El Monorrail Vic-Olot-(Argelaguer)-Figueres
Carles Santaeulària, l’Agrupació Naturalista de la Garrotxa: El Monorrail Vic-Olot-(Argelaguer)-Figueres.-L’eix Vic-Olot-(Argelaguer)-Figueres, que inclou el túnel de Bracons, proposat per un grup de professionals de la comarca de la Garrotxa ha rebut un seguit d’adhesions d’ajuntaments i entitats polítiques tan unànime que sembla sospitós. Sembla que no tinguin en compte les repercussions negatives que hauria de tenir per determinats indrets del seu recorregut, o potser els seus partidaris creuen que ens hem d’acostumar a acceptar el preu que el progrés ens demana. Deixant de banda la qüestió de si és determinant per sortir de la crisi a la comarca (ben gota diferent de la que ha afectat a altres comarques més ben comunicades geogràficament), des de l’Agrupació Naturalista de la Garrotxa proposem un renovat sistema de comunicacions, econòmicament menys costós, més segur i fiable, amb un impacte ecològic i paisatgístic mínim i adequat als inevitables condicionants del segle XXI d’estalvi d’energia i contaminació. La proposta de tren monorrail o monobiga aporta un contrapunt a aquella unanimitat, i crec sincerament que té uns avantatges considerables. Uns dies després d’un escrit a aquest diari proposant aquesta opció, l’alcalde de la Vall de Bas, el municipi que segurament seria més perjudicat per l’obertura del nou vial, convidava l’ANGx per tractar la qüestió. Una altra trucada telefònica em donava l’ocasió de conèixer en Pere Amargant, jo diria un defensor històric del tren monobiga, encara que ell el defensa de fa molts anys en el recorregut de l’antic tren d’Olot a Girona. La utopia de la que parlava efectivament és compartida per altres persones: en Pere, que va treballar vint anys al desaparegut carrilet, ha editat un dossier on es presenten les característiques tècniques, els avenços i els avantatges del model que propugna i disposa de quantiosa informació de premsa de nombroses escomeses en la seva defensa. En recordo una que potser hauria canviat el decurs dels esdeveniments si s’hagués portat a terme: el monobiga “Eurotren” havia de fer la presentació d’un prototip a escala amb ocasió de la fira de Sant Lluc, quan les gestions i els preparatius eren força avançats aparegueren obstacles i incomprensions en les autoritats locals que obligaren a abandonar l’intent. Anys després un espectacular, i enganyós, plánol-foto aèria seia la presentació a la fira de la proposta Fortet-Coromina-Santandreu; l’alcalde de la Vall de Bas feia esment d’aquesta exposició i deia que amb ells no els hi feia falta, que tot just estan arreglant l’altra carretera, que voldria que es retardés la decisió i, que en darrer cas, que caldria veure si seria possible soterrar l’autovia per sota dels nivell del paisatge (!? Qualsevol cosa per evitar la repercussió negativa sobre la nostra bonica vall; i arribats a aquest punt em sembla que la història ja es repeteix i que els planificadors oficials han superat altres vegades aquest “sacrifici” local per una “necessitat” del país. Es comprometé a mirar de situar la proposició del monorrail a un nivell de projecte i estudi de costos semblant al de l’autovia. Resumeixo algunes de les característiques que s’atribueix el monobiga “Eurotren” que promou en Pere Solà: capacitat de transport de 2000 a 40000 passatgers per hora, capacitat d’adaptació a les necessitats puntuals, mínima tara per carrega transportada, màxima velocitat comercial, mínim consum energètic, mínim cost d’inversió, d’explotació i de manteniment; descarrilament pràcticament impossible, mínima intrusió visual, màxima esveltesa estructural, absència de pol·lució atmosfèrica i mínima contaminació sonora. Inexistència d’efecte cortina i d’efecte cicatriu en el paisatge, estructura portant econòmica, disminució molt considerable del plaç d’execució i dels costos i del problemes polítics de les expropiacions, inversions moderades, baix consum d’energia en W.h/viatger/Km; potenciació del territori travessat pel monobiga front a la depreciació estètica i de qualitat ambient dels entorns de ferrocarrils i carreteres; remarco també la possibilitat de superar rampes més pronunciades que el tren convencional, la fiabilitat i seguretat dels viatgers i dels que no ho són ( al circular per un recinte inaccessible), la superació dels inconvenients climàtics: ventades, pluges torrencials, nevades i glaceres, la mínima necessitat de moviment de terres, per que no requereix cap gran superfície anivellada i per l’òbvia facilitat amb que pot superar dificultats com ara cruïlles de camins i rius o torrents sense gairebé impacte. Pensem també si la fiabilitat i comoditat de transport no esdevindria un element favorable per que Olot pugui optar algun dia a seu universitària, (podem suposar el temps de viatge de de Vic o Figueres a Olot pel voltant de mitja hora amb un índex de seguretat inabastable per l’autovia). L’altra