de Sant Esteve de Llémena, d’Argelaguer (Estació Depuradora d´Aigües Residuals (EDAR) de Argelaguer, Sant Jaume de Llierca, Montagut, Tortellà, Sales de Llierca: Sr. President del Consell Comarcal de la Garrotxa (Sigma): Instancia Registre núm 2214 de data 19 de maig 2008.-Juan Rodriguez Lejarza, major d´edat, amb DNI NÚM. 14972373-M, veí d´Argelaguer amb domicili a efectes de notificació en Argelaguer, Carrer Major, 26 -17853-.
M´adreço a vosté, Exposo: Que asseventat de l´inici de la construcció de l´anomenada Estació Depuradora d´Aigües Residuals (EDAR) de Argelaguer/Sant Jaume de LLierca, a carrec de la companyia Sociedad de Explotación de Aguas Residuales, S A (SEARSA), del grup Aguas de Barcelona SA (AGBAR), aquesta situada en l´Espai de Can Gifreda (*), i compresa en la Riba esquerra del rio Fluvià-Argelaguer.
Segons el panell oficial informatiu, situat en el lloc que ocupa dita Infraestructura, està promoguda per: Consell Comarcal de la Garrotxa (Sigma), Agència Catalana de l´Aigua, Ministerio de Medio Ambiente, Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.
Demano: M´informi quan te previst la publicació del Projecte, per aportar al.legacions a l´Estudi d´Impacte Ambiental a l´Estació Depuradora d´Aigües Residuals d´Argelaguer/Sant Jaume de Llierca. Així, com hem faciliti la consulta del projecte i la seva memòria.
En el cas de que disposi d´altre via per fer arribar les meves Al.legacions al projecte, espero pugui comunicar-mo.
(*) Can Gifreda, l´actual explotació d´àrids Cales, Yesos y Cementos de Olot, SA (CYCOSA) , per a més informació d´aquesta empresa podeu veure l´Instància amb registre d´entrada núm 383, amb data 28/6/06, a l´Ajuntament d´Argelaguer, mai contestada. Juan Rogriguez Lejarza Argelaguer, 19 de Maig de 2008
>N.B.: És, si més no, curiós el nom Depuradora del Llierca (?), quan dista del riu Llierca (Vall del Llierca) i està situada en el riu Fluvià, Espai Protegit per la Directiva d´Habitats de la Unió Europea- Xarxa Natura 2000.) d’Hostalnou de Bianya, Beuda, Fluvià, Sant Miquel de Pera, i Oix.
-Olot, connexió de l'afluent de l'EDAR de Tortellà al futur sistema de Sant Jaume de Llierca, col·lectors en alta per al sanejament de Sant Jaume de Llierca.
-Riu Llierca: Punts crítics 3 i 4. Es tracta del futur pas de l’autovia (A-26 N-260- GI-523) de quatre carrils per sobre els Rius, ja que podria suposar l’estrenyiment del llit dels rius i la destrucció de la vegetació de ribera. A això encara s’hi podria afegir el pas d’un nou traçat ferroviari (Eix Ferroviari Lleida-Vic-Olot-ARGELAGUER-Figueres) encara per definir.
El pla defineix clarament la importància de les Connexions fluvials nord-sud en aquesta zona mitjançant la classificació com a sòl d’especial protecció pel seu valor Connector de les rius i rieres de Llierca, Sales Vinyot Juiyas, Riu Borrò, riera de Capellada i riera de Buaranc. (la proposta per a l’aprovació inicial reforça molt aquest aspecte respecte de l’avantprojecte), a banda de preveure separadors urbans entre els nuclis per tal d’evitar la creació de continus urbans.
-En el cas dels boscos d’escleròfil·les i laurifolis la majoria es concentren a la zona que va de Sales de Llierca fins a Maià de Montcada, quedant un 12% en sòl de protecció territorial per estar en zones de pemdent superior al 20%, i el 17% restant en zones de protecció preventiva.
