Administra tu Blog

¡Crea tu Blog Ya! Fácil y Gratis

Argelaguer Vall del Llierca
Uniò Argelagense Informació Municipal

El Blog de Leningrad Garrotxa Olot: Argelaguer - Tortellà - Montagut i Oix - Sales de Llierca - Sant Jaume de Llierca

21/10/2008 GMT 1

La conservación de la agrobiodiversidad en el Parque Natural de la Zona Volcánica de la Garrotxa

lejarza @ 13:57

Emili Bassols i Isamat: La conservación de la agrobiodiversidad en el Parque Natural de la Zona Volcánica de la Garrotxa (Cataluña, Spain).-El Parque Natural de la Zona Volcánica de la Garrotxa (PNZVG) está situado a unos 150 kilómetros al norte de Barcelona, en el noreste del estado español, al sur de Europa. Este espacio protegido se creó en el año 1982 y acoge interesantes valores naturales y culturales siendo su conservación el principal objetivo de su gestión. Dentro del parque viven unas 40.000 personas, la mayoría en los núcleos urbanos que son zonas excluidas del área protegida. Estamos hablando de un espacio en el que el 95 % de su superficie es de propiedad privada y con una elevada fragmentación de la propiedad, donde las fincas suelen tener una superficie media situada entre las 5 y las 25 hectáreas. De las 650 masias (granjas o casas situadas en terreno rústico) diseminadas por el territorio sólo 142 corresponden a explotaciones agrícolas o ganaderas.

Las condiciones climáticas y edafológicas del PNZVG son muy adecuadas para la agricultura la cual se viene realizando en esta zona desde hace milenios. Aunque la agricultura y la ganadería del PNZVG mantienen aún la estructura tradicional catalana, formada por unidades familiares que viven en estas masias, el modelo agrario actual está constituido por una agricultura intensiva que consume elevados ímputs (agua, agroquímicos, material vegetal, nutrientes, energía fósil, etc.) y que forma sistemas agrícolas con baja autonomía, sostenibilidad y estabilidad. Este modelo ha permitido incrementar la producción de alimento pero ha provocado una degradación de ciertos recursos naturales como el suelo y una pérdida de agrobiodiversidad y de riqueza agrocultural.

La pérdida de agrobiodiversidad ha afectado tanto al número de especies como de variedades. Los motivos principales de esta pérdida se deben a un conjunto de factores: homogeneización y intensificación de la producción, intereses comerciales, uso de maquinaria agrícola moderna poco adaptable, pérdida de oficios tradicionales y substitución por variedades vegetales más productivas.

Des de hace unos cuantos años, des del PNZVG se es consciente de esta situación y por eso se trabaja en las siguientes direcciones:

Las vacas del pueblo. Es declara oficialment a Catalunya focus de llengua blava ubicat en una explotació del terme municipal de Sant Jaume de Llierca· Fomento de la investigación en variedades tradicionales.

· Ejecución de actuaciones de mejora y restauración de hábitats agrarios.

· Promoción de la agricultura ecológica.

· Establecimiento de vías de diálogo permanente con el sector agropecuario.

· Introducción de criterios de sostenibilidad en las explotaciones agropecuarias.

· Asesoramiento a propietarios de finca colaboradoras.

· Desarrollo de un modelo de gestión del medio rural que contribuya a fijar las explotaciones en el territorio.

· Participación en acciones de conservación, promoción y comercialización de productos locales.

En el marco de esta estrategia para la conservación de la biodiversidad agraria del Parc Natural de la Zona Volcanica de la Garrotxa (PNZVG) destaca una experiencia pionera en Cataluña: el Centro de Conservación de Plantas Cultivadas de can Jordà (CCPC).

Este centro fue creado en el 1990. Está situado en la finca pública de can Jordà (Santa Pau) y su principal objetivo es la conservación de variedades tradicionales de plantas cultivadas, especialmente árboles frutales. Está integrado por tres componentes: el Frutal de Salvaguarda, el Frutal de Demostración y los Cultivos Agrícolas Tradicionales. Sin embargo, es el Frutal de Salvaguarda el componente principal y al que se destinan mayores esfuerzos ya que lo integran variedades de árboles frutales locales que necesitan una conservación urgente y, además, son los que pueden tener mayor interés, desde un punto de vista de su uso, en el Parque Natural. El Frutal de Salvaguarda cuenta actualmente con 292 árboles de 9 especies: manzanos, perales, cerezos, ciruelos, melocotoneros, albaricoqueros, nísperos y caquis. Las líneas de trabajo actuales tienen como principal finalidad la dispersión y uso de estas variedades tradicionales pues entendemos que la mejor formula de conservación es que otras instituciones y particulares locales las planten y cultiven en sus fincas. Así pues, el Parque Natural establece acuerdos con propietarios particulares interesados y sus fincas pasan a ser fincas colaboradoras y, durante un cierto periodo de tiempo, el parque los asesora.