dia vaig sentir per la ràdio que el govern alemany ha decidit cobrar un impost d’autopistes que vol destinar a renovar la xarxa ferroviària. A Suïssa un referèndum ha decidit que l’intens trànsit de camions que travessen cada dia més el seu territori com a pas natural d’un cap a l’altra d’Europa, disposarà d’uns túnels ferroviaris, -els més llargs que s’hagin construït fins ara: un de trenta i un altra de seixanta quilòmetres -. El túnel de Somport que travessarà els Pirineus des de Canfranc, per la Vall d’Asp, ja en territori francès, s’ha decidit que serà per ferrocarril per reduir considerablement la inversió necessària i l’impacte ambiental i la contaminació sonora i atmosfèrica. També recordaré que al Japó, amb una dependència energètica semblant a la nostra, ha escollit trens monorrails per superar el seu accidentat relleu en diverses ocasions. Finalment afegeixo que el nou president USA ha decidit posar un nou impost sobre el consum d’energia, tan per reduir el dèficit comercial com per controlar els efectes del contaminació, igualment sembla que ho té previst la Comunitat Europea; un dels sectors més afectats serà el transport i l’actual sistema de comunicacions. A ‘on vull anar a parar?: el traçat d’un nou eix de comunicacions ha de basar-se en les previsions que els indicis actuals ens permeten de fer en una perspectiva de desens d’anys a venir. Encara un altra element: els països d’on prové l’energia que mou els nostres actuals mitjans de comunicació son dels més inestables del món i es manté una gran tensió acumulada de fa anys, darrerament els desequilibris demogràfics i l’integrisme religiós i ètnic fa trontollar les governs més o menys “respectuosos” amb els interessos occidentals. Qualsevol sotragada pot representar que es disparin els preus del petroli de la OPEP,, de fet de fa anys es mantenen artificiosament baixos per una complexa política d’amenaces i pressions dels països rics. Qui no pot veure una precarietat imprudent al jugar-se al futur amb una sola carta tan marcada?. Per anar i venir d’Olot en deu anys s’haurien fet més carreteres que en tot el segle abans, però és previsible que deu anys després ens tornarem a trobar tan perfectament aïllats per la geografia com sempre. Els historiadors coneixen la importància que va tenir el tren d’Olot pel peculiar desenvolupament de la nostra comarca, ara no ens hauríem pas de deixar portar per les precipitacions d’un grup de professionals i algun industrial que pot ser que desconeguin aquests fets. Caldria que la proposta del tren monobiga o monorrail es considerés pels seus avantatges i les perspectives de futur, i també els inconvenients, crec que superables, el principal situat a la nostra pròpia mentalitat d’usuaris irreductibles de l’automòbil, poc acostumats a reflexionar desapassionadament al voltant d’ aquest tema. L’opció monobiga no és només una rèplica de la carretera per part dels possibles afectats pel seu impacte; per això expressament no he volgut parlar gaire dels problemes que planteja l’altra opció ni de les fortíssima repercussió previsible a la Vall de Bas, entre d’altres. Ho deixarem, si sou tan amables, per una altra ocasió. Olot, a 27 d’abril de 1993. (Vall del Llierca)
Meneame
del.icio.us
ARGELAGUER Juan R. Lejarza
Campanya “Del pla a l’acció”, dirigida als ajuntaments de la demarcació de Girona i als Consells Comarcals gironins, que tinguin aprovat un Pla d’acció local per a la sostenibilitat (PALS) Agenda 21 :
Benvolgut: Em plau comunicar que el SIGMA Olot (Consell Comarcal de la Garrotxa) va ser el Redactor de les Agendes 21 per encàrrer dels Ajuntaments de la Comarca: Argelaguer
Besalú
Beuda
Castellfollit de la Roca
Les Planes d'Hostoles
Les Preses
Maià de Montcal
Mieres
Montagut
Olot
Riudaura
Sales de Llierca
Sant Aniol de Finestres
Sant Feliu de Pallerols
Sant Ferriol
Sant Jaume de Llierca
Sant Joan les Fonts
Santa Pau
Tortellà
Vall d'en Bas
Vall de Bianya
, y per tant els Documents estan en els respectius consistoris (Ajuntaments). Contacte: Judit Ferrer i Tubau, Cap d´Àrea d´Informació i Coneixement SIGMA-Corsorci de Medi Ambient i Salut Pública de la Garrotxa, Carretera de Riudaura s/n 17800 Olot Tel. 972274871 a/e: jferrer@consorcisigma.org
Núm. 14433 MEDI AMBIENT I TERRITORI Diputació de Girona BOP de Girona núm. 211 – 3 de novembre de 2008 :
Edicte d’aprovació de les bases de la campanya
“Del pla a l’acció”, dirigida als ajuntaments
de la demarcació de Girona i als
consells comarcals gironins, que tinguin aprovat
un Pla d’acció local per a la sostenibilitat
(PALS)
El Ple de la Diputació de Girona, en sessió de
data 21 d’octubre de 2008, ha aprovat l’acord,
la part dispositiva del qual és del tenor literal
següent:
“PRIMER. APROVAR les bases de la campanya
“Del pla a l’acció”, dirigida als ajuntaments
de la demarcació de Girona i als consells
comarcals gironins, que tinguin aprovat
un Pla d’acció local per a la sostenibilitat
(PALS).
