Argelaguer Vall del Llierca
Uniò Argelagense Informació Municipal

02/12/2008 GMT 1

Ajuntaments del Consell Comarcal de la Garrotxa: Plans d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM)

lejarza @ 07:55

Vall del Llierca, Argelaguer/Vallfogona del Ripollès: Ajuntaments del Consell Comarcal de la Garrotxa: Plans d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM).-El director general d'Urbanisme de la Conselleria de Política Territorial i Obres Públiques (PTOP) de la Generalitat de Catalunya, va presentar un nou web elaborat per la demarcació de Girona del Col·legi d'Arquitectes (COAC Garrotxa-Ripollès), com a guia de referència per d'elaborar i avaluar els nous Plans d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) dels 21 Ajuntaments del Consell Comarcal de la Garrotxa:

VALL DEL LLIERCA Cap Argelaguer: Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà.

VALL D'HOSTOLES Cap Les Planes d'Hostoles: Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres.

ÁMBIT DE BESALÚ Cap Besalú: Beuda, Maia de Montcal, Sant Ferriol.

CONCA ALTA DEL FLUVIÁ Cap Olot: Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau.

El web desenvoluparà les diferents figures de planejament per llistar tots els documents que ha d'incloure cadascuna d'elles, especificar el contingut mínim que han de tenir i com s'han de tramitar. D'aquesta manera, es pretén facilitar la funció dels redactors i, a la vegada, sistematitzar l'elaboració dels plans urbanístics. En la primera fase, els Veïns dels municipis de la Garrotxa trobaran disponible tota la informació relativa als Plans d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM), posteriorment s'hi aniran incorporant els documents relatius a altres figures del Planejament Urbanístic.

FASE DOCUMENTACIÓ TRAMITACIÓ Acte administratiu Órgan competent Terminis Requisits COM. LEG. Preparatòria Acord Ple Inici treballs Bases cartogràfiques
Diagnosi prèvia Contracte
Aprovació diagnosi prèvia Concurs Bases Convocatòria
Adjudicació Publicació Suspensió tramitació Programa de participació Avanç Acord de Ple
Exposició pública
Suggeriments
Sol·licitud doc ref MA 1 MEMÒRIES Memòria descriptiva i justificativa
Memòria social
Documentació ambiental preliminar 3 PLÀNOLS Plànols información Agenda 21 Pla d´Acció Local per a la Sostenibilitat Agendes 21*

Plànols avanç

Aprovació inicial Acord Aprovació Inicial
Exposició pública
Sol·licitud informes Ple de l'ajuntament
Consell Comarcal
Comissió Territorial d'Urbanisme
Director General d'Urbanisme
30 dies/1 mes 1 MEMÒRIES Memòria descriptiva i justificativa
Memòria social
Estudi mobilitat generada
Informe de sostenibilitat ambiental Exposició pública i consultes 45 dies Doc. de referència 2 NORMES Normes Urbanístiques 3 PLÀNOLS Plànols informació
Plànols d'ordenació 4 AGENDA I AVALUACIÓ ECOFIN (no MEC) Agenda
Avaluació econòmica i financera 5 CATÀLEGS (no MEC) Catàleg de protecció del patrimoni
Catàleg de masies i cases rurals Sol·licitud informes
Sol·licitud informes 6. DOCUMENT COMPRENSIU Plànol suspensió de llicències
Resum de l'abast de llurs determinacions

Aprovació provisional Aprovació provisional Ple de l'ajuntament
Consell Comarcal
Comissió Territorial d'Urbanisme
Director General d'Urbanisme Informes
Informe al·legacions 1 MEMÒRIES Memòria descriptiva
Memòria justificativa
Memòria social
Estudi mobilitat generada
Informe de sostenibilitat ambiental
Memòria ambiental Acord órgan ambiental 2 NORMES Normes Urbanístiques 3 PLÀNOLS Plànols informació
Plànols d'ordenació 4 AGENDA I AVALUACIÓ ECOFIN Agenda
Avaluació econòmica i financer 5 CATÀLEGS Catàleg de protecció del patrimoni
Catàleg de masies i cases rurals

Informes
Informes Aprovació definitiva Acord
Aprovació definitiva CTU
CTPOP 1 MEMÒRIES Memòria descriptiva
Memòria justificativa
Memòria social
Estudi mobilitat generada
Informe de sostenibilitat ambiental
Memòria ambiental 2 NORMES Normes Urbanístiques 3 PLÀNOLS Plànols informació
Plànols d'ordenació 4 AGENDA I AVALUACIÓ ECOFIN Agenda
Avaluació econòmica i financer 5 CATÀLEGS Catàleg de protecció del patrimoni
Catàleg de masies i cases rurals

TRAMITACIÓ FASE DOCUMENTACIÓ TRAMITACIÓ Acte administratiu Órgan competent Terminis Requisits COM. LEG. Preparatòria Acord Ple Inici treballs Bases cartogràfiques
Diagnosi prèvia Contracte
Aprovació diagnosi prèvia Concurs Bases Convocatòria
Adjudicació Publicació Suspensió tramitació Programa de participació Avanç Acord de Ple
Exposició pública
Suggeriments
Sol·licitud doc ref MA 1 MEMÒRIES Memòria descriptiva i justificativa
Memòria social
Documentació ambiental preliminar 3 PLÀNOLS Plànols informació
Plànols avanç

Aprovació inicial Acord Aprovació Inicial
Exposició pública
Sol·licitud informes Ple de l'ajuntament
Consell Comarcal
Comissió Territorial d'Urbanisme
Director General d'Urbanisme
30 dies/1 mes 1 MEMÒRIES Memòria descriptiva i justificativa
Memòria social
Estudi mobilitat generada
Informe de sostenibilitat ambiental Exposició pública i consultes 45 dies Doc. de referència 2 NORMES Normes Urbanístiques 3 PLÀNOLS Plànols informació
Plànols d'ordenació 4 AGENDA I AVALUACIÓ ECOFIN (no MEC) Agenda
Avaluació econòmica i financera 5 CATÀLEGS (no MEC) Catàleg de protecció del patrimoni
Catàleg de masies i cases rurals Sol·licitud informes
Sol·licitud informes 6. DOCUMENT COMPRENSIU Plànol suspensió de llicències
Resum de l'abast de llurs determinacions

Aprovació provisional Aprovació provisional Ple de l'ajuntament
Consell Comarcal de la Garrotxa
Comissió Territorial d'Urbanisme Girona
Director General d'Urbanisme Informes Girona
Informe al·legacions 1 MEMÒRIES Memòria descriptiva
Memòria justificativa
Memòria social
Estudi mobilitat generada
Informe de sostenibilitat ambiental
Memòria ambiental Acord órgan ambiental 2 NORMES Normes Urbanístiques 3 PLÀNOLS Plànols informació
Plànols d'ordenació 4 AGENDA I AVALUACIÓ ECOFIN Agenda
Avaluació econòmica i financer 5 CATÀLEGS Catàleg de protecció del patrimoni
Catàleg de masies i cases rurals

Informes
Informes Aprovació definitiva Acord
Aprovació definitiva CTU
CTPOP 1 MEMÒRIES Memòria descriptiva
Memòria justificativa
Memòria social
Estudi mobilitat generada
Informe de sostenibilitat ambiental
Memòria ambiental 2 NORMES Normes Urbanístiques 3 PLÀNOLS Plànols informació
Plànols d'ordenació 4 AGENDA I AVALUACIÓ ECOFIN Agenda
Avaluació econòmica i financer 5 CATÀLEGS Catàleg de protecció del patrimoni
Catàleg de masies i cases rurals

*) Agenda 21 Contacte: Judit Ferrer i Tubau, Cap d´Àrea d´Informació i Coneixament SIGMA-Consorci de Medi Ambient i Salut Pública de la Garrotxa. Carretera de Ridaura s/n.17800-Olot, Telf. 972.274871-Fax: 972.274.870 http://www.consorcisigma.org/ (apartat 5-Estudis i Treballs.

Meneame | del.icio.usTags: GarrotxaTortellà SalesMontagut GironesBanyoles ÓrriusLliuronaBarca Llavaneres PalomarAndreuArgelaguerBassolsEsponellà Fluvià CrespiàCroscat TerPOUM Maià Montcal

Comentarios(19) »

1. Segon municipi de la Garrotxa :
   La Vall d´en Bas s´ha convertit en el segon municipi de la Garrotxa en nombre d´habitants. La localitat ahir tenia 2.805 habitants, en tant que Sant Joan les Fonts, municipi que des de feia dècades ostentava el major nombre de veïns censats de la Garrotxa en tenia 2.721. L´alcalde de la Vall d´en Bas, Miquel Calm, ha explicat que la localitat ha augmentat un 10% el nombre d´habitants en 10 anys. Segons ell, la causa ha estat que el municipi ha efectuat una oferta d´habitatge en petites urbanitzacions, ubicades prop dels nuclis tradicionals dels Hostalets, Sant Privat d´en Bas, la Pinya, el Mallol i Sant Esteve d'en Bas.

   Segon municipi de la Garrotxa | 02-12-2008 - 08:21:54 GMT 1 #

2. 19/06/2008 GMT 1
   Pla urbanístic de la Vall d´en Bas (Garrotxa)
   lejarza @

   Pla urbanístic de la Vall d´en Bas.- Els set nuclis que formen la Vall d'en Bas podran construir 561 habitatges nous en els propers 20 anys, d'acord amb el nou Pla d'ordenació urbanística municipal (POUM) aprovat ahir. Aquest document manté l'ambigüitat pel que fa a la futura variant del municipi, ja que en dibuixa les dues alternatives possibles i deixa la decisió al que acabin acordant la Generalitat i els ajuntaments implicats.
   Davant el perill que es produís un creixement urbanístic desmesurat a causa de l'obertura del túnel de Bracons -que facilitarà la connexió per carretera amb Osona-, es va decidir que fos el mateix Departament de Política territorial i Obres públiques qui redactés el pla. Aquest procés es va iniciar fa dos anys i la Comissió territorial d'Urbanisme de Girona el va tancar ahir, amb l'aprovació definitiva.
   El POUM de la Vall d'en Bas preveu una primera fase de creixement amb 303 habitatges nous repartits pels set nuclis urbans que integren el terme municipal, concenrant-ne la majoria al més gran, Sant Esteve -aquí es preveuen dues operacions urbanístiques, de 38 i 26 vivendes respectivament. Sobre aquesta fase, el director general d'Urbanisme, Pere Solà, va destacar que s'han superat les previsions de la llei pel que fa a habitatge de protecció oficial. En una segona fase, s'han projectat 198 vivendes més, la meitat de les quals seran de protecció pública.
   La protecció de la plana agrícola -ja delimitada en un pla específic el 1969-, de les zones forestals i dels nuclis amb un interès històric especial -el Mallol i els Hostalets- són altres dels aspectes més destacats del POUM de la Vall d'en Bas, municipi amb 2.830 habitants. El document es completa amb l'elaboració d'un catàleg que inclou 500 masies i cases rurals, a partir del qual se'n vol promoure la reocupació o la reconversió d'alguns espais en llocs per ?desenvolupar una activitat artesanal.
   Després de cinc anys, finalment ahir es va aprovar de manera definitiva el nou planejament urbanístic de Palamós. D'aquesta manera s'ha tancat un procés molt llarg que, en el seu capítol final, ha inclòs la presentació d'un recurs d'alçada al conseller de Política territorial per part de l'Ajuntament. Joaquim Nadal va acceptar algunes de les demandes municipals però en va rebutjar d'altres -s'ha mantingut la reducció de la urbanització del Balitrà-, una situació que es recull en el document final.
   Ahir també es va donar per tancat el POUM d'Ullà, descartant la variant que afectava aquest nucli i el municipi veí de Torroella de Montgrí i optant per un traçat més proper a la banda de Verges.
   La Comissió territorial d'Urbanisme de Girona encara va aprovar un altre Pla d'Ordenació Urbanística Municipal, el de Ripoll, després que l'Ajuntament hagi aportat l'informe favorable de la Direcció general de Carreteres del Ministeri de Foment.GIRONA | PILI TURON

   Pla urbanístic de la Vall | 02-12-2008 - 08:43:45 GMT 1 #

3. Iniciatives Ciutadanes Municipals :
   El conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura de Iniciativa per Catalunya Verds (ICV-Garrotxa), estudia la possibilitat que el Departament de Governació reguli, per mitjà de la llei de governs locals, les iniciatives ciutadanes municipals, l'adaptació al món local de les iniciatives legislatives populars (ILP). Saura assegura que la normativa de mínims obrirà la porta al fet que els ciutadans «puguin expressar la seva opinió en un ple, demanar explicacions o proposar l'adopció d'un acord». Així, s'establirà un barem de signatures mínimes necessàries per demanar intervencions als plens, proposar punts de l'ordre del dia o textos normatius, l'adopció d'un acord o una consulta popular. En aquest darrer cas, Governació treballa en una regulació específica, la llei de consultes populars per via de referèndum, que es preveu que s'aprovi aviat.
   ICV Garrotxa.

   Iniciatives Ciutadanes Municipals | 04-12-2008 - 09:03:38 GMT 1 #

4. AJUNTAMENT DE BEUDA (LA GARROTXA)
   Plaça Major, 4 17850 - BEUDA

   Tel. 972.590.534
   Fax. 972.591.284
   e-mail: beuda@ddgi.es
   Web: http://www.beuda.com

   SECRETARIA

   Horari d'atenció al públic

   Matins: De dilluns a divendres de 10h a 14h
   Tardes: Dijous de 16h a 20h

   COMPOSICIÓ CONSISTORI

   Alcaldia
   Josep Esteve Riu i Roura (ERC)
   Àrea de Cultura i Medi Ambient

   Regidors
   Anna Vayreda i Torrent (CIU)
   Delegada d'Obres

   Paulino Puigcercós i Coma (CIU)
   Delegat de Festes i Benestar Social

   Josep Serra i Puigvert (UpP-PM)

   Lluis Robert i Fauró (UpP-PM)

   AJUNTAMENT DE BEUDA (LA GARROTXA) | 06-12-2008 - 19:48:07 GMT 1 #

5. Pla Ordenació Urbanística Municipal (POUM) Documentació obligatoria pels Ajuntaments de la Garrotxa :

   1 MEMÒRIA DESCRIPTIVA I JUSTIFICATIVA: INFORMACIÓ
   legislació:
   LUC 59/RLUC 69
   descripció:
   La memòria del pla d’ordenació urbanística municipal ha d’establir les conclusions derivades de la informació urbanística que són rellevants per a l’ordenació del territori, ha d’analitzar les diferents alternatives possibles i ha de justificar el model elegit, les determinacions de caràcter general i les corresponents a les diferents classes de sòl.

   1.1. Introducció
   legislació:
   LUC 59/RLUC 69
   Descripció:
   Cal justificar la conveniència i oportunitat de la formulació de l pla d’ordenació urbanística municipal.
   Conveniència i oportunitat
   Descripció:
   La memòria del pla d’ordenació urbanística municipal s’ha de referir als següents extrems:
   Justificació de la conveniència i oportunitat de la seva formulació.
   Antecedents urbanístics
   Descripció:
   Cal incloure l’evolució del planejament general i derivat anterior que justificarien la necessitat d’elaborar un nou planejament.

   Tramitació administrativa
   legislació:
   LUC 74,83/RLUC 107
   Descripció:
   Cal incloure les determinacions establertes per Llei que autoritzen l’organisme o entitat que formula el pla d’ordenació urbanística municipal, així com el detall de les diferents fases que aquest procediment inclou durant la seva tramitació.
   Redacció
   legislació:
   LUC disposició addicional 8a/RLUC
   Descripció:
   Les persones professionals que intervenen en la preparació i la redacció de les figures del planejament urbanístic, en qualitat de funcionaris o funcionàries, de personal laboral o de persones professionals liberals contractades a aquest efecte, han de tenir la titulació i les facultats adequades, d’acord amb la legislació aplicable, per a acomplir les tasques encomanades.
   La identitat i la titulació dels professionals que hi intervenen han de constar en tot cas en l’expedient de tramitació de la figura de què es tracti.
   Totes les persones professionals que intervenen en la redacció de figures d’ordenació urbanística al servei d’una entitat pública, sigui quina sigui llur vinculació jurídica amb l’administració, tenen l’obligació de guardar-ne secret professional. Mentre durin aquestes tasques, no poden intervenir en treballs d’iniciativa particular relacionats amb el sector afectat per la figura d’ordenació urbanística de què es tracti.

   1.2 Territori i medi ambient
   legislació:
   LUC 59/RLUC 69
   Descripció:
   La memòria del pla d'ordenació urbanística municipal s'ha de referir als següents extrems:
   Característiques del territori: característiques naturals, amb indicació dels riscs naturals o geològics existents, usos als quals està destinat, estructura urbanística, infraestructures existents, context territorial supramunicipal
   Marc físic de l’àmbit de l’ordenació
   legislació:
   LUC 59/RLUC 69
   Descripció:
   La memòria del pla d'ordenació urbanística municipal s'ha de referir als següents extrems:
   Característiques del territori: característiques naturals, amb indicació dels riscs naturals o geològics existents, usos als quals està destinat, estructura urbanística, infraestructures existents, context territorial supramunicipal
   Clima i meteorologia
   Geologia, geomorfologia i edafologia
   Hidrologia
   Hidrogeologia

   Sistemes naturals
   legislació:
   LUC 59/RLUC 69
   Descripció:
   La memòria del pla d'ordenació urbanística municipal s'ha de referir als següents extrems:
   Característiques del territori: característiques naturals, amb indicació dels riscs naturals o geològics existents, usos als quals està destinat, estructura urbanística, infraestructures existents, context territorial supramunicipal
   Vegetació
   Flora
   Fauna
   Espais naturals protegits i connectivitat biològica
   Paisatge

   Riscos Ambientals i tecnològics
   legislació:
   LUC 59/RLUC 69
   Descripció:
   La memòria del pla d'ordenació urbanística municipal s'ha de referir als següents extrems:
   Característiques del territori: característiques naturals, amb indicació dels riscs naturals o geològics existents, usos als quals està destinat, estructura urbanística, infraestructures existents, context territorial supramunicipal.

   Inundacions i avingudes
   Erosió i altres riscos geològics
   Incendis forestals
   Contaminació de sòls i aigües subterrànies
   Transport de mercaderies perilloses
   Activitats industrials
   Contaminació atmosfèrica
   Pla d’emergència municipal

   1.3 Població, societat i economia
   legislació:
   LUC 59/RLUC 69
   Descripció:
   La memòria del pla d'ordenació urbanística municipal s'ha de referir als següents extrems:
   Característiques de la població assentada sobre el territori, condicions econòmiques i socials i previsions de la seva evolució. L'anàlisi de la població ha de recollir les dades relatives a població femenina i grups d'edat, i als tipus de llars i la seva possible evolució futura.
   Demografia i població
   Descripció:
   Caldrà analitzar l’evolució de la demografia al municipi i quines són els característiques bàsiques de la seva població.
   Habitatge
   Descripció:
   Ha d’incloure un estudi del l’habitatge del municipi, amb les seves característiques bàsiques, localitzacions preferents i altres que es considerin d’interès.
   Activitat econòmica
   Descripció:
   Es referirà al mercat laboral existent, l’estructura productiva i la dinàmica immobiliària del municipi.
   El mercat laboral
   Estructura productiva
   Dinàmica immobiliària

   1.4 Anàlisi urbanístic

   Evolució històrica
   Descripció:
   Ha d’incloure l’evolució urbanística del municipi, fent esment a les diferents fases de creixements i als factors que els han originat.

   Estructura bàsica del territori
   legislació:
   LUC 59/RLUC 69
   Descripció:
   La memòria del pla d'ordenació urbanística municipal s'ha de referir als següents extrems:
   Estructura bàsica del territori: xarxa viària, ferroviària, aeroportuària, marítima,....
   Planejament territorial i sectorial
   legislació:
   LUC 59/RLUC 69
   Descripció:
   La memòria del pla d'ordenació urbanística municipal s'ha de referir als següents extrems:
   Informació urbanística, acompanyada dels estudis complementaris necessaris, relativa als següents aspectes:
   planejament territorial i sectorial amb incidència en l’àmbit del pla

   Pla Territorial Parcial /Pla Director Territorial
   PEIN / Xarxa natura 2000
   PSIC
   Paisatge (Catàlegs, cartes)
   Habitatge
   Altres (PTSEC)

   Planejament urbanístic vigent i el seu desenvolupament
   legislació:
   LUC 69
   Descripció:
   La memòria del pla d'ordenació urbanística municipal s'ha de referir als següents extrems:
   Planejament urbanístic vigent amb anterioritat
   Aquest apartat inclourà l’anàlisi dels planejament urbanístic vigent.
   Pla Director Urbanístic
   Sistemes
   Teixits
   Polígons i sectors

   Patrimoni històric i arquitectònic
   legislació:
   LUC 59/RLUC 69
   Descripció:
   Si el pla d'ordenació urbanística municipal preveu expressament la formulació d'un pla especial urbanístic de protecció del patrimoni arquitectònic o cultural, el catàleg es pot limitar a enumerar i identificar els béns immobles que són objecte de protecció, sens perjudici de l'ampliació del catàleg que es pugui produir amb motiu de la formulació i aprovació de l'indicat pla especial.
   Es preveu que en aquest apartat es faci un recull del patrimoni existent al municipi així com les previsions d’ampliació o revisió dels diferents béns.
   Serveis
   legislació:
   LUC 59/RLUC 69
   Descripció:
   La memòria del pla d'ordenació urbanística municipal ha de contenir informació urbanística acompanyada dels estudis complementaris necessaris relativa als aspectes següents:
   Informació Xarxes bàsiques existents dels serveis d'aigua, hidrants per a incendi, gas, electricitat, telecomunicacions i sistemes d'evacuació de les aigües residuals o de pluja.
   Aigua
   Sanejament
   Residus
   Energia
   Comunicació i informació

   1.5 Programa de participació
   legislació:
   LUC 59/RLUC 69
   Descripció:
   La memòria del pla d'ordenació urbanística municipal ha de contenir informació urbanística acompanyada dels estudis complementaris necessaris relativa als aspectes següents:
   Descripció i resultat del programa de participació ciutadana, amb referència als aspectes següents:
   Descripció de les mesures adoptades o de les actuacions realitzades amb l'objecte d'informar i de promoure el debat.
   Síntesi de les aportacions i resultats derivats de les al·legacions i suggeriments presentats durant el període d'informació pública.
   Síntesi de les modificacions o aspectes incorporats al pla a partir de les aportacions o resultats del programa de participació ciutadana.
   Introducció
   Model plantejat
   Memòria participativa de l'avanç
   Procés participatiu de l'aprovació inicial

   1.6 Diagnosi
   legislació:
   LUC 59/RLUC 69
   Descripció:
   Amb l’anàlisi realitzada als apartats anteriors, la memòria ha de procedir a analitzar les diverses alternatives contemplades fent-ne una projecció vers propostes concretes per al nou planejament.
   La memòria del pla d'ordenació urbanística municipal ha de contenir informació urbanística acompanyada dels estudis complementaris necessaris relativa als aspectes següents:
   Objectius de l'ordenació, anàlisi de les diverses alternatives contemplades i justificació i descripció del model d'ordenació elegit i, concretament, dels següents aspectes:
   De la classificació del sòl
   De l'observança de l'objectiu del desenvolupament urbanístic sostenible, tenint en compte les conclusions de l'informe ambiental que integra la documentació del pla.
   De l'adequació de l'ordenació a les directrius de planejament
   De les mesures adoptades per a facilitar l'assoliment d'una mobilitat sostenible en el municipi, tenint en compte l'estudi d'avaluació de la mobilitat generada que ha de formar part de la documentació del pla.
   Diagnosi dels dèficits de les xarxes bàsiques existents dels serveis d'aigua, d'hidrants per a incendi, gas, electricitat, telecomunicacions i sistemes d'evacuació de les aigües residuals o de pluja, anàlisi dels recursos disponibles, i descripció i justificació de les obres i la provinença dels recursos necessaris per a adaptar, ampliar o millorar aquestes xarxes bàsiques.

   Elements territorials i ambientals
   Previsions de població: necessitats d’habitatge i reequipament
   Activitat econòmica
   Sistemes urbanístics d’espais lliures i equipaments
   Els àmbits edificats
   Mobilitat: mancances i necessitats
   Xarxes de serveis
   El desenvolupament urbanístic actual i els necessitats futures
   Mancances i incoherències de l’ordenació actual
   2 MEMÒRIA DESCRIPTIVA I JUSTIFICATIVA: ORDENACIÓ

   2.1 Objectius i criteris
   Objectius i criteris generals
   legislació:
   RLUC 106
   Descripció:
   L'avanç de l'instrument de planejament ha de contenir:
   Els objectius i els criteris generals del pla.
   Síntesi alternatives i justificació
   legislació:
   RLUC 106
   Descripció:
   L'avanç de l'instrument de planejament ha de contenir:
   Una síntesi de les alternatives considerades i dels objectius i criteris urbanístics, ambientals o socials que justifiquen l'elecció de la proposta bàsica sotmesa a informació pública.
   descripció característiques bàsiques
   legislació:
   RLUC 106
   Descripció:
   L'avanç de l'instrument de planejament ha de contenir:
   La descripció de les característiques bàsiques de la proposta d'ordenació.
   Justificació en relació a la capacitat del municipi
   Descripció:
   Una justificació específica de la finalitat del projecte i de la compatibilitat de l ’actuació en relació a la capacitat del municipi per absorvir i desenvolupar les propostes de planejament.
   Justificació en relació al planejament territorial i sectorial
   Descripció:
   Una justificació específica de la finalitat del projecte i de la compatibilitat de l ’actuació amb el planejament urbanístic i sectorial.

   2.2 Propostes urbanístiques de caràcter general
   Emmarcament general
   legislació:
   LUC 57
   Descripció:
   Correspon als plans d’ordenació urbanística municipal, com a mínim:
   Definir el model d’implantació urbana i les determinacions per al desenvolupament urbanístic, d’acord amb el que estableix l’article 3 de la LUC.
   Criteris d’estructuració urbana del POUM
   legislació:
   LUC 57
   Descripció:
   Correspon als plans d’ordenació urbanística municipal, com a mínim:
   Definir l’estructura general que cal adoptar per a l’ordenació urbanística del territori i establir les pautes per a fer-ne el desenvolupament.
   Sostenibilitat
   legislació:
   LUC 3/RLUC 69.2
   Descripció:
   La memòria del pla d'ordenació urbanística municipal s'ha de referir als següents extrems
   De l'observança de l'objectiu del desenvolupament urbanístic sostenible, tenint en compte les conclusions de l'informe ambiental que integra la documentació del pla.
   El desenvolupament urbanístic sostenible es defineix com la utilització racional del territori i el medi ambient i comporta conjuminar les necessitats de creixement amb la preservació dels recursos naturals i dels valors paisatgístics, arqueològics, històrics i culturals, a fi de garantir la qualitat de vida de les generacions presents i futures.
   El desenvolupament urbanístic sostenible, atès que el sòl és un recurs limitat, comporta també la configuració de models d’ocupació del sòl que evitin la dispersió en el territori, afavoreixin la cohesió social, considerin la rehabilitació i la renovació en sòl urbà, atenguin la preservació i la millora dels sistemes de vida tradicionals a les àrees rurals i consolidin un model de territori globalment eficient.
   L’exercici de les competències urbanístiques ha de garantir, d’acord amb l’ordenació territorial, l’objectiu del desenvolupament urbanístic sostenible.
   Mobilitat
   legislació:
   RLUC 65
   Descripció:
   Als efectes de definir el model d'implantació urbana i l'estructura general de l'ordenació del territori, els plans d'ordenació urbanística municipal, a més d'establir la classificació del sòl:
   Estableixen les determinacions necessàries per a assolir una mobilitat sostenible en el municipi.
   Habitatge
   legislació:
   RLUC 66
   Descripció:
   Els plans d'ordenació urbanística municipal contenen les determinacions necessàries per atendre les necessitats socials d'accés a l'habitatge d'acord amb les necessitats detectades en la memòria social.
   Règim urbanístic del sòl
   legislació:
   RLUC 64
   Descripció:
   Els plans d'ordenació urbanística municipal classifiquen tot el sòl comprès en llur àmbit en urbà, urbanitzable i no urbanitzable, o en alguna d'aquestes classes de sòl, d'acord amb els criteris que estableixen els articles 24 a 33 de la Llei d'urbanisme, i en els àmbits o les superfícies que resultin necessaris en funció dels criteris d'ordenació establerts.
   Els plans d'ordenació urbanística municipal han d'assenyalar els àmbits inclosos en cada una de les classes i categories de sòl.
   Valors a protegir
   legislació:
   RLUC 65
   Descripció:
   Als efectes de definir el model d'implantació urbana i l'estructura general de l'ordenació del territori, els plans d'ordenació urbanística municipal, a més d'establir la classificació del sòl:
   Determinen els valors arquitectònics, arqueològics, paisatgístics i ambientals que han de ser objecte de protecció.

   2.3 Propostes urbanístiques específiques
   Sistemes
   legislació:
   RLUC 65/66
   Descripció:
   Als efectes de definir el model d'implantació urbana i l'estructura general de l'ordenació del territori, els plans d'ordenació urbanística municipal, a més d'establir la classificació del sòl:
   Defineixen els elements determinants del desenvolupament urbà, entre els que s'inclouen els sistemes generals de comunicacions, d'espais lliures públics i d'equipaments comunitaris, efectuen les reserves de sòl corresponent i regulen llur obtenció. El sistema general d'espais lliures públics ha de respondre, com a mínim, a la proporció de 20 m2 per cada 100 m2 de sostre admès pel planejament urbanístic per a ús residencial no inclòs en cap sector de planejament urbanístic.

   Respecte als sectors de sòl urbà no consolidat subjectes a un pla de millora urbana i als sectors de sòl urbanitzable delimitat, correspon al pla d'ordenació urbanística municipal:
   Determinar la inclusió en el sector de terrenys destinats a sistemes generals o la vinculació al sector, a efectes de gestió, de terrenys destinats a sistemes generals d'acord amb el què estableix l'article 35.2 del RLUC, i preveure, si s'escau, les connexions amb les infraestructures exteriors a càrrec del sector.
   Fixar els estàndards que determinen les reserves mínimes per als sistemes urbanístics d'espais lliures i d'equipaments comunitaris de titularitat pública.

   Els plans d'ordenació urbanística municipal contenen les determinacions necessàries per atendre les necessitats socials d'accés a l'habitatge d'acord amb les necessitats detectades en la memòria social i a aquests efectes:
   Estableixen el sòl que s'ha de destinar a la construcció d'habitatges de protecció pública o a habitatges objecte d'altres mesures d'estímul de l'habitatge assequible, mitjançant la qualificació de sòl amb aquest destí i la determinació del percentatge de sostre que els sectors de planejament derivat han de qualificar per aquest destí.

   Sistema de comunicacions
   Sistema d’equipaments comunitaris
   Sistema d’espais lliures
   Sistema d’habitatges dotacionals públics
   Serveis
   legislació:
   RLUC 65
   Descripció:
   Als efectes de definir el model d'implantació urbana i l'estructura general de l'ordenació del territori, els plans d'ordenació urbanística municipal, a més d'establir la classificació del sòl:
   Defineixen les xarxes generals de serveis, amb indicació de les xarxes generals existents que es mantenen i les de nova implantació que resulten necessàries al llarg de la vigència del pla. Respecte a la xarxa de telecomunicacions, poden establir l'existència d'una infraestructura única, que hagi de ser compartida per les diferents xarxes o serveis.
   Aigua
   Sanejament
   Residus
   Energia
   Comunicació i informació
   Teixits
   legislació:
   LUC 58/RLUC 65
   Descripció:
   En sòl urbà, els plans d’ordenació urbanística municipal:
   Apliquen les tècniques de qualificació o zonificació del sòl i de reserva o afectació d’aquest per a sistemes urbanístics generals i locals, respectant sempre la proporció adequada a les necessitats de la població.
   Regulen els paràmetres i els criteris d’harmonització formal i compositiva de les edificacions.
   Determinen quins valors arquitectònics, arqueològics, paisatgístics i mediambientals hi han d’ésser protegits.

   En sòl urbà consolidat, i en els àmbits del sòl urbà no consolidat no inclosos en sectors subjectes a un pla de millora urbana, els plans d’ordenació urbanística municipal detallen l’ordenació urbanística del sòl, fixen els paràmetres urbanístics necessaris per a l’atorgament de llicències d’edificació i assenyalen les alineacions. Pel que fa a l’ordenació de volums, el pla en pot preveure una amb caràcter obligatori o diverses d’alternatives. En aquest darrer supòsit, el pla pot especificar gràficament les dites alternatives, o bé concretar els paràmetres de l’edificació que, sense alterar l’aprofitament urbanístic de la zona o de l’illa, admeten variació.

   Als efectes de definir el model d'implantació urbana i l'estructura general de l'ordenació del territori, els plans d'ordenació urbanística municipal, a més d'establir la classificació del sòl:
   Defineixen les intervencions necessàries en el teixit urbà existent, per a la seva conservació, rehabilitació, reurbanització, regeneració o transformació.

   L'exercici de les competències urbanístiques i, en particular, de la potestat de planejament, es regeix pel principi de desenvolupament urbanístic sostenible definit a l'article 3 de la LUC, el qual té com a objectiu la utilització racional del territori, a fi de garantir la qualitat de vida de les generacions presents i futures, i comporta conjuminar les següents finalitats:
   Afavorir la compactació urbana, evitar la dispersió de la urbanització i les edificacions en el territori mitjançant la previsió dels creixements en continuïtat amb el teixit urbà existent, i considerar la conservació, la rehabilitació i la recuperació de les trames urbanes i del parc immobiliari.

   Nucli històric
   Nucli urbà central
   Àrees de nou creixement
   Urbanitzacions i àrees urbanes existents

   Usos
   legislació:
   LUC 58/RLUC 68
   Descripció:
   En sòl urbà, els plans d’ordenació urbanística municipal:
   Assignen usos detallats per a cada zona.

   Correspon al pla d'ordenació urbanística municipal l'ordenació detallada del sòl urbà no inclòs en sectors subjectes a planejament derivat, la qual comprèn les determinacions següents:
   Regulació, per a cada una de les zones previstes, dels usos principals i compatibles, de la parcel·la mínima indivisible, i dels paràmetres urbanístics als què se subjecta l'edificació. En el cas d'ordenació volumètrica, el pla pot preveure una ordenació de volums de caràcter obligatori o diverses d'alternatives.
   Habitatge
   Comerç
   Sòl industrial i activitats econòmiques

   Ordenació SNU
   legislació:
   LUC 58.9/RLUC 68.8
   Descripció:
   En sòl no urbanitzable, els plans d’ordenació urbanística municipal:
   Regulen cadascuna de les qualificacions possibles, en coherència amb el grau de conservació i protecció pretesos; regulen les superfícies mínimes susceptibles de segregació, respectant la normativa aplicable, i els paràmetres i condicions aplicables als usos i edificacions permesos.
   Regulen els paràmetres bàsics de les edificacions admissibles a través de les normes de protecció, millora i recuperació dels àmbits o valors objecte de protecció. Les normes de protecció poden incloure la prohibició total, en l'àmbit objecte de protecció, de construccions o usos admissibles d'acord amb la Llei.
   Regulació de les condicions per a dotar de serveis als usos permesos que s'autoritzin, per a resoldre llur repercussió sobre la capacitat i funcionalitat de les xarxes d'infraestructures i per a garantir llur integració en l'entorn.
   Establiment dels llindars relatius a les activitats agràries previstos en l'article 49 de la LUC, la superació dels quals determina la subjecció al procediment de l'article 48 de l'esmentada Llei i 57 del RLUC. Aquests llindars han de ser coherents amb les determinacions que, si s'escau, estableixi el planejament territorial i els plans directors urbanístics, i es poden referir a l'emplaçament, a l'ocupació del sòl o al volum edificable de les construccions pròpies de l'activitat, o al tipus d'activitat agrària. En tot cas, el pla ha d'establir la subjecció al procediment de l'article 48 de la LUC i 57 del RLUC si se supera algun dels llindars següents: ocupació en planta de 500 metres quadrats, sostre total de 1.000 metres quadrats o alçada màxima de 10 metres.
   Si s'escau, el catàleg de les masies i les cases rurals susceptibles de reconstrucció o de rehabilitació.
   Previsió o obligació de formulació de plans urbanístics especials per a determinats àmbits o per a la implantació d'usos i activitats.
   Desenvolupament del pla
   legislació:
   LUC 58-98/RLUC 26.3-68
   Descripció:
   En sòl urbà consolidat, els plans d’ordenació urbanística municipal precisen les rasants i les característiques i el traçat de les obres d’urbanització. En els àmbits de sòl urbà no consolidat per als quals els plans delimitin polígons d ’actuació, les obres d’urbanització i les rasants s’han de definir i concretar mitjançant un projecte d’urbanització, que ha de comprendre totes les obres d’urbanització i que s’ha de tramitar simultàniament amb el projecte de reparcel·lació o amb el de taxació conjunta.
   En els àmbits del sòl urbà no consolidat per als quals delimitin sectors subjectes a un pla de millora urbana, els plans d’ordenació urbanística municipal fixen els índexs d’edificabilitat bruta, les densitats, els usos principals i compatibles, i els estàndards per a determinar les reserves mínimes per al sistema local d’espais lliures i equipaments. Aquests sectors poden ésser físicament discontinus.
   En sòl urbà consolidat, els plans d’ordenació urbanística municipal estableixen quins són els elements d’urbanització que cal completar o acabar perquè els terrenys adquireixin la condició de solar.
   En sòl urbanitzable delimitat, els plans d’ordenació urbanística municipal concreten la delimitació dels sectors, que poden ésser físicament discontinus, i, per a cadascun d’aquests, els índexs d’edificabilitat bruta; la densitat màxima, que no pot superar en cap cas els cent habitatges per hectàrea; els usos principals i compatibles, i els estàndards que determinen les reserves mínimes per al sistema local d’espais lliures i equipaments.
   En sòl urbanitzable no delimitat, els plans d’ordenació urbanística municipal estableixen:
   Les magnituds màximes o mínimes de les actuacions urbanístiques que hi són permeses, en funció dels diferents usos.
   Les intensitats màximes dels usos urbanístics.
   Les connexions amb les infraestructures exteriors.
   Els nivells o percentatges de sòl de cessió obligatòria i gratuïta.
   Els convenis urbanístics han d’integrar la documentació del planejament o de l’instrument de gestió al qual es refereixin, es sotmeten a la informació pública corresponent i poden ésser objecte de consulta un cop aprovats.
   Els convenis urbanístics que es refereixin a instruments de planejament o gestió que han de ser objecte d'aprovació, modificació o revisió, han de formar part de la documentació que integra la respectiva figura de planejament o gestió des de l'inici del procediment corresponent o des de la seva formalització, si aquesta es produeix un cop iniciat el procediment. En el cas que la formalització del conveni tingui lloc després de l'aprovació inicial de l'instrument de planejament o gestió, el conveni s'ha de sotmetre a informació pública, bé sigui conjuntament amb l'instrument de què es tracti, si d'acord amb l'article 112 del RLUC procedeix subjectar-lo a un nou tràmit d'informació pública, bé sigui amb un tràmit específic d'informació pública per un termini d'un mes, i s'ha d'incorporar a l'instrument de planejament o de gestió que sigui objecte del següent acord d'aprovació que correspongui.

   Sectors i polígons i actuacions aïllades en sòl urbà
   Sectors delimitats i no delimitats en sòl urbanitzable
   Àmbits de gestió i actuacions en SNU
   Convenis

   2.4 QUADRES DE DADES

   Classificació del sòl: planejament vigent i proposta
   Qualificació del sòl: planejament vigent i proposta
   Estat d’execució del planejament vigent
   Desenvolupament: àmbits de gestió i sectors
   Usos: potencials i implantats
   Estàndards urbanístics del pla

   3 memÒria social

   3.1 Avaluació de les necessitats socials d’accés a l’habitatge
   legislació:
   LUC 59-66/RLUC 68
   Descripció:
   Els plans d’ordenació urbanística municipal es formalitzen, entre d’altres, mitjançant els documents següents:
   La memòria social, que ha de contenir la definició dels objectius de producció d ’habitatge protegit i, si escau, dels altres tipus d’habitatge assequible que determini la llei. A més, si el planejament ha inclòs les reserves a què fa referència l’article 34.3 de la LUC, cal justificar-ho en la memòria social.
   La memòria social del pla d'ordenació urbanística municipal és el document d'avaluació i justificació de les determinacions del pla relatives a les necessitats socials d'accés a l'habitatge.

   Necessitats actuals en matèria d'habitatge
   legislació:
   LUC 58/RLUC 68
   Descripció:
   Necessitats quantitatives i de localització de sòl residencial i habitatge, en relació amb el medi ambient urbà en què s'insereixen, amb estimació de les necessitats d'habitatge social d'acord amb les característiques socioeconòmiques de la població.

   Previsions demogràfiques i de necessitats d’habitatge en l’horitzó del POUM (àrea funcional)
   legislació:
   LUC 58/RLUC 66
   Descripció:

   Els plans d'ordenació urbanística municipal contenen les determinacions necessàries per atendre les necessitats socials d'accés a l'habitatge d'acord amb les necessitats detectades en la memòria social i a aquests efectes:
   Estableixen el sòl que s'ha de destinar a la construcció d'habitatges de protecció pública o a habitatges objecte d'altres mesures d'estímul de l'habitatge assequible, mitjançant la qualificació de sòl amb aquest destí i la determinació del percentatge de sostre que els sectors de planejament derivat han de qualificar per aquest destí.

   Previsions de necessitat d’habitatge assequible en l’horitzó del POUM (àrea funcional/PDU)
   legislació:
   LUC 58/RLUC 66-69
   Descripció:

   Els plans d'ordenació urbanística municipal contenen les determinacions necessàries per atendre les necessitats socials d'accés a l'habitatge d'acord amb les necessitats detectades en la memòria social i a aquests efectes:
   Poden definir el sistema d'habitatges dotacionals públics, i qualificar sòl i preveure reserves en els sectors de planejament urbanístic derivat amb destí a aquest sistema d'habitatges dotacionals públics, per tal de satisfer els requeriments temporals de col·lectius de persones amb necessitats d'acollida, d'assistència residencial o d'emancipació, que resultin de la memòria social.

   També poden preveure destinar al sistema d'habitatges dotacionals públics, en substitució del sistema d'equipaments comunitaris de titularitat pública i amb els límits que determina aquest apartat, les reserves mínimes que estableix l'article 65 de la Llei d'urbanisme per als sectors de planejament parcial. Amb aquest objecte, els plans d'ordenació urbanística municipal han de concretar els sectors als quals s'aplica la substitució, determinar la superfície de sòl afectada per aquesta substitució i acreditar que no cal destinar els terrenys a equipaments comunitaris. La superfície de sòl objecte d'aquesta substitució no pot ésser superior al 5% de la superfície total destinada o reservada pel pla d'ordenació urbanística municipal a equipaments comunitaris públics locals en sòl urbà i urbanitzable. Quan el pla d'ordenació urbanística municipal o les seves modificacions preveuen aquesta substitució, han d'acreditar el compliment d'aquest límit.

   La memòria social del pla d'ordenació urbanística municipal és el document d'avaluació i justificació de les determinacions del pla relatives a les necessitats socials d'accés a l'habitatge, i ha de fer referència als següents aspectes:
   Previsió de les necessitats d'habitatges dotacionals públics, si s'escau, amb indicació dels col·lectius als quals s'adrecen, als efectes d'establir les qualificacions i reserves adequades.
   Necessitats de reallotjament i mesures a adoptar per a garantir-ne el dret.

   Necessitats globals d’habitatge assequible segons les característiques socioeconòmiques de la població.
   Per col·lectius amb necessitats específiques:
   Joves
   Gent gran
   Persones immigrades
   Llars monoparentals
   Reallotjaments
   Víctimes de violència domèstica
   Altres
   Segons tipologia
   Habitatges protegits en règim especial
   Habitatges protegits en règim concertat
   Habitatges de preu concertat
   Habitatges dotacionals

   3.2 Avaluació de les necessitats d’equipaments comunitaris
   legislació:
   LUC 58/RLUC 68-69
   Descripció:
   Respecte als sectors de sòl urbà no consolidat subjectes a un pla de millora urbana, correspon al pla d'ordenació urbanística municipal:
   Fixar els estàndards que determinen les reserves mínimes per als sistemes urbanístics d'espais lliures i d'equipaments comunitaris de titularitat pública.
   Respecte als sectors de sòl urbanitzable delimitat, correspon al pla d'ordenació urbanística municipal:
   Fixar els estàndards que determinen les reserves mínimes per als sistemes urbanístics d'espais lliures i d'equipaments comunitaris de titularitat pública.
   La memòria social del pla d'ordenació urbanística municipal és el document d'avaluació i justificació de les determinacions del pla relatives a les necessitats socials d'accés a l'habitatge, i ha de fer referència als següents aspectes:
   Anàlisi de les necessitats d'equipaments comunitaris d'acord amb les previsions de nous habitatges i de l'adequació de l'emplaçament i dels usos previstos per a aquests equipaments.

   Estàndards d'equipament en l'horitzó del POUM
   Els equipament existents
   Les necessitats previstes al POUM (àrea funcional/PDU)

   3.3 Avaluació de l'impacte espacial i de gènere del POUM

   legislació:
   LUC 57/RLUC 69
   Descripció:
   Les reserves per a la construcció d’habitatges de protecció pública s’han d’emplaçar evitant la concentració excessiva d’habitatges d’aquest tipus, d’acord amb el que estableix l’article 3.2, per tal d’afavorir la cohesió social i evitar la segregació territorial dels ciutadans per raó de llur nivell de renda.