Por otro lado, el Parque Natural también colabora con organizaciones locales, públicas y privadas, que desarrollan actividades relacionadas con la conservación, uso y promoción de los recursos filogenéticos locales. En definitiva, desde el PNZVG se trabaja, principalmente, en dos líneas: una primera que pretende buscar una mayor implicación de los propietarios particulares y, por otro lado, consolidar una plataforma de trabajo con el resto de organismos locales que, directa o indirectamente, desarrollen actividades que tienen que ver con la conservación de la biodiversidad doméstica. Actualmente en la comarca de la Garrotxa hay una interesante emergencia de iniciativas relacionadas con la conservación de los recursos filogenéticos y con la promoción de los productos locales. Por tanto, uno de los retos que se plantea es el de avanzar en la misma dirección, complementando iniciativas, sumando esfuerzos y asumiendo responsabilidades. Entendemos que la función del Parque Natural debería ser el catalizador y, al mismo tiempo, asumir los compromisos acordados con los agentes locales implicados. Un paso importante se dio en noviembre de 2007 cuando el Parque Natural de la Zona Volcánica de la Garrotxa organizó las primeras jornadas sobre agrobiodiversidad de Cataluña. Las conclusiones de estas jornadas están a disposición de quien esté interesado. (Vall del Llierca Argelaguer)

Comentarios
VALL DEL LLIERCA Cap Argelaguer: Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà. VALL D'HOSTOLES Cap Les Planes d'Hostoles: Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres. ÁMBIT DE BESALÚ Cap Besalú: Beuda, Maia de Montcal, Sant Ferriol. CONCA ALTA DEL FLUVIÁ Cap Olot: Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau.

Un Comentario »

  1. HVALA :

    Ella no sap el seu nom, ni tan sols que viu a la Val d’Aran, comarca catalana veïna a l’Arieja francesa. Mai va pensar tampoc que la seva vida quotidiana, en plena natura i ben lluny del brogit de la civilització moderna, robaria protagonisme a la greu crisi econòmica que tots plegats estem patint i als darrers dies de la campanya electoral que ha de portar a l’elecció d’un nou president dels Estats Units. Però un incident amb un caçador, del qual aquest en va sortir amb ferides lleus, ha portat l’óssa Hvala als telenotícies.
    Els óssos són part de la fauna autòctona dels nostres Pirineus, però els individus d’un gènere molt més agressiu que no pas ells, els humans, els van portar a les portes de l’extinció en tota la serralada i només en van sobreviure alguns exemplars en les frondoses boscúries de l’Arieja, una regió extensa i poc poblada. La seva reintroducció, polèmica des del primer moment, ha estat esquitxada d’incidents entre caçadors i óssos, però fins ara sempre amb aquests darrers com a víctimes. Melba i Canelle van ser mortes a trets i alguns altres dels pocs exemplars lliures, autòctons o importats, han rebut perdigonades.
    Al llarg dels darrers dotze anys, als plantígrads els han estat atribuïts nombrosos atacs als ramats que pasturen en el que, en temps dels nostres besavis, va ser el seu territori. Tard o d’hora havia d’arribar també la topada amb un ferit entre els seus ancestrals i acarnissats enemics. Calia reintroduir els óssos en uns Pirineus cada cop més accessibles i humanitzats? Segurament, a la Val d’Aran, comarca que bàsicament viu de l’esquí i del turisme, ens dirien majoritàriament que no.
    El que sembla clar és que el futur immediat de l’óssa Hvala passa per anar a parar a una gàbia. Només la proximitat del seu territori a la invisible frontera francesa, una oportuna nevada i la simpatia que desperta l’animal a molts quilòmetres de distància dels seus boscos la poden deslliurar de la captivitat o de mals majors. Sense voler-ho ni saber-ho, s’ha convertit en un personatge mediàtic.
    Hvala cerca la seva llibertat en el territori francès, aliena a tot l’enrenou. Centenars de milers de catalans i d'espanyols ho van haver de fer, en circumstàncies molt més dramàtiques, a les acaballes d’una guerra civil que ara ens volen fer reviure per la via judicial. En el mateix territori, el president Rodríguez Zapatero no hi busca la llibertat ni la simple supervivència, però sí hi pidola algun suport per tal de ser present a la propera reunió dels països més poderosos o emergents, el G-20. Sembla ser que més enllà dels Pirineus no s’acaben de creure que aquí, fins fa quatre dies, lligàvem els gossos amb llonganisses.
    Si malauradament Hvala acaba a la gàbia, qui sap si allà podrà gaudir d’alguns dels objectes que ara més cremen en la política catalana, el televisor, la tauleta i el reposapeus amb què Ernest Benach va equipar el seu cotxe oficial, un Audi A-8 de luxe. En plena crisi econòmica, que afecta molt especialment el sector de l’automòbil, la relliscada del president del nostre Parlament, prou atrafegat segons sembla amb el seu quefer diari com per necessitar una oficina mòbil, ha estat espectacular i no pel cost dels accessoris, poc més d’un milió i mig de les antigues pessetes, sinó pel fet. Tot i que rectificar és de savis, ja ningú no li traurà el fang dels pantalons. Els podrà fer servir per anar a guaitar els óssos dels Pirineus.

    Kim Agustí

    HVALA | 01-11-2008 - 07:47:02 GMT 1 #

Dejar un Comentario


<a href> <em> <blockquote> <strong> <cite> <code> <ul> <li> <dl> <dt> <dd>