El tenor literal de les bases és el següent:
«BASES ESPECÍFIQUES REGULADORES
DE SUBVENCIONS ALS AJUNTAMENTS I
CONSELLS COMARCALS DINS DEL
PROGRAMA “DEL PLA A L’ACCIÓ”
1. Objecte
Regular les subvencions que concedeix la
Diputació de Girona per a l’execució de les accions
de millora de la sostenibilitat ambiental
que estiguin contemplades en el Pla d’acció
per a la sostenibilitat (PALS), definitivament
aprovat per Ple. Aquests ajuts no es destinen a
actuacions que, tot i estar incloses en el PALS,
tinguin una orientació eminentment dirigida a
la sostenibilitat econòmica o social.
L’atorgament de subvencions dins del programa
“Del pla a l’acció” serà incompatible
amb la percepció d’ajuts per a la mateixa
actuació dins d’altres convocatòries o programes
que promogui la Diputació de Girona.
2. Naturalesa i forma de concessió
Les subvencions objecte de les presents bases
tenen caràcter discrecional, voluntari i
eventual, són lliurement revocables i reduïbles
en tot moment per les causes previstes en la
legislació vigent, en l’Ordenança general de
subvencions de la Diputació o en aquestes
bases. No generen cap dret per a l’obtenció
d’altres subvencions en anys posteriors i no es
poden al·legar com a precedent.
Les subvencions es concedeixen en règim de
concurrència competitiva, mitjançant el sistema
de concurs.
3. Destinataris
Poden concórrer a la convocatòria de les
subvencions objecte d’aquestes bases:
-Els ajuntaments de la demarcació de Girona
que hagin aprovat definitivament un Pla
d’acció per a la sostenibilitat, ja sigui d’àmbit
municipal o d’un abast territorial més ampli.
-Els Consells Comarcals que hagin aprovat
definitivament el seu Pla d’acció per a la
sostenibilitat.
4. Conceptes subvencionables
Es consideren despeses subvencionables
aquelles que, de manera indubtable, responen a
la naturalesa de l’objecte d’aquestes bases. Les
actuacions hauran de ser realitzades a partir de
l’1 de gener de l’any corresponent a cada convocatòria
i fins al termini que aquesta determini.
Les accions hauran d’estar directament dirigides
a algun dels aspectes que es relacionen a
continuació:
Accions destinades a millorar l’estat de conservació
del patrimoni natural i la biodiversitat:
-Accions de conservació d’hàbitats o espècies.
-Restauració d’espais degradats.
-Accions complementàries d’explicació i
divulgació dels valors a conservar i les accions
fetes, sempre que acompanyin accions
efectives de conservació del patrimoni natural.
-Excepcionalment, les despeses corresponents
a actuacions per regular l’ús públic en espais
naturals, tan sols seran subvencionables en
casos degudament justificats per la necessitat
de limitar accessos a zones sensibles a la
freqüentació preexistent.
Accions destinades a millorar la prevenció
contra el canvi climàtic:
-Instal·lació de sistemes de producció d’energia
renovable en edificis de propietat municipal
o comarcal.
-Accions d’implantació o increment de freqüències
o línies de transport col·lectiu de baix
consum.
-Accions de compartició de vehicles privats.
-Accions d’implantació de carrils bici urbans o
interurbans que estiguin segregats de la
circulació motoritzada i sempre que no formin
part de la xarxa de vies verdes.
-Adquisició de vehicles impulsats per energia
elèctrica o solar o altres energies renovables al
100%. Els vehicles s’hauran de destinar al
servei per al qual han estat finançats durant un
període de 5 anys com a mínim.
Accions destinades a disminuir la petjada
ecològica en municipis i/o comarques:
-Accions de reducció en origen de la generació
de residus.
-Accions de reducció de les emissions contaminants.
-Accions d’atenuació de la contaminació
lluminosa.
-Accions de millora de l’estalvi d'energia,
aigua o altres recursos.
-Accions de reducció de la utilització d’aigua
en parcs i jardins preexistents, mitjançant el
canvi de sistemes de rec per aspersió per
sistemes gota a gota o el canvi d’espècies
vegetals preexistents per espècies amb menors
requeriments hídrics, que no siguin
considerades invasores.
-Accions de compra ambientalment responsable.
En aquest cas serà subvencionable el
sobrecost dels productes o serveis contractats
respecte dels valors de mercat de productes
equivalents que no incorporin les característiques
ambientals que correspongui.
-Accions destinades a implantar l’agricultura
ecològica en camps o hortes.
Accions de sensibilització o educació ambiental,
excepte les destinades exclusi-vament
als grups escolars, donat que la Diputació de
Girona ja ofereix programes específics per a
aquest col·lectiu.