   La memòria social del pla d'ordenació urbanística municipal és el document d'avaluació i justificació de les determinacions del pla relatives a les necessitats socials d'accés a l'habitatge, i ha de fer referència als següents aspectes:
   Anàlisi de les possibles localitzacions alternatives de les reserves per a la construcció d'habitatges de protecció pública, atenent els objectius d'evitar la concentració excessiva d'habitatges d'aquest tipus i d'afavorir la cohesió social, impedint la segregació espacial dels ciutadans per raó de llur nivell de renda, i les possibilitats de la rehabilitació d'edificacions per destinar-les a aquests tipus d'habitatges.

   També ha de formar part de la memòria social una avaluació de l'impacte de l'ordenació urbanística proposada en funció del gènere, així com respecte als col·lectius socials que requereixen atenció específica, tals com els immigrants i la gent gran, amb l'objecte que les decisions del planejament, a partir de la informació sobre la realitat social contribueixin al desenvolupament de la igualtat d'oportunitats entre dones i homes, així com afavorir als altres col·lectius mereixedors de protecció. Aquesta avaluació de l'impacte de l'ordenació urbanística proposada en funció del gènere i respecte a determinats col·lectius socials ha de contenir:

   Una diagnosi de la situació a partir de l'anàlisi de la informació sobre la població a la qual afecta el pla, la identificació dels rols de gènere dels diferents col·lectius afectats, les necessitats de benestar i estratègiques de dones i homes i els altres col·lectius en l'àmbit.
   La valoració de l'impacte social i de gènere del pla, la qual comprèn:
   La justificació de la coherència de l'ordenació proposada amb les necessitats detectades de les dones i els homes i dels altres col·lectius pel que fa en especial als paràmetres d'accessibilitat, mobilitat, seguretat i ús del teixit urbà, tenint en compte particularment les necessitats de les persones que realitzen les tasques de cura i gestió domèstica, així com les que reben aquesta atenció.
   Mesures o determinacions previstes en el pla que contribueixen al desenvolupament dels objectius d'igualtat d'oportunitats entre les dones i els homes, així com entre els diversos grups socials.
   Previsió de com incidirà l'ordenació proposada sobre la situació originària de dones i homes i dels altres col·lectius.

   Accés al treball i als coneixements
   Cohesió social, integració i perspectiva de gènere
   Impacte en funció del gènere i sobre col.lectius especials
   Mesures per garantir la igualtat d'oportunitats

   3.4 Definició dels objectius de producció d'habitatge protegit
   legislació:
   LUC 59/RLUC 66-68/LMU/DL 18/2007
   Descripció:
   Els plans d’ordenació urbanística municipal es formalitzen, mitjançant els documents següents:
   La memòria social, que ha de contenir la definició dels objectius de producció d’habitatge protegit i, si escau, dels altres tipus d’habitatge assequible que determini la llei.
   En la determinació del sòl que s'ha de destinar a la construcció d'habitatges de protecció pública o a habitatges objecte d'altres mesures d'estímul de l'habitatge assequible, els plans d'ordenació urbanística municipal:
   Han de reservar, per a la construcció d'habitatges de protecció pública, com a mínim, el sòl corresponent al 20% del sostre residencial de nova implantació, tant en sòl urbà com en sòl urbanitzable.
   En el cas de municipis de més de deu mil habitants i de capitals de comarca, han de reservar, a més, per a la construcció d'habitatges objecte d'altres mesures d'estímul de l'habitatge assequible, com a mínim el sòl corresponent al 10% del sostre residencial de nova implantació, tant en sòl urbà com en sòl urbanitzable.
   Als efectes del càlcul de les reserves mínimes obligatòries que estableix l'apartat anterior, es considera sostre residencial de nova implantació el sostre destinat a habitatge, tant de manera exclusiva com si s'admet indistintament amb altres usos, que prevegi el pla d'ordenació urbanística municipal per als sectors de sòl urbanitzable i per als polígons d'actuació urbanística en sòl urbà no consolidat i els sectors subjectes a plans de millora urbana que tinguin per objecte alguna de les finalitats a què es refereix l'article 40.2 del RLUC. En tot cas, no es considera sostre residencial de nova implantació i no computa en el càlcul, el sostre corresponent a les construccions amb ús residencial existents en aquests sectors o polígons.

   El sostre dels polígons o sectors que prevegin una densitat i tipologia edificatòria que no siguin aptes per a la construcció d'habitatges protegits computa en el càlcul a què es refereix el paràgraf anterior, llevat d'aquell corresponent als sectors o polígons concrets respecte als quals l'òrgan competent per a l'aprovació definitiva autoritzi expressament que s'exclogui del còmput, d'acord amb l'article 57.3 de la LUC. Aquesta autorització només es pot produir en aquells supòsits en què, d'acord amb la memòria social, s'acrediti que l'exclusió del còmput no afecta les necessitats quantitatives d'habitatge amb protecció pública, d'acord amb les característiques socioeconòmiques de la població.

   El pla d'ordenació urbanística municipal, segons les necessitats detectades i en coherència amb el planejament territorial , ha d'establir l'emplaçament del sòl destinat a la construcció d'habitatges de protecció pública i d'habitatges objecte d'altres mesures d'estímul de l'habitatge assequible, i ha de distribuir i quantificar les reserves corresponents, mitjançant:
   La qualificació de terrenys en sòl urbà no inclòs en sectors de planejament derivat, formin part o no de polígons d'actuació urbanística. La qualificació urbanística del sòl pot preveure el destí total o parcial de l'edificació a habitatge amb protecció oficial. La qualificació que estableixi la destinació total o parcial a habitatge amb protecció oficial de terrenys que tenen la condició de sòl urbà consolidat pot ser d'aplicació tant a les noves construccions com als casos de gran rehabilitació de les edificacions existents.
   La determinació de les reserves que corresponen als sectors de planejament derivat.

   El sòl corresponent al percentatge d'aprofitament urbanístic de cessió obligatòria i gratuïta, tant en sòl urbà com en sòl urbanitzable, s'incorpora al patrimoni municipal de sòl i d'habitatge. Si els terrenys són d'ús residencial, el producte obtingut de l'alienació del sòl que no té la qualificació d'habitatge protegit passa a formar part del dipòsit municipal constituït a aquest efecte i s'ha de destinar obligatòriament a la finalitat especificada per l'article 153.4.b, mitjançant un règim de protecció pública, sense perjudici del que estableix l'article 56.5.c per les àrees residencials estratègiques.
   Objectiu de solidaritat urbana: Per a fer efectiu el dret a l'habitatge a tot el territori de Catalunya, tots els municipis de més de 5.000 habitants i les capitals de comarca han de disposar, en el termini de vint anys, d'un parc mínim d'habitatges destinats a polítiques socials del 15% respecte del total d'habitatges principals existents, considerant les circumstàncies pròpies de cada municipi i d'acord amb un calendari sigui establert per reglament.
   En el marc del POUM (PDT/àrea funcional)
   Relatiu al patrimoni municipal de sòl i habitatge
   Relatiu al compliment de l'objectiu de solidaritat urbana de la Llei del Dret a l'Habitatge

   3.5 Justificació de les determinacions del POUM (PDU/àrea funcional) relatives a les necessitats socials d'accés a l'habitatge
   legislació:
   LUC 57/RLUC 69.3
   Descripció:
   La memòria social del pla d'ordenació urbanística municipal és el document d'avaluació i justificació de les determinacions del pla relatives a les necessitats socials d'accés a l'habitatge, i ha de fer referència als següents aspectes:
   Necessitats quantitatives i de localització de sòl residencial i habitatge, en relació amb el medi ambient urbà en què s'insereixen, amb estimació de les necessitats d'habitatge social d'acord amb les característiques socioeconòmiques de la població.
   Anàlisi de les possibles localitzacions alternatives de les reserves per a la construcció d'habitatges de protecció pública, atenent els objectius d'evitar la concentració excessiva d'habitatges d'aquest tipus i d'afavorir la cohesió social, impedint la segregació espacial dels ciutadans per raó de llur nivell de renda, i les possibilitats de la rehabilitació d'edificacions per destinar-les a aquests tipus d'habitatges.
   Quantificació de les reserves mínimes obligatòries d'acord amb l'article 66.3 d'aquest Reglament, i quantificació de la totalitat de les reserves previstes per a la construcció d'habitatges de protecció pública i de les modalitats corresponents, així com del sostre corresponent al sòl urbà qualificat amb aquesta destinació.
   Mecanismes previstos per a l'obtenció del sòl per a la construcció d'habitatge protegit promogut a iniciativa pública.
   Previsió de les necessitats d'habitatges dotacionals públics, si s'escau, amb indicació dels col·lectius als quals s'adrecen, als efectes d'establir les qualificacions i reserves adequades.
   Previsions temporals per a l'inici i l'acabament de la construcció dels habitatges protegits i dels sistemes urbanístics d'habitatge dotacional públic.
   Necessitats de reallotjament i mesures a adoptar per a garantir-ne el dret.
   Anàlisi de les necessitats d'equipaments comunitaris d'acord amb les previsions de nous habitatges i de l'adequació de l'emplaçament i dels usos previstos per a aquests equipaments.

   El planejament urbanístic general o derivat, segons que correspongui, ha de determinar la localització concreta de les reserves per a la construcció d’habitatges de protecció pública mitjançant la qualificació de terrenys per a aquesta finalitat, la qual es pot vincular a un règim específic de protecció pública. El planejament ha de preveure els terminis obligatoris per a l’inici i per a l’acabament de la construcció d’aquests habitatges.
   Justificacions
   Justificació global d'atenció de les necessitats d'habitatge assequible en l'horitzó del POUM
   Justificació del compliment de les determinacions del planejament territorial en matèria d'habitatge
   Justificació del compliment de les reserves mínimes obligatòries de sòl per a la construcció d'habitatges de protecció pública en les modalitats corresponents
   Justificació del compliment de les necessitats d'habitatge dotacional
   Justificació de les superfícies mitjanes dels habitatges protegits segons normativa sectorial i necessitats de cada modalitat
   Justificació de les mesures d'atenció a les necessitats de reallotjament
   Justificació de la distribució dels habitatges de protecció pública en termes de cohesió social i segregació espaial

   Previsions
   Previsions temporals per a l'inici i acabament de la construcció dels habitatges protegits
   Previsions temporals per a l'inici i acabament de la construcció dels habitatges assequibles
   Previsions temporals per a l'inici i acabament de la construcció del sistema urbanístic d'habitatges dotacionals i equipaments

   3.6 Quadres de dades
   Habitatge potencial i existent del POUM
   Sostre residencial de nova implantació amb còmput de les reserves en m2 de sostre i nombre d'habitatges segons modalitat

   4 documentació ambiental
   4.1 Informe de sostenibilitat ambiental
   legislació:
   Disp.Transitòria 6a LUC
   Descripció:
   Mentre no es transposi la Directiva 2001/42/CE, del Parlament Europeu i del Consell, relativa a l’avaluació dels efectes de determinats plans i programes sobre el medi ambient, sens perjudici del que estableixi la legislació sectorial, el règim d’avaluació ambiental aplicable a les figures de planejament urbanístic no resoltes definitivament en el moment de l’entrada en vigor de la Llei 10/2004 és el següent:
   1. Són objecte d’avaluació ambiental:
   Els plans d’ordenació urbanística municipal i llurs revisions.
   Documentació ambiental preliminar
   legislació:
   RLUC 106.2d
   Descripció:
   L'avanç de l'instrument de planejament ha de contenir:
   Si l'instrument de planejament està sotmès a avaluació ambiental, un informe ambiental preliminar per tal que l'òrgan ambiental pugui determinar l'amplitud, nivell de detall i grau d'especificació de l'informe de sostenibilitat ambiental. Sens perjudici del què pugui establir la normativa sobre avaluació ambiental de plans i programes, l'informe ambiental preliminar, quan es tracti del pla d'ordenació urbanística municipal, ha de contenir els aspectes assenyalats en les lletres a i b de l'article 70 del RLUC i, quan es tracti de plans urbanístics derivats, ha de contenir els aspectes assenyalats en les lletres a i b de l'apartat 1 de l'article 100 del RLUC.
   Requeriments ambientals significatius
   legislació:
   RLUC 70a
   Descripció:
   En el cas de formulació o revisió del pla d'ordenació urbanística municipal, i en els casos de modificacions sotmeses a avaluació ambiental, l'informe ambiental que preveu la Llei d'urbanisme ha de tenir la naturalesa i contingut de l'informe de sostenibilitat ambiental que regula la normativa sobre avaluació ambiental de plans i programes, amb el grau d'especificació que estableixi l'òrgan ambiental en el document de referència, i, en tot cas, amb el contingut mínim següent:

   Determinació dels requeriments ambientals significatius en l'àmbit del pla, el què inclou:
   La descripció dels aspectes i elements ambientalment rellevants de l'àmbit objecte de planejament i del seu entorn.
   La determinació dels objectius, criteris i obligacions de protecció ambiental, aplicables en l'àmbit del pla, establerts en la normativa internacional, comunitària, estatal, autonòmica o local, o en els instruments de planejament territorial, els plans directors urbanístics o altres plans o programes aplicables.
   La definició dels objectius i criteris ambientals adoptats en la redacció del pla, d'acord amb els requeriments ambientals assenyalats en els apartats anteriors i amb els principis i directrius establerts als articles 3 i 9 de la Llei d'urbanisme, els quals han de referir-se, entre d'altres aspectes, a la sostenibilitat global del model d'ordenació; al cicle de l'aigua; a la biodiversitat territorial, la permeabilitat ecològica i el patrimoni natural; a la qualitat del paisatge; a la qualitat de l'ambient atmosfèric; i a la contaminació acústica i lluminosa.

   Aquests objectius ambientals han de ser formulats de forma jerarquitzada en funció del seu grau d'importància relativa.

   Aspectes i elements rellevants
   Obligacions de protecció ambiental de rang superior
   Objectius i criteris ambiental adoptats

   Justificació ambiental de l’elecció de l’alternativa
   legislació:
   RLUC 70a
   Descripció:
   En el cas de formulació o revisió del pla d'ordenació urbanística municipal, i en els casos de modificacions sotmeses a avaluació ambiental, l'informe ambiental que preveu la Llei d'urbanisme ha de tenir la naturalesa i contingut de l'informe de sostenibilitat ambiental que regula la normativa sobre avaluació ambiental de plans i programes, amb el grau d'especificació que estableixi l'òrgan ambiental en el document de referència, i, en tot cas, amb el contingut mínim següent:

   Justificació ambiental de l'elecció de l'alternativa d'ordenació proposada, el què inclou:

   La descripció de les característiques de les alternatives considerades.
   L'anàlisi, per a cada alternativa considerada, dels efectes globals i dels de les seves determinacions estructurals, d'acord amb els objectius i criteris ambientals als què es refereix l'apartat 1.c) d'aquest article.
   La justificació ambiental de l'elecció de l'alternativa seleccionada.
   Descripció alternatives
   Anàlisi dels efectes globals
   Justificació de l’elecció

   Descripció ambiental del Pla
   legislació:
   RLUC 70c
   Descripció:
   En el cas de formulació o revisió del pla d'ordenació urbanística municipal, i en els casos de modificacions sotmeses a avaluació ambiental, l'informe ambiental que preveu la Llei d'urbanisme ha de tenir la naturalesa i contingut de l'informe de sostenibilitat ambiental que regula la normativa sobre avaluació ambiental de plans i programes, amb el grau d'especificació que estableixi l'òrgan ambiental en el document de referència, i, en tot cas, amb el contingut mínim següent:

   Descripció ambiental del pla d'acord amb l'alternativa d'ordenació adoptada, incloent:
   Una síntesi descriptiva del contingut del pla amb expressió de les seves determinacions amb possibles repercussions significatives sobre el medi ambient.
   La identificació i quantificació dels sòls objecte de transformació i de les demandes addicionals de recursos naturals i d'infraestructures de sanejament, de gestió de residus i similars derivades de l'ordenació proposada.
   La descripció de les mesures previstes per al foment de la preservació i la millora del medi ambient.

   Síntesi descriptiva
   Sòls transformats i demandes addicionals de recursos
   Mesures mediambientals previstes

   Efectes significatius
   legislació:
   RLUC 70d
   Descripció:
   En el cas de formulació o revisió del pla d'ordenació urbanística municipal, i en els casos de modificacions sotmeses a avaluació ambiental, l'informe ambiental que preveu la Llei d'urbanisme ha de tenir la naturalesa i contingut de l'informe de sostenibilitat ambiental que regula la normativa sobre avaluació ambiental de plans i programes, amb el grau d'especificació que estableixi l'òrgan ambiental en el document de referència, i, en tot cas, amb el contingut mínim següent:

   Identificació i avaluació dels probables efectes significatius (secundaris, acumulatius, sinèrgics, a curt o llarg termini, permanents i temporals, positius i negatius i d'altres) de l'ordenació proposada sobre el medi ambient, incloent:
   Els efectes sobre els recursos naturals.
   Els efectes sobre els espais i aspectes identificats d'acord amb l'apartat 1.
   Els efectes ambientals derivats de la mobilitat generada per l'ordenació prevista pel pla.

   Sobre els recursos naturals
   Sobre els espais i aspectes rellevants
   Derivats de la mobilitat generada

   Avaluació global i justificació del compliment dels objectius
   legislació:
   RLUC 70e
   Descripció:
   En el cas de formulació o revisió del pla d'ordenació urbanística municipal, i en els casos de modificacions sotmeses a avaluació ambiental, l'informe ambiental que preveu la Llei d'urbanisme ha de tenir la naturalesa i contingut de l'informe de sostenibilitat ambiental que regula la normativa sobre avaluació ambiental de plans i programes, amb el grau d'especificació que estableixi l'òrgan ambiental en el document de referència, i, en tot cas, amb el contingut mínim següent:

   Avaluació global del pla i justificació del compliment dels objectius ambientals establerts, el què comprèn:

   La verificació i justificació detallades de la congruència del pla amb els requeriments ambientals assenyalats a l'apartat 1.
   L'avaluació global del pla, tenint en compte l'anàlisi comparativa dels perfils ambientals inicial i resultant de l'àmbit del pla, d'acord amb l'apartat anterior i les jerarquies entre objectius ambientals establertes anteriroment
   Descripció de les mesures de seguiment i supervisió previstes.

   Verificació de la congruència amb els objectius
   Avaluació global inicial i resultant
   Mesures de seguiment i supervisió

   Síntesi de l'estudi
   legislació:
   RLUC 70f
   Descripció:
   En el cas de formulació o revisió del pla d'ordenació urbanística municipal, i en els casos de modificacions sotmeses a avaluació ambiental, l'informe ambiental que preveu la Llei d'urbanisme ha de tenir la naturalesa i contingut de l'informe de sostenibilitat ambiental que regula la normativa sobre avaluació ambiental de plans i programes, amb el grau d'especificació que estableixi l'òrgan ambiental en el document de referència, i, en tot cas, amb el contingut mínim següent:

   Síntesi de l'estudi, consistent en un resum del seu contingut que ha de contenir una ressenya dels objectius i criteris ambientals fixats, i l'explicació justificada de l'avaluació global del pla.

   4.2 Memòria ambiental

   legislació:
   RLUC 115
   Descripció:
   L'avaluació ambiental dels instruments de planejament urbanístic que hi estiguin sotmesos s'integra en el procediment establert en la Llei d'urbanisme per a llur formulació i tramitació, d'acord amb les següents regles:

   Prèviament a la presentació a tràmit del pla urbanístic per a la seva aprovació inicial, l'òrgan o persones que el promoguin han de sol·licitar a l'òrgan ambiental l'emissió del document de referència que determini, un cop efectuades les consultes necessàries, l'abast de l'informe de sostenibilitat ambiental i els criteris, objectius i principis ambientals aplicables, i identifiqui les administracions públiques afectades i el públic interessat. A aquests efectes, cal presentar a l'òrgan ambiental un avanç de l'instrument de planejament amb el contingut que assenyala l'article 106 d'aquest Reglament. En el cas que l'avanç se sotmeti a informació pública, bé perquè sigui preceptiu, bé voluntàriament, la sol·licitud del document de referència a l'òrgan ambiental es formula simultàniament a la informació pública de l'avanç. En qualsevol dels casos indicats, si l'òrgan ambiental no resol sobre la sol·licitud en el termini d'un mes des de la seva presentació, es poden continuar les actuacions.
   L'informe de sostenibilitat ambiental, amb el contingut que correspongui a cada una de les figures de planejament, d'acord amb el què estableix, si s'escau, la legislació aplicable en matèria d'avaluació ambiental i amb el què estableix aquest Reglament respecte als informes ambientals dels plans, ha de formar part de la documentació de l'instrument de planejament objecte d'aprovació inicial.
   L'informe de sostenibilitat ambiental se sotmet a informació pública, durant un termini mínim de 45 dies, conjuntament amb l'instrument de planejament del qual forma part, després de la seva aprovació inicial i, simultàniament, s'han d'efectuar les consultes que procedeixin, d'acord amb el que estableixi el document de referència.
   El pla objecte del següent acord d'aprovació ha d'incorporar una memòria ambiental, en la qual, tenint en compte l'informe de sostenibilitat ambiental i el resultat de les consultes realitzades, s'ha de valorar la integració dels aspectes ambientals en la proposta d'ordenació. La memòria ambiental la realitzen l'òrgan o persones que promoguin el pla i requereix l'acord de l'òrgan ambiental, sense el qual no es pot entendre produït per silenci administratiu el següent acord d'aprovació que correspongui. A aquests efectes, cal lliurar a l'òrgan ambiental la proposta de memòria ambiental, juntament amb la resta de documents del pla exigits per aquest Reglament, que integren la proposta que ha de ser objecte del següent acord d'aprovació, i l'òrgan ambiental ha de resoldre sobre la proposta de memòria ambiental en el termini d'un mes des que li hagi estat presentada. En el cas que l'òrgan ambiental no estigui conforme amb la proposta de memòria, ha d'assenyalar quins aspectes han de ser esmenats, completats o ampliats i ha de donar la seva conformitat a la proposta de memòria ambiental esmenada.
   Correspon a l'òrgan competent per a l'aprovació definitiva de l'instrument de planejament de què es tracti la presa en consideració de l'informe de sostenibilitat ambiental i de la memòria ambiental del pla per a l'adopció de la resolució que correspongui. Aquesta presa en consideració s'ha de fer constar en l'acord d'aprovació definitiva mitjançant una declaració, amb el contingut que estableix la legislació aplicable.

   Descripció general del procés d'avaluació
   Abast de l'avaluació determinat pel document de referència
   Valoració de l'informe de sostenibilitat ambiental i de la seva qualitat
   Avaluació del resultat de les consultes realitzades i el seu grau de consideració
   Conclusions del procés d'avaluació

   5 ANNEXES

   5.1 Estudi de la mobilitat generada
   legislació:
   LUC 59.3c/RLUC 71
   Descripció:
   La memòria descriptiva i justificativa del pla d’ordenació urbanística municipal ha de contenir, entre d’altres:
   Les mesures adoptades per a facilitar l’assoliment d’una mobilitat sostenible en el municipi, en compliment de l’obligació de prestació del servei de transport col·lectiu urbà de viatgers.
   La documentació del pla d'ordenació urbanística municipal ha d'incloure un estudi d'avaluació de la mobilitat generada, amb el contingut que determina la legislació sobre mobilitat.

   5.2 Estudi d’inundabilitat
   legislació:
   RLUC 71 disp. transitòria 2a
   Descripció:
   Quan no es disposi del corresponent instrument de planificació sectorial aprovat per l'administració hidràulica competent que delimiti les zones inundables, el planejament urbanístic que inclogui en el seu àmbit terrenys emplaçats en zones potencialment inundables ha d'incorporar, com a document integrant de l'informe ambiental, un estudi d'inundabilitat, que ha de ser informat favorablement per l'administració hidràulica competent en el si de la tramitació del pla. En aquest estudi, que s'ha de realitzar sobre cartografia digital, s'han de determinar,les zones inundables d'acord amb els criteris que estableixen els apartats següents.

   Als efectes de l'apartat anterior, la zona fluvial es determina:
   Amb caràcter general per l'avinguda de període de retorn de 10 anys.
   En el cas de zones planeres en què l'avinguda de període de retorn de 10 anys i la vegetació de ribera associada assoleixin amplades superiors a 100 metres respecte del límit de la llera, la zona fluvial es fixa en 100 metres.
   En aquells cursos fluvials endegats entre motes es pren com a referència, per a la delimitació de la zona fluvial, la contramota externa.
   Als efectes de l'apartat 1, la zona de sistema hídric es determina:
   Amb caràcter general per l'avinguda de període de retorn de 100 anys, sense tenir en compte en aquest càlcul l'existència de motes, quan n'hi hagi.
   En el cas de zones planeres en què l'avinguda de període de retorn de 100 anys assoleixi amplades superiors a 100 metres respecte del límit de la llera, el sistema hídric no superarà aquests 100 metres.
   En el cas de zones de muntanya, la delimitació de la zona derivada de l'avinguda de període de retorn de 100 anys es pot corregir tenint en compte les característiques fisiogràfiques i hidrològiques específiques.
   Als efectes de l'apartat 1, la zona inundable per episodis extraordinaris es determina per l'avinguda de període de retorn de 500 anys. En aquells casos en què no es pugui disposar de modelització hidràulica es pot emprar la delimitació geomorfològica de les zones potencialment inundables.

   5.3 Dictamen geològic
   legislació:
   RLUC 5.2
   Descripció:
   El planejament urbanístic, per a la determinació dels riscs naturals i geològics, ha de tenir en compte la informació geogràfica oficial de l'Institut Geològic de Catalunya.
   5.4 Estudi de suficiència d’abastament d’aigua

   5.5 Estudi de suficiència de sanejament

   5.6 Inventari d’edificacions en SNU

   5.7 Convenis urbanístics
   legislació:
   RLUC 25-26
   Descripció:
   Els convenis urbanístics tenen naturalesa jurídico-administrativa i les qüestions relatives a llur compliment, interpretació, efectes i extinció són competència de l'ordre jurisdiccional contenciós administratiu.
   L'aprovació, formalització i execució dels convenis urbanístics se subjecta a la normativa reguladora de les entitats públiques que els subscriguin.
   Els convenis urbanístics es perfeccionen i obliguen exclusivament a les parts, d'acord amb llur contingut, des de llur aprovació per l'òrgan competent de l'administració o entitat pública que els subscriu.
   L'acord d'aprovació dels convenis urbanístics ha de ser publicat al butlletí o diari oficial corresponent dins del mes següent a llur aprovació.
   Les entitats públiques que subscriguin convenis urbanístics han de garantir llur consulta pública i han de facilitar-ne còpies a qui les sol·liciti.
   Els convenis urbanístics que es refereixin a instruments de planejament o gestió que han de ser objecte d'aprovació, modificació o revisió, han de formar part de la documentació que integra la respectiva figura de planejament o gestió des de l'inici del procediment corresponent o des de la seva formalització, si aquesta es produeix un cop iniciat el procediment. En el cas que la formalització del conveni tingui lloc després de l'aprovació inicial de l'instrument de planejament o gestió, el conveni s'ha de sotmetre a informació pública, bé sigui conjuntament amb l'instrument de què es tracti, si d'acord amb l'article 112 del RLUC procedeix subjectar-lo a un nou tràmit d'informació pública, bé sigui amb un tràmit específic d'informació pública per un termini d'un mes, i s'ha d'incorporar a l'instrument de planejament o de gestió que sigui objecte del següent acord d'aprovació que correspongui.

   5.8 Altres
   Cartes de colors
   Reportatge fotogràfic

   1. NORMES URBANÍSTIQUES
   legislació:
   LUC 59.1/RLUC 74
   Descripció:
   Els plans d’ordenació urbanística municipal es formalitzen, salvant el que estableix l’apartat 2, mitjançant els documents següents:
   Les normes urbanístiques
   Conté una regulació i determinacions d’encaix general i de pautes pel desenvolupament del POUM, que seran utilitzats puntualment i de referència en la pràctica d’aplicació del POUM. Es poden introduir elements genèrics però normatius, relacionats amb els valors socials, ambientals i paisatgístics del planejament, que poden puntualment tenir incidència en una llicència urbanística.

   TÍTOL I. Disposicions Generals
   Naturalesa i contingut del POUM
   legislació:
   LUC 59.1/RLUC 74
   Descripció:
   Els articles d’aquesta secció tenen un contingut més global i jurídic entorn al POUM. Caldria tractar dels temes d’objecte i àmbit territorial, principis de l’actuació urbanística del POUM, marc legal, compliment del POUM, competències i vigència i revisió del POUM; i en un segon bloc s’hi inclourien temes en relació als documents i les seves modificacions, establint i facilitant als ajuntaments l’eina de la informació telemàtica del planejament. Es tractaria del contingut general del POUM, el seu seguiment, la seva modificació i adaptació i també la seva actualització.

   Desenvolupament i execució del POUM
   legislació:
   LUC 59.1/RLUC 74
   Descripció:
   Aquest capítol ha d’expressar de forma genèrica les eines que el POUM té a l’abast per la seva millor execució i desenvolupament. Hauria de tenir un caràcter tècnic i potestatiu per posar eines a l’abast dels gestors del POUM, alhora que ha desituar el POUM en un marc general i es vincula als títols de règim urbanístic del sòl.

   TÍTOL II. Règim urbanístic del sÒl
   legislació:
   LUC 24-57
   Descripció:
   El règim urbanístic del sòl es determina per la classificació, la qualificació en zones o sistemes i la inclusió en un sector de planejament urbanístic derivat o en un polígon d’actuació urbanística.

   Règim urbanístic del sòl: estructura i instruments del POUM
   legislació:
   LUC 24-58
   Descripció:
   El règim urbanístic del sòl es determina per la classificació, la qualificació en zones o sistemes i la inclusió en un sector de planejament urbanístic derivat o en un polígon d’actuació urbanística.
   Correspon als plans d’ordenació urbanística municipal, com a mínim:
   Classificar el sòl, amb vista a l’establiment del règim jurídic corresponent.

   Regulació dels sistemes urbanístics
   legislació:
   LUC 58/RLUC 65
   Descripció:
   Als efectes de definir el model d'implantació urbana i l'estructura general de l'ordenació del territori, els plans d'ordenació urbanística municipal, a més d'establir la classificació del sòl:

   Defineixen els elements determinants del desenvolupament urbà, entre els que s'inclouen els sistemes generals de comunicacions, d'espais lliures públics i d'equipaments comunitaris, efectuen les reserves de sòl corresponent i regulen llur obtenció. El sistema general d'espais lliures públics ha de respondre, com a mínim, a la proporció de 20 m2 per cada 100 m2 de sostre admès pel planejament urbanístic per a ús residencial no inclòs en cap sector de planejament urbanístic.

   TÍTOL III. Regulació del sòl urbà
   legislació:
   LUC 58/RLUC 30-68
   Descripció:
   Els plans d'ordenació urbanística municipal, d'acord amb els criteris establerts als articles 26 a 33 de la LUC, classifiquen tot el sòl del territori corresponent en totes o algunes de les classes de sòl següents:

   Sòl urbà, en les categories de consolidat o no consolidat.

   Els plans d’ordenació urbanística municipal estableixen les determinacions que corresponen a cada classe de sòl per a aconseguir la plena efectivitat del règim respectiu.
   En sòl urbà, els plans d’ordenació urbanística municipal:
   Apliquen les tècniques de qualificació o zonificació del sòl i de reserva o afectació d’aquest per a sistemes urbanístics generals i locals, respectant sempre la proporció adequada a les necessitats de la població.
   Assignen usos detallats per a cada zona.
   Regulen els paràmetres i els criteris d’harmonització formal i compositiva de les edificacions.
   Determinen quins valors arquitectònics, arqueològics, paisatgístics i mediambientals hi han d’ésser protegits.
   Regulen l’ús del subsòl, d’acord amb l’article 39, per fer factibles la prestació dels serveis i la implantació de les infraestructures necessàries per a la col·lectivitat, respectant sempre els aprofitaments privats que hi siguin compatibles.
   En sòl urbà consolidat, i en els àmbits del sòl urbà no consolidat no inclosos en sectors subjectes a un pla de millora urbana, els plans d’ordenació urbanística municipal detallen l’ordenació urbanística del sòl, fixen els paràmetres urbanístics necessaris per a l’atorgament de llicències d’edificació i assenyalen les alineacions. Pel que fa a l’ordenació de volums, el pla en pot preveure una amb caràcter obligatori o diverses d’alternatives. En aquest darrer supòsit, el pla pot especificar gràficament les dites alternatives, o bé concretar els paràmetres de l’edificació que, sense alterar l’aprofitament urbanístic de la zona o de l’illa, admeten variació.
   En sòl urbà consolidat, els plans d’ordenació urbanística municipal precisen les rasants i les característiques i el traçat de les obres d’urbanització. En els àmbits de sòl urbà no consolidat per als quals els plans delimitin polígons d’actuació, les obres d’urbanització i les rasants s’han de definir i concretar mitjançant un projecte d’urbanització, que ha de comprendre totes les obres d’urbanització i que s’ha de tramitar simultàniament amb el projecte de reparcel·lació o amb el de taxació conjunta.
   En els àmbits del sòl urbà no consolidat per als quals delimitin sectors subjectes a un pla de millora urbana, els plans d’ordenació urbanística municipal fixen els índexs d’edificabilitat bruta, les densitats, els usos principals i compatibles, i els estàndards per a determinar les reserves mínimes per al sistema local d’espais lliures i equipaments. Aquests sectors poden ésser físicament discontinus.
   En sòl urbà consolidat, els plans d’ordenació urbanística municipal estableixen quins són els elements d’urbanització que cal completar o acabar perquè els terrenys adquireixin la condició de solar.
   TÍTOL IV. Regulació del sòl no urbanitzable
   legislació:
   RLUC 30
   Descripció:
   Els plans d'ordenació urbanística municipal, d'acord amb els criteris establerts als articles 26 a 33 de la Llei d'urbanisme, classifiquen tot el sòl del territori corresponent en totes o algunes de les classes de sòl següents:

   Sòl no urbanitzable.

   En sòl no urbanitzable, els plans d’ordenació urbanística municipal:
   Regulen cadascuna de les qualificacions possibles, en coherència amb el grau de conservació i protecció pretesos.
   Regulen els paràmetres bàsics de les edificacions admissibles.
   Estableixen els llindars a què es refereix l’article 49.a de la LUC

   TÍTOL V. Regulació del sòl urbanitzable
   legislació:
   RLUC 30
   Descripció:
   Els plans d'ordenació urbanística municipal, d'acord amb els criteris establerts als articles 26 a 33 de la Llei d'urbanisme, classifiquen tot el sòl del territori corresponent en totes o algunes de les classes de sòl següents:

   Sòl urbanitzable, en les categories de delimitat o no delimitat.

   En sòl urbanitzable delimitat, els plans d’ordenació urbanística municipal concreten la delimitació dels sectors, que poden ésser físicament discontinus, i, per a cadascun d’aquests, els índexs d’edificabilitat bruta; la densitat màxima, que no pot superar en cap cas els cent habitatges per hectàrea; els usos principals i compatibles, i els estàndards que determinen les reserves mínimes per al sistema local d’espais lliures i equipaments.
   En sòl urbanitzable no delimitat, els plans d’ordenació urbanística municipal estableixen:
   Les magnituds màximes o mínimes de les actuacions urbanístiques que hi són permeses, en funció dels diferents usos.
   Les intensitats màximes dels usos urbanístics.
   Les connexions amb les infraestructures exteriors.
   Els nivells o percentatges de sòl de cessió obligatòria i gratuïta.

   TÍTOL VI. Paràmetres urbanístics
   Classificació i regulació dels paràmetreS d’ordenació
   Descripció:
   Cal definir en aquest apartat els paràmetres urbanístics d’ordenació classificats en: referits a sectors i polígons, referits a la parcel·la, al carrer i a l’edifici.
   Classificació i regulació dels paràmetres d’ús
   Descripció:
   Cal definir en aquest apartat els paràmetres urbanístics d’ús classificats segons la seva funció, la permissivitat i el domini.

   TÍTOL VII. Disposicions addicionals, transitòries, finals i derogatòries

   Disposicions addicionals
   Disposicions transitòries
   Disposicions derogatòries
   8.4 Disposició final

   TÍTOL VIII. Annexes normatius

   legislació:
   RLUC 74

   Descripció:
   Aquest títol té per objectiu definir totes aquelles determinacions normatives que es consideren necessàries pel desenvolupament del POUM però que no han tingut cabuda en els continguts dels títols anteriors, com poden ser:
   cartes de colors
   normativa d’alguns PP
   raons de risc específics
   fitxes dels polígons, sectors...

   Les normes urbanístiques del pla d'ordenació urbanística municipal estableixen, mitjançant un text articulat, les determinacions que corresponen, en cada classe i categoria de sòl, a aquest pla.

   A més de les referides determinacions, les normes urbanístiques poden contenir també ordenances d'urbanització o d'edificació a fi de regular amb caràcter general els aspectes constructius, tècnics o similars de les actuacions d'urbanització, edificació, rehabilitació, reforma o ús del sòl. Aquestes ordenances constitueixen un annex de les normes urbanístiques i tenen la naturalesa d'ordenances municipals, als efectes de llur aprovació i modificació, que es regeixen per la legislació aplicable en matèria de règim local.

   2. Catàleg de béns pRotegits
   2.1 Llistat de béns
   2.2 Fitxes

   3. Catàleg de masies i cases rurals
   3.1 Llistat de masies
   3.2 Fitxes

   plànols
   legislació:
   LUC 59
   Descripció:
   Els plans d’ordenació urbanística municipal es formalitzen, entre d’altres, mitjançant els documents següents:
   Els plànols d’informació i d’ordenació urbanística del territori i, en el cas del sòl urbà consolidat, de traçat de les xarxes bàsiques d’abastament d’aigua, de subministrament de gas i d’energia elèctrica, de comunicacions, de telecomunicacions i de sanejament i les corresponents als altres serveis establerts pel pla.
   I. plànols d’informació
   legislació:
   LUC 59/RLUC 72

   Descripció:
   Els plànols d'informació del pla d'ordenació urbanística municipal han de contenir la informació gràfica sobre les característiques naturals, ambientals, culturals, socioeconòmiques, demogràfiques o del desenvolupament urbanístic que siguin rellevants per a l'ordenació urbanística.
   Els plànols d'informació han de ser elaborats sobre la base de la informació geogràfica oficial disponible, s'han de realitzar sobre cartografia digital, a una escala d'1:5.000, i s'han de materialitzar sobre suport físic a escala no inferior a 1:10.000.

   I.1 Emmarcament territorial
   legislació:
   LUC 59/RLUC 72

   Descripció:
   Els plànols d'informació del pla d'ordenació urbanística municipal han de contenir la informació gràfica sobre les característiques naturals, ambientals, culturals, socioeconòmiques, demogràfiques o del desenvolupament urbanístic que siguin rellevants per a l'ordenació urbanística. Entre els plànols d'informació s'han d'incloure, en tot cas, els relatius als aspectes següents:
   Xarxa general viària i de ferrocarrils, existents o planificades, als efectes de delimitar-ne el rang, les possibilitats d'utilització dels punts d'accés, i les servituds i restriccions del territori imposades per la legislació sectorial respectiva, i altres infraestructures d'interès general.
   Planejament territorial i sectorial amb incidència en l'àmbit del pla.

   I.2 Ortofotomapa
   legislació:
   LUC 59/RLUC 72

   Descripció:
   Els plànols d'informació del pla d'ordenació urbanística municipal han de contenir la informació gràfica sobre les característiques naturals, ambientals, culturals, socioeconòmiques, demogràfiques o del desenvolupament urbanístic que siguin rellevants per a l'ordenació urbanística. Entre els plànols d'informació s'han d'incloure, en tot cas, els relatius als aspectes següents:
   Usos i aprofitaments del sòl existents.
   Característiques del territori: característiques naturals, amb indicació dels riscs naturals o geològics existents, usos als quals està destinat, estructura urbanística, infraestructures existents, context territorial supramunicipal.

   I.3 Topografia del municipi
   legislació:
   LUC 59/RLUC 72

   Descripció:
   Els plànols d'informació del pla d'ordenació urbanística municipal han de contenir la informació gràfica sobre les característiques naturals, ambientals, culturals, socioeconòmiques, demogràfiques o del desenvolupament urbanístic que sigui n rellevants per a l'ordenació urbanística. Entre els plànols d'informació s'han d'incloure, en tot cas, els relatius als aspectes següents:
   Característiques topogràfiques del territori
   Característiques del territori: característiques naturals, amb indicació dels riscs naturals o geològics existents, usos als quals està destinat, estructura urbanística, infraestructures existents, context territorial supramunicipal.

   I.4 Àrees de risc i impactes ambientalment rellevants
   legislació:
   LUC 59/RLUC 72

   Descripció:
   Els plànols d'informació del pla d'ordenació urbanística municipal han de contenir la informació gràfica sobre les característiques naturals, ambientals, culturals, socioeconòmiques, demogràfiques o del desenvolupament urbanístic que siguin rellevant s per a l'ordenació urbanística. Entre els plànols d'informació s'han d'incloure, en tot cas, els relatius als aspectes següents:
   Àrees vulnerables per l'existència de riscs naturals, geològics o tecnològics i àrees afectades per impactes ambientalment rellevants.
   Característiques topogràfiques del territori, amb expressió dels límits de pendent del 20%, i xarxa hídrica.

   Xarxa hídrica. Inundabilitat
   Pendents. Superiors 20%
   Geomorfologia. Riscs geològics
   Riscs tecnològics
   Impactes ambientals rellevants
   Vulnerabilitats i fragilitats

   I.5 Elements del paisatge i valors
   legislació:
   LUC 59/RLUC 72
   Descripció:
   Els plànols d'informació del pla d'ordenació urbanística municipal han de contenir la informació gràfica sobre les característiques naturals, ambientals, culturals, socioeconòmiques, demogràfiques o del desenvolupament urbanístic que siguin rellevants per a l'ordenació urbanística. Entre els plànols d'informació s'han d'incloure, en tot cas, els relatius als aspectes següents:
   Àmbits i elements objecte de protecció d'acord amb la legislació sectorial aplicable o d'acord amb el planejament territorial o els plans directors
   Paisatge
   Valors naturals

   I.6 Planejament vigent
   legislació:
   RLUC 69
   Descripció:
   Els plànols d’informació han d’incloure, en cas d’haver-n’hi, el planejament urbanístic vigent en el moment de redacció del nou document de planejament, i ha de servir de base principal per la creació de la nova proposta de planejament.

   Territorial
   Sectorial
   Director urbanístic
   General i derivat

   I.7 Serveis existents
   legislació:
   LUC 59/RLUC 72
   Descripció:
   Els plànols d'informació del pla d'ordenació urbanística municipal han de contenir la informació gràfica sobre les característiques naturals, ambientals, culturals, socioeconòmiques, demogràfiques o del desenvolupament urbanístic que siguin rellevants per a l'ordenació urbanística. Entre els plànols d'informació s'han d'incloure, en tot cas, els relatius als aspectes següents:
   Xarxes generals de serveis existents, amb indicació de les xarxes principals de distribució d'energia elèctrica, de telecomunicacions, d'abastament i distribució d'aigua, d'hidrants per a incendi, de sanejament, d'abastament i, si s'escau, de distribució de gas.
   Aigua
   Sanejament
   Residus
   Energia
   Comunicació i informació

   I.8 Anàlisi urbanístic
   legislació:
   LUC 59/RLUC 69.2
   Descripció:
   Aquest apartat pretén recollir anàlisi acurats del model existent que puguin ser útils en la diagnosi de fortaleses i debilitats del municipi per posteriorment fer les propostes pel nou planejament.
   Cal fer una anàlisi de les característiques de la població assentada sobre el territori, condicions econòmiques i socials i previsions de la seva evolució. L'anàlisi de la població ha de recollir les dades relatives a població femenina i grups d'edat, i als tipus de llars i la seva possible evolució futura.
   Demografia i població
   Usos i activitat econòmica. Llicències
   Estructura de la propietat del sòl
   Cadastral. Característiques parcel·lari
   Patrimoni públic i institucional del sòl

   Evolució històrica
   Teixits i tipus edificatoris. Alçades existents i planejament
   Sistemes
   Suspensió de llicències
   Objectius, alternatives i característiques bàsiques

   I.9 Temàtics
   legislació:
   Decret DMAH 82/2005
   Descripció:
   Corresponen als municipis d’acord amb la Llei 6/2001 i el regalment 85/2005t les funcions següents:
   Determinar les zones E4 del seu municipi.
   Modificar la zonificació del seu municipi.
   Establir valors propis de flux a l’hemisferi superior.
   Autoritzar la il·luminació en horari de nit.
   Establir períodes especials d’enllumenat ornamental.
   Atorgar les llicències municipals de projectes d’il·luminació exterior.
   Inspeccionar i controlar les instal·lacions d’il·luminació exterior.
   Incoar i resoldre els expedients sancionadors.
   Promoure les actuacions necessàries per complir aquest Reglament.
   Dur a terme totes aquelles altres funcions que li atribueix aquest Reglament.
   Els municipis poden delegar al consell comarcal la zonificació per a la protecció envers la contaminació lluminosa del municipi, d’acord amb la normativa de règim local.
   Acústic
   Lumínic
   Contaminació atmosfèrica

   O. plànols d’ordenació
   legislació:
   RLUC 73
   Descripció:
   Els plànols d'ordenació del pla d'ordenació urbanística municipal expressen gràficament les determinacions d'aquest pla i han de ser elaborats sobre cartografia digital.

