Argelaguer Vall del Llierca
Uniò Argelagense Informació Municipal

02/11/2008 GMT 1

Ajuntament de Sant Joan les Fonts endeutament insostenible

lejarza @ 08:49

Vall del Llierca, Argelaguer/Begudà: Ajuntament de Sant Joan les Fonts endeutament insostenible.-El Grup Municipal del Partit Socialista de Cataluña (PSC) al Ajuntament de Sant Joan les Fonts, (Garrotxa) culpa l'Equip de Govern de Convergencia i Unió (CiU) d'haver provocat un endeutament insostenible per als Veïns del Poble a causa de la falta de previsió en matèria econòmica de l'Alcalde, Joan Espona i Agusti (President de la Presidencia del Consell Comarcal de la Garrotxa de CiU). El PSC acusa també l'Equip de Govern d'actuar sobre la base de la improvisació, de no tenir cura en la despesa i de ser incapaç de donar explicacions per justificar l'endeutament del municipi.
El Grup Socialista votarà en contra d'una modificació de crèdit perquè no hi troba prou justificats els increments en les despeses suplementàries que especifica l'Alcaldia.
La portaveu socialista, Roser Ortigosa, denuncia que el consum de l'àrea de Cultura i Joventut (79.000 € euros); el que correspon a la reparació de maquinària (12.000 € euros), els Estudis Professionals i Projectes tècnics (81.602,58 € euros) així com els 553.359,28 € euros de més que haurà de pagar els Veïns per l'edifici de la Cooperativa, són producte de manca de previsió i improvisació.
Ortigosa no troba prou elaborats els justificants per aclarir una despesa de 335.000 € euros de més que ha suposat l'arranjament dels vestidors del Camp de Futbol de la Canya i l'edifici de Can Cantra.
El PSC diu que l'endeutament provocarà un augment de les taxes, impostos que s'hauria pogut estalviar amb una política econòmica elaborada des del rigor pressupostari.

Meneame | del.icio.usTags: Garrotxa Figueres Tortellà Sales Selva Montagut Girones Serinyà Banyoles Órrius Pruit Lliurona Andreu Barca Llavaneres Palomar Barcelona Andreu Serinyà Argelaguer Besalú Bassols Endesa Esponellà Fluvià Sedó Crespià Selva Croscat Ter Llierca Fígols PTOP

Comentarios(22) »

1. Vall del Llierca, Argelaguer/Olot: Els Ajuntaments de Convergencia i Unió (CiU), no volem la Planta de Triatge als seus municipis.-El Consell Comarcal de la Garrotxa (CiU) necessita el lloc de la planta de triatge abans del 2009. El President de la Presidencia del Consell Comarcal de la Garrotxa, Joan Espona i Agusti (Convergencia i Unió CiU-Garrotxa), i Alcalde de Sant Joan Les Fonts, va anunciar que és necessari disposar d'una ubicació de la Planta de Triatge de la Garrotxa abans del any 2009. El President de la Presidencia, va fer aquesta declaració al programa Pros i Contres de Televisió Olot, va considerar que la planta de triatge pot allargar la vida de l'Abocador de Beuda en 8 o 10 anys i que si no es fa la Planta de Triatge només es disposarà d'Abocador per a 4 anys.
   Segons ell Alcalde-President, a partir del 2009 s'aplicarà el Pla de Residus que contempla l'obligatorietat de la recollida selectiva, cosa que fa necessària la Planta de Triatge, va fer les declaracions en el decurs d'un debat en què van participar els Alcaldes de Beuda, Sant Ferriol i Sant Aniol de Finestres.
   L'alcalde de Montagut i Oix (Vall del Llierca), Narcís Ribes (Esquerra Repúblicana de Catalunya ERC), va considerar que el Consell Comarcal de la Garrotxa és una Administració vinculada a un color polític (CiU) i que una decisió del tipus d'ubicar la Planta de Triatge hauria d'estar vinculada a un Ens Superior on solament prevalgués una decisió tècnica. Ribes va considerar que probablement ningú negaria el seu terme per ubicar la Planta si fos un equipament innocu que a més reportés llocs de treball i compensacions, segons el Alcalde del Ajuntament de Montagut i Oix, el problema està que després la ubicació podria ser usada com a arma política.
   L'alcalde del Ajuntament de Beuda, Josep Rius (Convergencia i Unió CiU-Garrotxa), va considerar que el seu municipi ja ha aportat molt de sacrifici a la gestió d'escombraries en acollir l'Abocador de Beuda. Rius va indicar que hi ha manca d'informació sobre el tema. Per la seva part, l'Alcalde del Ajuntament de Sant Ferriol (Convergencia i Unió CiU-Garrotxa), on ja s'havia previst la Planta, va opinar que si no genera cap perjudici que la posin a un altre lloc, però al seu municipi no. Francesc Oliveras Alcalde del Ajuntament de Sant Aniol de Finestres (Convergencia i Unió CiU-Garrotxa) va acollir-se al fet que el municipi que representa disposa d'un entorn natural massa conservat i verge per encabir una Planta de Triatge. El Ajuntament de Sant Aniol de Finestres (CiU) ha aprovat en Ple la seva posició en contra de la Planta. Desestimen una al·legació naturalista al pla de residus

   Els Ajuntaments de Convergencia i Unió (CiU), no volem la Planta de Triatge als seus municipis | 02-11-2008 - 08:53:08 GMT 1 #

2. Bassols Energia S.A. Reforma línea elèctrica subestació Olot-Sant Joan les Fonts-Argelaguer-Besalú-Serinyà per canvi tensió 66Kv a 132Kv. Ajuntament de Sant Joan les Fonts: Sr. Alcalde-President, Instancia Registre Entrada núm S/N 11 ABR. 2008. Argelaguer 4-04-2008.-Juan Rodriguez Lejarza, major d´edat, amb DNI núm. 14972373-M, veí de Argelaguer amb domicili a efectes de notificació en Argelaguer, Carrer Major, 26 -17853-. M´adreço a vosté, Exposo: Assumpte: Bassols Energia S.A., Reforma línea elèctrica subestació Olot-Sant Joan les Fonts-Argelaguer-Besalú-Serinya-Santa Llogaia d´Angulema Girona (Ajuntament de Olot-Vall de Bianya-Sant Joan les Fonts-Castelfollit de la Roca-Montagut i Oix-Tortellà-Argelaguer-Sales de Llierca-(Besalú)- Sant Ferriol-Serinyà-Esponellà-Crespià-Girona) per canvi de tensió de 66Kv a 132Kv (amb interés del tramp dins del municipi de Sant Joan les Fonts (Document annexa: Intancia Castelfollit de la Roca, Instancia Besalú, Instancia Sant Ferriol, Instancia Serinyà (Banyoles) Instancia Montagut i Oix, Instancia Tortellà punt 2, Instància A, Document A pàgs.2, i els documents del núm 1 al núm.7, Instancia Ajuntament de Argelaguer). Carece del Estudi de Impacte Ambiental obligatori según: la Directiva Europea de Habitants Naturals-Xarxa Natura 2000, etc. Demano: Tindre ocasió de mantindra una entrevista amb vosté, en cas de que la consideri oportuna, un cop asseventat de tota l´informació que li transmeto.
   Quedan a l´espera de les seves noticies, m´agradaría que aquesta informació serveixi al poble de Sant Joan les Fonts i a vosté mateix, al saludo atentament. Firmat Juan Rodriguez Lejarza Argelaguer.

   Al.legacions. Bassols Energia S.A. Reforma línea elèctrica subestació SE Olot-Argelaguer-SE Serinyà per canvi tensió 66Kv a 132Kv. Generalitat de Catalunya: Direcció General d´Urbanisme de Girona (PTOP). Registre Entrada núm 1361 Alegaciones.
   A/a: Generalitat de Catalunya: Direcció General d´Urbanísme de Girona. PTOP. OGAU. Serveis Territorials d'Economia i Finances a Girona.
   Juan Rodriguez Lejarza, major d´edat, amb DNI NÚM. 14972373-M, veí d´Argelaguer amb domicili a efectes de notificació en Argelaguer, Carrer Major, 26 -17853-.
   M´adreço a vosté,
   Expedient: 2007 / 029375 / G (ponència 7.751/2004-
   
   AT)
   Assumpte: Sol.licitud per a la reforma i canvi de tensió de la línia elèctrica entre la subestació d´Olot i la de Serinya.
   Interessat: Bassols Energia, S.A. /ELÊCTRICA CURÓS, S.A./ Endesa- Distribución Eléctrica, S.L. Terme municipal: Argelaguer Comarca: Garrotxa
   Proposta a la Comissió Territorial d´Urbanisme de Girona:
   -Capacitat del medi receptor al Municipi de Argelaguer, riu Llierca, Cales de Llierca, S.A, Cales Yesos y Cementos d´Olot, S.A (CYCOSA).
   El document 7751/2004-AT no descriu ni valora els factors ambientals, el terme municipal d´Argelaguer, afectats pel projecte. S'afectan Espais inclòsos en el Pla d'Espais d'Interès Natural i Àmbits de Xarxa Natura 2000 en aplicació de la Directiva 92/43/CEE o Directiva Hàbitats Naturals, Unión Europea,obligatoris, al conjunt del traçat en el seu pas per el municipi d´Argelaguer.
   El projecte afecta a Hàbitats de Ribera del Riu Llierca, que presenta un grau de conservació molt baix. El llit del riu Llierca presenta comunitats pròpies de colodars al·luvials de corologia mediterrànea, s’afecta al d’alzinar que es localitza en el marges dels Camps de Conreu de la terrassa al·luvial superior.
   El projecte es situa entre els límits del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa (PNZVG) i el l’Espai d’Interès Natural de l’Alta Garrotxa. El riu Llierca és un Corredor Territorial i Connector Ecològic rellevant entre l’Alta Garrotxa i el riu Fluvià, al seu pas per Argelaguer, Connector Ecològic amb el PNZVG.
   El riu Llierca es troba afectat per l’Ordre MAB/138/2002, de 22 de març, per la qual s’aprova el Pla de Conservació de la Llúdriga. Per aquesta raó les estructures que travessin o estiguin situades a menys de 100 metres dels cursos i masses d’aigua dintre de l’àmbit territorial han d’habilitar estructures que permetin el pas de les Llúdrigues i que impedeixin ser atropellades. Aquesta espècie és freqüent a la zona d´Argelaguer.
   La ponència no preveu res per salvar el desnivell existent entre les terrasses al·luvials i la plana agrícola. Les Torres del projecte son de grans dimensions i significaran una barrera física i visual respecte a les terrasses fluvials contigües a la llera, tanmateix en el Pla de Tapioles en tot el recorregut afectat per la Llei del Paisatge.
   Aquest Projecte no deu afectar ni donar lloc a modificacions del flux hidràulic en cas d’avinguda extraordinària com la sobreelevació de la llàmina d’aigües i l’augment de les velocitats a l’entorn de les que poden esdevenir erosions de caràcter local a l’entorn dels estreps durant el desguàs de l’avinguda emmagatzemada a les planes d’inundació aigües amunt i erosions de caràcter general a aigües avall durant el desguàs de l’avinguda degudes a l’estretament de la secció hidràulica. Per minimitzar aquests efectes l’esmentat informe debè recomanar la no ocupació de la plana d’inundació dins de 42°13'22.95"N, 42°13'25.30"N, 42º 13`15.05”N i 42 13 11 01”N. La naturalesa fluvial de l’entorn del projecte presenta un estat greu i la seva fragilitat es considera elevada.
   Tanmateix el projecte incorpora una infrastructura d’importants dimensions que s’insereix en un Paisatge predominantment agrícola i obert on els elements antròpics més destacats són habitatges unifamiliars aïllats i instal·lacions agropecuàries i una Xarxa Viària de reduïdes dimensions, adaptada a la morfologia del terreny, al municipi de Argelaguer.
   Així doncs, els elements de caràcter ambiental més sensibles de l’entorn del projecte, més afectats són les poblacions íctiques i de llúdriga, els hàbitats de Ribera, la Conectivitat Ecològica del PNZVG-Pla de Tapioles, Argelaguer-EIN Alta Garrotxa, i l’estructura actual del Paisatge.
   Es preveuen efectes negatius notables, irreversibles i permanents sobre factors ambientals determinants i sensibles, vist que els Vectors més sensibles des del punt de vista ambiental, les poblacions de Barb de muntanya i de Llúdriga i la Connectivitat Ecològica al llarg del Corredor Ecològic del riu Fluvià es veuran afectats de forma negativa si no s’adopten una de les seguents Alternativas de pass de la línea Elèctrica Bassols Energía S.A., en la seguent direcció:
   1-Montagut Oix, 42°13'50.91"N- 2°36'28.63"E, Tortellà, 42°14'10.69"N- 2°37'45.54"E, Sales de Llierca, 42°14'13.13"N-2°39'41.84"E, Municipi de Besalú riu Fluvià 42°11'56.23"N-2°42'5.94"E.
   2.-Soterrament de la Linea Elèctrica desde Riu Llierca Argelaguer- Pont A-26, 42°12'56.33"N, El Collet-Argelaguer, 42°12'52.64"N- 2°37'40.83"E, Tunel Argelaguer A-26 GI- 523 N-260, 42°13'0.46"N-2°38'33.52"E, Argelaguer A-26 N-260 Riu Borro, 42°12'51.01"N-2°39'35.21"E, proposem aquesta como la més adecuada, Soterrament de tota la Linea dins del terme Municipal de Argelaguer per Polítiques Ambientals i de Sostenibilitat.
   Extracte de textos de diferents Documents de la Generalitat de Catalunya i administracións, referents al estat del Connector Ecològic del Riu Llierca de Argelaguer, entre 42°13'47.04"N-2°36'24.82"E, 42°13'46.14"N-2°36'51.48"E i 42°12'45.64"N- 2°37'41.15"E, 42°12'35.88"N-2°35'49.77"E, :
   - PLA DIRECTOR TERRITORIAL DE LA GARROTXA: 3. Introducció a l’àmbit de planejament PAG. 63. Àmbit de la vall del Llierca, UR4. Vall del Llierca,
   a/ Estructura territorial
   El municipi està situat entre dos espais naturals protegits: el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i l’EIN de l’Alta Garrotxa. En termes ecològics, la connexió amb el PNZVG és bona degut a la cobertura forestal de la zona meridional, que és contínua fins a la vall de Santa Pau i els municipis veïns de Sant Jaume de Llierca i Sant Ferriol. En canvi, la connectivitat amb (riu Llierca) l’Alta Garrotxa es fa difícil degut a la carretera N-260 (A-26 no disposa de manteniment Medi Àmbiental), actualment en la fase de construcció de la Variant del Nucli d’Argelaguer, que fragmenta el Municipi d’est a oest, de la mateixa manera que farà la nova línea “reforma” i canvi de tensió de la línea elèctrica Olot-Serinyà. Per aquestes circumstàncies, el riu Fluvià, el riu Llierca i la riera de Sales configuren l’única possibilitat connectora amb l’Alta Garrotxa. El Fluvià compleix aquest paper ja que presenta una estructura de bosc de ribera i cabals suficients per a garantir-la, malgrat l’existència de rescloses. No passa el mateix amb el Llierca que, amb la pràctica desaparició del bosc de ribera(42°13'47.04"N-2°36'24.82"E, 42°13'46.14"N-2°36'51.48"E i 42°12'45.64"N- 2°37'41.15"E, 42°12'35.88"N-2°35'49.77"E,) al seu pas pel municipi, es converteix en un espai on la fauna queda altament exposada.
   Pla de Tapioles: L’espai agrari d’Argelaguer, en clara regressió, representa actualment el 29% de la superfície del terme municipal. Quan es consolidin els nous sòls industrial i residencial previstos i finalitzin les actuacions sobre la nova autovia, l’espai agrari disminuirà en un 13%. Aquest, que té un paper fonamental en les connexions ecològiques (Pla de Tapioles), és un espai fonamental de transformació, creació i manteniment del Paisatge (Llei del Paisatge).
   L’espai agrari i forestal esta regulat per les Normes Subsidiàries de 1989, però sense criteris de protecció ni un tractament que asseguri la conservació dels seus elements naturals: sòl, flora, fauna i paisatge. Els cursos d’aigua i el seu entorn no tenen cap mena de qualificació urbanística específica. No reben un tractament que permeti la seva conservació com a corredors biològics que són.
   Tots els cursos d’aigua tenen direcció nord-sud, pertanyen a la conca del Fluvià i desguassen a la seva riba esquerra, en terrenys del municipi d’Argelaguer. El Llierca corre per l’oest, establint el terme entre Tortellà, Montagut i Oix, per bé que al Pont del Llierca ( 42°13'46.68"N-2°36'35.99"E), al nord-oest, el territorio de Tortellà l’ultrapassa, endinsant-se uns centenars de metres vers el terme de Montagut i Oix. Dins del terme hi ha dos rierols tributaris: el de Canalies que neix al Pla del Carig i el de l’Horta que neix al Jonquet de Bellpuig. A l’est de Tortellà discorre el Juiàs, que separa el municipi de Sales de Llierca. Neix a Montoriol i desguassa a Argelaguer. El seu cabal és molt minso; les aigües es filtren prop del mas Palol i tornen a aflorar a Can Masó. Té per afluents els torrents de Can Patorra, de Can Pedregós i de la font de la Salut. Pel centre del municipi de Argelaguer discorre la riera del Vinyot Connector Ecològic, de les Valls o riera de Tortellà. No porta gaire aigua. Es forma per l’aiguabarreig dels ríerols l´A-26 , Gi-523. Argelaguer Tortellà i N-260 Foment i lAjuntament de Argelaguer han fet mal a la Riera del Vinyot, portà Contaminaciò Quimica sense control de abocaments.
   Des del punt de vista de l’estructura del sistema d’espais oberts, el fet que Tortellà pertanyi a l’Espai d’Interès Natural de l’Alta Garrotxa, i la proximitat meridional del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, fan que la connexió entre aquests dos espais estigui considerada en un àmbit de proximitat entre ells. La possibilitat de connexió dins del municipi passa per la xarxa hidrogràfica formada pel riu Llierca, el riu Borró, el riu Juià,la riera de Sales i el torrent d’en Vinyot d´Argelaguer o riera de Tortellà, (afectats per el projecte).
   Entre aquests assentaments el Pla Director reconeix la unitat geogràfica, històrica, cultural i socioeconòmica de la vall del Llierca, formada pels municipis d’’Argelaguer, Montagut-Oix, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca i Tortellà.
   A-26 i N-260 GI-523 Argelaguer Tortellà: En l’actualitat, ja construïdes les variants de Castellfollit, Sant Jaume del Llierca, i Argelaguer, i de Besalú, s’estan executant les determinacions del Pla de Carreteres de 1995 que planteja la connexió Vic-Olot-(ARGELAGUER)-Besalú-Figueres com a via principal de la xarxa bàsica.

   
   2.2 Al.legacions Ajuntament d’Argelaguer. a) Usos i edificacions en espais oberts.
   Consideren que el Pla hauria de preveure els mecanismes necessàries per tal que els Ajuntaments (Argelaguer) poguessin dictar o imposar mesures de reducció d’impactes paisatgístics o ambientals o actuar sobre activitats subjectes a intervenció ambiental.
   b) Objectius del sistema d’espais oberts Existeix un error als plànols pel que fa a la localització del Pla de Tapioles, que el Pla protegeix pel seu valor agrícola. Es manifesten d’acord amb la protecció de la zona agrícola de Tapioles,però demanen que es consideri la possibilitat d’altres usos compatibles i lligats a activitats econòmiques vinculades a l’ús lúdic, cultural, esportiu, de recerca o altres. Demanen que el Pla incorpori el Catàleg de Paisatge.
   c) Àmbits de referència del sistema d’assentaments.
   Demanen que s’estudiïn altres models (amb més variants que no només la de fluxos de mobilitat) que permetin la superposició de diferents àrees distributives en funció dels requeriments funcionals o específics, respectant l’agrupació natural de la Vall del Llierca.
   e) Sistema d’infraestuctures.
   El Pla ha de definir les infraestructures viaries i les econòmiques i ambientals. Cal una major definició del model Ferroviari (Eix Ferroviari Lleida-Vic-Olot-ARGELAGUER-Figueres, en tramints pel Consell Comarcal de la Garrotxa i el Ajuntament de Olot SIGMA. Eix Ferroviari Girona- Banyoles-ARGELAGUER-Olot-Vic-Lleida, en estudi per les Administracions? ”Prensa Escrita“), i feta aquesta, la localització de les noves traces i estacions.
   Informe de Sostenibilitat Ambiental .Extractes:
   -Així cal destacar la identificació de separadors urbans (àrees on s’ha d’evitar la connexió entre teixits urbans adjacents) entre Sant Jaume de Llierca i Argelaguer, entre Montagut i el pla de Politger, entre Castellfollit i Sant Joan les Fonts, entre els diferents nuclis de la Vall de Bianya, entre Begudà i Sant Cosme, entre tots els nuclis entre Bas i Olot i entre Sant Feliu d’Hostoles i Les Planes d’Hostoles.
   -Actualment el PSARU preveu noves EDARs als municipis de Riudaura, Sant Jaume de Llierca i Tortellà i la construcció de l’EDAR i col·lectors de Sant Esteve de Llémena, d’Argelaguer (Estació Depuradora d´Aigües Residuals (EDAR) de Argelaguer, Sant Jaume de Llierca, Montagut, Tortellà, Sales de Llierca: Sr. President del Consell Comarcal de la Garrotxa (Sigma): Instancia Registre núm 2214 de data 19 de maig 2008.-Juan Rodriguez Lejarza, major d´edat, amb DNI NÚM. 14972373-M, veí d´Argelaguer amb domicili a efectes de notificació en Argelaguer, Carrer Major, 26 -17853-.
   M´adreço a vosté, Exposo: Que asseventat de l´inici de la construcció de l´anomenada Estació Depuradora d´Aigües Residuals (EDAR) de Argelaguer/Sant Jaume de LLierca, a carrec de la companyia Sociedad de Explotación de Aguas Residuales, S A (SEARSA), del grup Aguas de Barcelona SA (AGBAR), aquesta situada en l´Espai de Can Gifreda (*), i compresa en la Riba esquerra del rio Fluvià-Argelaguer.
   Segons el panell oficial informatiu, situat en el lloc que ocupa dita Infraestructura, està promoguda per: Consell Comarcal de la Garrotxa (Sigma), Agència Catalana de l´Aigua, Ministerio de Medio Ambiente, Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.
   Demano: M´informi quan te previst la publicació del Projecte, per aportar al.legacions a l´Estudi d´Impacte Ambiental a l´Estació Depuradora d´Aigües Residuals d´Argelaguer/Sant Jaume de Llierca. Així, com hem faciliti la consulta del projecte i la seva memòria.
   En el cas de que disposi d´altre via per fer arribar les meves Al.legacions al projecte, espero pugui comunicar-mo.
   (*) Can Gifreda, l´actual explotació d´àrids Cales, Yesos y Cementos de Olot, SA (CYCOSA) , per a més informació d´aquesta empresa podeu veure l´Instància amb registre d´entrada núm 383, amb data 28/6/06, a l´Ajuntament d´Argelaguer, mai contestada. Juan Rogriguez Lejarza Argelaguer, 19 de Maig de 2008
   >N.B.: És, si més no, curiós el nom Depuradora del Llierca (?), quan dista del riu Llierca (Vall del Llierca) i està situada en el riu Fluvià, Espai Protegit per la Directiva d´Habitats de la Unió Europea- Xarxa Natura 2000.) d’Hostalnou de Bianya, Beuda, Fluvià, Sant Miquel de Pera, i Oix.
   -Olot, connexió de l'afluent de l'EDAR de Tortellà al futur sistema de Sant Jaume de Llierca, col·lectors en alta per al sanejament de Sant Jaume de Llierca.
   -Riu Llierca: Punts crítics 3 i 4. Es tracta del futur pas de l’autovia (A-26 N-260- GI-523) de quatre carrils per sobre els Rius, ja que podria suposar l’estrenyiment del llit dels rius i la destrucció de la vegetació de ribera. A això encara s’hi podria afegir el pas d’un nou traçat ferroviari (Eix Ferroviari Lleida-Vic-Olot-ARGELAGUER-Figueres) encara per definir.
   El pla defineix clarament la importància de les Connexions fluvials nord-sud en aquesta zona mitjançant la classificació com a sòl d’especial protecció pel seu valor Connector de les rius i rieres de Llierca, Sales Vinyot Juiyas, Riu Borrò, riera de Capellada i riera de Buaranc. (la proposta per a l’aprovació inicial reforça molt aquest aspecte respecte de l’avantprojecte), a banda de preveure separadors urbans entre els nuclis per tal d’evitar la creació de continus urbans.
   -En el cas dels boscos d’escleròfil·les i laurifolis la majoria es concentren a la zona que va de Sales de Llierca fins a Maià de Montcada, quedant un 12% en sòl de protecció territorial per estar en zones de pemdent superior al 20%, i el 17% restant en zones de protecció preventiva.
   Argelaguer: Espais dels inventaris d’espais d’interès geològic i de zones humides de Catalunya, del Departament de Medi Ambient i Habitatge: Respecte a les zones humides de l’Inventari de zones humides de Catalunya, el Pla Director proposa la inclusió com a sòl de protecció especial de les 6 zones humides presents a la Garrotxa: Rescloses d'en Bassols i del Molí Resclosa de la Fàbrica de Sant Jaume de Llierca.
   Veure també els documents anexes:
   --Pla d´Acció Local per la Sostenibilitat d´Argelaguer. Fase 1-Diagnosi- Document III. Diagnosi municipal i la memòria, gestionat per la Diputació de Girona, Consell Comarcal de la Garrotxa, Ajuntament d´Olot, de data 0ctubre de 2003.
   El Sigma va ser el redactor de les Agendes 21 per encàrrec dels ajuntaments de la comarca i per tant, els documents estan en els respectius consistoris. (Contacte: Judit Ferrer i Tubau, Cap d´àrea d´informació i coneixament SIGMA-Consorci de Medi Ambient i Salut Pública de la Garrotxa. Carretera de Ridaura s/n.17800-Olot,Telf.972.274871.Fax:972.274870)
   És cert, el que es manifesta fins aquí, donan referència els documents anexes següents:
   1--Ajuntament d´Argelaguer, registre d´entrada núm. 383, 28/06/2006 (pàg 1de2) És demana protecció ambiental del riu Llierca al seu pas per CYCOSA (veure 7.751/2004-AT), Cales de Llierca, S.A., indústries químiques situades en terrenys Catalogats Rústics, sense permís municipal de l´Ajuntament d´Argelaguer i autoritzat per la Direcció General de Mines i Industria de la Generalitat de Catalunya-Girona, promotor del projecte de la Línea Electrica Bassols d´Energia, S.A.
   2--Ajuntament d´Argelaguer, registre d´entrada núm. 3, 04/01/2007. Es demana l´expedient de Reforma línea elèctrica Olot-Serinya.
   3--Cartes al Director diari de Girona 21/02/2007.”Contesta al Sr.Jaume Tané i Cufí”
   4--Agrupació de Secretaries de Jutjats de Pau núm. 20. Acta de conciliación 1/2007-A. Argelaguer a 4 d´abril de 2007. Referent al document núm.1. Judici contra Juan Rodriguez Lejarza per l´instància núm. 383 demandant Cales de Llierca, S.A-CYCOSA. (7.751/2004-AT),
   5-- Ajuntament d´Argelaguer, registre d´entrada núm. 848, 19/12/2007.
   6-- Ajuntament d´Argelaguer, registre de sortida núm. 75, 25/02/2008.
   7-- Direcció General d´Urbanísme de Girona, entrada núm. 643, 07/03/2008.
   8-- Departament de Medi Ambient i Habitatge, entrada data 07/03/2008.
   9-- Consell Comarcal de la Garrotxa- SIGMA. registre d´entrada núm. 1276, 19/03/2008.
   10-- Ajuntament de Sant Jaume de Llierca BOP Girona núm. 5073, 22/04/2008.
   Retalls de premsa escrita.
   11-- Diari de Girona i diari El Punt
   Cronologia conocida sobre la tramitación administrativa del
   
   Projecte de nova línea electrica a 132 kV., Bassols Energia S. A. Endesa Distribución S.L. En Argelaguer: Consultada la Base de dades, www.gencat.cat, de la Generalitat de Catalunya, comprobem que d´aquest projecte només existeix el projecte 7.751/2004-AT. més el document de l´Ajuntament d´Argelaguer del 05 de julio 2005 -- BOP nº 127, més un anunci amb data del 12 de juliol de 2007 en el diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (20.173/2007-AT).
   -3 de febrero 2003-- Direcció General Medi Natural “trencaclosques”
   -29 de abril 2004 -- Entrada estudi Departament Impacte Ambiental. Resultat de la recerca d´aquest document, apareix el document expedient 7.751/2004-AT
   -30 de abril 2004 -- Minas e industria informa a PNZV. Resultat de la recerca d´aquest document, apareix el document expedient 7.751/2004-AT
   -02 de junio 2004 -- Departamento Agricultura DAR da conformidad.. No apareix cap document.
   -07 de junio 2004 -- PNZV pide información complementaria. Resultat de la recerca d´aquest document, apareix el document expedient 7.751/2004-AT
   -30 de julio 2004 -- Cultura- yacimientos. Resultat de la recerca d´aquest document, apareix el document expedient 7.751/2004-AT
   --21 de dicm. 2004 -- Recibida información en PNZV. Resultat de la recerca d´aquest document, apareix el document expedient 7.751/2004-AT
   (1) 08 de marzo 2005 -- Boletín Oficial del Estado nº 57 pàgs. 8.186-7. Aquest document no apareix en la tramitació administrativa de 7.751/2004-AT
   (*) 05 de julio 2005 -- Boletin Oficial de la Provincia Girona nº 127 (Argelaguer). Permiso de obres menors.
   (*) 05 de agost. 2005 -- Presentación del proyecto por BASSOLS Resultat de la recerca d´aquest document, apareix el document expedient 7.751/2004-AT
   --09 de agost. 2005 -- Se pide más información a Bassols Resultat de la recerca d´aquest document, apareix el document expedient 7.751/2004-AT
   --18 de octubre. 2005 -- ACA concede el permiso de obras Resultat de la recerca d´aquest document, apareix el document expedient 7.751/2004-AT
   --03 de noviembre. 2005 -- DOG nº 4502 Información pública del proyecto T-33 a T-42 y de utilidad. Resultat de la recerca d´aquest document, apareix el document expedient 7.751/2004-AT
   (*) 01 de diciembre. 2005 -- Presentación sobre Impacte Ambiental. Resultat de la recerca d´aquest document, apareix el document expedient 7.751/2004-AT
   --17 de enero 2006 -- Evaluación D.I.A de T-7 a T- 95. Resultat de la recerca d´aquest document, apareix el document expedient 7.751/2004-AT
   --25 de enero 2006 -- 2 alegaciones a DOG nº 4502 (T-33 a T-42) Resultat de la recerca d´aquest document, apareix el document expedient 7.751/2004-AT
   --28 de febrero 2006 -- D.G. Medi Natural “trencaclosques”Resultat de la recerca d´aquest document, apareix el document expedient 7.751/2004-AT
   --06 de junio 2006 -- Minas e Industria a Dep. Impc. Amb. T-26 a T-95. Resultat de la recerca d´aquest document, apareix el document expedient 7.751/2004-AT
   --06 de julio 2006 -- DOC nº 4670. Información pública complementaria T-26 a T-95 Resultat de la recerca d´aquest document, apareix el document expedient 7.751/2004-AT
   (*) 05 de setembre. 2006 -- Declaración Ponéncia de Impacto Ambiental. Resultat de la recerca d´aquest document, apareix el document expedient 7.751/2004-AT
   --18 de mayo 2007 -- Diputación de Gerona afectación GI-523 (Argelaguer). Resultat de la recerca d´aquest document, apareix el document expedient 7.751/2004-AT
   --27 de junio 2007 -- El Servicio Geológico da su permiso al proyecto?
   --12 de julio 2007 -- Anuncio modificaciones T-33 a T-42. Resultat de la recerca d´aquest document, apareix el document expedient 7.751/2004-AT
   --16 de noviembre.2007 -- ACA concede el permiso de obras. Resultat de la recerca d´aquest document, apareix el document expedient 7.751/2004-AT
   --28 de febrero 2008 -- Dep.G.A. Paisaje da permiso. Resultat de la recerca d´aquest document, apareix el document expedient 7.751/2004-AT
   *) ref. 7.751/2004-AT per defecto de forma, manipulación de documentos públicos de la administración de forma incoherente, en el orden de fechas y uso del document 7.751/2004-AT para cometidos distintos.
   1) 08 de marzo 2005 -- Boletín Oficial del Estado nº 57 pàgs. 8.186-7. Aquest document no apareix en la tramitació administrativa de 7.751/2004-AT
   -Amb data 8 de març de 2005, BOE nº57 pàg. 8.186-7.
   3837 Resolución de la Secretaria General de Energía, por la que se dispone la publicación del Convenio de colaboración para la mejora del servicio electrico de Cataluña entre
   “El Excmo. Sr. D. José Montilla Aguilera, Ministro de Industria, Turismo y Comercio.
   El Hble. Sr. Josep Maria Rañé i Blasco, Conseller del Departament de Treball i Industria de la Generalitat de Catalunya.
   El Sr. D. Tomás Feliu de Cendra, Director General de Bassols Energia, S.A.
   En función de sus respectivos cargos “ (Document A. pàg 1-2).
   -3838 Resolución de la Secretaria General de Energía, por la que se dispone la publicación del Convenio de colaboración para la mejora del servicio electrico de Cataluña entre el Ministerio de Industria, Turismo y Comercio., la Generalitat de Cataluña y la empresa distribuidora ELECTRICA CURÓS, S.A.
   -Vist el document manifestem que en la pàg. 2 i en la relació els termes municipals que apareixen el el cuadre annexa, no apareix autoritzat l´Ajuntament de Sant Jaume de Llierca, ni les actuacions previstes, així com l´Ajuntament de Besalú. Per tant, no estan dins del projecte.
   I que en relació a la “modificación de la red de BT del centro de transformación “033 Llierca” ZRC”
   Primer, volem dir que el pressupost que es contempla per a la nova línea es de 950,70 euros, xifra del tot ridícula per unes obres d´aquesta envergadura.
   A LA PONÈNCIA TÈCNICA:
   -Vista la insuficiencia del proyecto 7.751/2004-AT, en el termino municipal de Argelaguer, relativo a la evaluación del Medi Ambient afectado, pido un estudi de Impacto Ambiental que no recoge el 7.751/2004-AT.
   -Vista la tramitación administrativa, tiene un defecto de forma, manipulación de documentos públicos de la administración de forma incoherente, ya que el documento que más se ha visto hasta el presente, 7.751/2004-AT., un simple informe del Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Qualitat Ambiental de la Generalitat de Catalunya, sin ninguna firma, ni sello de ningun departamento reconocido.
   Demano:
   -Soterrament de la Linea Elèctrica ref. 7.751/2004-AT, desde Riu Llierca Argelaguer- Pont A-26, 42°12'56.33"N, El Collet-Argelaguer, 42°12'52.64"N- 2°37'40.83"E, Tunel Argelaguer A-26 GI- 523 N-260, 42°13'0.46"N-2°38'33.52"E, Argelaguer A-26 N-260 Riu Borro, 42°12'51.01"N-2°39'35.21"E, proposem aquesta como la més adecuada.
   -Soterrament de tota la Linea dins del terme Municipal de Argelaguer per Polítiques Ambientals i de Sostenibilitat i economiques.
   -Se suspenda el proyecte ref. 7.751/2004-AT por defecto de forma, manipulación de documentos públicos de la administración de forma incoherente.
   -Se evalúe el total de las Infraestructuras Elèctricas instaladas dins del municipio de Argelaguer, per la Compañia Bassols Energia S. A., ELÊCTRICA CURÓS, S.A., inclós els trams de les instal.lacions il.legals, per excès de infraestructures elèctriques.
   -Veure l´Estudi d´Impacte Ambiental de la línea de 66Kv. (132-Kv). al seu pas per al municipi de Argelaguer, i s´hem permeti fer al.legacions medi-ambientals dins del dret de la participació ciudadana, abans de la seva aprovació definitiva.
   Se tenga en cuenta el document: 08 de marzo 2005 -- Boletín Oficial del Estado nº 57 pàgs. 8.186-7. Aquest document no apareix en la tramitació administrativa de 7.751/2004-AT
   -Amb data 8 de març de 2005, BOE nº57 pàg. 8.186-7.
   3837 Resolución de la Secretaria General de Energía, por la que se dispone la publicación del Convenio de colaboración para la mejora del servicio electrico de Cataluña entre :
   “El Excmo. Sr. D. José Montilla Aguilera, Ministro de Industria, Turismo y Comercio.
   El Hble. Sr. Josep Maria Rañé i Blasco, Conseller del Departament de Treball i Industria de la Generalitat de Catalunya.
   El Sr. D. Tomás Feliu de Cendra, Director General de Bassols Energia, S.A.
   En función de sus respectivos cargos “ (Document A. pàg 1-2).
   Firmado: Juan Rodriguez Lejarza Argelaguer, 22 de maig de 2008

   Reforma línea elèctrica subestació Olot-Sant Joan les Fonts-Argelaguer-Besalú-Serinyà per canvi tensió 66Kv a 132Kv | 02-11-2008 - 09:02:27 GMT 1 #

3. HIPOTECAS NINJA ESPAÑOLAS y el posterior oscuro reparto, por Rafael del Barco Carreras :

   Si el profesor Leopoldo Abadía, a propósito para culpar a los americanos, nos ha contado el cuento del negro de Utha o Ilinois visitado para convencerle y firmar una hipoteca basura, o sea, recibir más de lo que vale la propiedad que comprará, aquí el cuento tiene otros protagonistas. El mundo financiero inmobiliario a través de decenas de miles de chiringuitos con anuncios de venta de viviendas (se han cerrado unos 40.000), y la intima relación de banqueros-cajeros e inmobiliarios-constructores con empresas conjuntas y créditos que atraerían a cualquier fiscal americano, han distorsionado tanto la realidad que es difícil dar con el negrito y el agente. En el vértice, un oligopolio o cártel, con el Banco de España presidiendo la mesa, manejado por unas seis personas dictando precios y concesiones. Aquí nadie ha quebrado, como orgulloso clama el Presidente Zapatero. O quebramos todos o nadie, porque simplemente se derrumbaría el andamiaje. Una inmensa corrupción ha colocado al borde del precipicio no solo al Sistema Financiero Español sino hasta al Europeo.