Accions d’avaluació i de foment de la
participació en l’aplicació de les Agendes 21:
-Encàrrecs externs fets per organitzar sessions
de taules o fòrums de participació per fer el
seguiment de l’aplicació de l’Agenda 21.
-Encàrrecs externs fets per mesurar els
indicadors ambientals de l’Agenda 21.
En cas d’adquisició, construcció o millora de
béns inventariables, caldrà que aquests es
destinin a la funció per a la qual han estat
subvencionats durant un període mínim de 5
anys; excepte en el cas de béns immobles, en
què aquest període s’estableix per un mínim de
10 anys i aquesta condició, així com l’import
de la subvenció rebuda, s’hauran de fer constar
en les escriptures corresponents.
En cas d’adequació de carrils bici i de millores
fetes en terrenys destinades a la conservació de
la biodiversitat o els hàbitats, caldrà que els
terrenys objecte d’actuacions es destinin a la
funció per a la qual han estat subvencionats
durant un període mínim de 10 anys o, en cas
de canvis per a millores, s’estableixin les
mesures compensatòries necessàries per garantir
el compliment de la funció subvencionada.
Quedaran exclosos de la present convocatòria
els conceptes següents:
Accions que ja siguin objecte de convocatòries
d’ajuts específics per part de la Diputació de
Girona.
Actuacions amb insuficient argumentació sobre
la seva relació directa amb la sostenibilitat
ambiental, i específicament no seran subvencionables:
-La redacció d’informes, projectes o plans.
-Les despeses fetes amb mitjans propis.
-L’adequació de circuits o itineraris d’ús
turístic, esportiu o de competició.
-La construcció, manteniment o millora de
camins o pistes forestals o rurals, excepte quan
aquestes actuacions siguin destinades a l’habilitació
de carrils bici interurbans segregats de
la circulació motoritzada.
-La senyalització d'itineraris.
-L’adequació d’àrees de pícnic o d’aparcaments.
-L’obra civil en canvis d’enllumenat, millora
del subministrament d’aigua o conceptes similars.
-Les actuacions de manteniment o millora del
paisatge urbà (mobiliari, instal·lació de
contenidors o papereres, endreça o soterrament
de contenidors, soterrament de conduccions o
serveis, neteja viària).
-La construcció o el manteniment de parcs i
jardins.
-Les activitats d’educació ambiental destinades
a grups escolars que puguin ser incloses en les
convocatòries específiques d’educació ambiental
de la Diputació de Girona.
-Les accions de foment de la connectivitat que
puguin ser incloses en la convocatòria específica
de foment de la connectivitat de la
Diputació de Girona.
-Les accions de prevenció d’incendis forestals
que puguin ser incloses en la convocatòria
específica de prevenció d’incendis de la
Diputació de Girona.
-La recollida, transport i tractament de residus.
-La neteja de platges.
-La neteja de lleres.
-La promoció turística.
-L’edició de publicacions.
-La redacció de catàlegs de masies i cases
rurals.
-L’elaboració d’informes de sostenibilitat
ambiental vinculats a la tramitació de plans i
programes.
-L’atenuació de l’impacte acústic.
-El control de fauna urbana i animals de companyia
abandonats en nuclis urbans.
-Les actuacions en concepte de salut pública.
-L’adquisició de vehicles impulsats per
derivats del petroli.
-Els projectes o accions que siguin considerats
sumptuosos.
-Els interessos deutors dels comptes bancaris.
-Els interessos, recàrrecs i sancions administratives
i penals.
-Les despeses de procediments judicials.
-D’altres que tècnicament així sigui determinat
des dels serveis propis de la Diputació de
Girona.
5. Import màxim de la subvenció
Cada sol·licitud serà avaluada d’acord amb els
criteris de valoració establerts. Atesa la qualificació
aconseguida, el pressupost presentat i
la dotació pressupostària establerta a la convocatòria,
es concretarà l’import de la subvenció
que es concedeix, en proporció als percentatges
i els màxims que s’exposen a continuació:
Municipis de menys de 1.000 habitants: 75%,
amb un màxim de 18.000,00 euros.
Municipis de 1.000 a 5.000 habitants: 60%,
amb un màxim de 30.000,00 euros.
Municipis de més de 5.000 habitants i
comarques: 40%, amb un màxim de 42.000,00
euros.
El càlcul de la subvenció es farà en base als
conceptes desglossats de cada acció que
tinguin una relació directa amb la sostenibilitat
ambiental, segons es relacionen en l’article 4.
La Diputació de Girona podrà atorgar un
import menor del sol·licitat o del màxim
atorgable, segons sigui el cas, amb l’objectiu
de repartir proporcionalment el pressupost
disponible entre accions que gaudeixin d’igual
puntuació. Si el repartiment del pressupost
disponible entre accions amb igual puntuació
representés una disminució de l’import a
atorgar que donés com a resultat menys del
50% del màxim atorgable o demanat, segons
sigui el cas, es podrà no atendre les accions
que es considerin tècnicament menys rellevants,
en analitzar la seva dimensió econòmica,
abast territorial o poblacional, el percentatge
de cofinançament compromès pel beneficiari
o els efectes directes sobre la sostenibilitat
ambiental.