   O.1 Classificació del sòl i estructura general
   Classificació del sòl
   legislació:
   RLUC 73
   Descripció:
   Els plànols d'ordenació del pla d'ordenació urbanística municipal han de ser, com a mínim, els següents:
   Per a tot el territori comprès en el seu àmbit, a una escala mínima d'1:5.000:
   Plànol de classificació del sòl, amb expressió de les superfícies assignades a cada una de les classes i categories.
   Sectors de planejament derivat
   legislació:
   RLUC 73
   Descripció:
   Els plànols d'ordenació del pla d'ordenació urbanística municipal han de ser, com a mínim, els següents:
   Per a tot el territori comprès en el seu àmbit, a una escala mínima d'1:5.000:
   Plànol dels sectors de planejament derivat delimitats per a les diverses classes i categories de sòl.
   Elements estructuradors
   legislació:
   RLUC 73
   Descripció:
   Els plànols d'ordenació del pla d'ordenació urbanística municipal han de ser, com a mínim, els següents:
   Per a tot el territori comprès en el seu àmbit, a una escala mínima d'1:5.000:
   Plànols d'estructura general del territori, en els quals s'assenyalin, conjuntament o separadament, els elements principals que estructuren el territori.
   Sistemes i infrastructures
   legislació:
   RLUC 73
   Descripció:
   Els plànols d'ordenació del pla d'ordenació urbanística municipal han de ser, com a mínim, els següents:
   Per a tot el territori comprès en el seu àmbit, a una escala mínima d'1:5.000:
   Plànols d'estructura general del territori, en els quals s'assenyalin, conjuntament o separadament, el sistema general de comunicacions i la resta de sistemes generals urbanístics i infraestructures.
   Elements catalogats
   legislació:
   RLUC 73
   Descripció:
   Els plànols d'ordenació del pla d'ordenació urbanística municipal han de ser, com a mínim, els següents:
   Plànol de catalogació, en el qual s'assenyalin els elements inclosos en el catàleg.

   O.2 Ordenació del sòl no urbanitzable
   legislació:
   RLUC 73
   Descripció:
   Els plànols d'ordenació del pla d'ordenació urbanística municipal han de ser, com a mínim, els següents:
   Per al sòl no urbanitzable, plànols que expressin, a una escala mínima d'1:5.000, les següents determinacions:
   Qualificació del sòl i regulació, per a cadascuna de les qualificacions previstes, dels usos permesos i prohibits, d'entre els admesos en sòl no urbanitzable per la Llei d'urbanisme i aquest Reglament; de les superfícies mínimes susceptibles de segregació, respectant la normativa aplicable, i dels paràmetres i condicions aplicables als usos i edificacions permesos.
   Normes de protecció, millora i recuperació dels àmbits o valors objecte de protecció. Les normes de protecció poden incloure la prohibició total, en l'àmbit objecte de protecció, de construccions o usos admissibles d'acord amb la Llei.
   Regulació de les condicions per a dotar de serveis als usos permesos que s'autoritzin, per a resoldre llur repercussió sobre la capacitat i funcionalitat de les xarxes d'infraestructures i per a garantir llur integració en l'entorn.
   Establiment dels llindars relatius a les activitats agràries previstos en l'article 49 de la LUC.
   Si s'escau, el catàleg de les masies i les cases rurals susceptibles de reconstrucció o de rehabilitació.
   Previsió o obligació de formulació de plans urbanístics especials per a determinats àmbits o per a la implantació d'usos i activitats.

   O.3 Ordenació del sòl urbà i urbanitzable
   legislació:
   RLUC 73
   Descripció:
   Els plànols d'ordenació del pla d'ordenació urbanística municipal han de ser, com a mínim, els següents:
   Per al sòl urbà no inclòs en sectors subjectes a pla de millora urbana, a l'escala mínima d'1:1.000:

   Plànols que expressin les següents determinacions:
   assenyalades en els apartats a), b), c) i f) de l'article 68.2 d'aquest Reglament.
   Qualificació específica dels terrenys, diferenciant, si s'escau, la corresponent al sòl, al vol i al subsòl.
   Traçat i característiques de la xarxa viària.
   Assenyalament de les alineacions i, en el cas de sòl urbà consolidat, també de les rasants.
   Delimitació, si s'escau, de polígons d'actuació urbanística en sòl urbà amb l'objecte de gestionar de forma integrada, en sòl urbà consolidat, l'execució de la urbanització que calgui completar i, en sòl urbà no consolidat, qualsevol tipus d'actuació urbanística.
   Respecte al sòl urbà consolidat, els plànols que reflecteixin els elements i obres d'urbanització que cal completar o acabar perquè els terrenys adquireixin la condició de solars.
   Per al sòl inclòs en sectors subjectes a planejament derivat, plànols que reflecteixin, a escala adequada, la situació i delimitació del sector, amb expressió de la seva superfície.

   O.4 Xarxes generals de serveis
   legislació:
   RLUC 73
   Descripció:
   Els plànols d'ordenació del pla d'ordenació urbanística municipal han de ser, com a mínim, els següents:
   Per a tot el territori comprès en el seu àmbit, a una escala mínima d'1:5.000:
   Plànols d'estructura general del territori, en els quals s'assenyalin, conjuntament o separadament les xarxes generals de serveis.
   Els plànols d'ordenació relatius a les xarxes generals de serveis han de reflectir les propostes i solucions del pla respecte de:
   La xarxa general de gestió de l'aigua de pluja i residual, les xarxes separatives d'un i d'altre tipus d'aigua, la xarxa de clavegueram i de col·lectors i la depuració mitjançant estacions depuradores existents o noves.
   La xarxa general de distribució d'energia elèctrica, centrals, transformadors i canals de distribució en alta i mitjana tensió.
   Les xarxes de telecomunicacions que donin cobertura adient a la totalitat del territori, amb els canals de pas i els nodes de connexió.
   Les xarxes generals d'abastament d'aigua, amb la indicació de la situació dels dipòsits i de les estacions de bombeig, i d'abastament d'aigua contra incendis, amb indicació de la ubicació dels hidrants per a incendi.
   La xarxa general de distribució de gas i punts de connexió quan el pla ho determina.
   La xarxa d'instal·lacions de gestió de residus.
   Aigua
   Sanejament
   Residus
   Energia
   Comunicació i informació

   O.5 Propostes no vinculants

   1 agenda
   legislació:
   LUC 59.1e-59.4-58.1i

   Descripció:
   Els plans d’ordenació urbanística municipal es formalitzen, salvant el que estableix l’apartat 2, mitjançant els documents següents:
   L’agenda i l’avaluació econòmica i financera de les actuacions a desenvolupar.
   L’agenda a què es refereix l’apartat 1.e, si no hi ha un programa d’actuació urbanística municipal, s’actualitza cada sis anys per acord de l’ajuntament, després d’un termini d’un mes d’informació pública. Aquest acord s’ha de publicar en el butlletí oficial corresponent i s’ha de comunicar a la comissió territorial d’urbanisme competent.
   Els plans d’ordenació urbanística municipal estableixen, per mitjà de l’agenda, quan no tenen cap programa d’actuació urbanística, les determinacions pròpies d’aquests pel que fa a les prioritats i a les previsions temporals de l’execució del pla d’ordenació urbanística municipal.

   1.1 Marc de referència.
   Descripció:
   Cal incloure en aquest apartat la descripció, a grans trets, dels objectius específics en relació a l’obtenció de sòl, execució de sistemes i desenvolupament dels polígons i sectors.
   Descripció de totes les zones verdes propietat municipal i també dels equipaments que formen part del patrimoni públic municipal i/o d’altres institucions.
   Patrimoni públic i institucional
   Objectius

   1.2 Polígons i sectors de desenvolupament i edificació
   legislació:
   RLUC 65c-67b-68-76
   Descripció:
   Als efectes de definir el model d'implantació urbana i l'estructura general de l'ordenació del territori, els plans d'ordenació urbanística municipal, a més d'establir la classificació del sòl:
   Estableixen la programació temporal i els indicadors de creixement, població, recursos, desenvolupament econòmic i social del sistema urbà i disponibilitat de recursos hídrics i energètics, als quals s'ha d'ajustar l'execució de les actuacions previstes i, en especial, el desenvolupament del sòl urbanitzable. La programació ha de determinar, de conformitat, si s'escau, amb els plans territorials parcials o amb els plans directors territorials o urbanístics, la graduació temporal i espacial del desenvolupament dels sectors de sòl urbanitzable que tinguin per objecte la implantació de creixements residencials. A aquests efectes, es poden establir condicions temporals per a la formulació o execució dels plans parcials urbanístics corresponents, vinculades al grau d'execució de plans derivats anteriorment aprovats, així com en funció de la dimensió relativa del sector respecte al conjunt de sòl urbà i de sòl urbanitzable en curs d'execució del municipi.
   El pla d'ordenació urbanística municipal:
   Estableix, per mitjà de l'agenda o, si s'escau, del programa d'actuació urbanística municipal, les previsions temporals relatives a l'execució de les seves determinacions d'acord amb els paràgrafs precedents.
   Correspon al pla d'ordenació urbanística municipal l'ordenació detallada del sòl urbà no inclòs en sectors subjectes a planejament derivat, la qual comprèn les determinacions següents:
   Establiment de terminis per a l'execució dels polígons d'actuació urbanística, incloent llur edificació, i per a l'edificació dels terrenys no inclosos en polígons d'actuació urbanística. En tot cas, els terminis per a la construcció dels habitatges amb protecció oficial compresos en polígons d'actuació urbanística, no poden ser superiors a 2 anys per a l'inici de les obres, a comptar des que la parcel·la tingui la condició de solar, i a 3 anys per a llur finalització, a comptar des de la data d'atorgament de la llicència d'obres.
   Respecte als sectors de sòl urbà no consolidat subjectes a un pla de millora urbana, correspon al pla d'ordenació urbanística municipal:
   Establir els terminis per a la formulació i tramitació del planejament derivat i per a l'execució del planejament.
   Respecte als sectors de sòl urbanitzable delimitat, correspon al pla d'ordenació urbanística municipal:
   Establir els terminis per a la formulació i tramitació del planejament derivat i per a l'execució del planejament, determinant la graduació espacial i temporal per al seu desenvolupament i execució, d'acord amb el què estableix als dos primers paràgrafs.
   El pla d'ordenació urbanística municipal pot incorporar en la seva documentació el programa d'actuació urbanística municipal, al qual li correspon:
   Establir les previsions temporals d'execució de les determinacions del pla d'ordenació urbanística municipal i, concretament, regular els terminis d'inici o de finalització per al desenvolupament dels sectors de planejament derivat, determinant la graduació temporal i espacial del seu desenvolupament en sòl urbanitzable, d'acord amb el què estableix l'article 65.1.c) d'aquest Reglament; i establir les previsions temporals per a l'execució dels sistemes urbanístics no inclosos en sectors, l'execució dels polígons d'actuació urbanística en sòl urbà i l'execució de les altres actuacions urbanístiques definides pel pla.
   Establir els terminis per a l'edificació d'acord amb l'article 68.2.h del RLUC
   Determinar quina iniciativa, la pública o la privada, és preferent per a la promoció del planejament urbanístic derivat, i establir, si escau, una reserva per a la iniciativa pública al llarg d'un termini concret, que no pot superar els sis anys.
   Si el pla d'ordenació urbanística municipal no incorpora el programa d'actuació urbanística municipal en la seva documentació, correspon a l'agenda establir les previsions temporals a què fa referència l'apartat anterior. L'agenda, si no es formula un programa d'actuació urbanística municipal, s'actualitza cada sis anys.

   Criteris de prioritat en el desenvolupament
   Previsions temporals d’execució
   iniciativa
   terminis d’edificació
   Resum de resultats

   1.3 Previsions per les actuacions directes de l’administració
   legislació:
   RLUC 76
   Descripció:
   El pla d'ordenació urbanística municipal pot incorporar en la seva documentació el programa d'actuació urbanística municipal, al qual li correspon:
   Determinar quina iniciativa, la pública o la privada, és preferent per a la promoció del planejament urbanístic derivat, i establir, si escau, una reserva per a la iniciativa pública al llarg d'un termini concret, que no pot superar els sis anys.

   Si el pla d'ordenació urbanística municipal no incorpora el programa d'actuació urbanística municipal en la seva documentació, correspon a l'agenda establir les previsions temporals a què fa referència l'apartat anterior. L'agenda, si no es formula un programa d'actuació urbanística municipal, s'actualitza cada sis anys.

   Criteris generals
   Actuacions previstes
   Directrius i actuacions per al desenvolupament del POUM en el primer sexeni
   Directrius i actuacions per al desenvolupament del POUM en el segon sexeni

   2 AVALUACIÓ ECONÒMICA I FINANCERA
   legislació:
   LUC 59.1e

   Descripció:
   Els plans d’ordenació urbanística municipal es formalitzen, salvant el que estableix l’apartat 2, mitjançant els documents següents:
   L’agenda i l’avaluació econòmica i financera de les actuacions a desenvolupar.
   L'avaluació econòmica i financera del pla d'ordenació urbanística municipal conté l'estimació del cost econòmic de les actuacions previstes, la determinació del caràcter públic o privat de les inversions necessàries per a l'execució del pla, les previsions de finançament públic, i l'anàlisi de la viabilitat financera de les actuacions derivades de l'execució del pla.

   2.1 Valoració de les actuacions
   Emmarcament territorial Criteris de valoració, programació i finançament
   Actuacions en sistemes
   Actuacions en serveis
   Altres actuacions

   2.2 Viabilitat econòmica dels polígons, sectors i actuacions aïllades
   Criteris de càlcul de l’aprofitament
   Polígons d’actuació
   Sectors en SU
   Sectors en SUD
   Actuacions aïllades i plans especials (amb repercussió sobre aprofitament privat)

   2.3 Síntesi de l’avaluació econòmica i financera
   Recursos generats
   Cost i finançament

   2.4 Informe de sostenibilitat econòmica
   legislació:
   LMU 12
   Descripció:
   Els plans d’ordenació urbanística municipal han de contenir:
   L'avaluació econòmica i financera, que ha de contenir l'estudi i justificació de la seva viabilitat i un informe de sostenibilitat econòmica que ponderi l'impacte de les actuacions previstes en les finances públiques de les administracions responsables de la implantació i el manteniment de les infraestructures i de la implantació i prestació dels serveis necessaris.

   Justificació de la suficiència i adequació de sol d'usos productius
   En el marc del planejament superior
   En el marc del POUM

   Anàlisi dels recursos financers
   El pressupost recent **
   Despeses
   Ingressos
   Compte financer
   El pressupost del darrer any
   Evolució de la inversió
   Tendències recents de la hisenda municipal
   Nivell d’inversió pública en obres d’urbanització
   Previsions en l’horitzó POUM
   Bases de la previsió
   El programa d’inversions de la revisió del planejament
   Hipòtesi sobre ingressos i despeses
   Resultats
   Ponderació de les actuacions previstes en les finances públiques
   Ingressos i despeses generats per les noves activitats productives implantades
   Ingressos i despeses generats per les noves àrees residencials
   Finançament de les actuacions a càrrec de l'Ajuntament

   3 programa d’actuació urbanística i municipal*
   legislació:
   LUC 59.1g / RLUC 67.d-76.1
   Descripció:
   Els plans d’ordenació urbanística municipal es formalitzen, llevat del cas que l ’escassa complexitat urbanística d’un municipi només exigeixi distingir entre sòl urbà i sòl no urbanitzable, mitjançant els documents següents:
   El programa d’actuació urbanística municipal, si escau.
   El pla d'ordenació urbanística municipal pot incorporar en la seva documentació el programa d'actuació urbanística municipal, al qual li correspon:
   Establir les previsions temporals d'execució de les determinacions del pla d'ordenació urbanística municipal i, concretament, regular els terminis d'inici o de finalització per al desenvolupament dels sectors de planejament derivat, determinant la graduació temporal i espacial del seu desenvolupament en sòl urbanitzable, d'acord amb el què estableix l'article 65.1.c) d'aquest Reglament; i establir les previsions temporals per a l'execució dels sistemes urbanístics no inclosos en sectors, l'execució dels polígons d'actuació urbanística en sòl urbà i l'execució de les altres actuacions urbanístiques definides pel pla.
   Establir els terminis per a l'edificació d'acord amb l'article 68.2.h) d'aquest Reglament.
   Determinar quina iniciativa, la pública o la privada, és preferent per a la promoció del planejament urbanístic derivat, i establir, si escau, una reserva per a la iniciativa pública al llarg d'un termini concret, que no pot superar els sis anys.
   El pla d'ordenació urbanística municipal:
   Estableix el límit temporal al qual es refereixen les seves previsions, a partir del qual es pot procedir a la seva revisió, així com les circumstàncies que poden comportar la seva revisió anticipada.

   * Si no hi ha Agenda (segons art. 76.2 RLUC)
   Previsions temporals d’execució
   Inici i fianlització dels sectors
   Graduació espacials i temporal dels sectors en sud
   Previsió temporal d’execució de sistemes no inclosos en sectors
   execució de polígons
   Execució d’altres actuacions
   Inciativa
   Terminis per a l’edificació

   document de síntesi
   legislació:
   LMU 10

   Descripció:
   La ciutadania té dret a consultar i ser informada sobre el contingut dels instruments de planejament i gestió urbanístics.

   Àmbit i abast de la suspensió de llicències
   legislació:
   LMU 10

   Descripció:
   En la informació pública dels instruments de planejament urbanístic, cal que, conjuntament amb el pla, s'exposi un document comprensiu dels extrems següents:
   Plànol de delimitació dels àmbits subjectes a suspensió de llicències i de tramitació de procediments, i concreció del termini de suspensió i de l'abast de les llicències i tramitacions que se suspenen.

   Resum de les determinacions
   legislació:
   LMU 10

   Descripció:
   En la informació pública dels instruments de planejament urbanístic, cal que, conjuntament amb el pla, s'exposi un document comprensiu dels extrems següents:
   Un resum de l'abast de llurs determinacions i, en el cas que es tracti de la revisió o modificació d'un instrument de planejament urbanístic, plànol d'identificació dels àmbits en els que l'ordenació proposada altera la vigent i resum de l'abast d'aquesta alteració. (Vall del Llierca, Argelaguer)

   Pla Ordenació Urbanística Municipal (POUM) Documentació obligatoria pels Ajuntaments de la Garrotxa | 08-12-2008 - 23:27:32 GMT 1 #

6. REGLAMENTO GENERAL DE CARRETERAS, Autovia A-26 N-26O C-66

   REAL DECRETO 1812/94, de 2 de septiembre.

   Extracto:

   Artículo 21. Coordinación con el planeamiento urbanístico municipal (Pla Ordenació Urbanística Municipal (POUM).
   1. Acordada la redacción, revisión o modificación de un instrumento de planeamiento urbanístico que afecte a carreteras estatales, el órgano competente para otorgar su aprobación inicial deberá enviar, con anterioridad a dicha aprobación, el contenido del proyecto al Ministerio de Obras Públicas, Transportes y Medio Ambiente, para que emita, en el plazo de un mes, y con carácter vinculante, informe comprensivo de las sugerencias que estime conveniente. Si transcurrido dicho plazo y un mes más, no se hubiera evacuado el informe citado por el referido Departamento, se entenderá su conformidad con el mismo (artículo 10.2).
   Este informe tendrá carácter vinculante en aquellos aspectos que se refieran al ejercicio de las competencias exclusivas del Estado.
   2. Para determinar la incidencia de la construcción de carreteras o variantes sobre el planeamiento urbanístico vigente se estará a lo dispuesto en el artículo 33 de este Reglamento.
   Artículo 22. Estudios de carreteras.
   1. Los estudios de carreteras que en cada caso requiera la ejecución de una obra se adaptarán a los siguientes tipos, establecidos en razón a su finalidad:
   a. Estudio de planeamiento.
   Consiste en la definición de un esquema vial en un determinado año horizonte, así como de sus características y dimensiones recomendables, necesidades de suelo y otras limitaciones, a la vista del planeamiento territorial y del transporte.
   b. Estudio previo.
   Consiste en la recopilación y análisis de los datos necesarios para definir en líneas generales las diferentes soluciones de un determinado problema, valorando todos sus efectos.
   c. Estudio informativo.
   Consiste en la definición, en líneas generales, del trazado de la carretera, a efectos de que pueda servir de base al expediente de información pública que se incoe en su caso.
   d. Anteproyecto.
   Consiste en el estudio a escala adecuada y consiguiente evaluación de las mejores soluciones al problema planteado, de forma que pueda concretarse la solución óptima.
   e. Proyecto de construcción.
   Consiste en el desarrollo completo de la solución óptima, con el detalle necesario para hacer factible su construcción y posterior explotación.
   f. Proyecto de trazado.
   Es la parte del proyecto de construcción que contiene los aspectos geométricos del mismo, así como la definición concreta de los bienes y derechos afectados (artículo 7.1).
   2. Los estudios y proyectos citados constarán de los documentos que respectivamente se relacionan en los artículos siguientes.
   Artículo 23. Estudio de planeamiento.
   El estudio de planeamiento constará de memoria con sus anexos, y planos, que comprenderán:
   a. La exposición y delimitación del objeto del estudio.
   b. La recopilación de datos referentes a la estructura socioeconómica, ordenación territorial, medio ambiente, seguridad vial y demanda del transporte y su evolución.
   c. El análisis de la situación actual en relación con la estructura socioeconómica, ordenación territorial y oferta y demanda vial y de transporte en la zona de estudio.
   d. Las previsiones y repercusiones socioeconómicas y de demanda de transporte en un determinado año horizonte.
   e. Los esquemas viales posibles, su comparación y selección de los más recomendables.
   f. La incidencia de dichos esquemas sobre el planeamiento territorial o urbanístico en vigor en el ámbito objeto del estudio.
   Artículo 24. Estudio previo.
   1. El estudio previo constará de memoria con sus anexos, y planos, que comprenderán:
   a. La exposición del objeto del estudio y del problema a resolver.
   b. La recopilación y análisis de los datos necesarios, tales como estudios de planeamiento, medioambientales, de tráfico, seguridad vial y de terrenos.
   c. La definición, en líneas generales, de las diferentes opciones para resolver el problema planteado.
   d. La valoración y comparación de dichas opciones, con inclusión en cada caso, y con la aproximación adecuada, de las expropiaciones y modificaciones de servidumbres y servicios afectados, así como del planeamiento urbanístico en vigor.
   e. La posibilidad de limitación de accesos y eliminación de cruces a nivel, y sus consecuencias.
   f. La selección de alternativas más convenientes entre las opciones estudiadas.
   2. Una síntesis del estudio previo constituirá la memoria-resumen a los efectos del procedimiento de evaluación de impacto ambiental, cuando éste sea exigible.
   Artículo 25. Estudio informativo.
   1. El estudio informativo constará de memoria con sus anexos, y planos, que comprenderán:
   a. El objeto del estudio y exposición de las circunstancias que justifiquen la declaración de interés general de las carreteras y la concepción global de su trazado.
   b. La definición en líneas generales, tanto geográficas como funcionales, de todas las opciones de trazado estudiadas.
   c. El estudio de impacto ambiental de las diferentes opciones, en los casos en que sea preceptivo el procedimiento de evaluación de impacto ambiental. En los restantes casos, un análisis ambiental de las alternativas y las correspondientes medidas correctoras y protectoras necesarias.
   d. El análisis de las ventajas, inconvenientes y costes de cada una de las opciones y su repercusión en los diversos aspectos del transporte y en la ordenación territorial y urbanística, teniendo en cuenta en los costes el de los terrenos, servicios y derechos afectados en cada caso, así como los costes ambientales y de siniestralidad.
   e. La selección de la opción más recomendable.
   2. Será preceptiva la redacción de un estudio informativo cuando se trate de las siguientes obras:
   a. Autopistas, autovías y vías rápidas que supongan nuevo trazado.
   b. Nuevas carreteras.
   c. Variantes no incluidas en el planeamiento urbanístico vigente de los núcleos de población afectados.
   Artículo 26. Anteproyecto.
   El anteproyecto constará de los siguientes documentos:
   a. Memoria, en la que se expondrán las necesidades a satisfacer, incluyendo los posibles elementos funcionales de la carretera, los factores sociales, técnicos, medioambientales, territoriales, económicos y administrativos que se tienen en cuenta para plantear el problema a resolver, y la justificación de la solución que se propone desde los puntos de vista técnico, económico, medioambientales y de seguridad vial, así como los datos básicos correspondientes con justificación de los precios compuestos adoptados.
   b. Anexos a la memoria, entre los que deberán figurar los datos geológicos, geotécnicos, hidrológicos, territoriales y ambientales en que se ha basado la elección, así como los criterios de valoración de la obra y de los terrenos, derechos y servicios afectados.
   c. Las condiciones establecidas en la declaración de impacto ambiental, en los casos en que sea preceptiva, o, en defecto de estudio informativo, el estudio de impacto ambiental de las diferentes opciones, de acuerdo con la legislación específica aplicable. En los restantes casos las medidas correctoras y protectoras derivadas del análisis ambiental.
   d. Planos generales de trazado a escala no menor de 1/5.000, y de definición general de las obras de paso y desagüe, secciones-tipo, y obras accesorias y complementarias.
   e. Presupuesto, que comprenda mediciones aproximadas y valoraciones.
   f. Un estudio relativo a la posible descomposición del anteproyecto en proyectos parciales.
   g. Los estudios económicos y administrativos sobre el régimen de utilización de la carretera, y las tarifas que hubieren de aplicarse en el supuesto de que la obra vaya a ser objeto de explotación retribuida.
   Artículo 27. Proyecto de construcción.
   1. El proyecto de construcción deberá redactarse con los datos y precisión necesarios que permitan ejecutar las obras sin la intervención del autor o autores del mismo.
   2. El proyecto de construcción constará de los siguientes documentos:
   a. Memoria descriptiva de las necesidades a satisfacer, justificación de la solución proyectada y, en especial, lo referente a la explotación de la carretera y sus elementos funcionales, obras singulares, accesos, estética y entorno medioambiental y territorial.
   b. Anexos a la memoria, en los que se incluirán todos los datos de tráfico, topográficos, hidrológicos, hidráulicos, geológicos, geotécnicos, territoriales, ambientales, de seguridad vial y otros cálculos y estudios que se hubieran utilizado en su elaboración, y que justifiquen e identifiquen el trazado, características y proceso constructivo elegidos. Asimismo, se incorporarán a dichos anexos:
   1. Los antecedentes administrativos del proyecto.
   2. El estudio de yacimientos y procedencia de materiales.
   3. Las condiciones establecidas en la declaración de impacto ambiental, en los casos en que sea preceptiva, y en particular la concreción de las medidas correctoras y protectoras y el programa de vigilancia. En los restantes casos, la concreción de las medidas correctoras y protectoras derivadas del análisis ambiental.
   4. Las medidas para garantizar la fluidez y seguridad de la circulación en el tramo de carretera afectado durante la ejecución de las obras, con expresión de los desvíos de circulación precisos y de los períodos en que no se puede perturbar dicha circulación.
   5. La señalización fija y variable, el balizamiento defensa, y otras medidas para la gestión de la circulación en el tramo de carretera objeto del proyecto, tanto durante la ejecución de las obras como en su posterior explotación.
   6. La ordenación de accesos o reordenación de los existentes.
   7. Las medidas para armonizar y coordinar el proyecto con el planeamiento territorial y urbanístico.
   8. La documentación relativa a la coordinación con otras Administraciones y entidades afectadas, incluyéndose en dicha documentación los informes emitidos y las actas de las reuniones habidas.
   9. La relación de bienes, derechos y servicios afectados, identificados en el correspondiente plano parcelario.
   10. Un programa del posible desarrollo de los trabajos en tiempo y coste óptimo, con carácter indicativo.
   11. El estudio de los precios de las unidades de obra.
   12. El presupuesto total de la inversión, incluyendo expropiaciones, modificaciones de servicios, y asistencias técnicas realizadas o necesarias.
   13. La propuesta de la clasificación que deba ostentar el adjudicatario del contrato.
   14. La fórmula aplicable de revisión de precios, en su caso.
   c. Planos, que describan gráficamente todos y cada uno de los elementos de la carretera proyectada y de su proceso constructivo.
   d. Pliego de prescripciones técnicas particulares, en el que se describan detalladamente las actuaciones a realizar, y se fijen las características de los materiales y de las unidades de obra, y la forma de ejecución, medición, abono y control de calidad de éstas.
   e. Presupuestos con mediciones, cuadros de precios, eventualmente presupuestos parciales, y presupuestos generales en todo caso.
   f. Proyecto de medidas correctoras y protectoras del impacto ambiental, cuando estas medidas exijan la redacción de un proyecto para su ejecución.
   g. Proyecto de seguridad e higiene en el trabajo, en su caso, redactado de acuerdo con su normativa específica.
   h. Si la obra se realizara mediante explotación retribuida, será necesario acompañar los estudios relativos a su régimen de utilización y futuras tarifas.
   3. Cuando el proyecto tenga por objeto obras de rehabilitación, conservación, mejoras del firme, elementos complementarios de seguridad vial y restablecimiento de las condiciones de las vías, se podrán suprimir alguno de los extremos y documentos expresados en el apartado anterior o reducir su extensión o condiciones, siempre que se garantice la definición, ejecución y valoración de las obras y se hubiera previsto la solución de las repercusiones en la circulación durante la ejecución de las obras. (Apartado redactado de conformidad con el R.D.1911/97))
   Artículo 28. Proyecto de trazado.
   1. El proyecto de trazado comprenderá:
   a. Memoria, en la que se describa y justifique la solución adoptada, de modo que quede claramente definido el trazado proyectado.
   b. Anexos a la memoria, en los que se incluirán todos los datos que identifiquen el trazado, las características elegidas y, en su caso, la reposición de servidumbres y servicios afectados.
   Entre los anexos figurarán los documentos necesarios para promover las autorizaciones administrativas previas a la ejecución de las obras y la relación concreta e individualizada de los bienes y derechos afectados, con la descripción material de los mismos en plano parcelario.
   c. Planos de trazado, en los que se determine el terreno a ocupar por la carretera y sus elementos funcionales.
   d. Presupuesto.
   2. En documento separado se incluirán la definición y valoración de las expropiaciones precisas, así como de las servidumbres y servicios afectados, en su caso.
   Artículo 29. Normas e instrucciones técnicas.
   1. Sin perjuicio de los Reglamentos técnicos de ámbito general que sean de aplicación, el Ministro de Obras Públicas, Transportes y Medio Ambiente , a propuesta de la Dirección General de Carreteras, aprobará las normas e instrucciones a las que deban sujetarse los estudios de las carreteras estatales, las cuales deberán revisarse periódicamente para su actualización permanente.
   2. Dichas normas e instrucciones se publicarán en el Boletín Oficial del Estado.
   
   Artículo 30. Redacción e inspección de estudios de carreteras.
   1. La redacción de los estudios de carreteras estatales corresponde a la Dirección General de Carreteras.
   2. Dichos estudios podrán ser realizados por terceros, correspondiendo su inspección a la Dirección General de Carreteras, quien velará por el cumplimiento estricto de las disposiciones aplicables.
   Artículo 31. Evaluación del impacto ambiental.
   1. Los proyectos de autopistas y autovías que supongan un nuevo trazado, así como los de nuevas carreteras, deberán incluir la correspondiente evaluación de impacto ambiental de acuerdo con la normativa aplicable al efecto (artículo 9).
   2. Las actuaciones no incluidas en el planeamiento urbanístico vigente que modifiquen el trazado de la carretera preexistente en una longitud acumulada de más de 10 kilómetros, incluirán asimismo la correspondiente evaluación de impacto ambiental.
   3. Aquellas actuaciones con reserva en el planeamiento urbano vigente, en las que no sea exigible el procedimiento de evaluación de impacto ambiental, contendrán un análisis ambiental de la única opción reservada y el correspondiente proyecto de medidas correctoras. Una síntesis suficiente de los impactos ambientales y de las medidas correctoras se hará pública.
   4. En los supuestos de actuaciones derivadas de un estudio informativo en el que se hubiese incluido la correspondiente declaración de impacto ambiental, no será preceptiva la realización de una nueva declaración.
   CAPÍTULO II.
   APROBACIÓN DE ESTUDIOS Y PROYECTOS
   Artículo 32. Procedimiento de aprobación.
   1. Los estudios y proyectos de carreteras que deban someterse al trámite de información pública, serán objeto de aprobación provisional y aprobación definitiva. Los estudios y proyectos que no hayan de someterse a información pública, de acuerdo con lo establecido en el artículo 34 de este Reglamento, serán objeto únicamente de aprobación definitiva.
   Cuando se emplee el término aprobación, sin especificación alguna, se entenderá que se trata de aprobación definitiva, salvo que del contexto en que se emplee el término se deduzca claramente lo contrario.
   2. La aprobación provisional, que implicará la declaración de que el estudio o proyecto está bien redactado y cumple todos los requisitos y prescripciones legales y reglamentarias, permitirá practicar, en su caso, la información pública y la oficial correspondiente, así como cuantos otros trámites sean preceptivos o convenientes para obtener la aprobación definitiva.
   3. La aprobación provisional y la definitiva de los estudios y proyectos de carreteras corresponde a la Dirección General de Carreteras, excepto cuando el expediente haya sido sometido al trámite de información pública, en cuyo caso corresponde la aprobación definitiva al Ministro de Obras Públicas, Transportes y Medio Ambiente , sin perjuicio de las delegaciones que pueda efectuar en su calidad de órgano de contratación del Estado.
   4. La aprobación definitiva de un estudio o proyecto de carreteras podrá confirmar o modificar los términos de la aprobación provisional.
   5. La aprobación definitiva implicará la declaración de utilidad pública y la necesidad de ocupación a que se refieren los artículos 8 de la Ley y 36 de este Reglamento.
   6. Será de aplicación lo previsto en los apartados anteriores a las modificaciones de un proyecto de construcción.
   Artículo 33. Normas especiales para la aprobación de estudios informativos.
   1. Cuando se trate de construir carreteras o variantes no incluidas en el planeamiento urbanístico vigente de los núcleos de población a los que afecten, el Ministerio de Obras Públicas, Transportes y Medio Ambiente deberá remitir el estudio informativo correspondiente a las Comunidades Autónomas y Corporaciones locales afectadas, al objeto de que durante el plazo de un mes examinen si el trazado propuesto es el más adecuado para el interés general y para los intereses de las localidades, provincias y Comunidades Autónomas a que afecte la nueva carretera o variante. Transcurrido dicho plazo y un mes más sin que dichas Administraciones Públicas informen al respecto, se entenderá que están conformes con la propuesta formulada. En caso de disconformidad, que necesariamente habrá de ser motivada, el expediente será elevado al Consejo de Ministros, que decidirá si procede ejecutar el proyecto, y, en este caso, ordenará la modificación o revisión del planeamiento urbanístico afectado, que deberá acomodarse a las determinaciones del proyecto en el plazo de un año desde su aprobación (artículo 10.1).
   2. En los municipios que carecieran de planeamiento urbanístico aprobado, la aprobación definitiva de los estudios indicados en el apartado 1 de este artículo comportará la inclusión de la nueva carretera o variante en los instrumentos de planeamiento que se elaboren con posterioridad (artículo 10.3).
   3. Con ocasión de las revisiones de los instrumentos de planeamiento urbanístico, o en los casos que se apruebe un tipo de instrumento distinto al anteriormente vigente, se incluirán las nuevas carreteras o variantes contenidas en estudios de carreteras aprobados definitivamente.
   Artículo 34. Tramitación de la información pública.
   1. Con independencia de la información oficial a que se refiere el artículo 9 de la Ley de Carreteras, se llevará a cabo, en la forma prevista en la Ley de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común, un trámite de información pública durante un período de treinta días hábiles. Las observaciones en este trámite deberán versar sobre las circunstancias que justifiquen la declaración de interés general de la carretera y sobre la concepción global de su trazado (artículo 10.4, párrafo primero).
   2. Este mismo trámite servirá también, en su caso, para la información pública del estudio de impacto ambiental, en cumplimiento y a los efectos, de la legislación aplicable.
   3. El tipo de estudio objeto de dicho trámite será el estudio informativo.
   No obstante, en el caso en que, siendo necesario un estudio informativo, las circunstancias concurrentes aconsejen que su función se asuma por un anteproyecto, proyecto de trazado o de construcción, éste se someterá a información pública en la misma forma y con el mismo régimen jurídico que si de un estudio informativo se tratara.
   4. En municipios con instrumento de planeamiento urbanístico aprobado no será preceptiva la información pública para las actuaciones incluidas en el mismo.
   5. Tampoco será preceptivo el trámite de información pública de los estudios de carreteras que se refieran a acondicionamientos de trazado, ensanches de plataforma, mejoras de firme, duplicaciones de calzada y, en general, a actuaciones que no supongan una modificación sustancial en la funcionalidad de la carretera existente.
   6. Aprobado provisionalmente el estudio informativo, se someterá al trámite de información pública por la Dirección General de Carreteras mediante la inserción de los correspondientes anuncios, de contenido idéntico, en el Boletín Oficial del Estado y en un diario de amplia circulación en la zona afectada.
   El plazo de información pública de treinta días hábiles se contará a partir del primer día hábil siguiente al de la fecha de publicación del anuncio en el Boletín Oficial del Estado. Durante el período de información pública se podrá examinar el estudio informativo y presentar en las oficinas que se indiquen en el citado anuncio, las alegaciones y observaciones relativas al objeto y finalidad de la propia información pública.
   7. A los efectos anteriores, se remitirá un ejemplar del estudio informativo a las Corporaciones locales afectadas, para su exposición al público.
   8. Tanto en el anuncio que se publique en el Boletín Oficial del Estado y en un diario, como en los escritos de remisión del estudio informativo a las Corporaciones locales, se harán constar el objeto y finalidad de la información pública, así como el plazo de la misma.
   9. La Dirección General de Carreteras, en el plazo de dos meses a partir de la expiración del plazo concedido para la información pública, emitirá un informe único en el que se considerarán todos los escritos presentados durante ésta y propondrá la resolución del expediente.
   Artículo 35. Aprobación de la información pública.
   1. La aprobación del expediente de información pública corresponde al Ministro de Obras Públicas, Transportes y Medio Ambiente (artículo 10.4, párrafo segundo).
   2. La resolución del expediente de información pública se notificará a quienes hayan intervenido en el trámite de información pública formulando observaciones y será publicada en el Boletín Oficial del Estado.
   Artículo 36. Declaración de utilidad pública.
   1. La aprobación del proyecto de carreteras estatales implicará la declaración de utilidad pública y la necesidad de ocupación de los bienes y adquisición de derechos correspondientes, a los fines de expropiación forzosa, de ocupación temporal o de imposición o modificación de servidumbres.
   2. La declaración de utilidad pública y la necesidad de ocupación se referirá también a los bienes y derechos comprendidos en el replanteo del proyecto y en las modificaciones de obras que puedan aprobarse posteriormente.
   3. A los efectos indicados en los apartados anteriores, los proyectos de carreteras y sus modificaciones deberán comprender la definición del trazado de las mismas y la determinación de los terrenos, construcciones u otros bienes o derechos que se estime preciso ocupar o adquirir para la construcción, defensa o servicio de aquéllas y la seguridad de la circulación (artículo 8).

   Autovia A-26 N-26O C-66 Olot-Argelaguer-Girona-Figueres

   REGLAMENTO GENERAL DE CARRETERAS, Autovia A-26 N-26O C-66 | 15-12-2008 - 19:01:44 GMT 1 #

7. REGLAMENTO GENERAL DE CARRETERAS, Autovia A-26 N-26O C-66 :

   Se acompaña una Orden Ministerial de 1977 en la que se relacionaban las normas técnicas vigentes en aquel momento, desde entonces no se ha vuelto a actualizar. Aunque la mayoría de la normativa citada ya no es de aplicación se considera conveniente incluir esta Orden Ministerial como ejemplo de buena practica que ojalá se siguiera:

   ORDEN, de 12 noviembre de 1977, POR LA QUE SE DISPONE LA PUBLICACION DE LA RELACION DE NORMAS TECNICAS SOBRE ESTUDIOS, PROYECTOS, ANTEPROYECTOS Y CONSTRUCCION DE CARRETERAS VIGENTE EN 17 DE MAYO DE 1977
   BOE 26-11-77

   Ilustrísimos señores:

   La disposición transitoria primera -párrafo segundo- del Reglamento General de Carreteras, aprobado por Real Decreto 1073/1977, de 8 de febrero, y publicado en el "Boletín Oficial del Estado" numero 117, de 17 de mayo, establece que el Ministerio de Obras Publicas, en el plazo de seis meses, deberá publicar en el "Boletín Oficial del Estado" la relación completa y detallada de las normas técnicas sobre estudios, proyectos, anteproyectos y construcción de carreteras aprobadas por el Ministerio de Obras Publicas y publicadas en el "Boletín Oficial del Estado" antes de la publicación del Reglamento General de Carreteras.

   Para el debido cumplimiento del citado precepto reglamentario,

   Este Ministerio ha dispuesto que se publique en el "Boletín Oficial del Estado" la adjunta relación de normas técnicas sobre estudios, proyectos, anteproyectos y construcción de carreteras.

   Lo que comunico a VV.II a los efectos procedentes.

   Dios guarde a VV.II.

   Madrid, 12 de noviembre de 1977
   GARRIGUES WALKER

   Relación de normas técnicas sobre estudios, anteproyectos, proyectos y construcción de carreteras aprobadas por el Ministerio de Obras Publicas y vigentes en 17 de mayo de 1977

   CLASE DE LA DISPOSICION FECHA OBJETO
   Orden 17_jul_1958 Aprueba la instrucción de tramos metálicos y previsiones de esfuerzos dinámicos en las de hormigón armado (vigente en la parte no modificada por la Orden de 28 de febrero de 1972).
   Orden 14_mar_1960 Aprueba normas para señalizar convenientemente las obras realizadas por particulares y entidades.
   Orden 21_mar_1963 Por la que se aprueba instrucciones de la Dirección General de Carreteras 7.1 IC, sobre plantaciones en las zonas de servidumbre de las carreteras.
   Orden 22_abr_1964 Por la que se aprueba la instrucción de la Dirección General de Carreteras 3.1 IC, características geométricas. Trazado.
   Orden 8_jul_1964 Por la que se aprueba la instrucción de la Dirección General de Carreteras 4.1 IC, obras pequeñas de fabrica.
   Orden 21_jun_1965 Por la que se aprueba la instrucción de la Dirección General de Carreteras 5.1 IC, drenaje, que figura como anejo a esta orden.
   Orden 31_may_1969 Dicta normas para la instalación en las carreteras de estaciones de servicios para suministro de carburantes y combustibles, objeto de monopolio de petróleos.
   Orden 28_feb_1973 Por la que se aprueba la instrucción relativa a las acciones a considerar en el proyecto de puentes de carreteras.
   Orden 6_jun_1973 Sobre carteles en las obras de carreteras.
   Orden 12_mar_1976 Aprueba los documentos obras de paso de carreteras. Colección de losas de hormigón armado, tipos HA1, HA2 y HA3V.
   Orden 12_mar_1976 Aprueba el documento instrucción de carreteras. Normas complementarias de 3.1 IC, trazado de autopistas.
   Orden 2_jul_1976 Confiere efecto legal a la publicación del pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes de la Dirección General de Carreteras y Caminos Vecinales (P.G.3) editado por el Servicio de Publicaciones del Ministerio de Obras Publicas
   Orden 12_mar_1976 Aprueba las instrucciones 6.1 IC 1975 y 6.2 IC 1975, de firmes flexibles y firmes rígidos.
   Orden 16_mar_1976 Por la que se aprueban los documentos obras de paso de carreteras. Colección de losas de hormigón armado, tipo HA3, HA4 y HA5.

   REGLAMENTO GENERAL DE CARRETERAS, Autovia A-26 N-26O C-66 | 15-12-2008 - 19:15:05 GMT 1 #

8. REGLAMENTO GENERAL DE CARRETERAS, Autovia A-26 N-26O C-66 :

   Se acompaña una Orden Ministerial de 1977 en la que se relacionaban las normas técnicas vigentes en aquel momento, desde entonces no se ha vuelto a actualizar. Aunque la mayoría de la normativa citada ya no es de aplicación se considera conveniente incluir esta Orden Ministerial como ejemplo de buena practica que ojalá se siguiera:

   ORDEN, de 12 noviembre de 1977, POR LA QUE SE DISPONE LA PUBLICACION DE LA RELACION DE NORMAS TECNICAS SOBRE ESTUDIOS, PROYECTOS, ANTEPROYECTOS Y CONSTRUCCION DE CARRETERAS VIGENTE EN 17 DE MAYO DE 1977
   BOE 26-11-77

   Ilustrísimos señores:

   La disposición transitoria primera -párrafo segundo- del Reglamento General de Carreteras, aprobado por Real Decreto 1073/1977, de 8 de febrero, y publicado en el "Boletín Oficial del Estado" numero 117, de 17 de mayo, establece que el Ministerio de Obras Publicas, en el plazo de seis meses, deberá publicar en el "Boletín Oficial del Estado" la relación completa y detallada de las normas técnicas sobre estudios, proyectos, anteproyectos y construcción de carreteras aprobadas por el Ministerio de Obras Publicas y publicadas en el "Boletín Oficial del Estado" antes de la publicación del Reglamento General de Carreteras.