Argelaguer: Espais dels inventaris d’espais d’interès geològic i de zones humides de Catalunya, del Departament de Medi Ambient i Habitatge: Respecte a les zones humides de l’Inventari de zones humides de Catalunya, el Pla Director proposa la inclusió com a sòl de protecció especial de les 6 zones humides presents a la Garrotxa: Rescloses d'en Bassols i del Molí Resclosa de la Fàbrica de Sant Jaume de Llierca.
Veure també els documents anexes:
--Pla d´Acció Local per la Sostenibilitat d´Argelaguer. Fase 1-Diagnosi- Document III. Diagnosi municipal i la memòria, gestionat per la Diputació de Girona, Consell Comarcal de la Garrotxa, Ajuntament d´Olot, de data 0ctubre de 2003.
El Sigma va ser el redactor de les Agendes 21 per encàrrec dels ajuntaments de la comarca i per tant, els documents estan en els respectius consistoris. (Contacte: Judit Ferrer i Tubau, Cap d´àrea d´informació i coneixament SIGMA-Consorci de Medi Ambient i Salut Pública de la Garrotxa. Carretera de Ridaura s/n.17800-Olot,Telf.972.274871.Fax:972.274870)
És cert, el que es manifesta fins aquí, donan referència els documents anexes següents:
1--Ajuntament d´Argelaguer, registre d´entrada núm. 383, 28/06/2006 (pàg 1de2) És demana protecció ambiental del riu Llierca al seu pas per CYCOSA (veure 7.751/2004-AT), Cales de Llierca, S.A., indústries químiques situades en terrenys Catalogats Rústics, sense permís municipal de l´Ajuntament d´Argelaguer i autoritzat per la Direcció General de Mines i Industria de la Generalitat de Catalunya-Girona, promotor del projecte de la Línea Electrica Bassols d´Energia, S.A.
2--Ajuntament d´Argelaguer, registre d´entrada núm. 3, 04/01/2007. Es demana l´expedient de Reforma línea elèctrica Olot-Serinya.
3--Cartes al Director diari de Girona 21/02/2007.”Contesta al Sr.Jaume Tané i Cufí”
4--Agrupació de Secretaries de Jutjats de Pau núm. 20. Acta de conciliación 1/2007-A. Argelaguer a 4 d´abril de 2007. Referent al document núm.1. Judici contra Juan Rodriguez Lejarza per l´instància núm. 383 demandant Cales de Llierca, S.A-CYCOSA. (7.751/2004-AT),
5-- Ajuntament d´Argelaguer, registre d´entrada núm. 848, 19/12/2007.
6-- Ajuntament d´Argelaguer, registre de sortida núm. 75, 25/02/2008.
7-- Direcció General d´Urbanísme de Girona, entrada núm. 643, 07/03/2008.
8-- Departament de Medi Ambient i Habitatge, entrada data 07/03/2008.
9-- Consell Comarcal de la Garrotxa- SIGMA. registre d´entrada núm. 1276, 19/03/2008.
10-- Ajuntament de Sant Jaume de Llierca BOP Girona núm. 5073, 22/04/2008.
Retalls de premsa escrita.
11-- Diari de Girona i diari El Punt
Cronologia conocida sobre la tramitación administrativa del Projecte de nova línea electrica a 132 kV., Bassols Energia S. A. Endesa Distribución S.L. En Argelaguer: Consultada la Base de dades, www.gencat.cat, de la Generalitat de Catalunya, comprobem que d´aquest projecte només existeix el projecte 7.751/2004-AT. més el document de l´Ajuntament d´Argelaguer del 05 de julio 2005 -- BOP nº 127, més un anunci amb data del 12 de juliol de 2007 en el diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (20.173/2007-AT).
-3 de febrero 2003-- Direcció General Medi Natural “trencaclosques”
-29 de abril 2004 -- Entrada estudi Departament Impacte Ambiental. Resultat de la recerca d´aquest document, apareix el document expedient 7.751/2004-AT
-30 de abril 2004 -- Minas e industria informa a PNZV. Resultat de la recerca d´aquest document, apareix el document expedient 7.751/2004-AT
-02 de junio 2004 -- Departamento Agricultura DAR da conformidad.. No apareix cap document.