   Los representantes del tétrico sainete, tirando la toalla, amenazaron con un descalabro a lo Corralito Argentino, consiguiendo que primero el Estado avalara para obtener más dinero y, no bastando, convencieron a la Eurozona, Francia y Alemania, que poco menos todas las máquinas de imprimir billetes se centraran en Madrid. Pero por el momento, ni se encuentra al negrito responsable, ni menos nadie sabe que criterios se siguen para repartir los 100.000 millones de euros iniciales en billetes nuevos, olvidados otros 50.000 en avales, cifras citadas por el aparato propagandista televisivo. Además no se pondrá ante el escarnio público al banquero o cajero, sobretodo cajero (en las cajas y caixas todos son "políticos"), que pida ese dinero.

   Oscuridad absoluta, y cuanto peor esté la institución, más dinero. Y con la complicidad de la llamada Oposición, por controlar sus miembros varias cajas y bancos. Esta semana se detiene a dos alcaldes y su corte en pueblecitos de Valencia. No son el negro ni su agente, son la base de la gran burbuja española. Y al igual que en las cajas y bancos, hay miles de ayuntamientos regidos por la Oposición, ahora el PP, y donde los más decentes únicamente se han aumentado el sueldo a cargo del boom de los terrenos recalificados y pisos construidos.

   ¿Transparencia? Con Franco o sin, jamás la hubo, ¡faltaría más!, nunca el Pueblo supo o sabrá los retorcidos caminos del reparto del dinero que sale de las máquinas de imprimir. El tema no es nuevo, viene de la eterna dictadura española,

   Los seis o siete del cártel, y sus séquitos, tranquilos. Felices, una vez solucionada la posible estampida. Los bancos y cajas son un negocio tan sui generis que aun en la más pura de las quiebras técnicas, si día a día entra un euro más de los que salen, todo perfecto, venga de donde venga ese euro. Si los cajeros y ventanillas sueltan billetes la población se olvida del rumor y susto generado por la Tele. La gravedad se diluye, pero queda el paro, las quiebras, los precios, y a pesar de una bajada del 50% del petróleo, al que sumado el negro atribuyeron todos los males, y a cuenta subieron gas, electricidad y combustibles, ahora los precios en general no bajan, suben más. Los bancos no prestan dinero, y nadie habla de gangas en un sector quebrado, más allá del desgraciado que pretende vender su piso hipotecado, y que perderá la parte pagada de la hipoteca a beneficio de bancos y cajas. Billetes e inflación, subida de precios y sus impuestos, solución de toda crisis.

   Y es que el negro de Utha o Ilinois, en España no existe, repetían hace un año todos los medios de comunicación. Aquí no hay HIPOTECAS BASURA, no las hay, todo es una basura. Los casi 4 MILLONES de viviendas construidas desde el 2003 (en un mercado que a mitad de precio máxime absorbería unas 200.000 al año y donde un millón no encuentra ni negros firmones) a un promedio de 30.000.000 de pesetas soportan unos 20.000.000 por unidad en precio BASURA. El Sistema ha volcado en ese "negocio" más del 60% de todas sus posibilidades, el dinero ahorrado por los españoles y centenares de miles de millones de euros prestados por el exterior (prioridad Europa). Y no han construido más porque como al ratón de la fábula les han robado el queso, la ilimitada financiación.

   Readaptando el cuento, el negro y su agente de finanzas se convierten en España en una unidad que con un terreno recién recalificado o a punto (en ese caso en el negocio entra un político local) se abre una hipoteca y sobre esa financiación se basará la futura construcción con precios y certificaciones de obras bendecidos por empresas propias de TASACIÓN. Repito, al constructor su banco o caja le abonarán la certificación de obra, y sumada a la hipoteca o crédito inicial sobre el terreno formará el precio del edificio, hasta un 50% para cada parte del proceso. Y remate de incongruencias, se venderá a insolventes hasta a treinta años plazo, y si no se vende, da igual, la CAJA O BANCO ya han financiado el proceso, y la vivienda ¡pues para ellos!, el Sistema. Negocio redondo. En este proceso, nadie, de su bolsillo, pone un duro, ni siquiera riesgo personal, la "venta", gran interrogante de todo negocio, está anticipadamente asegurada. Todo dinero institucional.

   En uno de mis escritos cifraba el dinero real, de la basura, salido de cajas y bancos en 25 BILLONES DE LAS ANTIGUAS PESETAS, toda la liquidez necesaria de TODO EL SISTEMA. Muy prudente, pues el periódico digital EL CONFIDENCIAL, 27-10-08, en bien detallado informe técnico de un arquitecto, lo aumenta a 50 BILLONES, 300.000 millones de euros. ¿Dónde están? Añade que España supera en mucho el boom americano, 9 viviendas por 1000 habitantes frente a 22 en el mismo periodo, con renta duplicando la española. Peor comparación con Europa.

   El profesor se deleita en su artículo en hipotéticas transferencias entre caixas y su supuesto Banco de Ilinois o sus fondos de inversión "trust", cuando precisamente las pequeñas cajas de ahorros catalanas están enredadas en colocaciones de su basura o "titulaciones" a Europa, y si en la Caixa de Cataluña se encuentran unas docenas de millones de euros del Lehman Brothers se debe a la avaricia de las excesivas comisiones. Una migaja en comparación a la última cara colocación de 1.700 millones de euros, anunciada por Narcís Serra, uno de sus éxitos antes de la masiva inyección directa de la máquina de imprimir por concesión de la salvadora reunión de París. Y por si en el resto de España, el PSOE y el PP, gozaban del gran queso, aquí se añadían los Convergentes de Pujol o Más, y hasta independentistas o independientes en el País Vasco o Galicia. Con razón todos a una, menos los comunistas, piden "prudencia", oscurantismo.

   Ya ni me llama la atención que ese artículo del Confidencial no tenga más repercusión que la lectura de algún recalcitrante o "antisistema", al tiempo que el del negro y el Banco de Ilinois se pasea por Internet, la Tele (todas), periódicos y la FAMA.

   HIPOTECAS NINJA ESPAÑOLAS y el posterior oscuro reparto | 02-11-2008 - 11:39:11 GMT 1 #

4. En defensa dels "ninja", per Àngels Martínez i Castells : Acabo de saber que bona part del rescat del govern Bush es pensa dedicar a repartir dividends entre els accionistes de les empreses "rescatades"... El cinisme em sembla tan enorme que crec que cal anar posant les coses al seu lloc.
   Per exemple, cada vegada que veig penjada a la xarxa la conversa del professor Leopoldo Abadía amb Andreu Buenafuente penso que s'ha de sortir en defensa urgent dels ninja. Un programa d'humor és una cosa, explicar la crisi de manera planera una altra, i les dificultats econòmiques que porten al desnonament i la pobresa, cada dia, a centenars de treballadores i treballadors --o fins i tot persones que es consideraven de classe mitjana-- una altra de ben diferent.
   Qui són els ninja? No són (com deia un altre vídeo que també té molt èxit) negres sense feina a la porta d'una casa que cau a trossos i que fan negoci amb el venedor d'hipoteques. Són, en la seva majoria, treballadores i treballadors que han perdut la seva feina per la precarietat dels seus contractes, o que tenen uns ingressos insuficients per pagar els costos creixents del tipus d'interès de la seva hipoteca, i que no tenen res seu de valor (els clàssics dirien, cada vegada amb més raó: sols les cadenes....)
   Aquestes persones que ara s'anomenen festivament "ninjas" són doblement explotades: com a treballadores, i com a consumidores, perquè s'els complementa un salari o subsidi insuficent amb ofertes de crèdit que necessitaven que assumissin, més que per ells mateixos, pels propietaris dels capitals sobrers... Així, els treballadors i treballadores rebatejats "ninja" consumien els productes que necessiten vendre els mateixos que no els donaven salaris suficients per a fer-ho, i que utilitzaven les mateixes tècniques de publicitat per demostrar les meravelles de l'electrodomèstic i de la tarjeta de crèdit que la podia portar a casa. El lema era: Consumiu, on no arriba amb el que cobreu, arriba el crèdit, aquest nou producte dels capitals que NO volen invertir-se de manera productiva perquè és més alta la taxa de beneficis del capital financer... Les botigues estaven ben plenes, es feien més cases que mai i per obtenir un crèdit sols s'havia de telefonar o signar un paper amb molta lletra petita incomprensible. Mentrestant, els pobres eren més pobres que mai, i els rics més rics, amb menys impostos per pagar i amb la nova preocupació de no saber ni amb qué gastar-se els diners...
   Com explicava la Barbara Ehrenreich "Durant molts i molts anys i fins ara, els treballadors i treballadores d'Amèrica han acceptat dolçament sous decreixents, preus creixents, més explotació a la feina, desaparició de pensions i assegurances de malaltia cada vegada més insegures. Mentre el sou del personal de direcció creixia fins a una xifra de 8 dígits i més, el que s'anomena "gent corrent" accepten segones feines i s'amunteguen diverses generacions en una mateixa casa, amb esperes incòmodament llargues per poder anar al bany. Però tota aquesta depauperació - combinada amb un enriquiment fabulós "dels de dalt" - ha acabat per desestabilitzant el sistema capitalista, encara que sols sigui perquè, en els darrers anys, el substitut d'Amèrica dels sous decents ha estat el crèdit fàcil."
   Quan finalment la bombolla ha esclatat, el cinisme dels poderosos reparteix les culpes: D'un cantó, els "enginyers financers" l'han feta tan grossa que l'Estat --amb els impostos de tots-- corre al seu rescat. Per l'altre costat, els pobres (dels que es diu que tampoc pensaven pagar i que han aprofitat la borratxera del crèdit per consumir com a bojos) es troben sense casa, amb deutes de per vida, més enfonsats que mai... En defensa d'aquestes víctimes de la crisi que tan divertit és anomenar "ninjas" val a dir que segurament l'única cosa que pretenien era fer realitat els seus drets més bàsics: el dret a un habitatge, el dret a omplir la cistella de la compra, el dret a ser feliç... ni que fos per uns pocs dies.

   En defensa dels ninja | 02-11-2008 - 11:56:55 GMT 1 #

5. Campanya “Del pla a l’acció”, dirigida als ajuntaments de la demarcació de Girona i als Consells Comarcals gironins, que tinguin aprovat un Pla d’acció local per a la sostenibilitat (PALS) Agenda 21 :

   Benvolgut: Em plau comunicar que el SIGMA Olot (Consell Comarcal de la Garrotxa) va ser el Redactor de les Agendes 21 per encàrrer dels Ajuntaments de la Comarca: Argelaguer
   Besalú
   Beuda
   Castellfollit de la Roca
   Les Planes d'Hostoles
   Les Preses
   Maià de Montcal
   Mieres
   Montagut
   Olot
   Riudaura
   Sales de Llierca
   Sant Aniol de Finestres
   Sant Feliu de Pallerols
   Sant Ferriol
   Sant Jaume de Llierca
   Sant Joan les Fonts
   Santa Pau
   Tortellà
   Vall d'en Bas
   Vall de Bianya
   , y per tant els Documents estan en els respectius consistoris (Ajuntaments). Contacte: Judit Ferrer i Tubau, Cap d´Àrea d´Informació i Coneixement SIGMA-Corsorci de Medi Ambient i Salut Pública de la Garrotxa, Carretera de Riudaura s/n 17800 Olot Tel. 972274871 a/e: jferrer@consorcisigma.org

   Núm. 14433 MEDI AMBIENT I TERRITORI Diputació de Girona BOP de Girona núm. 211 – 3 de novembre de 2008 :
   Edicte d’aprovació de les bases de la campanya
   “Del pla a l’acció”, dirigida als ajuntaments
   de la demarcació de Girona i als
   consells comarcals gironins, que tinguin aprovat
   un Pla d’acció local per a la sostenibilitat
   (PALS)
   El Ple de la Diputació de Girona, en sessió de
   data 21 d’octubre de 2008, ha aprovat l’acord,
   la part dispositiva del qual és del tenor literal
   següent:
   “PRIMER. APROVAR les bases de la campanya
   “Del pla a l’acció”, dirigida als ajuntaments
   de la demarcació de Girona i als consells
   comarcals gironins, que tinguin aprovat
   un Pla d’acció local per a la sostenibilitat
   (PALS).
   El tenor literal de les bases és el següent:
   «BASES ESPECÍFIQUES REGULADORES
   DE SUBVENCIONS ALS AJUNTAMENTS I
   CONSELLS COMARCALS DINS DEL
   PROGRAMA “DEL PLA A L’ACCIÓ”
   1. Objecte
   Regular les subvencions que concedeix la
   Diputació de Girona per a l’execució de les accions
   de millora de la sostenibilitat ambiental
   que estiguin contemplades en el Pla d’acció
   per a la sostenibilitat (PALS), definitivament
   aprovat per Ple. Aquests ajuts no es destinen a
   actuacions que, tot i estar incloses en el PALS,
   tinguin una orientació eminentment dirigida a
   la sostenibilitat econòmica o social.
   L’atorgament de subvencions dins del programa
   “Del pla a l’acció” serà incompatible
   amb la percepció d’ajuts per a la mateixa
   actuació dins d’altres convocatòries o programes
   que promogui la Diputació de Girona.
   2. Naturalesa i forma de concessió
   Les subvencions objecte de les presents bases
   tenen caràcter discrecional, voluntari i
   eventual, són lliurement revocables i reduïbles
   en tot moment per les causes previstes en la
   legislació vigent, en l’Ordenança general de
   subvencions de la Diputació o en aquestes
   bases. No generen cap dret per a l’obtenció
   d’altres subvencions en anys posteriors i no es
   poden al·legar com a precedent.
   Les subvencions es concedeixen en règim de
   concurrència competitiva, mitjançant el sistema
   de concurs.
   3. Destinataris
   Poden concórrer a la convocatòria de les
   subvencions objecte d’aquestes bases:
   -Els ajuntaments de la demarcació de Girona
   que hagin aprovat definitivament un Pla
   d’acció per a la sostenibilitat, ja sigui d’àmbit
   municipal o d’un abast territorial més ampli.
   -Els Consells Comarcals que hagin aprovat
   definitivament el seu Pla d’acció per a la
   sostenibilitat.
   4. Conceptes subvencionables
   Es consideren despeses subvencionables
   aquelles que, de manera indubtable, responen a
   la naturalesa de l’objecte d’aquestes bases. Les
   actuacions hauran de ser realitzades a partir de
   l’1 de gener de l’any corresponent a cada convocatòria
   i fins al termini que aquesta determini.
   Les accions hauran d’estar directament dirigides
   a algun dels aspectes que es relacionen a
   continuació:
   Accions destinades a millorar l’estat de conservació
   del patrimoni natural i la biodiversitat:
   -Accions de conservació d’hàbitats o espècies.
   -Restauració d’espais degradats.
   -Accions complementàries d’explicació i
   divulgació dels valors a conservar i les accions
   fetes, sempre que acompanyin accions
   efectives de conservació del patrimoni natural.
   -Excepcionalment, les despeses corresponents
   a actuacions per regular l’ús públic en espais
   naturals, tan sols seran subvencionables en
   casos degudament justificats per la necessitat
   de limitar accessos a zones sensibles a la
   freqüentació preexistent.
   Accions destinades a millorar la prevenció
   contra el canvi climàtic:
   -Instal·lació de sistemes de producció d’energia
   renovable en edificis de propietat municipal
   o comarcal.
   -Accions d’implantació o increment de freqüències
   o línies de transport col·lectiu de baix
   consum.
   -Accions de compartició de vehicles privats.
   -Accions d’implantació de carrils bici urbans o
   interurbans que estiguin segregats de la
   circulació motoritzada i sempre que no formin
   part de la xarxa de vies verdes.
   -Adquisició de vehicles impulsats per energia
   elèctrica o solar o altres energies renovables al
   100%. Els vehicles s’hauran de destinar al
   servei per al qual han estat finançats durant un
   període de 5 anys com a mínim.
   Accions destinades a disminuir la petjada
   ecològica en municipis i/o comarques:
   -Accions de reducció en origen de la generació
   de residus.
   -Accions de reducció de les emissions contaminants.
   -Accions d’atenuació de la contaminació
   lluminosa.
   -Accions de millora de l’estalvi d'energia,
   aigua o altres recursos.
   -Accions de reducció de la utilització d’aigua
   en parcs i jardins preexistents, mitjançant el
   canvi de sistemes de rec per aspersió per
   sistemes gota a gota o el canvi d’espècies
   vegetals preexistents per espècies amb menors
   requeriments hídrics, que no siguin
   considerades invasores.
   -Accions de compra ambientalment responsable.
   En aquest cas serà subvencionable el
   sobrecost dels productes o serveis contractats
   respecte dels valors de mercat de productes
   equivalents que no incorporin les característiques
   ambientals que correspongui.
   -Accions destinades a implantar l’agricultura
   ecològica en camps o hortes.
   Accions de sensibilització o educació ambiental,
   excepte les destinades exclusi-vament
   als grups escolars, donat que la Diputació de
   Girona ja ofereix programes específics per a
   aquest col·lectiu.
   Accions d’avaluació i de foment de la
   participació en l’aplicació de les Agendes 21:
   -Encàrrecs externs fets per organitzar sessions
   de taules o fòrums de participació per fer el
   seguiment de l’aplicació de l’Agenda 21.
   -Encàrrecs externs fets per mesurar els
   indicadors ambientals de l’Agenda 21.
   En cas d’adquisició, construcció o millora de
   béns inventariables, caldrà que aquests es
   destinin a la funció per a la qual han estat
   subvencionats durant un període mínim de 5
   anys; excepte en el cas de béns immobles, en
   què aquest període s’estableix per un mínim de
   10 anys i aquesta condició, així com l’import
   de la subvenció rebuda, s’hauran de fer constar
   en les escriptures corresponents.
   En cas d’adequació de carrils bici i de millores
   fetes en terrenys destinades a la conservació de
   la biodiversitat o els hàbitats, caldrà que els
   terrenys objecte d’actuacions es destinin a la
   funció per a la qual han estat subvencionats
   durant un període mínim de 10 anys o, en cas
   de canvis per a millores, s’estableixin les
   mesures compensatòries necessàries per garantir
   el compliment de la funció subvencionada.
   Quedaran exclosos de la present convocatòria
   els conceptes següents:
   Accions que ja siguin objecte de convocatòries
   d’ajuts específics per part de la Diputació de
   Girona.
   Actuacions amb insuficient argumentació sobre
   la seva relació directa amb la sostenibilitat
   ambiental, i específicament no seran subvencionables:
   -La redacció d’informes, projectes o plans.
   -Les despeses fetes amb mitjans propis.
   -L’adequació de circuits o itineraris d’ús
   turístic, esportiu o de competició.
   -La construcció, manteniment o millora de
   camins o pistes forestals o rurals, excepte quan
   aquestes actuacions siguin destinades a l’habilitació
   de carrils bici interurbans segregats de
   la circulació motoritzada.
   -La senyalització d'itineraris.
   -L’adequació d’àrees de pícnic o d’aparcaments.
   -L’obra civil en canvis d’enllumenat, millora
   del subministrament d’aigua o conceptes similars.
   -Les actuacions de manteniment o millora del
   paisatge urbà (mobiliari, instal·lació de
   contenidors o papereres, endreça o soterrament
   de contenidors, soterrament de conduccions o
   serveis, neteja viària).
   -La construcció o el manteniment de parcs i
   jardins.
   -Les activitats d’educació ambiental destinades
   a grups escolars que puguin ser incloses en les
   convocatòries específiques d’educació ambiental
   de la Diputació de Girona.
   -Les accions de foment de la connectivitat que
   puguin ser incloses en la convocatòria específica
   de foment de la connectivitat de la
   Diputació de Girona.
   -Les accions de prevenció d’incendis forestals
   que puguin ser incloses en la convocatòria
   específica de prevenció d’incendis de la
   Diputació de Girona.
   -La recollida, transport i tractament de residus.
   -La neteja de platges.
   -La neteja de lleres.
   -La promoció turística.
   -L’edició de publicacions.
   -La redacció de catàlegs de masies i cases
   rurals.
   -L’elaboració d’informes de sostenibilitat
   ambiental vinculats a la tramitació de plans i
   programes.
   -L’atenuació de l’impacte acústic.
   -El control de fauna urbana i animals de companyia
   abandonats en nuclis urbans.
   -Les actuacions en concepte de salut pública.
   -L’adquisició de vehicles impulsats per
   derivats del petroli.
   -Els projectes o accions que siguin considerats
   sumptuosos.
   -Els interessos deutors dels comptes bancaris.
   -Els interessos, recàrrecs i sancions administratives
   i penals.
   -Les despeses de procediments judicials.
   -D’altres que tècnicament així sigui determinat
   des dels serveis propis de la Diputació de
   Girona.
   5. Import màxim de la subvenció
   Cada sol·licitud serà avaluada d’acord amb els
   criteris de valoració establerts. Atesa la qualificació
   aconseguida, el pressupost presentat i
   la dotació pressupostària establerta a la convocatòria,
   es concretarà l’import de la subvenció
   que es concedeix, en proporció als percentatges
   i els màxims que s’exposen a continuació:
   Municipis de menys de 1.000 habitants: 75%,
   amb un màxim de 18.000,00 euros.
   Municipis de 1.000 a 5.000 habitants: 60%,
   amb un màxim de 30.000,00 euros.
   Municipis de més de 5.000 habitants i
   comarques: 40%, amb un màxim de 42.000,00
   euros.
   El càlcul de la subvenció es farà en base als
   conceptes desglossats de cada acció que
   tinguin una relació directa amb la sostenibilitat
   ambiental, segons es relacionen en l’article 4.
   La Diputació de Girona podrà atorgar un
   import menor del sol·licitat o del màxim
   atorgable, segons sigui el cas, amb l’objectiu
   de repartir proporcionalment el pressupost
   disponible entre accions que gaudeixin d’igual
   puntuació. Si el repartiment del pressupost
   disponible entre accions amb igual puntuació
   representés una disminució de l’import a
   atorgar que donés com a resultat menys del
   50% del màxim atorgable o demanat, segons
   sigui el cas, es podrà no atendre les accions
   que es considerin tècnicament menys rellevants,
   en analitzar la seva dimensió econòmica,
   abast territorial o poblacional, el percentatge
   de cofinançament compromès pel beneficiari
   o els efectes directes sobre la sostenibilitat
   ambiental.
   El percentatge màxim de finançament de les
   actuacions queda determinat en funció de la
   població del municipi, segons el que s’estableix
   més amunt.
   En tot cas, les subvencions s’entenen fixades
   en el percentatge establert en la resolució de la
   concessió a efectes del pagament de les
   quantitats justificades. Si el cost de l’objecte
   subvencionat finalment resulta superior, la
   subvenció es mantindrà en la quantia inicial.
   D’altra banda, si la justificació és inferior a la
   quantia determinada com a despesa subvencionable,
   es lliurarà la quantia que resulti
   d’aplicar el percentatge d’ajut establert en la
   resolució corresponent d’atorgament.
   6. Sol·licituds
   Els sol·licitants podran presentar un màxim de
   dues accions, de les quals la Diputació de
   Girona podrà seleccionar la que obtingui major
   puntuació, segons els criteris establerts en les
   presents bases.
   La presentació de les sol·licituds s’ha de fer
   dins el termini que estableixi la convocatòria
   corresponent, mitjançant el model normalitzat
   disponible a la web de la Diputació de Girona
   (www.ddgi.cat), mitjançant les modalitats
   següents:
   PRESENTACIÓ CONVENCIONAL: presentar-
   la al Registre General de la Diputació de
   Girona (pujada Sant Martí, 4 -17004 Girona),
   així com per qualsevol dels mitjans que preveu
   l’article 38.4 de la Llei 30/1992, de 26 de
   novembre, de règim jurídic de les administracions
   públiques i procediment administratiu
   comú.
   PRESENTACIÓ TELEMÀTICA: signar-la
   electrònicament, mitjançant signatura electrònica
   de l'Agència Catalana de Certificació o de
   l'Agència Notarial de Certificació.
   La petició ha d’anar acompanyada necessàriament
   dels documents següents:
   a) Certificat de l’acord pel qual la corporació
   s’acull a la convocatòria i es compromet a
   realitzar l’actuació per a la qual es demana la
   subvenció.
   b) Certificació de l’acord de Ple d’aprovació
   del Pla d’acció local per la sostenibilitat.
   c) Memòria valorada i justificació de les
   actuacions a realitzar.
   d) Desglossament de les fonts de finançament
   obtingudes o previstes per a cada actuació.
   e) Còpia de la part del PALS on s’inclouen les
   accions.
   f) Taula resum de la subvenció amb el
   pressupost desglossat, que s’inclou en el
   formulari de sol·licitud. En aquest quadre
   s’haurà d’argumentar clarament la relació
   directa que té cada acció amb la sostenibilitat
   ambiental i desglossar les despeses a fi
   d’apreciar quina és la fracció o proporció de
   l’acció que aplica o fomenta tangiblement
   criteris ambientals.
   En el cas que la sol·licitud es presenti
   mitjançant l'opció telemàtica, la documentació
   complementària, que ha de ser original o
   fotocòpia compulsada, s'ha de presentar en el
   Registre General de la Diputació o per qualsevol
   dels mitjans que permet la Llei 30/1992,
   en el termini dels 3 dies hàbils següents des de
   la data en què s'ha signat elec-trònicament la
   sol·licitud. De coincidir l'últim dia en dissabte,
   serà el dia hàbil següent.
   L’esmena de defectes en la sol·licitud o
   l’aportació de documentació requerida, sens
   perjudici del que estableix el paràgraf anterior,
   s’ha de realitzar, després del requeriment i amb
   l’advertència de desestiment, en el termini
   màxim de 10 dies hàbils des de la seva
   notificació. Si transcorregut aquest termini no
   s’ha esmenat o s’ha aportat la documentació
   preceptiva, s’entén que l’interessat ha desistit
   de la seva sol·licitud, amb la resolució prèvia
   que s’ha de dictar en els termes previstos a
   l’article 71 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre,
   de règim jurídic de les administracions
   públiques i procediment administratiu
   comú, i s’arxivaran les actuacions sense cap
   tràmit ulterior. Si l’últim dia de la presentació
   de la documentació complementària o d’esmena
   de defectes coincideix en dissabte, el
   termini finalitzarà el dia hàbil següent.
   7. Criteris de valoració
   Es valoraran les accions presentades seguint
   els criteris de valoració que es relacionen més
   avall.
   Per a la valoració de les sol·licituds, es tindrà
   en compte el concepte de major magnitud
   d’entre els criteris objectius següents:
   Criteris Punts màx.
   Accions destinades a conservar els hàbitats o espècies catalogades en
   perill o vulnerables o els espais naturals o rurals que es trobin amenaçats
   5
   Accions destinades a disminuir el canvi climàtic:
   - Instal·lacions de producció d’energia renovable.
   - Estalvi d'energia, aigua o altres recursos.
   - Foment del transport de baix consum i carrils bici urbans segregats de
   la circulació motoritzada.
   Accions destinades a reduir la petjada ecològica del municipi:
   - Minimització de residus (excepte els conceptes de transport i
   tractament, que han de ser finançats per la taxa d'escombraries).
   - Reducció de les emissions contaminants.
   - Atenuació de la contaminació lluminosa.
   - Implantació de tècniques d’agricultura ecològica en camps o hortes.
   4
   Accions destinades a conservar els hàbitats, els espais o espècies no
   catalogats en perill o vulnerables o espais no amenaçats
   3
   Campanyes de sensibilització de la població, excepte les destinades a la
   població escolar.
   Carrils bici interurbans segregats de la circulació motoritzada en espais
   rurals o naturals
   2
   Altres conceptes subvencionables no relacionats més amunt en aquesta
   taula
   0
   El fet de mantenir activa l’Agenda 21 com a
   instrument de participació en constant revisió
   es puntuarà amb dos punts addicionals, la qual
   cosa caldrà que sigui certificada pel sol·licitant
   en el moment de presentar la sol·licitud. Es
   considerarà activa l’Agenda 21 si es manté
   obert el procés de participació i es fa el
   seguiment dels resultats obtinguts de les
   accions efectuades, mitjançant els indicadors.
   Es considerarà obert el procés de participació
   si s’ha convocat almenys una sessió del fòrum
   de participació durant l’any anterior al de la
   convocatòria (1 punt). Es considerarà que es fa
   el seguiment si s’han mesurat els indicadors
   corresponents a les accions efectuades en anys
   anteriors (1 punt).
   Les sol·licituds seran seleccionades seguint
   l’ordre de major a menor puntuació, de forma
   que les que tinguin menor puntuació podrien
   no ser ateses en cas de manca de disponibilitat
   pressupostària.
   8. Instrucció de l’expedient
   La instrucció del procediment de concessió
   d’aquestes subvencions correspon a Medi
   Ambient Territori, sense perjudici de les
   delegacions que es considerin oportunes.
   La proposta de resolució l’elabora la Comissió
   Qualificadora que es defineix en les presents
   bases.
   La Junta de Govern de la Diputació de Girona
   és l’òrgan competent per a la resolució del
   procediment d’atorgament de les subvencions.
   9. Composició de la Comissió Qualificadora
   President: el diputat delegat de Medi Ambient
   i Territori.
   Vocals: el director de l’Àrea d’Acció
   Territorial, el coordinador de Medi Ambient i
   Territori, el cap de la secció de Medi Ambient
   i Territori.
   Secretari: el secretari general de la Corporació
   o funcionari en qui delegui.
   Interventor: l’interventor general de la Corporació
   o funcionari en qui delegui.
   10. Termini de resolució i notificació
   La Junta de Govern ha d’adoptar la resolució
   corresponent en el termini màxim de sis mesos
   que computen a partir de la publicació de la
   convocatòria corresponent, sense perjudici que
   aquesta posposi els efectes a una data
   posterior.
   Un cop transcorregut aquest termini sense que
   s’hagi adoptat la resolució, els sol·licitants poden
   entendre desestimades les seves sol·licituds
   per silenci administratiu. La resolució ha
   de ser notificada a tots els beneficiaris de
   manera individualitzada en el termini màxim
   de deu dies a comptar des de la data d’adopció
   de la resolució.
   11. Acceptació
   Per a l’efectivitat de la subvenció cal que el
   beneficiari accepti, sense reserves, la
   subvenció i les condicions amb les quals s’ha
   concedit.
   A aquests efectes, la signatura del justificant
   de recepció de la comunicació de la subvenció
   és suficient, sempre que el beneficiari no
   al·legui res en contra en el termini d’un mes.
   12. Obligacions del beneficiari
   a) Complir l’objectiu, executar el projecte, fer
   l’activitat o adoptar el comportament que
   fonamenta la concessió de les subvencions.
   b) Justificar el compliment dels requisits i les
   condicions, i també la realització de l’activitat
   i el compliment de la finalitat que determinin
   la concessió o el gaudi de la subvenció.
   c) Sotmetre’s a les actuacions de comprovació
   que ha d’efectuar l’òrgan concedent, si escau, i
   a qualsevol altra de comprovació i control
   financer que puguin dur a terme els òrgans de
   control competents, tant nacionals com
   comunitaris, i aportar tota la informació que
   els sigui requerida en l’exercici de les
   actuacions anteriors.
   d) Comunicar a la Diputació, en qualsevol
   moment i en tot cas abans de la justificació de
   l’aplicació dels fons, l’obtenció d’altres
   subvencions, ajuts i ingressos o recursos que
   financin les activitats subvencionades.
   e) Disposar dels llibres comptables, registres
   diligenciats i altres documents degudament
   auditats d’acord amb la legislació mercantil i
   sectorial aplicable al beneficiari en cada cas,
   com també de tots els estats comptables i registres
   específics exigits per les bases reguladores
   específiques.
   f) Conservar els documents justificatius de l’aplicació
   dels fons rebuts, inclosos els documents
   electrònics, mentre puguin ser objecte
   de les actuacions de comprovació i control.
   g) Fer constar expressament el suport econòmic
   de la Diputació de Girona en qualsevol
   acte, publicitat o difusió dels programes,
   activitats, inversions o actuacions que siguin
   objecte de subvenció, així com els cartells que
   es puguin col·locar amb motiu de les actuacions
   i durant el període de vigència de l’obligatorietat
   de destinar els espais a les funcions
   subvencionades, segons el que estableix l’article
   4 d’aquestes bases.
   h) Reintegrar els fons rebuts en els supòsits
   previstos en la legislació aplicable.
   13. Justificació i pagament
   El termini màxim per justificar la totalitat de
   l’objecte subvencionat es determinarà a la
   convocatòria corresponent.
   La documentació que cal presentar és la
   següent:
   El compte justificatiu simplificat, degudament
   complimentat segons el model normalitzat, i
   que ha de contenir la informació següent:
   -Una memòria justificativa del compliment de
   l’activitat o projecte.
   -Una relació classificada de les despeses de
   l’activitat o projecte, amb identificació del
   proveïdor, número de document, import, concepte
   i data d’emissió de la factura.
   -Detall d’altres ingressos o subvencions que
   hagin finançat l’activitat o projecte amb
   identificació de l’import i la seva procedència.
   -Un exemplar o còpia de tots els materials de
   difusió o publicitat de les accions realitzades.
   -Si és el cas, còpia d’escriptures inscrites al
   Registre de la Propietat i on consti la subvenció
   concedida i el temps que el bé es
   destina a la finalitat de la subvenció.
   La Diputació es reserva el dret de demanar al
   beneficiari les factures acreditatives de les
   despeses justificades.
   14. Modificació i nul·litat.
   Respecte a la possibilitat de modificació o
   anul·lació de les subvencions s’estarà al que es
   disposa en els articles 24 i 25 de l’Ordenança
   general de Subvencions de la Diputació de
   Girona. Els beneficiaris podran demanar un
   únic canvi de destí de la subvenció, el qual
   podrà ser concedit, amb caràcter excepcional,
   si el nou concepte té una puntuació igual o
   superior a la del concepte subvencionat
   inicialment i si la motivació del canvi està
   suficientment justificada per causa de força
   major o impossibilitat pressupostària.
   Per altra banda, amb caràcter excepcional es
   podrà atorgar una pròrroga en el termini de
   justificació, quan la causa del retard no sigui
   imputable al beneficiari. La pròrroga podrà ser
   com a màxim de la meitat del període establert
   en la convocatòria, sense que en cap cas es pugui
   superar el 31 de desembre de l’any de justificació
   inicial. Caldrà que la sol·licitud de
   pròrroga hagi estat presentada 1 mes abans de
   la finalització del termini de justificació
   inicial.
   15. Règim jurídic
   En tot allò no previst en aquestes bases és
   aplicable l’Ordenança general de subvencions
   de la Diputació de Girona, la Llei 38/2003, de
   17 de novembre, General de subvencions, el
   Reial Decret 887/2006, de 21 de juliol, pel
   qual s’aprova el Reglament de la Llei general
   de subvencions i la resta de normativa
   concordant.
   16. Vigència
   La vigència d’aquestes bases és indefinida
   mentre no es modifiquin o deroguin.
   Disposició addicional primera
   La Junta de Govern de la Diputació de Girona
   és l’òrgan competent per promoure les convocatòries
   corresponents de concurs públic
   amb subjecció a les presents bases. Es garantiran
   els principis de publicitat, objectivitat,
   lliure concurrència i igualtat mitjançant la inserció
   d’edicte al Butlletí Oficial de la Província
   de Girona.
   Disposició addicional segona
   En el supòsit que es formulin al·legacions
   durant el termini d’informació pública de les
   bases o una vegada aprovades definitivament
   s’interposi recurs, el president de la Diputació
   serà l’òrgan competent per resoldre, així com
   per resoldre els recursos que s’interposin
   contra la resolució de la convocatòria corresponent
   ».
   SEGON. SOTMETRE les bases a informació
   pública pel termini de vint dies hàbils,
   mitjançant anunci que es publicarà en el
   Butlletí Oficial de la Província de Girona,
   tauler d’anuncis i referència al Diari Oficial de
   la Generalitat de Catalunya, de conformitat
   amb el que disposa l’article 124 del Decret
   179/1995 de 13 de juny, pel qual s’aprova el
   Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens
   locals. En el supòsit que durant el termini d’informació
   pública no es formulin al·legacions,
   les bases quedaran aprovades definitivament.
   TERCER. FACULTAR àmpliament el president
   de la Diputació als efectes de procedir a
   l’execució dels presents acords i en especial
   per ordenar la publicació de l’anunci de l’aprovació
   definitiva de les bases específiques.”
   Girona, 22 d’octubre de 2008
   Enric Vilert Butchosa
   President

   Campanya “Del pla a l’acció”, dirigida als ajuntaments de la demarcació de Girona i als Consells Comarcals gironins, que tinguin aprovat un Pla d’acci | 03-11-2008 - 08:28:29 GMT 1 #

6. Els Sous dels Politics ordenances fiscals pujada :
   El Ple de l'Ajuntament de Besalú de Convergencia i Unió (CiU la dreta) va aprovar les ordenances fiscals municipals de l'any vinen 2009, que es caracteritzen perquè s'incrementen els impostos i les taxes un 4,5 % per cent, el import corresponent a la recollida de les escombraries, s'incrementa un 8,5 % per cent. Això és degut al Consell Comarcal de la Garrotxa de CiU –l'ens que gestiona l'abocador de Beuda– ha recomanat una pujada, per als Veïns. Els Sous dels Politics...