El percentatge màxim de finançament de les
actuacions queda determinat en funció de la
població del municipi, segons el que s’estableix
més amunt.
En tot cas, les subvencions s’entenen fixades
en el percentatge establert en la resolució de la
concessió a efectes del pagament de les
quantitats justificades. Si el cost de l’objecte
subvencionat finalment resulta superior, la
subvenció es mantindrà en la quantia inicial.
D’altra banda, si la justificació és inferior a la
quantia determinada com a despesa subvencionable,
es lliurarà la quantia que resulti
d’aplicar el percentatge d’ajut establert en la
resolució corresponent d’atorgament.
6. Sol·licituds
Els sol·licitants podran presentar un màxim de
dues accions, de les quals la Diputació de
Girona podrà seleccionar la que obtingui major
puntuació, segons els criteris establerts en les
presents bases.
La presentació de les sol·licituds s’ha de fer
dins el termini que estableixi la convocatòria
corresponent, mitjançant el model normalitzat
disponible a la web de la Diputació de Girona
(www.ddgi.cat), mitjançant les modalitats
següents:
PRESENTACIÓ CONVENCIONAL: presentar-
la al Registre General de la Diputació de
Girona (pujada Sant Martí, 4 -17004 Girona),
així com per qualsevol dels mitjans que preveu
l’article 38.4 de la Llei 30/1992, de 26 de
novembre, de règim jurídic de les administracions
públiques i procediment administratiu
comú.
PRESENTACIÓ TELEMÀTICA: signar-la
electrònicament, mitjançant signatura electrònica
de l'Agència Catalana de Certificació o de
l'Agència Notarial de Certificació.
La petició ha d’anar acompanyada necessàriament
dels documents següents:
a) Certificat de l’acord pel qual la corporació
s’acull a la convocatòria i es compromet a
realitzar l’actuació per a la qual es demana la
subvenció.
b) Certificació de l’acord de Ple d’aprovació
del Pla d’acció local per la sostenibilitat.
c) Memòria valorada i justificació de les
actuacions a realitzar.
d) Desglossament de les fonts de finançament
obtingudes o previstes per a cada actuació.
e) Còpia de la part del PALS on s’inclouen les
accions.
f) Taula resum de la subvenció amb el
pressupost desglossat, que s’inclou en el
formulari de sol·licitud. En aquest quadre
s’haurà d’argumentar clarament la relació
directa que té cada acció amb la sostenibilitat
ambiental i desglossar les despeses a fi
d’apreciar quina és la fracció o proporció de
l’acció que aplica o fomenta tangiblement
criteris ambientals.
En el cas que la sol·licitud es presenti
mitjançant l'opció telemàtica, la documentació
complementària, que ha de ser original o
fotocòpia compulsada, s'ha de presentar en el
Registre General de la Diputació o per qualsevol
dels mitjans que permet la Llei 30/1992,
en el termini dels 3 dies hàbils següents des de
la data en què s'ha signat elec-trònicament la
sol·licitud. De coincidir l'últim dia en dissabte,
serà el dia hàbil següent.
L’esmena de defectes en la sol·licitud o
l’aportació de documentació requerida, sens
perjudici del que estableix el paràgraf anterior,
s’ha de realitzar, després del requeriment i amb
l’advertència de desestiment, en el termini
màxim de 10 dies hàbils des de la seva
notificació. Si transcorregut aquest termini no
s’ha esmenat o s’ha aportat la documentació
preceptiva, s’entén que l’interessat ha desistit
de la seva sol·licitud, amb la resolució prèvia
que s’ha de dictar en els termes previstos a
l’article 71 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre,
de règim jurídic de les administracions
públiques i procediment administratiu
comú, i s’arxivaran les actuacions sense cap
tràmit ulterior. Si l’últim dia de la presentació
de la documentació complementària o d’esmena
de defectes coincideix en dissabte, el
termini finalitzarà el dia hàbil següent.
7. Criteris de valoració
Es valoraran les accions presentades seguint
els criteris de valoració que es relacionen més
avall.
Per a la valoració de les sol·licituds, es tindrà
en compte el concepte de major magnitud
d’entre els criteris objectius següents:
Criteris Punts màx.
Accions destinades a conservar els hàbitats o espècies catalogades en
perill o vulnerables o els espais naturals o rurals que es trobin amenaçats
5
Accions destinades a disminuir el canvi climàtic:
- Instal·lacions de producció d’energia renovable.
- Estalvi d'energia, aigua o altres recursos.
- Foment del transport de baix consum i carrils bici urbans segregats de
la circulació motoritzada.
Accions destinades a reduir la petjada ecològica del municipi:
- Minimització de residus (excepte els conceptes de transport i
tractament, que han de ser finançats per la taxa d'escombraries).