-07 de junio 2004 -- PNZV pide información complementaria. Resultat de la recerca d´aquest document, apareix el document expedient 7.751/2004-AT
-30 de julio 2004 -- Cultura- yacimientos. Resultat de la recerca d´aquest document, apareix el document expedient 7.751/2004-AT
--21 de dicm. 2004 -- Recibida información en PNZV. Resultat de la recerca d´aquest document, apareix el document expedient 7.751/2004-AT
(1) 08 de marzo 2005 -- Boletín Oficial del Estado nº 57 pàgs. 8.186-7. Aquest document no apareix en la tramitació administrativa de 7.751/2004-AT
(*) 05 de julio 2005 -- Boletin Oficial de la Provincia Girona nº 127 (Argelaguer). Permiso de obres menors.
(*) 05 de agost. 2005 -- Presentación del proyecto por BASSOLS Resultat de la recerca d´aquest document, apareix el document expedient 7.751/2004-AT
--09 de agost. 2005 -- Se pide más información a Bassols Resultat de la recerca d´aquest document, apareix el document expedient 7.751/2004-AT
--18 de octubre. 2005 -- ACA concede el permiso de obras Resultat de la recerca d´aquest document, apareix el document expedient 7.751/2004-AT
--03 de noviembre. 2005 -- DOG nº 4502 Información pública del proyecto T-33 a T-42 y de utilidad. Resultat de la recerca d´aquest document, apareix el document expedient 7.751/2004-AT
(*) 01 de diciembre. 2005 -- Presentación sobre Impacte Ambiental. Resultat de la recerca d´aquest document, apareix el document expedient 7.751/2004-AT
--17 de enero 2006 -- Evaluación D.I.A de T-7 a T- 95. Resultat de la recerca d´aquest document, apareix el document expedient 7.751/2004-AT
--25 de enero 2006 -- 2 alegaciones a DOG nº 4502 (T-33 a T-42) Resultat de la recerca d´aquest document, apareix el document expedient 7.751/2004-AT
--28 de febrero 2006 -- D.G. Medi Natural “trencaclosques”Resultat de la recerca d´aquest document, apareix el document expedient 7.751/2004-AT
--06 de junio 2006 -- Minas e Industria a Dep. Impc. Amb. T-26 a T-95. Resultat de la recerca d´aquest document, apareix el document expedient 7.751/2004-AT
--06 de julio 2006 -- DOC nº 4670. Información pública complementaria T-26 a T-95 Resultat de la recerca d´aquest document, apareix el document expedient 7.751/2004-AT
(*) 05 de setembre. 2006 -- Declaración Ponéncia de Impacto Ambiental. Resultat de la recerca d´aquest document, apareix el document expedient 7.751/2004-AT
--18 de mayo 2007 -- Diputación de Gerona afectación GI-523 (Argelaguer). Resultat de la recerca d´aquest document, apareix el document expedient 7.751/2004-AT
--27 de junio 2007 -- El Servicio Geológico da su permiso al proyecto?
--12 de julio 2007 -- Anuncio modificaciones T-33 a T-42. Resultat de la recerca d´aquest document, apareix el document expedient 7.751/2004-AT
--16 de noviembre.2007 -- ACA concede el permiso de obras. Resultat de la recerca d´aquest document, apareix el document expedient 7.751/2004-AT
--28 de febrero 2008 -- Dep.G.A. Paisaje da permiso. Resultat de la recerca d´aquest document, apareix el document expedient 7.751/2004-AT
*) ref. 7.751/2004-AT per defecto de forma, manipulación de documentos públicos de la administración de forma incoherente, en el orden de fechas y uso del document 7.751/2004-AT para cometidos distintos.
1) 08 de marzo 2005 -- Boletín Oficial del Estado nº 57 pàgs. 8.186-7. Aquest document no apareix en la tramitació administrativa de 7.751/2004-AT
-Amb data 8 de març de 2005, BOE nº57 pàg. 8.186-7.