   Para el debido cumplimiento del citado precepto reglamentario,

   Este Ministerio ha dispuesto que se publique en el "Boletín Oficial del Estado" la adjunta relación de normas técnicas sobre estudios, proyectos, anteproyectos y construcción de carreteras.

   Lo que comunico a VV.II a los efectos procedentes.

   Dios guarde a VV.II.

   Madrid, 12 de noviembre de 1977
   GARRIGUES WALKER

   Relación de normas técnicas sobre estudios, anteproyectos, proyectos y construcción de carreteras aprobadas por el Ministerio de Obras Publicas y vigentes en 17 de mayo de 1977

   CLASE DE LA DISPOSICION FECHA OBJETO
   Orden 17_jul_1958 Aprueba la instrucción de tramos metálicos y previsiones de esfuerzos dinámicos en las de hormigón armado (vigente en la parte no modificada por la Orden de 28 de febrero de 1972).
   Orden 14_mar_1960 Aprueba normas para señalizar convenientemente las obras realizadas por particulares y entidades.
   Orden 21_mar_1963 Por la que se aprueba instrucciones de la Dirección General de Carreteras 7.1 IC, sobre plantaciones en las zonas de servidumbre de las carreteras.
   Orden 22_abr_1964 Por la que se aprueba la instrucción de la Dirección General de Carreteras 3.1 IC, características geométricas. Trazado.
   Orden 8_jul_1964 Por la que se aprueba la instrucción de la Dirección General de Carreteras 4.1 IC, obras pequeñas de fabrica.
   Orden 21_jun_1965 Por la que se aprueba la instrucción de la Dirección General de Carreteras 5.1 IC, drenaje, que figura como anejo a esta orden.
   Orden 31_may_1969 Dicta normas para la instalación en las carreteras de estaciones de servicios para suministro de carburantes y combustibles, objeto de monopolio de petróleos.
   Orden 28_feb_1973 Por la que se aprueba la instrucción relativa a las acciones a considerar en el proyecto de puentes de carreteras.
   Orden 6_jun_1973 Sobre carteles en las obras de carreteras.
   Orden 12_mar_1976 Aprueba los documentos obras de paso de carreteras. Colección de losas de hormigón armado, tipos HA1, HA2 y HA3V.
   Orden 12_mar_1976 Aprueba el documento instrucción de carreteras. Normas complementarias de 3.1 IC, trazado de autopistas.
   Orden 2_jul_1976 Confiere efecto legal a la publicación del pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes de la Dirección General de Carreteras y Caminos Vecinales (P.G.3) editado por el Servicio de Publicaciones del Ministerio de Obras Publicas
   Orden 12_mar_1976 Aprueba las instrucciones 6.1 IC 1975 y 6.2 IC 1975, de firmes flexibles y firmes rígidos.
   Orden 16_mar_1976 Por la que se aprueban los documentos obras de paso de carreteras. Colección de losas de hormigón armado, tipo HA3, HA4 y HA5.

   REGLAMENTO GENERAL DE CARRETERAS, Autovia A-26 N-26O C-66 | 15-12-2008 - 19:16:22 GMT 1 #

9. Núm. 17123 AJUNTAMENT DE SANT ANIOL DE FINESTRES, BOP de Girona núm. 243 – 18 de desembre de 2008 :
   Edicte d’aprovació definitiva de la
   modificació de les ordenances fiscals per a 2009
   El Ple de l’Ajuntament de Sant Aniol de
   Finestres, aprovà inicialment en sessió del dia
   6 d’octubre de 2008, la modificació de les
   ordenances fiscals per l’exercici 2009. El
   referit expedient ha estat sotmès a exposició
   pública pel termini de trenta dies, previ edicte
   inserit en el tauler d’anuncis de la Corporació i
   al Butlletí Oficial de la Província núm. 204 del
   22 d’octubre de 2008 sense que s’hagi
   presentat cap reclamació i, de conformitat amb
   allò que determina l’article 17.3 del Reial
   Decret 2/2004 pel qual s’aprova el text refós
   de la Llei reguladora de les hisendes locals,
   l’esmentat acord ha quedat definitivament
   aprovat, procedint a la publicació del text de
   les referides ordenances que entraran en vigor
   l’1 de gener de 2009.
   Sant Aniol de Finestres, 10 de desembre de
   2008
   Francesc Oliveras i Torrent
   Alcalde

   AJUNTAMENT DE SANT ANIOL DE FINESTRES modificació de les ordenances fiscals per a 2009 | 18-12-2008 - 07:21:11 GMT 1 #

10. Proliferació de tanques Alta Garrotxa :
    L'Ajuntament de Montagut i Oix (Vall del Llierca) ha demanat informació al propietari de la Vall d'Hormoier sobre una tanca feta de fusta que tanca l'accés a la Vall. L'alcalde de Montagut i Oix, Narcís Ribas, ha explicat que també han localitzat tanques a la font del Paieric i a la Vall de Campoliol. La tanca d'Hormoier en un principi no és tancada però en d'altres llocs de la part de l'Alta Garrotxa que és dins els límits del municipi de Montagut i Oix hi han aparegut tanques amb cadenats. Ribas ha puntualitzat que l'Ajuntament de Montagut i Oix serà implacable amb el tancament de camins i, on apareguin cadenats il.legals, els farà tancar. La tanca de la vall d'Hormoier ha provocat que l'entitat Ovoxo d'Oix hagi publicat un article a la revista municipal El Brull, on alerta sobre la presència de la tanca. Ovoxo exposa en el seu article que el preocupa el posicionament del Consorci de l'Alta Garrotxa i de l'Ajuntament de Montagut i Oix pel que fa a la tanca. Ovoxo exposa que "voldríem creure que el Consorci vetllarà, atès els precedents i les actuacions que s'han practicat en aquesta finca en el passat, perquè aquesta tanca tingui mantingui un ús suposadament ramader i que no esdevingui en un futur un element que impossibiliti i prohibeixi la lliure circulació per aquesta pista pública, però experiències passades eviten que no caiguem en la ingenuïtat". L'entitat també ha mostrat la seva preocupació per un cartell indicador al costat de la tanca que posa "pas restringit per obres" i que conté el símbol del Consorci.
    L'alcalde de Montagut ha atribuït la proliferació de tanques a la manca d'un catàleg municipal de camins que precisi les vies que són de propietat privada i les que són d'ús comú. Segons ell, la dificultat rau en el fet que la major part dels camins són supramunicipals. Així la via d'Hormoier passa per Montagut i Oix i també per Camprodon. Ribas ha apuntat que ha reclamat la creació d'un catàleg de camins al Consorci de l'Alta Garrotxa, que segons ell no han fet. "Ens veurem obligats a fer un inventari de camins locals per poder fer complir les lleis d'ús public", va dir Ribas.
    L'alcalde de Montagut ha explicat que en el Consell d'Alcaldes del Consell Comarcal de la Garrotxa ha demanat una reunió de la Comissió Motorizada. Junta que, segons ell, va ser creada per llei fa uns deu anys i encara no s'ha reunit mai. L'alcalde ha explicat que ha detectat la presència de quads i de vehicles tots terrenys provinents de França que fan necessària una actuació de la Comissió.

    MONTAGUT I OIX | XAVIER VALERI

    Proliferació de tanques Alta Garrotxa | 24-12-2008 - 11:05:30 GMT 1 #

11. NORMES URBANÍSTIQUES PLA GENERAL ORDENACIÓ URBANA Municipal - SANT JOAN LES FONTS Garrotxa-

    Normes Urbanístiques Text Refós

    INDEX
    TÍTOL I. DISPOSICIONS GENERALS
    CAP. I- DEFINICIÓ, CONTINGUT I VIGÈNCIA DEL PLA
    Art. 1 - Àmbit territorial i objecte del Pla General. 7
    Art. 2 - Marc legal. 7
    Art. 3 - Contingut i interpretació. 8
    Art. 4 - Vigència. 9
    Art. 5 - Modificació i revisió del Pla General 9
    CAP. II - EL DESPLEGAMENT DEL PLA
    Art. 6 - Iniciativa i Competències. 9
    Art. 7 - Planejament derivat. 9
    Art. 8 - Desplegament del Pla en el sòl urbà. 10
    Art. 9 - Desplegament del Pla en Sòl urbanitzable. 10
    Art. 10 - Desplegament del Pla general en Sòl no urbanitzable. 10
    Art. 11 - Desplegament del Pla general respecte als sistemes generals. 10
    CAP. III. GESTIÓ I EXECUCIÓ DEL PLANEJAMENT
    Art. 12 - Elecció dels sistemes d'actuació. 11
    Art. 13 - Polígons i Unitats d'actuació. 11
    Art. 14 - Sistema d'actuació en Sòl Urbà. 11
    Art. 15 - Sistema d'actuació en sòl urbanitzable. 11
    Art. 16 - Execució i gestió de sistemes. 11
    CAP. IV INTERVENCIÓ EN L'EDIFICACIÓ I ÚS DEL SÒL
    Art. 17 - Llicències. 12
    TÍTOL II. PARÀMETRES COMUNS D'ORDENACIÓ I D'US
    CAP. I. DISPOSICIONS QUE REGULEN L'EDIFICACIÓ
    SEC. 1. DISPOSICIONS D’APLICACIÓ GENERAL
    Art. 18 - Planta baixa. 14
    Art. 19 - Plantes soterranis. 14
    Art. 20 - Planta pis. 14
    Art. 21 - Planta golfes. 14
    Art. 22 - Planta coberta. 15
    Art. 23 - Finestres i llucanes sobre la coberta. 15
    Art. 24 - Entresolat. 15
    Art. 25 - Cossos sortints. 15
    Art. 26 - Elements sortints. 16
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    3
    Art. 27 - Ventilació i il·luminació. 16
    Art. 28 - Celoberts. 16
    Art. 29 - Patis de ventilació. 17
    Art. 30 - Regles per a traçar l'alineació en cantonades dels carrers. 18
    Art. 31 - Regles per a traçar l'alineació en xamfrà. 18
    SEC. 2. REGULACIÓ DE L’EDIFICACIÓ ALINEADA A VIAL
    Art. 32 - Planta baixa d'un edifici referida al carrer. 19
    Art. 33 - Alçada reguladora màxima d'un edifici referida al carrer. 19
    Art. 34 - Regles sobre determinació d'alçades. 19
    Art. 35 - Regles sobre mitgeres. 20
    Art. 36 - Profunditat edificable, alineació interior d'illa i fons de parcel·la. 20
    Art. 37 - Pati d'illa. 20
    Art. 38 - Cossos sortints. 20
    Art. 39 - Elements sortints. 21
    SEC. 3. REGULACIÓ DE L’EDIFICACIÓ AÏLLADA
    Art. 40 - Ocupació màxima de parcel·la. 21
    Art. 41 - Sòl lliure d'edificació. 21
    Art. 42 - Planta soterrani d'un edifici referida a la cota de terreny. 21
    Art. 43 - Planta baixa d'un edifici referida a la cota de terreny. 21
    Art. 44 - Alçada màxima de l'edificació referida a la cota de terreny. 21
    Art. 45 - Cossos i elements sortints. 22
    Art. 46 - Separacions mínimes i tanques. 22
    Art. 47 - Adaptació topogràfica del terreny. 22
    CAP. II. REGULACIÓ D'USOS I ACTIVITAT
    Art. 48 - Definició d'usos i la seva classificació. 22
    Art. 49 - Regulació d’usos segons l’activitat. 23
    Art. 50 - Regulació de les activitats. 26
    Art. 51 - Disposicions referents a les activitats de categoria superior
    a la segona. 27
    Art. 52 - Classificació de situacions relatives a l'activitat. 27
    Art. 53 - Límits màxims a cada categoria. 28
    TÍTOL III. RÈGIM URBANÍSTIC DEL SÒL
    CAP. I. DISPOSICIONS GENERALS.
    Art. 54 - Classificació i Qualificació del sòl. 29
    Art. 55 - Els sistemes. 29
    Art. 56 - Les zones. 29
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    4
    CAP.II. REGULACIÓ I DESENVOLUPAMENT DE SISTEMES
    SEC.1. DISPOSICIONS GENERALS
    Art. 57 - Definició dels sistemes generals. 29
    Art. 58 - Execució dels sistemes. 29
    Art. 59 - Titularitat i afectació del sòl. 30
    SEC.2. SISTEMES GENERALS DE COMUNICACIÓ
    Art. 60 - Disposicions generals. 30
    Art. 61 - Sistema viari (V). 30
    Art. 62 - Sistema hidrogràfic (H). 31
    Art. 63 - Sistema de protecció de sistemes (P). 31
    SEC.3. SISTEMA GENERAL D'ESPAIS LLIURES
    Art. 64 - Disposicions generals. 31
    Art. 65 - Sistema de jardins i places públiques urbans (ZV). 32
    Art. 66 - Sistema de parcs (PV). 32
    SEC.4. SISTEMA D'EQUIPAMENTS COMUNITARIS I SERVEIS TÈCNICS
    Art. 67 - Disposicions generals. 32
    Art. 68 - Sistema d'equipaments comunitaris - (clau E). 32
    Art. 69 - Sistema d’infrastructures i serveis tècnics (T). 33
    SEC.5. SISTEMA NATURAL
    Art. 70 - Disposicions generals. 33
    CAP III. REGULACIÓ I DESENVOLUPAMENT DEL SÒL URBÀ
    SEC. 1. DISPOSICIONS GENERALS
    Art. 71 - Definició. 34
    Art. 72 - Determinació i ordenació en el sòl urbà. 34
    Art. 73 - Cessions gratuïtes en sòl urbà. 34
    SEC. 2. ZONES D'ORDENACIÓ EN SÒL URBÀ
    Art. 74 - Definició de zones. 34
    Art. 75 - Zona de nucli antic (clau 1). 35
    Art. 76 - Zona suburbana (clau 2). 37
    Art. 77 - Zona aïllada (clau 3). 38
    Art. 78 - Zona d'ordenació específica (clau 4). 40
    Art. 79 - Zona de volumetria específica (clau 5). 42
    Art. 80 - Zona industrial (Clau 6). 43

    Art. 81 - Zona verd privat (Clau 7). 44
    Art. 82 - Dotacions i serveis privats (Clau DP). 45
    Art. 83 - Zona Industrial de Begudà. 46
    SEC. 3. POLÍGONS DE DESENVOLUPAMENT EN SÒL URBÀ
    Art. 84 - UA.1 La Canya - C. Serra de la Cau. 49
    Art. 85 - UA.2 La Rompuda - Castanyer 50
    Art. 86 - PE.1 Fàbrica Vila. 51
    Art. 87 - PE.2 Sector d'Aiguanegra. 52
    CAPÍTOL IV. REGULACIÓ DEL SÒL URBANITZABLE
    SEC.1. DISPOSICIONS GENERALS
    Art. 88 - Definició i tipus. 54
    Art. 89 - Sistemes generals i locals en Sòl urbanitzable. 54
    Art. 90 - Deures dels propietaris del Sòl urbanitzable. 54
    Art. 91 - Gestió del Sòl urbanitzable. 54
    SEC. 2. ZONES D'ORDENACIÓ DEL SÒL URBANITZABLE
    Art. 92 - Definició de zones. 55
    Art. 93 - Sector Urbanitzable Delimitat Cabrafiga I (SUD-1). 57
    Art. 94 - Sector Urbanitzable Delimitat Cabrafiga II (SUD-2). 61
    Art. 95 - Sector Urbanitzable Delimitat La Rompuda-Castanyer (SUD-3). 62
    Art. 96 - Sector Urbanitzable Delimitat Begudà (SUD-4). 64
    Art. 97 - Sector Urbanitzable Delimitat Les Coromines - La Cànova I (SUD-5). 66
    Art. 98 - Sector Urbanitzable Delimitat Les Coromines - La Cànova II (SUD-6). 69
    Art. 99 - Sector Urbanitzable Delimitat Can Frigola de Baix (SUD-7). 71
    Art. 100- Sector Urbanitzable Delimitat Grefacsa (SUD-8) 72
    Art. 101 - PE.3 Cabrafiga I -Carrer Ponent 74
    CAP. V. REGULACIÓ DEL SÒL NO URBANITZABLE. (SNU)
    SEC.1. DISPOSICIONS GENERALS
    Art. 102 - Definició. 75
    Art. 103 - Desenvolupament del Pla general en SNU. 75
    Art. 104 - Camins rurals. 75
    Art. 105 - Nucli de població. 76
    SEC.2. CONSTRUCCIONS EN SÒL NO URBANITZABLE
    Art. 106 - Disposicions generals. 76
    Art. 107 - Construccions d'utilitat pública i d'interès social. 76
    Art. 108 - Construccions i instal·lacions d'obres públiques. 77
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    6
    SEC.3. ZONES D'ORDENACIÓ DEL SÒL NO URBANITZABLE
    Art. 109 - Definició de Zones. 77
    Art. 110 - Àrees d'especial protecció. 77
    Art. 111 - Reserves naturals. 78
    Art. 112 - Àrees de protecció de la xarxa fluvial. 78
    Art. 113 - Espai agrícola d'especial interès. 78
    Art. 114 - Espai forestal de protecció de vessants. 78
    Art. 115 - Espai agrícola permanent. 79
    Art. 116 - Espai forestal lliure permanent. 79
    Art. 117 - Enclaus agrícoles a l'espai forestal. 79
    Art. 118 - Indústries en sòl no urbanitzable. 79
    SEC.4. PLANS ESPECIALS DEL SÒL NO URBANITZABLE
    Art. 119 - PE.4. Riberes del Fluvià. 81
    Art. 120 - PE.5. Les Mulleres 82
    Art. 121 - PE.6. Can Barranc 83
    Art. 122 - PE.7. Nucli rural de Begudà 84
    TÍTOL IV. PLA ESPECIAL DE PROTECCIÓ DEL PATRIMONI
    Art. 123 - Definició. 85
    Art. 124 - Pre-catàleg. 85
    Art. 125 - Contingut del Pla especial. 86
    Art. 126 - Condicions del Pla especial. 86
    DISPOSICIONS TRANSITÒRIES
    Primera.- Usos disconformes . 88
    Segona.- Volums disconformes i fora d'ordenació. 88
    Tercera.- Parcel·les fora d'ordenació. 89
    Quarta - Pla especial de protecció de patrimoni. 89
    Annex 1: PEZVG.
    Annex 2 : Definicions.
    Annex 3: Gràfics.
    Annex 4: Relació de Cases situades en Sòl No Urbanitzable
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    7
    TÍTOL I. DISPOSICIONS GENERALS
    CAP. I- DEFINICIÓ, CONTINGUT I VIGÈNCIA DEL PLA
    Art. 1 - Àmbit territorial i objecte del Pla general.
    El present Pla general constitueix l'instrument d'ordenació integral del territori del municipi de
    Sant Joan Les Fonts, de conformitat amb allò que disposa l'actual legislació urbanística.
    Art. 2 - Marc legal.
    1. Aquest Pla general està redactat d'acord amb:
    La Llei 6/98, de 13 d’abril, sobre règim del sòl i valoracions.
    El Reial decret legislatiu 1/1992, de 26 de juny, pel qual s’aprova el text refós de la llei sobre
    el règim del sòl i ordenació urbana , articles no derogats expressament per la llei 6/98
    el Decret legislatiu 1/1990, pel qual s'aprova la refosa dels textos legals vigents a Catalunya
    en matèria urbanística.
    els Reglaments de Planejament, gestió i disciplina urbanística aprovats, respectivament, pels
    Reials decrets 2159/1978, 3288/1978 i 2187/1978.
    el Reglament de la Llei sobre protecció de la legalitat urbanística, i el de la Llei de Mesures
    d'adequació de l'ordenament urbanístic a Catalunya, aprovats respectivament pels Decrets
    308/1982 i 146/1984.
    Pla Especial del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.
    2. Qualsevol referència, en les presents Normes, a la legislació urbanística vigent, ha
    d'entendre's que es refereix als anteriors textos, o posteriors que els modifiquin d’acord amb
    el règim transitori que s’estableixi.
    3. El Pla de Sant Joan les Fonts, és públic, executiu i obligatori. Les seves determinacions
    tenen caràcter prioritari sobre qualsevol disposició municipal amb un objectiu semblant i la
    seva interpretació no podrà contradir, en cap cas, les instruccions que es derivin de la
    legislació urbanística vigent.
    4. Les abreviatures utilitzades en aquestes Normes referides als textos legals esmentats són
    les següents:
    Llei 6/98, de 13 d’abril, sobre règim del sòl i valoracions (BOE 89, 14.04.98) (LRSV).
    Reial decret legislatiu 1/1992, de 26 de juny, pel qual s’aprova el text refós de la llei sobre el
    règim del sòl i ordenació urbana , articles no derogats expressament per la llei 6/98 (BOE
    156, 30.06.92) (TRLS 92).
    - Decret legislatiu 1/1990, de 12 de juliol, pel qual s’aprova la refosa dels textos legals
    vigents a Catalunya en matèria urbanística (DOGC 1317, 13.7.90) (TR).
    - Reglament de planejament. Reial decret 2159/1978, de 23 de juny, pel qual s’aprova
    el Reglament de planejament per al desenvolupament i aplicació de la Llei sobre
    Règim del sòl i ordenació urbana ( publicat al BOE 221 de 15.9.78 i 222 de 16.9.78)
    (RP).
    - Reglament de gestió. Reial decret 2288/1978, de 25 d’agost pel qual s’aprova el
    Reglament de gestió urbanística per al desenvolupament i aplicació de la Llei sobre
    règim del sòl i ordenació urbana (publicat al BOE 27 de 31.1.79 i 28 de 1.2.79)
    (RG).
    - Reglament de disciplina urbanística. Reial decret 2187/1978, de 23 de juny (publicat
    al BOE 223 de 18.9.78) (RD).
    - Reglament de Protecció de la legalitat urbanística 308/1982 (publicat al DOGC 261
    de 22.9.82) (RPL).
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    8
    - Decret 303/97, de 25 de novembre, pel qual s’aprova el reglament sobre mesures per
    a facilitar l’execució urbanística (DOGC 2531, 03.12.97) (RMEU)
    - Pla Especial del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. (PEZVG)
    Art. 3 - Contingut i interpretació.
    1. Aquest Pla general està integrat pels següents documents:
    - Memòria.
    - Plànols d'ordenació urbanística.
    - 1.0 Estructura general i orgànica del territori: Xarxa Viària, Règim del sòl (escala
    1/15.000).
    - 2.0 Estructura general i orgànica del territori: Sistemes naturals, d’equipaments i
    d’espais lliures (escala 1/15.000).
    - 3.0 Usos del sòl urbà i urbanitzable (escala 1/7.500)
    - 3.1 Ordenació de sòl urbà i sòl urbanitzable: Sector la Canya - Cabrafiga (escala
    1/2000).
    - 3.2 Ordenació de sòl urbà i sòl urbanitzable: Sector Nucli de Sant Joan (escala
    1/2000).
    - 3.3 Ordenació de sòl urbà i sòl urbanitzable: Sector les Coromines – La Cànova
    (escala 1/2000).
    - 3.4 Ordenació de sòl urbà i sòl urbanitzable: Sector Begudà (escala 1/2000).
    - 3.5 Ordenació de sòl urbà i sòl urbanitzable: Sector Aiguanegre – Can Frigola
    (escala 1/2000).

    - 4.1 Usos del sòl no urbanitzable: Sector Nord-oest (escala 1/7.500).
    - 4.2 Usos del sòl no urbanitzable: Sector Nord-est (escala 1/7.500).
    - 4.3 Usos del sòl no urbanitzable: Sector Sud-oest (escala 1/7.500).
    - 4.4 Usos del sòl no urbanitzable: Sector Sud-est (escala 1/7.500).
    - 5.0 Espais del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa: Modificació de
    límits i ordenació ( escala 1/15.000).
    - 6.0 Inventari d’edificacions en Sòl No Urbanitzable (escala 1/15.000)
    - Normes urbanístiques.
    - Estudi econòmic i financer.
    - Programa d'actuació.
    2. Les presents normes, juntament amb els plànols d'ordenació, constitueixen el cos
    normatiu específic en matèria urbanística del municipi de Sant Joan les Fonts i prevalen
    sobre els restants documents del Pla. En el no previst per les Normes, s'estarà a la legislació
    urbanística i d'ordenació del territori aplicable en cada cas.
    3. Els documents d'aquest Pla general s'interpretaran sempre atenent el seu contingut i
    d'acord amb els objectius i finalitats expressades en la memòria. En casos de contradicció
    entre documents o d'imprecisió prevaldrà sempre la interpretació més favorable a la menor
    edificabilitat i major dotació d'equipaments públics.
    4. La delimitació de sectors, polígons, unitats, zones i sistemes assenyalada pel Pla general,
    tenint en compte les toleràncies necessàries en tot alçament topogràfic, podrà ser precisada
    o ajustada en els corresponents documents de planejament que se'n despleguin d'acord
    amb els següents criteris:
    - Una variació màxima de la superfície de les àrees delimitades del cinc per cent (+-
    5%).
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    9
    - Només s'admeten alteracions de la forma per tal d'ajustar els corresponents àmbits
    a alineacions oficials, a característiques naturals del terreny, a límits físics i particions
    de propietat i, en general a elements naturals o artificials d'interès que així ho
    justifiquin.
    - No podrà alterar-se la delimitació d'un element del sistema d'espais lliures o
    d'equipaments comunitaris si això suposa la disminució de la seva superfície.
    Art. 4 - Vigència.
    Aquest Pla entrarà en vigor el mateix dia de la publicació de la seva aprovació definitiva en al
    Diari oficial de la Generalitat de Catalunya, d’acord amb els termes que disposa l’article 70.2
    de la Llei 7/1985 de bases de règim local, i mantindrà la seva vigència de forma indefinida
    mentre no es produeixi la seva revisió.
    Art. 5 - Modificació i revisió del Pla general.
    1. L’alteració del contingut del Pla es farà a través de la seva revisió o amb la modificació
    d’algun dels elements que el constitueixen seguint el mateix procediment establert per a la
    seva formulació.
    2. Si la modificació altera la disposició o dimensions reservades per al Sistema d’espais
    lliures de parcs públics i zones verdes o de les zones esportives i d’esbarjo, aquesta es
    tramitarà d’acord amb el procediment establert a l’article 76 del TR .
    3. Seran circumstàncies que justificaran la revisió d’aquest Pla general les següents:
    - El transcurs de 12 anys des de la data d’aprovació definitiva.
    - El termini de 8 anys si en aquest temps les previsions de creixement del Pla s’han
    consolidat amb un índex superior al 66% o inferior al 33%.
    - L’alteració de l’estructura general i orgànica del territori o bé de la classificació del sòl.
    - Les disposicions urbanístiques de rang superior que així ho determinin.
    CAP. II - El desplegament del Pla.
    Art. 6 - Iniciativa i Competències.
    1. El desenvolupament d'aquest Pla general correspon, en primer lloc a l'Ajuntament.
    Tanmateix, els particulars poden proposar i realitzar la redacció de plans i projectes
    urbanístics dintre de les competències que estableixen la Legislació urbanística vigent i
    aquest Pla.
    2. Correspon als diferents departaments de la Generalitat de Catalunya, òrgans de
    l'Administració de l'Estat, Diputació Provincial o altres òrgans d'administració local
    supramunicipal que es puguin crear, el desenvolupament de les actuacions de la seva
    competència, per a la progressiva execució de les determinacions del Pla.
    Art. 7 - Planejament derivat.
    1. Amb l'objecte de complementar les determinacions del Pla general, s'elaboraran, d'acord
    amb allò que preveu la legislació urbanística vigent: Plans parcials, Plans especials, Estudis
    de detall, Programes d'actuació urbanística i Projectes d'urbanització. Tots ells hauran
    d'ajustar-se a l'ordre i els terminis previstos al Programa d'actuació d'aquest Pla.
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    10
    2. Tots els plans, projectes i qualsevol altre document urbanístic de desenvolupament de les
    previsions d'aquest Pla general, hauran de garantir l'accessibilitat i la utilització amb caràcter
    general dels espais d'ús públic, i no seran aprovats si no observen les determinacions i els
    criteris establerts a la llei 20/1991, de 25 de novembre, de promoció de l'accessibilitat i
    supressió de barreres arquitectòniques, i en els corresponents reglaments.
    Art. 8 - Desplegament del Pla en el sòl urbà.
    1. El desenvolupament de les determinacions del Pla general en sòl urbà es realitzarà,
    generalment per gestió directe o, quan sigui necessari. mitjançant Unitats d'Actuació (UA), la
    delimitació de les quals ve fixada en els plànols d'ordenació. Per a d'aquests àmbits el Pla
    general determina la situació de la xarxa viària bàsica, els espais lliures i els equipaments.
    2. En les Unitats d'Actuació delimitades, són de cessió obligatòria i gratuïta els terrenys
    qualificats com a sistema viari, d'equipament i espais lliures. Aquesta cessió es farà efectiva
    en el moment procedimental fixat en els art. 124 i 179 del RG.
    En aquestes àrees serà preceptiva, amb caràcter general, la redacció del projecte
    d'urbanització i la constitució de la garantia del 12% del valor de les obres d'urbanització.
    3. A més, es poden formular Plans especials per a millorar aspectes concrets del
    planejament d’un sector i Estudis de detall per a fixar alineacions de les edificacions o la
    seva volumetria establerta en el Pla.
    Art. 9 - Desplegament del Pla en sòl urbanitzable
    1. En Sòl urbanitzable el Pla es desplega pel planejament de desenvolupament, d’acord amb
    la normativa urbanística vigent. El seu àmbit territorial s'haurà de correspondre
    necessàriament amb els sectors de planejament delimitats per aquest Pla en els plànols
    d'ordenació.
    2. El desenvolupament parcial dels sectors en subsectors es podrà dur a terme si es fa
    d'acord amb allò que estableix l'art. 63 TR.
    Art. 10 - Desplegament del Pla general en Sòl no urbanitzable
    Les determinacions del Pla que regulen el Sòl no urbanitzable i les del Pla Especial del Parc
    Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa (PEZVG), són d'aplicació directa i immediata.
    No obstant això, es podran formular Plans especials que tinguin per objecte la protecció del
    paisatge, de les vies de comunicació, espais forestals i millora del medi rural.
    Art. 11 - Desplegament del Pla general respecte als sistemes generals.
    Les previsions del Pla respecte als sistemes generals, en el sòl urbanitzable i no
    urbanitzable, es desenvoluparan mitjançant l’expropiació dels terrenys afectats i la seva
    execució directa, o bé, mitjançant el desplegament del planejament de desenvolupament
    corresponent, en sòl urbanitzable o amb el desplegament d’un pla especial d’infrastructures.
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    11
    CAP. III. GESTIÓ I EXECUCIÓ DEL PLANEJAMENT.
    Art. 12 - Elecció dels sistemes d'actuació.
    1. En el desenvolupament del Pla general, cal que els plans que es redactin determinin
    expressament el sistema d'actuació, per a llur execució, d'entre els previstos en la legislació
    urbanística vigent. La determinació del sistema d'actuació s'haurà de justificar d'acord amb
    l'article 56 del RP. En el cas que es desenvolupin els plans per polígons d’actuació s’haurà
    d’especificar el sistema d’actuació per a cada un d’aquests polígons.
    2. El sistema escollit haurà de garantir l'execució de les obres d'urbanització en els terminis
    assenyalats pel Programa d'actuació, la cessió i execució dels sòls per a dotacions i
    equipament general i la cessió dels vials i zones verdes d'ús públic.
    3. Per a l'execució d'aquest Pla es considera preferent el sistema de compensació, sens
    perjudici del que preveu l'art.169.2 del TR.
    Art. 13 - Polígons i Unitats d'actuació.
    1. La delimitació poligonal per a l'execució del planejament en Sòl Urbà s'ajustarà a allò que
    estableixen els art. 167 i 168 del TR, i els art. 36 i 37 del RG. Així, es podran modificar els
    àmbits establerts per aquest Pla i es podran delimitar noves Unitats d'actuació amb l'objecte
    de facilitar la seva gestió o efectuar un millor repartiment de càrregues i beneficis que es
    deriven del planejament.
    2. La delimitació poligonal tendirà a fer-se de manera que coincideixi amb cada etapa
    d'execució del pla. Conservant la coherència del pla, es tendirà a flexibilitzar al màxim
    l'execució d'aquest, independitzant cada operació urbanística en diferents polígons.
    3. Quan no sigui possible o aconsellable la delimitació d'unitats o polígons d'actuació o
    l'execució dels sistemes dins d'elles i en les actuacions aïllades en el Sòl Urbà, s'aplicarà el
    sistema d'expropiació per a l'obtenció dels sistemes. Si d'aquesta actuació se'n deriven
    beneficis especials per als sectors confrontats o propers, es podran repercutir les despeses
    mitjançant la imposició de contribucions especials, als propietaris beneficiats.
    Art. 14 - Sistema d'actuació en sòl urbà
    Per a l'execució del planejament en sòl urbà es delimitaran polígons o unitats d'actuació.
    Això no és obstacle perquè l'administració pugui realitzar actuacions aïllades en sòl urbà, pel
    sistema d’expropiació, quan aquestes actuacions estiguin previstes en aquest Pla general o
    en un pla especial.
    Art. 15 - Sistema d'actuació en sòl urbanitzable.
    1.La delimitació dels polígons per a l'execució del planejament d’un sector del sòl
    urbanitzable la definirà el pla parcial corresponent.
    2. Cada sector de pla parcial podrà coincidir amb un polígon o bé dividir-se en dos o més
    polígons d’actuació. Tots els terrenys inclosos dins d’un àmbit de planejament parcial
    estaran adscrits a algun polígon d’actuació.3. Els plans parcials d'iniciativa particular han
    d'ésser executats pel sistema de compensació d'acord amb l'art. 169.3 del TR. No obstant
    això, si transcorreguts sis mesos des que l'Administració actuant hagi requerit als propietaris
    perquè constitueixin la corresponent Junta de compensació, no s'ha complert l'esmentat
    requeriment, dita Administració podrà deixar, sense eficàcia el Pla o canviar-ne el sistema
    d'execució.
    Art. 16 - Execució i gestió de sistemes.
    1. Els terrenys qualificats de sistemes podran ser adquirits per l'administració actuant per
    qualsevol títol jurídic, mitjançant les cessions obligatòries imposades per la legislació
    urbanística vigent, o per expropiació forçosa.
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    12
    2. El cost dels terrenys podrà repercutir-se segons sigui procedent, entre els propietaris
    beneficiats per l’actuació d'acord amb el que disposa la legislació urbanística vigent i
    mitjançant contribucions especials.
    CAP. IV. INTERVENCIÓ EN L’EDIFICACIÓ I ÚS DEL SÒL
    Art. 17 – Llicències
    1. Estaran subjectes a prèvia llicència els actes següents:
    1) Parcel.lacions urbanes.
    2) Obres de construcció d’edificacions de nova planta.
    3) Obres d’ampliació o reducció del volum de les edificacions existents.
    4) Obres de reforma de l’estructura de les edificacions existents.
    5) Canvi o reparació puntual d’elements estructurals.

    6) Obres de modificació de l’aspecte exterior dels edificis existents.
    7) Execució o modificació d’obertures que afectin a elements estructurals.
    8) Obres de modificació de la distribució interior dels edificis existents.
    9) Obres de construcció de piscines, pous, murs de contenció i obres de captació
    d’aigua.
    10) Obres i usos de caràcter provisional.
    11) Obres d’instal·lacions de serveis: instal·lació o estesa de línies elèctriques,
    telefòniques i telegràfiques, telefonia mòbil, cablejat, gas i tota utilització del
    subsòl, sòl o espai aeri que comporti utilització de materials no fungibles i
    perdurables.
    12) Obres de connexió d’aigua i desaigües a les xarxes generals.
    13) Moviments de terres com desmunts, explanació, excavació o terraplenat, excepte
    que estiguin compresos en un projecte d’urbanització o edificació degudament
    aprovat o autoritzat.
    14) Primera utilització dels edificis.
    15) Enderrocament de les construccions.
    16) Tales d’arbres, formin o no part de massa arbòria, en qualsevol classe de sòl.
    17) Col·locació o modificació de rètols visibles des de la via pública.
    18) Les extraccions d’àrids.
    19) Divisions o segregacions de terrenys en sòl no urbanitzable.
    20) Col·locació de grues-torre, ascensors, sínies, o altres aparells elevadors.
    21) Col·locació de marquesines per a comerços
    22) Construcció de ponts, bastides i similars.
    23) Estintolament de façanes.
    24) Reparació de cobertes i terrats.
    25) Construcció de foses sèptiques.
    26) Modificació de balcons, lleixes o elements sortints.
    27) Construcció de barraques provisionals d’obres.
    28) Tanques de solars i finques.
    29) Canvi d’usos.
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    13
    2. Es regularà per ordenança municipal el règim i procediment per a l’atorgament de
    llicències .
    3. Condicions d’urbanització per a les llicències d’edificació.
    a) En sòl urbà no es podrà concedir llicència municipal quan el terreny no compleixi
    alguna d’aquestes determinacions:
    · Que doni façana a vial públic i aquest estigui obert en tota l’amplada
    prevista.
    · Que compti com a mínim amb el servei d’aigua potable, evacuació de
    residuals, explanació i encintat de voreres i subministrament d’energia
    elèctrica.
    b) Els terrenys que reuneixin les condicions de l’apartat anterior però que els
    manqui la pavimentació i/o l’enllumenat públic podran obtenir llicència
    condicionada a allò que estableix l’article 40 del Reglament de Gestió. Si el
    terreny dóna a més d’una via s’aplicarà el mateix tractament per a totes.
    c) Les fiances que es constitueixin per garantir els compromisos fets d’acord amb
    l’apartat anterior podran ser prestades per entitats bancàries o d’assegurances.
    d) Quan en compliment d’aquest article es concedeixi una llicència condicionada a
    la urbanització, l’eficàcia de la llicència quedarà demorada en tant no es
    constitueixi la garantia establerta.
    4. Repercussió del cost de la urbanització.
    a) El propietari que, amb l’objectiu de dotar als seus terrenys dels serveis mínims
    que s’assenyalen en l’article anterior, urbanitzés una o més vies públiques on
    tinguessin façana altres propietats podrà sol.licitar a l’Ajuntament que no
    concedeixi llicència a aquests propietaris, sempre i quan no acreditin haver-li
    abonat la part proporcional d’aquestes despeses, evitant d’aquesta manera un
    enriquiment injust disconforme amb els deures dels propietaris en sòl urbà.
    b) Les despeses d’urbanització, en l’anterior supòsit, es distribuiran entre els
    propietaris beneficiats, en proporció a la superfície edificable que correspongui a
    cada finca en aplicació d’aquestes normes.
    c) Per què es pugui formular la sol·licitud a la qual es refereix l’apartat 1 d’aquest
    article, serà necessari que el propietari interessat, abans d’executar l’obra
    d’urbanització, presenti a l’Ajuntament el projecte corresponent acompanyat
    d’una memòria on es relacionin:
    · totes les finques que puguin resultar beneficiades per aquestes obres
    · noms i adreces de llurs propietaris
    · edificabilitats
    · proposta de repartiment de les despeses
    L’Ajuntament, prèvia audiència de 15 dies als interessats, procedirà a aprovar el
    repartiment.
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    14
    TÍTOL II. PARÀMETRES COMUNS D'ORDENACIÓ I D'US EN
    SÒL URBÀ I URBANITZABLE.
    CAP. I. DISPOSICIONS QUE REGULEN L'EDIFICACIÓ.
    SEC. 1. DISPOSICIONS D’APLICACIÓ GENERAL
    Art. 18 - Planta baixa.
    Pis baix de l’edifici a nivell del sòl o dintre dels límits que amb referència a la rasant
    assenyalen les normes. La planta baixa és la primera planta per sobre de la planta soterrani
    real o possible.
    Si no es diu el contrari, no es permet el desdoblament de la planta baixa en dues plantes,
    segons les modalitats de semisoterrani i entresol.
    Quan la regulació de la zona no ho especifiqui, les alçàries útils mínimes permeses de la
    planta baixa seran les següents: 3,00 m en el cas d'usos comercials, magatzems, etc. i 2,50
    m en el cas d'habitatges i comerços menors de 80 m2. (v. fig. 1 i 2 de l’annex 3)
    Art. 19 - Plantes soterranis.
    Són les situades sota de la planta baixa.
    No s'hi permeten els usos residencial i sanitari. Els soterranis per sota del primer només
    podran ser dedicats a aparcaments, instal·lacions tècniques de l'edifici, cambres cuirassades
    i similars.
    Només es permetrà la construcció de plantes soterranis quan aquestes puguin desguassar a
    la claveguera pública, encara que sigui per mitjans mecànics.
    Tret que s’indiqui en les ordenances de la zona, les plantes soterranis no podran
    sobrepassar l’ocupació de la planta baixa.
    L'alçada lliure mínima de les plantes soterranis es de 2,20 metres, i la màxima són 3 metres.
    (v. fig. 1 i 2 de l’annex 3)
    Art. 20 - Planta pis.
    Tota planta de l’edificació que estigui per sobre de la planta baixa.
    Les plantes pis tindran una alçada lliure interior mínima de 2,50 metres, excepte les
    dedicades a ús d’aparcament que serà de 2.20 metres. (v. fig. 1 i 2 de l’annex 3)
    Art. 21- Planta golfes.
    És aquella situada entre el darrer forjat teòricament possible de l’edifici i la coberta inclinada.
    Solament estan permeses les golfes habitables per sobre de l'alçada màxima quan així ho
    indiquin les ordenances d'una zona. En cap cas les golfes habitables podran constituir un
    habitatge independent del de la planta immediatament inferior.
    La superfície de les plantes sotacoberta amb una alçària lliure superior a 1,50 metres
    computarà als efectes de determinar la quantitat de sostre de l’edificació. (v. fig. 1 i 2 de
    l’annex 3)
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    15
    Art. 22 - Planta coberta.
    Planta terminal de l’edifici que protegeix la construcció de la pluja, ja sigui amb un terrat o
    amb una teulada, que se situa immediatament per sobre del pla horitzontal dels elements
    resistents del darrer forjat.
    1. Per a aquells edificis acabats amb teulada (v. fig. 1 de l’annex 3), la planta coberta
    comença a comptar des del pla inferior del ràfec. Com a màxim la coberta arrencarà des de
    l'alçada reguladora i, també com a màxim, 40 cm per sobre de l'últim forjat permès. El
    pendent de la teulada no podrà ser superior del 35%.
    Per sobre dels plans definits per a la teulada, (v. fig. 1 de l’annex 3) podran sobresortir
    elements de ventilació i xemeneies, antenes i claraboies dels celoberts; aquestes últimes
    hauran de ser paral·leles als plans de teulada i no se separaran més de 50 cm d'aquesta en
    cap punt.
    Els careners de coberta, així com altres elements construïts no sobrepassaran en més de
    3,50 metres l’alçària de l’arrencada de la coberta al pla de façana.
    2. Per a edificis acabats en terrassa (v. fig. 2 de l’annex 3) es considerarà el pla d'arrencada
    de la planta coberta, el pla superior dels elements resistents de la darrera planta pis. Per
    sobre d'aquest pla es podrà situar la cambra d'aire amb una alçada màxima de 60 cm. Les
    baranes tindran una alçada màxima d'un metre per sobre de la cambra d'aire. Els elements
    de separació entre terrats situats per sobre de l’alçada màxima reguladora no podrà passar
    de 1,80 m si són transparents , reixes o similars.
    A més, dins el gàlib que dibuixen uns plans inclinats 30O aplicats des de les arestes
    d'intersecció dels plans de façana amb l'alçada reguladora màxima, es podran instal·lar
    cossos edificats que continguin els elements tècnics de l'ascensor, la climatització de l'edifici,
    les claraboies dels celoberts, la caixa d'escales, les antenes i els dipòsits d'aigua.
    Art. 23 - Finestres i llucanes sobre la coberta.
    Quan calgui disposar d’obertures d’il·luminació i ventilació de la planta sotacoberta, aquestes
    es podran tancar amb finestres integrades al pla de la coberta inclinada. La superfície
    d’ocupació de les obertures no sobrepassarà el 6% de la superfície de coberta.
    Art. 24 - Entresolat.
    Per entresolat s’entén la part superior de les dues en què un sostre fet a una certa alçaria
    divideix parcialment una cambra que no té accés independent des de l’exterior.
    L’entresolat formarà part del local situat en planta baixa i no tindrà accés independent des de
    l’exterior. Se separarà com a mínim 3,00 metres de la façana de l'edifici per on hi hagi
    l'accés principal, i la seva alçada lliure mínima a sobre i a sota serà de 2,20 metres.(v. fig. 3
    de l’annex 3)
    L'entresolat únicament es podrà dedicar a magatzems i oficines.
    Art. 25 - Cossos sortints.
    Són els que sobresurten de la línia de façana o de l’alienació del pati d’illa i tenen el caràcter
    d’habitables o ocupables, siguin tancats, semitancats o oberts.
    Són cossos sortints tancats els que tinguin tots els seus costats amb tancaments rígids,
    indesmontables i ancorats. Els que tenen tancat algun dels seus contorns laterals amb
    tancaments rígids, indesmontables o ancorats són cossos sortints semitancats, i els que no
    tenen cap dels cantons volats tancats són cossos sortints oberts.
    La superfície en planta dels cossos sortints tancats computarà com a superfície de sostre
    edificable.
    La superfície en planta del cossos sortints semitancants computarà el 50 per cent com a
    superfície de sostre edificable.
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    16
    Els cossos sortints oberts no computaran com a superfície de sostre edificable.
    Art. 26 - Elements sortints.
    Són part integrant de l'edifici o elements constructius no habitables ni ocupables, de caràcter
    fix, que sobresurten del pla de façana, de l'espai lliure d'interior d'illa o de l'espai lliure de la
    parcel·la. Els elements no permanents (anuncis, rètols, persianes, elements de senyalització,
    tendals, persianes...) no tenen la consideració d'elements sortints.
    Art. 27 - Ventilació i il·luminació.
    1. Als edificis d’habitatges, els dormitoris i sales interiors no podran autoritzar-se si no reben
    ventilació i il·luminació per mitjà, si més no, de celoberts. La ventilació i il·luminació de les
    altres dependències que no siguin les destinades a dormitoris o sales i les de les escales i
    peces auxiliars interiors, podrà fer-se mitjançant patis de ventilació.
    2. La ventilació i il·luminació per mitjans tècnics, sense utilització de celoberts o patis de
    ventilació, s’admetrà per a dependències i peces auxiliars dels habitatges, no destinades a
    dormitoris i sales, quan s’assegurin les condicions higièniques i estigui autoritzat per les
    normes estatals i municipals sobre condicions sanitàries i higièniques dels habitatges.
    3. La ventilació i il·luminació dels locals de treball i sales destinats a usos comercial i
    d’oficines podrà realitzar-se mitjançant elements o mitjans tècnics de provada eficàcia, que
    assegurin condicions adequades d’higiene.
    4. L’ús d’aquests mitjans tècnics ha de ser regulat per ordenances municipals de
    construcció.
    5. El que es disposa en aquest article sobre patis i l’establert als articles següents sobre
    celoberts i patis de ventilació és aplicable, també, a les obres d’ampliació, per l’addició de
    plantes noves.
    Art. 28 - Celoberts.
    Espai no edificat situat dintre del volum d’edificació i destinat a obtenir il·luminació i
    ventilació.
    1. Els celoberts poden ser interiors o mixtos. Són interiors els celoberts que no s’obren a
    espais lliures o a vials, i són mixtos els oberts a aquests espais.
    2. La dimensió i superfície mínima obligatòria dels celoberts interiors depèn de llur alçada.
    La dimensió del celoberts interior ha de ser la que permeti inscriure a l’interior seu un cercle
    de diàmetre igual a un sisè de la seva alçada, amb un mínim de tres metres (3 m) que no
    produeixi en cap punt de la seva planta estrangulacions de menys de dos metres (2 m) i que
    les seves superfícies mínimes obeeixin a la taula número 1.
    Alçada del celobert
    (nombre de plantes pis)
    Superfície mínima (m2)
    1 10
    2 10
    3 12
    4 14
    5 16
    6 18
    7 20
    Taula número 1