- Reducció de les emissions contaminants.
- Atenuació de la contaminació lluminosa.
- Implantació de tècniques d’agricultura ecològica en camps o hortes.
4
Accions destinades a conservar els hàbitats, els espais o espècies no
catalogats en perill o vulnerables o espais no amenaçats
3
Campanyes de sensibilització de la població, excepte les destinades a la
població escolar.
Carrils bici interurbans segregats de la circulació motoritzada en espais
rurals o naturals
2
Altres conceptes subvencionables no relacionats més amunt en aquesta
taula
0
El fet de mantenir activa l’Agenda 21 com a
instrument de participació en constant revisió
es puntuarà amb dos punts addicionals, la qual
cosa caldrà que sigui certificada pel sol·licitant
en el moment de presentar la sol·licitud. Es
considerarà activa l’Agenda 21 si es manté
obert el procés de participació i es fa el
seguiment dels resultats obtinguts de les
accions efectuades, mitjançant els indicadors.
Es considerarà obert el procés de participació
si s’ha convocat almenys una sessió del fòrum
de participació durant l’any anterior al de la
convocatòria (1 punt). Es considerarà que es fa
el seguiment si s’han mesurat els indicadors
corresponents a les accions efectuades en anys
anteriors (1 punt).
Les sol·licituds seran seleccionades seguint
l’ordre de major a menor puntuació, de forma
que les que tinguin menor puntuació podrien
no ser ateses en cas de manca de disponibilitat
pressupostària.
8. Instrucció de l’expedient
La instrucció del procediment de concessió
d’aquestes subvencions correspon a Medi
Ambient Territori, sense perjudici de les
delegacions que es considerin oportunes.
La proposta de resolució l’elabora la Comissió
Qualificadora que es defineix en les presents
bases.
La Junta de Govern de la Diputació de Girona
és l’òrgan competent per a la resolució del
procediment d’atorgament de les subvencions.
9. Composició de la Comissió Qualificadora
President: el diputat delegat de Medi Ambient
i Territori.
Vocals: el director de l’Àrea d’Acció
Territorial, el coordinador de Medi Ambient i
Territori, el cap de la secció de Medi Ambient
i Territori.
Secretari: el secretari general de la Corporació
o funcionari en qui delegui.
Interventor: l’interventor general de la Corporació
o funcionari en qui delegui.
10. Termini de resolució i notificació
La Junta de Govern ha d’adoptar la resolució
corresponent en el termini màxim de sis mesos
que computen a partir de la publicació de la
convocatòria corresponent, sense perjudici que
aquesta posposi els efectes a una data
posterior.
Un cop transcorregut aquest termini sense que
s’hagi adoptat la resolució, els sol·licitants poden
entendre desestimades les seves sol·licituds
per silenci administratiu. La resolució ha
de ser notificada a tots els beneficiaris de
manera individualitzada en el termini màxim
de deu dies a comptar des de la data d’adopció
de la resolució.
11. Acceptació
Per a l’efectivitat de la subvenció cal que el
beneficiari accepti, sense reserves, la
subvenció i les condicions amb les quals s’ha
concedit.
A aquests efectes, la signatura del justificant
de recepció de la comunicació de la subvenció
és suficient, sempre que el beneficiari no
al·legui res en contra en el termini d’un mes.
12. Obligacions del beneficiari
a) Complir l’objectiu, executar el projecte, fer
l’activitat o adoptar el comportament que
fonamenta la concessió de les subvencions.
b) Justificar el compliment dels requisits i les
condicions, i també la realització de l’activitat
i el compliment de la finalitat que determinin
la concessió o el gaudi de la subvenció.
c) Sotmetre’s a les actuacions de comprovació
que ha d’efectuar l’òrgan concedent, si escau, i
a qualsevol altra de comprovació i control
financer que puguin dur a terme els òrgans de
control competents, tant nacionals com
comunitaris, i aportar tota la informació que
els sigui requerida en l’exercici de les
actuacions anteriors.
d) Comunicar a la Diputació, en qualsevol
moment i en tot cas abans de la justificació de
l’aplicació dels fons, l’obtenció d’altres
subvencions, ajuts i ingressos o recursos que
financin les activitats subvencionades.
e) Disposar dels llibres comptables, registres
diligenciats i altres documents degudament
auditats d’acord amb la legislació mercantil i
sectorial aplicable al beneficiari en cada cas,
com també de tots els estats comptables i registres
específics exigits per les bases reguladores
específiques.
f) Conservar els documents justificatius de l’aplicació
dels fons rebuts, inclosos els documents
electrònics, mentre puguin ser objecte
de les actuacions de comprovació i control.
g) Fer constar expressament el suport econòmic
de la Diputació de Girona en qualsevol
acte, publicitat o difusió dels programes,
activitats, inversions o actuacions que siguin
objecte de subvenció, així com els cartells que
es puguin col·locar amb motiu de les actuacions
i durant el període de vigència de l’obligatorietat
de destinar els espais a les funcions
subvencionades, segons el que estableix l’article
4 d’aquestes bases.
h) Reintegrar els fons rebuts en els supòsits
previstos en la legislació aplicable.
