Carta al conseller Nadal
Alfons Bonet, veí de Fonteta: Carta al conseller Nadal.-Honorable senyor: No sóc un entès, però com a veí afectat 
puc donar fe que l´estudi informatiu i l´estudi d´impacte ambiental del desdoblament de a C-66 en el tram que va de Sant Climent de Peralta a la Pera és ampli i complex i examina fins a 16 alternatives, 4 al nord i 12 al sud. Però una cosa cosa queda molt clara després de llegir els documents, que es tracta d´un projecte de grans dimensions i la magnitud del seu impacte al territori és enorme.
El que no entenc d´un estudi com aquest és per què no conté, com és habitual en els estudis d´impacte ambiental i com exigeix GISA en els seus encàrrecs, una ponderació numèrica de cadascun dels factors que s´analitzen que permeti concloure d´una manera el màxim objectiva quina de les alternatives és la que presenta un relativament menor impacte ambiental i en conseqüència aquesta qüestió tan important queda a l´aire. Si aquests informes no tenen conclusions, per què els fan? Tal vegada per cobrir l´expedient? O per crear un clima de confusió entre la ciutadania? O pot ser per que la conclusió no seria del gust de qui fa l´encàrrec?
Perquè si es llegeix bé, l´estudi enumera punts forts i punts febles de les diferents opcions, dues pagines per cada traçat, i encara que al final no es pronunciï sí que deixa clar que mentre els traçats pel Nord tenen 27 punts forts i 18 punts febles; els traçats englobats com a sud-1 tenen 15 punts forts i 43 de febles i els sud-2, 19 punts forts i 41 de febles. Si entenem que punts forts signifiquen valors positius perquè es faci la carretera i punts febles perquè no es faci, esta clar que sigui quina sigui la ponderació de cada punt, el resultat serà sempre favorable al nord. El mateix passa quant s´analitza l´estudi informatiu en el que tampoc hi ha coclusions, si bé raons tècniques com per exemple la necessitat de adquisició de terres, o els radis de curvatura també demostren la opció nord es clarament més favorable.
Senyor Conseller, abans de prendre una decisió que pugui perjudicar molt les persones, l´economia i territori del Baix Empordà, li demanem que estudiï a fons el projecte i basi la seva decisió en raons objectives i no d´interessos polítics que podrien respondre més a finalitats especulatives que a l´interès públic. Si els estudis actuals i els anteriors assenyalen el traçat nord com el més eficient i el relativament menys impactant, la decisió que es prengui hauria de ser conseqüent amb aquests estudis.
Meneame
del.icio.us
ARGELAGUER Juan R. Lejarza
El debat del TAV, per Lluís Planas Noell, Girona :
El dia 13 d´octubre, Televisió de Girona va emetre un debat o així es creia, sobre el tren d´alta velocitat. Vaig quedar astorat com l´estira-i-arronsa que normalment formen els debats es convertia en un autèntic panegíric sobre el TAV. Tot eren flors i violes, parlant amb orgull que, quan tot hagi acabat, Girona gaudirà d´un tren d´alta velocitat (que encara no saben quantes vegades tindrà parada en la nova i flamant estació, diuen entre una i quatre) si només en para una, haurà valgut la pena tant d´enrenou? No hi ha cap dubte que, a llarg termini, quan estigui tot acabat, Girona guanyarà en qualitat i serveis però cap dels tertulians es va preguntar ni va posar a debat sobre el preu que pagarem els ciutadans. A la taula, un enginyer de ponts i camins ens va dir que no ens hem de preocupar, que estem en bones mans i que l´empresa que executa les obres és de les capdaventeres en aquests tipus de construccions. Bé doncs, jo li diria que: capdavantera per força ho ha de ser ja que en realitat hi ha ben poques empreses que puguin fer front a aquestes colossals obres i això sols ja els fa únics. No es va parlar, tot i que se´n va fer ressò en la premsa local el mateix dia, dels problemes que hi ha en un carrer de Girona pròxim a l´estació en l´obra d´un col·lector i que havien d´estar acabades en quinze dies (hi porten un mes i mig treballant) amb la necessitat d´injectar-hi formigó. I jo em pregunto, què en deuen pensar els veïns dels edificis propers? Això veig que no els preocupa gaire. Tampoc es va parlar de la canonada d´aigua que es va rebentar per error al carrer Josep M. Gironella i jo em torno a preguntar, què hauria passat si hagués estat el conducte de gas? La Sra. Eva Trias, presidenta de l´associació de comerciants de Sant Narcís, ens diu que fins al moment, només un comerç està afectat per les obres, una llibreria que ha hagut de tancar, i després del temps que fa es va limitar a dir que encara no hi havien trobat solució tot dient amb un somriure de pam a pam «estem amb això». Doncs bé, Sra. Trias, sàpiga que en el carrer en què es va trencar la canonada d´aigua, un dels comerços en va estar molt afectat, ja que el magatzem se li va inundar, però pel que veig, això a vostè no li representa cap problema, ja que ni tan sols el va esmentar, segurament el devia passar per alt o senzillament no en sabia res, cosa que demostra una vegada més la seva ineficàcia per trobar solucions, això sí, durant tot el programa la seva consigna va ser «Hem d´anar tirant com puguem» i «Hem d´aguantar». De moment, el que vostè ha aconseguit per als seus comerciants és la propaganda, probablement gratuïta, que ja es pot veure en algun bus de la ciutat. El que no sabem és a quin preu. També va quedar ben palesa la seva amistat amb la senyora regidora, anunciant les seves reunions diàries i la falta de protocol que va tenir vostè ja que va ser l´única a dirigir-s´hi no com a regidora, que era el que tocava, sinó dient-li «Isabel».