    3. Els celoberts mixtos, que són els oberts per alguna o algunes de les seves cares a espais
    lliures o vials, hauran de respectar les distàncies mínimes entre parets fixades pel diàmetre
    del cercle inscriptible que diu el número anterior d’aquest article. No seran aplicables,
    contràriament, a aquests celoberts, les superfícies mínimes fixades a la taula anterior.
    Les parets dels celoberts mixtos s’han de considerar com a façanes a tots els efectes.
    4. El celoberts serà mancomunat quan pertanyi al volum edificable de dues o més finques
    contigües. Serà indispensable, als efectes d’aquestes Normes, que l’esmentada comunitat
    de pati s’estableixi per escriptura pública, inscrita al Registre de la Propietat. Els patis
    mancomunats s’han de regir, pel que fa a la forma i dimensions, pel que es disposa per als
    patis interiors i els mixtos.
    5. Als efectes del que disposa aquest article sobre celoberts interiors, s’han de tenir en
    compte, a més les regles següents:
    5.1. Les llums mínimes entre murs del celobert no podran reduir-se amb sortints o
    altres elements o serveis, com són els safareigs.
    5.2. L’alçada del celobert a efectes de determinació de la seva superfície, s’han
    d’amidar en nombre de plantes des de la més baixa que el necessiti servida pel
    celobert fins a la més elevada.
    5.3. El paviment del celobert ha d’estar, com a màxim, un metre per damunt del
    nivell de sòl de la dependència a il·luminar o ventilar.
    5.4. Els celoberts podran cobrir-se amb claraboies, sempre que es deixi un espai
    perifèric lliure sense tancaments de cap classe, entre les parets del celobert i la
    claraboia, amb una superfície de ventilació mínima, del 20 per 100 superior a la del
    celobert.
    Art. 29 - Patis de ventilació.
    Espais no edificats d’igual significació que els celoberts però a destinats a il·luminar i ventilar
    escales o dependències que no siguin dormitoris o estances. S’entén per estança sala o
    habitació on s’habita normalment i que no es destinat a dormitori,
    1. Els patis de ventilació poden ser interiors o mixtos, com els celoberts.
    2. La dimensió i superfície mínima obligatòria dels patis de ventilació depèn de l’alçada. La
    dimensió del pati ha de ser la que permeti inscriure-hi un cercle de diàmetre igual a un setè
    de l’alçada total de l’edifici, amb un mínim de dos metres (2 m) que no produeixi en cap punt
    de la planta estrangulacions de menys de dos metres (2 m) i amb una superfície mínima
    segons la taula número 2.
    Alçada del pati
    (nombre de plantes pis)
    Superfície mínima (m2)
    1 5
    2 5
    3 7
    4 9
    5 11
    6 13
    7 15
    Taula número 2
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    18
    3. Regiran quant als patis de ventilació les regles següents:
    3.1. No és permès de reduir les llums mínimes interiors amb sortints.
    3.2. L’alçada del pati, a efectes de determinació de la superfície, s’ha d’amidar en
    nombre de plantes, des de la més baixa que el necessiti, fins a la més alta servida
    pel pati.
    3.3. El paviment del pati ha d’estar, com a màxim, a un metre per damunt del nivell
    del sòl de la dependència a ventilar o il·luminar.
    4. Els patis de ventilació mixtos han de complir condicions anàlogues a les establertes per
    als celoberts mixtos.
    5. Els patis de ventilació podran cobrir-se amb claraboies, sempre que es deixi un espai
    perifèric lliure sense tancament de cap tipus, entre la part superior de les parets del pati i la
    claraboia, amb una superfície de ventilació mínima del 20 per 100 superior a la del pati.
    Art. 30 - Regles per a traçar l'alineació en cantonades dels carrers.
    En els casos on el Pla determini l’arrodoniment de les cantonades, sense definir-les
    gràficament, es farà de la següent manera:
    1. Quan la suma de l'amplada de carrers que conflueixen a una cruïlla és menor de 8 metres
    o un dels dos és menor a 3 metres, les cantonades es faran amb un arc de circumferència
    de 2 metres de radi tangent a les dues façanes (veure fig. 4 dels de l’annex 3).
    2. Quan la suma dels dos carrers està entre 8 i 12 metres, les cantonades es faran amb un
    arc de circumferència de 4 metres de radi, tangent a les dues façanes (v. fig. 4de l’annex 3).
    3. Si dos carrers sumen entre ells entre 12 i 20 m, o quan el més gran dels dos superi els 8
    m, el radi de circumferència tangent a les façanes serà de 6 metres (v. fig. 4 de l’annex 3).
    4. Si els carrers sumen entre tots dos més de 20 metres, o sempre i quan el més gran tingui
    més de 12 metres, el radi de la circumferència inscrita entre les dues façanes serà de 8
    metres (v. fig. 4 de l’annex 3).
    5. En casos de gran dimensió, es dissenyaran d'acord amb les respectives necessitats.,
    tramitant l´estudi de detall corresponent, sense que en cap cas resulti un radi menor de 10
    metres.
    6. Les solucions en cantonada seran sempre les mateixes per a les quatre parts d’una
    cruïlla.
    Art. 31 - Regles per a traçar l'alineació en xamfrà.
    En els casos on el Pla determini el traçat de xamfrans, sense definir-les gràficament, es farà
    de la següent manera:
    1. El xamfrà tindrà una longitud igual a la secció del carrer més estret dels que formen la
    cruïlla.
    2. No es faran xamfrans en els supòsits següents:
    - En carrers d’amplària menor de 8 m.
    - Quan les alineacions dels carrers formen un angle superior a 135o
    3. El xamfrà no serà mai de longitud superior a 20 m ni inferior a 5 m, i es col·locarà segons
    la perpendicular a la bisectriu de l’angle format per les façanes que arriben a la cruïlla.
    4. La forma i dimensió del xamfrà serà sempre la mateixa en cada una de les cares de la
    cruïlla.
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    19
    SEC. 2. REGULACIÓ DE L’EDIFICACIÓ ALINEADA A VIAL
    Art. 32 - Planta baixa d'un edifici referida al carrer.
    És aquella el paviment de la qual està situat entre 0,6 metres per sobre i 0,6 metres per sota
    de la rasant del carrer, en els punts de major i menor cota, respectivament.
    Si a conseqüència del pendent hi ha més d'una planta dintre dels límits anteriors, s’entén per
    planta baixa, per a cada tram frontal de parcel·la, la de posició inferior.
    Art. 33 - Alçada reguladora màxima d’un edifici referida al carrer.
    Mesura vertical, en el pla exterior de la façana, que fixa l'alçada límit des del punt de
    referència de l’alçada reguladora fins al pla horitzontal d'on arranca la teulada o el pla
    superior de l'últim element resistent, en el cas de coberta plana.
    1. L’alçada màxima reguladora de l’edificació és de 9,50 m corresponent a la planta baixa i
    dues plantes pis.
    2. L’alçada s’amidarà verticalment en el pla exterior de la façana, fins a la intersecció amb el
    pla horitzontal que conté el pla inferior de ràfec, o amb el pla superior dels elements
    resistents en el cas del terrat o coberta plana.
    Art. 34 - Regles sobre determinació d'alçades.
    Determinació del punt de referència de l’alçada reguladora.
    1. Edificis amb façana a una sola via amb rasant no horitzontal:
    a) Si la rasant del carrer, presa a la línia de façana, presenta una diferència de
    nivells entre l'extrem de cota més alta i el seu centre, menor o igual de 0,6 m,
    l'alçada reguladora s'amidarà al centre de la façana, a partir de la rasant de la
    voravia en aquest punt (v. fig. 5 de l’annex 3).
    b) Si la diferència anterior de nivells és més de 0,6m, l'alçada màxima de l'edifici
    s'amidarà a partir d'un nivell situat a 0,6m per sota de la cota de l'extrem de la
    línia de façana de cota més alta (v. fig. 6 de l’annex 3).
    c) Quan l'aplicació d'aquesta regla doni lloc que, en determinats punts de la
    façana, la rasant de la voravia se situí a més de 1.5 m per sota del punt
    d'aplicació de l'alçada reguladora, la façana s’haurà de dividir en els trams que
    calguin perquè això no passi. A cadascun dels trams resultants, l'alçada
    reguladora s'haurà d'amidar d'acord amb les regles anteriors. (v. fig. 7 de l’annex
    3).
    2. Edificis amb façana a dues o més vies que facin cantonada o xamfrà:
    a) Si l'alçada fos la mateixa a cada cara de vial, s'aplicaran les condicions del punt
    1 operant amb el conjunt de les façanes desenvolupades com si en fossin una
    de sola.
    b) Si les alçades reguladores fossin diferents, les més altes es podran portar cap
    als carrers adjacents més estrets, fins a una longitud màxima, comptada a partir
    de l’alineació del vial més ample, igual a la fondària edificable corresponent al
    carrer de més alçada. Aquesta dimensió podrà arribar com a màxim fins a la
    meitat de la longitud del tram de carrer de menor amplària. D’aquesta regla
    solament podrà beneficiar-se la primera parcel.la que fa cantonada. Sobre
    aquesta determinació prevaldrà el que es grafiï expressament en els plànols (v.
    Fig. 8 de l’annex 3).
    3. Els edificis amb façana a dues o més vies que no facin cantonada o xamfrà (v. fig. 9 de
    l’annex 3) regularan la seva alçada com si es tractés d'edificis independents. El canvi
    d'alçada màxima es farà en el punt mig de la parcel·la.
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    20
    4. Edificis amb façana a places, parcs i altres espais lliures públics regularan la seva alçada
    en funció del vial de major amplada que conflueixi a l’espai públic.
    Art. 35 - Regles sobre mitgeres.
    Quan a conseqüència de diferents alçades, reculades o d'altres causes, puguin sortir
    mitgeres al descobert s'hauran d'acabar amb material de façana.
    Art. 36 - Profunditat edificable, alineació interior d'illa i fons de parcel·la.
    Profunditat edificable és la distància normal a la línia de façana que limita l'edificació per la
    part posterior i que defineix l'alineació interior del pati d'illa.
    1. La profunditat edificable a cada parcel·la només podrà ser sobrepassada amb cossos
    sortints oberts i amb elements sortints quan la separació entre alineacions interiors sigui com
    a mínim de 8 metres.
    2. El vol dels cossos sortints a partir de la fondària edificable no podrà superar ni 1/20 part
    del diàmetre del cercle que pot inscriure en el pati d’illa ni les disposicions generals dels
    cossos sortints regulades en aquestes Normes.
    3. Per a aquelles parcel·les amb façana a dos carrers oposats, el fons de parcel·la el defineix
    la bisectriu de l'angle entre ambdós carrers; en parcel·les amb cantonada a dos carrers, serà
    fons de parcel·la la partió de parcel·la oposada a la façana de carrer més estreta, i per a
    aquelles amb façana a tres carrers, la partió de parcel·les que no és façana.
    Art. 37 - Pati d'illa.
    És l'espai lliure d'edificació o només edificable en planta baixa i soterrani, quan sigui el cas,
    que resulta d'aplicar les profunditats edificables.
    1. L´alçaria de l'edificació a pati d'illa només podrà entendre’s referida a la rasant d'un carrer,
    fins a una profunditat igual a la meitat de la distància entre les dues alineacions interiors d'illa
    oposades (v. fig. 10 de l’annex 3).
    2. En casos de desnivell entre façanes oposades d'illa, aquesta profunditat límit s'haurà de
    reduir, de manera que l'edificació a l'espai interior no ultrapassi un pla ideal traçat a
    quaranta-cinc graus mesurat des de l'alçada màxima corresponent a planta baixa en el límit
    edificable de la parcel·la oposada (v. fig. 11 de l’annex 3). En qualsevol cas, l´increment de
    l´alçada reguladora màxima de l´edificació del pati d´illa que es produeixi pel desnivell del
    terreny, no superarà els 2,80 metres.
    Art. 38 - Cossos sortints.
    Els cossos sortints es regularan d’acord amb les condicions següents: (v. fig. 12 de l’annex
    3)
    1. Els cossos sortints estan prohibits a la planta baixa.
    2. No es permeten els cossos sortints tancats en carrers menors de 8 metres.
    3. L’alçària lliure entre la vorera i els cossos sortints és de 3,20 metres.
    4. La forma de la planta dels cossos sortints serà geomètrica, de directrius paral·leles i
    ortogonals al pla de façana, tret que s’admeti expressament la seva singularitat en les
    ordenances que regulen la zona.
    5. Si la seva volada no es regula a la zona corresponent aquesta es limita per la menor de
    les dimensions següents:
    - el 10% de l’amplària del vial.
    - l’amplària de la vorera.
    - una longitud de vol de 1,50 metres.
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    21
    6. A l’espai lliure interior d’illa no es permetran cossos sortints tancats o semitancats que
    ultrapassin la fondària edificable. El vol màxim dels cossos sortints oberts a l’espai lliure
    interior de l’illa. No podran excedir d’1/10 part del diàmetre del cercle inscriptible a l’espai
    lliure interior, amb un vol màxim d’1,50 m.
    7. La longitud màxima conjunta dels cossos sortints tancats, semitancats i oberts podrà
    ocupar com a màxim 2/3 de la longitud de façana. Els cossos sortints tancats i semitancats
    podran ocupar com a màxim el 50% de la longitud de la façana.
    8. El límit lateral del vol dels cossos sortints ve definit per un pla normal a la façana a 1,00
    metres de la paret mitgera.
    Art. 39 - Elements sortints.
    El vol dels elements sortints, com sòcols, pilars, ràfecs, gàrgoles, marquesines, parasols i
    d'altres similars, es regula a cada zona. Quan no s'indiqui res, els elements sortints no
    podran volar més 15cm, excepte a la planta baixa on, a més, no podran sobresortir més del
    5% de l'amplada de la voravia, i a la planta coberta, on el ràfec podrà volar 45 cm. per a
    carrers de més de 10 metres i fins a 70 cm per a carrers de més de 10 metres.
    SEC. 3. REGULACIÓ DE L’EDIFICACIÓ AÏLLADA.
    Art. 40 - Ocupació màxima de parcel·la.
    1.L’ocupació màxima de parcel·la que es podrà edificar és l’establerta a les normes
    aplicables a la zona. L’ocupació s’amidarà per la projecció ortogonal sobre un pla horitzontal
    de tot el volum de l’edificació, inclosos els cossos sortints.
    2. Les plantes soterranis resultants de rebaixos, anivellaments o excavacions no podran
    ultrapassar l’ocupació màxima de parcel·la.
    3. Per a les parts amb pendent superior al 40%, es prohibeix la implantació d’edificacions.
    Art. 41 - Sòl lliure d'edificació.
    Són els terrenys lliures d'edificació per aplicació de la regla sobre ocupació màxima de
    parcel·la i separacions mínimes, no podran ésser objecte de cap altre aprofitament més que
    el corresponent a espais lliures al servei de l'edificació aixecada a la parcel·la.

    Art. 42 - Planta soterrani d'un edifici referida a la cota de terreny.
    Tindrà la consideració de planta soterrani referida a la cota de terreny, la que tingui el sostre
    a menys d'un metre per sobre del nivell del sòl exterior definitiu. La part de planta
    semisoterrada, el sostre de la qual sobresurti més d'un metre per sobre d'aquest nivell, tindrà
    en tota aquesta part la consideració de planta baixa (v. fig. 13 i 14 de l’annex 3).
    Art. 43 - Planta baixa d'un edifici referida a la cota de terreny.
    Tindrà la consideració de planta baixa, referida a la cota de terreny, la primera planta per
    sobre de la planta soterrani, real o possible (v. fig. 14 de l’annex 3).
    Art. 44 - Alçada màxima de l'edificació referida a la cota de terreny.
    Es l'alçada màxima de l'edificació, per sobre de la qual només es permet la planta coberta.
    Es determinarà a cada punt a partir de la cota del pis de la planta baixa.
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    22
    En els casos en què, per raons del pendent del terreny, l'edificació es desenvolupi
    esglaonadament, els volums d'edificació construïts sobre cadascuna de les plantes o parts
    de plantes considerades com a planta baixa, se subjectaran a l'alçada màxima que
    correspongui en raó de cadascuna de les parts esmentades (v. fig. 15 i 16 de l’annex 3).
    Es prohibeixen les golfes excepte en habitatges unifamiliars.
    Art. 45.- Cossos i elements sortints
    Els cossos sortints computaran a efectes d’ocupació màxima i efectes de separacions als
    límits de parcel·la.
    Els ràfecs podran envair les franges de separació fins a una distància màxima de 60 cm i la
    resta d’elements sortints fins a 30 cm.
    Art. 46 - Separacions mínimes i tanques.
    Les separacions mínimes de l'edificació a la façana de la via pública, al fons de parcel·la, a
    les seves partions laterals i entre edificacions d'una parcel·la, són distàncies que hauran de
    respectar tant les edificacions com els seus cossos sortints i també els soterranis, llevat que
    es tracti de rampa per donar accés des de l’exterior als usos permesos en aquests.
    Les tanques del carrer o entre veïns tindran una alçada màxima de 1,80 metres que es
    podran fer amb material massís fins una cota màxima de 0,90 metres per damunt de la
    vorera o del terreny i s'acabarà amb reixes, tela metàl·lica o vegetació d'arbust.
    Art. 47 - Adaptació topogràfica del terreny.
    En els casos en què sigui imprescindible l'anivellament del sòl amb terrasses, aquestes es
    disposaran de manera que la cota de cadascuna compleixi les condicions següents:
    1. Les plataformes d'anivellament tocant a les llindes no podran situar-se a més d'1,50
    metres per damunt o a més de 2,20 metres per sota de la cota natural de la llinda (v. Fig. 17
    de l’annex 3).
    2. Les plataformes d'anivellament a l'interior de parcel·la (excepte els soterranis) hauran de
    disposar-se de manera que no depassin uns talussos ideals de pendent 1:3 (alçada:base)
    traçats des de les cotes, per damunt o per sota, possibles segons l´apartat anterior, a les
    llindes (v. Fig. 18 de l’annex 3).
    Els murs interiors de contenció de terres no podran depassar en la part vista una altura de
    3,70 metres. Aquests murs no depassaran l’alçada d’1,50 m per sobre ni 2,20 m per sota de
    la cota natural del terreny.
    CAP. II. REGULACIÓ D'USOS I ACTIVITAT.
    Art. 48 – Definició d’usos i la seva classificació
    1. Criteris de classificació:
    A efectes d'aquest Planejament i del que el desplegui, s'estableixen els següents criteris de
    classificació d'usos.
    a. Segons la permissivitat.
    b. Segons el domini.
    c. Segons l'activitat.
    d. Segons els efectes que se'n derivin.
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    23
    2. Classificació d'usos segons la permisivitat:
    2.1. D'acord amb aquest criteri es diferencien els usos permesos dels usos prohibits.
    2.2. Són usos permesos els expressament admesos a la corresponent regulació de
    zona. Als usos permesos se'ls hi pot requerir limitacions, d'on en resulta la següent
    classificació:
    a. Usos compatibles: els que poden ser simultanis i coexistir.
    b. Usos condicionats: els que requereixen regulacions específiques de
    l'entorn.
    c. Usos condicionats: els que necessiten de certes limitacions per a ser
    admesos.
    d. Usos provisionals: els que, perquè no necessiten obres o instal·lacions
    permanents i no dificulten l'execució dels Plans, poden ser autoritzats amb
    caràcter provisional en els termes disposats per l'article 91.2 del TR.
    2.3. Els usos prohibits són els que s'indiquen explícitament a cada categoria i tipus
    de sòl.
    3. Classificació d'usos segons el domini.
    3.1. D'acord amb aquest criteri es diferencien usos públics, privats i col·lectius
    3.2. Són usos públics els referits als serveis prestats per l'Administració o per gestió
    dels particulars sobre els béns de domini públic. També inclouen els realitzats per
    l'Administració en béns de propietat particular mitjançant arrendament o qualsevol
    altre tipus d'ocupació.
    3.3. Usos privats són aquells que es realitzen per particulars en propietat privada i
    que no estan compresos a l'apartat que segueix.
    3.4. Usos col·lectius són els privats destinats al públic: es caracteritzen per pertànyer
    a una associació, agrupació, societat, club o organització similar, per l'abonament
    d'una quota o d'un preu o alguna altra contraprestació.
    4. Classificació d’usos segons l’activitat.
    Art. 49 - Regulació d’usos segons l’activitat.
    1. REGULACIÓ DE L’ÚS D’HABITATGE. És destinat a l’allotjament o residència familiars. A
    tots els edifici nous és obligat de dotar a cada habitatge amb una plaça d'aparcament privat.
    Aquestes poden ser en el mateix edifici o estar a l'aire lliure dins la pròpia parcel·la o
    situades a un altre edifici pròxim. En aquest darrer cas, la sol·licitud de llicència d'obra haurà
    d'anar acompanyada de l'escriptura de compra de les places d'aparcament que calguin, i
    s’han de vincular registralment com indivisibles.
    2. REGULACIÓ DE L’ÚS HOTELER. El que correspon a aquells edificis que es destinin a
    allotjaments comunitaris i per temporada, inclosos en el D. 176/1987, de 9 d'abril, sobre
    classificació d'establiments d'allotjament turístic sotmesos al règim d'hoteleria, que poden
    ser: hotels, hotels - apartaments i pensions.
    HOTEL és aquell establiment que ofereix servei d'allotjament en habitacions, en règim de
    lloguer i amb o sense serveis de caràcter complementari. En aquest cas, les habitacions
    formen una unitat residencial indiferenciable i indissoluble del conjunt, i no tenen els serveis
    per a la conservació i elaboració d'aliments.
    HOTEL-APARTAMENT és aquell establiment hoteler que ofereix l'allotjament en
    apartaments dotats d'elements per a la conservació, elaboració i consum d'aliments en
    cadascun d'ells i inclou tots els altres serveis propis dels hotels.
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    24
    MOTEL és aquella especialitat d'hotel que se situa a no més de 500 m de l'eix d'una
    carretera i que compte amb l'accés independent per a cada habitació o grup residencial.
    PENSIÓ és aquell establiment que ofereix servei d'allotjament en habitacions en règim de
    lloguer, però no té serveis de menjar ni té instal·lacions individuals per a fer-ho.
    Per als hotels la densitat màxima de llits en relació al sostre màxim edificable, resultat
    d'aplicar el coeficient d'edificabilitat net, serà d'un llit per cada 16 m2 edificables. Per als
    altres tipus d'usos hotelers, la densitat màxima de nuclis residencials serà igual a la densitat
    màxima d'habitatges.
    El nombre de places d'aparcament és, excepte si se n'indica el contrari, el següent:
    a) Per a hotels i hotels-apartaments, d'acord amb les categories establertes en el D.
    176/1987, s'estableix un percentatge de places d'aparcament per a habitacions o
    unitats que es correspon amb el 100%, 85%, 70%, 55% o 40% segons l'hotel
    tingui, respectivament, la categoria de 5, 4, 3, 2 o una estrella.
    b) Als motels s'estableix un mínim de places igual al nombre d'habitacions o
    apartaments.
    c) Per a les pensions, i segons les categories definides en el mateix Decret,
    s'estableix un percentatge de places d'aparcament per a habitacions o unitats que
    es correspon amb el 25% o el 40% segons la pensió tingui, respectivament, la
    categoria de una o dues estrelles.
    d) En qualsevol dels casos enunciats en els apartats anteriors, les places
    d'aparcament estaran situades a una distància no inferior a 200m de l'entrada de
    l'establiment d'us hoteler.
    3. REGULACIÓ DE L’ÚS COMERCIAL.
    3.1 Establiments comercials.
    Són establiments comercials tots els locals i les instal·lacions, coberts o sense cobrir, oberts
    al públic destinats al comerç al detall, de caràcter individual o col·lectiu, i locals destinats a la
    prestació de serveis privats al públic. No inclou el comerç a l’engròs, la restauració i les
    activitats lúdiques.
    Els establiments de caràcter col·lectiu són integrats per un conjunt d’establiments individuals
    situats en un o diversos edificis, en els quals, amb independència que les activitats
    respectives puguin exercir-se d’una manera empresarialment independent, concorren tots a
    alguns dels elements següents: accés comú des de la via pública, d’ús exclusiu i preferent
    dels establiments o de llurs clients, aparcaments privats compartits o serveis comuns per a
    clients.
    3.2 Tipus d’establiments comercials:
    a) grans establiments comercials, individuals o col·lectius, són aquells que tenen
    una superfície de venda igual o superior a 800 m2
    b) establiments comercials, dedicats essencialment a la venda d’automòbils i
    d’altres vehicles, de maquinària, de material per a la construcció i articles de
    sanejament, de mobiliari, d’articles de ferreteria, i els centres de jardineria, són
    grans establiments comercials quan tenen una superfície de venda superior als
    2.500 m2. Si es dóna el supòsit que constitueixen un de col·lectiu, sense superar
    individualment els 2.500 m2 de superfície de venda, el conjunt és un gran
    establiment comercial si supera els 5.000 m2 de superfície de venda.
    c) Establiments comercials mitjans, individuals o col·lectius, són aquells que tenen
    una superfície de venda igual o superior a 400 m2.
    El creixement de l’oferta comercial al detall en forma de mitjà i gran establiment, incloses les
    excepcions previstes, estarà subjecte a allò que determina la normativa del Pla Territorial
    Sectorial d’Equipaments Comercials.
    3.3 Dotació d’aparcament:
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    25
    a) comerç amb superfície de venda major de 250 m2 i menor de 1.500 m2 i una
    superfície edificada inferior a 2.000 m2. Hauran de preveure un espai d'aparcament
    amb capacitat equivalent a una plaça de cotxe per cada 50 m2 de superfície de
    venda. A partir de 1.000 m2 de superfície de venda, l'aparcament i accés per als
    clients serà separat de l'espai corresponent per al subministrament.
    b) comerç amb superfície de venda major de 1.500 m2 i una superfície edificada total
    superior a 2.000 m2. Aquests centres han de preveure un espai d'aparcament amb
    capacitat mínima equivalent a una plaça d'aparcament per a cada 10 m2 de superfície
    de venda.
    4. REGULACIÓ DE L’ÚS OFICINES I SERVEIS PRIVATS. Comprèn les activitats
    administratives de caràcter públic o privat que d'acord amb la classificació nacional
    d'activitats econòmiques de l'INE, correspon a les incloses en la Divisió 8, les Agrupacions
    95 i els grups 943, 944, 945 i 946 que incorporen les institucions financeres, assegurances,
    serveis prestats a les empreses i lloguers i altres serveis.
    Han de preveure una plaça d'aparcament per a cada 50m2 construïts.
    5. REGULACIÓ DE L’ÚS DE MAGATZEM. D'acord amb la classificació nacional d'activitats
    econòmiques de l'INE, correspon a les incloses a l'Agrupació 61 i al grup 754 que componen
    el comerç a l'engròs i a dipòsits i magatzems de mercaderies.
    Els magatzems situats al nucli hauran de preveure l'espai necessari per permetre la correcta
    accessibilitat dels vehicles de transport i per possibilitar les maniobres de càrrega i
    descàrrega sense interferir el trànsit.
    L'ús de magatzem té la mateixa regulació per categories que les de l'ús industrial.
    6. REGULACIÓ DEL’ÚS D’INDÚSTRIA. Comprèn les activitats manufacturades i de
    transformació que per la seva condició necessiten instal·lacions adequades.
    L'ús industrial ve regulat a través d'unes categories que el classifiquen tenint en compte les
    incomoditats, les possibles afectacions al medi ambient, la seguretat i la salut de les
    persones i per l'entorn on són situades.
    7.REGULACIÓ DE L’ÚS PECUARI. Inclou les activitats relacionades amb la cria i explotació
    d'animals, ja siguin granges, vivers... D'acord amb la Classificació Nacional d'Activitats
    Econòmiques de l'INE, correspon a les incloses a l'agrupació 02.
    No es permet la seva ubicació en àrees obagues o protegides de ventilacions, o que estiguin
    situades a menys de 200 metres de les carreteres principals i a menys d'1 km de qualsevol
    sòl classificat com a urbà.
    Serà d’obligat compliment, en la regulació de l’ús pecuari, el decret 61/1994, de 22
    de febrer, sobre regulació d’explotacions ramaderes, l’ordre de 7 d’abril, per la qual
    es fixen normes d’ordenació de les explotacions porcines, avícoles, cunícoles i
    bovines, i el RD 324/2000, de 3 de març, d’ordenació de les explotacions porcines.
    8. REGULACIÓ DE L’ÚS D’ACTIVITATS EXTRACTIVES. Fa referència a l'extracció de
    terres i àrids, minerals i a l'explotació de pedreres. D'acord amb la Classificació Nacional
    d'Activitats Econòmiques de l'INE, correspon a les incloses a l'agrupació 21 i 23.
    No es permeten activitats extractives en sòl urbà i urbanitzable.
    9. REGULACIÓ DE L’ÚS D’APARCAMENT. Comprèn els aparcaments privats, col·lectius i
    públics.
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    26
    Perquè s’admeti la destinació exclusiva d’un edifici a l’ús d’aparcament, cal que, en la
    regulació de la zona corresponent s’especifiqui la seva possible exclusivitat. Pel contrari,
    quan l’ús d’aparcament només sigui admès, s’entendrà que aquest serà complementari a
    d’altres usos.
    Per a cada plaça d’aparcament s’ha de preveure una superfície de 2,30 m d’amplària per
    4,75 m de llargada.
    Al menys un 2% de les places seran destinades a disminuïts físics, tindran una dimensió de
    3,30 m per 4,75 m i estaran ubicades el més a prop possible de l’accés.
    La repercussió global de cada plaça considerant els elements comuns de l’aparcament és de
    22 m2 de superfície.
    Els garatges que tinguin més de 15 places d’aparcament estaran obligats a preveure un
    espai d’espera per a l’entrada i sortida de cotxes que no destorbi la circulació del carrer, amb
    una longitud mínima de 5 m i un pendent màxim del 4%. Les rampes d’accés tindran un
    pendent màxim del 20% i una amplària mínima de 3,00 m.
    Els edificis destinats exclusivament a ús d’aparcament, en el supòsit de tenir un llum lliure
    màxim de 2,20 m podran esgotar l’alçària màxima permesa en la zona augmentant el
    nombre de plantes.
    10. ÚS SANITARI. És el corresponent al tractament o allotjament de malalts. Comprèn els
    hospitals, sanatoris, clíniques, dispensaris, consultes i similars. L'ús sanitari també inclou les
    clíniques veterinàries i establiments similars. D'acord amb la Classificació nacional
    d'activitats econòmiques de l'INE correspon a les incloses dintre de l'Agrupació 94.
    11. ÚS SOCIO CULTURAL. Comprèn les activitats culturals, recreatives i de relació social,
    les que tenen relació amb la creació personal i l'artística, i les de caràcter religiós. S'hi
    inclouen per tant, cases de cultura, centres socials, biblioteques, casinos, sales d'art i
    d'exposició, etc., així com també les esglésies, temples, capelles, centres parroquials,
    convents i similars. Dintre de la Classificació Nacional d’Activitats Econòmiques de l'INE,
    correspon a les incloses dintre de l'Agrupació 95 i el grup 967.

    12. ÚS DOCENT. Comprèn els centres dedicats a l'ensenyament pre-escolar, educació
    general bàsica, batxillerat i formació professional, així com les seves instal·lacions
    complementàries. Dintre de la Classificació Nacional d’Activitats Econòmiques de l'INE,
    correspon a les incloses dintre de l'Agrupació 93 sobre educació i investigació.
    13. ÚS RESIDÈNCIA COL·LECTIVA. És el que es refereix a l’allotjament en habilitacions
    amb tots els serveis complementaris necessaris per a fer-hi estades llargues o permanents.
    S’especialitzen segons el col·lectiu a qui van dirigits i estudiants, avis, etc.
    14. ÚS DE RESTAURACIÓ I ESPECTACLES. És el referent a restaurants, bars i
    establiments de beguda i cafès, amb espectacle o sense, sales de festa i en general totes
    aquelles activitats que han de complir la Llei 10/1990, sobre policia de l'espectacle, les
    activitats recreatives i els establiments públics. Dintre de la Classificació Nacional d'Activitats
    Econòmiques de l'INE, correspon a la inclosa als grups 651, 652, 653, 963 i 965.
    15. ÚS RECREATIU. És el referent a les activitats del lleure i de l'esplai, no compreses en
    cap altra qualificació. Dintre de la Classificació Nacional d'Activitats Econòmiques de l'INE,
    correspon a les incloses a l'Agrupació 96, excloses els Grups 965 i 963.
    16. ÚS ESPORTIU. Inclou els locals i edificis condicionats per a la pràctica i l'ensenyament
    dels exercicis de cultura física i esport.
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    27
    Art. 50 - Regulació de les activitats
    1. A efectes de l'admissió d'una activitat en una situació determinada, aquestes es
    classifiquen en cinc categories d'acord amb les incomoditats i la possibilitat d’afectar al medi
    ambient, la seguretat i la salut de les persones.
    2. La primera categoria comprèn aquelles activitats de caràcter individual o familiar que
    utilitzin màquines o aparells moguts a mà o amb motor de baixa potència, compatibles amb
    l'habitatge perquè per les seves característiques no puguin ser ni molestes, ni nocives, ni
    insalubres ni perilloses per al veïnat.
    3. Les activitats de segona categoria inclouen les indústries o tallers amb menys de vuit llocs
    de treball, compatibles amb l'habitatge perquè per les seves característiques no poden ser ni
    molestes, ni nocives, ni insalubres ni perilloses per al veïnat.
    4. Les activitats de tercera categoria són aquelles que per les seves característiques poden
    tenir emissions atmosfèriques o accidents, si bé amb risc baix d'incidència medi-ambiental.
    Inclou les activitats del grup C del Decret 322/1987.
    5. La categoria quarta comprèn aquelles activitats de caràcter perillós. Són aquelles que per
    les seves característiques poden tenir emissions atmosfèriques i accidents si bé amb risc
    mitjà d'incidència medi-ambiental. Inclou les activitats del grup B del Decret 322/1987 i les de
    l'article 4 de l'Ordre de 13 d'abril de 1989.
    6. La categoria cinquena comprèn aquelles activitats que poden tenir emissions
    atmosfèriques i accidents amb risc alt d'incidència medi-ambiental. Inclou les del grup A del
    Decret 322/1987, les de l'article 6 de l'Ordre de 13 d'abril de 1989 i annex Decret 114/1988.
    7. En general les activitats de categoria superior a segona no seran tolerades a menys de
    14m d'edificis d’usos religiós, cultural, d'espectacle públic i sanitari; i viceversa.
    Art. 51 - Disposicions referents a les activitats de categoria superior a la segona.
    1. Les activitats de segona categoria o superior, colindants amb edificis d’habitatges, només
    s’admetran en edificis aïllats o independitzats havent de complir a més les condicions
    següents:
    - L'accés haurà de ser independent del corresponent al dels habitatges.
    - L'accés de mercaderies serà independent del de personal fins a la línia de façana.
    - L'edifici haurà de disposar d'una zona de càrrega i descàrrega de mercaderies.
    - L'accés ha de permetre l'entrada o sortida dels vehicles sense maniobres a la via
    pública.
    - S'hauran d'ubicar en carrers d'amplada igual o superior a 10 m.
    Art. 52. Classificació de situacions relatives a l'activitat.
    A fi de tenir en compte totes les ubicacions possibles en relació amb el seu entorn, les
    diferents situacions on es pot ubicar una activitat es classificaran en:
    1. Situació 1a:
    a) En planta baixa o planta pis d'edifici d'habitatges amb accés per d'espais
    comunitaris.
    b) En planta pis d'edifici no destinat a l'ús d'habitatge.
    2. Situació 2a:
    a) En planta baixa o inferiors d'edifici d'habitatges amb accés independent.
    b) En planta baixa o inferior d'edifici no destinat a l'ús d'habitatges amb accés exclusiu.
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    28
    3. Situació 3a: En zones industrials properes al nucli urbà
    a) En edificis independitzat amb façana al carrer i no exclusiu a una activitat.
    b) En edificis independitzat amb façana al carrer i exclusiu a una activitat.
    4. Situació 4a: En zones industrials separades del nucli urbà.
    a) En edificis aïllats situats en zones industrials.
    b) En edificis aïllats exclusius a una única activitat, i separat de la parcel·les veïnes per
    espais lliures d’amplada superior a 7m.
    5. Situació 5a: En zones industrials allunyades del nucli urbà.
    a) En edificis aïllats en zones especials exclusives per a aquest ús.
    Art. 53 - Límits màxims a cada categoria.
    1. Els límits màxims a cada categoria i per a cada una de les situacions possibles, es
    refereixen als elements següents i es relacionen a la Taula I:
    a) Densitat de potència contractada(en w/m2).
    b) Total Potència màxima contractada (kW).
    Categoria Situacions Paràmetres
    1a 1b 2a 2b 3a 3b 4a 4b 5
    100 100 125 densitat de potència
    Primera 10 40 40 50 Potència Total màxima
    no no 100 125 ilm. ilm. densitat de potència
    Segona no no 40 50 375 375 ilm. ilm. ilm. Potència Total màxima
    Tercera no no no no ilm. ilm. ilm. ilm. ilm.
    Quarta no no no no no no no ilm. ilm.
    Cinquena no no no no no No no no ilm.
    Taula I. Relació categoria-situació
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    29
    TÍTOL III. RÈGIM URBANÍSTIC DEL SÒL.
    CAP. I. DISPOSICIONS GENERALS.
    Art. 54 - Classificació i Qualificació del sòl.
    1. El règim urbanístic del sòl, d'acord amb allò que s'ha previst a l'article 23 del TR, i a
    l'article 19 del RP, es defineix a través de la classificació i la qualificació del sòl.
    2. La classificació del sòl diferencia el regim jurídic d’aquest en urbà, urbanitzable programat,
    urbanitzable no programat i no urbanitzable, per tal d'establir i determinar les facultats de
    dret de propietat, conforme amb les determinacions normatives del Capítol 1 del Títol 3 del
    TR i dels articles 19 al 24 del RP.
    3. La qualificació urbanística del sòl té per objecte, mitjançant la definició de zones i
    sistemes, assignar per a cada part del territori usos i, en el seu cas, intensitats i condicions
    d'edificació, tot desenvolupant i concretant els drets i deures genèrics establerts pel Pla
    mitjançant la classificació del sòl, tal i com precisen els articles 29, 30, 34 i 36 del RP.
    Art. 55 - Els sistemes.
    Els sòls qualificats com a sistemes representen l’assenyalament de terrenys destinats a
    l’interès col·lectiu perquè estructuren el territori i asseguren el desenvolupament i
    funcionament dels assentaments urbans.
    Art. 56 - Les zones
    Les zones corresponen a les superfícies de sòl destinades per l'ordenació a ser susceptibles
    d'aprofitament privat. La naturalesa de cada zona és funció de la classe de sòl i es determina
    amb la definició dels paràmetres que regulen les condicions de parcel.lació, d’edificació i
    d’ús que s’exigeix de forma específica a cadascuna.
    CAP.II. REGULACIÓ I DESENVOLUPAMENT DE SISTEMES.
    SEC.1. DISPOSICIONS GENERALS
    Art. 57 - Definició dels sistemes generals.
    1. S'entén per sistemes generals el conjunt d'elements d'interès general que, relacionats
    entre si, configuren l'estructura general i orgànica del territori i són determinants per
    assegurar el desenvolupament i funcionament urbà.
    2. El concepte de sistema es defineix en els articles 23.1.b. del TR i l’article 19.b. del RP.
    3. La consideració de sistemes implicarà la declaració de la utilitat pública de les obres i la
    necessitat d’ocupació dels terrenys destinats per a sistemes als efectes d’allò que disposa
    l’article 98 del TR. Això no obstant, pel que fa al sistema d’equipaments, si el Pla general no
    en determina l’ús, caldrà prèviament concretar-lo mitjançant la tramitació d’un pla especial
    on es justificarà la necessitat de la titularitat pública. També s’haurà de tramitar un pla
    especial per tal de canviar l’ús assignat pel Pla general a un equipament concret.
    Art. 58 - Execució dels sistemes.
    1. El règim urbanístic dels sòls afectats per sistemes es concreta als articles 120 al 126 del
    TR.
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    30