13. Justificació i pagament
El termini màxim per justificar la totalitat de
l’objecte subvencionat es determinarà a la
convocatòria corresponent.
La documentació que cal presentar és la
següent:
El compte justificatiu simplificat, degudament
complimentat segons el model normalitzat, i
que ha de contenir la informació següent:
-Una memòria justificativa del compliment de
l’activitat o projecte.
-Una relació classificada de les despeses de
l’activitat o projecte, amb identificació del
proveïdor, número de document, import, concepte
i data d’emissió de la factura.
-Detall d’altres ingressos o subvencions que
hagin finançat l’activitat o projecte amb
identificació de l’import i la seva procedència.
-Un exemplar o còpia de tots els materials de
difusió o publicitat de les accions realitzades.
-Si és el cas, còpia d’escriptures inscrites al
Registre de la Propietat i on consti la subvenció
concedida i el temps que el bé es
destina a la finalitat de la subvenció.
La Diputació es reserva el dret de demanar al
beneficiari les factures acreditatives de les
despeses justificades.
14. Modificació i nul·litat.
Respecte a la possibilitat de modificació o
anul·lació de les subvencions s’estarà al que es
disposa en els articles 24 i 25 de l’Ordenança
general de Subvencions de la Diputació de
Girona. Els beneficiaris podran demanar un
únic canvi de destí de la subvenció, el qual
podrà ser concedit, amb caràcter excepcional,
si el nou concepte té una puntuació igual o
superior a la del concepte subvencionat
inicialment i si la motivació del canvi està
suficientment justificada per causa de força
major o impossibilitat pressupostària.
Per altra banda, amb caràcter excepcional es
podrà atorgar una pròrroga en el termini de
justificació, quan la causa del retard no sigui
imputable al beneficiari. La pròrroga podrà ser
com a màxim de la meitat del període establert
en la convocatòria, sense que en cap cas es pugui
superar el 31 de desembre de l’any de justificació
inicial. Caldrà que la sol·licitud de
pròrroga hagi estat presentada 1 mes abans de
la finalització del termini de justificació
inicial.
15. Règim jurídic
En tot allò no previst en aquestes bases és
aplicable l’Ordenança general de subvencions
de la Diputació de Girona, la Llei 38/2003, de
17 de novembre, General de subvencions, el
Reial Decret 887/2006, de 21 de juliol, pel
qual s’aprova el Reglament de la Llei general
de subvencions i la resta de normativa
concordant.
16. Vigència
La vigència d’aquestes bases és indefinida
mentre no es modifiquin o deroguin.
Disposició addicional primera
La Junta de Govern de la Diputació de Girona
és l’òrgan competent per promoure les convocatòries
corresponents de concurs públic
amb subjecció a les presents bases. Es garantiran
els principis de publicitat, objectivitat,
lliure concurrència i igualtat mitjançant la inserció
d’edicte al Butlletí Oficial de la Província
de Girona.
Disposició addicional segona
En el supòsit que es formulin al·legacions
durant el termini d’informació pública de les
bases o una vegada aprovades definitivament
s’interposi recurs, el president de la Diputació
serà l’òrgan competent per resoldre, així com
per resoldre els recursos que s’interposin
contra la resolució de la convocatòria corresponent
».
SEGON. SOTMETRE les bases a informació
pública pel termini de vint dies hàbils,
mitjançant anunci que es publicarà en el
Butlletí Oficial de la Província de Girona,
tauler d’anuncis i referència al Diari Oficial de
la Generalitat de Catalunya, de conformitat
amb el que disposa l’article 124 del Decret
179/1995 de 13 de juny, pel qual s’aprova el
Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens
locals. En el supòsit que durant el termini d’informació
pública no es formulin al·legacions,
les bases quedaran aprovades definitivament.
TERCER. FACULTAR àmpliament el president
de la Diputació als efectes de procedir a
l’execució dels presents acords i en especial
per ordenar la publicació de l’anunci de l’aprovació
definitiva de les bases específiques.”
Girona, 22 d’octubre de 2008
Enric Vilert Butchosa
President
Campanya “Del pla a l’acció”, dirigida als ajuntaments de la demarcació de Girona i als Consells Comarcals gironins, que tinguin aprovat un Pla d’acci | 03-11-2008 - 08:29:19 GMT 1 #
Convenció/Cimera ferroviària :
L´espai ferroviari transfronterer
josep m. loste i romero. portbou.
Després de la Convenció/Cimera ferroviària internacional Portbou-Cervera (celebrada a Portbou els 18 i 19 de novembre) i de la segona reunió del comitè de pilotatge de l´Eurodistricte, celebrada a Girona el 21 de novembre; l´Espai Català Transfronterer, en aquest cas en l´àmbit del tren i la mobilitat, s´ha de posar a treballar i concretar propostes.