3837 Resolución de la Secretaria General de Energía, por la que se dispone la publicación del Convenio de colaboración para la mejora del servicio electrico de Cataluña entre
“El Excmo. Sr. D. José Montilla Aguilera, Ministro de Industria, Turismo y Comercio.
El Hble. Sr. Josep Maria Rañé i Blasco, Conseller del Departament de Treball i Industria de la Generalitat de Catalunya.
El Sr. D. Tomás Feliu de Cendra, Director General de Bassols Energia, S.A.
En función de sus respectivos cargos “ (Document A. pàg 1-2).
-3838 Resolución de la Secretaria General de Energía, por la que se dispone la publicación del Convenio de colaboración para la mejora del servicio electrico de Cataluña entre el Ministerio de Industria, Turismo y Comercio., la Generalitat de Cataluña y la empresa distribuidora ELECTRICA CURÓS, S.A.
-Vist el document manifestem que en la pàg. 2 i en la relació els termes municipals que apareixen el el cuadre annexa, no apareix autoritzat l´Ajuntament de Sant Jaume de Llierca, ni les actuacions previstes, així com l´Ajuntament de Besalú. Per tant, no estan dins del projecte.
I que en relació a la “modificación de la red de BT del centro de transformación “033 Llierca” ZRC”
Primer, volem dir que el pressupost que es contempla per a la nova línea es de 950,70 euros, xifra del tot ridícula per unes obres d´aquesta envergadura.
A LA PONÈNCIA TÈCNICA:
-Vista la insuficiencia del proyecto 7.751/2004-AT, en el termino municipal de Argelaguer, relativo a la evaluación del Medi Ambient afectado, pido un estudi de Impacto Ambiental que no recoge el 7.751/2004-AT.
-Vista la tramitación administrativa, tiene un defecto de forma, manipulación de documentos públicos de la administración de forma incoherente, ya que el documento que más se ha visto hasta el presente, 7.751/2004-AT., un simple informe del Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Qualitat Ambiental de la Generalitat de Catalunya, sin ninguna firma, ni sello de ningun departamento reconocido.
Demano:
-Soterrament de la Linea Elèctrica ref. 7.751/2004-AT, desde Riu Llierca Argelaguer- Pont A-26, 42°12'56.33"N, El Collet-Argelaguer, 42°12'52.64"N- 2°37'40.83"E, Tunel Argelaguer A-26 GI- 523 N-260, 42°13'0.46"N-2°38'33.52"E, Argelaguer A-26 N-260 Riu Borro, 42°12'51.01"N-2°39'35.21"E, proposem aquesta como la més adecuada.
-Soterrament de tota la Linea dins del terme Municipal de Argelaguer per Polítiques Ambientals i de Sostenibilitat i economiques.
-Se suspenda el proyecte ref. 7.751/2004-AT por defecto de forma, manipulación de documentos públicos de la administración de forma incoherente.
-Se evalúe el total de las Infraestructuras Elèctricas instaladas dins del municipio de Argelaguer, per la Compañia Bassols Energia S. A., ELÊCTRICA CURÓS, S.A., inclós els trams de les instal.lacions il.legals, per excès de infraestructures elèctriques.
-Veure l´Estudi d´Impacte Ambiental de la línea de 66Kv. (132-Kv). al seu pas per al municipi de Argelaguer, i s´hem permeti fer al.legacions medi-ambientals dins del dret de la participació ciudadana, abans de la seva aprovació definitiva.
Se tenga en cuenta el document: 08 de marzo 2005 -- Boletín Oficial del Estado nº 57 pàgs. 8.186-7. Aquest document no apareix en la tramitació administrativa de 7.751/2004-AT
-Amb data 8 de març de 2005, BOE nº57 pàg. 8.186-7.
3837 Resolución de la Secretaria General de Energía, por la que se dispone la publicación del Convenio de colaboración para la mejora del servicio electrico de Cataluña entre :
“El Excmo. Sr. D. José Montilla Aguilera, Ministro de Industria, Turismo y Comercio.
El Hble. Sr. Josep Maria Rañé i Blasco, Conseller del Departament de Treball i Industria de la Generalitat de Catalunya.