    2. En el sòl urbà la cessió de terrenys per a carrers i vies és obligatòria, gratuïta i prèvia a
    l’edificació. Igualment, l’obertura i eixamplament de vials sobre solars o edificis existents és
    obligatòria i gratuïta quan es compensa pels aprofitaments diferencials previstos pel
    planejament. Els terrenys reservats per a jardins, places i centres docents i assistencials són
    de cessió obligatòria i gratuïta quan estiguin inclosos en el marc d’una unitat d’actuació
    assenyalada pel Pla.
    3. En el sòl urbanitzable programat, els terrenys que a l’interior dels sectors de planejament
    parcial corresponguin a sistemes, seran de cessió gratuïta i obligatòria quan se’ls atorga
    l’aprofitament mitjà del sector, amb les limitacions imposades per l’article 123 del TR.
    4. Els sòls que el Pla adscriu per a sistemes generals, en la resta de supòsits, s’obtindran
    mitjançant el sistema d’expropiació.
    Art. 59 - Titularitat i afectació del sòl.
    1. Els sòls què el Pla afecta com a sistemes generals, queden vinculats a aquesta
    destinació. La titularitat pública per al servei públic opera una vegada adquirit el sòl per
    l’Administració. Mentre que no es faci efectiva aquesta adquisició, continuarà la propietat
    privada però vinculada a la destinació assenyalada.
    SEC.2. SISTEMES GENERALS DE COMUNICACIÓ.
    Art. 60 - Disposicions generals.
    1. El Pla general estableix les determinacions, sens perjudici del seu ulterior
    desenvolupament, dels sistemes generals de comunicació i dels corresponents entorns
    necessitats d'una regulació especial. Són els sistemes viari (V), hidrogràfic (H), i protecció de
    sistemes (P).
    Art. 61 - Sistema viari (V)
    1. El sistema viari comprèn les instal·lacions i els espais reservats al traçat de la xarxa viària
    i exclusivament dedicats a l’ús de vialitat i aparcament.
    2. S’estableixen les següents categories de vies:
    a) Categoria A: carreteres, subjectes a la seva legislació específica.
    b) Categoria B-1: xarxa viària bàsica, formada pels carrers estructurants assenyalats
    dins del sòl urbà i els indicats en el sòl urbanitzable. També inclou els camins
    agrícoles estructuradors del terme municipal.
    c) Categoria B-2: xarxa viària secundària, comprèn la resta de carrers del sòl urbà i
    dels camins no principals en sòl no urbanitzable. En el sòl urbanitzable es
    determinaran mitjançant la redacció del pla parcial corresponent.
    d) Aparcaments, formats pels terrenys expressament reservats per aquesta finalitat.
    3. Els terrenys destinats a sistema viari i les seves franges de protecció s’ajustaran en quant
    a característiques, usos, edificacions i instal·lacions a allò que disposa la legislació de
    carreteres (per les vies de competència estatal la “Ley 25/1988 de 29 de julio, de
    Carreteras”, i el “Real Decreto 1812/1994 de 2 de setiembre del Reglamento General de
    Carreteras”; i per les vies de competència de la Generalitat la “Llei 7/1993, de 30 de
    setembre, de Carreteres”)
    4. Les determinacions del Pla, pel que fa a la xarxa viària es podran completar mitjançant la
    redacció dels plans especials o parcials, segons correspongui, i s’ajustaran mitjançant
    estudis de detall d’alineacions i rasants en el sòl urbà.
    5. Pel que fa als camins rurals s’haurà de conservar en la seva integritat l’actual xarxa.
    6. Les distàncies de protecció dels camins rurals, a cada banda de camí, són de 12 m, en
    els camins de la xarxa bàsica, i de 8 m en els secundaris, amidats respecte l’eix del camí.
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    31
    7. Als efectes del compliment de les disposicions anteriors, s’indiquen en el plànol
    d’estructura del territori els camins rurals i pistes forestals que s’integren a la xarxa viària
    bàsica. també es consideraran incorporats com a xarxa viària bàsica els determinats per a la
    prevenció d’incendis forestals en el pla elaborat per l’administració competent en la matèria.
    Art. 62 - Sistema hidrogràfic (H).
    1. Constitueix el Sistema hidrogràfic el conjunt compost per rius, canals, rieres, torrents,
    fonts naturals i el subsòl de les diverses capes freàtiques.
    2. Caldrà obtenir prèviament autorització administrativa per part de l’Agència Catalana de
    l’Aigua per la utilització dels recursos d’aigua, tan superficials com a subterranis. L'aigua
    procedent de les capes freàtiques serà emprada prioritàriament per a l'ús domèstic i per a
    l'agricultura mitjançant la construcció de pous sotmesos a llicència municipal i a la inscripció i
    enregistrament a l’ACA. En el cas que el pou es trobi dins d’una zona hidrogràfica protegida
    caldrà, prèviament a la llicència municipal, recaptar informe de la Junta de Protecció del Parc
    Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i de l’ACA.
    3. Tots els rius, canals, rieres i torrents, en els trams classificats de sòl no urbanitzable
    mantindran una protecció lineal de 25 metres a partir del marge que delimita el llit del riu, a
    excepció d’aquells àmbits que gràficament s’assenyalen dins un àmbit major com sistema
    general de protecció hidrogràfica. En aquest àmbit de protecció no s'admet cap tipus de
    construcció, a no ser que sigui un servei de millora del propi sistema hidrogràfic. En els
    trams classificats de sòl urbà i sòl urbanitzable la protecció és establerta per a cada cas als
    plànols d'ordenació.
    4. Es prohibeixen les obres de canalització dels cursos hídrics, a no ser que estiguin
    dictaminades per l'Administració competent. En tot cas, es mantindran el domini i l'ús públic
    dels terrenys superficials del llit anterior a la canalització.
    5. Les fonts mantindran una protecció radial de 40 m.
    6. Riberes del Fluvià. Sota aquesta denominació s’inclouen els terrenys situats a les dues
    bandes del riu Fluvià en el seu traçat contigu al nucli de Sant Joan les Fonts, i que queden
    delimitat en els plànols corresponents d’aquest PGOU.
    Amb la finalitat de desenvolupar aquesta categoria del sistema hidrogràfic, i tenint en compte
    el notable interès de les columnates basàltiques que afloren en part d’aquesta àrea així com
    les característiques singulars de la flora i fauna d’aquest sector, es redactarà el corresponent
    Pla Especial.
    Art. 63- Sistema de protecció de sistemes (P).
    1. Tenen la consideració de Sistema de Protecció aquells sòls afectats per una servitud
    derivada de la corresponent legislació sectorial.
    2. El Sistema de Protecció pot ser utilitzat per al pas d'infrastructures i vials, sempre i quan
    no estigui en contradicció amb les condicions de l'espai que protegeix.
    3. No s'hi pot autoritzar cap edificació que no estigui directament relacionada amb el
    respectiu sistema que el defineix.
    SEC.3. SISTEMA GENERAL D'ESPAIS LLIURES.
    Art. 64 - Disposicions generals.
    Els espais lliures que formen part de l'estructura general i orgànica del territori ordenat per
    aquest Pla general son:
    - els jardins i places públiques.
    - els Parcs.
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    32
    Art. 65 - Sistema de jardins i places públiques urbans (ZV)
    1. Formen el sistema de jardins i places públiques tots els jardins, places, rambles i tot
    l'espai lliure verd públic, situat en sòl urbà o urbanitzable, amb una superfície inferior a 2.500
    m2.
    2. L'ús fonamental dels jardins i places urbans és el descans i l'esbarjo de la població. La
    seva amplària mínima serà de 12 m. Sols s'hi admetran les construccions i instal·lacions que
    ajudin a aconseguir aquest fi. En qualsevol cas, aquestes no podran ocupar més del 5% de
    la superfície total de l'espai lliure o zona verda. Temporalment s'hi admet la instal·lació de
    fires, circs i atraccions que no malmetin els espais enjardinats.
    3. En cap cas s'admetran aprofitaments privats de subsòl, sòl i volada d'aquests espais, ni la
    ubicació de serveis tècnics públics o privats. No obstant això, al subsòl d'aquests sistemes
    s'admet que s'hi situïn serveis públics sempre que es garanteixi l'enjardinament de la
    superfície.
    Art. 66 – Sistema de Parcs (PV)
    1. Són Parcs els sòls destinats a espai lliure públic amb una superfície superior a 2.500 m2.
    2. L'ús fonamental dels Parcs i jardins urbans és el descans i l'esbarjo de la població. Sols
    s'hi admetran les construccions i instal·lacions que ajudin a aconseguir aquest fi. En
    qualsevol cas, aquestes no podran ocupar més del 5% de la superfície total de l'espai lliure o
    zona verda, a excepció de la possibilitat d’adaptar les edificacions existents de superfície
    superior mitjançant la redacció d’un Pla Especial. Temporalment s'hi admet la instal·lació de
    fires, circs i atraccions que no malmetin els espais enjardinats.
    3. En cap cas s'admetran aprofitaments privats de subsòl, sòl i volada d'aquests espais, ni la
    ubicació de serveis tècnics públics o privats.
    SEC.4. SISTEMA D'EQUIPAMENTS COMUNITARIS I SERVEIS TÈCNICS.
    Art. 67 - Disposicions generals.
    Per la seva finalitat i titularitat pública, es regulen en aquest capítol els equipaments
    comunitaris i els espais reservats a instal·lacions de serveis tècnics.
    Art. 68 - Sistema d'equipaments comunitaris - (clau E)
    1. Formen el Sistema d'Equipaments aquelles zones assenyalades pel Pla amb aquesta
    qualificació
    2. Els possibles usos que es determinen com a sistema d'equipament comunitari són:
    E.1. Docent: Centres on es desenvolupa l’activitat educativa d’acord amb la legislació
    vigent en aquesta matèria.
    E.2. Sanitari-assistencial: hospitals, centres extra-hospitalaris i residències de vells.
    E.3. Religiós: temples, centres religiosos.
    E.4. Socio-cultural: cases de cultura, biblioteques, centres socials, llars de vells,
    centres d'esplai...
    E.5. Administratiu: Administració pública, congressos, exposicions, serveis de
    seguretat pública...
    E.6. Proveïment: escorxadors, mercats i altres centres de proveïment.
    E.7. Cementiri.
    E.8. Esportiu i recreatiu: instal·lacions i edificacions esportives, d'esbarjo i serveis
    annexes.
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    33
    E.9. Sense ús determinat.
    3. L'edificació s'ajustarà a les necessitats funcionals dels diferents equipaments, al paisatge,
    a l'organització general del teixit urbà en què se situen, i a les condicions ambientals del lloc.
    Les condicions de l’edificació seran les mateixes establertes per a la zona contigua on se
    situa l’equipament. En el cas de què l’equipament sigui col·lindant a dues zones diferents,
    s´adoptaran les condicions de la zona de major edificabilitat.
    4. En els supòsits dels equipaments sense ús determinat, canvi d’ús dels actuals
    equipaments, i els equipaments que no es puguin adaptar a les característiques edificatòries
    contigües a l’emplaçament, es redactarà un Pla Especial que definirà els usos i paràmetres
    edificatoris d’aplicació.
    Art. 69 - Sistema d’infrastructures i serveis tècnics (T)
    El sistema de serveis tècnics comprèn els terrenys destinats a la titularitat pública per a la
    dotació d´infrastructures, encara que siguin gestionats en regim de concessió per empreses
    privades, d'abastament d'aigües, serveis d'evacuació d'aigües residuals, centrals receptores
    i distribuïdores d'energia elèctrica i la xarxa d'abastament, centrals de comunicació i de
    telèfon, parcs mòbils de maquinària, plantes incineradores o abocadors de deixalles i altres
    possibles serveis de caràcter afí.
    SEC.5. SISTEMA NATURAL.
    Art. 70 – Definició.
    El sistema natural compren els terrenys destinats a la titularitat pública pel seu valor natural.
    Dintre d’aquests hi ha:
    a) àrees d’especial protecció: xarxa hídrica i boscos grafiats en el plànol 5.0
    b) espais d’interès preferent:
    - Volcà Aiguanegra.
    - Volcà de l’Estany.
    - Volcans Bellcaire.
    - Volcà Puig de l’Os.
    - Cingles de Fontfreda.
    - Cingles la Cànova.
    - Cingle Can Sordet.
    - Cingle Guaeda Soms.
    - Cingle el Turonell.
    - Mulladius del Rec de Verlets.
    c) Plans Especials de Protecció Local:
    - PE Sector les Mulleres.
    - PE Riberes del Fluvià.
    Les àrees d’especial protecció i els espais d’interès preferent obtenen la seva especial
    protecció de la normativa del PEZVG, qualsevol modificació d’aquesta que afecti aquestes
    zones s’incorporaran automàticament a aquest PGOU.
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    34
    CAP III. REGULACIÓ I DESENVOLUPAMENT DEL SÒL URBÀ.
    SEC. 1. DISPOSICIONS GENERALS
    Art. 71 - Definició.
    Aquest Pla general classifica com a SU el que per la seva situació en àrees consolidades per
    la urbanització i l'edificació mereix aquella qualificació.
    Art. 72 - Determinació i ordenació en el sòl urbà.
    1. Els límits de SU, zones, sistemes així com els àmbits de planejament derivat per al
    posterior desenvolupament del Pla es delimita en els plànols d'ordenació. Tot junt constitueix
    l'ordenació detallada d'aquest sòl.
    2. Cada unitat de zona porta l'indicador alfanumèric que, d'acord amb les categories que
    s'estableixen, el defineix i n'estableix les condicions de parcel.lació, edificació i ús.
    3. Els terrenys reservats per a sistemes també s’indiquen amb el corresponent codi
    alfanumèric.
    4. Per al desenvolupament de l’ordenació del Pla, en sòl urbà, s’assenyalen i delimiten Plans
    especials, per als que es defineixen objectius, edificabilitat, densitat i condicions de
    parcel.lació, edificació, ús i gestió.
    5. Per al desenvolupament de la gestió del Pla, en sòl urbà, s’assenyalen i delimiten Unitats
    d’actuació urbanística per als que s’estableix l’ordenació detallada mitjançant la qualificació
    urbanística dels terrenys, i es determina les condicions de gestió i el règim de cessions.

    Art. 73 - Cessions gratuïtes en sòl urbà.
    Les cessions gratuïtes obligatòries en actuacions poligonals en SU, es determinaran en la
    corresponent regulació i es realitzaran de la forma que disposa l'art.120 del TR.
    SEC. 2. ZONES D'ORDENACIÓ EN SÒL URBÀ
    Art. 74 - Definició de zones.
    Aquest Pla general estableix les següents zones:
    - zona nucli antic (clau 1).
    - zona suburbana (clau 2).
    - zona aïllada (clau 3).
    - zona d’ordenació específica (clau 4).
    - zona volumetria específica (clau 5).
    - zona industrial (clau 6).
    - zona de verd privat (clau 7).
    - dotacions i serveis privats (clau DP).
    - zona Begudà (clau 6)
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    35
    Art. 75 - Zona de nucli antic (clau 1)
    1. DEFINICIÓ
    Aquesta zona ordena l'edificació del nucli antic del municipi estructurat bàsicament al llarg
    del carrer Major i el carrer de Sant Antoni fins arribar a la plaça Major. Les normes regulen
    tant les obres de nova edificació com les de conservació i millora de l'edificació. Tot, sense
    canviar substancialment les seves característiques urbanes.
    2. CONDICIONS DE PARCEL.LACIÓ.
    Front mínim de parcel·la L’existent
    3. CONDICIONS DE L'EDIFICACIÓ.
    Tipus d’ordenació Alineada a vial (Art. 32 a 39)
    Fondària edificable Fixada Paràmetres referits en plànols 1/2000
    a l'illa Fondària edificable planta
    baixa
    Fixada en plànols 1/2000
    Planta baixa Art. 32
    Alçada reguladora 9,50 metres (Art. 33)
    Paràmetres referits
    al carrer
    Punt d’aplicació de l’alçada
    reguladora
    Art. 34
    Nombre màxim de plantes pb + 2pp
    Alçada lliure de plantes Art. 18 a 20
    Entresolat de planta baixa No es premés
    Sotacoberta habitable Art. 21
    Elements sortints Volada màxima de 50 cm
    Art. 26
    Cossos sortints Carrers < 5 metres d’amplada només balcons amb
    una volada màxima de 20 cm
    Carrers > 5 metres d’amplada només balcons amb
    una volada màxima de 45 cm
    Art. 25
    Tractament dels balcons Baranes de barretes de ferro tradicional i llosa de
    formigó rectangular.
    Composició de façanes Eixos verticals amb ritme similar a les edificacions
    veïnes tradicionals
    Paràmetres referits
    a l’edificació
    Proporcions de les obertures Similars a les edificacions veïnes tradicionals
    Tractament de la façana Similar a les edificacions tradicionals, prohibint-se
    l’acabat amb obra vista, aplacat de marbre, pedra
    o ceràmica (excepte sòcol on poden col·locar-se
    pedra o marbre sense polir), gelosies de vidre,
    plàstic o ceràmica.
    Es prohibeix marcar amb façana el cantell del
    forjat.
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    36
    Tractament de les obertures Es prohibeixen les caixes de persiana marcades
    en façana.
    La distància de les llindes de les obertures de
    l’última planta es situaran com a màxim a 1 metre
    per sota del ràfec.
    Soterrani Es permet que la planta soterrani ocupi el total de
    la parcel·la sempre que l’espai lliure no ocupat per
    la planta baixa sigui ajardinat.
    Material i color de la coberta Inclinada amb teula àrab. No es permet coberta
    plana. (Art. 22.1)
    Reculades laterals Només es permet que l’edificació es reculi
    lateralment quan existeixin jardins o patis que cal
    respectar o edificis aïllats existents. En aquests
    casos la separació mínima a partió de parcel·la
    serà de 3 metres.
    5. CONDICIONS D'ÚS.
    Usos admesos Habitatge, hoteler, comercial, oficines i serveis privats, sanitari, sociocultural,
    docent, residència col·lectiva, restauració i espectacles,
    recreatiu i esportiu. Magatzem i industrial s’admeten únicament en la
    categoria 1ª, en la situació 2ª. No s’admeten en aquesta zona els
    tallers de reparacions de vehicles.
    Dotació mínima d'aparcament: No es obligatori la dotació d’aparcament en edificis d’habitatges.
    6. ALTRES.
    En aquesta zonificació es preveurà, en especial, el soterrament de les línies de serveis.
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    37
    Art. 76 - Zona suburbana (clau 2)
    1. DEFINICIÓ.
    Correspon a àrees de sòl urbà que s’han consolidat a partir d’un traçat d’alineacions, més o
    menys extens, i d’una parcel.lació de suport, definint a vegades una malla força regular. La
    seva implantació s’ha produït al llarg de la Carretera d’Olot, a Sant Joan les Fonts, i a la zona
    d’eixampla de la Canya, principalment.
    2. CONDICIONS DE PARCEL.LACIÓ.
    Front mínim de parcel·la 5,50 metres
    3. CONDICIONS DE L'EDIFICACIÓ.
    Tipus d’ordenació Alineada a vial (Art. 32 a 39)
    Fondària edificable Fixada amb els plànols 1/Paràmetres referits 2000, mínim 9 metres
    a l'illa Fondària planta baixa Fixada amb els plànols 1/2000
    Planta Baixa Art. 32
    Alçada reguladora 9,50 metres (Art. 33)
    Paràmetres referits
    al carrer
    Punt d’aplicació de l’alçada
    reguladora
    Art. 34
    Nombre màxim de plantes Pb+2pp
    Alçada lliure de plantes: Art. 18 a 20
    Soterrani Es permet que la planta soterrani ocupi el total de
    la parcel·la sempre que l’espai lliure no ocupat per
    la planta baixa sigui ajardinat.
    Entresolat de planta baixa Art. 24
    Sotacoberta habitable Art. 21
    Coberta Art. 22
    Elements sortints Art. 25 i 38
    Cossos sortints Art. 26 i 39
    Paràmetres referits
    a l'edificació
    Composició de façana Lliure
    4. CONDICIONS D'ÚS.
    Usos admesos Habitatge, hoteler, comercial, oficines i serveis privats, sanitari, sociocultural,
    docent, residència col·lectiva, restauració i espectacles,
    recreatiu i esportiu. Magatzem i industrial s’admeten únicament les
    categories 1ª i 2ª, en les situacions 1ª i 2ª.
    Dotació mínima d'aparcament: Art. 49
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    38
    Art. 77 - Zona aïllada (clau 3)
    1. DEFINICIÓ.
    Àrees de sòl urbà que estan en part consolidades amb aquest tipus d’ordenació o bé que el
    traçat viari i la parcel.lació haurien estat fet com a suport de l’edificació aïllada. També
    s’inclouen les parcel·les que, per les seves dimensions i configuració, únicament admeten
    aquest tipus d’ordenació.
    2. SUBZONES.
    En funció de les dimensions de la parcel·la i de la intensitat de l’ocupació s'estableixen dues
    subzones:
    - aïllada intensitat 1, clau 3a
    - aïllada intensitat 2, clau 3b
    3. CONDICIONS DE PARCEL.LACIÓ.
    3ª 3b
    Front mínim de parcel·la 14 metres 16 metres
    Parcel·la mínima 250 m2 400 m2
    4. CONDICIONS DE L'EDIFICACIÓ.
    3ª 3b
    Tipus d’ordenació Aïllada (Art. 40 a 47)
    Densitat màxima d’habitatge 1hab per superfície de parcel·la mínima
    Edificabilitat màxima
    (principal + auxiliar)
    0,80 0,60
    Ocupació màxima principal 40% 30%
    Planta baixa Art. 43
    Alçada reguladora 7 metres
    Punt d’aplicació de l’alçada
    reguladora
    Art. 44
    3 metres 4 metres
    3 metres 6 metres
    3 metres 3 metres
    Separacions mínimes:
    · al carrer
    · al fons de parcel·la
    · als laterals de parcel·la
    · entre edificacions 6 metres 6 metres
    * es pot situar el garatge
    a laterals de
    en la franja de separació
    parcel.la.
    Alçada construcció auxiliar 3 metres
    Ocupació construcció auxiliar 5%
    Paràmetres referits
    a la parcel·la
    Tanques Art. 46
    Nombre màxim de plantes Pb * 1pp
    Alçada lliure de plantes: Art. 18 a 20
    Paràmetres referits
    a l'edificació
    Entresolat de planta baixa No és permès
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    39
    Pendent màxim de coberta Art. 22.1
    Elements i cossos sortints Art.45
    Composició de façana Lliure
    * parcel·les situades al carrer de Rocacorba.
    5. CONDICIONS D'ÚS.
    3ª 3b
    Usos admesos Habitatge, hoteler, comercial, oficines i serveis privats, sanitari, sociocultural,
    residència col·lectiva, recreatiu, esportiu, industrial en la
    categoria 1ª, en la situació 2ª. S’admeten també els tallers de
    reparacions de vehicles.
    Dotació mínima d'aparcament: Art. 49
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    40
    Art. 78 - Zona d’ordenació específica (clau 4).
    1. DEFINICIÓ
    Àrees de sòl urbà que han estat objecte d’un planejament derivat (Pla Parcial, Pla Especial o
    Estudi de Detall), o d’un projecte unitari d’edificació, encara que no anés acompanyat d’un
    planejament o normativa específica.
    2.SUBZONES
    En funció del seu origen:
    - Àrees amb planejament específic aprovat (clau 4a)
    - Àrees amb edificació consolidada sense normativa de referència (clau 4b)
    3.CONDICIONS D’EDIFICACIÓ I USOS
    3.1 Àrees amb planejament específic aprovat (clau 4a)
    Són aquelles àrees que tenen un planejament específic aprovat, les determinacions del qual
    són respectades pel PGOU. Compren les següent zones:
    - Estudi de Detall d’Ordenació del Grup d’Habitatges de la “Caixa d’Estalvis Provincial”, a
    l’entorn dels carrers Lliberata, Buscarons i Balmes.
    - Pla Especial del Sector Aiguanegra, entre els carrers Lliberata Ferrarons, Aiguanegra i la
    Ronda Font Blanca.
    - Pla Parcial del Sector Cisteller. Entre els carrers Cisteller, Secretari Moret i Francesc
    Caula.
    - Estudi de Detall de l’àmbit delimitat per la carretera d’Olot, carrer Secretari Moret i
    Avinguda de Cisteller.
    - Estudi de Detall de l’àmbit delimitat per la carretera d’Olot, carrer d’Aiguanegre i torrent
    de Solé.
    - Estudi de Detall de la plaça Major de la Canya.
    - Estudi de Detall de l’àmbit delimitat pel carrer de l’Esperança, carrer Sant Joan i
    carretera d’Olot, en la Canya.
    A les àrees anteriors, el tipus d’ordenació, les condicions d’edificació i usos, seran les que
    estableixen el planejament corresponent. Qualsevol modificació d’aquests paràmetres
    comportarà la conseqüent modificació del planejament derivat.
    3.2 Àrees amb edificació consolidada sense normativa de referència (clau 4b)
    Són aquelles àrees que han estat objecte d’un projecte unitari d’edificació o d’ordenació de
    volums sense que hagi existit cap planejament específic previ. Compren les següents zones:
    - Grup d'habitatges Sant Joan, a l’entorn del Passatge Sant Joan, entre el carrer Enric
    Granados i la carretera d’Olot.
    - Blocs Cisteller, entre el carrer Cisteller, secretari Moret i Carretera d’Olot.
    - Blocs del carrer Beget.
    - Blocs d'habitatges la Roureda I a la Canya.
    - Blocs d'habitatges la Roureda II a la Canya.
    En aquestes àrees es podran fer les següents obres:
    - La substitució de les actuals edificacions per altres que respectin els paràmetres
    executats.
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    41
    - En el cas de parcel·les pendents d’edificació, podran ésser construïdes seguint
    estrictament la composició i característiques de les edificacions existents.
    - Obres de consolidació que no suposin un canvi de les característiques tipològiques de la
    construcció, no es podran, per tant, modificar les teulades, la composició d’obertures, la
    posició de l’accés, els materials de façana i coberta,…
    - Les obres d’ampliació reuniran les següents condicions:
    - Es separaran de les partions com a mínim 2 metres, excepte les cases
    aparellades respecte a la mitgera comú.
    - Es conservaran les característiques tipològiques i constructives de l’edificació que
    amplien.
    - L’ampliació permesa no superarà el 20% del sostre original construït ni el 60% de
    l’ocupació de la parcel·la.
    - No superaran l’alçada de l’edificació original.
    - No s’admetran ampliacions que es situïn en l’espai que hi ha entre la façana de
    l’edifici i el carrer.
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    42
    Art. 79 - Zona de Volumetria Específica (clau 5)
    1. DEFINICIÓ
    Àrees de sòl urbà que han d’ésser objecte de planejament derivat d’acord amb la legislació
    vigent, per tal de determinar les seves condicions d’ordenació de volums, cas de no estar
    definits en els plànols específics del sòl urbà.
    En el cas que el PGOU incorporés la definició volumètrica de l’edificació possible en aquesta
    zona, mitjançant la definició del perímetre regulador, no caldrà la redacció de planejament
    derivat.
    2. EDIFICABILITAT
    Quan no es defineixin als plànols de detall del sòl urbà les condicions d’edificació o el
    perímetre regulador de l’edificació, ni s’especifiqui el contrari a la memòria del present
    PGOU, s’adoptaran els següents límits:
    - ocupació màxima de la parcel·la 60%
    - edificabilitat màxima 1,33 m2st/m2sòl
    - densitat màxima d’habitatges 50 hab/ha
    3. CONDICIONS D’ÚS
    Són d’aplicació les mateixes condicions d’ús que les fixades per a la Zona Suburbana.
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    43
    Art. 80 - Zona Industrial (clau 6)
    1. DEFINICIÓ
    Àrees de sòl urbà destinat principalment a la ubicació d’indústries i magatzems no
    susceptibles d’afectar el medi ambient, la seguretat i la salut de les persones.
    2. SUBZONES
    En funció de les característiques de l'ordenació s'estableixen dues subzones:
    - Categoria 1, clau 6a, compren indústries mitjanes i grosses.
    - Categoria 2, clau 6b, compren indústries petites.
    3. CONDICIONS DE PARCEL.LACIÓ.
    6a 6b
    Parcel·la mínima 2.500 m2 400 m2
    4. CONDICIONS DE L'EDIFICACIÓ.
    5ª 5b
    Tipus d’ordenació Aïllada (Art. 40 a 47), excepte en aquells sectors ja consolidats en edificacions
    segons alineació de vial, que es respectarà la tipologia.,
    Edificabilitat 1,75 m2/m2 2,00 m2/m2
    Volum màxim 7,5 m3/m2 9 m3/m2
    Ocupació 70% 70%
    Planta baixa Art. 43
    Alçada reguladora 12 metres
    Punt d'aplicació de l'alçada
    reguladora

    Art. 44
    Separacions mínimes en
    edificació aïllada:
    · al carrer 5 metres 3 metres
    · al lateral 5 metres 3 metres
    Paràmetres referits
    a la parcel·la
    · al fons de la parcel·la 5 metres 3 metres
    5. CONDICIONS D'ÚS.
    Usos admesos Industrial i magatzem, si en la mateixa illa hi ha usos residencials
    s’admeten únicament les categories 1ª, 2ª i 3ª. La categoria 4ª
    únicament s’admet en illes destinades totalment a ús industrial i/o
    magatzem, i la categoria 5ª s’admet únicament en la situació 4b.
    Comercial i comerç a l’engrós.
    Oficines relacionades amb l’establiment comercial o industrial.
    Garatge-aparcament
    Habitatge, només es permet un habitatge per indústria destinat al
    personal de vigilància o manteniment. Aquesta vinculació quedarà
    garantida amb la formació d’una única unitat cadastral de l’habitatge i
    la industrial.
    Dotació mínima d'aparcament: Art. 49
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    44
    Art. – 81 Zona de Verd Privat (clau 7).
    1. DEFINICIÓ.
    Es qualifica de verd privat, els sòls urbans amb edificacions aïllades envoltades de jardí o
    jardins sense edificació, que es considera necessari mantenir.
    2. CONDICIONS D’EDIFICACIÓ.
    En aquesta zona es mantindrà l’edificació actual, amb possibilitat d’augmentar el seu volum,
    per una sola vegada, en un vint per cent (20%) sense alterar les característiques generals
    del jardí. No s’admet la nova edificació.
    3. CONDICIONS D’ÚS.
    Són d’aplicació les mateixes condicions d’ús que les fixades per a la Zona Suburbana a
    l’article 75.4 de la present normativa.
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    45
    Art. 82 Dotacions i serveis privats (DP)
    1. DEFINICIÓ.
    Aquesta zona ordena els terrenys destinats a dotacions i serveis col·lectius de domini i gestió
    privats.
    2. CONDICIONS D’ORDENACIÓ, EDIFICACIÓ I ÚS.
    En el cas que no s’especifiqui en la normativa del sector, l’ordenació volumètrica d’aquestes
    zones es regularà mitjançant un Pla Especial que s’ajustarà als següents paràmetres.
    Edificabilitat neta 1m2st/m2sòl
    Ocupació màxima Es regularà em funció de l’activitat a
    desenvolupar.
    Separacions mínimes Si l’edificació veïna és aïllada, s’establirà com a
    mínim les mateixes separacions a llindar que
    aquestes.
    Paràmetres referits
    a la parcel.la
    Accés a la parcel.la Es permetrà un accés d’entrada i sortida
    d’emergència per a vehicles i bombers.
    Paràmetres referits
    a l’edificació
    Nombre màxim de plantes Es regularà en funció de l’activitat a
    desenvolupar.
    Usos admesos Sanitari, socio-cultural, docent, recreatiu, espectacles, residència col·lectiva,
    central d’autobusos, servei estació, esportius, càmping.
    Habitatge Queda expressament prohibit aquest ús, excepte per habitatge de la persona
    que té cura de la instal·lació.
    Dotació
    d’aparcament
    En funció de l’activitat que es desenvolupi, es disposarà del nombre de places
    que determina l’article 49.
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    46
    Art. 83 – Zona Industrial de Begudà.
    1. DEFINICIÓ: Àrea de sòl urbà provinent del desenvolupament del Sector de Sòl
    Urbanitzable Programat Begudà, amb Pla Parcial aprovat definitivament (Comissió
    d’Urbanisme de Girona en sessió del 26 d’Octubre de 1988 – DOGC 1.111 del 24 de
    Febrer de 1989), i ja recepcionades les obres d’urbanització.
    2. SUPERFÍCIE: 22,755 ha.
    3. CONDICONS D’ORDENACIÓ, EDIFICACIÓ I ÚS.
    3.1. Sistema d’espai lliures.
    A la Zona de Begudà es distingeixin dos tipus d’espais lliures: els jardins públics (ZV) i els
    parcs públics (PV).
    En el jardí públic situat a l’entorn del bloc d’habitatges s’admetrà l’edificació d’un conjunt de
    garatges al servei dels habitatges del bloc de pisos, amb una ocupació màxima de 20% de la
    superfície de l’espai lliure i seguint l’ordenació establerta en els plànols 1/2000.
    En els parcs públics s’admetran, a més dels usos propis d’espai lliure, la xarxa de serveis i
    l’estacionament a l’aire lliure, sense que excedeixin el 5% de la superfície.
    3.2. Sistema d’equipaments (E4)
    Tipus d’ordenació Aïllada
    Edificabilitat 0,80 m2/m2
    Ocupació 40%
    Alçada reguladora 7,5 metres
    Paràmetres referits
    A la parcel.la
    Punt d’aplicació de l’alçada
    reguladora
    Art. 44
    Usos admesos E4: cultural, religiós, administratiu.
    3.3. Dotacions o serveis privat (EP).
    El tipus d’ordenació i els paràmetres referits a la parcel.la seran els mateixos que els definits
    a l’apartat 3.2 de Sistema d’equipaments. En quant als usos admesos seran comercial i
    serveis.
    3.4. Zona industrial (clau 6).
    DEFINICIÓ
    Àrees de sòl urbà destinat principalment a la ubicació d’indústries i magatzems, no
    susceptibles d’afectar el medi ambient, la seguretat i la salut de les persones.
    SUBZONES
    En funció de les característiques de l’ordenació s’estableixin dues subzones:
    - Categoria 1, clau 6c, compren indústries grosses
    - Categoria 2, clau 6d, compren indústries mitjanes
    - Categoria 3, clau 6e, compren indústries petites
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    47
    CONDICIONES DE PARCEL.LACIÓ.
    6c 6d 6e
    Parcel.la mínima 10.000 m2. 3.500 m2. 1.500 m2.
    CONDICIONS DE L’EDIFICACIÓ.
    6c 6d 6d
    Tipus d’ordenació Aïllada (Art. 40 a 47)
    Edificabilitat (principal + aux.) 1,00 m2/m2. 1,50 m2/m2. 1,75 m2/m2.
    Volum màxim (principal + aux.) 4,00 m3/m2. 6,00 m3/m2. 7,00 m3/m2.
    Ocupació màxima lateral 40% 60% 70%
    Alçada reguladora 12 metres.
    Punt d’aplicació de l’alçada
    reguladora
    Art. 44
    10 m. 10 m. Obligatòria
    10 metres.
    1/3 de l’alçada de l’edifici.
    Separacions mínimes en
    edificació aïllada:
    - al carrer
    - a partions
    5m. 5m. 3m.
    Construccions auxiliars No es permeten. Únicament es permeten als
    espais lliures de parcel.la coberts sense
    tancaments laterals i marquesines per a
    l’aparcament de vehicles.
    Porteries i cabines de control Únicament es permeten en parcel·les amb una
    superfície superior a 5.000 m2. , es situaran
    en línia de parcel.la construïdes amb materials
    lleugers, amb una superfície màxima de 25m2
    i una alçada màxima de 3 metres.
    Espais lliures interiors Podran dedicar-se a aparcament, vials
    interiors i espais enjardinats.
    Enjardinament A l’interior de parcel.la s’hi disposarà d’una
    plantació d’arbres, alineats respecte a la línia
    del carrer i situats a 3 m de la paret de tanca.
    La resta de parcel.la es condicionarà amb
    jardineria i arbrat.
    Tanques Parcel·les que confronten amb la N-260
    segons Art. 46.
    La resta de parcel·les podran realitzar una
    tanca amb paret opaca fins a 1,20 m d’alçada,
    la resta fons a 2,50 m d’alçada es podrà
    protegir amb tanques metàl·liques i calades o
    elements de jardineria.
    Paràmetres referits
    a la parcel.la.
    Accés des de la N-260 Es prohibeix l’accés directe a parcel·les des
    d’aquesta via.
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    48
    Edificis o instal·lacions industrials de caràcter singular: aquells que, per les característiques
    especials de producció o transformació, necessiten unes condicions d’edificació que no
    s’ajustin als paràmetres anterior, a causa de l’existència d’elements singulars (sitges,
    assecadors, xemeneies,…) en la pròpia instal·lació. no s’admeten en la zona 6e.
    6c 6d
    Edificis o instal·lacions de
    caràcter singular.
    Ordenació aïllada (Art. 40 a 47)
    Parcel.la mínima 10.000 m2. 5.000 m2.
    Ocupació 40%
    Alçada màxima No hi ha límit
    Separacions a límits 1/3 part de l’alçada màxima de l’edificació
    Tipus d’ordenació (opcional únicament per 6e) Ordenació d’indústria entremitgeres
    Ocupació, edificabilitat i alçada
    màxima
    Es mantenen els de la zona 6e
    Nombre màxim d’establiments No superaran els que podrien correspondre
    a parcel·les de superfície no inferior a la
    fixada com a parcel.la mínima
    Longitud màxima de façana de
    l’edificació
    60 metres
    Línia de separació a vial No serà obligatòria si no mínima
    Es formularà un projecte global pel conjunt de l’edificació i per l’ordenació de la
    part no edificada de la parcel.la.
    Paràmetres referits
    a la parcel.la.
    La unitat resultant de l’agrupació de parcel·les constituirà una parcel.la
    indivisible.
    CONDICIONS D’ÚS.
    Usos admesos Industrial i magatzem, s’admeten les categories 1ª, 2ª, 3ª i 4ª. La
    categoria 5ª només en la situació 4b.
    Comercial i comerç a l’engrós.
    Oficines relacionades amb l’establiment comercial o industrial.
    Habitatge, només es permet un habitatge per indústria situades en
    parcel·les de superfícies superior a 5.000 m2., destinat al personal de
    vigilància o manteniment. Aquesta vinculació quedarà garantida amb
    la formació d’una unitat cadastral de l’habitatge i la industrial.
    Dotació mínima d’aparcament Es disposarà a l’interior de la parcel.la el nombre d’aparcaments
    corresponent a 1 plaça cada 150 m2 d’oficina i indústria, i a 1 plaça
    cada 200 m2 de magatzem.
    3.5. Zona d’ordenació específica (clau 4b).
    Compren el bloc d’habitatges ja existents i es considera esgotada l’edificabilitat. Els altres
    paràmetres edificatoris són els existents.
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    49
    SEC. 3. POLÍGONS DE DESENVOLUPAMENT EN SÒL URBÀ.
    Art. 84 - UA.1 La Canya – carrer Serra de la Cau.
    1. OBJECTIUS: Ordenació dels terrenys inclosos en l’àmbit. Obtenció dels terrenys
    destinats a vials, pas de vianants i espais lliures. Urbanització d’aquests espais. Justa
    distribució dels beneficis i les càrregues entre els propietaris inclosos en la unitat
    d’actuació.
    2. ÀMBIT: el definit als plànols.
    3. SUPERFÍCIES: 10.012 m2.
    Total sòl públic: 5.839 m2 (58,32%).
    Total sòl privat: 4.173 m2 (41,68%).
    Densitat d’habitatges: 75 hab/ha.
    Edificabilitat: la que resulti d’aplicar les condicions d’edificació per cada zona
    qualificada.
    4. CONDICIONS D'ORDENACIÓ, EDIFICACIÓ I ÚS:
    Ordenació fixada en els plànols del PGOU.
    Edificació: en zona suburbana (2), i jardins i places públiques (ZV).
    Ús: els admesos per les zones (2) i (ZV).
    5. CESSIONS OBLIGATÒRIES I GRATUÏTES:
    Les destinacions a vialitat, pas de vianants i espais lliures que resultin de l’ordenació
    fixada pel PGOU.
    6. CONDICIONS DE GESTIÓ: compensació.
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    50
    Art. 85 - UA.2 La Rompuda-Castanyer.
    1. OBJECTIUS:
    Ordenació dels terrenys inclosos en l’àmbit, obtenció dels sols destinats a vials, pas de
    vianants i espais lliures, així com la cessió del 10% d’aprofitament mitjà i l’urbanització
    d’aquests espais i vials.
    Es redactarà un Pla Especial que ordeni el sector i localitzi els terrenys de cessió obligatòria i
    gratuïta i determini les condicions en que hauran de redactar-se els corresponents Projectes
    de Compensació i Urbanització.
    2. ÀMBIT: el definit als plànols.
    3. SUPERFÍCIE : 5.942 m2.
    Total sòl públic: 55%.
    Total sòl privat: 45%.
    Densitat d’habitatges: 10 hab/ha.
    Edificabilitat bruta: 0,40m2/m2
    4. CONDICIONS D'ORDENACIÓ, EDIFICACIÓ I ÚS:
    Edificació: aïllada i espai lliure
    Ús: els admesos per la zona (3) i (ZV).
    5. CESSIONS OBLIGATÒRIES I GRATUÏTES:
    Les destinacions a vialitat, i espais lliures que resultin de l’ordenació fixada pel Pla
    Especial de l’àmbit, així com el 10% de l’aprofitament mitjà .
    6. CONDICIONS DE GESTIÓ: el sistema d’actuació serà el de compensació.
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    51
    Art. 86 – PE-1. Fàbrica Vila.
    1. OBJECTIUS: Ordenació dels terrenys de l’actual Fàbrica Vilà, en el cas que s’opti per
    procedir a la transformació d’us industrial a residencial. Es fixarà els paràmetres
    edificatoris i els terrenys de cessió gratuïta destinats a espai lliures i vials, execució de
    les obres d’urbanització.
    L’adquisició dels terrenys necessaris per la realització del nou pont sobre el Fluvià, al
    tractar-se d’un sistema general, serà per expropiació i la seva construcció que serà
    costejada per l’Administració pública.
    2. ÀMBIT: Delimitada als plànols d’ordenació.
    3. SUPERFÍCIES: 3.324 m2.
    4. CONDICIONS D'ORDENACIÓ, EDIFICACIÓ I ÚS:
    En el desenvolupament d’aquest sector i en la construcció del pont es realitzarà un
    estudi hidrològic-hidràulic del riu, per determinar els resguards respecte de la làmina
    d’aigua en avingudes i les infrastructures de protecció necessàries, així com la
    rasant del tauler del nou pont. L’ordenació del Pla Especial inclourà l’eliminació de
    les estructures sortints de la fàbrica que ocupen part de la llera del riu per tal
    d’augmentar la secció de desguàs en aquest tram estret del riu.
    Edificabilitat bruta del sector 1,40 m2sostre/m2sòl.
    Densitat màxima d’habitatges: 75 hab/ha.
    Usos els de la zona de nucli antic (clau 1).
    5. CESSIONS mínimes obligatòries i gratuïtes del 30% de l’àmbit destinats a espais lliures,
    vials.
    6. CONDICIONS DE GESTIÓ: compensació. Excepte els terrenys destinats a la
    construcció del pont sobre el riu Fluvià que serà per expropiació.