   Els Sous dels Politics ordenances fiscals pujada | 04-11-2008 - 09:01:46 GMT 1 #

7. Sant Joan les Fonts la Alcaldia del “Ajuntament de la Torraspapel SA i aigues gratis del riu Fluvià” :
   El Alcalde de la Alcaldia de Sant Joan Les Fonts (Garrotxa), i President de la Presidencia del Consell Comarcal de la Garrotxa de Convergencia i Unió, (CiU la dreta neoliberal garrotxina) Joan Espona i Agusti va pregonan pels carrers la creació d'habitatges “Hipoteca” per a la venda, en el decurs de la visita que el President de la Presidencia de la Diputació de Girona (els Sous dels politics), Enric Vilert Esquerra Repúblicana de Cataluña (ERC), va fer al poble. En la roda de premsa que l'Alcalde i el President van fer, Espona va anunciar que la Diputació de Girona s'ha compromés a atorgar 250.000 € euros del Impost de la Renda de les Persones Fisiques (IRPF nomina dels treballadors gironins), repartits en dues anualitats, pels 48 habitatges de la Torras papel “Grup Lecta North America Torraspapel S.A.-El papel de tu vida...” que l'Ajuntament va adquirir al Grup Lecta North America Torraspapel S.A.
   L'alcalde de la Alcaldia del “Ajuntament de la Torraspapel SA” va explicar que d'aquests habitatges, els quals estan ocupats per treballadors o antics treballadors de la Torras, es podran oferir al mercat, va indicar que el suport de la Diputació i ajuts demanats al Ministerio de la Vivienda (PSC-PSOE) permetran que l'Ajuntament pugui afrontar els crédits que té establerts per afrontar el cost de la rehabilitació. L'alcalde va quantificar l'import de l'obra en uns 4,5 milions € d'euros a pagar en 25 anys.

   “Ajuntament de la Torraspapel SA i aigues gratis del riu Fluvià” | 08-11-2008 - 12:05:33 GMT 1 #

8. AJUNTAMENT DE SANT JOAN LES FONTS, ordenances fiscals per a 2009 : O.F. nº 28.- TAXA PER A LA REALITZACIÓ DE PROVES PER A L’OBTENCIÓ DE PERMISOS DE CONDUIR.
   ---
   Núm. 14955 AJUNTAMENT DE SANT JOAN LES FONTS, BOP de Girona núm. 216 – 10 de novembre de 2008 :
   Edicte d’aprovació provisional de modificació
   de les ordenances fiscals per a 2009
   L’Ajuntament de Sant Joan les Fonts, per
   acord del Ple celebrat amb caràcter extraordinari
   en data 28 d’octubre de 2008 va acordar
   aprovar inicialment la modificació de les
   Ordenances Fiscals per l’exercici 2009, establint
   la modificació de les tarifes i les següents
   O.F. nº3.- IMPOST SOBRE BENS
   IMMOBLES
   O.F.nº 4. IMPOST SOBRE VEHICLES DE
   TRACCIÓ MECANICA
   O.F. nº 5.- IMPOST SOBRE CONSTRUCCIONS,
   INSTAL·LACIONS I OBRES
   O.F. nº 8. EXPEDICIÓ DOCUMENTS
   ADMINISTRATIUS
   O.F. nº 9. OBERTURA D’ESTABLIMENTS
   O.F. nº 10.- TAXA DE LLICENCIA AUTOTAXIS
   I VEHICLES DE LLOGUER.
   O.F. nº 11.- TAXA CEMENTIRI
   MUNICIPAL.
   O.F. nº 12 TAXA DE CLAVEGUERAM
   O.F. nº 13 TAXA PER RECOLLIDA
   D'ESCOMBRERIES, RECOLLIDA SELECTIVA
   I TRACTAMET DE RESIDUS
   O.F. nº 14.- RETIRADA DE VEHCILES,
   ABANDONATS O ESTACIONATS DEFECTUOSOS.
   O.F. Nº 15.- TAXA PELS DISTINTIUS AMB
   L’ESCUT MUNICIPAL.
   O.F. nº 16.- PREUS PUBLICS.
   O.F. nº 18.- QUOTES LLAR D’INFANTS
   MUNICIPAL
   O.F. nº 21.- TAXA PER OCUPACIÓ DE
   TERRENYS D’ÚS PÚBLIC AMB TAULES I
   CADIRES.
   O.F. nº 22.- TAXA PER OCUPACIÓ DE
   SUBSOL, SOL I VOLADA DE LA VIA
   PUBLICA.
   O.F. nº 23.- TAXA PER ENTRADA DE
   VEHICLES, APARCAMENT, CARREGA I
   DESCARREGA DE MERCADERIES.
   O.F. nº 24.- TAXA PER OCUPACIÓ DE
   TERRENYS D’ÚS PÚBLIC AMB
   MATERIALS DE COSNTRUCCIÓ, RUNES,
   TANQUES, ECT.
   O.F. nº 25.- TAXA PER PRESTACIÓ DE
   SERVEIS EN CEMENTIRIS LOCALS.
   O.F. nº TAXA DEL SERVEI DE
   TELECENTRE
   O.F. nº 27.- REGULADORA DEL PREU
   PÚBLIC PER A LA PRESTACIÓ DEL SERVEI
   D'ACCÉS A LA XARXA INALÀMBRICA
   MUNICIPAL (ACCÉS SOCIAL
   A INTERNET).
   S’han creat 2 ordenances noves:
   O.F. nº 28.- TAXA PER A LA REALITZACIÓ
   DE PROVES PER A L’OBTENCIÓ
   DE PERMISOS DE CONDUIR.
   O.F. nº 29.- REGULADORA DE LES
   SUBVENCIONS COM A MESURES
   APLICABLES PEL FOMENT DE LA
   REHABILITACIÓ DELS EDIFICIS DEL
   BARRI VELL I SUPRESSIÓ DE BARRERES
   ARQUITECTONIQUES.
   L’acord inicial i l’expedient tramitat a l’efecte
   estaran exposats al públic durant el termini de
   30 dies comptadors des de l’endemà de la
   publicació d’aquest anunci en el BOP, i al
   taulell d’anuncis municipal perquè els
   interessats puguin examinar i presentar-hi les
   reclamacions que considerin oportunes.
   Sant Joan les Fonts, 29 d’octubre de 2008
   Joan Espona i Agustin
   Alcalde

   AJUNTAMENT DE SANT JOAN LES FONTS, ordenances fiscals per a 2009 : O.F. nº 28.- TAXA PER A LA REALITZACIÓ DE PROVES PER A L’OBTENCIÓ DE PERMISOS DE CO | 10-11-2008 - 07:28:01 GMT 1 #

9. Núm. 14978 AJUNTAMENT DE SANT JOAN LES FONTS, BOP de Girona núm. 219 – 13 de novembre de 2008 :
   Edicte d’aprovació d’un expedient de
   suplement de crèdit al pressupost 2008
   Es fa públic per al coneixement general que el
   Ple de L'Ajuntament, en sessió extraordinària
   celebrada el dia 28 d’octubre de 2008, va
   aprovar l'expedient de suplement de crèdit
   núm. 1/2008, al pressupost 2008.
   S'exposa al públic per un termini de 15 dies,
   als efectes de que les persones interessades
   puguin presentar suggeriments i reclamacions,
   en compliment amb l'establert a l'article 177
   del RDL de 2/2004 de 9 de març, Text Refós
   de les hisendes locals i l'article 20 del RD
   500/90.
   Sant Joan les Fonts, 29 d’octubre de 2008
   Joan Espona i Agustin
   Alcalde

   AJUNTAMENT DE SANT JOAN LES FONTS : suplement de crèdit | 13-11-2008 - 07:06:40 GMT 1 #

10. Pere Ortiz, Girona: Paperets, paperines, paperetes, renoi quin munt de paper «mullat».-Benvolguts vilatants de Sarrià de Ter i Girona, de ben segur ja us heu assabentat de la problemàtica existent a la fabrica Torraspapel i l´expedient de regulació que volen presentar properament, que afectaria més de 200 treballadors i que significaria el tancament irremeiable de la planta a curt termini.
    L´empresa Torraspapel ha representat històricament un dels pilars d´aquesta Vila al llarg dels darrers 70 anys, i segurament tots coneixem algú o tenim algun familiar que hi ha treballat. Deixant de banda que l´impacte econòmic que es produiria en cas de tancament seria terrible per al poble, ja que l´Ajuntament deixaria de rebre uns ingressos molt importants per a les arques públiques.
    És per tot això que els treballadors de Torraspapel demanen la vostra col·laboració per impedir un expedient injustificable en una planta amb beneficis any rere any i us conviden a participar a la marxa que estan organitzant pel proper dijous dia 13 de novembre de 2008 a 2/4 de dotze del matí. La marxa començarà davant la porta de la fàbrica a l´avinguda Josep Flores s/n i transcorrerà per la N-II fins arribar a la subdelegació de Govern de Girona.
    Tots som al mateix sac.

    Paperets, paperines, paperetes, renoi quin munt de paper «mullat» | 13-11-2008 - 08:16:37 GMT 1 #

11. Sant Jaume de Llierca hipoteca de dos milions € euros, Star Quality :
    El jutjat ha cancel·lat una càrrega de 2.098.481 euros que gravava dues finques de propietat municipal limítrofes amb la benzinera Red Star. Els terrenys van ser cedits a l'Ajuntament per l'empresa Star Quality, S.A. al 2004 , sense alliberar-los de les càrregues que pesaven sobre la totalitat de la finca. Segons va explicar, ahir, l'alcalde, Enric Llongarriu (CiU), la cancel·lació de la hipoteca a favor de l'empresa Construcciones Accesorios Turbo-Paconsa, S.A. significa una bona perspectiva per al futur de les finques.
    L'Ajuntament té previst urbanitzar una de les finques i l'altra deixar-la com a zona verda. Ara, encara queden càrregues sobre les finques però són menors. En concret queda un préstec de prop de 10.000 euros a favor de la Caisse Regionale de Crédit Agricole Mutuel Sud Mediterranée, Ariege et Pyrenées Orientales. En tant que la resta són càrregues familiars dels propietaris anteriors a Star Quality.
    L'alcalde va puntualitzar que quan el problema estigui resolt el més probable és que el principal creditor, Paconsa, esdevingui propietari de la benzinera, sobre la qual ara pesen les càrregues que s'han tret de les finques municipals.
    El primer regidor va explicar que l'Ajuntament ha tancat els accessos a la benzinera amb baranes i ha tret els rètols informatius per evitar confusions i per seguretat.
    L'empresa Star Quality subministrava benzina a l'engròs a l'empresa murciana de transport de mercaderies per carretera Paconsa i va subscriure les hipoteques per la garantia del servei. Quan Star Quality es va declarar fa uns anys en suspensió de pagaments, Paconsa va demanar l'execució de les hipoteques per via judicial. El fet va complicar les coses a l'Ajuntament de CiU de l'anterior mandat que es va haver d'enfrontar a una forta pressió de l'oposició d'ERC. Des de llavors i després de les eleccions municipals en què CiU, amb una llista renovada va tornar a guanyar, l'Ajuntament ha fet moltes gestions per alliberar les finques d'hipoteques i per solucionar el fet que la benzinera ha quedat abandonada.
    El Consell Comarcal de la Garrotxa en el seu darrer ple va aprovar per unanimitat un conveni de col·laboració amb la petició d'assistència jurídica de l'Ajuntament de Sant Jaume de Llierca. El Govern Municipal va demanar l'assessorament per tal de tramitar un pla especial urbanístic pel municipi. L'assessorament jurídic ha de servir per poder inscriure al registre de la propietat d'Olot les finques municipals cedides per l'empresa Star Quality.

    Vall del Llierca Argelaguer

    Sant Jaume de Llierca hipoteca de dos milions € euros, Star Quality | 15-11-2008 - 09:34:21 GMT 1 #

12. Endeutat :
    L'alcalde de Sant Joan les Fonts Garrotxa i President del Consell Comarcal de la Garrotxa de Convergencia i Unió (CiU Garrotxa), Joan Espona, ha exposat que les dades d'endeutament que va fer públiques fa unes setmanes l'oposició Socialista Independents de Sant Joan les Fonts- Progrés Municipal (PSC-PSOE) són falses. Espona, va dir que s'han donat unes dades que són incorrectes.
    L'alcalde va puntualitzar que l'Ajuntament ha fet una modificació de crèdit per equiparar els ingressos a les despeses.

    Endeutat | 20-11-2008 - 09:12:40 GMT 1 #

13. Cobrament de tributs, deu ser deplorable i negligent :
    La seva resposta em confirma que la gestió en el cobrament de tributs, deu ser deplorable i negligent. Per norma, quan no es paga un tribut, al cap de poc temps, es reb una carta que a part del 20% de recàrrec, si no es paga, embarguen el compte.
    Tema de la informació, és bona i certa, la qüestió es que segurament no deuen ser sols els IVTM, que estant pendents de cobrament; aquest ajuntament arrossega gairebé uns 2 milions d´euros de tributs incobrats, acumulats dels últims anys. Ves per on!
    Si vol farem classes de matemàtiques de 1r de bàsica, el resultat de les condonacions dividit per 132, quants vehicles són els que no han acomplert amb la seva obligació fiscal? No fotem! Per un poble com aquest, això ès molt.
    Tema de gent propera a mi, amb estupideses, bajanades i amenaces d´aquest tipus no hi entro. El que jo devia está més que pagat, en temps, data i forma.
    Ah, si fos una obvietat, com vostè diu, no m´hauria contestat; en referència que els serveis estan a la meva disposició, perdoni que li ho digui, però el seu Ajuntament aplica l´ostracisme general i el silenci administratiu sistemàtic.
    El corrector del word, a vegades, fa males jugades, pero al darrere d´un veí, hi havia la frase, de sàtrapes i sequassos, en plural. De totes maneres, segueixo reafirmant tot el que vaig escriure, perquè ès més que cert.
    A més dono les gràcies al Sr. Director d´aquest diari.

    Cobrament de tributs, deu ser deplorable i negligent | 27-11-2008 - 09:02:16 GMT 1 #

14. Crisi a la Garrotxa 2.500 aturats a la Garrotxa :
    La Garrotxa ha entrat en la mateixa tendència negativa de variació interanual que la resta de comarques gironines. La causa és la globalització de la crisi i l'entorn de pessimisme econòmic generalitzat que frena el consum de les famílies. Segons les dades presentades per la Cambra de Comerç de Girona als empresaris de la Garrotxa, al restaurant la Deu les previsions econòmiques per al 2009 són pitjors que les del 2008. "Els factors que de veritat provoquen l'aturada econòmica que ha fet augmentar els percentatges d'atur a la Garrotxa són el fre en l'adquisició d'habitatges i les expectatives negatives que provoca un entorn d'alarmisme", va dir, Pere Busquets.
    A l'acte el cap del gavinet d'Estudis de la Cambra de Comerç de Girona, Pere Busquets, va dir que "sí que hi ha crisi, però no oberta a tothom". Busquets va valorar que les exportacions presenten un perfil positiu, pel que fa a la construcció ja s'han presentat símptomes de fre de la davallada iniciada l'estiu passat. Busquets va explicar que el sector serveis manté l'ocupació que en l'apartat hoteler ha augmentat en un 20% en el darrer any. Segons ell, el comerç, que té 2.500 treballadors assalariats, ha augmentat en 1,8% l'ocupació. A més, les indústries agroalimentàries, amb 3.000 treballadors, mantenen l'ocupació, i els sector químic ha augmentat la feina en un 6%. Com a parts negatives i més afectades per la crisi, Busquets va enumerar el tèxtil amb un descens del 12% d'ocupació respecte al 2007, la fusta amb un 9% , la construcció amb un 8% i la fabricació de material de transport en un 63,1%. Pere Busquets va explicar que el fet que la construcció tingui un pes menys important que a les comarques de la costa ha fet que fins ara la Garrotxa s'hagi vist menys afectada per la situació que la resta de la demarcació.
    Busquets ha precisat que a pesar de l'alarma que representen els percentatges, els 2.500 aturats a la Garrotxa en una població total de 59.000 habitants representen un impacte inferior als 40.000 del conjunt de comarques de Girona. Busquets va comptabilitzar 459 aturats als serveis, 300 a la indústria, 150 a la construcció, 766 treballadors no qualificats i 498 provinents de la indústria especialitzada. La diagnosi de Busquets per frenar l'atur i en tant millorar la situació econòmica és la formació. El tècnic va precisar que el repte de futur rau en la requalificació dels aturats. Les previsions són que a l'any 2010 començarà una recuperació parcial.

    Crisi a la Garrotxa 2.500 aturats a la Garrotxa | 16-12-2008 - 08:59:38 GMT 1 #

15. Núm. 17253 AJUNTAMENT DE SANT JOAN LES FONTS GARROTXA, BOP de Girona núm. 248 – 29 de desembre de 2008 :
    Edicte sobre informació pública de la
    modificació puntual de diversos projectes
    El Ple ordinari celebrat el proppassat 3 de
    desembre de l’any en curs va aprovar
    inicialment els projectes que es relacionen:
    -Modificació Puntual del Pla General d’Ordenació
    urbana relatiu als habitatges de protecció
    pública.
    -Modificació Puntual del Pla Generals d’Ordenació
    Urbana relatiu als usos de la Zona
    Industrial de Begudà i nomenclàtor General.
    -Modificació Puntual del Pla Parcial de
    Begudà II, referent als usos
    -Modificació Puntual del Pla Parcial de Pereacaula
    referent a habitatges de Protecció pública.
    -Modificació puntual del Pla Parcial de les
    Mulleres.
    Disposant sotmetre a informació pública la
    documentació per un termini d’un mes a
    comptar des de el dia següent al de la publicació
    del present anunci al Butlletí Oficial de
    la Província de Girona, al Diari Oficial de la
    Generalitat de Catalunya al tauler d’anuncis
    municipal i al Diari el Punt.
    Sant Joan les Fonts, 4 de desembre de 2008
    Joan Espona i Agustin
    Alcalde i president del Consell Comarcal de la Garrotxa (CiU)

    Modificació puntual de diversos projectes | 29-12-2008 - 07:18:17 GMT 1 #

16. NORMES URBANÍSTIQUES PLA GENERAL ORDENACIÓ URBANA Municipal - SANT JOAN LES FONTS Garrotxa-

    Normes Urbanístiques Text Refós

    INDEX
    TÍTOL I. DISPOSICIONS GENERALS
    CAP. I- DEFINICIÓ, CONTINGUT I VIGÈNCIA DEL PLA
    Art. 1 - Àmbit territorial i objecte del Pla General. 7
    Art. 2 - Marc legal. 7
    Art. 3 - Contingut i interpretació. 8
    Art. 4 - Vigència. 9
    Art. 5 - Modificació i revisió del Pla General 9
    CAP. II - EL DESPLEGAMENT DEL PLA
    Art. 6 - Iniciativa i Competències. 9
    Art. 7 - Planejament derivat. 9
    Art. 8 - Desplegament del Pla en el sòl urbà. 10
    Art. 9 - Desplegament del Pla en Sòl urbanitzable. 10
    Art. 10 - Desplegament del Pla general en Sòl no urbanitzable. 10
    Art. 11 - Desplegament del Pla general respecte als sistemes generals. 10
    CAP. III. GESTIÓ I EXECUCIÓ DEL PLANEJAMENT
    Art. 12 - Elecció dels sistemes d'actuació. 11
    Art. 13 - Polígons i Unitats d'actuació. 11
    Art. 14 - Sistema d'actuació en Sòl Urbà. 11
    Art. 15 - Sistema d'actuació en sòl urbanitzable. 11
    Art. 16 - Execució i gestió de sistemes. 11
    CAP. IV INTERVENCIÓ EN L'EDIFICACIÓ I ÚS DEL SÒL
    Art. 17 - Llicències. 12
    TÍTOL II. PARÀMETRES COMUNS D'ORDENACIÓ I D'US
    CAP. I. DISPOSICIONS QUE REGULEN L'EDIFICACIÓ
    SEC. 1. DISPOSICIONS D’APLICACIÓ GENERAL
    Art. 18 - Planta baixa. 14
    Art. 19 - Plantes soterranis. 14
    Art. 20 - Planta pis. 14
    Art. 21 - Planta golfes. 14
    Art. 22 - Planta coberta. 15
    Art. 23 - Finestres i llucanes sobre la coberta. 15
    Art. 24 - Entresolat. 15
    Art. 25 - Cossos sortints. 15
    Art. 26 - Elements sortints. 16
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    3
    Art. 27 - Ventilació i il·luminació. 16
    Art. 28 - Celoberts. 16
    Art. 29 - Patis de ventilació. 17
    Art. 30 - Regles per a traçar l'alineació en cantonades dels carrers. 18
    Art. 31 - Regles per a traçar l'alineació en xamfrà. 18
    SEC. 2. REGULACIÓ DE L’EDIFICACIÓ ALINEADA A VIAL
    Art. 32 - Planta baixa d'un edifici referida al carrer. 19
    Art. 33 - Alçada reguladora màxima d'un edifici referida al carrer. 19
    Art. 34 - Regles sobre determinació d'alçades. 19
    Art. 35 - Regles sobre mitgeres. 20
    Art. 36 - Profunditat edificable, alineació interior d'illa i fons de parcel·la. 20
    Art. 37 - Pati d'illa. 20
    Art. 38 - Cossos sortints. 20
    Art. 39 - Elements sortints. 21
    SEC. 3. REGULACIÓ DE L’EDIFICACIÓ AÏLLADA
    Art. 40 - Ocupació màxima de parcel·la. 21
    Art. 41 - Sòl lliure d'edificació. 21
    Art. 42 - Planta soterrani d'un edifici referida a la cota de terreny. 21
    Art. 43 - Planta baixa d'un edifici referida a la cota de terreny. 21
    Art. 44 - Alçada màxima de l'edificació referida a la cota de terreny. 21
    Art. 45 - Cossos i elements sortints. 22
    Art. 46 - Separacions mínimes i tanques. 22
    Art. 47 - Adaptació topogràfica del terreny. 22
    CAP. II. REGULACIÓ D'USOS I ACTIVITAT
    Art. 48 - Definició d'usos i la seva classificació. 22
    Art. 49 - Regulació d’usos segons l’activitat. 23
    Art. 50 - Regulació de les activitats. 26
    Art. 51 - Disposicions referents a les activitats de categoria superior
    a la segona. 27
    Art. 52 - Classificació de situacions relatives a l'activitat. 27
    Art. 53 - Límits màxims a cada categoria. 28
    TÍTOL III. RÈGIM URBANÍSTIC DEL SÒL
    CAP. I. DISPOSICIONS GENERALS.
    Art. 54 - Classificació i Qualificació del sòl. 29
    Art. 55 - Els sistemes. 29
    Art. 56 - Les zones. 29
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    4
    CAP.II. REGULACIÓ I DESENVOLUPAMENT DE SISTEMES
    SEC.1. DISPOSICIONS GENERALS
    Art. 57 - Definició dels sistemes generals. 29
    Art. 58 - Execució dels sistemes. 29
    Art. 59 - Titularitat i afectació del sòl. 30
    SEC.2. SISTEMES GENERALS DE COMUNICACIÓ
    Art. 60 - Disposicions generals. 30
    Art. 61 - Sistema viari (V). 30
    Art. 62 - Sistema hidrogràfic (H). 31
    Art. 63 - Sistema de protecció de sistemes (P). 31
    SEC.3. SISTEMA GENERAL D'ESPAIS LLIURES
    Art. 64 - Disposicions generals. 31
    Art. 65 - Sistema de jardins i places públiques urbans (ZV). 32
    Art. 66 - Sistema de parcs (PV). 32
    SEC.4. SISTEMA D'EQUIPAMENTS COMUNITARIS I SERVEIS TÈCNICS
    Art. 67 - Disposicions generals. 32
    Art. 68 - Sistema d'equipaments comunitaris - (clau E). 32
    Art. 69 - Sistema d’infrastructures i serveis tècnics (T). 33
    SEC.5. SISTEMA NATURAL
    Art. 70 - Disposicions generals. 33
    CAP III. REGULACIÓ I DESENVOLUPAMENT DEL SÒL URBÀ
    SEC. 1. DISPOSICIONS GENERALS
    Art. 71 - Definició. 34
    Art. 72 - Determinació i ordenació en el sòl urbà. 34
    Art. 73 - Cessions gratuïtes en sòl urbà. 34
    SEC. 2. ZONES D'ORDENACIÓ EN SÒL URBÀ
    Art. 74 - Definició de zones. 34
    Art. 75 - Zona de nucli antic (clau 1). 35
    Art. 76 - Zona suburbana (clau 2). 37
    Art. 77 - Zona aïllada (clau 3). 38
    Art. 78 - Zona d'ordenació específica (clau 4). 40
    Art. 79 - Zona de volumetria específica (clau 5). 42
    Art. 80 - Zona industrial (Clau 6). 43

    Art. 81 - Zona verd privat (Clau 7). 44
    Art. 82 - Dotacions i serveis privats (Clau DP). 45
    Art. 83 - Zona Industrial de Begudà. 46
    SEC. 3. POLÍGONS DE DESENVOLUPAMENT EN SÒL URBÀ
    Art. 84 - UA.1 La Canya - C. Serra de la Cau. 49
    Art. 85 - UA.2 La Rompuda - Castanyer 50
    Art. 86 - PE.1 Fàbrica Vila. 51
    Art. 87 - PE.2 Sector d'Aiguanegra. 52
    CAPÍTOL IV. REGULACIÓ DEL SÒL URBANITZABLE
    SEC.1. DISPOSICIONS GENERALS
    Art. 88 - Definició i tipus. 54
    Art. 89 - Sistemes generals i locals en Sòl urbanitzable. 54
    Art. 90 - Deures dels propietaris del Sòl urbanitzable. 54
    Art. 91 - Gestió del Sòl urbanitzable. 54
    SEC. 2. ZONES D'ORDENACIÓ DEL SÒL URBANITZABLE
    Art. 92 - Definició de zones. 55
    Art. 93 - Sector Urbanitzable Delimitat Cabrafiga I (SUD-1). 57
    Art. 94 - Sector Urbanitzable Delimitat Cabrafiga II (SUD-2). 61
    Art. 95 - Sector Urbanitzable Delimitat La Rompuda-Castanyer (SUD-3). 62
    Art. 96 - Sector Urbanitzable Delimitat Begudà (SUD-4). 64
    Art. 97 - Sector Urbanitzable Delimitat Les Coromines - La Cànova I (SUD-5). 66
    Art. 98 - Sector Urbanitzable Delimitat Les Coromines - La Cànova II (SUD-6). 69
    Art. 99 - Sector Urbanitzable Delimitat Can Frigola de Baix (SUD-7). 71
    Art. 100- Sector Urbanitzable Delimitat Grefacsa (SUD-8) 72
    Art. 101 - PE.3 Cabrafiga I -Carrer Ponent 74
    CAP. V. REGULACIÓ DEL SÒL NO URBANITZABLE. (SNU)
    SEC.1. DISPOSICIONS GENERALS
    Art. 102 - Definició. 75
    Art. 103 - Desenvolupament del Pla general en SNU. 75
    Art. 104 - Camins rurals. 75
    Art. 105 - Nucli de població. 76
    SEC.2. CONSTRUCCIONS EN SÒL NO URBANITZABLE
    Art. 106 - Disposicions generals. 76
    Art. 107 - Construccions d'utilitat pública i d'interès social. 76
    Art. 108 - Construccions i instal·lacions d'obres públiques. 77
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    6
    SEC.3. ZONES D'ORDENACIÓ DEL SÒL NO URBANITZABLE
    Art. 109 - Definició de Zones. 77
    Art. 110 - Àrees d'especial protecció. 77
    Art. 111 - Reserves naturals. 78
    Art. 112 - Àrees de protecció de la xarxa fluvial. 78
    Art. 113 - Espai agrícola d'especial interès. 78
    Art. 114 - Espai forestal de protecció de vessants. 78
    Art. 115 - Espai agrícola permanent. 79
    Art. 116 - Espai forestal lliure permanent. 79
    Art. 117 - Enclaus agrícoles a l'espai forestal. 79
    Art. 118 - Indústries en sòl no urbanitzable. 79
    SEC.4. PLANS ESPECIALS DEL SÒL NO URBANITZABLE
    Art. 119 - PE.4. Riberes del Fluvià. 81
    Art. 120 - PE.5. Les Mulleres 82
    Art. 121 - PE.6. Can Barranc 83
    Art. 122 - PE.7. Nucli rural de Begudà 84
    TÍTOL IV. PLA ESPECIAL DE PROTECCIÓ DEL PATRIMONI
    Art. 123 - Definició. 85
    Art. 124 - Pre-catàleg. 85
    Art. 125 - Contingut del Pla especial. 86
    Art. 126 - Condicions del Pla especial. 86
    DISPOSICIONS TRANSITÒRIES
    Primera.- Usos disconformes . 88
    Segona.- Volums disconformes i fora d'ordenació. 88
    Tercera.- Parcel·les fora d'ordenació. 89
    Quarta - Pla especial de protecció de patrimoni. 89
    Annex 1: PEZVG.
    Annex 2 : Definicions.
    Annex 3: Gràfics.
    Annex 4: Relació de Cases situades en Sòl No Urbanitzable
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    7
    TÍTOL I. DISPOSICIONS GENERALS
    CAP. I- DEFINICIÓ, CONTINGUT I VIGÈNCIA DEL PLA
    Art. 1 - Àmbit territorial i objecte del Pla general.
    El present Pla general constitueix l'instrument d'ordenació integral del territori del municipi de
    Sant Joan Les Fonts, de conformitat amb allò que disposa l'actual legislació urbanística.
    Art. 2 - Marc legal.
    1. Aquest Pla general està redactat d'acord amb:
    La Llei 6/98, de 13 d’abril, sobre règim del sòl i valoracions.
    El Reial decret legislatiu 1/1992, de 26 de juny, pel qual s’aprova el text refós de la llei sobre
    el règim del sòl i ordenació urbana , articles no derogats expressament per la llei 6/98
    el Decret legislatiu 1/1990, pel qual s'aprova la refosa dels textos legals vigents a Catalunya
    en matèria urbanística.
    els Reglaments de Planejament, gestió i disciplina urbanística aprovats, respectivament, pels
    Reials decrets 2159/1978, 3288/1978 i 2187/1978.
    el Reglament de la Llei sobre protecció de la legalitat urbanística, i el de la Llei de Mesures
    d'adequació de l'ordenament urbanístic a Catalunya, aprovats respectivament pels Decrets
    308/1982 i 146/1984.
    Pla Especial del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.
    2. Qualsevol referència, en les presents Normes, a la legislació urbanística vigent, ha
    d'entendre's que es refereix als anteriors textos, o posteriors que els modifiquin d’acord amb
    el règim transitori que s’estableixi.
    3. El Pla de Sant Joan les Fonts, és públic, executiu i obligatori. Les seves determinacions
    tenen caràcter prioritari sobre qualsevol disposició municipal amb un objectiu semblant i la
    seva interpretació no podrà contradir, en cap cas, les instruccions que es derivin de la
    legislació urbanística vigent.
    4. Les abreviatures utilitzades en aquestes Normes referides als textos legals esmentats són
    les següents:
    Llei 6/98, de 13 d’abril, sobre règim del sòl i valoracions (BOE 89, 14.04.98) (LRSV).
    Reial decret legislatiu 1/1992, de 26 de juny, pel qual s’aprova el text refós de la llei sobre el
    règim del sòl i ordenació urbana , articles no derogats expressament per la llei 6/98 (BOE
    156, 30.06.92) (TRLS 92).
    - Decret legislatiu 1/1990, de 12 de juliol, pel qual s’aprova la refosa dels textos legals
    vigents a Catalunya en matèria urbanística (DOGC 1317, 13.7.90) (TR).
    - Reglament de planejament. Reial decret 2159/1978, de 23 de juny, pel qual s’aprova
    el Reglament de planejament per al desenvolupament i aplicació de la Llei sobre
    Règim del sòl i ordenació urbana ( publicat al BOE 221 de 15.9.78 i 222 de 16.9.78)
    (RP).
    - Reglament de gestió. Reial decret 2288/1978, de 25 d’agost pel qual s’aprova el
    Reglament de gestió urbanística per al desenvolupament i aplicació de la Llei sobre
    règim del sòl i ordenació urbana (publicat al BOE 27 de 31.1.79 i 28 de 1.2.79)
    (RG).
    - Reglament de disciplina urbanística. Reial decret 2187/1978, de 23 de juny (publicat
    al BOE 223 de 18.9.78) (RD).
    - Reglament de Protecció de la legalitat urbanística 308/1982 (publicat al DOGC 261
    de 22.9.82) (RPL).
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    8
    - Decret 303/97, de 25 de novembre, pel qual s’aprova el reglament sobre mesures per
    a facilitar l’execució urbanística (DOGC 2531, 03.12.97) (RMEU)
    - Pla Especial del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. (PEZVG)
    Art. 3 - Contingut i interpretació.
    1. Aquest Pla general està integrat pels següents documents:
    - Memòria.
    - Plànols d'ordenació urbanística.
    - 1.0 Estructura general i orgànica del territori: Xarxa Viària, Règim del sòl (escala
    1/15.000).
    - 2.0 Estructura general i orgànica del territori: Sistemes naturals, d’equipaments i
    d’espais lliures (escala 1/15.000).
    - 3.0 Usos del sòl urbà i urbanitzable (escala 1/7.500)
    - 3.1 Ordenació de sòl urbà i sòl urbanitzable: Sector la Canya - Cabrafiga (escala
    1/2000).
    - 3.2 Ordenació de sòl urbà i sòl urbanitzable: Sector Nucli de Sant Joan (escala
    1/2000).
    - 3.3 Ordenació de sòl urbà i sòl urbanitzable: Sector les Coromines – La Cànova
    (escala 1/2000).
    - 3.4 Ordenació de sòl urbà i sòl urbanitzable: Sector Begudà (escala 1/2000).
    - 3.5 Ordenació de sòl urbà i sòl urbanitzable: Sector Aiguanegre – Can Frigola
    (escala 1/2000).