Quant a la senyora regidora de Mobilitat, amb quina barra ens va dir (parlant de les places d´aparcament que s´havien perdut) que encara se´n perdran més, però que estava en projecte uns aparcaments que seran gestionats per Mifas, evidentment de pagament. Com es pot veure, senyora Salamaña, una solució salomònica per engreixar més les arques de l´ajuntament.
Referent al plataner, senyora regidora, la sensibilitat demostrada pels veïns del barri no és més que la punta de l´iceberg de la preocupació i la por del pitjor que està per arribar. Parlo dels camions que durant temps envairan la ciutat (un per minut) dificultant més encara els problemes de mobilitat que ja tenim i que vostès no volen reconèixer: problemes de sorolls, de pols, de´incompliments per part d´Adif, de terribles màquines (com la bivalva) que ho farà tremolar tot per sota els nostres peus. Hem de veure amb resignació com la tala massiva d´arbres no preocupa les entitats ecologistes locals i tant l´ajuntament com la resta de partits polítics miren cap a una altra banda. Finalment, em vull permetre el luxe de posar-vos una nota per al suposat debat televisiu, molt coneguda per tothom: «Cero patatero».
El debat del TAV | 20-10-2008 - 06:42:03 GMT 1 #
Sostenibilitat?, perb LOLA ARPA. VULPELLAC (BAIX EMPORDÀ) :
Acabo de tornar d'Amsterdam, on s'ha celebrat la cimera mundial de presentadors del Projecte Canvi Climàtic, impulsat per Al Gore, al qual pertanyo juntament amb 200 representants espanyols. Passejant per la ciutat vaig sentir la rara sensació entre vergonya i tristor de veure que lluny que es troba el nostre estat d'assolir el nivell de respecte i conscienciació pel medi ambient... També vaig sentir vergonya quan durant les ponències van mostrar les gràfiques dels països del món i la seva contribució a la reducció de gasos d'efecte hivernacle. L'Estat espanyol és a la llista dels que contaminen més. Només si ens convencem que invertint en noves tecnologies renovables invertirem per pal·liar la crisi i si els ciutadans, amb la nostra actitud, obliguem els polítics a crear noves lleis respectuoses amb el medi ambient, podrem començar a contribuir a la reducció de CO2 al planeta.
Sostenibilitat? | 20-10-2008 - 06:42:58 GMT 1 #
Banyoles/ACN/A.S.: Municipis del Pla de l´Estany reclamen el soterrament de la línia de 132 kV.-Els alcaldes dels municipis de Serinyà, Crespià i Esponellà se senten "decebuts" pel posicionament del Govern, des de Medi Ambient i Urbanisme, davant el projecte de la línia 132 quilovolts que construirà Endesa. Lamenten que no obliguin la companyia a fer un estudi de viabilitat del soterrament de la línia i que no es tingui en compte l'impacte "irreversible" que tindrà aquesta infraestructura, a nivell visual i ambiental, ja que el projecte actual inclou el pas de la línia per zones d'interès natural de la Xarxa Natura 2000, i la construcció de torres de 25 metres. Des del territori, es demana que la línia se soterri i ressegueixi la C-66 i la N-260.
Els alcaldes dels municipis afectats per la línia de 132 quilovolts, que enllaçarà Serinyà (Pla de l'Estany) amb Santa Llogaia d'Àlguema (Alt Empordà), es van mostrar ahir "decebuts" pel posicionament adoptat pel Departaments d'Urbanisme i el de Medi Ambient de la Generalitat, sobre les al·legacions fetes pels ajuntaments, en relació a l'Estudi d'Impacte Ambiental del Pla Especial aprovat per Urbanisme de forma inicial i que acompanya el projecte de la futura línia elèctrica.