La gestió del transport de mercaderies per ferrocarril i la de la mobilitat de les persones per la via convencional, entre Perpinyà i Girona, ha de millorar i coordinar-se d´una forma més racional.
Amb l´aplicació de l´article 169.1 de l´Estatut es pot iniciar el traspàs dels trens de rodalies i regionals a la Generalitat. Un cop estigui activat aquest traspàs, serà l´hora en què l´Administració catalana podrà iniciar converses amb el Consell Regional del Llenguadoc -Roselló (amb la col·laboració de la Diputació de Girona i el Consell General dels Pirineus orientals) per tal de fer possible un conveni en què es concreti un tren, que cusi el territori i sigui complementari al TGV, entre Perpinyà i Girona per la costa.
Aquest mitjà de transport és vital per millorar la mobilitat sostenible a la demarcació de Girona i per connectar de debò el Principat amb la Catalunya Nord.
Convenció/Cimera ferroviària | 09-12-2008 - 07:39:14 GMT 1 #
El tren de Besalú , per JORDI DALMAU :
Jugàvem amb uns discrets jocs d'arquitectura i amb trens que ens feiem amb qualsevol cosa. Eren les infàncies de les senzilleses, per no dir pobresa, però a la nostra manera apreniem a construir. Actualment molts nens no ho poden pas entendre, qüestió de galàxies diferents.
A la gent gran també li agradaven els trens, però de debó. Construïen tot un país, Catalunya. La revista "El Pla de l'Estany" del Consell Comarcal, publica en el seu darrer número un magnífic i alliçonador reportatge de Jaume Busquets Mensa i fotografia de David Masgrau Haro titulat "Tren amb parada a Crespià, un projecte fallit". Ens situa a l'any 1928 quan es va elaborar un projecte de línia fèrria que havia de comunicar Ripoll, Olot i Figueres. L'obra era molt ambiciosa, vista la geografia muntanyosa de les comarques protagonistes. La realitat del trajecte de trenta quilòmetres era dura; només de mirar el mapa ja es ressegueix la valentia del projecte, ben justificat per les activitats econòmiques de les comarques, com explotacions forestals i mineres, indústries de filatures, paper, ciment i d'altres. Les estacions havien de ser Ripoll, Vallfogona, Riudaura, Olot, Sant Joan les Fonts, Castellfollit de la Roca, Sant Jaume de Llierca, Argelaguer, Tortellà, Besalú, Maià-Crespià, Cabanelles, Navata, Vilafant- Avinyonet i Figueres. L'execució de l'obra hauria significat uns túnels travessant contraforts de muntanya, com al coll de Canes, i uns quants viaductes entre els quals els més importants serien el de Castellfollit i el de Queixàs. Posats a les previsions, el projecte preveia la possibilitat de convertir Besalú en un vertader nus ferroviari, tota vegada que es comptava en una probable perllongació de la línia de tren de Girona a Banyoles fins a Besalú. En el projecte del 1928 resta memorablement sobre els dibuixos una preciosa estació amb nom estimat:"Besalú". Ens hauríem d'afeccionar més, tots plegats,a la ciència-ficció local i comarcal i veuríem arribar els trens dels visitants que ara tenen treballs per aparcar a la comtal vila.
Algú no va estar prou convençut del projecte, sobre el qual planaven les dificultats econòmiques que no varen ser superades. L'any 1932 la Generalitat de Catalunya va ordenar el final de trajecte del tren Ripoll-Olot-Figueres, en contra dels desitjos de la Diputació de Girona. El projecte és aturat a l'arxiu.
Actualment quan s'ha de construir un tren -i altres coses així grosses- han de venir uns senyors de fora, s'ho miren, ho dibuixen, es porten les màquines i fan forats allà on els sembla, sense que la gent d'aquí pugui posar-hi ?gaire la cullerada. Allò d'abans ja era progrés, diferent del d'ara, això sí. Ara fa una recança haver de dir que el projecte del tren de Ripoll a Figueres va ser endreçat en format paper mullat per la Generalitat de Catalunya. Era l'any 1930; tindria un altre sentit, vull dir una altra justificació, si ens diguessin que va ser l'any 1936, quan aquell juliol tants projectes de tantes coses varen ser estroncats. La crònica fidel ?d'aquestes comarques ens l'hem d'estimar tal com és, amb el bo i amb el no tan bo.
Aquells nens que érem, anàvem jugant amb estris de cartó, si calia. Anàvem fent fins que ens cridaven que ja era l' hora de dinar. Més que res, era l'hora de fer créixer les moltes infàncies, les nostres personals i les col·lectives com a poble, per participar com a constructors "d'un temps, d'un país". Serà aquest el viatge de Catalunya, deixant a les estacions algunes esperances passatgeres i fent-ne pujar de noves, oblidant enrere aquell munt de capses i cordills que ja no arrossegarien cap vagó.
El tren de Besalú | 02-04-2009 - 06:34:40 GMT 1 #