El Sr. D. Tomás Feliu de Cendra, Director General de Bassols Energia, S.A.
En función de sus respectivos cargos “ (Document A. pàg 1-2).
Firmado: Juan Rodriguez Lejarza Argelaguer, 22 de maig de 2008
Línies estratègiques, programes d´actuació i accions d´Argelaguer PALS | 28-12-2008 - 10:20:55 GMT 1 #
El Consell Comarcal de l'Alt Empordà ha adjudicat la redacció de l'Agenda 21, Agenda 21 Pla d'Acció Local per a la Sostenibilitat (PALS) Comarcal per un import de 107.474 euros i el període del contracte serà de 16 mesos. El Consell informarà tots els alcaldes de la comarca que assisteixin al Consell d'Alcaldes que se celebrarà dimarts. L'Agenda 21 és una nova eina d'ordenació del territori com a eix vertebrador del desenvolupament sostenible.
Agenda 21 Pla de Acció Local per a la Sostenibilitat (PALS) | 11-01-2009 - 09:54:23 GMT 1 #
Procés de participació ciutadana de l'Agenda 21 Agenda 21 Pla de Acció Local per a la Sostenibilitat (PALS) :
Els ajuntaments de Castelló d'Empúries i Sant Pere Pescador inicien el procés de participació ciutadana de l'Agenda 21 que els dos consistoris elaboren conjuntament, amb la col·laboració de la Diputació. Segons van explicar ahir l'alcalde de Sant Pere, Jordi Martí, i la regidora de Medi Natural de Castelló, Montse Escutia, les primeres reunions amb els veïns es faran el 17 de febrer a les 7 del vespre al casal cultural de Sant Pere i el 19 a la mateixa hora a la sala gòtica de l'ajuntament de Castelló. Els documents més importants que sorgiran de l'Agenda 21, que elaboren conjuntament els dos consistoris, seran el pla especial del connector de la Mugueta i els plans d'usos del Fluvià i les platges.
Procés de participació ciutadana de Agenda 21 Pla de Acció Local per a la Sostenibilitat (PALS) | 09-02-2009 - 08:22:14 GMT 1 #
Plans Acció Local per la Sostenibilitat (PALS Agenda 21) connectivitat ecològica :
L'Àrea de Medi Ambient i Territori de la Diputació de Girona presentarà el proper dijous, 12 de febrer, les subvencions 2009 als ens locals. Els ajuts a què es pot optar sumen 2.273.000 euros i són de tres tipus: en matèria forestal, de connectivitat ecològica i per a la posada en marxa dels Plans d'Acció Local per la Sostenibilitat. Se'n donarà més detalls al llarg d'una jornada que començarà a les 11 del matí a l'Aula Magna de la Casa de Cultura de Girona.
Vall del Llierca Argelaguer
Plans Acció Local per la Sostenibilitat (PALS Agenda 21) connectivitat ecològica | 11-02-2009 - 09:17:45 GMT 1 #
Plans Acció Local per la Sostenibilitat (PALS Agenda 21) 2,4 milions € a actuacions mediambientals :
La Diputació de Girona destinarà enguany, en el marc de subvencions destinades a les àrees de Medi Ambient i Territori dels ajuntaments, un total de 2.423.000 euros. El diputat de Medi Ambient de i Territori de l'ens provincial,Josep Maria Rufí, va destacar ahir, durant la jornada de presentació de la convocatòria de subvencions i ajuts, "l'increment notable" de la dotació pel que fa als ajuts a la redacció de les Agendes XXI locals. El programa "Del pla a l'acció"rebrà un pressupost per destinar a ajuts de 950.000 euros. Rufí va destacar que l'augment de recursos destinats a aquests plans locals "és en proporció al desplegament assolit en la redacció de les Agendes 21 locals, ja que el 80% dels municipis gironins ja tenen la seva aprovada o en procés de redacció".