    - 4.1 Usos del sòl no urbanitzable: Sector Nord-oest (escala 1/7.500).
    - 4.2 Usos del sòl no urbanitzable: Sector Nord-est (escala 1/7.500).
    - 4.3 Usos del sòl no urbanitzable: Sector Sud-oest (escala 1/7.500).
    - 4.4 Usos del sòl no urbanitzable: Sector Sud-est (escala 1/7.500).
    - 5.0 Espais del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa: Modificació de
    límits i ordenació ( escala 1/15.000).
    - 6.0 Inventari d’edificacions en Sòl No Urbanitzable (escala 1/15.000)
    - Normes urbanístiques.
    - Estudi econòmic i financer.
    - Programa d'actuació.
    2. Les presents normes, juntament amb els plànols d'ordenació, constitueixen el cos
    normatiu específic en matèria urbanística del municipi de Sant Joan les Fonts i prevalen
    sobre els restants documents del Pla. En el no previst per les Normes, s'estarà a la legislació
    urbanística i d'ordenació del territori aplicable en cada cas.
    3. Els documents d'aquest Pla general s'interpretaran sempre atenent el seu contingut i
    d'acord amb els objectius i finalitats expressades en la memòria. En casos de contradicció
    entre documents o d'imprecisió prevaldrà sempre la interpretació més favorable a la menor
    edificabilitat i major dotació d'equipaments públics.
    4. La delimitació de sectors, polígons, unitats, zones i sistemes assenyalada pel Pla general,
    tenint en compte les toleràncies necessàries en tot alçament topogràfic, podrà ser precisada
    o ajustada en els corresponents documents de planejament que se'n despleguin d'acord
    amb els següents criteris:
    - Una variació màxima de la superfície de les àrees delimitades del cinc per cent (+-
    5%).
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    9
    - Només s'admeten alteracions de la forma per tal d'ajustar els corresponents àmbits
    a alineacions oficials, a característiques naturals del terreny, a límits físics i particions
    de propietat i, en general a elements naturals o artificials d'interès que així ho
    justifiquin.
    - No podrà alterar-se la delimitació d'un element del sistema d'espais lliures o
    d'equipaments comunitaris si això suposa la disminució de la seva superfície.
    Art. 4 - Vigència.
    Aquest Pla entrarà en vigor el mateix dia de la publicació de la seva aprovació definitiva en al
    Diari oficial de la Generalitat de Catalunya, d’acord amb els termes que disposa l’article 70.2
    de la Llei 7/1985 de bases de règim local, i mantindrà la seva vigència de forma indefinida
    mentre no es produeixi la seva revisió.
    Art. 5 - Modificació i revisió del Pla general.
    1. L’alteració del contingut del Pla es farà a través de la seva revisió o amb la modificació
    d’algun dels elements que el constitueixen seguint el mateix procediment establert per a la
    seva formulació.
    2. Si la modificació altera la disposició o dimensions reservades per al Sistema d’espais
    lliures de parcs públics i zones verdes o de les zones esportives i d’esbarjo, aquesta es
    tramitarà d’acord amb el procediment establert a l’article 76 del TR .
    3. Seran circumstàncies que justificaran la revisió d’aquest Pla general les següents:
    - El transcurs de 12 anys des de la data d’aprovació definitiva.
    - El termini de 8 anys si en aquest temps les previsions de creixement del Pla s’han
    consolidat amb un índex superior al 66% o inferior al 33%.
    - L’alteració de l’estructura general i orgànica del territori o bé de la classificació del sòl.
    - Les disposicions urbanístiques de rang superior que així ho determinin.
    CAP. II - El desplegament del Pla.
    Art. 6 - Iniciativa i Competències.
    1. El desenvolupament d'aquest Pla general correspon, en primer lloc a l'Ajuntament.
    Tanmateix, els particulars poden proposar i realitzar la redacció de plans i projectes
    urbanístics dintre de les competències que estableixen la Legislació urbanística vigent i
    aquest Pla.
    2. Correspon als diferents departaments de la Generalitat de Catalunya, òrgans de
    l'Administració de l'Estat, Diputació Provincial o altres òrgans d'administració local
    supramunicipal que es puguin crear, el desenvolupament de les actuacions de la seva
    competència, per a la progressiva execució de les determinacions del Pla.
    Art. 7 - Planejament derivat.
    1. Amb l'objecte de complementar les determinacions del Pla general, s'elaboraran, d'acord
    amb allò que preveu la legislació urbanística vigent: Plans parcials, Plans especials, Estudis
    de detall, Programes d'actuació urbanística i Projectes d'urbanització. Tots ells hauran
    d'ajustar-se a l'ordre i els terminis previstos al Programa d'actuació d'aquest Pla.
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    10
    2. Tots els plans, projectes i qualsevol altre document urbanístic de desenvolupament de les
    previsions d'aquest Pla general, hauran de garantir l'accessibilitat i la utilització amb caràcter
    general dels espais d'ús públic, i no seran aprovats si no observen les determinacions i els
    criteris establerts a la llei 20/1991, de 25 de novembre, de promoció de l'accessibilitat i
    supressió de barreres arquitectòniques, i en els corresponents reglaments.
    Art. 8 - Desplegament del Pla en el sòl urbà.
    1. El desenvolupament de les determinacions del Pla general en sòl urbà es realitzarà,
    generalment per gestió directe o, quan sigui necessari. mitjançant Unitats d'Actuació (UA), la
    delimitació de les quals ve fixada en els plànols d'ordenació. Per a d'aquests àmbits el Pla
    general determina la situació de la xarxa viària bàsica, els espais lliures i els equipaments.
    2. En les Unitats d'Actuació delimitades, són de cessió obligatòria i gratuïta els terrenys
    qualificats com a sistema viari, d'equipament i espais lliures. Aquesta cessió es farà efectiva
    en el moment procedimental fixat en els art. 124 i 179 del RG.
    En aquestes àrees serà preceptiva, amb caràcter general, la redacció del projecte
    d'urbanització i la constitució de la garantia del 12% del valor de les obres d'urbanització.
    3. A més, es poden formular Plans especials per a millorar aspectes concrets del
    planejament d’un sector i Estudis de detall per a fixar alineacions de les edificacions o la
    seva volumetria establerta en el Pla.
    Art. 9 - Desplegament del Pla en sòl urbanitzable
    1. En Sòl urbanitzable el Pla es desplega pel planejament de desenvolupament, d’acord amb
    la normativa urbanística vigent. El seu àmbit territorial s'haurà de correspondre
    necessàriament amb els sectors de planejament delimitats per aquest Pla en els plànols
    d'ordenació.
    2. El desenvolupament parcial dels sectors en subsectors es podrà dur a terme si es fa
    d'acord amb allò que estableix l'art. 63 TR.
    Art. 10 - Desplegament del Pla general en Sòl no urbanitzable
    Les determinacions del Pla que regulen el Sòl no urbanitzable i les del Pla Especial del Parc
    Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa (PEZVG), són d'aplicació directa i immediata.
    No obstant això, es podran formular Plans especials que tinguin per objecte la protecció del
    paisatge, de les vies de comunicació, espais forestals i millora del medi rural.
    Art. 11 - Desplegament del Pla general respecte als sistemes generals.
    Les previsions del Pla respecte als sistemes generals, en el sòl urbanitzable i no
    urbanitzable, es desenvoluparan mitjançant l’expropiació dels terrenys afectats i la seva
    execució directa, o bé, mitjançant el desplegament del planejament de desenvolupament
    corresponent, en sòl urbanitzable o amb el desplegament d’un pla especial d’infrastructures.
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    11
    CAP. III. GESTIÓ I EXECUCIÓ DEL PLANEJAMENT.
    Art. 12 - Elecció dels sistemes d'actuació.
    1. En el desenvolupament del Pla general, cal que els plans que es redactin determinin
    expressament el sistema d'actuació, per a llur execució, d'entre els previstos en la legislació
    urbanística vigent. La determinació del sistema d'actuació s'haurà de justificar d'acord amb
    l'article 56 del RP. En el cas que es desenvolupin els plans per polígons d’actuació s’haurà
    d’especificar el sistema d’actuació per a cada un d’aquests polígons.
    2. El sistema escollit haurà de garantir l'execució de les obres d'urbanització en els terminis
    assenyalats pel Programa d'actuació, la cessió i execució dels sòls per a dotacions i
    equipament general i la cessió dels vials i zones verdes d'ús públic.
    3. Per a l'execució d'aquest Pla es considera preferent el sistema de compensació, sens
    perjudici del que preveu l'art.169.2 del TR.
    Art. 13 - Polígons i Unitats d'actuació.
    1. La delimitació poligonal per a l'execució del planejament en Sòl Urbà s'ajustarà a allò que
    estableixen els art. 167 i 168 del TR, i els art. 36 i 37 del RG. Així, es podran modificar els
    àmbits establerts per aquest Pla i es podran delimitar noves Unitats d'actuació amb l'objecte
    de facilitar la seva gestió o efectuar un millor repartiment de càrregues i beneficis que es
    deriven del planejament.
    2. La delimitació poligonal tendirà a fer-se de manera que coincideixi amb cada etapa
    d'execució del pla. Conservant la coherència del pla, es tendirà a flexibilitzar al màxim
    l'execució d'aquest, independitzant cada operació urbanística en diferents polígons.
    3. Quan no sigui possible o aconsellable la delimitació d'unitats o polígons d'actuació o
    l'execució dels sistemes dins d'elles i en les actuacions aïllades en el Sòl Urbà, s'aplicarà el
    sistema d'expropiació per a l'obtenció dels sistemes. Si d'aquesta actuació se'n deriven
    beneficis especials per als sectors confrontats o propers, es podran repercutir les despeses
    mitjançant la imposició de contribucions especials, als propietaris beneficiats.
    Art. 14 - Sistema d'actuació en sòl urbà
    Per a l'execució del planejament en sòl urbà es delimitaran polígons o unitats d'actuació.
    Això no és obstacle perquè l'administració pugui realitzar actuacions aïllades en sòl urbà, pel
    sistema d’expropiació, quan aquestes actuacions estiguin previstes en aquest Pla general o
    en un pla especial.
    Art. 15 - Sistema d'actuació en sòl urbanitzable.
    1.La delimitació dels polígons per a l'execució del planejament d’un sector del sòl
    urbanitzable la definirà el pla parcial corresponent.
    2. Cada sector de pla parcial podrà coincidir amb un polígon o bé dividir-se en dos o més
    polígons d’actuació. Tots els terrenys inclosos dins d’un àmbit de planejament parcial
    estaran adscrits a algun polígon d’actuació.3. Els plans parcials d'iniciativa particular han
    d'ésser executats pel sistema de compensació d'acord amb l'art. 169.3 del TR. No obstant
    això, si transcorreguts sis mesos des que l'Administració actuant hagi requerit als propietaris
    perquè constitueixin la corresponent Junta de compensació, no s'ha complert l'esmentat
    requeriment, dita Administració podrà deixar, sense eficàcia el Pla o canviar-ne el sistema
    d'execució.
    Art. 16 - Execució i gestió de sistemes.
    1. Els terrenys qualificats de sistemes podran ser adquirits per l'administració actuant per
    qualsevol títol jurídic, mitjançant les cessions obligatòries imposades per la legislació
    urbanística vigent, o per expropiació forçosa.
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    12
    2. El cost dels terrenys podrà repercutir-se segons sigui procedent, entre els propietaris
    beneficiats per l’actuació d'acord amb el que disposa la legislació urbanística vigent i
    mitjançant contribucions especials.
    CAP. IV. INTERVENCIÓ EN L’EDIFICACIÓ I ÚS DEL SÒL
    Art. 17 – Llicències
    1. Estaran subjectes a prèvia llicència els actes següents:
    1) Parcel.lacions urbanes.
    2) Obres de construcció d’edificacions de nova planta.
    3) Obres d’ampliació o reducció del volum de les edificacions existents.
    4) Obres de reforma de l’estructura de les edificacions existents.
    5) Canvi o reparació puntual d’elements estructurals.

    6) Obres de modificació de l’aspecte exterior dels edificis existents.
    7) Execució o modificació d’obertures que afectin a elements estructurals.
    8) Obres de modificació de la distribució interior dels edificis existents.
    9) Obres de construcció de piscines, pous, murs de contenció i obres de captació
    d’aigua.
    10) Obres i usos de caràcter provisional.
    11) Obres d’instal·lacions de serveis: instal·lació o estesa de línies elèctriques,
    telefòniques i telegràfiques, telefonia mòbil, cablejat, gas i tota utilització del
    subsòl, sòl o espai aeri que comporti utilització de materials no fungibles i
    perdurables.
    12) Obres de connexió d’aigua i desaigües a les xarxes generals.
    13) Moviments de terres com desmunts, explanació, excavació o terraplenat, excepte
    que estiguin compresos en un projecte d’urbanització o edificació degudament
    aprovat o autoritzat.
    14) Primera utilització dels edificis.
    15) Enderrocament de les construccions.
    16) Tales d’arbres, formin o no part de massa arbòria, en qualsevol classe de sòl.
    17) Col·locació o modificació de rètols visibles des de la via pública.
    18) Les extraccions d’àrids.
    19) Divisions o segregacions de terrenys en sòl no urbanitzable.
    20) Col·locació de grues-torre, ascensors, sínies, o altres aparells elevadors.
    21) Col·locació de marquesines per a comerços
    22) Construcció de ponts, bastides i similars.
    23) Estintolament de façanes.
    24) Reparació de cobertes i terrats.
    25) Construcció de foses sèptiques.
    26) Modificació de balcons, lleixes o elements sortints.
    27) Construcció de barraques provisionals d’obres.
    28) Tanques de solars i finques.
    29) Canvi d’usos.
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    13
    2. Es regularà per ordenança municipal el règim i procediment per a l’atorgament de
    llicències .
    3. Condicions d’urbanització per a les llicències d’edificació.
    a) En sòl urbà no es podrà concedir llicència municipal quan el terreny no compleixi
    alguna d’aquestes determinacions:
    · Que doni façana a vial públic i aquest estigui obert en tota l’amplada
    prevista.
    · Que compti com a mínim amb el servei d’aigua potable, evacuació de
    residuals, explanació i encintat de voreres i subministrament d’energia
    elèctrica.
    b) Els terrenys que reuneixin les condicions de l’apartat anterior però que els
    manqui la pavimentació i/o l’enllumenat públic podran obtenir llicència
    condicionada a allò que estableix l’article 40 del Reglament de Gestió. Si el
    terreny dóna a més d’una via s’aplicarà el mateix tractament per a totes.
    c) Les fiances que es constitueixin per garantir els compromisos fets d’acord amb
    l’apartat anterior podran ser prestades per entitats bancàries o d’assegurances.
    d) Quan en compliment d’aquest article es concedeixi una llicència condicionada a
    la urbanització, l’eficàcia de la llicència quedarà demorada en tant no es
    constitueixi la garantia establerta.
    4. Repercussió del cost de la urbanització.
    a) El propietari que, amb l’objectiu de dotar als seus terrenys dels serveis mínims
    que s’assenyalen en l’article anterior, urbanitzés una o més vies públiques on
    tinguessin façana altres propietats podrà sol.licitar a l’Ajuntament que no
    concedeixi llicència a aquests propietaris, sempre i quan no acreditin haver-li
    abonat la part proporcional d’aquestes despeses, evitant d’aquesta manera un
    enriquiment injust disconforme amb els deures dels propietaris en sòl urbà.
    b) Les despeses d’urbanització, en l’anterior supòsit, es distribuiran entre els
    propietaris beneficiats, en proporció a la superfície edificable que correspongui a
    cada finca en aplicació d’aquestes normes.
    c) Per què es pugui formular la sol·licitud a la qual es refereix l’apartat 1 d’aquest
    article, serà necessari que el propietari interessat, abans d’executar l’obra
    d’urbanització, presenti a l’Ajuntament el projecte corresponent acompanyat
    d’una memòria on es relacionin:
    · totes les finques que puguin resultar beneficiades per aquestes obres
    · noms i adreces de llurs propietaris
    · edificabilitats
    · proposta de repartiment de les despeses
    L’Ajuntament, prèvia audiència de 15 dies als interessats, procedirà a aprovar el
    repartiment.
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    14
    TÍTOL II. PARÀMETRES COMUNS D'ORDENACIÓ I D'US EN
    SÒL URBÀ I URBANITZABLE.
    CAP. I. DISPOSICIONS QUE REGULEN L'EDIFICACIÓ.
    SEC. 1. DISPOSICIONS D’APLICACIÓ GENERAL
    Art. 18 - Planta baixa.
    Pis baix de l’edifici a nivell del sòl o dintre dels límits que amb referència a la rasant
    assenyalen les normes. La planta baixa és la primera planta per sobre de la planta soterrani
    real o possible.
    Si no es diu el contrari, no es permet el desdoblament de la planta baixa en dues plantes,
    segons les modalitats de semisoterrani i entresol.
    Quan la regulació de la zona no ho especifiqui, les alçàries útils mínimes permeses de la
    planta baixa seran les següents: 3,00 m en el cas d'usos comercials, magatzems, etc. i 2,50
    m en el cas d'habitatges i comerços menors de 80 m2. (v. fig. 1 i 2 de l’annex 3)
    Art. 19 - Plantes soterranis.
    Són les situades sota de la planta baixa.
    No s'hi permeten els usos residencial i sanitari. Els soterranis per sota del primer només
    podran ser dedicats a aparcaments, instal·lacions tècniques de l'edifici, cambres cuirassades
    i similars.
    Només es permetrà la construcció de plantes soterranis quan aquestes puguin desguassar a
    la claveguera pública, encara que sigui per mitjans mecànics.
    Tret que s’indiqui en les ordenances de la zona, les plantes soterranis no podran
    sobrepassar l’ocupació de la planta baixa.
    L'alçada lliure mínima de les plantes soterranis es de 2,20 metres, i la màxima són 3 metres.
    (v. fig. 1 i 2 de l’annex 3)
    Art. 20 - Planta pis.
    Tota planta de l’edificació que estigui per sobre de la planta baixa.
    Les plantes pis tindran una alçada lliure interior mínima de 2,50 metres, excepte les
    dedicades a ús d’aparcament que serà de 2.20 metres. (v. fig. 1 i 2 de l’annex 3)
    Art. 21- Planta golfes.
    És aquella situada entre el darrer forjat teòricament possible de l’edifici i la coberta inclinada.
    Solament estan permeses les golfes habitables per sobre de l'alçada màxima quan així ho
    indiquin les ordenances d'una zona. En cap cas les golfes habitables podran constituir un
    habitatge independent del de la planta immediatament inferior.
    La superfície de les plantes sotacoberta amb una alçària lliure superior a 1,50 metres
    computarà als efectes de determinar la quantitat de sostre de l’edificació. (v. fig. 1 i 2 de
    l’annex 3)
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    15
    Art. 22 - Planta coberta.
    Planta terminal de l’edifici que protegeix la construcció de la pluja, ja sigui amb un terrat o
    amb una teulada, que se situa immediatament per sobre del pla horitzontal dels elements
    resistents del darrer forjat.
    1. Per a aquells edificis acabats amb teulada (v. fig. 1 de l’annex 3), la planta coberta
    comença a comptar des del pla inferior del ràfec. Com a màxim la coberta arrencarà des de
    l'alçada reguladora i, també com a màxim, 40 cm per sobre de l'últim forjat permès. El
    pendent de la teulada no podrà ser superior del 35%.
    Per sobre dels plans definits per a la teulada, (v. fig. 1 de l’annex 3) podran sobresortir
    elements de ventilació i xemeneies, antenes i claraboies dels celoberts; aquestes últimes
    hauran de ser paral·leles als plans de teulada i no se separaran més de 50 cm d'aquesta en
    cap punt.
    Els careners de coberta, així com altres elements construïts no sobrepassaran en més de
    3,50 metres l’alçària de l’arrencada de la coberta al pla de façana.
    2. Per a edificis acabats en terrassa (v. fig. 2 de l’annex 3) es considerarà el pla d'arrencada
    de la planta coberta, el pla superior dels elements resistents de la darrera planta pis. Per
    sobre d'aquest pla es podrà situar la cambra d'aire amb una alçada màxima de 60 cm. Les
    baranes tindran una alçada màxima d'un metre per sobre de la cambra d'aire. Els elements
    de separació entre terrats situats per sobre de l’alçada màxima reguladora no podrà passar
    de 1,80 m si són transparents , reixes o similars.
    A més, dins el gàlib que dibuixen uns plans inclinats 30O aplicats des de les arestes
    d'intersecció dels plans de façana amb l'alçada reguladora màxima, es podran instal·lar
    cossos edificats que continguin els elements tècnics de l'ascensor, la climatització de l'edifici,
    les claraboies dels celoberts, la caixa d'escales, les antenes i els dipòsits d'aigua.
    Art. 23 - Finestres i llucanes sobre la coberta.
    Quan calgui disposar d’obertures d’il·luminació i ventilació de la planta sotacoberta, aquestes
    es podran tancar amb finestres integrades al pla de la coberta inclinada. La superfície
    d’ocupació de les obertures no sobrepassarà el 6% de la superfície de coberta.
    Art. 24 - Entresolat.
    Per entresolat s’entén la part superior de les dues en què un sostre fet a una certa alçaria
    divideix parcialment una cambra que no té accés independent des de l’exterior.
    L’entresolat formarà part del local situat en planta baixa i no tindrà accés independent des de
    l’exterior. Se separarà com a mínim 3,00 metres de la façana de l'edifici per on hi hagi
    l'accés principal, i la seva alçada lliure mínima a sobre i a sota serà de 2,20 metres.(v. fig. 3
    de l’annex 3)
    L'entresolat únicament es podrà dedicar a magatzems i oficines.
    Art. 25 - Cossos sortints.
    Són els que sobresurten de la línia de façana o de l’alienació del pati d’illa i tenen el caràcter
    d’habitables o ocupables, siguin tancats, semitancats o oberts.
    Són cossos sortints tancats els que tinguin tots els seus costats amb tancaments rígids,
    indesmontables i ancorats. Els que tenen tancat algun dels seus contorns laterals amb
    tancaments rígids, indesmontables o ancorats són cossos sortints semitancats, i els que no
    tenen cap dels cantons volats tancats són cossos sortints oberts.
    La superfície en planta dels cossos sortints tancats computarà com a superfície de sostre
    edificable.
    La superfície en planta del cossos sortints semitancants computarà el 50 per cent com a
    superfície de sostre edificable.
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    16
    Els cossos sortints oberts no computaran com a superfície de sostre edificable.
    Art. 26 - Elements sortints.
    Són part integrant de l'edifici o elements constructius no habitables ni ocupables, de caràcter
    fix, que sobresurten del pla de façana, de l'espai lliure d'interior d'illa o de l'espai lliure de la
    parcel·la. Els elements no permanents (anuncis, rètols, persianes, elements de senyalització,
    tendals, persianes...) no tenen la consideració d'elements sortints.
    Art. 27 - Ventilació i il·luminació.
    1. Als edificis d’habitatges, els dormitoris i sales interiors no podran autoritzar-se si no reben
    ventilació i il·luminació per mitjà, si més no, de celoberts. La ventilació i il·luminació de les
    altres dependències que no siguin les destinades a dormitoris o sales i les de les escales i
    peces auxiliars interiors, podrà fer-se mitjançant patis de ventilació.
    2. La ventilació i il·luminació per mitjans tècnics, sense utilització de celoberts o patis de
    ventilació, s’admetrà per a dependències i peces auxiliars dels habitatges, no destinades a
    dormitoris i sales, quan s’assegurin les condicions higièniques i estigui autoritzat per les
    normes estatals i municipals sobre condicions sanitàries i higièniques dels habitatges.
    3. La ventilació i il·luminació dels locals de treball i sales destinats a usos comercial i
    d’oficines podrà realitzar-se mitjançant elements o mitjans tècnics de provada eficàcia, que
    assegurin condicions adequades d’higiene.
    4. L’ús d’aquests mitjans tècnics ha de ser regulat per ordenances municipals de
    construcció.
    5. El que es disposa en aquest article sobre patis i l’establert als articles següents sobre
    celoberts i patis de ventilació és aplicable, també, a les obres d’ampliació, per l’addició de
    plantes noves.
    Art. 28 - Celoberts.
    Espai no edificat situat dintre del volum d’edificació i destinat a obtenir il·luminació i
    ventilació.
    1. Els celoberts poden ser interiors o mixtos. Són interiors els celoberts que no s’obren a
    espais lliures o a vials, i són mixtos els oberts a aquests espais.
    2. La dimensió i superfície mínima obligatòria dels celoberts interiors depèn de llur alçada.
    La dimensió del celoberts interior ha de ser la que permeti inscriure a l’interior seu un cercle
    de diàmetre igual a un sisè de la seva alçada, amb un mínim de tres metres (3 m) que no
    produeixi en cap punt de la seva planta estrangulacions de menys de dos metres (2 m) i que
    les seves superfícies mínimes obeeixin a la taula número 1.
    Alçada del celobert
    (nombre de plantes pis)
    Superfície mínima (m2)
    1 10
    2 10
    3 12
    4 14
    5 16
    6 18
    7 20
    Taula número 1

    3. Els celoberts mixtos, que són els oberts per alguna o algunes de les seves cares a espais
    lliures o vials, hauran de respectar les distàncies mínimes entre parets fixades pel diàmetre
    del cercle inscriptible que diu el número anterior d’aquest article. No seran aplicables,
    contràriament, a aquests celoberts, les superfícies mínimes fixades a la taula anterior.
    Les parets dels celoberts mixtos s’han de considerar com a façanes a tots els efectes.
    4. El celoberts serà mancomunat quan pertanyi al volum edificable de dues o més finques
    contigües. Serà indispensable, als efectes d’aquestes Normes, que l’esmentada comunitat
    de pati s’estableixi per escriptura pública, inscrita al Registre de la Propietat. Els patis
    mancomunats s’han de regir, pel que fa a la forma i dimensions, pel que es disposa per als
    patis interiors i els mixtos.
    5. Als efectes del que disposa aquest article sobre celoberts interiors, s’han de tenir en
    compte, a més les regles següents:
    5.1. Les llums mínimes entre murs del celobert no podran reduir-se amb sortints o
    altres elements o serveis, com són els safareigs.
    5.2. L’alçada del celobert a efectes de determinació de la seva superfície, s’han
    d’amidar en nombre de plantes des de la més baixa que el necessiti servida pel
    celobert fins a la més elevada.
    5.3. El paviment del celobert ha d’estar, com a màxim, un metre per damunt del
    nivell de sòl de la dependència a il·luminar o ventilar.
    5.4. Els celoberts podran cobrir-se amb claraboies, sempre que es deixi un espai
    perifèric lliure sense tancaments de cap classe, entre les parets del celobert i la
    claraboia, amb una superfície de ventilació mínima, del 20 per 100 superior a la del
    celobert.
    Art. 29 - Patis de ventilació.
    Espais no edificats d’igual significació que els celoberts però a destinats a il·luminar i ventilar
    escales o dependències que no siguin dormitoris o estances. S’entén per estança sala o
    habitació on s’habita normalment i que no es destinat a dormitori,
    1. Els patis de ventilació poden ser interiors o mixtos, com els celoberts.
    2. La dimensió i superfície mínima obligatòria dels patis de ventilació depèn de l’alçada. La
    dimensió del pati ha de ser la que permeti inscriure-hi un cercle de diàmetre igual a un setè
    de l’alçada total de l’edifici, amb un mínim de dos metres (2 m) que no produeixi en cap punt
    de la planta estrangulacions de menys de dos metres (2 m) i amb una superfície mínima
    segons la taula número 2.
    Alçada del pati
    (nombre de plantes pis)
    Superfície mínima (m2)
    1 5
    2 5
    3 7
    4 9
    5 11
    6 13
    7 15
    Taula número 2
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    18
    3. Regiran quant als patis de ventilació les regles següents:
    3.1. No és permès de reduir les llums mínimes interiors amb sortints.
    3.2. L’alçada del pati, a efectes de determinació de la superfície, s’ha d’amidar en
    nombre de plantes, des de la més baixa que el necessiti, fins a la més alta servida
    pel pati.
    3.3. El paviment del pati ha d’estar, com a màxim, a un metre per damunt del nivell
    del sòl de la dependència a ventilar o il·luminar.
    4. Els patis de ventilació mixtos han de complir condicions anàlogues a les establertes per
    als celoberts mixtos.
    5. Els patis de ventilació podran cobrir-se amb claraboies, sempre que es deixi un espai
    perifèric lliure sense tancament de cap tipus, entre la part superior de les parets del pati i la
    claraboia, amb una superfície de ventilació mínima del 20 per 100 superior a la del pati.
    Art. 30 - Regles per a traçar l'alineació en cantonades dels carrers.
    En els casos on el Pla determini l’arrodoniment de les cantonades, sense definir-les
    gràficament, es farà de la següent manera:
    1. Quan la suma de l'amplada de carrers que conflueixen a una cruïlla és menor de 8 metres
    o un dels dos és menor a 3 metres, les cantonades es faran amb un arc de circumferència
    de 2 metres de radi tangent a les dues façanes (veure fig. 4 dels de l’annex 3).
    2. Quan la suma dels dos carrers està entre 8 i 12 metres, les cantonades es faran amb un
    arc de circumferència de 4 metres de radi, tangent a les dues façanes (v. fig. 4de l’annex 3).
    3. Si dos carrers sumen entre ells entre 12 i 20 m, o quan el més gran dels dos superi els 8
    m, el radi de circumferència tangent a les façanes serà de 6 metres (v. fig. 4 de l’annex 3).
    4. Si els carrers sumen entre tots dos més de 20 metres, o sempre i quan el més gran tingui
    més de 12 metres, el radi de la circumferència inscrita entre les dues façanes serà de 8
    metres (v. fig. 4 de l’annex 3).
    5. En casos de gran dimensió, es dissenyaran d'acord amb les respectives necessitats.,
    tramitant l´estudi de detall corresponent, sense que en cap cas resulti un radi menor de 10
    metres.
    6. Les solucions en cantonada seran sempre les mateixes per a les quatre parts d’una
    cruïlla.
    Art. 31 - Regles per a traçar l'alineació en xamfrà.
    En els casos on el Pla determini el traçat de xamfrans, sense definir-les gràficament, es farà
    de la següent manera:
    1. El xamfrà tindrà una longitud igual a la secció del carrer més estret dels que formen la
    cruïlla.
    2. No es faran xamfrans en els supòsits següents:
    - En carrers d’amplària menor de 8 m.
    - Quan les alineacions dels carrers formen un angle superior a 135o
    3. El xamfrà no serà mai de longitud superior a 20 m ni inferior a 5 m, i es col·locarà segons
    la perpendicular a la bisectriu de l’angle format per les façanes que arriben a la cruïlla.
    4. La forma i dimensió del xamfrà serà sempre la mateixa en cada una de les cares de la
    cruïlla.
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    19
    SEC. 2. REGULACIÓ DE L’EDIFICACIÓ ALINEADA A VIAL
    Art. 32 - Planta baixa d'un edifici referida al carrer.
    És aquella el paviment de la qual està situat entre 0,6 metres per sobre i 0,6 metres per sota
    de la rasant del carrer, en els punts de major i menor cota, respectivament.
    Si a conseqüència del pendent hi ha més d'una planta dintre dels límits anteriors, s’entén per
    planta baixa, per a cada tram frontal de parcel·la, la de posició inferior.
    Art. 33 - Alçada reguladora màxima d’un edifici referida al carrer.
    Mesura vertical, en el pla exterior de la façana, que fixa l'alçada límit des del punt de
    referència de l’alçada reguladora fins al pla horitzontal d'on arranca la teulada o el pla
    superior de l'últim element resistent, en el cas de coberta plana.
    1. L’alçada màxima reguladora de l’edificació és de 9,50 m corresponent a la planta baixa i
    dues plantes pis.
    2. L’alçada s’amidarà verticalment en el pla exterior de la façana, fins a la intersecció amb el
    pla horitzontal que conté el pla inferior de ràfec, o amb el pla superior dels elements
    resistents en el cas del terrat o coberta plana.
    Art. 34 - Regles sobre determinació d'alçades.
    Determinació del punt de referència de l’alçada reguladora.
    1. Edificis amb façana a una sola via amb rasant no horitzontal:
    a) Si la rasant del carrer, presa a la línia de façana, presenta una diferència de
    nivells entre l'extrem de cota més alta i el seu centre, menor o igual de 0,6 m,
    l'alçada reguladora s'amidarà al centre de la façana, a partir de la rasant de la
    voravia en aquest punt (v. fig. 5 de l’annex 3).
    b) Si la diferència anterior de nivells és més de 0,6m, l'alçada màxima de l'edifici
    s'amidarà a partir d'un nivell situat a 0,6m per sota de la cota de l'extrem de la
    línia de façana de cota més alta (v. fig. 6 de l’annex 3).
    c) Quan l'aplicació d'aquesta regla doni lloc que, en determinats punts de la
    façana, la rasant de la voravia se situí a més de 1.5 m per sota del punt
    d'aplicació de l'alçada reguladora, la façana s’haurà de dividir en els trams que
    calguin perquè això no passi. A cadascun dels trams resultants, l'alçada
    reguladora s'haurà d'amidar d'acord amb les regles anteriors. (v. fig. 7 de l’annex
    3).
    2. Edificis amb façana a dues o més vies que facin cantonada o xamfrà:
    a) Si l'alçada fos la mateixa a cada cara de vial, s'aplicaran les condicions del punt
    1 operant amb el conjunt de les façanes desenvolupades com si en fossin una
    de sola.
    b) Si les alçades reguladores fossin diferents, les més altes es podran portar cap
    als carrers adjacents més estrets, fins a una longitud màxima, comptada a partir
    de l’alineació del vial més ample, igual a la fondària edificable corresponent al
    carrer de més alçada. Aquesta dimensió podrà arribar com a màxim fins a la
    meitat de la longitud del tram de carrer de menor amplària. D’aquesta regla
    solament podrà beneficiar-se la primera parcel.la que fa cantonada. Sobre
    aquesta determinació prevaldrà el que es grafiï expressament en els plànols (v.
    Fig. 8 de l’annex 3).
    3. Els edificis amb façana a dues o més vies que no facin cantonada o xamfrà (v. fig. 9 de
    l’annex 3) regularan la seva alçada com si es tractés d'edificis independents. El canvi
    d'alçada màxima es farà en el punt mig de la parcel·la.
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    20
    4. Edificis amb façana a places, parcs i altres espais lliures públics regularan la seva alçada
    en funció del vial de major amplada que conflueixi a l’espai públic.
    Art. 35 - Regles sobre mitgeres.
    Quan a conseqüència de diferents alçades, reculades o d'altres causes, puguin sortir
    mitgeres al descobert s'hauran d'acabar amb material de façana.
    Art. 36 - Profunditat edificable, alineació interior d'illa i fons de parcel·la.
    Profunditat edificable és la distància normal a la línia de façana que limita l'edificació per la
    part posterior i que defineix l'alineació interior del pati d'illa.
    1. La profunditat edificable a cada parcel·la només podrà ser sobrepassada amb cossos
    sortints oberts i amb elements sortints quan la separació entre alineacions interiors sigui com
    a mínim de 8 metres.
    2. El vol dels cossos sortints a partir de la fondària edificable no podrà superar ni 1/20 part
    del diàmetre del cercle que pot inscriure en el pati d’illa ni les disposicions generals dels
    cossos sortints regulades en aquestes Normes.
    3. Per a aquelles parcel·les amb façana a dos carrers oposats, el fons de parcel·la el defineix
    la bisectriu de l'angle entre ambdós carrers; en parcel·les amb cantonada a dos carrers, serà
    fons de parcel·la la partió de parcel·la oposada a la façana de carrer més estreta, i per a
    aquelles amb façana a tres carrers, la partió de parcel·les que no és façana.
    Art. 37 - Pati d'illa.
    És l'espai lliure d'edificació o només edificable en planta baixa i soterrani, quan sigui el cas,
    que resulta d'aplicar les profunditats edificables.
    1. L´alçaria de l'edificació a pati d'illa només podrà entendre’s referida a la rasant d'un carrer,
    fins a una profunditat igual a la meitat de la distància entre les dues alineacions interiors d'illa
    oposades (v. fig. 10 de l’annex 3).
    2. En casos de desnivell entre façanes oposades d'illa, aquesta profunditat límit s'haurà de
    reduir, de manera que l'edificació a l'espai interior no ultrapassi un pla ideal traçat a
    quaranta-cinc graus mesurat des de l'alçada màxima corresponent a planta baixa en el límit
    edificable de la parcel·la oposada (v. fig. 11 de l’annex 3). En qualsevol cas, l´increment de
    l´alçada reguladora màxima de l´edificació del pati d´illa que es produeixi pel desnivell del
    terreny, no superarà els 2,80 metres.
    Art. 38 - Cossos sortints.
    Els cossos sortints es regularan d’acord amb les condicions següents: (v. fig. 12 de l’annex
    3)
    1. Els cossos sortints estan prohibits a la planta baixa.
    2. No es permeten els cossos sortints tancats en carrers menors de 8 metres.
    3. L’alçària lliure entre la vorera i els cossos sortints és de 3,20 metres.
    4. La forma de la planta dels cossos sortints serà geomètrica, de directrius paral·leles i
    ortogonals al pla de façana, tret que s’admeti expressament la seva singularitat en les
    ordenances que regulen la zona.
    5. Si la seva volada no es regula a la zona corresponent aquesta es limita per la menor de
    les dimensions següents:
    - el 10% de l’amplària del vial.
    - l’amplària de la vorera.
    - una longitud de vol de 1,50 metres.
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    21
    6. A l’espai lliure interior d’illa no es permetran cossos sortints tancats o semitancats que
    ultrapassin la fondària edificable. El vol màxim dels cossos sortints oberts a l’espai lliure
    interior de l’illa. No podran excedir d’1/10 part del diàmetre del cercle inscriptible a l’espai
    lliure interior, amb un vol màxim d’1,50 m.
    7. La longitud màxima conjunta dels cossos sortints tancats, semitancats i oberts podrà
    ocupar com a màxim 2/3 de la longitud de façana. Els cossos sortints tancats i semitancats
    podran ocupar com a màxim el 50% de la longitud de la façana.
    8. El límit lateral del vol dels cossos sortints ve definit per un pla normal a la façana a 1,00
    metres de la paret mitgera.
    Art. 39 - Elements sortints.
    El vol dels elements sortints, com sòcols, pilars, ràfecs, gàrgoles, marquesines, parasols i
    d'altres similars, es regula a cada zona. Quan no s'indiqui res, els elements sortints no
    podran volar més 15cm, excepte a la planta baixa on, a més, no podran sobresortir més del
    5% de l'amplada de la voravia, i a la planta coberta, on el ràfec podrà volar 45 cm. per a
    carrers de més de 10 metres i fins a 70 cm per a carrers de més de 10 metres.
    SEC. 3. REGULACIÓ DE L’EDIFICACIÓ AÏLLADA.
    Art. 40 - Ocupació màxima de parcel·la.
    1.L’ocupació màxima de parcel·la que es podrà edificar és l’establerta a les normes
    aplicables a la zona. L’ocupació s’amidarà per la projecció ortogonal sobre un pla horitzontal
    de tot el volum de l’edificació, inclosos els cossos sortints.
    2. Les plantes soterranis resultants de rebaixos, anivellaments o excavacions no podran
    ultrapassar l’ocupació màxima de parcel·la.
    3. Per a les parts amb pendent superior al 40%, es prohibeix la implantació d’edificacions.
    Art. 41 - Sòl lliure d'edificació.
    Són els terrenys lliures d'edificació per aplicació de la regla sobre ocupació màxima de
    parcel·la i separacions mínimes, no podran ésser objecte de cap altre aprofitament més que
    el corresponent a espais lliures al servei de l'edificació aixecada a la parcel·la.