    7. SITUACIÓ TRANSITORIA : en tan no es produeixi el canvi d’ús industrial a residencial
    amb l’actuació de millora urbana prevista, la finca de referència a on es troba la Fabrica
    Vila es considera indivisible i mantindrà els usos industrials ajustant-se, als efectes
    urbanístics, al que determina el present Pla General per la Zona Industrial (Clau 6),
    regulada per l’art. 80.
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    52
    Art. 87 – PE-2 Sector d’Aiguanegra.
    1. DEFINICIÓ: Àrea urbana parcialment parcel·lada i urbanitzada en la muntanya
    d’Aiguanegra. Els objectius del Pla Especial consistiran en la urbanització dels vials i
    camins, així com la cessió d’espais lliures i serveis tècnics, segons s’indica en els
    plànols d’ordenació, i la cessió del sòl qualificat de parc urbà adscrit al sector.
    2. ÀMBIT: el definit als plànols.
    3. SUPERFÍCIES: 69.742 m2. (100,00 %)
    Sòl públic: 15.742 m2. (21,84 %).
    Sòl privat: 54.509 m2. (78,16 %).
    4. CONDICIONS D'ORDENACIÓ, EDIFICACIÓ I ÚS:
    4.1. Zona aïllada (clau 3c).
    DEFINICIÓ: El tipus d’ordenació serà únicament el d’edificació aïllada, corresponent a
    edificis independents.
    CONDICIONS DE PARCEL.LACIÓ:
    Front mínim de parcel.la 20 m.
    Parcel.la mínima 2.500 m2 .
    Altres S’admeten les superfícies de parcel-la inferior a la mínima
    establerta, quan aquestes foren existents al moment de
    l’aprovació del PG i estiguessin edificades.
    CONDICIONS DE L’EDIFICACIÓ:
    Tipus d’ordenació Edificació aïllada (Art. 40 a 47)
    Densitat màxima d’habitatge Una habitatge per parcel.la.
    Edificabilitat màxima
    (principal + auxiliar)
    0,18 m2/m2.
    Ocupació (principal + auxiliar) 18 %
    Les porcions de parcel.la amb pendent superior
    al 40%, no podran ser ocupades per l’edificació.
    Planta Baixa Art. 43
    Alçada reguladora 6,5 m.
    Punt d’aplicació de l’alçada
    reguladora
    Art. 44
    Separacions mínimes:
    * al carrer :
    * al fons de parcel.la:
    * als laterals de parcel.la:
    * entre edificacions:
    5 m.
    5 m.
    5 m.
    6 m.
    Paràmetres referits
    a la parcel.la
    Alçada construcció auxiliar 3 m.
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    53
    Accés a l’edifici Únic
    Tanques Les tanques a veïns o a carrer tindran una
    alçada màxima d’1,80 metres. Es faran amb
    paret seca o mamposteria de pedra del país fins
    una cota màxima de 0,30 metres per damunt de
    la rasant del carrer o del terreny, i s’acabarà
    amb vegetació d’arbust.
    L’adaptació topogràfica establerta a l’article 47 només es podrà realitzar en les
    porcions de parcel.la amb pendent inferior al 35% i quan sigui imprescindible
    l’anivellament del terreny en terrasses.
    Nombre màxim de plantes PB+1PP
    Alçada lliure: Art. 18 a 20
    Composició de façana Lliure
    Coberta Art. 22.1
    Elements i cossos sortints Art. 45
    Material i color de façana D’acord normativa PNZVG
    Material i color de la coberta D’acord normativa PNZVG
    Fusteria Lliure
    Paràmetres referits
    a l’edificació.
    Murs de contenció Queden prohibits els murs de formigó o obra de
    fàbrica sense revestir amb pedra del país.
    CONDICIONS D’ÚS:
    Usos admesos Habitatge unifamiliar
    Dotació mínima d’aparcament: 1 plaça per habitatge
    5. CESSIONS:
    Zones verdes : 4.200 m2 (6,00 %)
    Serveis Tècnics: 1.021 m2 (1,50 %)
    Vials: 10.012 m2 (14,40 %)
    6. CONDICIONS DE GESTIÓ :
    El sistema d’actuació previst pel desenvolupament del sector es el de cooperació.
    7.- ESPAI LLIURE – PARC, ADSCRIT AL SECTOR
    Es delimita una zona de 7.515 m2 que per les seves característiques topogràfiques no
    resulta apta per a ser edificada i s’exclou del sector urbà, mantenint però la seva adscripció
    al mateix als efectes de gestió.
    Es fixa l’obligatorietat de cedir aquesta zona gratuïtament a l’ajuntament, zona que es
    destinarà a espai-lliure-parc.
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    54
    CAPÍTOL IV. REGULACIÓ DEL SÒL URBANITZABLE.
    SEC.1. DISPOSICIONS GENERALS.
    Art. 88 - Definició i tipus.
    1. El sòls urbanitzables són els que el pla general declara com a aptes per a ser urbanitzats.
    La determinació d'aquest sòls es fa als plànols d'ordenació mitjançant la delimitació de
    sectors.
    2. A més de concretar els àmbits de sòl urbanitzable, el Pla en descriu els objectius del seu
    desenvolupament i en determina les condicions d'ordenació, edificació, ús i gestió.
    El Pla estableix i delimita els diferents sectors en que es divideix el sòl urbanitzable a
    l’objecte del seu desenvolupament parcial.
    Art. 89 - Sistemes generals i locals en Sòl urbanitzable
    Aquest Pla assenyala la reserva de sistemes generals formant part de l’estructura general i
    orgànica del territori inclosos dins dels sectors. La seva destinació, posició i mida és
    vinculant. La superfície d’aquests terrenys és computable als efectes de l’art. 25 del TR si
    estan adscrits al mateix ús, tal com preveu l’art. 90 del Reglament de la Llei de mesures
    d’adequació de l’ordenament urbanístic a Catalunya.
    Art. 90 - Deures dels propietaris del Sòl urbanitzable.
    1. Cedir obligatòriament i gratuïtament els terrenys destinats a vials, espais lliures, parcs i
    jardins públics, equipaments i serveis.
    2. Cedir obligatòria i gratuïtament el sòl necessari per a l’execució dels sistemes generals
    que el pla general inclogui o adscrigui a l’àmbit corresponent.
    3. Costejar, en el seu cas, executar les infrastructures de connexió amb els sistemes
    generals exteriors a l’actuació i, en el seu cas, les obres necessàries per a l’ampliació i reforç
    d’aquests sistemes requerits per la dimensió i densitat de la mateixa i les intensitats d’ús que
    aquesta generi, de conformitat amb els requisits i condicions que estableixi el Pla General.
    4. Cedir obligatòriament i gratuïtament a l’administració actuant el sòl on es pugui edificar el
    sostre corresponent al 10% de l’aprofitament del sector o àmbit corresponent.
    5. Procedir a la distribució equitativa dels beneficis i càrregues derivats del planejament, amb
    anterioritat a l’inici de l’execució material del mateix.
    6. Costejar o executar la urbanització del sector o àmbit corresponent.
    7. Edificar els solars.
    8. Realitzar un programa de vigilància ambiental del sector de desenvolupament
    corresponet, que serà aprovat per l’organisme competent. El cost de l’execució d’aquest
    programa de vigilància ambiental serà assumit pel promotor del sector.
    Art. 91 - Gestió del Sòl urbanitzable.
    1. És obligatòria la prèvia aprovació del corresponent Pla Parcial d’ordenació del sector, que
    incorporarà un Estudi d’Impacte Ambiental que entre les funcions que li son pròpies valorarà
    aquells impactes del nou pla que puguin afectar al Parc Natural i les mesures correctores
    necessàries per tal de fer compatible el planejament amb els valors naturals i paisatgístics
    de la zona.
    2. Els plans parcials de cadascun dels sectors urbanitzables hauran d’incorporar:
    - les directrius de desenvolupament establertes per aquest Pla General per cada sector.
    - Un programa de vigilància ambiental específic d’acord amb les directrius de l’estudi
    d’impacte ambiental de la Revisió del Pla General.
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    55
    - Les propostes de minimització d’impactes sobre l’àmbit del Parc Natural i sobre els
    factors ambientals afectats d’acord amb els criteris i directrius de l’Estudi d’Impacte
    Ambiental i la Declaració d’Impacte Ambiental del document de Revisió del Pla General.
    3. Els sectors de sòl urbanitzable es desenvoluparan mitjançant la gestió de cada un dels
    polígons en que s’hagi dividit el sector, i aplicant en cada un d’ells el sistema d’actuació més
    idoni dels previstos per la legislació vigent, compensació, cooperació o expropiació.
    4. Quan els sectors es desenvolupin per iniciativa privada el sistema preferent serà el de
    compensació.
    5. Els sectors també es poden desenvolupar parcialment en subsectors amb les condicions
    previstes en l’art. 63 del TR.
    6. Al sòl urbanitzable no podran realitzar-se obres aïllades d’urbanització, llevat que es tracti
    d’executar els sistemes generals o algun dels seus elements. Per a la urbanització d’aquest
    sòl són indispensables el Pla parcial amb la delimitació dels polígons d’actuació i el Projecte
    d’Urbanització.
    7. Els sistemes generals inclosos dins del sòl urbanitzable o els seus elements podran ser
    objecte d’actuació aïllada mitjançant la redacció de plans especials.
    8. Atès que els Sectors Urbanitzables Delimitats limiten amb els espais inclosos en el Parc
    Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, els Plans Parcials que els ordenin definiran una
    zona coixí en els límits del sector, així com les seves característiques per minimitzar els
    impactes paisatgístics que la nova ordenació pugui provocar sobre l‘entorn natural inclòs
    dins el Parc Natural.
    9. En compliment d’allò que determina l’article 29.2.d) de la Llei 12/1995, de 13 de juny,
    d’espais naturals i l’article 12.2 del Pla Especial del PNZVG, de forma prèvia al
    desenvolupament de cadascun dels sectors de sòl urbanitzable, l’Ajuntament trametrà a la
    Junta de Protecció del PNZVG i al Departament de Medi Ambient els plans parcials i
    projectes d’urbanització corresponents, amb la finalitat d’emetre un informe preceptiu previ a
    les autoritzacions necessàries per a l’execució del planejament.
    SEC. 2. ZONES D'ORDENACIÓ DEL SÒL URBANITZABLE
    Art. 92 - Definició de zones
    Per als sectors de Sòl urbanitzable, aquest Pla general, s'estableix la següent zonificació:
    - (SUD-1)
    Sector Urbanitzable Delimitat Cabrafiga I, existent i en fase de desenvolupament
    - (SUD-2)
    Sector Urbanitzable Delimitat Cabrafiga II, de nova creació
    - (SUD-3)
    Sector Urbanitzable Delimitat La Rompuda-Castanyer, de nova creació
    - (SUD-4)
    Sector Urbanitzable Delimitat Begudà, de nova creació
    - (SUD-5)
    Sector Urbanitzable Delimitat Les Coromines - La Cànova, existent i en fase de
    desenvolupament
    - (SUD-6)
    Sector Urbanitzable Delimitat Les Coromines - La Cànova II, de nova creació que recull
    situacions industrials existents
    - (SUD-7)
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    56
    Sector Urbanitzable Delimitat Can Frigola de Baix, existent i en fase de
    desenvolupament
    - (SUD-8)
    Sector Urbanitzable Delimitat Grefacsa, de nova creació que recull situacions industrials
    existents
    - PE-3 Sector Cabrafiga I –C. Ponent
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    57
    Art. 93 - Sector Urbanitzable Delimitat Cabrafiga I (SUD-1 )

    1.- DEFINICIÓ
    Sector de sòl urbanitzable delimitat, destinant a usos residencials amb Pla Parcial aprovat
    (CPU 4 de maig de 1.987) i modificat puntualment i amb normes addicionals (CPU 25.01.89)
    2.- ÀMBIT
    El delimitat als plànols d’ordenació (escala 1/2000)
    3.- CARATERISTIQUES GENERALS
    SUPERFÍCIE SECTOR: 145.400 m2
    SÒL PÚBLIC: 61.662 m2 (fixades pel planejament vigent)
    Espais lliures 7.725 m2 (fixades pel planejament vigent)
    Equipaments 13.222 m2 (fixades pel planejament vigent)
    Vials i aparcaments 40.715 m2 (fixades pel planejament vigent)
    SÒL PRIVAT: 83.738 m2 (fixades pel planejament vigent)
    Industrial 26.161 m2 (fixades pel planejament vigent)
    Aïllada 57.577 m2 (fixades pel planejament vigent)
    ÚS PREFERENT: Indústria i residencial de baixa densitat.
    EDIFICABILITAT BRUTA: 0,68 m2/m2 (fixada pel planejament vigent)
    SISTEMA D’ACTUACIÓ: Compensació
    PLA D’ETAPES 1er.quadrienni
    4.- CONDICIONS PARTICULARS
    Les fixades pel planejament vigent i que a continuació es descriuen.
    4.1. Zona Aïllada (clau 3d)
    DEFINICIÓ: El tipus d’ordenació serà únicament el d’edificació aïllada, corresponent a
    edificis independents.
    CONDICIONS DE PARCEL.LACIÓ:
    Front mínim de parcel.la 14 metres
    Parcel.la mínima 250 m2
    CONDICIONS DE L’EDIFICACIÓ:
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    58
    Tipus d’ordenació Aïllada (Art. 40 a 47)
    Densitat màxima d’habitatge 1 hab per superfície de parcel.la mínima
    Edificabilitat màxima (principal
    + auxiliar)
    0,80 m2/m2.
    * 1,20 m2/m2
    Ocupació màxima 40 %
    * 60%
    Planta baixa Art. 43
    Alçada reguladora 7 metres
    Punt d’aplicació de l’alçada
    reguladora
    Art. 44
    Les edificacions emplaçades en illes que
    afronten amb el vial de servei paral·lel a la
    carretera, podran situar-se a la línia del carrer
    posterior, als efectes de respectar la distància
    de 25 metres de carretera.
    3 metres
    ** 2 metres al carrer Eivissa
    3 metres
    *podran agrupar-se lateralment si les
    edificacions veïnes són mitgeres
    3 metres
    Separacions mínimes:
    . al carrer
    . al fons de parcel.la
    . als laterals de parcel.la
    . entre edificacions 6 metres
    Alçada construcció auxiliar 3 metres
    Ocupació construcció auxiliar 5%
    Paràmetres referits
    a la parcel.la
    Tanques Art. 46
    Nombre màxim de plantes Pb+1pp
    Alçada lliure de plantes: Art. 18 a 20
    Entresolat de Planta baixa No és permès
    Coberta Art. 22
    Elements i Cossos sortints Art. 45
    Composició de façana Lliure
    Paràmetres referits
    a l’edificació
    Material i color de la coberta
    * parcel·les no edificades provinents de segregacions o divisions efectuades amb anterioritat
    al 24 de febrer de 1.986 (data d’aprovació inicial del Pla Parcial) o aquelles que, malgrat
    haver-se segregat posteriorment, estiguessin situades entre d’altres parcel·les ja
    construïdes.
    ** parcel·les situades a l’illa determinada pels carrers Ponent, Eivissa, Cerdanya, i Ctra. C-
    153.
    Tipus d’ordenació (opcional) Ordenació agrupada d’habitatges unifamiliars
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    59
    Densitat màxima d’habitatge 1hab per superfície de parcel.la mínima
    (250m2).
    Nombre màxim d’habitatges
    agrupats
    4
    Longitud màxima de façana
    de l’edificació
    32 metres
    Paràmetres referits
    a la parcel.la
    Àmbit mínim d’ordenació Una illa
    CONDICIONS D’ÚS:
    Usos admesos: Habitatges, comerç que no superi el 40% de la superfície
    edificada de la parcel.la.
    Dotació mínima d’aparcament: 1 plaça d’aparcament per habitatge
    4.2. Zona Industrial (clau 6f).
    DEFINICIÓ:
    Àrees destinades principalment a la ubicació d’indústries i magatzems, no susceptibles
    d’afectar el medi ambient, la seguretat i la salut de les persones.
    CONDICIONS DE PARCEL.LACIÓ:
    Parcel.la mínima 400 m2
    CONDICIONS DE L’EDIFICACIÓ:
    Tipus d’ordenació Aïllada (Art. 40 a 47), excepte en aquells sectors ja consolidats en edificacions
    segons alineació de vial, que es respectarà la tipologia.
    Edificabilitat 1,75 m2/m2 parcel·les < 2500 m2.
    2,00 m2/m2 parcel·les > 2500 m2.
    Volum màxim 7,5 m3/m2 parcel·les < 2500 m2.
    9,0 m3/m2 parcel·les > 2500 m2.
    Ocupació 70%
    Planta baixa Art. 43
    Alçada reguladora 7,50 metres
    Punt d’aplicació de l’alçada
    reguladora
    Art. 44
    Separacions mínimes en
    edificació aïllada:
    . al carrer
    . al lateral
    . al fons de la parcel.la
    3 metres
    3 metres
    3 metres
    Façanes Totes les façanes tindran un acabat definitiu,
    prohibint-se les mitgeres vistes i els tancaments
    descoberts.
    Paràmetres referits
    a la parcel.la
    Colors Tots els colors dels acabats de les edificacions i
    instal·lacions seran de la gamma de terres.
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    60
    Espais lliures interiors Es destinaran a aparcament, vials interiors i
    espais ajardinats.
    Enjardinament A l’espai lliure es plantarà 1 arbre cada 50 m2 de
    parcel.la.
    A les parcel·les situades a l’oest, en el límit amb
    el SNU es preveurà una franja ajardinada i
    arbrada d’una amplada mínima de 3 metres.
    Tanques En tots els límits les tanques tindran un sòcol
    d’obra de 0,50 metres, la resta fins una alçada
    total de 2 metres, serà amb material reixat.
    CONDICIONS D’ÚS:
    Usos admesos Industrial i magatzem, s’admeten les categories 1ª,2ª,3ª en les
    zones industrials que siguin contigües en una mateixa illa amb usos
    residencials. La categoria 4ª, únicament s’admet en les illes
    destinades a l’ús industrial i/o magatzem. La categoria 5ª només en
    la situació 4b.
    Comercial i comerç a l’engrós.
    Oficines relacionades amb l’establiment comercial o industrial.
    Garatge-aparcament.
    Habitatge, només es permet un habitatge per indústria destinat al
    personal de vigilància o manteniment. Aquesta vinculació quedarà
    garantida amb la formació d’una única unitat cadastral de
    l’habitatge i la industrial.
    Dotació mínima d’aparcament: Art. 49
    4.3. Zona d’Equipament Esportiu (clau E8).
    Tipus d’ordenació Aïllada
    Edificabilitat 0,30 m2/m2.
    Ocupació 25%
    Alçada reguladora 7 metres
    Paràmetres referits a
    la parcel·la.
    Punt d’aplicació de
    l’alçada reguladora
    Art. 44
    5.- MODIFICACIÓ D’USOS
    El present PG admet la possibilitat d’una modificació d’usos industrials a residencials que
    afectaria a la zona situada entre la industrial consolidada i la carretera de Sant Joan a San
    Pau de Seguries.

    Es delimita una Unitat d’Actuació, dins el sector Cabrafiga I, i mitjançat la figura d’un Pla
    Especial s’admet una nova ordenació per a destinar part d’aquest sòl a usos residencials en
    edificació aïllada i part a nova vialitat i espais lliures, segons ordenació que gràficament
    s’expressa en els plànols a escala 1/2000 i normativament recull l’art. 102 del present text.
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    61
    Art.94 - Sector Urbanitzable Delimitat Cabrafiga II (SUD-2 )
    1.- DEFINICIÓ.
    Sector de sòl urbanitzable delimitat, destinant a usos residencials de baixa densitat que
    complementa els sectors existents de sòl urbà (La Roureda - La Canya) i urbanitzable
    (Cabrafiga I)
    2.- ÀMBIT.
    El delimitat als plànols d’ordenació (escala 1/2000)
    3.- CARATERISTIQUES GENERALS:
    SUPERFÍCIE SECTOR 104.766 m2
    SÒL PÚBLIC 55% del sòl delimitat
    Parc 15 %
    Espais lliures 10 %
    Equipaments 4%
    Vials i aparcaments 26%
    SÒL PRIVAT 45% del sòl delimitat
    ÚS PREFERENT Residencial
    EDIFICABILITAT BRUTA 0,35 m2/m2
    DENSITAT MÀXIMA 25 hab/ha
    SISTEMA D’ACTUACIÓ Compensació
    PLA D’ETAPES 1er. 2on. quadrienni
    4.- CONDICIONS PARTICULARS.
    4.1. ORDENACIÓ:
    El planejament parcial procurarà, en relació a l’estructura del sòl destinat a usos públics,
    l’ampliació de actual equipament del sector Cabrafiga I, situarà els espais lliures de forma
    que contribueixin als objectius de protecció de la zona de Les Mulleres i de minimització dels
    impactes paisatgístics que la nova ordenació pugui provocar. Es fixarà una zona de
    protecció sobre l’eix de la carretera Sant Joan a Sant Pau de Seguries.
    En relació al sòl destinat a aprofitaments privats, l’ordenació serà la que correspon a les
    tipologies d’aïllada i en filera, admetent-se la tipologia de bloc plurifamiliar aïllat en la zona
    situada al sud de la carretera i que limita amb el sòl urbà de La Canya.
    1.2. EDIFICACIÓ:
    En les tipologies aïllades s’admeten edificacions bifamiliars en parcel.la mínima de 600 m2 i
    alçada màxima de planta baixa i una planta pis.
    En les tipologies en filera i bloc aïllat, en nombre màxim de plantes serà de tres.
    Les altres condicions d’edificació s’ajustaran a les que el planejament general determina per
    les tipologies descrites.
    4.3. USOS:
    Els usos admissibles seran els que per les zones Aïllada i Suburbana, determina el
    planejament general.
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    62
    Art.95 - Sector Urbanitzable Delimitat La Rompuda-Castanyer (SUD-3)
    1.- DEFINICIÓ.
    Sector de sòl urbanitzable delimitat, destinant preferentment a usos residencials i que
    permetrà l’ampliació de l’estructura urbana central del municipi, connectant-se amb aquesta
    mitjançant la construcció d’un nou pont sobre el riu Fluvià.
    2.- ÀMBIT.
    El delimitat als plànols d’ordenació (escala 1/2000).
    3.- CARATERISTIQUES GENERALS:
    SUPERFÍCIE SECTOR 105.505 m2
    SÒL PÚBLIC 55% del sòl delimitat
    Parc 15 %
    Espais lliures 10 %
    Equipaments 4%
    Vials i aparcaments 26%
    SÒL PRIVAT 45% del sòl delimitat
    ÚS PREFERENT Residencial
    EDIFICABILITAT BRUTA 0,40 m2/m2
    DENSITAT MÀXIMA 25 hab/ha
    SISTEMA D’ACTUACIÓ Compensació
    PLA D’ETAPES 1er. 2on. quadrienni
    4.- CONDICIONS PARTICULARS
    4.1. ORDENACIÓ:
    El pla parcial que desenvolupi el sector haurà de recolliu un estudi hidrològic-hidràulic del riu
    per a determinar els resguards respecte de la làmina d’aigua en avingudes i les
    infrastructures de protecció necessàries. Així mateix en la zona nord-est del SUD-3, el camí i
    l’edificació s’enretiraran respecte a la part superior del talús de la llera del riu un mínim de 10
    metres, per tant de situar-los fora dels terrenys fàcilment erosionables pel flux de l’aigua.
    El planejament parcial procurarà, en relació al sòl destinat a usos públics, la conservació de
    la zona boscosa existent qualificant-la de zona verda, i situarà la resta dels espais lliures i de
    l’equipament que ordeni, de forma que es consolidi un espai central al voltant del qual
    s’articulin els usos privats. Es fixarà una zona de protecció sobre l’eix de la carretera i es
    procurarà minimitzar els impactes paisatgístics que la nova ordenació pugui provocar sobre
    la zona fluvial.
    Existeix al sector una central hidràulica i bassa de contenció i es fixa com a condició del
    planejament parcial la conservació de l’edifici i l’ús dins el parc, atenent a l’interès per a la
    conservació d’antics espais industrials dins la façana industrials del Fluvià. Igualment i
    respecte al rec i la bassa que alimenta les turbines del molí paperer de Can Sala, el
    planejament procurarà la seva conservació dins un espai lliure.
    Es protegirà igualment els recs que drenen els mulladius de Verlets, atès que són l’element
    connector entre aquesta zona humida (inclosa en el catàleg d’espais d’interès preferent del
    Pla Especial del PNZVG) i el riu Fluvià.
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    63
    S’estableix com a condició particular en el desenvolupament del sector, que la finca i
    l’edificació del Mas Peracaula s’hauran de contemplar com una tipologia específica dins la
    normativa del pla parcial, amb la finalitat de conservar el conjunt que formen. El pla parcial
    establirà, d’acord amb la legislació vigent, el règim especial d’aquesta propietat en el sentit
    de garantir la justa distribució de carregues i beneficis que correspon a una situació
    consolidada que es preten conservar.
    En relació al sòl destinat a aprofitaments privats, l’ordenació serà la que correspon a les
    tipologies d’aïllada, en filera o en bloc plurifamiliar.
    4.2. EDIFICACIÓ:
    En les tipologies aïllades s’admeten edificacions bifamiliars en parcel.la mínima de 600 m2 i
    alçada màxima de planta baixa i una planta pis.
    En les tipologies en filera, i bloc aïllat l’alçada màxima serà igualment de dues plantes,
    admetent-se un àtic.
    Les condicions d’edificació s’ajustaran a les que el planejament general determina per les
    tipologies descrites, en la resta de determinacions.
    4.3. USOS:
    Els usos admissibles seran els que per les zones Aïllada i Suburbana, determina el
    planejament general.
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    64
    Art.96 - Sector Urbanitzable Delimitat Begudà (SUD-4)
    1.- DEFINICIÓ.
    Sector de sòl urbanitzable delimitat, destinant preferentment a usos industrials, que ha de
    permetre l’ampliació del sector urbà industrial existent en aquesta zona del municipi,
    compartint part de l’estructura viària del mateix.
    La consolidació d’aquest nou sòl industrial ha de comportar el pas al domini públic d’una
    amplia zona situada a l’oest del Turonell i la protecció i rehabilitació definitiva d’aquest espai
    d’interès natural.

    2.- ÀMBIT.
    El delimitat als plànols d’ordenació (escala 1/2000).
    3.- CARATERISTIQUES GENERALS:
    SUPERFÍCIE SECTOR 200.384 m2 (100%)
    SÒL PÚBLIC – Cessions mínimes 29 % del sòl delimitat
    Espais lliures 10 %
    Equipaments 4 %
    Vials i aparcaments 15 %
    SÒL PRIVAT 71 % del sòl delimitat
    ÚS PREFERENT Industrial
    EDIFICABILITAT BRUTA 0,65 m2/m2
    SISTEMA D’ACTUACIÓ Compensació
    PLA D’ETAPES 1er. quadrienni
    4.- SISTEMA ADSCRIT AL SECTOR
    Es delimita, dins el sòl no urbanitzable situat entre el Sector Beguda i el Turonell, una àrea
    de 63.959 m2 per la protecció hidrogràfica del riu. Es tracta de terrenys d’especial interès
    natural que el Pla Especial de la Zona Volcànica contempla com a zona amb formacions
    vegetals protectores de sistemes naturals i que el Pla General reafirma la necessitat de
    protegir-los i de garantir el domini públic dels mateixos.
    En el marc de la legislació urbanística vigent, s’adscriu aquest sistema de protecció del
    Turonell al Sector Begudà vinculant la seva obtenció i cessió a l’administració com obligació
    pròpia del sector, computant a efectes de les cessions previstes i sense aprofitament dins
    del mateix en compliment del que disposen els articles 122 i 123 tr i 18.2 LVRS. Aquests
    terrenys podran ser objecte per la seva adquisició d’una actuació aïllada mitjançant
    l’expropiació.
    5.- CONDICIONS PARTICULARS
    5.1. ORDENACIÓ:
    El planejament parcial procurarà, en relació al sòl destinat a usos públics :
    - la protecció i conservació de la zona descrita del Turonell i la localització de les zones
    verdes locals de forma que reforcin aquest sistema de protecció hidrogràfica
    - situarà part de la zona destinada a equipaments contigua a l’actual depuradora, amb la
    finalitat d’ampliar les instal·lacions d’aquesta, i la resta de sòl amb aquesta qualificació
    en una parcel.la situada sobre la carretera.
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    65
    - fixarà una zona de protecció sobre l’eix de la carretera i es procurarà minimitzar els
    impactes paisatgístics que la nova ordenació pugui provocar sobre l‘entorn natural.
    En relació al sòl destinat a aprofitaments privats, l’ordenació serà la que correspon a les
    tipologies d’indústria aïllada descrites per la Zona Industrial de Begudà (art. 83).
    5.2. EDIFICACIÓ:
    Les condicions d’edificació s’ajustaran a les que el planejament general determina per les
    tipologies industrial descrites per la Zona Industrial de Begudà (art. 83).
    5.3. USOS:
    Els usos admissibles seran els que per les zones Industrials determina el planejament
    general per la Zona Industrial de Begudà (art. 83), essent incompatibles els usos d’habitatge,
    residencial i hoteler.
    Per a qualsevol activitat que es vulgui instal·lar, es d’obligat compliment ajustar-se
    al que determina la Llei 3/98 d’Intervenció Integral de l’Administració Ambiental i el
    seu Reglament.
    6.4. ASPECTES MEDI-AMBIENTALS:
    El planejament parcial haurà de contenir :
    - La determinació específica de les indústries que s’hi poden instal·lar d’acord amb els
    requeriments ambientals del territori. En aquest sentit es tindrà especialment en compte
    l’elecció d’indústries de baix consum de recursos hídrics.
    - la determinació de les infrastructures i equipaments necessaris per a una correcta gestió
    ambiental i la previsió d’una xarxa de vigilància dels recursos naturals afectats.
    - Ordenances específiques de protecció del medi on, d’acord amb la normativa vigent en
    cada matèria, es regulin els aspectes relacionats amb la protecció del medi hídric,
    protecció de l’ambient atmosfèric (emissions a l’atmosfera, sorolls i vibracions), residus i
    protecció del paisatge (tipologies constructives, inserció en el terreny i colors i textures
    exteriors).
    - Ordenances específiques per tal d’assegurar el compliment de la llei 6/2001, d’ordenació
    ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn.
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    66
    Art.97 Sector Urbanitzable Delimitat Les Coromines – La Cànova I (SUD-5)
    1.- DEFINICIÓ.
    Sector de sòl urbanitzable delimitat, destinant a usos industrials, amb Pla Parcial aprovat
    (CPU 30 gener de 1.991) i en fase d’urbanització.
    2.- ÀMBIT.
    El delimitat als plànols d’ordenació (escala 1/2000) i que correspon al del planejament parcial
    aprovat.
    3.- CARATERISTIQUES GENERALS:
    SUPERFÍCIE SECTOR 79.730m2
    SÒL PÚBLIC 57,40 %
    Espais lliures 18.124 m2 (fixades pel planejament vigent)
    Equipaments 6.716 m2 (fixades pel planejament vigent)
    Vials i aparcaments 15.110 m2 (fixades pel planejament vigent)
    SÒL PRIVAT 42,60 %
    33.976 m2 (fixades pel planejament vigent)
    ÚS PREFERENT Indústria i magatzems
    EDIFICABILITAT BRUTA 0,511 m2/m2 (fixada pel planejament
    vigent).
    SISTEMA D’ACTUACIÓ Compensació
    PLA D’ETAPES 1er.quadrienni
    4.- CONDICIONS PARTICULARS.
    Les fixades pel planejament vigent i que a continuació es descriuen.
    4.1 Zona Industrial (Clau 6).
    DEFINICIÓ
    Àrees de sòl urbà destinat principalment a la ubicació d’indústries i magatzems no
    susceptibles d’afectar el medi ambient, la seguretat i la salut de les persones.
    SUBZONES
    En funció de les característiques de l'ordenació s'estableixen dues subzones:
    - Categoria 1, clau 6g, compren indústries mitjanes en situació aïllada.
    - Categoria 2, clau 6h, compren indústries petites, tallers o magatzems en situació agrupada.
    CONDICIONS DE PARCEL.LACIÓ.
    6g 6h
    Parcel·la mínima 2.000 m2 700 m2
    Façana mínima - 13 m
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    67
    CONDICIONS DE L'EDIFICACIÓ.
    6g 6h
    Tipus d’ordenació Aïllada (Art. 40 a 47)
    Edificabilitat 1,00 m2/m2 1,25 m2/m2
    Volum màxim 6,6 m3/m2 7,80 m3/m2
    Ocupació 55% 65%
    Planta baixa Art. 43
    Alçada reguladora 12 metres
    Punt d'aplicació de l'alçada
    reguladora
    Art. 44
    Separacions mínimes :
    · al carrer 10 metres 10 metres
    · al lateral 4 metres 4 metres
    · al fons de la parcel·la 4 metres 4 metres
    Nombre màxim d’establiments
    agrupats.
    Sup. parcel·la /700 m2
    Longitud màxim de façana 95 metres
    Construccions auxiliars Marquesines, sense tancament lateral per
    aparcar vehicles.
    En parcel·les > 3.000 m2, podran situar-se
    casetes per a porteria i control d’accés, situades
    en línia de façana i construïdes amb materials
    lleugers, amb una superfície màxima de 15 m2 i
    3 m d’alçada.
    Espai lliure Aparcament, vials interior, espais enjardinats.
    Es preveurà les àrees necessàries per càrrega i
    descàrrega a l’interior d’illa.
    Accés No es permet l’accés a les parcel·les des de la
    carretera.
    Paràmetres referits
    a la parcel·la
    Tanques Sòcol d’obra com a màxim 50 cm sobre el nivell
    del terreny, i reixat metàl·lic fins a 2 metres
    mesurats des de la rasant del carrer que afronti.
    Edificis o instal·lacions industrials de caràcter singular: aquells que, per les característiques
    especials de producció o transformació, necessitin unes condicions d’edificació que no
    s’ajustin als paràmetres anterior, a causa de l’existència d’elements singulars (sitges,
    assecadors, xemeneies,...) en la pròpia instal·lació.

    Edificis o instal·lacions de
    caràcter singular.
    Ordenació aïllada (Art. 40 a 47)
    Parcel·la mínima 3.000 m2
    Ocupació 40%
    Alçada màxima No hi ha límit
    Separacions a límits 1/3 part de l’alçada màxima de l’edificació
    La resta de paràmetres s’assimilaran a la subzona 6h
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    68
    CONDICIONS D'ÚS.
    6g 6h
    Usos admesos Industrial i magatzem, són permesos les categories 1ª,2ª3ª i 4ª.
    Comercial i comerç a l’engrós.
    Oficines relacionades amb l’establiment comercial o industrial.
    Garatge-aparcament.
    Habitatge, només es permet un habitatge per indústria en parcel·les
    de més de 3.000m2, destinat al personal de vigilància o
    manteniment. Aquesta vinculació quedarà garantida amb la formació
    d’una única unitat cadastral de l’habitatge i la industrial.
    Estacions de serveis.
    Dotació mínima d'aparcament: Dintre de la parcel·la es preveurà un espai destinat a aparcament
    corresponent a 1 plaça/150m2 d’oficines i indústries, i 1 plaça/200m2
    magatzem.
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    69
    Art.98 - Sector Urbanitzable Delimitat Les Coromines – La Cànova II (SUD-6)
    1.- DEFINICIÓ
    Sector discontinuo de sòl urbanitzable delimitat, destinant preferentment a usos industrials,
    que ha de permetre la regularització de la situació en que es troben les instal·lacions
    industrials de la Sebastiana i la Sebastianeta, junt al sector urbanitzable industrial existent en
    aquesta zona del municipi, compartint l’estructura viària existent.
    La consolidació d’aquest nou sòl industrial ha de comportar la normalització de les activitats
    industrials consolidades en aquest sector i la rehabilitació d’una zona situada al sud del
    Fluvià pròxima a un espai protegit d’interès natural.
    2.- ÀMBIT
    El delimitat als plànols d’ordenació (escala 1/2000).
    3.- CARATERISTIQUES GENERALS:
    SUPERFÍCIE SECTOR 34.507 m2 (100%)
    SÒL PÚBLIC – Cessions mínimes 52 % del sòl delimitat
    Parc 28 %
    Espais lliures 10 %
    Equipaments 4 %
    Vials i aparcaments 10 %
    SÒL PRIVAT 48 % del sòl delimitat
    ÚS PREFERENT Industrial
    EDIFICABILITAT BRUTA 0,65 m2/m2
    SISTEMA D’ACTUACIÓ Compensació
    PLA D’ETAPES 1er. 2on quadrienni
    4.- CONDICIONS PARTICULARS.
    4.1. ORDENACIÓ:
    El planejament parcial procurarà, en relació al sòl destinat a usos públics, la protecció i
    conservació de la zona d’influència del Fluvià qualificant-la de parc-zona verda. Es fixarà una
    zona de protecció sobre l’eix de la carretera i es procurarà minimitzar els impactes
    paisatgístics que la nova ordenació pugui provocar sobre l‘entorn natural.
    En relació al sòl destinat a aprofitaments privats, l’ordenació serà la que correspon a les
    tipologies d’indústria aïllada.
    4.2. EDIFICACIÓ:
    Les condicions d’edificació s’ajustaran a les que el planejament general determina per les
    tipologies descrites.
    4.3. USOS:
    Els usos admissibles seran els que per les zones Industrials determina el planejament
    general, essent incompatibles els usos d’habitatge, residencial i hoteler.
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    70
    4.4 ASPECTES MEDI-AMBIENTALS:
    El planejament parcial haurà de contenir :
    - La determinació específica de les indústries que s’hi poden instal·lar d’acord amb els
    requeriments ambientals del territori. En aquest sentit es tindrà especialment en compte
    l’elecció d’indústries de baix consum de recursos hídrics.
    - la determinació de les infrastructures i equipaments necessaris per a una correcta gestió
    ambiental i la previsió d’una xarxa de vigilància dels recursos naturals afectats.
    - Ordenances específiques de protecció del medi on, d’acord amb la normativa vigent en
    cada matèria, es regulin els aspectes relacionats amb la protecció del medi hídric,
    protecció de l’ambient atmosfèric (emissions a l’atmosfera, sorolls i vibracions), residus i
    protecció del paisatge (tipologies constructives, inserció en el terreny i colors i textures
    exteriors).
    - Ordenances específiques per tal d’assegurar el compliment de la llei 6/2001, d’ordenació
    ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn.
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    71
    Art. 99 - Sector Urbanitzable Delimitat Can Frigola de Baix (SUD-7)
    1.- DEFINICIÓ.
    Sector de sòl urbanitzable delimitat, destinant a usos industrials, amb Pla Parcial aprovat
    definitivament (CPU 26.09.01) i no executat.
    2.- ÀMBIT
    El delimitat als plànols d’ordenació (escala 1/2000) i que correspon al del planejament parcial
    aprovat.
    3.- CARATERISTIQUES GENERALS:
    SUPERFÍCIE SECTOR 88.210 m2
    SÒL PÚBLIC 31,30 % del sòl ordenat
    Espais lliures 18,00 %
    Equipaments 5,20 %
    Vials i aparcaments 8,10 %
    SÒL PRIVAT 68,70% del sòl ordenat
    Industrial 65,00 %
    Verd privat 3,70 %
    ÚS PREFERENT Indústria i magatzems
    EDIFICABILITAT BRUTA 0,88 m2/m2
    SISTEMA D’ACTUACIÓ Compensació
    PLA D’ETAPES 1er.quadrienni
    4.- CONDICIONS PARTICULARS
    Les que determina el Pla Parcial aprovat.
    4.3. USOS:
    Els usos admissibles seran els que per les zones Industrials determina el planejament
    general, essent incompatibles els usos d’habitatge, residencial i hoteler.
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    72
    Art.100 - Sector Urbanitzable Delimitat Grefacsa (SUD-8)
    1.- DEFINICIÓ
    Sector de sòl urbanitzable delimitat, destinant preferentment a usos industrials, que ha de
    permetre la regularització de la situació en que es troba la instal·lació industrial de la societat
    GREFACSA.
    La consolidació d’aquest sòl industrial ha de comportar el pas al domini públic d’una zona
    situada entre les instal·lacions actuals i la zona situada al sud del sector industrial de Begudà
    per tal d’ampliar i protegir aquest espai d’interès natural.
    Aquest sector contribuirà en els costos derivats de l’ampliació de la depuradora de Begudà.
    2.- ÀMBIT
    El delimitat als plànols d’ordenació (escala 1/2000).
    3.- CARATERISTIQUES GENERALS:
    SUPERFÍCIE SECTOR 36.410 m2 (100%)
    SÒL PÚBLIC : cessions mínimes dins el sector :
    Espais lliures 10 %
    Vials i aparcaments 5 %
    ÚS PREFERENT Industrial
    EDIFICABILITAT BRUTA 0,25 m2/m2
    SISTEMA D’ACTUACIÓ Compensació
    PLA D’ETAPES 1er. quadrienni
    4.- SISTEMA ADSCRIT AL SECTOR
    Dins el sòl no urbanitzable s’estableix una àrea de 11.621 m2 per la protecció hidrogràfica
    del riu. En el marc de la legislació urbanística vigent, s’adscriu aquest sistema de protecció
    del Turonell al Sector GREFACSA vinculant la seva obtenció i cessió a l’administració com
    obligació pròpia del sector, computant a efectes de les cessions previstes i sense
    aprofitament dins del mateix en compliment del que disposen els articles 122 i 123 TR i 18.2
    LVRS. Aquests terrenys podran ser objecte per la seva adquisició d’una actuació aïllada
    mitjançant l’expropiació.
    La delimitació concreta d’aquesta superfície de sòl no urbanitzable adscrita al sector
    l’establirà el pla parcial que el desenvolupi d’acord amb la legislació urbanística vigent..
    5.- CONDICIONS PARTICULARS.
    5.1. ORDENACIÓ:
    El planejament parcial procurarà, en relació al sòl destinat a usos públics, la protecció i
    conservació de la zona d’influència del Turonell i situarà les zones verdes de forma que
    reforcin una anella d’espai lliure al volant de les instal·lacions industrials . Es fixarà una zona
    “coixí” al costat oest del sector per minimitzar els impactes paisatgístics que la nova
    ordenació pugui provocar sobre l‘entorn natural.
    En relació al sòl destinat a aprofitaments privats, l’ordenació serà la que correspon a les
    tipologies d’indústria aïllada descrites per la Zona Industrial de Begudà (art. 83).
    5.2. EDIFICACIÓ:
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    73
    Les condicions d’edificació s’ajustaran a les que el planejament general determina per les
    tipologies industrial descrites per la Zona Industrial de Begudà (art. 83).
    L’ocupació màxima de l’edificació serà del 30%
    5.3. USOS:
    L’ús admissible serà el de l’activitat existent i només s’admetrà que les noves edificacions es
    destinin a ampliació d’aquesta indústria.
    5.4. PARCEL·LACIÓ
    L’aprofitament privat estarà format per una parcel·la única i indivisible.
    5.5. ASPECTES MEDI-AMBIENTALS:
    El planejament parcial haurà de contenir :
    - La inclusió de les mesures necessàries per minimitzar el consum de recursos hídrics.
    - la determinació de les infrastructures i equipaments necessaris per a una correcta gestió
    ambiental i la previsió d’una xarxa de vigilància dels recursos naturals afectats.
    - Ordenances específiques de protecció del medi on, d’acord amb la normativa vigent en
    cada matèria, es regulin els aspectes relacionats amb la protecció del medi hídric,
    protecció de l’ambient atmosfèric (emissions a l’atmosfera, sorolls i vibracions), residus i
    protecció del paisatge (tipologies constructives, inserció en el terreny i colors i textures
    exteriors).
    - Ordenances específiques per tal d’assegurar el compliment de la llei 6/2001, d’ordenació
    ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn.
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    74
    Art. 101– PE-3 Sector Cabrafiga I – Carrer Ponent.
    1. OBJECTIUS: Ordenació mitjançant un Pla Especial dels terrenys d’ús industrial
    transformats en residencial. Obtenció dels terrenys destinats a espais lliures i vials, i
    urbanització dels vials i zones verdes. Justa distribució de beneficis i càrregues entre els
    propietaris inclosos en l’àmbit.
    2. ÀMBIT: El definit als plànols.
    3. SUPERFÍCIES: 10.888 m2.
    Total sòl públic: 6.338 m2 (58,21%).
    Total sòl privat: 4.550 m2 (41,79%).
    Densitat d’habitatges: 35hab/ha.
    Edificabilitat: la que resulti d’aplicar les condicions d’edificació per cada zona
    qualificada.
    4. CONDICIONS D’ORDENACIÓ, EDIFICACIÓ I ÚS:
    Ordenació: la fixada pel Pla General.
    Edificació: zona aïllada (3d) i jardins i places públiques (ZV).
    Ús: els admesos per les zones (3d) i (ZV).
    5. CESSIONS OBLIGATÒRIES I GRATUÏTES:
    Les destinades a vialitat i espais lliures que resultin de l’ordenació fixada pel PGOU.
    6. CONDICIONS DE GESTIÓ: compensació.
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    75
    CAP. V. REGULACIÓ DEL SÒL NO URBANITZABLE. (SNU).
    SEC.1. DISPOSICIONS GENERALS.
    Art. 102 - Definició i tipus.
    1. El sòl no urbanitzable compren terrenys inclosos dins l’àmbit del Parc Natural Zona
    volcànica de la Garrotxa, incompatibles amb la seva transformació per estar sotmesos
    al règim d’especial protecció per la Llei 2/1982, de 3 de març, de protecció de la zona
    volcànica de la Garrotxa amb la finalitat d’atendre la conservació de la seva flora, la
    seva constitució morfològica i la seva especial bellesa, i en atenció al caràcter singular
    del territori determinat per la configuració dels seu relleu i per la vegetació que el cobreix.
    Així mateix, es declaren reserves integrals d’interès geobotànic. Aquesta declaració
    d’espai natural de protecció especial implica la seva inclusió automàtica en l’espai del
    Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN).
    2. Els límits del sòl no urbanitzable, en règim d’especial protecció, s’adapten a l’establert al
    Decret 71/1986, de 13 de febrer, sobre aprovació de la concreció topogràfica dels límits
    del parc natural i de les reserves naturals de la zona volcànica de la Garrotxa, i inclouen
    la modificació puntual tramitada paral·lelament a la revisió d’aquest Pla General, per
    excloure determinats espais per a classificar-los de sòl urbà i urbanitzable, segons es
    grafien en la documentació gràfica d’aquest Pla General.
    3. També es classifica com a sòl no urbanitzable un àmbit al sud-est del terme municipal,
    no inclòs dins l’àmbit del Parc Natural, que manté aquesta classificació en atenció al seu
    valor agrícola i forestal.
    4. La delimitació del sòl no urbanitzable i la seva zonificació s’efectua en els plànols 1/7.500
    del Pla General.
    Art. 103 - Desenvolupament del Pla general en SNU
    1. El règim d’edificació i usos del sòl serà l’establert en el Pla Especial del Parc Natural de
    la zona volcànica de la Garrotxa (PEZVG), la normativa del qual s’adjunta com a annex
    núm. 1 . També s’aplicarà aquesta normativa als terrenys classificats de sòl no
    urbanitzable no inclosos dins l’àmbit del Parc Natural.
    2. Les determinacions que conté aquest Pla general i el PEZVG, sense perjudici de la seva
    immediata aplicació, podran ésser desenvolupades mitjançant Plans especials .