Des del territori s'ha demanat des d'un primer moment que el traçat es faci de forma soterrada, resseguint les actuals vies de comunicació que s'han d'ampliar - la C-66 i la N-260-, per tal d'evitar l'impacte visual i ambiental "irreversible" de la línia. El projecte preveu la construcció de torres elèctriques de 25 metres d'alçada, en un territori de gran interès ecològic, com és el Pla de Martís, integrat en el Pla d'Espais d'Interès Natural de Catalunya i de la Xarxa Natura 2000, el salt d'Espolla i la travessia del Fluvià.
Però a banda de l'impacte visual, també alerten del fet que Crespià quedi partit per la meitat, amb el pas de la línia, i que aquesta afecti de forma permanent els ecosistemes, amb la creació de franges lliures de vegetació d'amplada variable a tot el llarg del traçat.
Després de reunir-se el 29 de setembre passat amb el director general d'Urbanisme, tècnics de Medi Ambient i representants de la companyia, Endesa Distribución S.L., els municipis lamenten que ni Medi Ambient ni Urbanisme obliguin a la companyia elèctrica a fer un estudi de viabilitat del soterrament, ja que aquesta es nega a fer-ho per problemes tècnics i econòmics i sense cap més fonamentació que un "no rotund". Consideren que des del Govern no se'ls està donant el suport que es mereixen, "fent més cas del que diu la companyia que no pas el territori".
Per això volen que s'obligui la companyia a fer un estudi de viabilitat del soterrament i que es tingui en compte l'impacte visual i ecològic que suposarà el seu pas per ecosistemes de la Xarxa Natura 2000. Entenen que la línia elèctrica és necessària però el que reivindiquen és que el projecte tingui en compte la "fragilitat" del territori. (Argelaguer Vall del Llierca Garrotxa) Endesa Distribución Eléctrica S.L. i Bassols Energia S.A: Reforma línea elèctrica subestació SE Olot-Argelaguer-SE Serinyà per canvi tensió 66Kv a 132Kv. Els Ajuntaments de Serinyà, Esponellà i Crespià al.leguen contra la línia de 132 kV. Al.legacions. Bassols Energia S.A. Reforma línea elèctrica subestació SE Olot-Argelaguer-SE Serinyà per canvi tensió 66Kv a 132Kv. Generalitat de Catalunya: Direcció General d´Urbanisme de Girona (PTOP). Registre Entrada núm 1361 Alegaciones Recurs d´Alçada, Bassols Energia S.A. Reforma línea elèctrica subestació SE Olot-Argelaguer-SE Serinyà per canvi tensió 66Kv a 132Kv. Generalitat de Catalunya: Direcció General d´Urbanisme de Girona (PTOP). Registre Sortida núm 0365S/33393/2008 Línia elèctrica aèria 66 kV Garrotxa - Pla de l´Estany, SE Olot-Argelaguer-SE Serinyà, Banyoles Autorització administrativa instal·lació línia elèctrica aèria SE Olot-(Argelaguer)-SE Serinyà per canvi de tensió de 66 kV a 132 kV.
Municipis del Pla de l´Estany reclamen el soterrament de la línia de 132 kV. | 20-10-2008 - 06:45:05 GMT 1 #
Carta oberta al secretari de Mobilitat, per ROGER BIOSCA, REGIDOR DE MEDI AMBIENT D'ESPONELLÀ (PLA DE L'ESTANY) .
Amb les seves declaracions sobre el projecte de variant de Martís, a Esponellà, el secretari de Mobilitat de la conselleria de PTOP, lluny de calmar els ànims dels veïns, com sembla que pretenia aconseguir, el que ha fet és encendre encara més l'oposició veïnal. No es tracta de «cercar el consens del territori» per fer anar la variant per aquí o per allà, senyor Nadal, ni tampoc de dir que el projecte no és prioritari però seguir-lo tenint en cartera, sinó de descartar-lo una vegada per totes per innecessari i injustificat. La qüestió és fer-la o no fer-la, i si de veritat, tal com diu vostè, pretén escoltar el territori per cercar un consens, sàpiga que el consens ja el tenim: ni el 99% dels veïns ni el consistori en ple, oposició inclosa, no la volem, aquesta variant. Des de l'Ajuntament d'Esponellà argumentem que no es vol convertir la carretera GIP-5121 en una drecera entre Banyoles i Figueres, en detriment de les poblacions afectades i d'uns espais naturals d'alt valor que cal preservar. Amb la propera ampliació de l'N-260 entre Figueres i Besalú i el desdoblament de l'A-26 entre Banyoles i Besalú fer la variant de Martís no tindria cap sentit. Per tot això demano al secretari de Mobilitat, senyor Nadal, que rectifiqui les seves declaracions i manifesti amb total claredat que la variant de Martís no es farà.