    Art. 42 - Planta soterrani d'un edifici referida a la cota de terreny.
    Tindrà la consideració de planta soterrani referida a la cota de terreny, la que tingui el sostre
    a menys d'un metre per sobre del nivell del sòl exterior definitiu. La part de planta
    semisoterrada, el sostre de la qual sobresurti més d'un metre per sobre d'aquest nivell, tindrà
    en tota aquesta part la consideració de planta baixa (v. fig. 13 i 14 de l’annex 3).
    Art. 43 - Planta baixa d'un edifici referida a la cota de terreny.
    Tindrà la consideració de planta baixa, referida a la cota de terreny, la primera planta per
    sobre de la planta soterrani, real o possible (v. fig. 14 de l’annex 3).
    Art. 44 - Alçada màxima de l'edificació referida a la cota de terreny.
    Es l'alçada màxima de l'edificació, per sobre de la qual només es permet la planta coberta.
    Es determinarà a cada punt a partir de la cota del pis de la planta baixa.
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    22
    En els casos en què, per raons del pendent del terreny, l'edificació es desenvolupi
    esglaonadament, els volums d'edificació construïts sobre cadascuna de les plantes o parts
    de plantes considerades com a planta baixa, se subjectaran a l'alçada màxima que
    correspongui en raó de cadascuna de les parts esmentades (v. fig. 15 i 16 de l’annex 3).
    Es prohibeixen les golfes excepte en habitatges unifamiliars.
    Art. 45.- Cossos i elements sortints
    Els cossos sortints computaran a efectes d’ocupació màxima i efectes de separacions als
    límits de parcel·la.
    Els ràfecs podran envair les franges de separació fins a una distància màxima de 60 cm i la
    resta d’elements sortints fins a 30 cm.
    Art. 46 - Separacions mínimes i tanques.
    Les separacions mínimes de l'edificació a la façana de la via pública, al fons de parcel·la, a
    les seves partions laterals i entre edificacions d'una parcel·la, són distàncies que hauran de
    respectar tant les edificacions com els seus cossos sortints i també els soterranis, llevat que
    es tracti de rampa per donar accés des de l’exterior als usos permesos en aquests.
    Les tanques del carrer o entre veïns tindran una alçada màxima de 1,80 metres que es
    podran fer amb material massís fins una cota màxima de 0,90 metres per damunt de la
    vorera o del terreny i s'acabarà amb reixes, tela metàl·lica o vegetació d'arbust.
    Art. 47 - Adaptació topogràfica del terreny.
    En els casos en què sigui imprescindible l'anivellament del sòl amb terrasses, aquestes es
    disposaran de manera que la cota de cadascuna compleixi les condicions següents:
    1. Les plataformes d'anivellament tocant a les llindes no podran situar-se a més d'1,50
    metres per damunt o a més de 2,20 metres per sota de la cota natural de la llinda (v. Fig. 17
    de l’annex 3).
    2. Les plataformes d'anivellament a l'interior de parcel·la (excepte els soterranis) hauran de
    disposar-se de manera que no depassin uns talussos ideals de pendent 1:3 (alçada:base)
    traçats des de les cotes, per damunt o per sota, possibles segons l´apartat anterior, a les
    llindes (v. Fig. 18 de l’annex 3).
    Els murs interiors de contenció de terres no podran depassar en la part vista una altura de
    3,70 metres. Aquests murs no depassaran l’alçada d’1,50 m per sobre ni 2,20 m per sota de
    la cota natural del terreny.
    CAP. II. REGULACIÓ D'USOS I ACTIVITAT.
    Art. 48 – Definició d’usos i la seva classificació
    1. Criteris de classificació:
    A efectes d'aquest Planejament i del que el desplegui, s'estableixen els següents criteris de
    classificació d'usos.
    a. Segons la permissivitat.
    b. Segons el domini.
    c. Segons l'activitat.
    d. Segons els efectes que se'n derivin.
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    23
    2. Classificació d'usos segons la permisivitat:
    2.1. D'acord amb aquest criteri es diferencien els usos permesos dels usos prohibits.
    2.2. Són usos permesos els expressament admesos a la corresponent regulació de
    zona. Als usos permesos se'ls hi pot requerir limitacions, d'on en resulta la següent
    classificació:
    a. Usos compatibles: els que poden ser simultanis i coexistir.
    b. Usos condicionats: els que requereixen regulacions específiques de
    l'entorn.
    c. Usos condicionats: els que necessiten de certes limitacions per a ser
    admesos.
    d. Usos provisionals: els que, perquè no necessiten obres o instal·lacions
    permanents i no dificulten l'execució dels Plans, poden ser autoritzats amb
    caràcter provisional en els termes disposats per l'article 91.2 del TR.
    2.3. Els usos prohibits són els que s'indiquen explícitament a cada categoria i tipus
    de sòl.
    3. Classificació d'usos segons el domini.
    3.1. D'acord amb aquest criteri es diferencien usos públics, privats i col·lectius
    3.2. Són usos públics els referits als serveis prestats per l'Administració o per gestió
    dels particulars sobre els béns de domini públic. També inclouen els realitzats per
    l'Administració en béns de propietat particular mitjançant arrendament o qualsevol
    altre tipus d'ocupació.
    3.3. Usos privats són aquells que es realitzen per particulars en propietat privada i
    que no estan compresos a l'apartat que segueix.
    3.4. Usos col·lectius són els privats destinats al públic: es caracteritzen per pertànyer
    a una associació, agrupació, societat, club o organització similar, per l'abonament
    d'una quota o d'un preu o alguna altra contraprestació.
    4. Classificació d’usos segons l’activitat.
    Art. 49 - Regulació d’usos segons l’activitat.
    1. REGULACIÓ DE L’ÚS D’HABITATGE. És destinat a l’allotjament o residència familiars. A
    tots els edifici nous és obligat de dotar a cada habitatge amb una plaça d'aparcament privat.
    Aquestes poden ser en el mateix edifici o estar a l'aire lliure dins la pròpia parcel·la o
    situades a un altre edifici pròxim. En aquest darrer cas, la sol·licitud de llicència d'obra haurà
    d'anar acompanyada de l'escriptura de compra de les places d'aparcament que calguin, i
    s’han de vincular registralment com indivisibles.
    2. REGULACIÓ DE L’ÚS HOTELER. El que correspon a aquells edificis que es destinin a
    allotjaments comunitaris i per temporada, inclosos en el D. 176/1987, de 9 d'abril, sobre
    classificació d'establiments d'allotjament turístic sotmesos al règim d'hoteleria, que poden
    ser: hotels, hotels - apartaments i pensions.
    HOTEL és aquell establiment que ofereix servei d'allotjament en habitacions, en règim de
    lloguer i amb o sense serveis de caràcter complementari. En aquest cas, les habitacions
    formen una unitat residencial indiferenciable i indissoluble del conjunt, i no tenen els serveis
    per a la conservació i elaboració d'aliments.
    HOTEL-APARTAMENT és aquell establiment hoteler que ofereix l'allotjament en
    apartaments dotats d'elements per a la conservació, elaboració i consum d'aliments en
    cadascun d'ells i inclou tots els altres serveis propis dels hotels.
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    24
    MOTEL és aquella especialitat d'hotel que se situa a no més de 500 m de l'eix d'una
    carretera i que compte amb l'accés independent per a cada habitació o grup residencial.
    PENSIÓ és aquell establiment que ofereix servei d'allotjament en habitacions en règim de
    lloguer, però no té serveis de menjar ni té instal·lacions individuals per a fer-ho.
    Per als hotels la densitat màxima de llits en relació al sostre màxim edificable, resultat
    d'aplicar el coeficient d'edificabilitat net, serà d'un llit per cada 16 m2 edificables. Per als
    altres tipus d'usos hotelers, la densitat màxima de nuclis residencials serà igual a la densitat
    màxima d'habitatges.
    El nombre de places d'aparcament és, excepte si se n'indica el contrari, el següent:
    a) Per a hotels i hotels-apartaments, d'acord amb les categories establertes en el D.
    176/1987, s'estableix un percentatge de places d'aparcament per a habitacions o
    unitats que es correspon amb el 100%, 85%, 70%, 55% o 40% segons l'hotel
    tingui, respectivament, la categoria de 5, 4, 3, 2 o una estrella.
    b) Als motels s'estableix un mínim de places igual al nombre d'habitacions o
    apartaments.
    c) Per a les pensions, i segons les categories definides en el mateix Decret,
    s'estableix un percentatge de places d'aparcament per a habitacions o unitats que
    es correspon amb el 25% o el 40% segons la pensió tingui, respectivament, la
    categoria de una o dues estrelles.
    d) En qualsevol dels casos enunciats en els apartats anteriors, les places
    d'aparcament estaran situades a una distància no inferior a 200m de l'entrada de
    l'establiment d'us hoteler.
    3. REGULACIÓ DE L’ÚS COMERCIAL.
    3.1 Establiments comercials.
    Són establiments comercials tots els locals i les instal·lacions, coberts o sense cobrir, oberts
    al públic destinats al comerç al detall, de caràcter individual o col·lectiu, i locals destinats a la
    prestació de serveis privats al públic. No inclou el comerç a l’engròs, la restauració i les
    activitats lúdiques.
    Els establiments de caràcter col·lectiu són integrats per un conjunt d’establiments individuals
    situats en un o diversos edificis, en els quals, amb independència que les activitats
    respectives puguin exercir-se d’una manera empresarialment independent, concorren tots a
    alguns dels elements següents: accés comú des de la via pública, d’ús exclusiu i preferent
    dels establiments o de llurs clients, aparcaments privats compartits o serveis comuns per a
    clients.
    3.2 Tipus d’establiments comercials:
    a) grans establiments comercials, individuals o col·lectius, són aquells que tenen
    una superfície de venda igual o superior a 800 m2
    b) establiments comercials, dedicats essencialment a la venda d’automòbils i
    d’altres vehicles, de maquinària, de material per a la construcció i articles de
    sanejament, de mobiliari, d’articles de ferreteria, i els centres de jardineria, són
    grans establiments comercials quan tenen una superfície de venda superior als
    2.500 m2. Si es dóna el supòsit que constitueixen un de col·lectiu, sense superar
    individualment els 2.500 m2 de superfície de venda, el conjunt és un gran
    establiment comercial si supera els 5.000 m2 de superfície de venda.
    c) Establiments comercials mitjans, individuals o col·lectius, són aquells que tenen
    una superfície de venda igual o superior a 400 m2.
    El creixement de l’oferta comercial al detall en forma de mitjà i gran establiment, incloses les
    excepcions previstes, estarà subjecte a allò que determina la normativa del Pla Territorial
    Sectorial d’Equipaments Comercials.
    3.3 Dotació d’aparcament:
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    25
    a) comerç amb superfície de venda major de 250 m2 i menor de 1.500 m2 i una
    superfície edificada inferior a 2.000 m2. Hauran de preveure un espai d'aparcament
    amb capacitat equivalent a una plaça de cotxe per cada 50 m2 de superfície de
    venda. A partir de 1.000 m2 de superfície de venda, l'aparcament i accés per als
    clients serà separat de l'espai corresponent per al subministrament.
    b) comerç amb superfície de venda major de 1.500 m2 i una superfície edificada total
    superior a 2.000 m2. Aquests centres han de preveure un espai d'aparcament amb
    capacitat mínima equivalent a una plaça d'aparcament per a cada 10 m2 de superfície
    de venda.
    4. REGULACIÓ DE L’ÚS OFICINES I SERVEIS PRIVATS. Comprèn les activitats
    administratives de caràcter públic o privat que d'acord amb la classificació nacional
    d'activitats econòmiques de l'INE, correspon a les incloses en la Divisió 8, les Agrupacions
    95 i els grups 943, 944, 945 i 946 que incorporen les institucions financeres, assegurances,
    serveis prestats a les empreses i lloguers i altres serveis.
    Han de preveure una plaça d'aparcament per a cada 50m2 construïts.
    5. REGULACIÓ DE L’ÚS DE MAGATZEM. D'acord amb la classificació nacional d'activitats
    econòmiques de l'INE, correspon a les incloses a l'Agrupació 61 i al grup 754 que componen
    el comerç a l'engròs i a dipòsits i magatzems de mercaderies.
    Els magatzems situats al nucli hauran de preveure l'espai necessari per permetre la correcta
    accessibilitat dels vehicles de transport i per possibilitar les maniobres de càrrega i
    descàrrega sense interferir el trànsit.
    L'ús de magatzem té la mateixa regulació per categories que les de l'ús industrial.
    6. REGULACIÓ DEL’ÚS D’INDÚSTRIA. Comprèn les activitats manufacturades i de
    transformació que per la seva condició necessiten instal·lacions adequades.
    L'ús industrial ve regulat a través d'unes categories que el classifiquen tenint en compte les
    incomoditats, les possibles afectacions al medi ambient, la seguretat i la salut de les
    persones i per l'entorn on són situades.
    7.REGULACIÓ DE L’ÚS PECUARI. Inclou les activitats relacionades amb la cria i explotació
    d'animals, ja siguin granges, vivers... D'acord amb la Classificació Nacional d'Activitats
    Econòmiques de l'INE, correspon a les incloses a l'agrupació 02.
    No es permet la seva ubicació en àrees obagues o protegides de ventilacions, o que estiguin
    situades a menys de 200 metres de les carreteres principals i a menys d'1 km de qualsevol
    sòl classificat com a urbà.
    Serà d’obligat compliment, en la regulació de l’ús pecuari, el decret 61/1994, de 22
    de febrer, sobre regulació d’explotacions ramaderes, l’ordre de 7 d’abril, per la qual
    es fixen normes d’ordenació de les explotacions porcines, avícoles, cunícoles i
    bovines, i el RD 324/2000, de 3 de març, d’ordenació de les explotacions porcines.
    8. REGULACIÓ DE L’ÚS D’ACTIVITATS EXTRACTIVES. Fa referència a l'extracció de
    terres i àrids, minerals i a l'explotació de pedreres. D'acord amb la Classificació Nacional
    d'Activitats Econòmiques de l'INE, correspon a les incloses a l'agrupació 21 i 23.
    No es permeten activitats extractives en sòl urbà i urbanitzable.
    9. REGULACIÓ DE L’ÚS D’APARCAMENT. Comprèn els aparcaments privats, col·lectius i
    públics.
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    26
    Perquè s’admeti la destinació exclusiva d’un edifici a l’ús d’aparcament, cal que, en la
    regulació de la zona corresponent s’especifiqui la seva possible exclusivitat. Pel contrari,
    quan l’ús d’aparcament només sigui admès, s’entendrà que aquest serà complementari a
    d’altres usos.
    Per a cada plaça d’aparcament s’ha de preveure una superfície de 2,30 m d’amplària per
    4,75 m de llargada.
    Al menys un 2% de les places seran destinades a disminuïts físics, tindran una dimensió de
    3,30 m per 4,75 m i estaran ubicades el més a prop possible de l’accés.
    La repercussió global de cada plaça considerant els elements comuns de l’aparcament és de
    22 m2 de superfície.
    Els garatges que tinguin més de 15 places d’aparcament estaran obligats a preveure un
    espai d’espera per a l’entrada i sortida de cotxes que no destorbi la circulació del carrer, amb
    una longitud mínima de 5 m i un pendent màxim del 4%. Les rampes d’accés tindran un
    pendent màxim del 20% i una amplària mínima de 3,00 m.
    Els edificis destinats exclusivament a ús d’aparcament, en el supòsit de tenir un llum lliure
    màxim de 2,20 m podran esgotar l’alçària màxima permesa en la zona augmentant el
    nombre de plantes.
    10. ÚS SANITARI. És el corresponent al tractament o allotjament de malalts. Comprèn els
    hospitals, sanatoris, clíniques, dispensaris, consultes i similars. L'ús sanitari també inclou les
    clíniques veterinàries i establiments similars. D'acord amb la Classificació nacional
    d'activitats econòmiques de l'INE correspon a les incloses dintre de l'Agrupació 94.
    11. ÚS SOCIO CULTURAL. Comprèn les activitats culturals, recreatives i de relació social,
    les que tenen relació amb la creació personal i l'artística, i les de caràcter religiós. S'hi
    inclouen per tant, cases de cultura, centres socials, biblioteques, casinos, sales d'art i
    d'exposició, etc., així com també les esglésies, temples, capelles, centres parroquials,
    convents i similars. Dintre de la Classificació Nacional d’Activitats Econòmiques de l'INE,
    correspon a les incloses dintre de l'Agrupació 95 i el grup 967.

    12. ÚS DOCENT. Comprèn els centres dedicats a l'ensenyament pre-escolar, educació
    general bàsica, batxillerat i formació professional, així com les seves instal·lacions
    complementàries. Dintre de la Classificació Nacional d’Activitats Econòmiques de l'INE,
    correspon a les incloses dintre de l'Agrupació 93 sobre educació i investigació.
    13. ÚS RESIDÈNCIA COL·LECTIVA. És el que es refereix a l’allotjament en habilitacions
    amb tots els serveis complementaris necessaris per a fer-hi estades llargues o permanents.
    S’especialitzen segons el col·lectiu a qui van dirigits i estudiants, avis, etc.
    14. ÚS DE RESTAURACIÓ I ESPECTACLES. És el referent a restaurants, bars i
    establiments de beguda i cafès, amb espectacle o sense, sales de festa i en general totes
    aquelles activitats que han de complir la Llei 10/1990, sobre policia de l'espectacle, les
    activitats recreatives i els establiments públics. Dintre de la Classificació Nacional d'Activitats
    Econòmiques de l'INE, correspon a la inclosa als grups 651, 652, 653, 963 i 965.
    15. ÚS RECREATIU. És el referent a les activitats del lleure i de l'esplai, no compreses en
    cap altra qualificació. Dintre de la Classificació Nacional d'Activitats Econòmiques de l'INE,
    correspon a les incloses a l'Agrupació 96, excloses els Grups 965 i 963.
    16. ÚS ESPORTIU. Inclou els locals i edificis condicionats per a la pràctica i l'ensenyament
    dels exercicis de cultura física i esport.
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    27
    Art. 50 - Regulació de les activitats
    1. A efectes de l'admissió d'una activitat en una situació determinada, aquestes es
    classifiquen en cinc categories d'acord amb les incomoditats i la possibilitat d’afectar al medi
    ambient, la seguretat i la salut de les persones.
    2. La primera categoria comprèn aquelles activitats de caràcter individual o familiar que
    utilitzin màquines o aparells moguts a mà o amb motor de baixa potència, compatibles amb
    l'habitatge perquè per les seves característiques no puguin ser ni molestes, ni nocives, ni
    insalubres ni perilloses per al veïnat.
    3. Les activitats de segona categoria inclouen les indústries o tallers amb menys de vuit llocs
    de treball, compatibles amb l'habitatge perquè per les seves característiques no poden ser ni
    molestes, ni nocives, ni insalubres ni perilloses per al veïnat.
    4. Les activitats de tercera categoria són aquelles que per les seves característiques poden
    tenir emissions atmosfèriques o accidents, si bé amb risc baix d'incidència medi-ambiental.
    Inclou les activitats del grup C del Decret 322/1987.
    5. La categoria quarta comprèn aquelles activitats de caràcter perillós. Són aquelles que per
    les seves característiques poden tenir emissions atmosfèriques i accidents si bé amb risc
    mitjà d'incidència medi-ambiental. Inclou les activitats del grup B del Decret 322/1987 i les de
    l'article 4 de l'Ordre de 13 d'abril de 1989.
    6. La categoria cinquena comprèn aquelles activitats que poden tenir emissions
    atmosfèriques i accidents amb risc alt d'incidència medi-ambiental. Inclou les del grup A del
    Decret 322/1987, les de l'article 6 de l'Ordre de 13 d'abril de 1989 i annex Decret 114/1988.
    7. En general les activitats de categoria superior a segona no seran tolerades a menys de
    14m d'edificis d’usos religiós, cultural, d'espectacle públic i sanitari; i viceversa.
    Art. 51 - Disposicions referents a les activitats de categoria superior a la segona.
    1. Les activitats de segona categoria o superior, colindants amb edificis d’habitatges, només
    s’admetran en edificis aïllats o independitzats havent de complir a més les condicions
    següents:
    - L'accés haurà de ser independent del corresponent al dels habitatges.
    - L'accés de mercaderies serà independent del de personal fins a la línia de façana.
    - L'edifici haurà de disposar d'una zona de càrrega i descàrrega de mercaderies.
    - L'accés ha de permetre l'entrada o sortida dels vehicles sense maniobres a la via
    pública.
    - S'hauran d'ubicar en carrers d'amplada igual o superior a 10 m.
    Art. 52. Classificació de situacions relatives a l'activitat.
    A fi de tenir en compte totes les ubicacions possibles en relació amb el seu entorn, les
    diferents situacions on es pot ubicar una activitat es classificaran en:
    1. Situació 1a:
    a) En planta baixa o planta pis d'edifici d'habitatges amb accés per d'espais
    comunitaris.
    b) En planta pis d'edifici no destinat a l'ús d'habitatge.
    2. Situació 2a:
    a) En planta baixa o inferiors d'edifici d'habitatges amb accés independent.
    b) En planta baixa o inferior d'edifici no destinat a l'ús d'habitatges amb accés exclusiu.
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    28
    3. Situació 3a: En zones industrials properes al nucli urbà
    a) En edificis independitzat amb façana al carrer i no exclusiu a una activitat.
    b) En edificis independitzat amb façana al carrer i exclusiu a una activitat.
    4. Situació 4a: En zones industrials separades del nucli urbà.
    a) En edificis aïllats situats en zones industrials.
    b) En edificis aïllats exclusius a una única activitat, i separat de la parcel·les veïnes per
    espais lliures d’amplada superior a 7m.
    5. Situació 5a: En zones industrials allunyades del nucli urbà.
    a) En edificis aïllats en zones especials exclusives per a aquest ús.
    Art. 53 - Límits màxims a cada categoria.
    1. Els límits màxims a cada categoria i per a cada una de les situacions possibles, es
    refereixen als elements següents i es relacionen a la Taula I:
    a) Densitat de potència contractada(en w/m2).
    b) Total Potència màxima contractada (kW).
    Categoria Situacions Paràmetres
    1a 1b 2a 2b 3a 3b 4a 4b 5
    100 100 125 densitat de potència
    Primera 10 40 40 50 Potència Total màxima
    no no 100 125 ilm. ilm. densitat de potència
    Segona no no 40 50 375 375 ilm. ilm. ilm. Potència Total màxima
    Tercera no no no no ilm. ilm. ilm. ilm. ilm.
    Quarta no no no no no no no ilm. ilm.
    Cinquena no no no no no No no no ilm.
    Taula I. Relació categoria-situació
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    29
    TÍTOL III. RÈGIM URBANÍSTIC DEL SÒL.
    CAP. I. DISPOSICIONS GENERALS.
    Art. 54 - Classificació i Qualificació del sòl.
    1. El règim urbanístic del sòl, d'acord amb allò que s'ha previst a l'article 23 del TR, i a
    l'article 19 del RP, es defineix a través de la classificació i la qualificació del sòl.
    2. La classificació del sòl diferencia el regim jurídic d’aquest en urbà, urbanitzable programat,
    urbanitzable no programat i no urbanitzable, per tal d'establir i determinar les facultats de
    dret de propietat, conforme amb les determinacions normatives del Capítol 1 del Títol 3 del
    TR i dels articles 19 al 24 del RP.
    3. La qualificació urbanística del sòl té per objecte, mitjançant la definició de zones i
    sistemes, assignar per a cada part del territori usos i, en el seu cas, intensitats i condicions
    d'edificació, tot desenvolupant i concretant els drets i deures genèrics establerts pel Pla
    mitjançant la classificació del sòl, tal i com precisen els articles 29, 30, 34 i 36 del RP.
    Art. 55 - Els sistemes.
    Els sòls qualificats com a sistemes representen l’assenyalament de terrenys destinats a
    l’interès col·lectiu perquè estructuren el territori i asseguren el desenvolupament i
    funcionament dels assentaments urbans.
    Art. 56 - Les zones
    Les zones corresponen a les superfícies de sòl destinades per l'ordenació a ser susceptibles
    d'aprofitament privat. La naturalesa de cada zona és funció de la classe de sòl i es determina
    amb la definició dels paràmetres que regulen les condicions de parcel.lació, d’edificació i
    d’ús que s’exigeix de forma específica a cadascuna.
    CAP.II. REGULACIÓ I DESENVOLUPAMENT DE SISTEMES.
    SEC.1. DISPOSICIONS GENERALS
    Art. 57 - Definició dels sistemes generals.
    1. S'entén per sistemes generals el conjunt d'elements d'interès general que, relacionats
    entre si, configuren l'estructura general i orgànica del territori i són determinants per
    assegurar el desenvolupament i funcionament urbà.
    2. El concepte de sistema es defineix en els articles 23.1.b. del TR i l’article 19.b. del RP.
    3. La consideració de sistemes implicarà la declaració de la utilitat pública de les obres i la
    necessitat d’ocupació dels terrenys destinats per a sistemes als efectes d’allò que disposa
    l’article 98 del TR. Això no obstant, pel que fa al sistema d’equipaments, si el Pla general no
    en determina l’ús, caldrà prèviament concretar-lo mitjançant la tramitació d’un pla especial
    on es justificarà la necessitat de la titularitat pública. També s’haurà de tramitar un pla
    especial per tal de canviar l’ús assignat pel Pla general a un equipament concret.
    Art. 58 - Execució dels sistemes.
    1. El règim urbanístic dels sòls afectats per sistemes es concreta als articles 120 al 126 del
    TR.
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    30

    2. En el sòl urbà la cessió de terrenys per a carrers i vies és obligatòria, gratuïta i prèvia a
    l’edificació. Igualment, l’obertura i eixamplament de vials sobre solars o edificis existents és
    obligatòria i gratuïta quan es compensa pels aprofitaments diferencials previstos pel
    planejament. Els terrenys reservats per a jardins, places i centres docents i assistencials són
    de cessió obligatòria i gratuïta quan estiguin inclosos en el marc d’una unitat d’actuació
    assenyalada pel Pla.
    3. En el sòl urbanitzable programat, els terrenys que a l’interior dels sectors de planejament
    parcial corresponguin a sistemes, seran de cessió gratuïta i obligatòria quan se’ls atorga
    l’aprofitament mitjà del sector, amb les limitacions imposades per l’article 123 del TR.
    4. Els sòls que el Pla adscriu per a sistemes generals, en la resta de supòsits, s’obtindran
    mitjançant el sistema d’expropiació.
    Art. 59 - Titularitat i afectació del sòl.
    1. Els sòls què el Pla afecta com a sistemes generals, queden vinculats a aquesta
    destinació. La titularitat pública per al servei públic opera una vegada adquirit el sòl per
    l’Administració. Mentre que no es faci efectiva aquesta adquisició, continuarà la propietat
    privada però vinculada a la destinació assenyalada.
    SEC.2. SISTEMES GENERALS DE COMUNICACIÓ.
    Art. 60 - Disposicions generals.
    1. El Pla general estableix les determinacions, sens perjudici del seu ulterior
    desenvolupament, dels sistemes generals de comunicació i dels corresponents entorns
    necessitats d'una regulació especial. Són els sistemes viari (V), hidrogràfic (H), i protecció de
    sistemes (P).
    Art. 61 - Sistema viari (V)
    1. El sistema viari comprèn les instal·lacions i els espais reservats al traçat de la xarxa viària
    i exclusivament dedicats a l’ús de vialitat i aparcament.
    2. S’estableixen les següents categories de vies:
    a) Categoria A: carreteres, subjectes a la seva legislació específica.
    b) Categoria B-1: xarxa viària bàsica, formada pels carrers estructurants assenyalats
    dins del sòl urbà i els indicats en el sòl urbanitzable. També inclou els camins
    agrícoles estructuradors del terme municipal.
    c) Categoria B-2: xarxa viària secundària, comprèn la resta de carrers del sòl urbà i
    dels camins no principals en sòl no urbanitzable. En el sòl urbanitzable es
    determinaran mitjançant la redacció del pla parcial corresponent.
    d) Aparcaments, formats pels terrenys expressament reservats per aquesta finalitat.
    3. Els terrenys destinats a sistema viari i les seves franges de protecció s’ajustaran en quant
    a característiques, usos, edificacions i instal·lacions a allò que disposa la legislació de
    carreteres (per les vies de competència estatal la “Ley 25/1988 de 29 de julio, de
    Carreteras”, i el “Real Decreto 1812/1994 de 2 de setiembre del Reglamento General de
    Carreteras”; i per les vies de competència de la Generalitat la “Llei 7/1993, de 30 de
    setembre, de Carreteres”)
    4. Les determinacions del Pla, pel que fa a la xarxa viària es podran completar mitjançant la
    redacció dels plans especials o parcials, segons correspongui, i s’ajustaran mitjançant
    estudis de detall d’alineacions i rasants en el sòl urbà.
    5. Pel que fa als camins rurals s’haurà de conservar en la seva integritat l’actual xarxa.
    6. Les distàncies de protecció dels camins rurals, a cada banda de camí, són de 12 m, en
    els camins de la xarxa bàsica, i de 8 m en els secundaris, amidats respecte l’eix del camí.
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    31
    7. Als efectes del compliment de les disposicions anteriors, s’indiquen en el plànol
    d’estructura del territori els camins rurals i pistes forestals que s’integren a la xarxa viària
    bàsica. també es consideraran incorporats com a xarxa viària bàsica els determinats per a la
    prevenció d’incendis forestals en el pla elaborat per l’administració competent en la matèria.
    Art. 62 - Sistema hidrogràfic (H).
    1. Constitueix el Sistema hidrogràfic el conjunt compost per rius, canals, rieres, torrents,
    fonts naturals i el subsòl de les diverses capes freàtiques.
    2. Caldrà obtenir prèviament autorització administrativa per part de l’Agència Catalana de
    l’Aigua per la utilització dels recursos d’aigua, tan superficials com a subterranis. L'aigua
    procedent de les capes freàtiques serà emprada prioritàriament per a l'ús domèstic i per a
    l'agricultura mitjançant la construcció de pous sotmesos a llicència municipal i a la inscripció i
    enregistrament a l’ACA. En el cas que el pou es trobi dins d’una zona hidrogràfica protegida
    caldrà, prèviament a la llicència municipal, recaptar informe de la Junta de Protecció del Parc
    Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i de l’ACA.
    3. Tots els rius, canals, rieres i torrents, en els trams classificats de sòl no urbanitzable
    mantindran una protecció lineal de 25 metres a partir del marge que delimita el llit del riu, a
    excepció d’aquells àmbits que gràficament s’assenyalen dins un àmbit major com sistema
    general de protecció hidrogràfica. En aquest àmbit de protecció no s'admet cap tipus de
    construcció, a no ser que sigui un servei de millora del propi sistema hidrogràfic. En els
    trams classificats de sòl urbà i sòl urbanitzable la protecció és establerta per a cada cas als
    plànols d'ordenació.
    4. Es prohibeixen les obres de canalització dels cursos hídrics, a no ser que estiguin
    dictaminades per l'Administració competent. En tot cas, es mantindran el domini i l'ús públic
    dels terrenys superficials del llit anterior a la canalització.
    5. Les fonts mantindran una protecció radial de 40 m.
    6. Riberes del Fluvià. Sota aquesta denominació s’inclouen els terrenys situats a les dues
    bandes del riu Fluvià en el seu traçat contigu al nucli de Sant Joan les Fonts, i que queden
    delimitat en els plànols corresponents d’aquest PGOU.
    Amb la finalitat de desenvolupar aquesta categoria del sistema hidrogràfic, i tenint en compte
    el notable interès de les columnates basàltiques que afloren en part d’aquesta àrea així com
    les característiques singulars de la flora i fauna d’aquest sector, es redactarà el corresponent
    Pla Especial.
    Art. 63- Sistema de protecció de sistemes (P).
    1. Tenen la consideració de Sistema de Protecció aquells sòls afectats per una servitud
    derivada de la corresponent legislació sectorial.
    2. El Sistema de Protecció pot ser utilitzat per al pas d'infrastructures i vials, sempre i quan
    no estigui en contradicció amb les condicions de l'espai que protegeix.
    3. No s'hi pot autoritzar cap edificació que no estigui directament relacionada amb el
    respectiu sistema que el defineix.
    SEC.3. SISTEMA GENERAL D'ESPAIS LLIURES.
    Art. 64 - Disposicions generals.
    Els espais lliures que formen part de l'estructura general i orgànica del territori ordenat per
    aquest Pla general son:
    - els jardins i places públiques.
    - els Parcs.
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    32
    Art. 65 - Sistema de jardins i places públiques urbans (ZV)
    1. Formen el sistema de jardins i places públiques tots els jardins, places, rambles i tot
    l'espai lliure verd públic, situat en sòl urbà o urbanitzable, amb una superfície inferior a 2.500
    m2.
    2. L'ús fonamental dels jardins i places urbans és el descans i l'esbarjo de la població. La
    seva amplària mínima serà de 12 m. Sols s'hi admetran les construccions i instal·lacions que
    ajudin a aconseguir aquest fi. En qualsevol cas, aquestes no podran ocupar més del 5% de
    la superfície total de l'espai lliure o zona verda. Temporalment s'hi admet la instal·lació de
    fires, circs i atraccions que no malmetin els espais enjardinats.
    3. En cap cas s'admetran aprofitaments privats de subsòl, sòl i volada d'aquests espais, ni la
    ubicació de serveis tècnics públics o privats. No obstant això, al subsòl d'aquests sistemes
    s'admet que s'hi situïn serveis públics sempre que es garanteixi l'enjardinament de la
    superfície.
    Art. 66 – Sistema de Parcs (PV)
    1. Són Parcs els sòls destinats a espai lliure públic amb una superfície superior a 2.500 m2.
    2. L'ús fonamental dels Parcs i jardins urbans és el descans i l'esbarjo de la població. Sols
    s'hi admetran les construccions i instal·lacions que ajudin a aconseguir aquest fi. En
    qualsevol cas, aquestes no podran ocupar més del 5% de la superfície total de l'espai lliure o
    zona verda, a excepció de la possibilitat d’adaptar les edificacions existents de superfície
    superior mitjançant la redacció d’un Pla Especial. Temporalment s'hi admet la instal·lació de
    fires, circs i atraccions que no malmetin els espais enjardinats.
    3. En cap cas s'admetran aprofitaments privats de subsòl, sòl i volada d'aquests espais, ni la
    ubicació de serveis tècnics públics o privats.
    SEC.4. SISTEMA D'EQUIPAMENTS COMUNITARIS I SERVEIS TÈCNICS.
    Art. 67 - Disposicions generals.
    Per la seva finalitat i titularitat pública, es regulen en aquest capítol els equipaments
    comunitaris i els espais reservats a instal·lacions de serveis tècnics.
    Art. 68 - Sistema d'equipaments comunitaris - (clau E)
    1. Formen el Sistema d'Equipaments aquelles zones assenyalades pel Pla amb aquesta
    qualificació
    2. Els possibles usos que es determinen com a sistema d'equipament comunitari són:
    E.1. Docent: Centres on es desenvolupa l’activitat educativa d’acord amb la legislació
    vigent en aquesta matèria.
    E.2. Sanitari-assistencial: hospitals, centres extra-hospitalaris i residències de vells.
    E.3. Religiós: temples, centres religiosos.
    E.4. Socio-cultural: cases de cultura, biblioteques, centres socials, llars de vells,
    centres d'esplai...
    E.5. Administratiu: Administració pública, congressos, exposicions, serveis de
    seguretat pública...
    E.6. Proveïment: escorxadors, mercats i altres centres de proveïment.
    E.7. Cementiri.
    E.8. Esportiu i recreatiu: instal·lacions i edificacions esportives, d'esbarjo i serveis
    annexes.
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    33
    E.9. Sense ús determinat.
    3. L'edificació s'ajustarà a les necessitats funcionals dels diferents equipaments, al paisatge,
    a l'organització general del teixit urbà en què se situen, i a les condicions ambientals del lloc.
    Les condicions de l’edificació seran les mateixes establertes per a la zona contigua on se
    situa l’equipament. En el cas de què l’equipament sigui col·lindant a dues zones diferents,
    s´adoptaran les condicions de la zona de major edificabilitat.
    4. En els supòsits dels equipaments sense ús determinat, canvi d’ús dels actuals
    equipaments, i els equipaments que no es puguin adaptar a les característiques edificatòries
    contigües a l’emplaçament, es redactarà un Pla Especial que definirà els usos i paràmetres
    edificatoris d’aplicació.
    Art. 69 - Sistema d’infrastructures i serveis tècnics (T)
    El sistema de serveis tècnics comprèn els terrenys destinats a la titularitat pública per a la
    dotació d´infrastructures, encara que siguin gestionats en regim de concessió per empreses
    privades, d'abastament d'aigües, serveis d'evacuació d'aigües residuals, centrals receptores
    i distribuïdores d'energia elèctrica i la xarxa d'abastament, centrals de comunicació i de
    telèfon, parcs mòbils de maquinària, plantes incineradores o abocadors de deixalles i altres
    possibles serveis de caràcter afí.
    SEC.5. SISTEMA NATURAL.
    Art. 70 – Definició.
    El sistema natural compren els terrenys destinats a la titularitat pública pel seu valor natural.
    Dintre d’aquests hi ha:
    a) àrees d’especial protecció: xarxa hídrica i boscos grafiats en el plànol 5.0
    b) espais d’interès preferent:
    - Volcà Aiguanegra.
    - Volcà de l’Estany.
    - Volcans Bellcaire.
    - Volcà Puig de l’Os.
    - Cingles de Fontfreda.
    - Cingles la Cànova.
    - Cingle Can Sordet.
    - Cingle Guaeda Soms.
    - Cingle el Turonell.
    - Mulladius del Rec de Verlets.
    c) Plans Especials de Protecció Local:
    - PE Sector les Mulleres.
    - PE Riberes del Fluvià.
    Les àrees d’especial protecció i els espais d’interès preferent obtenen la seva especial
    protecció de la normativa del PEZVG, qualsevol modificació d’aquesta que afecti aquestes
    zones s’incorporaran automàticament a aquest PGOU.
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    34
    CAP III. REGULACIÓ I DESENVOLUPAMENT DEL SÒL URBÀ.
    SEC. 1. DISPOSICIONS GENERALS
    Art. 71 - Definició.
    Aquest Pla general classifica com a SU el que per la seva situació en àrees consolidades per
    la urbanització i l'edificació mereix aquella qualificació.
    Art. 72 - Determinació i ordenació en el sòl urbà.
    1. Els límits de SU, zones, sistemes així com els àmbits de planejament derivat per al
    posterior desenvolupament del Pla es delimita en els plànols d'ordenació. Tot junt constitueix
    l'ordenació detallada d'aquest sòl.
    2. Cada unitat de zona porta l'indicador alfanumèric que, d'acord amb les categories que
    s'estableixen, el defineix i n'estableix les condicions de parcel.lació, edificació i ús.
    3. Els terrenys reservats per a sistemes també s’indiquen amb el corresponent codi
    alfanumèric.
    4. Per al desenvolupament de l’ordenació del Pla, en sòl urbà, s’assenyalen i delimiten Plans
    especials, per als que es defineixen objectius, edificabilitat, densitat i condicions de
    parcel.lació, edificació, ús i gestió.
    5. Per al desenvolupament de la gestió del Pla, en sòl urbà, s’assenyalen i delimiten Unitats
    d’actuació urbanística per als que s’estableix l’ordenació detallada mitjançant la qualificació
    urbanística dels terrenys, i es determina les condicions de gestió i el règim de cessions.