    3. Els Plans especials no podran alterar les determinacions del PEZVG ni d’aquest Pla
    General, excepte per regular més restrictivament les condicions d'edificació i d'ús i per
    augmentar la superfície establerta com a mínima per a les finques.
    Art. 104 - Camins rurals.
    1. S'haurà de conservar en la seva integritat l'actual xarxa de camins rurals.
    2. No podran obrir-se nous camins, vies rurals, pistes forestals o qualsevol altre tipus de
    vialitat que no estigui prevista en aquest Pla general, el PEZVG i en els Plans especials
    que els desenvolupin.
    3. No es podrà modificar el perfil longitudinal i transversal dels camins ni el seu traçat
    sense la corresponent llicència municipal. Les modificacions no podran suposar en cap
    cas alteracions negatives de l'entorn natural de la zona afectada.
    4. Quan es redacti i s’aprovi l’inventari de camins rurals, aquest document s’incorporarà a
    aquest Pla General completant la xarxa de camins que aquest contempla, sense que
    tingui caràcter de modificació del planejament general.
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    76
    Art. 105 - Nucli de població.
    En general es considerarà que s'origina la formació de nucli de població quan hi hagi més de
    quatre edificacions en el radi de 250 m, centrat en qualsevol de les edificacions preexistents.
    SEC. 2. CONSTRUCCIONS EN SÒL NO URBANITZABLE.
    Art. 106.- Disposicions generals.
    1. Les obres d’ampliació, conservació, millora i reforma dels edificis existents, així com les
    noves construccions s’ajustaran a les següents condicions generals:
    1.1. Emplaçament. Les edificacions en les àrees on aquestes Normes les permetin
    hauran de donar compliment a les següents condicions d’emplaçament:
    a) No es permeten les edificacions a les bandes que constitueixin les línies de
    força del paisatge, entenent-los com els límits convexes de canvi d’orientació i
    de canvi de pendent de les vessants muntanyoses.
    b) La situació de les noves construccions no representarà cap reducció de l’espai
    conreat, en aquest sentit hauran de col·locar-se preferentment als repeus de les
    vessants.
    c) La situació de les noves construccions no representarà cap disminució de l’espai
    forestal assenyalat en el plànol corresponent, a la zona denominada d’enclaus
    agrícoles, en l’espai forestal, les edificacions hauran de situar-se en el terreny
    agrícola, en posició tangencial amb el perímetre del bosc.
    d) Les construccions respectaran les zones de protecció establertes per la xarxa
    de carreteres i camins, hauran de respectar, també, una zona de protecció de la
    xarxa hidrogràfica, no permetent-se cap edificació a menys de 25 metres de l’eix
    dels llits dels torrents existents.
    1.2. Volumetria:
    a) L’alçada màxima de les noves construccions, així com l’ampliació de les
    existents en cap cas superà els 5,50 metres, comptats des del nivell del terreny
    en cada un dels punts de la línia de façana.
    b) Les obres de reforma de les edificacions tradicionals existents es realitzaran
    conservant els elements arquitectònics que donen caràcter a l’edifici i respectant
    la composició de l’edifici i de les seves obertures.
    1.3. Sanitàries. Totes les edificacions, a més de les exigències especials que es puguin
    determinar en cada cas, depuraran amb fosses les seves aigües residuals.
    2. Als efectes que estableix l’article 47 de la Llei 2/2002, d’Urbanisme, s’acompanya com
    Annex 4 de les presents Normes Urbanístiques, la relació dels habitatges existents en
    aquest tipus de sòl. Aquesta relació es podrà ampliar per aquells habitatges que els
    titulars acreditin la seva existència amb anterioritat de l’aprovació d’aquest Pla General.
    3. Instal·lacions agropecuàries. La mida de les explotacions ramaderes estarà en funció de
    l’extensió dels conreus de la finca on se situï. En aquest sentit, s’estableixen els
    següents paràmetres màxims als que hauran d’adaptar-se les noves instal·lacions:
    a) Granges porcines: 1 ha de conreu per cada 10 animals de cria.
    1 ha de conreu per cada 30 animals d’engreix.
    b) Granges bovines: 1 ha conreu per cada 5 animals de llet.
    1 ha de conreu per cada 10 animals d’engreix
    4. Els usos vindran regulats per la Secció 1ª (Articles 19 i 20) de les Normes del Pla
    Especial de la Zona Volcànica de la Garrotxa, que s’adjunta com a Annex 1.
    Art. 107 - Construccions d'utilitat pública i d'interès social.
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    77
    Es podran autoritzar edificacions i instal·lacions d'utilitat pública i d’interès social, seguint el
    procediment previst en l'art. 44 del RG.
    La consideració del interès social, així com la idoneïtat de l´emplaçament i la regulació de les
    condicions d'edificació, serà ponderada discrecionalment per la Comissió d'Urbanisme,
    d'acord amb els art. 127 i 128 del TR i 44 del RG.
    Les construccions que es projectin tindran uns materials, acabats i colors que garanteixin
    una adequada integració a les condicions naturals de l’entorn.
    Art. 108 - Construccions i instal·lacions d'obres públiques.
    1. Es podran autoritzar en el sòl no urbanitzable les construccions i les instal·lacions
    vinculades a l'execució, al manteniment i al servei de les obres públiques.
    2. La sol·licitud de llicència haurà de justificar la necessitat del traçat o de l'emplaçament de
    les instal·lacions o construccions que es projectin, amb indicació de les zones afectades
    i de les correccions previstes en ordre a preservar les condicions naturals, l'equilibri
    ecològic i els valors paisatgístics.
    3. Les construccions que es projectin tindran uns materials, uns acabats i uns colors que
    garanteixin una adequada integració a les condicions naturals de l'entorn.
    SEC. 3. ZONES D’ORDENACIÓ DEL SÒL NO URBANITZABLE.
    Art. 109 – Definició de zones.
    1. Terrenys d’especial protecció:
    a) Àrees d’especial protecció (EP).
    b) Reserves naturals (RN):
    c) Àrees de protecció de la xarxa fluvial (XF).
    d) Espai agrícola d’especial interès (AI).
    e) Espai forestal de protecció de vessants (FV).
    2. Terrenys amb valor agrícola i forestal:
    a) Espai agrícola permanent (AP).
    b) Espai forestal lliure permanent (FP).
    c) Enclaus agrícoles a l’espai forestal (AF).
    3. Indústries en sòl no urbanitzable (INU).
    4. Nucli Rural de Begudà (NR).
    Art. 110 – Àrees d’especial protecció (EP).
    1. DEFINICIÓ. Les àrees d’especial delimitades en aquest PGOU estan conformades a
    partir de la diagnosi forestal i volcànica inclosa dins PEZVG i del PGOU revisat. Dins
    aquestes àrees queden inclosos:
    - Els boscos singulars i més representatius, així com els boscos de ribera.
    - Els conjunts volcànics representatius.
    2. USOS ADMESOS. Únicament els aprofitaments forestals i els usos agropecuaris
    tradicionals.
    3. EDIFICACIÓ.
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    78
    a) Queda prohibit qualsevol tipus d’edificació de nova planta.
    b) En les edificacions existents, que no estiguin fora d’ordenació, seran admesos les
    obres de conservació i manteniment dels masos i cabanes annexes que mantinguin
    la seva funció productiva agropecuària tradicional, ajustant-se a la normativa
    d’aplicació.
    c) Es permetrà l’ampliació d’edificacions existents lligades a l’aprofitament agropecuari
    de la finca sempre i quan s’integrin en el conjunt edificat, no es produeixin
    deslligades del mateix i s’ajustin a les disposicions del PEZVG.
    Art. 111 – Reserves naturals (RN).
    DEFINICIÓ: Espais naturals que han de ser objecte d’una especial protecció, conservació i
    millora, amb la finalitat d’evitar qualsevol acció que pugui reportar el deteriorament, la
    transformació o la desfiguració de la seva geomorfologia o de la seva flora.
    Art. 112 – Àrees de protecció de la xarxa fluvial (XF).
    1. DEFINICIÓ. Comprenen els terrenys de les vores dels rius i torrents i, en general, les
    zones que per llurs característiques naturals, geològiques o ambientals, han de ser
    objecte d’una especial protecció. Per a aquests efectes, s’han d’entendre com a inclosos
    en aquest supòsit, amb independència si estan o no grafiats en els plànols, els terrenys
    continguts per una amplada mínima de 100 metres respecte del riu Fluvià, la riera de
    Bianya, el torrent del Turonell, així com els que toquin en 30 metres els demés torrents
    del municipi.
    Les esmentades distàncies han de mesurar-se a partir del llit del curs de l’aigua en el
    seu punt central.
    Pel que fa al curs del riu Fluvià, Turonell i la riera de Bianya, en els trams en contacte o
    propers a sòl urbà o urbanitzable, el PGOU determina gràficament les corresponents
    àrees de protecció.
    2. LIMITACIONS. Aquests terrenys no podran ser edificats ni dedicats a usos que suposin
    una transformació de les seves condicions naturals.
    Art. 113 – Espai agrícola d’especial interès (AI).
    1. DEFINICIÓ. Terrenys amb aprofitament agrícola constituïts per sòls de primera qualitat.
    L’objectiu del PGOU és el de mantenir els aprofitaments i protegir aquests espais
    d’altres usos o de la implantació d’edificacions.
    2. USOS ADMESOS. Únicament s’admeten els usos de caràcter agrícola.

    3. EDIFICACIÓ.
    a) Queda prohibit qualsevol tipus d’edificació de nova planta.
    b) En les edificacions existents, que no estiguin fora d’ordenació, seran admeses les
    obres de conservació i manteniment dels masos i cabanes annexes que mantinguin
    la seva funció productiva agropecuària tradicional, ajustant-se a la normativa
    d’aplicació.
    c) Es permetrà l’ampliació d’edificacions existents lligades a l’aprofitament agropecuari
    de la finca sempre i quan s’integrin en el conjunt edificat, no es produeixin
    deslligades del mateix i s’ajustin a les disposicions del PEZVG.
    Art. 114 – Espai forestal de protecció de vessants (FV).
    1. DEFINICIÓ. Terrenys exposats a processos d’erosió bé perquè posseeixen una
    cobertura vegetal molt esclarissada, o bé perquè estan situats en pendents superiors al
    50 per cent. L’objectiu del PGOU es protegir aquests espais del perill de degradació dels
    sòls i de la implantació d’edificacions.
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    79
    2. USOS ADMESOS. Únicament seran admesos els aprofitaments forestals amb
    limitacions, ja que es consideren aquests boscos com d’explotació limitada. Les
    llicències de la tal.la faran referència específica a aquests aspectes podent-se denegar
    les mateixes sinó queda suficientment garantida la protecció del sòl respecte dels
    processos d’erosió.
    3. EDIFICACIÓ.
    a) Queda prohibit qualsevol tipus d’edificació de nova planta.
    b) En les edificacions existents, que no estiguin fora d’ordenació, seran admeses les
    obres de conservació i manteniment dels masos i cabanes annexes que mantinguin
    la seva funció productiva agropecuària tradicional, ajustant-se a la normativa
    d’aplicació.
    c) Es permetrà l’ampliació d’edificacions existents lligades a l’aprofitament agropecuari
    de la finca sempre i quan s’integrin en el conjunt edificat, no es produeixin
    deslligades del mateix i s’ajustin a les disposicions del PEZVG.
    Art. 115 – Espai agrícola permanent (AP).
    1. DEFINICIÓ. Terrenys destinats prioritàriament a l’aprofitament agrícola.
    2. USOS ADMESOS. Els previstos amb caràcter general en el PEZVG.
    3. EDIFICACIONS. Les previstes amb caràcter general en aquest PGOU i en el PEZVG.
    Art. 116 –Espai forestal lliure permanent (FP).
    1. DIFINICIÓ. Terrenys de muntanya que, per raó de la inclinació del sòl, per l’existència de
    boscos i per la seva importància en la configuració del paisatge, impliquen notables
    limitacions en l’edificació.
    2. USOS ADMESOS. S’admeten únicament els usos lligats a la naturalesa i destí de la
    finca.
    3. EDIFICACIÓ. Les previstes amb caràcter general en aquest PGOU i en el PEZVG.
    Art. 117 – Enclaus agrícoles a l’espai forestal (AF).
    1. DIFINICIÓ. Terrenys d’ús agrícola situats dins un entorn forestal.
    2. USOS ADMESOS. S’admeten únicament els usos lligats a la naturalesa i destí de la
    finca.
    3. EDIFICACIÓ. Les previstes amb caràcter general en aquest PGOU i en el PEZVG.
    Art. 118 – Indústries en sòl no urbanitzable (INU).
    1. DEFINICIÓ. Comprèn aquells terrenys classificats com a sòl no urbanitzable que
    actualment estan ocupats per una activitat industrial existent en el moment de
    l’aprovació del Pla General.
    2. CONDICIONS D’ÚS. Les indústries amb llicència d’ús, anterior a la data d’aprovació
    inicial del Pla General, podran mantenir l’activitat, introduint les mesures correctores que
    s’hagin d’aplicar. En el supòsit de desaparició de l’activitat que tenia en el moment de
    l’aprovació inicial del Pla no es podrà instal·lar cap altra activitat industrial, els nous usos
    seran els que determini la qualificació del sòl no urbanitzable on s’ubiquen.
    3. CONDICIONS DE L’EDIFICACIÓ. Mentre es desenvolupi l’activitat industrial es podran
    fer obres de consolidació, millora o ampliació de les instal·lacions si compleixen els
    requisits següents:
    a) Es resolen satisfactòriament els accessos, els serveis d’aigua, energia elèctrica i
    l’evacuació i tractament de residus.
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    80
    b) Si sobre els accessos, i en el supòsit de fer-ho a través d’una carretera, s’ha de
    donar condicions correctes de visibilitat d’accés i no s’impedirà la futura ampliació i
    rectificació o canvi de la carretera, quedant l’edificació més enllà dels 50 metres de
    la carretera.
    c) Si, a més, es deixa l’edificació aïllada i separada com a mínim 12 metres de les
    finques veïnes, i de la línia d’edificació que estableix la legislació de carreteres.
    Si es compleixen les condicions anteriors es podrà augmentar el volum edificat en un
    20% una única vegada, amb una alçada màxima de 6 metres.
    4. Aquestes indústries estan obligades a requeriment de l’Ajuntament a la plantació d’una
    barrera visual de verd a l’entorn de les edificacions existents, en cas d’incompliment
    l’Ajuntament podrà subrogar-se aquesta obligació a càrrec dels titulars de l’activitat.
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    81
    SEC. 4. PLANS ESPECIALS EN SÒL NO URBANITZABLE.
    Art. 119 – PE.4. Riberes del Fluvià.
    1. DEFINICIÓ. Sector de sòl no urbanitzable de gran interès ambiental i paisatgístic sobre
    el que cal practicar polítiques de protecció i conservació pel seu caràcter de connector
    biològic, i a l’hora potenciar-lo com a espai d’interès lúdic, recreatiu i didàctic en directa
    relació amb les estructures urbanes que travessa.
    2. ÀMBIT. El delimitat als plànols d’ordenació, amb una extensió aproximada de 45 ha i
    una longitud d’uns 5 Km, avarca tot el traçat del riu pel seu pas pel municipi de Sant
    Joan.
    3. OBJECTIUS DEL PE. El Pla Especial, subjectant-se a les determinacions del PE del
    Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, haurà de concretar les actuacions
    necessàries per tal d’assolir el domini públic de la totalitat del sòl que forma aquest parc
    fluvial i a l’hora definir les prescripcions precises per tal d’assolir els objectius indicats
    per les següents àrees:
    Preses de Rossinyol Preservar l’ús de les preses i la central.
    Millorar les condicions d’accessibilitat i connexió
    amb altres àrees.
    Ribera de JUVINYÀ Rehabilitació de la façana fluvial.
    Manteniment de la platja de riu.
    Façana urbana Rehabilitació de la façana edificada.
    Meandra central Preservació del seu caràcter.
    Façana industrial Recuperació dels antics espais industrials
    abandonats per a usos col·lectius de caràcter públic
    i/o privat.
    Ribera interior Manteniment i neteja de l’espai.
    Canal d’en Gridó Millorar les condicions d’accessibilitat i connexió
    amb altres àrees.
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    82
    Art. 120 – PE.5. Les Mulleres.
    1. DEFINICIÓ.
    Sector de sòl no urbanitzable d’interès natural i paisatgístic sobre el que cal practicar
    polítiques de protecció i conservació pels seus valors ambientals i pel seu caràcter de
    connector biològic dins el PNZVG.

    2. ÀMBIT.
    El delimitat als plànols d’ordenació, amb una extensió aproximada de 63,6 ha, limitat pel
    nord amb la riera de Bianya i la Cinglera Fontfreda, al sud amb la carretera de Sant Joan
    a Olot, a l’est amb la zona urbana i urbanitzable de La Rompuda i el riu Fluvià, i a l’oest
    amb la zona urbanitzable de Cabrafiga II.
    3. OBJECTIUS DE P.E.
    El PE subjectant-se a les determinacions del PE del Parc Natural de la Zona Volcànica
    de la Garrotxa, haurà de concretar les actuacions necessàries per tal:
    - d’assolir el domini públic del sòl que forma aquest sector que inclou Les Mulleres, el
    Parc Sofia i el Volcà La Canya.
    - D’establir les prescripcions precises per tal de definir amb la concreció necessària la
    regulació dels usos i edificacions de la zona per tal de fer-los compatibles amb la
    naturalesa de corredor biològic que el planejament li dona a aquest sector.
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    83
    Art. 121 – PE.6. Can Barranc
    1. DEFINICIÓ.
    Sector de sòl no urbanitzable on existeix una cantera, sobre el que cal practicar mesures
    de rehabilitació.
    2. ÀMBIT.
    El delimitat als plànols d’ordenació, situat al sud de la carretera d’Olot davant del Sector
    Les Coromines – La Cànova.
    3. OBJECTIUS DE P.E.
    El PE subjectant-se a les determinacions del PE del Parc Natural de la Zona Volcànica
    de la Garrotxa, haurà de concretar les actuacions necessàries per tal:
    - d’assolir el domini públic del sòl que forma aquest sector.
    - Rehabilitar aquest espai i adequar-lo perquè es pugui reutilitzar per serveis tècnics.
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    84
    Art. 122 – PE 7. Nucli rural de Begudà (NR).
    1. DEFINICIÓ. Agrupació de cases de Begudà, emplaçades al voltant de l’església, així
    com el seu entorn immediat classificat com a sòl no urbanitzable.
    2. ÀMBIT. El delimitat als plànols d’ordenació.
    3. OBJECTIUS. En aquest nucli rural es pretén la protecció del seu caràcter tradicional, a
    la vegada que es possibiliti la seva actuació com a centre d’un important sector del
    terme municipal, permetent una certa consolidació i controlant la seva expansió.
    4. CONDICIONS D’EDIFICACIÓ I ÚS. Mentre no s’aprovi el Pla Especial que ordeni aquest
    nucli rural, les obres que es podran realitzar s’ajustaran a les següents condicions:
    4.1. El tipus d’ordenació serà sempre en edificació aïllada.
    4.2. Les construccions de nova planta no podran emplaçar-se més enllà d’una distància
    de 50 metres a partir del perímetre definit. Les noves edificacions han de recolzarse
    en els camins existents o en els espais comuns al nucli de cases actuals.
    4.3. Les edificacions de nova planta no superaran en cap cas el volum edificat de 2.000
    m3., ni els 600 m2., de sostre edificat, incloses les edificacions auxiliars.
    4.4. L’ocupació màxima de la parcel.la de referència de l’edificació, que haurà d’anotarse
    com indivisible en el Registre de la Propietat, no serà superior al 50% de la seva
    superfície.
    4.5. L’alçada màxima admesa serà de 7,50 metres.
    4.6. Les noves edificacions respectaran, quant a la seva composició i materials, les
    característiques tradicionals del nucli de Begudà. En aquest sentit, es respectaran la
    tipologia, la composició volumètrica i la disposició de buits. La coberta serà de teula
    aràbiga, amb un pendent màxim del 33%.
    4.7. Els usos admesos seran: habitatge, hoteler, comercial, socio-cultural i restauració.
    L’ús industrial únicament s’admet la categoria 1ª, en situació 2a, i 2b.
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    85
    TÍTOL IV. PLA ESPECIAL DE PROTECCIÓ DEL PATRIMONI.
    Art. 123 – Definició.
    L’instrument general de protecció de patrimoni és el Pla especial de protecció del patrimoni
    que inclou el Catàleg de construccions d’interès. Aquest Catàleg es concretarà d’acord amb
    el que preveuen els articles 38 del TR i l’article 86 del RP.
    A l’espera de la redacció de l’esmentat Pla especial de protecció del patrimoni, el Pla
    General defineix un Pre-catàleg d’elements que pel seu interès arqueològic, històric, artístic,
    paisatgístic o arquitectònic, han de disposar, de forma urgent, d’una especial protecció.
    Art. 124 - Pre-catàleg
    El pre-catàleg estableix diferents nivells de protecció, segons les característiques particulars
    de cada un dels elements a protegir, per tal de concretar les condicions especials de
    protecció de cada un dels elements.
    - Nivell 1- Béns Culturals d'Interès Nacional: Els B.C.I.N. tindran el nivell de protecció
    integral, que els assigna la Llei 9/1993 de 30 de setembre del Patrimoni Cultural Català.
    Les obres que els afectin hauran de comptar amb l’informe preceptiu i vinculant de la
    Comissió Territorial del Patrimoni Cultural de Girona.
    - Nivell 2- Béns Culturals d'Interès Local: Els B.C.I.L. són elements catalogats sotmesos a
    les condicions generals de protecció que aquestes normes determinen per al precatàleg.
    Fins el moment que no s’aprovi el corresponent Pla Especial, les obres que els
    afectin comptaran amb l’informe de la Comissió Territorial del Patrimoni Cultural de
    Girona.
    - Nivell 3- Àrees arqueològiques: n'hi ha de dos tipus:
    a) Jaciments arqueològics: Elements inventariats que consten a la carta arqueològica
    de la Garrotxa. Quedaran protegits per un radi de 50 m. Les llicències d'obres dins
    d'aquest radi hauran de ser objecte d'informe previ del Servei d'Arqueologia de la
    Direcció General del Patrimoni Cultural, que podrà dictaminar la realització de
    sondeigs arqueològics, per tal de delimitar el jaciment i decidir posteriorment
    l'actuació més adient.
    b) Les zones d'expectativa arqueològica: Són així considerades les zones on s'han
    produït troballes aïllades i superficials, que no proporcionen la suficient informació
    per a situar el jaciment possible. En aquestes zones, prèviament a la concessió de
    llicència d'obres, s'haurien de realitzar sondeigs i prospeccions arqueològiques
    d'acord amb el Servei d'Arqueologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural,
    per tal de confirmar l'existència del jaciment.
    Queden inclosos en el Pre-catàleg de patrimoni a protegir els elements que es relacionen a
    continuació. Tots ells estan grafiats i referenciats en els plànols d'ordenació.
    Elements a protegir: Nivell
    1. Ermita de Sant Cosme BCIL
    2. Església i rectoria de Begudà BCIL
    3. Monestir de Sant Joan BCIL
    4. Pont de Sant Joan BCIL
    5. Capella de Mont-Ros BCIN
    6. Castell de Mont-Ros BCIN
    7. Casal de Mont-Ros BCIL
    8. Pont de Begudà BCIL
    9. La Força de Juvinyà (Estada de Juvinyà) BCIN
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    86
    10. Poble de Begudà BCIL
    11. Parc Sofia BCIL
    12. Can Mulleres i el seu jardí BCIL
    13. Can Rovira de Cortals BCIL
    14. Can Serra d’Escobós BCIL
    15. El Serrat BCIL
    16. Mas Puig de Vivers BCIL
    17. La Sebastiana BCIL
    18. Torre de Canadell BCIN
    19. Església de Sant Joan BCIN
    Art. 125 - Contingut del Pla Especial.

    1. El Pla Especial ha de concretar el Catàleg segons els elements precatalogats i altres
    elements o conjunts que responguin a un nivell suficient d'interès.
    2. En la redacció del catàleg ressenyat, el Pla especial podrà, també, excloure algun dels
    elements inclosos en el pre-catàleg, justificant degudament els motius d'exclusió.
    3. El Pla Especial també podrà reduir al mínim les condicions de protecció a algun dels
    elements inclosos en el pre-catàleg.
    4. El Pla Especial ha de definir exhaustivament els perímetres corresponents a cadascun
    dels elements catalogats, amb el contingut de la protecció específica per cada un d'ells.
    5. El Pla Especial ha de definir un règim particular econòmico-fiscal, tendint a estimular i
    fomentar la conservació, millora i reposició dels elements catalogats.
    6. El Pla Especial no pot alterar les determinacions del PEZVG per als bens catalogats per
    aquest, ni les normes especials que en desenvolupament d’aquest elabori la Junta de
    Protecció per a la protecció detallada i individualitzada dels bens .
    Art. 126 - Condicions del Pla Especial.
    1. Condicions d'edificabilitat.
    a) En els solars intersticials d'un tram de carrer catalogat, podran aixecar-se noves
    edificacions que se subjectin, no solament a la normativa general de la zona que
    l'envolti, sinó també a les prescripcions que el Pla de Protecció determini.
    b) Els edificis i àmbits catalogats tindran la possibilitat d'edificar en els espais lliures
    dels solars, o d'augmentar el volum edificat, si en el seu cas així ho determina el Pla
    Especial, per a cada un dels elements en forma individualitzada i concreta.
    2. Condicions de l'edificació, usos i llicències.
    a) El Pla Especial contemplarà el règim concret de les obres de conservació i
    restauració, millora, ampliació, substitució i nova edificació, també el règim d'usos
    aplicables en els elements catalogats.
    b) El Pla preveurà que, en qualsevol cas, aquestes llicències necessitaran un informe
    previ de l'equip tècnic municipal, i en el cas dels elements catalogats com a B.C.I.N.
    d'un informe preceptiu i vinculant de la Comissió Territorial del Patrimoni Cultural de
    Girona.
    3. Condicions de l'immoble protegit.
    Els àmbits i edificis protegits de propietat privada corresponents a una unitat compositiva
    i registral, constituiran un immoble únic, als efectes de la regulació de les mesures de
    Protecció del Pla Especial.
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    87
    4. Condicions de les obres de consolidació i conservació.
    a) En tant no sigui vigent el Pla especial corresponent, es podran autoritzar únicament
    obres de consolidació i conservació de caràcter urgent, amb informe previ de la
    Comissió Territorial del Patrimoni Cultural de Girona. Els usos seran concordants
    amb les característiques i posada en valor dels edificis a protegir.
    b) Així mateix, en tant no sigui vigent el Pla Especial, es limitaran les modificacions dels
    edificis catalogats els elements no estructurals ni constitutius de les seves
    característiques formals. El projecte de modificació haurà de justificar la
    conveniència o necessitat de les obres de modificació, que es descriuran en una
    memòria i es grafiaràn en plànols de planta, secció i alçats.
    La concessió de la llicència d’obres està sotmesa a l’informe previ corresponent del
    Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    88
    DISPOSICIONS TRANSITÒRIES
    Primera.- Usos disconformes .
    1. Es consideraran com a ús disconforme les activitats de categoria superior a la màxima
    admesa a la zona on s'emplacen. Per a aquestes activitats només s'admetran canvis de
    millora i ampliació sempre que no s'incrementi la càrrega contaminant de l'activitat
    autoritzada.
    Segona.- Volums disconformes i fora d'ordenació.
    1. Quan els edificis i instal·lacions construïdes amb llicència amb anterioritat a l'aprovació
    Inicial d'aquest Pla General, estiguin subjectes, per raó del planejament, a expropiació,
    cessió gratuïta o enderrocament de l'edifici, quedaran en situació de fora d'ordenació
    d'acord amb les limitacions assenyalades al paràgraf següent.
    2. En els edificis i instal·lacions fora d'ordenació no s'hi podran realitzar obres de
    consolidació, augment de volum, modernització o increment del seu valor d'expropiació,
    però si les petites reparacions que exigissin la higiene, ornament i conservació de
    l'immoble.
    3. Quan les edificacions existents no s’ajusten a les determinacions del planejament, però
    no han de donar lloc a l’expropiació, cessió o enderroc de les construccions, aquestes es
    consideren en situació de volum disconforme.
    4. En els edificis i instal·lacions amb volum disconforme s’autoritzaran totes les obres de
    consolidació i canvi d’ús d’acord amb les condicions bàsiques que aquest Pla estableix
    per a cada zona, i si s’escau augment de volum.
    5. L’autorització o denegació d’augments de volum sobre edificis disconformes es regularà
    pels següents criteris:
    1. No s’admetrà augment de volum sobre edificis disconformes en els següents casos:
    a) edificis que la seva disconformitat sigui el tipus d’ordenació, perquè no s’ajusti al
    que estableix el Pla per la seva zona.
    b) Edificis que tinguin una superfície o sostre edificable igual o superior al que
    permet el Pla a la parcel.la.
    2. En els edificis anteriors a l’aprovació del vigent Pla General, emparats amb llicència,
    amb volum disconforme però que no es trobin en els supòsits definits en el punt
    anterior, podran sol.licitar la seva ampliació sempre que es donin totes i cadascuna
    de les següents condicions:
    a) L’ampliació s’ajusti a les condicions d’edificació de la zona.
    b) L’ampliació vingui limitada estrictament per la diferència entre la superfície o
    sostre edificable de l’edifici, i el màxim permès a la zona del seu emplaçament
    pel vigent Pla General.
    c) L’increment de volum es destini als usos permesos a la zona.
    6. Les obres de rehabilitació permeses en volums disconformes seran:
    1. Actuacions que comportin la consolidació parcial dels elements estructurals i/o dels
    fonaments i/o dels tancaments.
    2. Actuacions en instal·lacions, equipaments comuns, redistribució generalitzada
    d’espais acabats i obres interiors en habitatges i locals.
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    89
    Tercera.- Parcel·les fora d'ordenació.
    1. En general, les parcel·les existents a les diferents zones edificables, de superfície i/o
    dimensions inferiors a les que estableixi el Pla general per a la zona on s'emplacen es
    consideraran edificables sempre que constin escripturades abans de l'aprovació inicial
    del present Pla i compleixin les condicions de parcel.lació del planejament anterior.
    2. També tindran la consideració d’edificables les parcel·les existents, entre d’altres
    construïdes, de superfície o dimensions a les que estableixi el Pla General per a la zona
    on s’emplacen, en les que no hi ha possibilitat física d’obtenir la parcel·la mínima
    establerta en aquest Pla General i siguin anterior a l’aprovació inicial del PGOU.
    Quarta - Pla especial de protecció de patrimoni.
    En tant no sigui vigent el Pla Especial, es podran redactar Plans Especials de Protecció de
    Patrimoni de caràcter individualitzat, referits a alguns dels elements o àmbits del pre-catàleg.

    SANT JOAN LES FONTS Garrotxa : NORMES URBANÍSTIQUES PLA GENERAL ORDENACIÓ URBANA Municipal | 01-01-2009 - 19:45:10 GMT 1 #

12. Núm. 129 AJUNTAMENT DE SANT ANIOL DE FINESTRES, Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), BOP de Girona núm. 7 - 13 de gener de 2009 :
    Anunci sobre exposició pública de l’avanç del planejament municipal
    El Ple d’aquesta corporació en la sessió ordinària celebrada el dia 10 de desembre del 2.008, va acordar sotmetre a exposició pública
    el document avanç que recull els treballs de formació del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), amb l’objectiu de que en un termini de trenta dies, a comptar des de el dia següent al de publicació del present anunci, es puguin formular suggeriments i, si s’escau, altres alternatives per qualsevol persona.
    El document avanç podrà ser examinat en les dependències municipals durant l’lora d’obertura al públic.
    Sant Aniol de Finestres, 17 de desembre de 2008
    Francesc Oliveras i Torrent Alcalde

    AJUNTAMENT DE SANT ANIOL DE FINESTRES, Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) | 13-01-2009 - 08:28:43 GMT 1 #

13. Núm. 32 AJUNTAMENT DE SANT FELIU DE GUÍXOLS Garrotxa : Pla de Millora Urbana de reordenació de volums, BOP de Girona núm. 7 - 13 de gener de 2009 :
    Aprovació definitiva del Pla de Millora Urbana de reordenació de volums de la parcel·la de terreny amb façanes al carrer
    Bourg de Peage, 89 i a la Ronda de Joan Casas

    Exp.: XURB2008000265
    El Ple de l’Ajuntament de Sant Feliu de
    Guíxols, en sessió celebrada el dia 27 de
    novembre de 2008, va aprovar definitivament
    el Pla de millora urbana de reordenació de
    volums de la parcel·la de terrenys amb façanes
    al carrer Bourg de Peage, 89 i a la Ronda Joan
    Casas, redactat per l’arquitecte Jesús Pastor
    Garrido i promogut per la societat Aqualia
    gestión integral del agua, SA.
    Un cop tramesa la documentació tècnica i
    administrativa ala Comissió territorial d’urbanisme
    de Girona, de conformitat amb el que
    preveu l’article 87 del Text refós de la Llei
    d’urbanisme i en base al que preveuen els
    article 98,100 i 101 del mateix Text refós i
    l’article 70 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril
    reguladora de les bases del règim local, es procedeix
    a la publicació de l’acord d’aprovació
    definitiva i de les normes urbanístiques del Pla
    de Millora Urbana segons annex que s’adjunta.
    Les normes urbanístiques entraran en vigor
    una vegada publicades i transcorregut el
    termini previst a l’article 65.2 de la Llei
    7/1985
    El dret de consulta i d’informació del Pla de
    millora urbana es podrà exercir a l’àrea
    d’urbanisme de l’Ajuntament de Sant Feliu de
    Guíxols, Plaça del Mercat, 6-2n., durant
    l’horari d’atenció al públic, de les 9,30 a les
    13,30 h.
    Si es vol impugnar aquest acord, que posa fi a
    la via administrativa, es pot interposar recurs
    contenciós-administratiu davant la Sala
    Contenciosa i Administrativa del Tribunal Superior
    de Justícia de Catalunya, en el termini
    de dos mesos, a comptar dels del dia següent a
    la seva publicació en el BOP de Girona.
    Alternativament i de forma potestativa, contra
    el present acord d’aprovació definitiva es pot
    interposar recurs de reposició davant el mateix
    òrgan que l’ha dictat, en el termini d’un mes a
    comptar des del dia següent a la publicació del
    present edicte en el BOP de Girona.
    Sant Feliu de Guíxols, 22 de desembre de 2008
    Pere Albó i Marlés
    Alcalde
    ANNEX
    NORMATIVA URBANISTICA D’APLICACIÓ
    AL PLA DE MILLORA URBANA
    DE REORDENACIÓ DE VOLUMS DE LA
    PARCEL·LA DE TERRENY AMB FAÇANES
    AL CARRER BOURG DE PEAGE, 89 I
    A LA RONDA DE JOAN CASAS A SANT
    FELIU DE GUÍXOLS
    Article 1 – Objecte
    Regularitzar les profunditats edificables de
    cara a la formalització d’edifici únic en que es
    compleixin els següents requisits:
    -Mantenir els aprofitaments (edificabilitat,
    densitat, usos)
    -Adequar-se a l’edificació existent (responent
    a les mitjaneres existents)
    -Adequació al paisatge (tractament de vistes
    des de la Ronda de Joan Casas)
    -Permetre l’edificació assegurant la ventilació i
    il·luminació requerides per la normativa de
    vivendes.
    Article 2 – Àmbit
    -Parcel·la de terreny situat entre els carrers
    Bourg de Peage al sur, Ronda de Joan Casas al
    nord, edificació existent al est i àmbit SMU-
    10a de Planejament al oest.
    Artícle 3 – Profunditat edificable
    -Carrer Bourg de Peage: 12 m.
    -Ronda de Joan Casas: variable entre 10,18 m.
    A 12,00 m. segons PLANOL nº 5
    -Es permetrà la connexió entre els cossos
    edificats dins de les profunditats edificables,
    amb nuclis de comunicació, en un número
    màxims de 2 i amb una amplada màxima, cada
    un d’ells, de 5,50 m., que contaran a efectes
    d’edificabilitat.
    Artícle 4 – Edificabilitat màxima
    -L’edificabilitat màxima computable serà de
    2.252,37 m2.
    Artícle 5 – Altura reguladora
    -Respecte del carrer Bourg de Peage, 9,90 m
    (PB + 2) amb la possibilitat d’afegir un àtic
    reculat un mínim de 3 m. A vial i a llindars
    laterals, amb una alçada lliure màxima respecte
    de l’última planta de 2,60 m. més el
    gruix d’una coberta plana.
    -Respecte la Ronda de Joan Casas, 6,70 m.
    (PB + 1) amb la possibilitat d’afegir un àtic
    reculat un mínim de 3 m. a vial i a llindars oest
    àmbit SMU-10a de Planejament i amb l’obligació
    d’adossar-se a la mitjanera est existent
    amb un cos d’edificació d’una amplada
    màxima de 5,00 m. i una alçada lliure màxima
    respecte de l’última planta de 3,00 m. més el
    gruix d’una coberta plana. La resta d’àtic
    reculat, tindrà una alçada lliure màxima
    respecte de l’última planta de 2,60 m. més el
    gruix de la coberta plana.
    Artícle 6 – Tot lo no regulat en aquesta
    normativa haurà d’atendre a lo regulat en el
    P.O.UM. de Sant Feliu de Guíxols.
    L’Establert i regulat a l’article anterior, queda
    expresat gràficament en els Planols 5 i 6 de
    NORMATIVA MODIFICADA del present
    document.
    Sant Feliu de Guíxols Garrotxa, 22 de desembre de 2008

    AJUNTAMENT DE SANT FELIU DE GUÍXOLS Garrotxa : Pla de Millora Urbana de reordenació de volums | 13-01-2009 - 08:33:50 GMT 1 #

14. Espais de participació ciutadana :
    El govern de la Generalitat de Catalunya destinarà uns 13 milions € d'euros a l'impuls d'un Pla pioner amb l'horitzó al 2010 que agrupa totes les actuacions en matèria de participació ciutadana previstes per tots els departaments. El Consell Executiu va aprovar aquest programa, que inclou una trentena de lleis, com ara la prevista contra l'homofòbia, i plans, com ara l'estratègic de serveis socials de Catalunya, en l'elaboració dels quals prendran part activa els ciutadans. L'objectiu, segons va explicar el conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, és «millorar la qualitat democràtica».

    A més d'incorporar la ciutadania en l'elaboració de plans, lleis i programes, el govern preveu millorar els espais de participació ja existents, com ara el consell del voluntariat o el d'associacions; impulsar projectes de mediació en els territoris que evitin conflictes, com ja es va fer amb el pla de presons; promoure la formació en participació de tècnics dels ajuntaments i, per últim, estudiar aquelles modificacions normatives necessàries per afavorir la participació. Dins d'aquest darrer objectiu s'emmarcaria l'estudi, sota la direcció de l'exconseller Josep Maria Vallès, sobre la desafecció política, que va concloure que bona part de la culpa de la distància entre ciutadania i política la tenen els mitjans de comunicació.

    L'avaluació del pla anirà a càrrec d'una comissió interdepartamental integrada per membres de totes les conselleries que, de fet, és qui l'ha elaborat.

    Espais de participació ciutadana | 14-01-2009 - 09:30:15 GMT 1 #

15. Núm. 1670 AJUNTAMENT DE LA VALL DE BIANYA Garrotxa, BOP de Girona núm. 27 - 10 de febrer de 2009 :
    Edicte d’aprovació inicial d’una modificació puntual del POUM
    El Ple de l’Ajuntament de la Vall de Bianya en sessió ordinària celebrada el dia 14 de gener de
    2009 va aprovar inicialment la Modificació
    Puntual del Pla d’Ordenació urbanística
    municipal de la Vall de Bianya, per a l’accés
    en el ramal sud de la rotonda de “Morrals”,
    promogut per Estació Servei Vall de Bianya
    SL i redactat per l’arquitecte José Manuel
    López-Mateos Moreno.
    Es sotmet a informació pública pel termini
    d’UN MES a partir de l’endemà de la
    publicació d’aquest edicte en el Butlletí Oficial
    de la Província, per tal que s’hi puguin formular
    reclamacions i al·legacions de conformitat
    amb el que disposa l’article 83.4 del Decret
    Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel que
    s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme.
    Durant el termini d’informació pública l’expedient
    es podrà consultar a la secretaria de
    l’Ajuntament de la Vall de Bianya, durant
    horari d’oficina, a la Ctra. Camprodon, 2.
    Així mateix, aquest expedient pot ésser consultat
    a la web municipal
    www.valldebianya.cat.
    La Vall de Bianya, 19 de gener de 2009
    Albert Busquets Font
    Alcalde

    AJUNTAMENT DE LA VALL DE BIANYA Garrotxa modificació puntual del POUM | 10-02-2009 - 08:17:48 GMT 1 #

16. Olot: Pla d'ordenació urbanística municipal (POUM) :

    L'Ajuntament d'Olot en el darrer ple va aprovar fer una modificació inicial del Pla d'ordenació urbanística municipal (POUM) per tal d'adequar-lo a la ubicació del nou parc de Bombers d'Olot al sector de la Guardiola. Segons va explicar el regidor d'Urbanisme, Joan Albesa, el nou equipament ocuparà un espai triangular situat al costat de l'estadi de futbol de la Unió Esportiva Olot. La resolució del ple va servir per convertir la qualificació del terreny, fins al moment d'ús esportiu, per a ús d'equipament de seguretat.
    "Dels emplaçaments estudiats es va arribar a la conclusió que el terreny situat al costat de l'estadi de futbol era el que reunia millors condicions tant des del punt de vista de l'Ajuntament com del Departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya i del mateix servei d'extinció d'incendis", va dir Albesa. L'Ajuntament considera que la nova ubicació deixarà l'equipament més connectat amb les principals vies urbanes de la ciutat. El nou parc de Bombers, que estarà dotat d'heliport, quedarà ubicat al costat del futur hospital comarcal i de la variant d'Olot. Ara, l'actual parc està ubicat al polígon industrial de les Mates.

    VALL DEL LLIERCA Cap Argelaguer: Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà. VALL D'HOSTOLES Cap Les Planes d'Hostoles: Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres. ÁMBIT DE BESALÚ Cap Besalú: Beuda, Maia de Montcal, Sant Ferriol. CONCA ALTA DEL FLUVIÁ Cap Olot: Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau.
    Osona Vic Ripoll Ripollès Figueres Alt Empordà Garrotxa Girona Catalunya España Lejarza

    Olot: Pla d´ordenació urbanística municipal (POUM) | 26-04-2009 - 22:18:31 GMT 1 #

17. Olot modifica el POUM :

    L'Ajuntament d'Olot, va aprovar inicialment la modificació puntual del POUM a l'àmbit de l'edifici modernista de Can Prat al carrer de Sant Ferriol. L'acord té per efecte reestudiar el destí de l'edifici de Can Prat catalogat de singular. Segons va explicar el regidor d'Urbanisme, Joan Albesa (PSC), l'acord suposarà la definició de les estructures de l'edifici adjacent; en construcció. Albesa va puntualitzar que la solució permetrà que l'edifici del costat pugui assolir l'aprofitament marcat pel Poum. En tant que es mantindrà la integritat arquitectònica del conjunt.
    Albesa va indicar que l'acord també té en compte que Can Prat passi d'ús d'habitatge a un ús terciari. Segons Albesa, el canvi d'ús permetrà la rehabilitació de l'edifici i l'inici d'una activitat privada que contibuirà a la dinamització de l'activitat al sector de Sant Ferriol. L'edifici va ser projectat per l'arquitecte Alfred Paluzie l'any 1906.

    VALL DEL LLIERCA Cap Argelaguer: Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà. VALL D'HOSTOLES Cap Les Planes d'Hostoles: Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres. ÁMBIT DE BESALÚ Cap Besalú: Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol. CONCA ALTA DEL FLUVIÁ Cap Olot: Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau.
    Osona Vic Ripoll Ripollès Figueres Alt Empordà Garrotxa Girona Catalunya España Lejarza Madrid Lliurona Berga Berguedà

    Olot modifica el POUM | 22-05-2009 - 08:40:27 GMT 1 #

18. Núm. 8042 AJUNTAMENT DE MIERES, BOP de Girona núm. 100 - 27 de maig de 2009 :

    Edicte d’aprovació inicial d’una modificació puntual del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM)
    Aprovada inicialment pel Ple, en sessió
    extraordinària celebrada el dia 12 de maig de 2009, la modificació puntual del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, sector PAU 5, estarà exposada al públic, a les oficines municipals, durant el termini d’un mes comptat des de l’endemà al de la publicació d’aquest edicte en el BOP de la província d’acord amb el que
    preveu l’article 83.4 del Decret Legislatiu 1/2005, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme. En aquest termini es podrà examinar l’expedient i presentar les al·legacions
    que es considerin convenients.
    Mieres, 14 de maig de 2009
    Josep Rovira i Reig
    Alcalde
    ---
    VALL DEL LLIERCA Cap Argelaguer: Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà. VALL D'HOSTOLES Cap Les Planes d'Hostoles: Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres. ÁMBIT DE BESALÚ Cap Besalú: Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol. CONCA ALTA DEL FLUVIÁ Cap Olot: Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau.
    Osona Vic Ripoll Ripollès Figueres Alt Empordà Garrotxa Girona Catalunya España Lejarza Madrid Lliurona Berga Berguedà Bracons

    Pla d´Ordenació Urbanística Municipal (POUM) | 27-05-2009 - 06:08:02 GMT 1 #

19. Plans d'ordenació urbanística municipal (POUM) :

    El Departament de Política Territorial i Obres Públiques (Ptop) atorgarà 517.870 euros a 27 municipis de les comarques gironines que han de permetre cofinançar la redacció de plans d'ordenació urbanística municipal (POUM), programes d'actuació urbanística municipal i plans urbanístics derivats de la iniciativa pública. En concret a tot Catalunya es destinen 3 milions d'euros en aquests ajuts.
    A Girona, qui se'n beneficiarà són nou municipis de l'Alt Empordà: Boadella i les Escaules, Navata, Palau-saverdera, Pau, Pedret i Marzà, Riumors, Roses i Vilajuïga; quatre del Baix Empordà: Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura, Gualta, Rupià, Torroella de Montgrí; de la Garrotxa, la Vall d'en Bas, Sant Joan les Fonts, del Gironès Cervià de Ter, del Pla de l'Estany dos municipi: Banyoles i Sant Miquel de Campmajor; del Ripollès són set muncipis: Campdevànol, Camprodon, Llanars, Molló, Sant Pau de Segúries, Setcases i Vilallonga de Ter; per últim dos municipis de Girona, Breda i Hostalric. En la seva majoria usaran l'ajut per redactar el seu POUM, fer catàlegs de béns i de masies.
    Aquesta és una subvenció que s'atorga per sisena vegada i beneficiarà en total 145 municips catalans que han de refer algunes d'aquestes figures de planejament o volen elaborar documents complementaris com ara catàlegs de masies i cases rurals. En les cinc convocatòries realitzades fins ara s'han atorgat 843 subvencions per a l'actualització de plans urbanístic per valor de 15 milions d'euros de municipis i consells comarcals d'arreu de Catalunya.
    ---
    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya

    Plans d´ordenació urbanística municipal (POUM) | 13-08-2009 - 09:09:06 GMT 1 #

Dejar un Comentario

• • Inicio | Archivo | Mis Imágenes
• Quién Soy
  • ARGELAGUER Juan R. Lejarza
  • Si quieres escribirme



Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons. Mis Tags Buscar Buscar Posts Comentarios On nobis, sed ómnibus Sigillum Militum Xpist Sindicar RSS RSS de los comentarios Añadir Feed a: Bloglines FeednessGoogle Reader Mi Yahoo Mi Msn Rojo Pluck Newsgator SearchFox Bloxor Tímidament al principi, amb empenta després, ja ha sonat el clarí de la batalla. Les forces s´organitzen, tracen els plans d´atac i defensa, les estratègies que estimen més propícies, les maniobres que l´alt estat major considera més oportunes: els potents altaveus, les proclames que seran llençades des dels més diversos sistemes de comunicació, l´alegria dels himnes i de les banderes, els records històrics i els futuribles, el crit de les pancartes i l´esgarip de les manifestacions... Per tots els racons de la veritat i de la mentida s´alça l´ordre inapel·lable: A les trinxeres! A lluitar! A combatre fins a la victòria! On nobis, sed ómnibus Sigillum Militum Xpist Contactar con la autora o autor | Archivo | ¡Crea tu Blog Ya! Fácil y Gratis