Pel que fa als ajuts per a la prevenció d'incendis forestals i per afavorir la gestió sostenible dels boscos, enguany ascendeixen a 1.263.000 euros, 150.000 dels quals han estat aportats per la Caixa de Girona. Respecte al foment de la connectivitat ecològica, social i paisatgística, la dotació és de 283.853,5 euros. Un total de 73.853,5 euros de la dotació provenen de convenis del 2008 en matèria d'adquisició de terrenys per a la conformació d'espais connectors entre sistemes naturals. Les sol·licituds per optar als ajuts es podran presentar fins al 16 de març.
Plans Acció Local per la Sostenibilitat (PALS Agenda 21)
Plans Acció Local per la Sostenibilitat (PALS Agenda 21) 2,4 milions € a actuacions mediambientals | 13-02-2009 - 20:21:51 GMT 1 #
Pobles gironins vulnerables als nitrats :
El Departament de Medi Ambient de la Generalitat té detectats fins a 101 municipis de les comarques gironines que són vulnerables a la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries. Així ho ha expressat en una resposta per escrit al diputat gironí de CiU Eudald Casadesús, on es pot veure que la comarca de l'Alt Empordà, amb 37 poblacions, és la més afectada. També pateixen aquest problema 25 localitats del Baix Empordà, 18 del Gironès, 11 del Pla de l'Estany -és a dir, tots els municipis de la comarca-, 6 de la Garrotxa i 4 de la Selva.
Segons recorda el Govern català, l'any 1998 es va fer una primera declaració de zones vulnerables, en la qual es van incloure 59 municipis. Posteriorment, aquestes àrees van ser revisades durant el 2004, i se n'hi van afegir 42 més, fins a arribar a les 101. Llavors, entre l'any 2004 i 2007 se'n va fer una nova revisió, però durant aquest període no es va detectar cap zona nova que també fos vulnerable.
Tot i això, el Govern català -a través de l'Agència Catalana de l'Aigua- està elaborant ara una nova proposta de llista d'aigües subterrànies i superficials on hi pot haver contaminació. En aquests moments, el document es troba en fase d'estudi interdepartamental, a les conselleries d'Agricultura i Medi Ambient. Així doncs, podria ser que la llista s'acabés ampliant, tot i que també podria servir per eliminar algunes de les zones on ja s'ha resolt aquest problema.
La majoria d'aquestes contaminacions es deuen a pràctiques agràries o ramaderes, segons la Generalitat. Des d'Unió de Pagesos, el seu coordinador, Joan Caball, va manifestar ahir a la Cadena SER que dubta de la utilitat de les accions de la Generalitat, ja que, segons assegura, l'únic que ha fet fins ara ha estat culpar els pagesos.
De fet, Caball considera que, si la nova revisió ha de servir només per trobar culpables però no resoldre els problemes, no cal que facin res. Així mateix, el líder sindical es mostra "convençut" que aquesta nova revisió només servirà per ampliar els municipis de la llista, perquè en els darrers anys la Generalitat no ha fet res, a banda de culpar els pagesos. "És molt dubtós el resultat final, perquè sempre es busca a qui carregar el mort i no pas trobar solucions, i anem posant pedaços", va indicar. Per ell, el que s'hauria de fer és analitzar primer cadascuna de les zones i veure quins són els elements que provoquen els nitrats. Així doncs, a partir de la delimitació de noves zones, afirma Caball, s'haurà de veure quines són exactament les fonts de la contaminació, ja que es mostra segur que no només són conseqüència dels purins de les granges i la química dels adobs. Segons el líder sindical, les depuradores, la falta de cabal dels rius i rieres i els sistemes de clavegueram vells o en mal estat també són fonts de generació de nitrats. Per tant, lamenta que es culpin "sistemàticament" els pagesos.
La pregunta al Parlament ha estat formulada pel grup de CiU, que a través d'Eudald Casadesús vol conèixer també quines són les mesures correctores que ha portat a terme l'ACA per pal·liar aquesta situació i quins han estat els resultats obtinguts. La resta de preguntes encara es troben pendents de resposta.
GIRONA | LAURA FANALS
Pobles gironins vulnerables als nitrats | 18-02-2009 - 08:52:48 GMT 1 #