    Art. 73 - Cessions gratuïtes en sòl urbà.
    Les cessions gratuïtes obligatòries en actuacions poligonals en SU, es determinaran en la
    corresponent regulació i es realitzaran de la forma que disposa l'art.120 del TR.
    SEC. 2. ZONES D'ORDENACIÓ EN SÒL URBÀ
    Art. 74 - Definició de zones.
    Aquest Pla general estableix les següents zones:
    - zona nucli antic (clau 1).
    - zona suburbana (clau 2).
    - zona aïllada (clau 3).
    - zona d’ordenació específica (clau 4).
    - zona volumetria específica (clau 5).
    - zona industrial (clau 6).
    - zona de verd privat (clau 7).
    - dotacions i serveis privats (clau DP).
    - zona Begudà (clau 6)
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    35
    Art. 75 - Zona de nucli antic (clau 1)
    1. DEFINICIÓ
    Aquesta zona ordena l'edificació del nucli antic del municipi estructurat bàsicament al llarg
    del carrer Major i el carrer de Sant Antoni fins arribar a la plaça Major. Les normes regulen
    tant les obres de nova edificació com les de conservació i millora de l'edificació. Tot, sense
    canviar substancialment les seves característiques urbanes.
    2. CONDICIONS DE PARCEL.LACIÓ.
    Front mínim de parcel·la L’existent
    3. CONDICIONS DE L'EDIFICACIÓ.
    Tipus d’ordenació Alineada a vial (Art. 32 a 39)
    Fondària edificable Fixada Paràmetres referits en plànols 1/2000
    a l'illa Fondària edificable planta
    baixa
    Fixada en plànols 1/2000
    Planta baixa Art. 32
    Alçada reguladora 9,50 metres (Art. 33)
    Paràmetres referits
    al carrer
    Punt d’aplicació de l’alçada
    reguladora
    Art. 34
    Nombre màxim de plantes pb + 2pp
    Alçada lliure de plantes Art. 18 a 20
    Entresolat de planta baixa No es premés
    Sotacoberta habitable Art. 21
    Elements sortints Volada màxima de 50 cm
    Art. 26
    Cossos sortints Carrers < 5 metres d’amplada només balcons amb
    una volada màxima de 20 cm
    Carrers > 5 metres d’amplada només balcons amb
    una volada màxima de 45 cm
    Art. 25
    Tractament dels balcons Baranes de barretes de ferro tradicional i llosa de
    formigó rectangular.
    Composició de façanes Eixos verticals amb ritme similar a les edificacions
    veïnes tradicionals
    Paràmetres referits
    a l’edificació
    Proporcions de les obertures Similars a les edificacions veïnes tradicionals
    Tractament de la façana Similar a les edificacions tradicionals, prohibint-se
    l’acabat amb obra vista, aplacat de marbre, pedra
    o ceràmica (excepte sòcol on poden col·locar-se
    pedra o marbre sense polir), gelosies de vidre,
    plàstic o ceràmica.
    Es prohibeix marcar amb façana el cantell del
    forjat.
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    36
    Tractament de les obertures Es prohibeixen les caixes de persiana marcades
    en façana.
    La distància de les llindes de les obertures de
    l’última planta es situaran com a màxim a 1 metre
    per sota del ràfec.
    Soterrani Es permet que la planta soterrani ocupi el total de
    la parcel·la sempre que l’espai lliure no ocupat per
    la planta baixa sigui ajardinat.
    Material i color de la coberta Inclinada amb teula àrab. No es permet coberta
    plana. (Art. 22.1)
    Reculades laterals Només es permet que l’edificació es reculi
    lateralment quan existeixin jardins o patis que cal
    respectar o edificis aïllats existents. En aquests
    casos la separació mínima a partió de parcel·la
    serà de 3 metres.
    5. CONDICIONS D'ÚS.
    Usos admesos Habitatge, hoteler, comercial, oficines i serveis privats, sanitari, sociocultural,
    docent, residència col·lectiva, restauració i espectacles,
    recreatiu i esportiu. Magatzem i industrial s’admeten únicament en la
    categoria 1ª, en la situació 2ª. No s’admeten en aquesta zona els
    tallers de reparacions de vehicles.
    Dotació mínima d'aparcament: No es obligatori la dotació d’aparcament en edificis d’habitatges.
    6. ALTRES.
    En aquesta zonificació es preveurà, en especial, el soterrament de les línies de serveis.
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    37
    Art. 76 - Zona suburbana (clau 2)
    1. DEFINICIÓ.
    Correspon a àrees de sòl urbà que s’han consolidat a partir d’un traçat d’alineacions, més o
    menys extens, i d’una parcel.lació de suport, definint a vegades una malla força regular. La
    seva implantació s’ha produït al llarg de la Carretera d’Olot, a Sant Joan les Fonts, i a la zona
    d’eixampla de la Canya, principalment.
    2. CONDICIONS DE PARCEL.LACIÓ.
    Front mínim de parcel·la 5,50 metres
    3. CONDICIONS DE L'EDIFICACIÓ.
    Tipus d’ordenació Alineada a vial (Art. 32 a 39)
    Fondària edificable Fixada amb els plànols 1/Paràmetres referits 2000, mínim 9 metres
    a l'illa Fondària planta baixa Fixada amb els plànols 1/2000
    Planta Baixa Art. 32
    Alçada reguladora 9,50 metres (Art. 33)
    Paràmetres referits
    al carrer
    Punt d’aplicació de l’alçada
    reguladora
    Art. 34
    Nombre màxim de plantes Pb+2pp
    Alçada lliure de plantes: Art. 18 a 20
    Soterrani Es permet que la planta soterrani ocupi el total de
    la parcel·la sempre que l’espai lliure no ocupat per
    la planta baixa sigui ajardinat.
    Entresolat de planta baixa Art. 24
    Sotacoberta habitable Art. 21
    Coberta Art. 22
    Elements sortints Art. 25 i 38
    Cossos sortints Art. 26 i 39
    Paràmetres referits
    a l'edificació
    Composició de façana Lliure
    4. CONDICIONS D'ÚS.
    Usos admesos Habitatge, hoteler, comercial, oficines i serveis privats, sanitari, sociocultural,
    docent, residència col·lectiva, restauració i espectacles,
    recreatiu i esportiu. Magatzem i industrial s’admeten únicament les
    categories 1ª i 2ª, en les situacions 1ª i 2ª.
    Dotació mínima d'aparcament: Art. 49
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    38
    Art. 77 - Zona aïllada (clau 3)
    1. DEFINICIÓ.
    Àrees de sòl urbà que estan en part consolidades amb aquest tipus d’ordenació o bé que el
    traçat viari i la parcel.lació haurien estat fet com a suport de l’edificació aïllada. També
    s’inclouen les parcel·les que, per les seves dimensions i configuració, únicament admeten
    aquest tipus d’ordenació.
    2. SUBZONES.
    En funció de les dimensions de la parcel·la i de la intensitat de l’ocupació s'estableixen dues
    subzones:
    - aïllada intensitat 1, clau 3a
    - aïllada intensitat 2, clau 3b
    3. CONDICIONS DE PARCEL.LACIÓ.
    3ª 3b
    Front mínim de parcel·la 14 metres 16 metres
    Parcel·la mínima 250 m2 400 m2
    4. CONDICIONS DE L'EDIFICACIÓ.
    3ª 3b
    Tipus d’ordenació Aïllada (Art. 40 a 47)
    Densitat màxima d’habitatge 1hab per superfície de parcel·la mínima
    Edificabilitat màxima
    (principal + auxiliar)
    0,80 0,60
    Ocupació màxima principal 40% 30%
    Planta baixa Art. 43
    Alçada reguladora 7 metres
    Punt d’aplicació de l’alçada
    reguladora
    Art. 44
    3 metres 4 metres
    3 metres 6 metres
    3 metres 3 metres
    Separacions mínimes:
    · al carrer
    · al fons de parcel·la
    · als laterals de parcel·la
    · entre edificacions 6 metres 6 metres
    * es pot situar el garatge
    a laterals de
    en la franja de separació
    parcel.la.
    Alçada construcció auxiliar 3 metres
    Ocupació construcció auxiliar 5%
    Paràmetres referits
    a la parcel·la
    Tanques Art. 46
    Nombre màxim de plantes Pb * 1pp
    Alçada lliure de plantes: Art. 18 a 20
    Paràmetres referits
    a l'edificació
    Entresolat de planta baixa No és permès
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    39
    Pendent màxim de coberta Art. 22.1
    Elements i cossos sortints Art.45
    Composició de façana Lliure
    * parcel·les situades al carrer de Rocacorba.
    5. CONDICIONS D'ÚS.
    3ª 3b
    Usos admesos Habitatge, hoteler, comercial, oficines i serveis privats, sanitari, sociocultural,
    residència col·lectiva, recreatiu, esportiu, industrial en la
    categoria 1ª, en la situació 2ª. S’admeten també els tallers de
    reparacions de vehicles.
    Dotació mínima d'aparcament: Art. 49
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    40
    Art. 78 - Zona d’ordenació específica (clau 4).
    1. DEFINICIÓ
    Àrees de sòl urbà que han estat objecte d’un planejament derivat (Pla Parcial, Pla Especial o
    Estudi de Detall), o d’un projecte unitari d’edificació, encara que no anés acompanyat d’un
    planejament o normativa específica.
    2.SUBZONES
    En funció del seu origen:
    - Àrees amb planejament específic aprovat (clau 4a)
    - Àrees amb edificació consolidada sense normativa de referència (clau 4b)
    3.CONDICIONS D’EDIFICACIÓ I USOS
    3.1 Àrees amb planejament específic aprovat (clau 4a)
    Són aquelles àrees que tenen un planejament específic aprovat, les determinacions del qual
    són respectades pel PGOU. Compren les següent zones:
    - Estudi de Detall d’Ordenació del Grup d’Habitatges de la “Caixa d’Estalvis Provincial”, a
    l’entorn dels carrers Lliberata, Buscarons i Balmes.
    - Pla Especial del Sector Aiguanegra, entre els carrers Lliberata Ferrarons, Aiguanegra i la
    Ronda Font Blanca.
    - Pla Parcial del Sector Cisteller. Entre els carrers Cisteller, Secretari Moret i Francesc
    Caula.
    - Estudi de Detall de l’àmbit delimitat per la carretera d’Olot, carrer Secretari Moret i
    Avinguda de Cisteller.
    - Estudi de Detall de l’àmbit delimitat per la carretera d’Olot, carrer d’Aiguanegre i torrent
    de Solé.
    - Estudi de Detall de la plaça Major de la Canya.
    - Estudi de Detall de l’àmbit delimitat pel carrer de l’Esperança, carrer Sant Joan i
    carretera d’Olot, en la Canya.
    A les àrees anteriors, el tipus d’ordenació, les condicions d’edificació i usos, seran les que
    estableixen el planejament corresponent. Qualsevol modificació d’aquests paràmetres
    comportarà la conseqüent modificació del planejament derivat.
    3.2 Àrees amb edificació consolidada sense normativa de referència (clau 4b)
    Són aquelles àrees que han estat objecte d’un projecte unitari d’edificació o d’ordenació de
    volums sense que hagi existit cap planejament específic previ. Compren les següents zones:
    - Grup d'habitatges Sant Joan, a l’entorn del Passatge Sant Joan, entre el carrer Enric
    Granados i la carretera d’Olot.
    - Blocs Cisteller, entre el carrer Cisteller, secretari Moret i Carretera d’Olot.
    - Blocs del carrer Beget.
    - Blocs d'habitatges la Roureda I a la Canya.
    - Blocs d'habitatges la Roureda II a la Canya.
    En aquestes àrees es podran fer les següents obres:
    - La substitució de les actuals edificacions per altres que respectin els paràmetres
    executats.
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    41
    - En el cas de parcel·les pendents d’edificació, podran ésser construïdes seguint
    estrictament la composició i característiques de les edificacions existents.
    - Obres de consolidació que no suposin un canvi de les característiques tipològiques de la
    construcció, no es podran, per tant, modificar les teulades, la composició d’obertures, la
    posició de l’accés, els materials de façana i coberta,…
    - Les obres d’ampliació reuniran les següents condicions:
    - Es separaran de les partions com a mínim 2 metres, excepte les cases
    aparellades respecte a la mitgera comú.
    - Es conservaran les característiques tipològiques i constructives de l’edificació que
    amplien.
    - L’ampliació permesa no superarà el 20% del sostre original construït ni el 60% de
    l’ocupació de la parcel·la.
    - No superaran l’alçada de l’edificació original.
    - No s’admetran ampliacions que es situïn en l’espai que hi ha entre la façana de
    l’edifici i el carrer.
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    42
    Art. 79 - Zona de Volumetria Específica (clau 5)
    1. DEFINICIÓ
    Àrees de sòl urbà que han d’ésser objecte de planejament derivat d’acord amb la legislació
    vigent, per tal de determinar les seves condicions d’ordenació de volums, cas de no estar
    definits en els plànols específics del sòl urbà.
    En el cas que el PGOU incorporés la definició volumètrica de l’edificació possible en aquesta
    zona, mitjançant la definició del perímetre regulador, no caldrà la redacció de planejament
    derivat.
    2. EDIFICABILITAT
    Quan no es defineixin als plànols de detall del sòl urbà les condicions d’edificació o el
    perímetre regulador de l’edificació, ni s’especifiqui el contrari a la memòria del present
    PGOU, s’adoptaran els següents límits:
    - ocupació màxima de la parcel·la 60%
    - edificabilitat màxima 1,33 m2st/m2sòl
    - densitat màxima d’habitatges 50 hab/ha
    3. CONDICIONS D’ÚS
    Són d’aplicació les mateixes condicions d’ús que les fixades per a la Zona Suburbana.
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    43
    Art. 80 - Zona Industrial (clau 6)
    1. DEFINICIÓ
    Àrees de sòl urbà destinat principalment a la ubicació d’indústries i magatzems no
    susceptibles d’afectar el medi ambient, la seguretat i la salut de les persones.
    2. SUBZONES
    En funció de les característiques de l'ordenació s'estableixen dues subzones:
    - Categoria 1, clau 6a, compren indústries mitjanes i grosses.
    - Categoria 2, clau 6b, compren indústries petites.
    3. CONDICIONS DE PARCEL.LACIÓ.
    6a 6b
    Parcel·la mínima 2.500 m2 400 m2
    4. CONDICIONS DE L'EDIFICACIÓ.
    5ª 5b
    Tipus d’ordenació Aïllada (Art. 40 a 47), excepte en aquells sectors ja consolidats en edificacions
    segons alineació de vial, que es respectarà la tipologia.,
    Edificabilitat 1,75 m2/m2 2,00 m2/m2
    Volum màxim 7,5 m3/m2 9 m3/m2
    Ocupació 70% 70%
    Planta baixa Art. 43
    Alçada reguladora 12 metres
    Punt d'aplicació de l'alçada
    reguladora

    Art. 44
    Separacions mínimes en
    edificació aïllada:
    · al carrer 5 metres 3 metres
    · al lateral 5 metres 3 metres
    Paràmetres referits
    a la parcel·la
    · al fons de la parcel·la 5 metres 3 metres
    5. CONDICIONS D'ÚS.
    Usos admesos Industrial i magatzem, si en la mateixa illa hi ha usos residencials
    s’admeten únicament les categories 1ª, 2ª i 3ª. La categoria 4ª
    únicament s’admet en illes destinades totalment a ús industrial i/o
    magatzem, i la categoria 5ª s’admet únicament en la situació 4b.
    Comercial i comerç a l’engrós.
    Oficines relacionades amb l’establiment comercial o industrial.
    Garatge-aparcament
    Habitatge, només es permet un habitatge per indústria destinat al
    personal de vigilància o manteniment. Aquesta vinculació quedarà
    garantida amb la formació d’una única unitat cadastral de l’habitatge i
    la industrial.
    Dotació mínima d'aparcament: Art. 49
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    44
    Art. – 81 Zona de Verd Privat (clau 7).
    1. DEFINICIÓ.
    Es qualifica de verd privat, els sòls urbans amb edificacions aïllades envoltades de jardí o
    jardins sense edificació, que es considera necessari mantenir.
    2. CONDICIONS D’EDIFICACIÓ.
    En aquesta zona es mantindrà l’edificació actual, amb possibilitat d’augmentar el seu volum,
    per una sola vegada, en un vint per cent (20%) sense alterar les característiques generals
    del jardí. No s’admet la nova edificació.
    3. CONDICIONS D’ÚS.
    Són d’aplicació les mateixes condicions d’ús que les fixades per a la Zona Suburbana a
    l’article 75.4 de la present normativa.
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    45
    Art. 82 Dotacions i serveis privats (DP)
    1. DEFINICIÓ.
    Aquesta zona ordena els terrenys destinats a dotacions i serveis col·lectius de domini i gestió
    privats.
    2. CONDICIONS D’ORDENACIÓ, EDIFICACIÓ I ÚS.
    En el cas que no s’especifiqui en la normativa del sector, l’ordenació volumètrica d’aquestes
    zones es regularà mitjançant un Pla Especial que s’ajustarà als següents paràmetres.
    Edificabilitat neta 1m2st/m2sòl
    Ocupació màxima Es regularà em funció de l’activitat a
    desenvolupar.
    Separacions mínimes Si l’edificació veïna és aïllada, s’establirà com a
    mínim les mateixes separacions a llindar que
    aquestes.
    Paràmetres referits
    a la parcel.la
    Accés a la parcel.la Es permetrà un accés d’entrada i sortida
    d’emergència per a vehicles i bombers.
    Paràmetres referits
    a l’edificació
    Nombre màxim de plantes Es regularà en funció de l’activitat a
    desenvolupar.
    Usos admesos Sanitari, socio-cultural, docent, recreatiu, espectacles, residència col·lectiva,
    central d’autobusos, servei estació, esportius, càmping.
    Habitatge Queda expressament prohibit aquest ús, excepte per habitatge de la persona
    que té cura de la instal·lació.
    Dotació
    d’aparcament
    En funció de l’activitat que es desenvolupi, es disposarà del nombre de places
    que determina l’article 49.
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    46
    Art. 83 – Zona Industrial de Begudà.
    1. DEFINICIÓ: Àrea de sòl urbà provinent del desenvolupament del Sector de Sòl
    Urbanitzable Programat Begudà, amb Pla Parcial aprovat definitivament (Comissió
    d’Urbanisme de Girona en sessió del 26 d’Octubre de 1988 – DOGC 1.111 del 24 de
    Febrer de 1989), i ja recepcionades les obres d’urbanització.
    2. SUPERFÍCIE: 22,755 ha.
    3. CONDICONS D’ORDENACIÓ, EDIFICACIÓ I ÚS.
    3.1. Sistema d’espai lliures.
    A la Zona de Begudà es distingeixin dos tipus d’espais lliures: els jardins públics (ZV) i els
    parcs públics (PV).
    En el jardí públic situat a l’entorn del bloc d’habitatges s’admetrà l’edificació d’un conjunt de
    garatges al servei dels habitatges del bloc de pisos, amb una ocupació màxima de 20% de la
    superfície de l’espai lliure i seguint l’ordenació establerta en els plànols 1/2000.
    En els parcs públics s’admetran, a més dels usos propis d’espai lliure, la xarxa de serveis i
    l’estacionament a l’aire lliure, sense que excedeixin el 5% de la superfície.
    3.2. Sistema d’equipaments (E4)
    Tipus d’ordenació Aïllada
    Edificabilitat 0,80 m2/m2
    Ocupació 40%
    Alçada reguladora 7,5 metres
    Paràmetres referits
    A la parcel.la
    Punt d’aplicació de l’alçada
    reguladora
    Art. 44
    Usos admesos E4: cultural, religiós, administratiu.
    3.3. Dotacions o serveis privat (EP).
    El tipus d’ordenació i els paràmetres referits a la parcel.la seran els mateixos que els definits
    a l’apartat 3.2 de Sistema d’equipaments. En quant als usos admesos seran comercial i
    serveis.
    3.4. Zona industrial (clau 6).
    DEFINICIÓ
    Àrees de sòl urbà destinat principalment a la ubicació d’indústries i magatzems, no
    susceptibles d’afectar el medi ambient, la seguretat i la salut de les persones.
    SUBZONES
    En funció de les característiques de l’ordenació s’estableixin dues subzones:
    - Categoria 1, clau 6c, compren indústries grosses
    - Categoria 2, clau 6d, compren indústries mitjanes
    - Categoria 3, clau 6e, compren indústries petites
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    47
    CONDICIONES DE PARCEL.LACIÓ.
    6c 6d 6e
    Parcel.la mínima 10.000 m2. 3.500 m2. 1.500 m2.
    CONDICIONS DE L’EDIFICACIÓ.
    6c 6d 6d
    Tipus d’ordenació Aïllada (Art. 40 a 47)
    Edificabilitat (principal + aux.) 1,00 m2/m2. 1,50 m2/m2. 1,75 m2/m2.
    Volum màxim (principal + aux.) 4,00 m3/m2. 6,00 m3/m2. 7,00 m3/m2.
    Ocupació màxima lateral 40% 60% 70%
    Alçada reguladora 12 metres.
    Punt d’aplicació de l’alçada
    reguladora
    Art. 44
    10 m. 10 m. Obligatòria
    10 metres.
    1/3 de l’alçada de l’edifici.
    Separacions mínimes en
    edificació aïllada:
    - al carrer
    - a partions
    5m. 5m. 3m.
    Construccions auxiliars No es permeten. Únicament es permeten als
    espais lliures de parcel.la coberts sense
    tancaments laterals i marquesines per a
    l’aparcament de vehicles.
    Porteries i cabines de control Únicament es permeten en parcel·les amb una
    superfície superior a 5.000 m2. , es situaran
    en línia de parcel.la construïdes amb materials
    lleugers, amb una superfície màxima de 25m2
    i una alçada màxima de 3 metres.
    Espais lliures interiors Podran dedicar-se a aparcament, vials
    interiors i espais enjardinats.
    Enjardinament A l’interior de parcel.la s’hi disposarà d’una
    plantació d’arbres, alineats respecte a la línia
    del carrer i situats a 3 m de la paret de tanca.
    La resta de parcel.la es condicionarà amb
    jardineria i arbrat.
    Tanques Parcel·les que confronten amb la N-260
    segons Art. 46.
    La resta de parcel·les podran realitzar una
    tanca amb paret opaca fins a 1,20 m d’alçada,
    la resta fons a 2,50 m d’alçada es podrà
    protegir amb tanques metàl·liques i calades o
    elements de jardineria.
    Paràmetres referits
    a la parcel.la.
    Accés des de la N-260 Es prohibeix l’accés directe a parcel·les des
    d’aquesta via.
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    48
    Edificis o instal·lacions industrials de caràcter singular: aquells que, per les característiques
    especials de producció o transformació, necessiten unes condicions d’edificació que no
    s’ajustin als paràmetres anterior, a causa de l’existència d’elements singulars (sitges,
    assecadors, xemeneies,…) en la pròpia instal·lació. no s’admeten en la zona 6e.
    6c 6d
    Edificis o instal·lacions de
    caràcter singular.
    Ordenació aïllada (Art. 40 a 47)
    Parcel.la mínima 10.000 m2. 5.000 m2.
    Ocupació 40%
    Alçada màxima No hi ha límit
    Separacions a límits 1/3 part de l’alçada màxima de l’edificació
    Tipus d’ordenació (opcional únicament per 6e) Ordenació d’indústria entremitgeres
    Ocupació, edificabilitat i alçada
    màxima
    Es mantenen els de la zona 6e
    Nombre màxim d’establiments No superaran els que podrien correspondre
    a parcel·les de superfície no inferior a la
    fixada com a parcel.la mínima
    Longitud màxima de façana de
    l’edificació
    60 metres
    Línia de separació a vial No serà obligatòria si no mínima
    Es formularà un projecte global pel conjunt de l’edificació i per l’ordenació de la
    part no edificada de la parcel.la.
    Paràmetres referits
    a la parcel.la.
    La unitat resultant de l’agrupació de parcel·les constituirà una parcel.la
    indivisible.
    CONDICIONS D’ÚS.
    Usos admesos Industrial i magatzem, s’admeten les categories 1ª, 2ª, 3ª i 4ª. La
    categoria 5ª només en la situació 4b.
    Comercial i comerç a l’engrós.
    Oficines relacionades amb l’establiment comercial o industrial.
    Habitatge, només es permet un habitatge per indústria situades en
    parcel·les de superfícies superior a 5.000 m2., destinat al personal de
    vigilància o manteniment. Aquesta vinculació quedarà garantida amb
    la formació d’una unitat cadastral de l’habitatge i la industrial.
    Dotació mínima d’aparcament Es disposarà a l’interior de la parcel.la el nombre d’aparcaments
    corresponent a 1 plaça cada 150 m2 d’oficina i indústria, i a 1 plaça
    cada 200 m2 de magatzem.
    3.5. Zona d’ordenació específica (clau 4b).
    Compren el bloc d’habitatges ja existents i es considera esgotada l’edificabilitat. Els altres
    paràmetres edificatoris són els existents.
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    49
    SEC. 3. POLÍGONS DE DESENVOLUPAMENT EN SÒL URBÀ.
    Art. 84 - UA.1 La Canya – carrer Serra de la Cau.
    1. OBJECTIUS: Ordenació dels terrenys inclosos en l’àmbit. Obtenció dels terrenys
    destinats a vials, pas de vianants i espais lliures. Urbanització d’aquests espais. Justa
    distribució dels beneficis i les càrregues entre els propietaris inclosos en la unitat
    d’actuació.
    2. ÀMBIT: el definit als plànols.
    3. SUPERFÍCIES: 10.012 m2.
    Total sòl públic: 5.839 m2 (58,32%).
    Total sòl privat: 4.173 m2 (41,68%).
    Densitat d’habitatges: 75 hab/ha.
    Edificabilitat: la que resulti d’aplicar les condicions d’edificació per cada zona
    qualificada.
    4. CONDICIONS D'ORDENACIÓ, EDIFICACIÓ I ÚS:
    Ordenació fixada en els plànols del PGOU.
    Edificació: en zona suburbana (2), i jardins i places públiques (ZV).
    Ús: els admesos per les zones (2) i (ZV).
    5. CESSIONS OBLIGATÒRIES I GRATUÏTES:
    Les destinacions a vialitat, pas de vianants i espais lliures que resultin de l’ordenació
    fixada pel PGOU.
    6. CONDICIONS DE GESTIÓ: compensació.
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    50
    Art. 85 - UA.2 La Rompuda-Castanyer.
    1. OBJECTIUS:
    Ordenació dels terrenys inclosos en l’àmbit, obtenció dels sols destinats a vials, pas de
    vianants i espais lliures, així com la cessió del 10% d’aprofitament mitjà i l’urbanització
    d’aquests espais i vials.
    Es redactarà un Pla Especial que ordeni el sector i localitzi els terrenys de cessió obligatòria i
    gratuïta i determini les condicions en que hauran de redactar-se els corresponents Projectes
    de Compensació i Urbanització.
    2. ÀMBIT: el definit als plànols.
    3. SUPERFÍCIE : 5.942 m2.
    Total sòl públic: 55%.
    Total sòl privat: 45%.
    Densitat d’habitatges: 10 hab/ha.
    Edificabilitat bruta: 0,40m2/m2
    4. CONDICIONS D'ORDENACIÓ, EDIFICACIÓ I ÚS:
    Edificació: aïllada i espai lliure
    Ús: els admesos per la zona (3) i (ZV).
    5. CESSIONS OBLIGATÒRIES I GRATUÏTES:
    Les destinacions a vialitat, i espais lliures que resultin de l’ordenació fixada pel Pla
    Especial de l’àmbit, així com el 10% de l’aprofitament mitjà .
    6. CONDICIONS DE GESTIÓ: el sistema d’actuació serà el de compensació.
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    51
    Art. 86 – PE-1. Fàbrica Vila.
    1. OBJECTIUS: Ordenació dels terrenys de l’actual Fàbrica Vilà, en el cas que s’opti per
    procedir a la transformació d’us industrial a residencial. Es fixarà els paràmetres
    edificatoris i els terrenys de cessió gratuïta destinats a espai lliures i vials, execució de
    les obres d’urbanització.
    L’adquisició dels terrenys necessaris per la realització del nou pont sobre el Fluvià, al
    tractar-se d’un sistema general, serà per expropiació i la seva construcció que serà
    costejada per l’Administració pública.
    2. ÀMBIT: Delimitada als plànols d’ordenació.
    3. SUPERFÍCIES: 3.324 m2.
    4. CONDICIONS D'ORDENACIÓ, EDIFICACIÓ I ÚS:
    En el desenvolupament d’aquest sector i en la construcció del pont es realitzarà un
    estudi hidrològic-hidràulic del riu, per determinar els resguards respecte de la làmina
    d’aigua en avingudes i les infrastructures de protecció necessàries, així com la
    rasant del tauler del nou pont. L’ordenació del Pla Especial inclourà l’eliminació de
    les estructures sortints de la fàbrica que ocupen part de la llera del riu per tal
    d’augmentar la secció de desguàs en aquest tram estret del riu.
    Edificabilitat bruta del sector 1,40 m2sostre/m2sòl.
    Densitat màxima d’habitatges: 75 hab/ha.
    Usos els de la zona de nucli antic (clau 1).
    5. CESSIONS mínimes obligatòries i gratuïtes del 30% de l’àmbit destinats a espais lliures,
    vials.
    6. CONDICIONS DE GESTIÓ: compensació. Excepte els terrenys destinats a la
    construcció del pont sobre el riu Fluvià que serà per expropiació.

    7. SITUACIÓ TRANSITORIA : en tan no es produeixi el canvi d’ús industrial a residencial
    amb l’actuació de millora urbana prevista, la finca de referència a on es troba la Fabrica
    Vila es considera indivisible i mantindrà els usos industrials ajustant-se, als efectes
    urbanístics, al que determina el present Pla General per la Zona Industrial (Clau 6),
    regulada per l’art. 80.
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    52
    Art. 87 – PE-2 Sector d’Aiguanegra.
    1. DEFINICIÓ: Àrea urbana parcialment parcel·lada i urbanitzada en la muntanya
    d’Aiguanegra. Els objectius del Pla Especial consistiran en la urbanització dels vials i
    camins, així com la cessió d’espais lliures i serveis tècnics, segons s’indica en els
    plànols d’ordenació, i la cessió del sòl qualificat de parc urbà adscrit al sector.
    2. ÀMBIT: el definit als plànols.
    3. SUPERFÍCIES: 69.742 m2. (100,00 %)
    Sòl públic: 15.742 m2. (21,84 %).
    Sòl privat: 54.509 m2. (78,16 %).
    4. CONDICIONS D'ORDENACIÓ, EDIFICACIÓ I ÚS:
    4.1. Zona aïllada (clau 3c).
    DEFINICIÓ: El tipus d’ordenació serà únicament el d’edificació aïllada, corresponent a
    edificis independents.
    CONDICIONS DE PARCEL.LACIÓ:
    Front mínim de parcel.la 20 m.
    Parcel.la mínima 2.500 m2 .
    Altres S’admeten les superfícies de parcel-la inferior a la mínima
    establerta, quan aquestes foren existents al moment de
    l’aprovació del PG i estiguessin edificades.
    CONDICIONS DE L’EDIFICACIÓ:
    Tipus d’ordenació Edificació aïllada (Art. 40 a 47)
    Densitat màxima d’habitatge Una habitatge per parcel.la.
    Edificabilitat màxima
    (principal + auxiliar)
    0,18 m2/m2.
    Ocupació (principal + auxiliar) 18 %
    Les porcions de parcel.la amb pendent superior
    al 40%, no podran ser ocupades per l’edificació.
    Planta Baixa Art. 43
    Alçada reguladora 6,5 m.
    Punt d’aplicació de l’alçada
    reguladora
    Art. 44
    Separacions mínimes:
    * al carrer :
    * al fons de parcel.la:
    * als laterals de parcel.la:
    * entre edificacions:
    5 m.
    5 m.
    5 m.
    6 m.
    Paràmetres referits
    a la parcel.la
    Alçada construcció auxiliar 3 m.
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    53
    Accés a l’edifici Únic
    Tanques Les tanques a veïns o a carrer tindran una
    alçada màxima d’1,80 metres. Es faran amb
    paret seca o mamposteria de pedra del país fins
    una cota màxima de 0,30 metres per damunt de
    la rasant del carrer o del terreny, i s’acabarà
    amb vegetació d’arbust.
    L’adaptació topogràfica establerta a l’article 47 només es podrà realitzar en les
    porcions de parcel.la amb pendent inferior al 35% i quan sigui imprescindible
    l’anivellament del terreny en terrasses.
    Nombre màxim de plantes PB+1PP
    Alçada lliure: Art. 18 a 20
    Composició de façana Lliure
    Coberta Art. 22.1
    Elements i cossos sortints Art. 45
    Material i color de façana D’acord normativa PNZVG
    Material i color de la coberta D’acord normativa PNZVG
    Fusteria Lliure
    Paràmetres referits
    a l’edificació.
    Murs de contenció Queden prohibits els murs de formigó o obra de
    fàbrica sense revestir amb pedra del país.
    CONDICIONS D’ÚS:
    Usos admesos Habitatge unifamiliar
    Dotació mínima d’aparcament: 1 plaça per habitatge
    5. CESSIONS:
    Zones verdes : 4.200 m2 (6,00 %)
    Serveis Tècnics: 1.021 m2 (1,50 %)
    Vials: 10.012 m2 (14,40 %)
    6. CONDICIONS DE GESTIÓ :
    El sistema d’actuació previst pel desenvolupament del sector es el de cooperació.
    7.- ESPAI LLIURE – PARC, ADSCRIT AL SECTOR
    Es delimita una zona de 7.515 m2 que per les seves característiques topogràfiques no
    resulta apta per a ser edificada i s’exclou del sector urbà, mantenint però la seva adscripció
    al mateix als efectes de gestió.
    Es fixa l’obligatorietat de cedir aquesta zona gratuïtament a l’ajuntament, zona que es
    destinarà a espai-lliure-parc.
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    54
    CAPÍTOL IV. REGULACIÓ DEL SÒL URBANITZABLE.
    SEC.1. DISPOSICIONS GENERALS.
    Art. 88 - Definició i tipus.
    1. El sòls urbanitzables són els que el pla general declara com a aptes per a ser urbanitzats.
    La determinació d'aquest sòls es fa als plànols d'ordenació mitjançant la delimitació de
    sectors.
    2. A més de concretar els àmbits de sòl urbanitzable, el Pla en descriu els objectius del seu
    desenvolupament i en determina les condicions d'ordenació, edificació, ús i gestió.
    El Pla estableix i delimita els diferents sectors en que es divideix el sòl urbanitzable a
    l’objecte del seu desenvolupament parcial.
    Art. 89 - Sistemes generals i locals en Sòl urbanitzable
    Aquest Pla assenyala la reserva de sistemes generals formant part de l’estructura general i
    orgànica del territori inclosos dins dels sectors. La seva destinació, posició i mida és
    vinculant. La superfície d’aquests terrenys és computable als efectes de l’art. 25 del TR si
    estan adscrits al mateix ús, tal com preveu l’art. 90 del Reglament de la Llei de mesures
    d’adequació de l’ordenament urbanístic a Catalunya.
    Art. 90 - Deures dels propietaris del Sòl urbanitzable.
    1. Cedir obligatòriament i gratuïtament els terrenys destinats a vials, espais lliures, parcs i
    jardins públics, equipaments i serveis.
    2. Cedir obligatòria i gratuïtament el sòl necessari per a l’execució dels sistemes generals
    que el pla general inclogui o adscrigui a l’àmbit corresponent.
    3. Costejar, en el seu cas, executar les infrastructures de connexió amb els sistemes
    generals exteriors a l’actuació i, en el seu cas, les obres necessàries per a l’ampliació i reforç
    d’aquests sistemes requerits per la dimensió i densitat de la mateixa i les intensitats d’ús que
    aquesta generi, de conformitat amb els requisits i condicions que estableixi el Pla General.
    4. Cedir obligatòriament i gratuïtament a l’administració actuant el sòl on es pugui edificar el
    sostre corresponent al 10% de l’aprofitament del sector o àmbit corresponent.
    5. Procedir a la distribució equitativa dels beneficis i càrregues derivats del planejament, amb
    anterioritat a l’inici de l’execució material del mateix.
    6. Costejar o executar la urbanització del sector o àmbit corresponent.
    7. Edificar els solars.
    8. Realitzar un programa de vigilància ambiental del sector de desenvolupament
    corresponet, que serà aprovat per l’organisme competent. El cost de l’execució d’aquest
    programa de vigilància ambiental serà assumit pel promotor del sector.
    Art. 91 - Gestió del Sòl urbanitzable.
    1. És obligatòria la prèvia aprovació del corresponent Pla Parcial d’ordenació del sector, que
    incorporarà un Estudi d’Impacte Ambiental que entre les funcions que li son pròpies valorarà
    aquells impactes del nou pla que puguin afectar al Parc Natural i les mesures correctores
    necessàries per tal de fer compatible el planejament amb els valors naturals i paisatgístics
    de la zona.
    2. Els plans parcials de cadascun dels sectors urbanitzables hauran d’incorporar:
    - les directrius de desenvolupament establertes per aquest Pla General per cada sector.
    - Un programa de vigilància ambiental específic d’acord amb les directrius de l’estudi
    d’impacte ambiental de la Revisió del Pla General.
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    55
    - Les propostes de minimització d’impactes sobre l’àmbit del Parc Natural i sobre els
    factors ambientals afectats d’acord amb els criteris i directrius de l’Estudi d’Impacte
    Ambiental i la Declaració d’Impacte Ambiental del document de Revisió del Pla General.
    3. Els sectors de sòl urbanitzable es desenvoluparan mitjançant la gestió de cada un dels
    polígons en que s’hagi dividit el sector, i aplicant en cada un d’ells el sistema d’actuació més
    idoni dels previstos per la legislació vigent, compensació, cooperació o expropiació.
    4. Quan els sectors es desenvolupin per iniciativa privada el sistema preferent serà el de
    compensació.
    5. Els sectors també es poden desenvolupar parcialment en subsectors amb les condicions
    previstes en l’art. 63 del TR.
    6. Al sòl urbanitzable no podran realitzar-se obres aïllades d’urbanització, llevat que es tracti
    d’executar els sistemes generals o algun dels seus elements. Per a la urbanització d’aquest
    sòl són indispensables el Pla parcial amb la delimitació dels polígons d’actuació i el Projecte
    d’Urbanització.
    7. Els sistemes generals inclosos dins del sòl urbanitzable o els seus elements podran ser
    objecte d’actuació aïllada mitjançant la redacció de plans especials.
    8. Atès que els Sectors Urbanitzables Delimitats limiten amb els espais inclosos en el Parc
    Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, els Plans Parcials que els ordenin definiran una
    zona coixí en els límits del sector, així com les seves característiques per minimitzar els
    impactes paisatgístics que la nova ordenació pugui provocar sobre l‘entorn natural inclòs
    dins el Parc Natural.
    9. En compliment d’allò que determina l’article 29.2.d) de la Llei 12/1995, de 13 de juny,
    d’espais naturals i l’article 12.2 del Pla Especial del PNZVG, de forma prèvia al
    desenvolupament de cadascun dels sectors de sòl urbanitzable, l’Ajuntament trametrà a la
    Junta de Protecció del PNZVG i al Departament de Medi Ambient els plans parcials i
    projectes d’urbanització corresponents, amb la finalitat d’emetre un informe preceptiu previ a
    les autoritzacions necessàries per a l’execució del planejament.
    SEC. 2. ZONES D'ORDENACIÓ DEL SÒL URBANITZABLE
    Art. 92 - Definició de zones
    Per als sectors de Sòl urbanitzable, aquest Pla general, s'estableix la següent zonificació:
    - (SUD-1)
    Sector Urbanitzable Delimitat Cabrafiga I, existent i en fase de desenvolupament
    - (SUD-2)
    Sector Urbanitzable Delimitat Cabrafiga II, de nova creació
    - (SUD-3)
    Sector Urbanitzable Delimitat La Rompuda-Castanyer, de nova creació
    - (SUD-4)
    Sector Urbanitzable Delimitat Begudà, de nova creació
    - (SUD-5)
    Sector Urbanitzable Delimitat Les Coromines - La Cànova, existent i en fase de
    desenvolupament
    - (SUD-6)
    Sector Urbanitzable Delimitat Les Coromines - La Cànova II, de nova creació que recull
    situacions industrials existents
    - (SUD-7)
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    56
    Sector Urbanitzable Delimitat Can Frigola de Baix, existent i en fase de
    desenvolupament
    - (SUD-8)
    Sector Urbanitzable Delimitat Grefacsa, de nova creació que recull situacions industrials
    existents
    - PE-3 Sector Cabrafiga I –C. Ponent
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    57
    Art. 93 - Sector Urbanitzable Delimitat Cabrafiga I (SUD-1 )

    1.- DEFINICIÓ
    Sector de sòl urbanitzable delimitat, destinant a usos residencials amb Pla Parcial aprovat
    (CPU 4 de maig de 1.987) i modificat puntualment i amb normes addicionals (CPU 25.01.89)
    2.- ÀMBIT
    El delimitat als plànols d’ordenació (escala 1/2000)
    3.- CARATERISTIQUES GENERALS
    SUPERFÍCIE SECTOR: 145.400 m2
    SÒL PÚBLIC: 61.662 m2 (fixades pel planejament vigent)
    Espais lliures 7.725 m2 (fixades pel planejament vigent)
    Equipaments 13.222 m2 (fixades pel planejament vigent)
    Vials i aparcaments 40.715 m2 (fixades pel planejament vigent)
    SÒL PRIVAT: 83.738 m2 (fixades pel planejament vigent)
    Industrial 26.161 m2 (fixades pel planejament vigent)
    Aïllada 57.577 m2 (fixades pel planejament vigent)
    ÚS PREFERENT: Indústria i residencial de baixa densitat.
    EDIFICABILITAT BRUTA: 0,68 m2/m2 (fixada pel planejament vigent)
    SISTEMA D’ACTUACIÓ: Compensació
    PLA D’ETAPES 1er.quadrienni
    4.- CONDICIONS PARTICULARS
    Les fixades pel planejament vigent i que a continuació es descriuen.
    4.1. Zona Aïllada (clau 3d)
    DEFINICIÓ: El tipus d’ordenació serà únicament el d’edificació aïllada, corresponent a
    edificis independents.
    CONDICIONS DE PARCEL.LACIÓ:
    Front mínim de parcel.la 14 metres
    Parcel.la mínima 250 m2
    CONDICIONS DE L’EDIFICACIÓ:
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    58
    Tipus d’ordenació Aïllada (Art. 40 a 47)
    Densitat màxima d’habitatge 1 hab per superfície de parcel.la mínima
    Edificabilitat màxima (principal
    + auxiliar)
    0,80 m2/m2.
    * 1,20 m2/m2
    Ocupació màxima 40 %
    * 60%
    Planta baixa Art. 43
    Alçada reguladora 7 metres
    Punt d’aplicació de l’alçada
    reguladora
    Art. 44
    Les edificacions emplaçades en illes que
    afronten amb el vial de servei paral·lel a la
    carretera, podran situar-se a la línia del carrer
    posterior, als efectes de respectar la distància
    de 25 metres de carretera.
    3 metres
    ** 2 metres al carrer Eivissa
    3 metres
    *podran agrupar-se lateralment si les
    edificacions veïnes són mitgeres
    3 metres
    Separacions mínimes:
    . al carrer
    . al fons de parcel.la
    . als laterals de parcel.la
    . entre edificacions 6 metres
    Alçada construcció auxiliar 3 metres
    Ocupació construcció auxiliar 5%
    Paràmetres referits
    a la parcel.la
    Tanques Art. 46
    Nombre màxim de plantes Pb+1pp
    Alçada lliure de plantes: Art. 18 a 20
    Entresolat de Planta baixa No és permès
    Coberta Art. 22
    Elements i Cossos sortints Art. 45
    Composició de façana Lliure
    Paràmetres referits
    a l’edificació
    Material i color de la coberta
    * parcel·les no edificades provinents de segregacions o divisions efectuades amb anterioritat
    al 24 de febrer de 1.986 (data d’aprovació inicial del Pla Parcial) o aquelles que, malgrat
    haver-se segregat posteriorment, estiguessin situades entre d’altres parcel·les ja
    construïdes.
    ** parcel·les situades a l’illa determinada pels carrers Ponent, Eivissa, Cerdanya, i Ctra. C-
    153.
    Tipus d’ordenació (opcional) Ordenació agrupada d’habitatges unifamiliars
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    59
    Densitat màxima d’habitatge 1hab per superfície de parcel.la mínima
    (250m2).
    Nombre màxim d’habitatges
    agrupats
    4
    Longitud màxima de façana
    de l’edificació
    32 metres
    Paràmetres referits
    a la parcel.la
    Àmbit mínim d’ordenació Una illa
    CONDICIONS D’ÚS:
    Usos admesos: Habitatges, comerç que no superi el 40% de la superfície
    edificada de la parcel.la.
    Dotació mínima d’aparcament: 1 plaça d’aparcament per habitatge
    4.2. Zona Industrial (clau 6f).
    DEFINICIÓ:
    Àrees destinades principalment a la ubicació d’indústries i magatzems, no susceptibles
    d’afectar el medi ambient, la seguretat i la salut de les persones.
    CONDICIONS DE PARCEL.LACIÓ:
    Parcel.la mínima 400 m2
    CONDICIONS DE L’EDIFICACIÓ:
    Tipus d’ordenació Aïllada (Art. 40 a 47), excepte en aquells sectors ja consolidats en edificacions
    segons alineació de vial, que es respectarà la tipologia.
    Edificabilitat 1,75 m2/m2 parcel·les < 2500 m2.
    2,00 m2/m2 parcel·les > 2500 m2.
    Volum màxim 7,5 m3/m2 parcel·les < 2500 m2.
    9,0 m3/m2 parcel·les > 2500 m2.
    Ocupació 70%
    Planta baixa Art. 43
    Alçada reguladora 7,50 metres
    Punt d’aplicació de l’alçada
    reguladora
    Art. 44
    Separacions mínimes en
    edificació aïllada:
    . al carrer
    . al lateral
    . al fons de la parcel.la
    3 metres
    3 metres
    3 metres
    Façanes Totes les façanes tindran un acabat definitiu,
    prohibint-se les mitgeres vistes i els tancaments
    descoberts.
    Paràmetres referits
    a la parcel.la
    Colors Tots els colors dels acabats de les edificacions i
    instal·lacions seran de la gamma de terres.
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    60
    Espais lliures interiors Es destinaran a aparcament, vials interiors i
    espais ajardinats.
    Enjardinament A l’espai lliure es plantarà 1 arbre cada 50 m2 de
    parcel.la.
    A les parcel·les situades a l’oest, en el límit amb
    el SNU es preveurà una franja ajardinada i
    arbrada d’una amplada mínima de 3 metres.
    Tanques En tots els límits les tanques tindran un sòcol
    d’obra de 0,50 metres, la resta fins una alçada
    total de 2 metres, serà amb material reixat.
    CONDICIONS D’ÚS:
    Usos admesos Industrial i magatzem, s’admeten les categories 1ª,2ª,3ª en les
    zones industrials que siguin contigües en una mateixa illa amb usos
    residencials. La categoria 4ª, únicament s’admet en les illes
    destinades a l’ús industrial i/o magatzem. La categoria 5ª només en
    la situació 4b.
    Comercial i comerç a l’engrós.
    Oficines relacionades amb l’establiment comercial o industrial.
    Garatge-aparcament.
    Habitatge, només es permet un habitatge per indústria destinat al
    personal de vigilància o manteniment. Aquesta vinculació quedarà
    garantida amb la formació d’una única unitat cadastral de
    l’habitatge i la industrial.
    Dotació mínima d’aparcament: Art. 49
    4.3. Zona d’Equipament Esportiu (clau E8).
    Tipus d’ordenació Aïllada
    Edificabilitat 0,30 m2/m2.
    Ocupació 25%
    Alçada reguladora 7 metres
    Paràmetres referits a
    la parcel·la.
    Punt d’aplicació de
    l’alçada reguladora
    Art. 44
    5.- MODIFICACIÓ D’USOS
    El present PG admet la possibilitat d’una modificació d’usos industrials a residencials que
    afectaria a la zona situada entre la industrial consolidada i la carretera de Sant Joan a San
    Pau de Seguries.

    Es delimita una Unitat d’Actuació, dins el sector Cabrafiga I, i mitjançat la figura d’un Pla
    Especial s’admet una nova ordenació per a destinar part d’aquest sòl a usos residencials en
    edificació aïllada i part a nova vialitat i espais lliures, segons ordenació que gràficament
    s’expressa en els plànols a escala 1/2000 i normativament recull l’art. 102 del present text.
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    61
    Art.94 - Sector Urbanitzable Delimitat Cabrafiga II (SUD-2 )
    1.- DEFINICIÓ.
    Sector de sòl urbanitzable delimitat, destinant a usos residencials de baixa densitat que
    complementa els sectors existents de sòl urbà (La Roureda - La Canya) i urbanitzable
    (Cabrafiga I)
    2.- ÀMBIT.
    El delimitat als plànols d’ordenació (escala 1/2000)
    3.- CARATERISTIQUES GENERALS:
    SUPERFÍCIE SECTOR 104.766 m2
    SÒL PÚBLIC 55% del sòl delimitat
    Parc 15 %
    Espais lliures 10 %
    Equipaments 4%
    Vials i aparcaments 26%
    SÒL PRIVAT 45% del sòl delimitat
    ÚS PREFERENT Residencial
    EDIFICABILITAT BRUTA 0,35 m2/m2
    DENSITAT MÀXIMA 25 hab/ha
    SISTEMA D’ACTUACIÓ Compensació
    PLA D’ETAPES 1er. 2on. quadrienni
    4.- CONDICIONS PARTICULARS.
    4.1. ORDENACIÓ:
    El planejament parcial procurarà, en relació a l’estructura del sòl destinat a usos públics,
    l’ampliació de actual equipament del sector Cabrafiga I, situarà els espais lliures de forma
    que contribueixin als objectius de protecció de la zona de Les Mulleres i de minimització dels
    impactes paisatgístics que la nova ordenació pugui provocar. Es fixarà una zona de
    protecció sobre l’eix de la carretera Sant Joan a Sant Pau de Seguries.
    En relació al sòl destinat a aprofitaments privats, l’ordenació serà la que correspon a les
    tipologies d’aïllada i en filera, admetent-se la tipologia de bloc plurifamiliar aïllat en la zona
    situada al sud de la carretera i que limita amb el sòl urbà de La Canya.
    1.2. EDIFICACIÓ:
    En les tipologies aïllades s’admeten edificacions bifamiliars en parcel.la mínima de 600 m2 i
    alçada màxima de planta baixa i una planta pis.
    En les tipologies en filera i bloc aïllat, en nombre màxim de plantes serà de tres.
    Les altres condicions d’edificació s’ajustaran a les que el planejament general determina per
    les tipologies descrites.
    4.3. USOS:
    Els usos admissibles seran els que per les zones Aïllada i Suburbana, determina el
    planejament general.
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    62
    Art.95 - Sector Urbanitzable Delimitat La Rompuda-Castanyer (SUD-3)
    1.- DEFINICIÓ.
    Sector de sòl urbanitzable delimitat, destinant preferentment a usos residencials i que
    permetrà l’ampliació de l’estructura urbana central del municipi, connectant-se amb aquesta
    mitjançant la construcció d’un nou pont sobre el riu Fluvià.
    2.- ÀMBIT.
    El delimitat als plànols d’ordenació (escala 1/2000).
    3.- CARATERISTIQUES GENERALS:
    SUPERFÍCIE SECTOR 105.505 m2
    SÒL PÚBLIC 55% del sòl delimitat
    Parc 15 %
    Espais lliures 10 %
    Equipaments 4%
    Vials i aparcaments 26%
    SÒL PRIVAT 45% del sòl delimitat
    ÚS PREFERENT Residencial
    EDIFICABILITAT BRUTA 0,40 m2/m2
    DENSITAT MÀXIMA 25 hab/ha
    SISTEMA D’ACTUACIÓ Compensació
    PLA D’ETAPES 1er. 2on. quadrienni
    4.- CONDICIONS PARTICULARS
    4.1. ORDENACIÓ:
    El pla parcial que desenvolupi el sector haurà de recolliu un estudi hidrològic-hidràulic del riu
    per a determinar els resguards respecte de la làmina d’aigua en avingudes i les
    infrastructures de protecció necessàries. Així mateix en la zona nord-est del SUD-3, el camí i
    l’edificació s’enretiraran respecte a la part superior del talús de la llera del riu un mínim de 10
    metres, per tant de situar-los fora dels terrenys fàcilment erosionables pel flux de l’aigua.
    El planejament parcial procurarà, en relació al sòl destinat a usos públics, la conservació de
    la zona boscosa existent qualificant-la de zona verda, i situarà la resta dels espais lliures i de
    l’equipament que ordeni, de forma que es consolidi un espai central al voltant del qual
    s’articulin els usos privats. Es fixarà una zona de protecció sobre l’eix de la carretera i es
    procurarà minimitzar els impactes paisatgístics que la nova ordenació pugui provocar sobre
    la zona fluvial.
    Existeix al sector una central hidràulica i bassa de contenció i es fixa com a condició del
    planejament parcial la conservació de l’edifici i l’ús dins el parc, atenent a l’interès per a la
    conservació d’antics espais industrials dins la façana industrials del Fluvià. Igualment i
    respecte al rec i la bassa que alimenta les turbines del molí paperer de Can Sala, el
    planejament procurarà la seva conservació dins un espai lliure.
    Es protegirà igualment els recs que drenen els mulladius de Verlets, atès que són l’element
    connector entre aquesta zona humida (inclosa en el catàleg d’espais d’interès preferent del
    Pla Especial del PNZVG) i el riu Fluvià.
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    63
    S’estableix com a condició particular en el desenvolupament del sector, que la finca i
    l’edificació del Mas Peracaula s’hauran de contemplar com una tipologia específica dins la
    normativa del pla parcial, amb la finalitat de conservar el conjunt que formen. El pla parcial
    establirà, d’acord amb la legislació vigent, el règim especial d’aquesta propietat en el sentit
    de garantir la justa distribució de carregues i beneficis que correspon a una situació
    consolidada que es preten conservar.
    En relació al sòl destinat a aprofitaments privats, l’ordenació serà la que correspon a les
    tipologies d’aïllada, en filera o en bloc plurifamiliar.
    4.2. EDIFICACIÓ:
    En les tipologies aïllades s’admeten edificacions bifamiliars en parcel.la mínima de 600 m2 i
    alçada màxima de planta baixa i una planta pis.
    En les tipologies en filera, i bloc aïllat l’alçada màxima serà igualment de dues plantes,
    admetent-se un àtic.
    Les condicions d’edificació s’ajustaran a les que el planejament general determina per les
    tipologies descrites, en la resta de determinacions.
    4.3. USOS:
    Els usos admissibles seran els que per les zones Aïllada i Suburbana, determina el
    planejament general.
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    64
    Art.96 - Sector Urbanitzable Delimitat Begudà (SUD-4)
    1.- DEFINICIÓ.
    Sector de sòl urbanitzable delimitat, destinant preferentment a usos industrials, que ha de
    permetre l’ampliació del sector urbà industrial existent en aquesta zona del municipi,
    compartint part de l’estructura viària del mateix.
    La consolidació d’aquest nou sòl industrial ha de comportar el pas al domini públic d’una
    amplia zona situada a l’oest del Turonell i la protecció i rehabilitació definitiva d’aquest espai
    d’interès natural.

    2.- ÀMBIT.
    El delimitat als plànols d’ordenació (escala 1/2000).
    3.- CARATERISTIQUES GENERALS:
    SUPERFÍCIE SECTOR 200.384 m2 (100%)
    SÒL PÚBLIC – Cessions mínimes 29 % del sòl delimitat
    Espais lliures 10 %
    Equipaments 4 %
    Vials i aparcaments 15 %
    SÒL PRIVAT 71 % del sòl delimitat
    ÚS PREFERENT Industrial
    EDIFICABILITAT BRUTA 0,65 m2/m2
    SISTEMA D’ACTUACIÓ Compensació
    PLA D’ETAPES 1er. quadrienni
    4.- SISTEMA ADSCRIT AL SECTOR
    Es delimita, dins el sòl no urbanitzable situat entre el Sector Beguda i el Turonell, una àrea
    de 63.959 m2 per la protecció hidrogràfica del riu. Es tracta de terrenys d’especial interès
    natural que el Pla Especial de la Zona Volcànica contempla com a zona amb formacions
    vegetals protectores de sistemes naturals i que el Pla General reafirma la necessitat de
    protegir-los i de garantir el domini públic dels mateixos.
    En el marc de la legislació urbanística vigent, s’adscriu aquest sistema de protecció del
    Turonell al Sector Begudà vinculant la seva obtenció i cessió a l’administració com obligació
    pròpia del sector, computant a efectes de les cessions previstes i sense aprofitament dins
    del mateix en compliment del que disposen els articles 122 i 123 tr i 18.2 LVRS. Aquests
    terrenys podran ser objecte per la seva adquisició d’una actuació aïllada mitjançant
    l’expropiació.
    5.- CONDICIONS PARTICULARS
    5.1. ORDENACIÓ:
    El planejament parcial procurarà, en relació al sòl destinat a usos públics :
    - la protecció i conservació de la zona descrita del Turonell i la localització de les zones
    verdes locals de forma que reforcin aquest sistema de protecció hidrogràfica
    - situarà part de la zona destinada a equipaments contigua a l’actual depuradora, amb la
    finalitat d’ampliar les instal·lacions d’aquesta, i la resta de sòl amb aquesta qualificació
    en una parcel.la situada sobre la carretera.
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    65
    - fixarà una zona de protecció sobre l’eix de la carretera i es procurarà minimitzar els
    impactes paisatgístics que la nova ordenació pugui provocar sobre l‘entorn natural.
    En relació al sòl destinat a aprofitaments privats, l’ordenació serà la que correspon a les
    tipologies d’indústria aïllada descrites per la Zona Industrial de Begudà (art. 83).
    5.2. EDIFICACIÓ:
    Les condicions d’edificació s’ajustaran a les que el planejament general determina per les
    tipologies industrial descrites per la Zona Industrial de Begudà (art. 83).
    5.3. USOS:
    Els usos admissibles seran els que per les zones Industrials determina el planejament
    general per la Zona Industrial de Begudà (art. 83), essent incompatibles els usos d’habitatge,
    residencial i hoteler.
    Per a qualsevol activitat que es vulgui instal·lar, es d’obligat compliment ajustar-se
    al que determina la Llei 3/98 d’Intervenció Integral de l’Administració Ambiental i el
    seu Reglament.
    6.4. ASPECTES MEDI-AMBIENTALS:
    El planejament parcial haurà de contenir :
    - La determinació específica de les indústries que s’hi poden instal·lar d’acord amb els
    requeriments ambientals del territori. En aquest sentit es tindrà especialment en compte
    l’elecció d’indústries de baix consum de recursos hídrics.
    - la determinació de les infrastructures i equipaments necessaris per a una correcta gestió
    ambiental i la previsió d’una xarxa de vigilància dels recursos naturals afectats.
    - Ordenances específiques de protecció del medi on, d’acord amb la normativa vigent en
    cada matèria, es regulin els aspectes relacionats amb la protecció del medi hídric,
    protecció de l’ambient atmosfèric (emissions a l’atmosfera, sorolls i vibracions), residus i
    protecció del paisatge (tipologies constructives, inserció en el terreny i colors i textures
    exteriors).
    - Ordenances específiques per tal d’assegurar el compliment de la llei 6/2001, d’ordenació
    ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn.
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    66
    Art.97 Sector Urbanitzable Delimitat Les Coromines – La Cànova I (SUD-5)
    1.- DEFINICIÓ.
    Sector de sòl urbanitzable delimitat, destinant a usos industrials, amb Pla Parcial aprovat
    (CPU 30 gener de 1.991) i en fase d’urbanització.
    2.- ÀMBIT.
    El delimitat als plànols d’ordenació (escala 1/2000) i que correspon al del planejament parcial
    aprovat.
    3.- CARATERISTIQUES GENERALS:
    SUPERFÍCIE SECTOR 79.730m2
    SÒL PÚBLIC 57,40 %
    Espais lliures 18.124 m2 (fixades pel planejament vigent)
    Equipaments 6.716 m2 (fixades pel planejament vigent)
    Vials i aparcaments 15.110 m2 (fixades pel planejament vigent)
    SÒL PRIVAT 42,60 %
    33.976 m2 (fixades pel planejament vigent)
    ÚS PREFERENT Indústria i magatzems
    EDIFICABILITAT BRUTA 0,511 m2/m2 (fixada pel planejament
    vigent).
    SISTEMA D’ACTUACIÓ Compensació
    PLA D’ETAPES 1er.quadrienni
    4.- CONDICIONS PARTICULARS.
    Les fixades pel planejament vigent i que a continuació es descriuen.
    4.1 Zona Industrial (Clau 6).
    DEFINICIÓ
    Àrees de sòl urbà destinat principalment a la ubicació d’indústries i magatzems no
    susceptibles d’afectar el medi ambient, la seguretat i la salut de les persones.
    SUBZONES
    En funció de les característiques de l'ordenació s'estableixen dues subzones:
    - Categoria 1, clau 6g, compren indústries mitjanes en situació aïllada.
    - Categoria 2, clau 6h, compren indústries petites, tallers o magatzems en situació agrupada.
    CONDICIONS DE PARCEL.LACIÓ.
    6g 6h
    Parcel·la mínima 2.000 m2 700 m2
    Façana mínima - 13 m
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    67
    CONDICIONS DE L'EDIFICACIÓ.
    6g 6h
    Tipus d’ordenació Aïllada (Art. 40 a 47)
    Edificabilitat 1,00 m2/m2 1,25 m2/m2
    Volum màxim 6,6 m3/m2 7,80 m3/m2
    Ocupació 55% 65%
    Planta baixa Art. 43
    Alçada reguladora 12 metres
    Punt d'aplicació de l'alçada
    reguladora
    Art. 44
    Separacions mínimes :
    · al carrer 10 metres 10 metres
    · al lateral 4 metres 4 metres
    · al fons de la parcel·la 4 metres 4 metres
    Nombre màxim d’establiments
    agrupats.
    Sup. parcel·la /700 m2
    Longitud màxim de façana 95 metres
    Construccions auxiliars Marquesines, sense tancament lateral per
    aparcar vehicles.
    En parcel·les > 3.000 m2, podran situar-se
    casetes per a porteria i control d’accés, situades
    en línia de façana i construïdes amb materials
    lleugers, amb una superfície màxima de 15 m2 i
    3 m d’alçada.
    Espai lliure Aparcament, vials interior, espais enjardinats.
    Es preveurà les àrees necessàries per càrrega i
    descàrrega a l’interior d’illa.
    Accés No es permet l’accés a les parcel·les des de la
    carretera.
    Paràmetres referits
    a la parcel·la
    Tanques Sòcol d’obra com a màxim 50 cm sobre el nivell
    del terreny, i reixat metàl·lic fins a 2 metres
    mesurats des de la rasant del carrer que afronti.
    Edificis o instal·lacions industrials de caràcter singular: aquells que, per les característiques
    especials de producció o transformació, necessitin unes condicions d’edificació que no
    s’ajustin als paràmetres anterior, a causa de l’existència d’elements singulars (sitges,
    assecadors, xemeneies,...) en la pròpia instal·lació.

    Edificis o instal·lacions de
    caràcter singular.
    Ordenació aïllada (Art. 40 a 47)
    Parcel·la mínima 3.000 m2
    Ocupació 40%
    Alçada màxima No hi ha límit
    Separacions a límits 1/3 part de l’alçada màxima de l’edificació
    La resta de paràmetres s’assimilaran a la subzona 6h
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    68
    CONDICIONS D'ÚS.
    6g 6h
    Usos admesos Industrial i magatzem, són permesos les categories 1ª,2ª3ª i 4ª.
    Comercial i comerç a l’engrós.
    Oficines relacionades amb l’establiment comercial o industrial.
    Garatge-aparcament.
    Habitatge, només es permet un habitatge per indústria en parcel·les
    de més de 3.000m2, destinat al personal de vigilància o
    manteniment. Aquesta vinculació quedarà garantida amb la formació
    d’una única unitat cadastral de l’habitatge i la industrial.
    Estacions de serveis.
    Dotació mínima d'aparcament: Dintre de la parcel·la es preveurà un espai destinat a aparcament
    corresponent a 1 plaça/150m2 d’oficines i indústries, i 1 plaça/200m2
    magatzem.
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    69
    Art.98 - Sector Urbanitzable Delimitat Les Coromines – La Cànova II (SUD-6)
    1.- DEFINICIÓ
    Sector discontinuo de sòl urbanitzable delimitat, destinant preferentment a usos industrials,
    que ha de permetre la regularització de la situació en que es troben les instal·lacions
    industrials de la Sebastiana i la Sebastianeta, junt al sector urbanitzable industrial existent en
    aquesta zona del municipi, compartint l’estructura viària existent.
    La consolidació d’aquest nou sòl industrial ha de comportar la normalització de les activitats
    industrials consolidades en aquest sector i la rehabilitació d’una zona situada al sud del
    Fluvià pròxima a un espai protegit d’interès natural.
    2.- ÀMBIT
    El delimitat als plànols d’ordenació (escala 1/2000).
    3.- CARATERISTIQUES GENERALS:
    SUPERFÍCIE SECTOR 34.507 m2 (100%)
    SÒL PÚBLIC – Cessions mínimes 52 % del sòl delimitat
    Parc 28 %
    Espais lliures 10 %
    Equipaments 4 %
    Vials i aparcaments 10 %
    SÒL PRIVAT 48 % del sòl delimitat
    ÚS PREFERENT Industrial
    EDIFICABILITAT BRUTA 0,65 m2/m2
    SISTEMA D’ACTUACIÓ Compensació
    PLA D’ETAPES 1er. 2on quadrienni
    4.- CONDICIONS PARTICULARS.
    4.1. ORDENACIÓ:
    El planejament parcial procurarà, en relació al sòl destinat a usos públics, la protecció i
    conservació de la zona d’influència del Fluvià qualificant-la de parc-zona verda. Es fixarà una
    zona de protecció sobre l’eix de la carretera i es procurarà minimitzar els impactes
    paisatgístics que la nova ordenació pugui provocar sobre l‘entorn natural.
    En relació al sòl destinat a aprofitaments privats, l’ordenació serà la que correspon a les
    tipologies d’indústria aïllada.
    4.2. EDIFICACIÓ:
    Les condicions d’edificació s’ajustaran a les que el planejament general determina per les
    tipologies descrites.
    4.3. USOS:
    Els usos admissibles seran els que per les zones Industrials determina el planejament
    general, essent incompatibles els usos d’habitatge, residencial i hoteler.
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    70
    4.4 ASPECTES MEDI-AMBIENTALS:
    El planejament parcial haurà de contenir :
    - La determinació específica de les indústries que s’hi poden instal·lar d’acord amb els
    requeriments ambientals del territori. En aquest sentit es tindrà especialment en compte
    l’elecció d’indústries de baix consum de recursos hídrics.
    - la determinació de les infrastructures i equipaments necessaris per a una correcta gestió
    ambiental i la previsió d’una xarxa de vigilància dels recursos naturals afectats.
    - Ordenances específiques de protecció del medi on, d’acord amb la normativa vigent en
    cada matèria, es regulin els aspectes relacionats amb la protecció del medi hídric,
    protecció de l’ambient atmosfèric (emissions a l’atmosfera, sorolls i vibracions), residus i
    protecció del paisatge (tipologies constructives, inserció en el terreny i colors i textures
    exteriors).
    - Ordenances específiques per tal d’assegurar el compliment de la llei 6/2001, d’ordenació
    ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn.
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    71
    Art. 99 - Sector Urbanitzable Delimitat Can Frigola de Baix (SUD-7)
    1.- DEFINICIÓ.
    Sector de sòl urbanitzable delimitat, destinant a usos industrials, amb Pla Parcial aprovat
    definitivament (CPU 26.09.01) i no executat.
    2.- ÀMBIT
    El delimitat als plànols d’ordenació (escala 1/2000) i que correspon al del planejament parcial
    aprovat.
    3.- CARATERISTIQUES GENERALS:
    SUPERFÍCIE SECTOR 88.210 m2
    SÒL PÚBLIC 31,30 % del sòl ordenat
    Espais lliures 18,00 %
    Equipaments 5,20 %
    Vials i aparcaments 8,10 %
    SÒL PRIVAT 68,70% del sòl ordenat
    Industrial 65,00 %
    Verd privat 3,70 %
    ÚS PREFERENT Indústria i magatzems
    EDIFICABILITAT BRUTA 0,88 m2/m2
    SISTEMA D’ACTUACIÓ Compensació
    PLA D’ETAPES 1er.quadrienni
    4.- CONDICIONS PARTICULARS
    Les que determina el Pla Parcial aprovat.
    4.3. USOS:
    Els usos admissibles seran els que per les zones Industrials determina el planejament
    general, essent incompatibles els usos d’habitatge, residencial i hoteler.
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    72
    Art.100 - Sector Urbanitzable Delimitat Grefacsa (SUD-8)
    1.- DEFINICIÓ
    Sector de sòl urbanitzable delimitat, destinant preferentment a usos industrials, que ha de
    permetre la regularització de la situació en que es troba la instal·lació industrial de la societat
    GREFACSA.
    La consolidació d’aquest sòl industrial ha de comportar el pas al domini públic d’una zona
    situada entre les instal·lacions actuals i la zona situada al sud del sector industrial de Begudà
    per tal d’ampliar i protegir aquest espai d’interès natural.
    Aquest sector contribuirà en els costos derivats de l’ampliació de la depuradora de Begudà.
    2.- ÀMBIT
    El delimitat als plànols d’ordenació (escala 1/2000).
    3.- CARATERISTIQUES GENERALS:
    SUPERFÍCIE SECTOR 36.410 m2 (100%)
    SÒL PÚBLIC : cessions mínimes dins el sector :
    Espais lliures 10 %
    Vials i aparcaments 5 %
    ÚS PREFERENT Industrial
    EDIFICABILITAT BRUTA 0,25 m2/m2
    SISTEMA D’ACTUACIÓ Compensació
    PLA D’ETAPES 1er. quadrienni
    4.- SISTEMA ADSCRIT AL SECTOR
    Dins el sòl no urbanitzable s’estableix una àrea de 11.621 m2 per la protecció hidrogràfica
    del riu. En el marc de la legislació urbanística vigent, s’adscriu aquest sistema de protecció
    del Turonell al Sector GREFACSA vinculant la seva obtenció i cessió a l’administració com
    obligació pròpia del sector, computant a efectes de les cessions previstes i sense
    aprofitament dins del mateix en compliment del que disposen els articles 122 i 123 TR i 18.2
    LVRS. Aquests terrenys podran ser objecte per la seva adquisició d’una actuació aïllada
    mitjançant l’expropiació.
    La delimitació concreta d’aquesta superfície de sòl no urbanitzable adscrita al sector
    l’establirà el pla parcial que el desenvolupi d’acord amb la legislació urbanística vigent..
    5.- CONDICIONS PARTICULARS.
    5.1. ORDENACIÓ:
    El planejament parcial procurarà, en relació al sòl destinat a usos públics, la protecció i
    conservació de la zona d’influència del Turonell i situarà les zones verdes de forma que
    reforcin una anella d’espai lliure al volant de les instal·lacions industrials . Es fixarà una zona
    “coixí” al costat oest del sector per minimitzar els impactes paisatgístics que la nova
    ordenació pugui provocar sobre l‘entorn natural.
    En relació al sòl destinat a aprofitaments privats, l’ordenació serà la que correspon a les
    tipologies d’indústria aïllada descrites per la Zona Industrial de Begudà (art. 83).
    5.2. EDIFICACIÓ:
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    73
    Les condicions d’edificació s’ajustaran a les que el planejament general determina per les
    tipologies industrial descrites per la Zona Industrial de Begudà (art. 83).
    L’ocupació màxima de l’edificació serà del 30%
    5.3. USOS:
    L’ús admissible serà el de l’activitat existent i només s’admetrà que les noves edificacions es
    destinin a ampliació d’aquesta indústria.
    5.4. PARCEL·LACIÓ
    L’aprofitament privat estarà format per una parcel·la única i indivisible.
    5.5. ASPECTES MEDI-AMBIENTALS:
    El planejament parcial haurà de contenir :
    - La inclusió de les mesures necessàries per minimitzar el consum de recursos hídrics.
    - la determinació de les infrastructures i equipaments necessaris per a una correcta gestió
    ambiental i la previsió d’una xarxa de vigilància dels recursos naturals afectats.
    - Ordenances específiques de protecció del medi on, d’acord amb la normativa vigent en
    cada matèria, es regulin els aspectes relacionats amb la protecció del medi hídric,
    protecció de l’ambient atmosfèric (emissions a l’atmosfera, sorolls i vibracions), residus i
    protecció del paisatge (tipologies constructives, inserció en el terreny i colors i textures
    exteriors).
    - Ordenances específiques per tal d’assegurar el compliment de la llei 6/2001, d’ordenació
    ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn.
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    74
    Art. 101– PE-3 Sector Cabrafiga I – Carrer Ponent.
    1. OBJECTIUS: Ordenació mitjançant un Pla Especial dels terrenys d’ús industrial
    transformats en residencial. Obtenció dels terrenys destinats a espais lliures i vials, i
    urbanització dels vials i zones verdes. Justa distribució de beneficis i càrregues entre els
    propietaris inclosos en l’àmbit.
    2. ÀMBIT: El definit als plànols.
    3. SUPERFÍCIES: 10.888 m2.
    Total sòl públic: 6.338 m2 (58,21%).
    Total sòl privat: 4.550 m2 (41,79%).
    Densitat d’habitatges: 35hab/ha.
    Edificabilitat: la que resulti d’aplicar les condicions d’edificació per cada zona
    qualificada.
    4. CONDICIONS D’ORDENACIÓ, EDIFICACIÓ I ÚS:
    Ordenació: la fixada pel Pla General.
    Edificació: zona aïllada (3d) i jardins i places públiques (ZV).
    Ús: els admesos per les zones (3d) i (ZV).
    5. CESSIONS OBLIGATÒRIES I GRATUÏTES:
    Les destinades a vialitat i espais lliures que resultin de l’ordenació fixada pel PGOU.
    6. CONDICIONS DE GESTIÓ: compensació.
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    75
    CAP. V. REGULACIÓ DEL SÒL NO URBANITZABLE. (SNU).
    SEC.1. DISPOSICIONS GENERALS.
    Art. 102 - Definició i tipus.
    1. El sòl no urbanitzable compren terrenys inclosos dins l’àmbit del Parc Natural Zona
    volcànica de la Garrotxa, incompatibles amb la seva transformació per estar sotmesos
    al règim d’especial protecció per la Llei 2/1982, de 3 de març, de protecció de la zona
    volcànica de la Garrotxa amb la finalitat d’atendre la conservació de la seva flora, la
    seva constitució morfològica i la seva especial bellesa, i en atenció al caràcter singular
    del territori determinat per la configuració dels seu relleu i per la vegetació que el cobreix.
    Així mateix, es declaren reserves integrals d’interès geobotànic. Aquesta declaració
    d’espai natural de protecció especial implica la seva inclusió automàtica en l’espai del
    Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN).
    2. Els límits del sòl no urbanitzable, en règim d’especial protecció, s’adapten a l’establert al
    Decret 71/1986, de 13 de febrer, sobre aprovació de la concreció topogràfica dels límits
    del parc natural i de les reserves naturals de la zona volcànica de la Garrotxa, i inclouen
    la modificació puntual tramitada paral·lelament a la revisió d’aquest Pla General, per
    excloure determinats espais per a classificar-los de sòl urbà i urbanitzable, segons es
    grafien en la documentació gràfica d’aquest Pla General.
    3. També es classifica com a sòl no urbanitzable un àmbit al sud-est del terme municipal,
    no inclòs dins l’àmbit del Parc Natural, que manté aquesta classificació en atenció al seu
    valor agrícola i forestal.
    4. La delimitació del sòl no urbanitzable i la seva zonificació s’efectua en els plànols 1/7.500
    del Pla General.
    Art. 103 - Desenvolupament del Pla general en SNU
    1. El règim d’edificació i usos del sòl serà l’establert en el Pla Especial del Parc Natural de
    la zona volcànica de la Garrotxa (PEZVG), la normativa del qual s’adjunta com a annex
    núm. 1 . També s’aplicarà aquesta normativa als terrenys classificats de sòl no
    urbanitzable no inclosos dins l’àmbit del Parc Natural.
    2. Les determinacions que conté aquest Pla general i el PEZVG, sense perjudici de la seva
    immediata aplicació, podran ésser desenvolupades mitjançant Plans especials .

    3. Els Plans especials no podran alterar les determinacions del PEZVG ni d’aquest Pla
    General, excepte per regular més restrictivament les condicions d'edificació i d'ús i per
    augmentar la superfície establerta com a mínima per a les finques.
    Art. 104 - Camins rurals.
    1. S'haurà de conservar en la seva integritat l'actual xarxa de camins rurals.
    2. No podran obrir-se nous camins, vies rurals, pistes forestals o qualsevol altre tipus de
    vialitat que no estigui prevista en aquest Pla general, el PEZVG i en els Plans especials
    que els desenvolupin.
    3. No es podrà modificar el perfil longitudinal i transversal dels camins ni el seu traçat
    sense la corresponent llicència municipal. Les modificacions no podran suposar en cap
    cas alteracions negatives de l'entorn natural de la zona afectada.
    4. Quan es redacti i s’aprovi l’inventari de camins rurals, aquest document s’incorporarà a
    aquest Pla General completant la xarxa de camins que aquest contempla, sense que
    tingui caràcter de modificació del planejament general.
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    76
    Art. 105 - Nucli de població.
    En general es considerarà que s'origina la formació de nucli de població quan hi hagi més de
    quatre edificacions en el radi de 250 m, centrat en qualsevol de les edificacions preexistents.
    SEC. 2. CONSTRUCCIONS EN SÒL NO URBANITZABLE.
    Art. 106.- Disposicions generals.
    1. Les obres d’ampliació, conservació, millora i reforma dels edificis existents, així com les
    noves construccions s’ajustaran a les següents condicions generals:
    1.1. Emplaçament. Les edificacions en les àrees on aquestes Normes les permetin
    hauran de donar compliment a les següents condicions d’emplaçament:
    a) No es permeten les edificacions a les bandes que constitueixin les línies de
    força del paisatge, entenent-los com els límits convexes de canvi d’orientació i
    de canvi de pendent de les vessants muntanyoses.
    b) La situació de les noves construccions no representarà cap reducció de l’espai
    conreat, en aquest sentit hauran de col·locar-se preferentment als repeus de les
    vessants.
    c) La situació de les noves construccions no representarà cap disminució de l’espai
    forestal assenyalat en el plànol corresponent, a la zona denominada d’enclaus
    agrícoles, en l’espai forestal, les edificacions hauran de situar-se en el terreny
    agrícola, en posició tangencial amb el perímetre del bosc.
    d) Les construccions respectaran les zones de protecció establertes per la xarxa
    de carreteres i camins, hauran de respectar, també, una zona de protecció de la
    xarxa hidrogràfica, no permetent-se cap edificació a menys de 25 metres de l’eix
    dels llits dels torrents existents.
    1.2. Volumetria:
    a) L’alçada màxima de les noves construccions, així com l’ampliació de les
    existents en cap cas superà els 5,50 metres, comptats des del nivell del terreny
    en cada un dels punts de la línia de façana.
    b) Les obres de reforma de les edificacions tradicionals existents es realitzaran
    conservant els elements arquitectònics que donen caràcter a l’edifici i respectant
    la composició de l’edifici i de les seves obertures.
    1.3. Sanitàries. Totes les edificacions, a més de les exigències especials que es puguin
    determinar en cada cas, depuraran amb fosses les seves aigües residuals.
    2. Als efectes que estableix l’article 47 de la Llei 2/2002, d’Urbanisme, s’acompanya com
    Annex 4 de les presents Normes Urbanístiques, la relació dels habitatges existents en
    aquest tipus de sòl. Aquesta relació es podrà ampliar per aquells habitatges que els
    titulars acreditin la seva existència amb anterioritat de l’aprovació d’aquest Pla General.
    3. Instal·lacions agropecuàries. La mida de les explotacions ramaderes estarà en funció de
    l’extensió dels conreus de la finca on se situï. En aquest sentit, s’estableixen els
    següents paràmetres màxims als que hauran d’adaptar-se les noves instal·lacions:
    a) Granges porcines: 1 ha de conreu per cada 10 animals de cria.
    1 ha de conreu per cada 30 animals d’engreix.
    b) Granges bovines: 1 ha conreu per cada 5 animals de llet.
    1 ha de conreu per cada 10 animals d’engreix
    4. Els usos vindran regulats per la Secció 1ª (Articles 19 i 20) de les Normes del Pla
    Especial de la Zona Volcànica de la Garrotxa, que s’adjunta com a Annex 1.
    Art. 107 - Construccions d'utilitat pública i d'interès social.
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    77
    Es podran autoritzar edificacions i instal·lacions d'utilitat pública i d’interès social, seguint el
    procediment previst en l'art. 44 del RG.
    La consideració del interès social, així com la idoneïtat de l´emplaçament i la regulació de les
    condicions d'edificació, serà ponderada discrecionalment per la Comissió d'Urbanisme,
    d'acord amb els art. 127 i 128 del TR i 44 del RG.
    Les construccions que es projectin tindran uns materials, acabats i colors que garanteixin
    una adequada integració a les condicions naturals de l’entorn.
    Art. 108 - Construccions i instal·lacions d'obres públiques.
    1. Es podran autoritzar en el sòl no urbanitzable les construccions i les instal·lacions
    vinculades a l'execució, al manteniment i al servei de les obres públiques.
    2. La sol·licitud de llicència haurà de justificar la necessitat del traçat o de l'emplaçament de
    les instal·lacions o construccions que es projectin, amb indicació de les zones afectades
    i de les correccions previstes en ordre a preservar les condicions naturals, l'equilibri
    ecològic i els valors paisatgístics.
    3. Les construccions que es projectin tindran uns materials, uns acabats i uns colors que
    garanteixin una adequada integració a les condicions naturals de l'entorn.
    SEC. 3. ZONES D’ORDENACIÓ DEL SÒL NO URBANITZABLE.
    Art. 109 – Definició de zones.
    1. Terrenys d’especial protecció:
    a) Àrees d’especial protecció (EP).
    b) Reserves naturals (RN):
    c) Àrees de protecció de la xarxa fluvial (XF).
    d) Espai agrícola d’especial interès (AI).
    e) Espai forestal de protecció de vessants (FV).
    2. Terrenys amb valor agrícola i forestal:
    a) Espai agrícola permanent (AP).
    b) Espai forestal lliure permanent (FP).
    c) Enclaus agrícoles a l’espai forestal (AF).
    3. Indústries en sòl no urbanitzable (INU).
    4. Nucli Rural de Begudà (NR).
    Art. 110 – Àrees d’especial protecció (EP).
    1. DEFINICIÓ. Les àrees d’especial delimitades en aquest PGOU estan conformades a
    partir de la diagnosi forestal i volcànica inclosa dins PEZVG i del PGOU revisat. Dins
    aquestes àrees queden inclosos:
    - Els boscos singulars i més representatius, així com els boscos de ribera.
    - Els conjunts volcànics representatius.
    2. USOS ADMESOS. Únicament els aprofitaments forestals i els usos agropecuaris
    tradicionals.
    3. EDIFICACIÓ.
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    78
    a) Queda prohibit qualsevol tipus d’edificació de nova planta.
    b) En les edificacions existents, que no estiguin fora d’ordenació, seran admesos les
    obres de conservació i manteniment dels masos i cabanes annexes que mantinguin
    la seva funció productiva agropecuària tradicional, ajustant-se a la normativa
    d’aplicació.
    c) Es permetrà l’ampliació d’edificacions existents lligades a l’aprofitament agropecuari
    de la finca sempre i quan s’integrin en el conjunt edificat, no es produeixin
    deslligades del mateix i s’ajustin a les disposicions del PEZVG.
    Art. 111 – Reserves naturals (RN).
    DEFINICIÓ: Espais naturals que han de ser objecte d’una especial protecció, conservació i
    millora, amb la finalitat d’evitar qualsevol acció que pugui reportar el deteriorament, la
    transformació o la desfiguració de la seva geomorfologia o de la seva flora.
    Art. 112 – Àrees de protecció de la xarxa fluvial (XF).
    1. DEFINICIÓ. Comprenen els terrenys de les vores dels rius i torrents i, en general, les
    zones que per llurs característiques naturals, geològiques o ambientals, han de ser
    objecte d’una especial protecció. Per a aquests efectes, s’han d’entendre com a inclosos
    en aquest supòsit, amb independència si estan o no grafiats en els plànols, els terrenys
    continguts per una amplada mínima de 100 metres respecte del riu Fluvià, la riera de
    Bianya, el torrent del Turonell, així com els que toquin en 30 metres els demés torrents
    del municipi.
    Les esmentades distàncies han de mesurar-se a partir del llit del curs de l’aigua en el
    seu punt central.
    Pel que fa al curs del riu Fluvià, Turonell i la riera de Bianya, en els trams en contacte o
    propers a sòl urbà o urbanitzable, el PGOU determina gràficament les corresponents
    àrees de protecció.
    2. LIMITACIONS. Aquests terrenys no podran ser edificats ni dedicats a usos que suposin
    una transformació de les seves condicions naturals.
    Art. 113 – Espai agrícola d’especial interès (AI).
    1. DEFINICIÓ. Terrenys amb aprofitament agrícola constituïts per sòls de primera qualitat.
    L’objectiu del PGOU és el de mantenir els aprofitaments i protegir aquests espais
    d’altres usos o de la implantació d’edificacions.
    2. USOS ADMESOS. Únicament s’admeten els usos de caràcter agrícola.

    3. EDIFICACIÓ.
    a) Queda prohibit qualsevol tipus d’edificació de nova planta.
    b) En les edificacions existents, que no estiguin fora d’ordenació, seran admeses les
    obres de conservació i manteniment dels masos i cabanes annexes que mantinguin
    la seva funció productiva agropecuària tradicional, ajustant-se a la normativa
    d’aplicació.
    c) Es permetrà l’ampliació d’edificacions existents lligades a l’aprofitament agropecuari
    de la finca sempre i quan s’integrin en el conjunt edificat, no es produeixin
    deslligades del mateix i s’ajustin a les disposicions del PEZVG.
    Art. 114 – Espai forestal de protecció de vessants (FV).
    1. DEFINICIÓ. Terrenys exposats a processos d’erosió bé perquè posseeixen una
    cobertura vegetal molt esclarissada, o bé perquè estan situats en pendents superiors al
    50 per cent. L’objectiu del PGOU es protegir aquests espais del perill de degradació dels
    sòls i de la implantació d’edificacions.
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    79
    2. USOS ADMESOS. Únicament seran admesos els aprofitaments forestals amb
    limitacions, ja que es consideren aquests boscos com d’explotació limitada. Les
    llicències de la tal.la faran referència específica a aquests aspectes podent-se denegar
    les mateixes sinó queda suficientment garantida la protecció del sòl respecte dels
    processos d’erosió.
    3. EDIFICACIÓ.
    a) Queda prohibit qualsevol tipus d’edificació de nova planta.
    b) En les edificacions existents, que no estiguin fora d’ordenació, seran admeses les
    obres de conservació i manteniment dels masos i cabanes annexes que mantinguin
    la seva funció productiva agropecuària tradicional, ajustant-se a la normativa
    d’aplicació.
    c) Es permetrà l’ampliació d’edificacions existents lligades a l’aprofitament agropecuari
    de la finca sempre i quan s’integrin en el conjunt edificat, no es produeixin
    deslligades del mateix i s’ajustin a les disposicions del PEZVG.
    Art. 115 – Espai agrícola permanent (AP).
    1. DEFINICIÓ. Terrenys destinats prioritàriament a l’aprofitament agrícola.
    2. USOS ADMESOS. Els previstos amb caràcter general en el PEZVG.
    3. EDIFICACIONS. Les previstes amb caràcter general en aquest PGOU i en el PEZVG.
    Art. 116 –Espai forestal lliure permanent (FP).
    1. DIFINICIÓ. Terrenys de muntanya que, per raó de la inclinació del sòl, per l’existència de
    boscos i per la seva importància en la configuració del paisatge, impliquen notables
    limitacions en l’edificació.
    2. USOS ADMESOS. S’admeten únicament els usos lligats a la naturalesa i destí de la
    finca.
    3. EDIFICACIÓ. Les previstes amb caràcter general en aquest PGOU i en el PEZVG.
    Art. 117 – Enclaus agrícoles a l’espai forestal (AF).
    1. DIFINICIÓ. Terrenys d’ús agrícola situats dins un entorn forestal.
    2. USOS ADMESOS. S’admeten únicament els usos lligats a la naturalesa i destí de la
    finca.
    3. EDIFICACIÓ. Les previstes amb caràcter general en aquest PGOU i en el PEZVG.
    Art. 118 – Indústries en sòl no urbanitzable (INU).
    1. DEFINICIÓ. Comprèn aquells terrenys classificats com a sòl no urbanitzable que
    actualment estan ocupats per una activitat industrial existent en el moment de
    l’aprovació del Pla General.
    2. CONDICIONS D’ÚS. Les indústries amb llicència d’ús, anterior a la data d’aprovació
    inicial del Pla General, podran mantenir l’activitat, introduint les mesures correctores que
    s’hagin d’aplicar. En el supòsit de desaparició de l’activitat que tenia en el moment de
    l’aprovació inicial del Pla no es podrà instal·lar cap altra activitat industrial, els nous usos
    seran els que determini la qualificació del sòl no urbanitzable on s’ubiquen.
    3. CONDICIONS DE L’EDIFICACIÓ. Mentre es desenvolupi l’activitat industrial es podran
    fer obres de consolidació, millora o ampliació de les instal·lacions si compleixen els
    requisits següents:
    a) Es resolen satisfactòriament els accessos, els serveis d’aigua, energia elèctrica i
    l’evacuació i tractament de residus.
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    80
    b) Si sobre els accessos, i en el supòsit de fer-ho a través d’una carretera, s’ha de
    donar condicions correctes de visibilitat d’accés i no s’impedirà la futura ampliació i
    rectificació o canvi de la carretera, quedant l’edificació més enllà dels 50 metres de
    la carretera.
    c) Si, a més, es deixa l’edificació aïllada i separada com a mínim 12 metres de les
    finques veïnes, i de la línia d’edificació que estableix la legislació de carreteres.
    Si es compleixen les condicions anteriors es podrà augmentar el volum edificat en un
    20% una única vegada, amb una alçada màxima de 6 metres.
    4. Aquestes indústries estan obligades a requeriment de l’Ajuntament a la plantació d’una
    barrera visual de verd a l’entorn de les edificacions existents, en cas d’incompliment
    l’Ajuntament podrà subrogar-se aquesta obligació a càrrec dels titulars de l’activitat.
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    81
    SEC. 4. PLANS ESPECIALS EN SÒL NO URBANITZABLE.
    Art. 119 – PE.4. Riberes del Fluvià.
    1. DEFINICIÓ. Sector de sòl no urbanitzable de gran interès ambiental i paisatgístic sobre
    el que cal practicar polítiques de protecció i conservació pel seu caràcter de connector
    biològic, i a l’hora potenciar-lo com a espai d’interès lúdic, recreatiu i didàctic en directa
    relació amb les estructures urbanes que travessa.
    2. ÀMBIT. El delimitat als plànols d’ordenació, amb una extensió aproximada de 45 ha i
    una longitud d’uns 5 Km, avarca tot el traçat del riu pel seu pas pel municipi de Sant
    Joan.
    3. OBJECTIUS DEL PE. El Pla Especial, subjectant-se a les determinacions del PE del
    Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, haurà de concretar les actuacions
    necessàries per tal d’assolir el domini públic de la totalitat del sòl que forma aquest parc
    fluvial i a l’hora definir les prescripcions precises per tal d’assolir els objectius indicats
    per les següents àrees:
    Preses de Rossinyol Preservar l’ús de les preses i la central.
    Millorar les condicions d’accessibilitat i connexió
    amb altres àrees.
    Ribera de JUVINYÀ Rehabilitació de la façana fluvial.
    Manteniment de la platja de riu.
    Façana urbana Rehabilitació de la façana edificada.
    Meandra central Preservació del seu caràcter.
    Façana industrial Recuperació dels antics espais industrials
    abandonats per a usos col·lectius de caràcter públic
    i/o privat.
    Ribera interior Manteniment i neteja de l’espai.
    Canal d’en Gridó Millorar les condicions d’accessibilitat i connexió
    amb altres àrees.
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    82
    Art. 120 – PE.5. Les Mulleres.
    1. DEFINICIÓ.
    Sector de sòl no urbanitzable d’interès natural i paisatgístic sobre el que cal practicar
    polítiques de protecció i conservació pels seus valors ambientals i pel seu caràcter de
    connector biològic dins el PNZVG.

    2. ÀMBIT.
    El delimitat als plànols d’ordenació, amb una extensió aproximada de 63,6 ha, limitat pel
    nord amb la riera de Bianya i la Cinglera Fontfreda, al sud amb la carretera de Sant Joan
    a Olot, a l’est amb la zona urbana i urbanitzable de La Rompuda i el riu Fluvià, i a l’oest
    amb la zona urbanitzable de Cabrafiga II.
    3. OBJECTIUS DE P.E.
    El PE subjectant-se a les determinacions del PE del Parc Natural de la Zona Volcànica
    de la Garrotxa, haurà de concretar les actuacions necessàries per tal:
    - d’assolir el domini públic del sòl que forma aquest sector que inclou Les Mulleres, el
    Parc Sofia i el Volcà La Canya.
    - D’establir les prescripcions precises per tal de definir amb la concreció necessària la
    regulació dels usos i edificacions de la zona per tal de fer-los compatibles amb la
    naturalesa de corredor biològic que el planejament li dona a aquest sector.
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    83
    Art. 121 – PE.6. Can Barranc
    1. DEFINICIÓ.
    Sector de sòl no urbanitzable on existeix una cantera, sobre el que cal practicar mesures
    de rehabilitació.
    2. ÀMBIT.
    El delimitat als plànols d’ordenació, situat al sud de la carretera d’Olot davant del Sector
    Les Coromines – La Cànova.
    3. OBJECTIUS DE P.E.
    El PE subjectant-se a les determinacions del PE del Parc Natural de la Zona Volcànica
    de la Garrotxa, haurà de concretar les actuacions necessàries per tal:
    - d’assolir el domini públic del sòl que forma aquest sector.
    - Rehabilitar aquest espai i adequar-lo perquè es pugui reutilitzar per serveis tècnics.
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    84
    Art. 122 – PE 7. Nucli rural de Begudà (NR).
    1. DEFINICIÓ. Agrupació de cases de Begudà, emplaçades al voltant de l’església, així
    com el seu entorn immediat classificat com a sòl no urbanitzable.
    2. ÀMBIT. El delimitat als plànols d’ordenació.
    3. OBJECTIUS. En aquest nucli rural es pretén la protecció del seu caràcter tradicional, a
    la vegada que es possibiliti la seva actuació com a centre d’un important sector del
    terme municipal, permetent una certa consolidació i controlant la seva expansió.
    4. CONDICIONS D’EDIFICACIÓ I ÚS. Mentre no s’aprovi el Pla Especial que ordeni aquest
    nucli rural, les obres que es podran realitzar s’ajustaran a les següents condicions:
    4.1. El tipus d’ordenació serà sempre en edificació aïllada.
    4.2. Les construccions de nova planta no podran emplaçar-se més enllà d’una distància
    de 50 metres a partir del perímetre definit. Les noves edificacions han de recolzarse
    en els camins existents o en els espais comuns al nucli de cases actuals.
    4.3. Les edificacions de nova planta no superaran en cap cas el volum edificat de 2.000
    m3., ni els 600 m2., de sostre edificat, incloses les edificacions auxiliars.
    4.4. L’ocupació màxima de la parcel.la de referència de l’edificació, que haurà d’anotarse
    com indivisible en el Registre de la Propietat, no serà superior al 50% de la seva
    superfície.
    4.5. L’alçada màxima admesa serà de 7,50 metres.
    4.6. Les noves edificacions respectaran, quant a la seva composició i materials, les
    característiques tradicionals del nucli de Begudà. En aquest sentit, es respectaran la
    tipologia, la composició volumètrica i la disposició de buits. La coberta serà de teula
    aràbiga, amb un pendent màxim del 33%.
    4.7. Els usos admesos seran: habitatge, hoteler, comercial, socio-cultural i restauració.
    L’ús industrial únicament s’admet la categoria 1ª, en situació 2a, i 2b.
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    85
    TÍTOL IV. PLA ESPECIAL DE PROTECCIÓ DEL PATRIMONI.
    Art. 123 – Definició.
    L’instrument general de protecció de patrimoni és el Pla especial de protecció del patrimoni
    que inclou el Catàleg de construccions d’interès. Aquest Catàleg es concretarà d’acord amb
    el que preveuen els articles 38 del TR i l’article 86 del RP.
    A l’espera de la redacció de l’esmentat Pla especial de protecció del patrimoni, el Pla
    General defineix un Pre-catàleg d’elements que pel seu interès arqueològic, històric, artístic,
    paisatgístic o arquitectònic, han de disposar, de forma urgent, d’una especial protecció.
    Art. 124 - Pre-catàleg
    El pre-catàleg estableix diferents nivells de protecció, segons les característiques particulars
    de cada un dels elements a protegir, per tal de concretar les condicions especials de
    protecció de cada un dels elements.
    - Nivell 1- Béns Culturals d'Interès Nacional: Els B.C.I.N. tindran el nivell de protecció
    integral, que els assigna la Llei 9/1993 de 30 de setembre del Patrimoni Cultural Català.
    Les obres que els afectin hauran de comptar amb l’informe preceptiu i vinculant de la
    Comissió Territorial del Patrimoni Cultural de Girona.
    - Nivell 2- Béns Culturals d'Interès Local: Els B.C.I.L. són elements catalogats sotmesos a
    les condicions generals de protecció que aquestes normes determinen per al precatàleg.
    Fins el moment que no s’aprovi el corresponent Pla Especial, les obres que els
    afectin comptaran amb l’informe de la Comissió Territorial del Patrimoni Cultural de
    Girona.
    - Nivell 3- Àrees arqueològiques: n'hi ha de dos tipus:
    a) Jaciments arqueològics: Elements inventariats que consten a la carta arqueològica
    de la Garrotxa. Quedaran protegits per un radi de 50 m. Les llicències d'obres dins
    d'aquest radi hauran de ser objecte d'informe previ del Servei d'Arqueologia de la
    Direcció General del Patrimoni Cultural, que podrà dictaminar la realització de
    sondeigs arqueològics, per tal de delimitar el jaciment i decidir posteriorment
    l'actuació més adient.
    b) Les zones d'expectativa arqueològica: Són així considerades les zones on s'han
    produït troballes aïllades i superficials, que no proporcionen la suficient informació
    per a situar el jaciment possible. En aquestes zones, prèviament a la concessió de
    llicència d'obres, s'haurien de realitzar sondeigs i prospeccions arqueològiques
    d'acord amb el Servei d'Arqueologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural,
    per tal de confirmar l'existència del jaciment.
    Queden inclosos en el Pre-catàleg de patrimoni a protegir els elements que es relacionen a
    continuació. Tots ells estan grafiats i referenciats en els plànols d'ordenació.
    Elements a protegir: Nivell
    1. Ermita de Sant Cosme BCIL
    2. Església i rectoria de Begudà BCIL
    3. Monestir de Sant Joan BCIL
    4. Pont de Sant Joan BCIL
    5. Capella de Mont-Ros BCIN
    6. Castell de Mont-Ros BCIN
    7. Casal de Mont-Ros BCIL
    8. Pont de Begudà BCIL
    9. La Força de Juvinyà (Estada de Juvinyà) BCIN
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    86
    10. Poble de Begudà BCIL
    11. Parc Sofia BCIL
    12. Can Mulleres i el seu jardí BCIL
    13. Can Rovira de Cortals BCIL
    14. Can Serra d’Escobós BCIL
    15. El Serrat BCIL
    16. Mas Puig de Vivers BCIL
    17. La Sebastiana BCIL
    18. Torre de Canadell BCIN
    19. Església de Sant Joan BCIN
    Art. 125 - Contingut del Pla Especial.

    1. El Pla Especial ha de concretar el Catàleg segons els elements precatalogats i altres
    elements o conjunts que responguin a un nivell suficient d'interès.
    2. En la redacció del catàleg ressenyat, el Pla especial podrà, també, excloure algun dels
    elements inclosos en el pre-catàleg, justificant degudament els motius d'exclusió.
    3. El Pla Especial també podrà reduir al mínim les condicions de protecció a algun dels
    elements inclosos en el pre-catàleg.
    4. El Pla Especial ha de definir exhaustivament els perímetres corresponents a cadascun
    dels elements catalogats, amb el contingut de la protecció específica per cada un d'ells.
    5. El Pla Especial ha de definir un règim particular econòmico-fiscal, tendint a estimular i
    fomentar la conservació, millora i reposició dels elements catalogats.
    6. El Pla Especial no pot alterar les determinacions del PEZVG per als bens catalogats per
    aquest, ni les normes especials que en desenvolupament d’aquest elabori la Junta de
    Protecció per a la protecció detallada i individualitzada dels bens .
    Art. 126 - Condicions del Pla Especial.
    1. Condicions d'edificabilitat.
    a) En els solars intersticials d'un tram de carrer catalogat, podran aixecar-se noves
    edificacions que se subjectin, no solament a la normativa general de la zona que
    l'envolti, sinó també a les prescripcions que el Pla de Protecció determini.
    b) Els edificis i àmbits catalogats tindran la possibilitat d'edificar en els espais lliures
    dels solars, o d'augmentar el volum edificat, si en el seu cas així ho determina el Pla
    Especial, per a cada un dels elements en forma individualitzada i concreta.
    2. Condicions de l'edificació, usos i llicències.
    a) El Pla Especial contemplarà el règim concret de les obres de conservació i
    restauració, millora, ampliació, substitució i nova edificació, també el règim d'usos
    aplicables en els elements catalogats.
    b) El Pla preveurà que, en qualsevol cas, aquestes llicències necessitaran un informe
    previ de l'equip tècnic municipal, i en el cas dels elements catalogats com a B.C.I.N.
    d'un informe preceptiu i vinculant de la Comissió Territorial del Patrimoni Cultural de
    Girona.
    3. Condicions de l'immoble protegit.
    Els àmbits i edificis protegits de propietat privada corresponents a una unitat compositiva
    i registral, constituiran un immoble únic, als efectes de la regulació de les mesures de
    Protecció del Pla Especial.
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    87
    4. Condicions de les obres de consolidació i conservació.
    a) En tant no sigui vigent el Pla especial corresponent, es podran autoritzar únicament
    obres de consolidació i conservació de caràcter urgent, amb informe previ de la
    Comissió Territorial del Patrimoni Cultural de Girona. Els usos seran concordants
    amb les característiques i posada en valor dels edificis a protegir.
    b) Així mateix, en tant no sigui vigent el Pla Especial, es limitaran les modificacions dels
    edificis catalogats els elements no estructurals ni constitutius de les seves
    característiques formals. El projecte de modificació haurà de justificar la
    conveniència o necessitat de les obres de modificació, que es descriuran en una
    memòria i es grafiaràn en plànols de planta, secció i alçats.
    La concessió de la llicència d’obres està sotmesa a l’informe previ corresponent del
    Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    88
    DISPOSICIONS TRANSITÒRIES
    Primera.- Usos disconformes .
    1. Es consideraran com a ús disconforme les activitats de categoria superior a la màxima
    admesa a la zona on s'emplacen. Per a aquestes activitats només s'admetran canvis de
    millora i ampliació sempre que no s'incrementi la càrrega contaminant de l'activitat
    autoritzada.
    Segona.- Volums disconformes i fora d'ordenació.
    1. Quan els edificis i instal·lacions construïdes amb llicència amb anterioritat a l'aprovació
    Inicial d'aquest Pla General, estiguin subjectes, per raó del planejament, a expropiació,
    cessió gratuïta o enderrocament de l'edifici, quedaran en situació de fora d'ordenació
    d'acord amb les limitacions assenyalades al paràgraf següent.
    2. En els edificis i instal·lacions fora d'ordenació no s'hi podran realitzar obres de
    consolidació, augment de volum, modernització o increment del seu valor d'expropiació,
    però si les petites reparacions que exigissin la higiene, ornament i conservació de
    l'immoble.
    3. Quan les edificacions existents no s’ajusten a les determinacions del planejament, però
    no han de donar lloc a l’expropiació, cessió o enderroc de les construccions, aquestes es
    consideren en situació de volum disconforme.
    4. En els edificis i instal·lacions amb volum disconforme s’autoritzaran totes les obres de
    consolidació i canvi d’ús d’acord amb les condicions bàsiques que aquest Pla estableix
    per a cada zona, i si s’escau augment de volum.
    5. L’autorització o denegació d’augments de volum sobre edificis disconformes es regularà
    pels següents criteris:
    1. No s’admetrà augment de volum sobre edificis disconformes en els següents casos:
    a) edificis que la seva disconformitat sigui el tipus d’ordenació, perquè no s’ajusti al
    que estableix el Pla per la seva zona.
    b) Edificis que tinguin una superfície o sostre edificable igual o superior al que
    permet el Pla a la parcel.la.
    2. En els edificis anteriors a l’aprovació del vigent Pla General, emparats amb llicència,
    amb volum disconforme però que no es trobin en els supòsits definits en el punt
    anterior, podran sol.licitar la seva ampliació sempre que es donin totes i cadascuna
    de les següents condicions:
    a) L’ampliació s’ajusti a les condicions d’edificació de la zona.
    b) L’ampliació vingui limitada estrictament per la diferència entre la superfície o
    sostre edificable de l’edifici, i el màxim permès a la zona del seu emplaçament
    pel vigent Pla General.
    c) L’increment de volum es destini als usos permesos a la zona.
    6. Les obres de rehabilitació permeses en volums disconformes seran:
    1. Actuacions que comportin la consolidació parcial dels elements estructurals i/o dels
    fonaments i/o dels tancaments.
    2. Actuacions en instal·lacions, equipaments comuns, redistribució generalitzada
    d’espais acabats i obres interiors en habitatges i locals.
    Normes Urbanístiques Text Refós
    PLA GENERAL SANT JOAN LES FONTS
    89
    Tercera.- Parcel·les fora d'ordenació.
    1. En general, les parcel·les existents a les diferents zones edificables, de superfície i/o
    dimensions inferiors a les que estableixi el Pla general per a la zona on s'emplacen es
    consideraran edificables sempre que constin escripturades abans de l'aprovació inicial
    del present Pla i compleixin les condicions de parcel.lació del planejament anterior.
    2. També tindran la consideració d’edificables les parcel·les existents, entre d’altres
    construïdes, de superfície o dimensions a les que estableixi el Pla General per a la zona
    on s’emplacen, en les que no hi ha possibilitat física d’obtenir la parcel·la mínima
    establerta en aquest Pla General i siguin anterior a l’aprovació inicial del PGOU.
    Quarta - Pla especial de protecció de patrimoni.
    En tant no sigui vigent el Pla Especial, es podran redactar Plans Especials de Protecció de
    Patrimoni de caràcter individualitzat, referits a alguns dels elements o àmbits del pre-catàleg.

    SANT JOAN LES FONTS Garrotxa : NORMES URBANÍSTIQUES PLA GENERAL ORDENACIÓ URBANA Municipal

    SANT JOAN LES FONTS Garrotxa : NORMES URBANÍSTIQUES PLA GENERAL ORDENACIÓ URBANA Municipal | 01-01-2009 - 19:46:32 GMT 1 #

17. Ajuntament Sant Joan les Fonts, Garrotxa

    Equip de govern :

    Joan Espona i Agustín Alcalde. Medi ambient, agricultura i ramaderia. Josep Mª Otruño i Bremont 1er tinent alcalde. Hisenda, desenvolupament urbanístic, noves tecnologies i recursos humans. Anna Serra i Anglada 2on tinent alcalde. Promoció municipal, juventut i cultura. Carles Sitjar i Dorca 3er tinent alcalde. Regidor delegat Ajuntament a La Canya, Josep Roca i Vila Regidor. Festes: Salvador Berga i Font Regidor. Obres i serveis, atenció ciudadana. Dolors Arau i Lloret Regidor. Benestar social, sanitat i ensenyament. Jordi Janer i Moliné Regidor. Governació, esports i participació ciutadana.

    Grups municipals :
    Independents de Sant Joan Les Fonts - Progrés Municipal PSC-PSOE

    - Mª Dolors Vila Brugué

    - Roser Ortigosa Fernandez

    - Vanessa Rama Teixidor

    - M.Magdalena Pujolàs i Xarles

    - Joan Bonet Badia

    - Pere Capdevila Pastoret

    - Ramon Badia Moran

    - Antoni Aguado Masmitjà

    - Miquel Verdaguer Plana

    - Lluis Vila Casadevall

    - Antonio Muñoz Cespedes

    Carretera d'Olot, 32 Tel. 972 290 052 / Fax 972 291 289 ajuntament@santjoanlesfonts.cat

    Convergencia i Unió CiU

    - Joan Espona i Agustín

    - Josep Mª Otruño i Bremont

    - Anna Serra i Anglada

    - Carles Sitjar i Dorca

    - Josep Roca i Vila

    - Salvador Berga i Font

    - Dolors Arau i Lloret

    - Jordi Janer i Moliné

    - Angel Falgarona i Sala

    - Pere Casals i Arroyo

    - Maria José Rodriguez i Nogué

    Ajuntament Sant Joan les Fonts, Garrotxa | 01-01-2009 - 19:57:55 GMT 1 #

18. Contenció a Sant Joan

    JORDI CASAS. Sant Joan les Fonts
    El ple de Sant Joan les Fonts va aprovar en una sessió extraordinària el pressupost del 2009, que puja a 3,1 milions € d'euros, amb el vot en contra del PSC, a l'oposició. L'alcalde, Joan Espona (CiU), va qualificar-lo de continuista i va remarcar que s'adapta als paràmetres de contenció que calen per fer front a l'actual situació de crisi. La urbanització dels pisos de la Torras Papel (125.000 euros) i la de l'avinguda Cisteller (100.000 euros) són les principals inversions, que en total pugen a 568.992 euros. Roser Ortigosa (PSC Garrotxa) va lamentar que el pressupost redueixi dràsticament la despesa en Joventut, Educació i Cultura, i va qualificar de desmesurada la partida destinada a la festa major. Finalment, va remarcar que l'Ajuntament no té liquiditat i va alertar del risc de voler finançar algunes inversions amb la venda d'un terreny de Begudà. L'alcalde, Joan Espona, va defensar que van justos de liquiditat amb l'objectiu de no endeutar gaire l'Ajuntament, va explicar que la reducció de la despesa de manteniment d'alguns equipaments ve produïda per la important inversió que s'hi ha dut a terme en exercicis anteriors.

    Despesa de personal - 852.950 euros

    Endeutament - 274.212 euros

    Ingressos IBI - 661.600 euros

    Impost vehicles - 243.000 euros

    Ingressos plusvàlues - 32.000 euros

    Ingressos IAE - 250.000 euros

    Transferències - 173.064 euros

    Préstec - 432.002 euros

    Contenció a Sant Joan | 02-01-2009 - 07:36:05 GMT 1 #

19. Enllesteixen la urbanització del Cisteller

    st. joan les fonts

    J.C.. Sant Joan les Fonts.
    La urbanització del Cisteller, pressupostada a les inversions de 2009 de Sant Joan les Fonts, es completarà amb els fons extraordinaris del govern espanyol. Es tracta d'una reivindicació històrica dels veïns. L'alcalde, Joan Espona (CiU), ha recordat que finançaran aquesta obra amb el fons extraordinari per la necessitat que hi ha i perquè ja tenen a punt tota la documentació. Roser Ortigosa (PSC), a l'oposició, ha recordat que, com altres vegades, CiU ha de fer pedagogia per fer entendre als veïns d'espais beneficiats per les obres d'urbanització que han de pagar contribucions especials, cosa que permetria dur a terme millores a altres carrers del poble. Espona ha recordat que el fons estatal és una partida finalista.

    Enllesteixen la urbanització del Cisteller | 06-01-2009 - 17:37:15 GMT 1 #

20. Núm. 1914 AJUNTAMENT DE SANT JOAN LES FONTS Garrotxa Girona, BOP de Girona núm. 27 - 10 de febrer de 2009
    Edicte sobre exposició pública d’un
    expedient d’habilitació de crèdit
    Es fa públic per al coneixement general que el
    Ple de L'Ajuntament, en sessió extraordinària
    celebrada el dia 2 de febrer de 2009, va aprovar
    l'expedient d’habilitació de crèdit núm.
    1/2009, al pressupost 2009.
    S'exposa al públic per un termini de 15 dies,
    durant els quals els interessats podran
    examinar-lo i presentar reclamacions davant el
    Ple, en compliment amb l'establert a l'article
    181 del Reial decret 2/2004, de 5 de març, pel
    qual s’aprova el text refós de la Llei reguladora
    de les hisendes locals, i en l’article 22.2.e) de
    la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les
    bases del règim local.
    Sant Joan les Fonts, 3 de febrer de 2009
    Joan Espona i Agustin
    Alcalde

    AJUNTAMENT DE SANT JOAN LES FONTS Garrotxa Girona expedient d’habilitació de crèdit | 10-02-2009 - 08:22:08 GMT 1 #

21. Ajuntament de Sant Joan les Fonts, deute de més de 4 milions € :

    L'alcalde del Ajuntament de Sant Joan les Fonts, Joan Espona i Agusti (CiU) i president del Consell Comarcal de la Garrotxa, s'ha queixat al Ministeri d'Economia (PSC-PSOE) i a la subdelegació del govern pel fet que l'Ajuntament té deute de més de 4 milions €, quan en realitat –sosté Espona– és d'una mica més de 600.000 euros €, el ministeri ha imputat com a deute l'adquisició d'uns habitatges per 3,5 milions €.

    Garrotxa Olot Besalú Argelaguer Llierca Girona Catalunya

    Ajuntament de Sant Joan les Fonts, deute de més de 4 milions € | 08-04-2009 - 08:10:22 GMT 1 #

22. Sant Joan les Fonts el catorzè municipi més endeutat de Catalunya 1.760 euros € deute per habitant :

    L'alcalde de Sant Joan les Fonts, i president del Consell Comarcal de la Garrotxa, Joan Espona i Agusti, ha explicat que s'ha queixat formalment a la Subdelegació del Govern a Girona i també al Ministeri d'Economia i Finances perquè el Ministeri va fer públiques unes dades que situaven Sant Joan les Fonts com el catorzè municipi més endeutat de Catalunya. 1.760 euros de deute per habitant com a deute la compra de 48 habitatges a l'empresa Torraspapel S.A., la compra dels quals va suposar una inversió de 3,5 milions d'euros.

    Girona Catalunya

    Sant Joan les Fonts el catorzè municipi més endeutat de Catalunya 1.760 euros € deute per habitant | 11-04-2009 - 22:07:26 GMT 1 #

Dejar un Comentario

• • Inicio | Archivo | Mis Imágenes
• Quién Soy
  • ARGELAGUER Juan R. Lejarza
  • Si quieres escribirme



Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons. Mis Tags Buscar Buscar Posts Comentarios On nobis, sed ómnibus Sigillum Militum Xpist Sindicar RSS RSS de los comentarios Añadir Feed a: Bloglines FeednessGoogle Reader Mi Yahoo Mi Msn Rojo Pluck Newsgator SearchFox Bloxor Tímidament al principi, amb empenta després, ja ha sonat el clarí de la batalla. Les forces s´organitzen, tracen els plans d´atac i defensa, les estratègies que estimen més propícies, les maniobres que l´alt estat major considera més oportunes: els potents altaveus, les proclames que seran llençades des dels més diversos sistemes de comunicació, l´alegria dels himnes i de les banderes, els records històrics i els futuribles, el crit de les pancartes i l´esgarip de les manifestacions... Per tots els racons de la veritat i de la mentida s´alça l´ordre inapel·lable: A les trinxeres! A lluitar! A combatre fins a la victòria! On nobis, sed ómnibus Sigillum Militum Xpist Contactar con la autora o autor | Archivo | ¡Crea tu Blog Ya! Fácil y Gratis