---
VALL DEL LLIERCA Cap Argelaguer: Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà. VALL D'HOSTOLES Cap Les Planes d'Hostoles: Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres. ÁMBIT DE BESALÚ Cap Besalú: Beuda, Maia de Montcal, Sant Ferriol. CONCA ALTA DEL FLUVIÁ Cap Olot: Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau.
Osona Vic Ripoll Ripollès Figueres Alt Empordà Garrotxa Girona Catalunya España Lejarza Atur
Carta oberta al secretari de Mobilitat | 01-05-2009 - 07:47:22 GMT 1 #
Cal un compromís per a l´Alt Empordà, per JOSEP M. LOSTE ROMERO, PORTBOU GIRONA :
L´Alt Empordà es troba en una autèntica cruïlla històrica. Aquest emblemàtic territori necessita urgentment un compromís - polític, econòmic i social per redreçar els excessos d´una política urbanística i mediambiental plantejada, planificada, amb una mentalitat de fa força anys, amb uns processos participatius febles (democràcia de baixa qualitat que cal esmerçar); en què la crisi econòmica i la necessitat de més millor transport públic, no era quelcom tan palpable com en l´actualitat.
No hi ha dubte, a l´Alt Empordà fa falta un compromís que es tradueixi en el fet de poder rectificar (cosa que és de savis) i redreçar el PDUSUF. Aquesta reforma del Pla Director del Sistema Urbà de Figueres hauria de tenir en compte quatre punts mínims. 1) Manteniment de l´actual estació del tren convencional, dels autobusos, en el seu emplaçament cèntric de Figueres. 2) No al moll sec del Port de Barcelona i Tarragona. 3) Planificació i racionalització de l´energia eòlica a la comarca. 4) Gratuïtat del peatge de l´AP-7, tal com es fa a Girona, per tal d´evitar els desdoblaments de carreteres.
Aquest compromís/pacte, de total sentit comú, altempordanès, hauria d´implicar les forces polítiques i socials així com les diferents institucions per crear estabilitat i desterrar la incertesa i l´estrès existencial de la comarca. Per altra banda aquest seria un acord totalment assumible perquè de debò, es consideri defensor de la democràcia i que estimi el seu territori. En síntesi, un compromís per restaurar el seny i la mesura.
Cal un compromís per a l´Alt Empordà | 07-05-2009 - 06:31:51 GMT 1 #
Començar la casa per la teulada, per Màrius Viella, La Bisbal d´Empordà (Girona) :
Jo no sé si sóc d´esquerres, de dretes o del centre, però el que sí sé és que els governants, siguin del color que siguin tenen l´obligació de fer les coses bé, escoltant la veu dels ciutadans, que són els que els paguen, i aquesta prepotència emprada pel Sr. Nadal és digna d´una crítica profunda per part del ciutadans, perquè tot allò que diu que s´ha fet (que de ben segur que s´havia de fer) és part de la seva obligació i responsabilitat, perquè si no fóra així, jo voldria saber què collons hi faria al seu departament; però l´important és saber si ha aconseguit el consens dels sectors afectats, i no per imposició, com es vol fer amb l´autovia de la Bisbal d´Empordà; perquè les circumstàncies no són les mateixes ara que quan es va fer la primera proposta o suggeriment, fa més de vint anys. Al meu entendre la seva cobdícia ha fet que es comencés la casa per la teulada, perquè el que primer s´havia d´haver garantit era el transport públic i col·lectiu, i després continuar amb l´adequació de la xarxa viària existent, i continuar segons les exigències del futur. El Sr. Nadal s´està carregant l´Empordà, i és per aquesta raó que els empordanesos tenen el dret i l´obligació de vetllar per intentar salvar el que queda, que ja és poc.
El seu filosòfic article, en el qual ressalta la seva acció, d´esquerra, és propi de l´entabanador, que xerra molt per dir allò que es pot dir en poques paraules i que tothom pot entendre; per vanagloriar-se del que ha fet, no cal tanta filosofia, tothom ho sap i pocs estan contents; això vol dir que alguna cosa no s´ajusta a la seva manera de veure i de fer. ¿Quants milions de metres cúbics de terra s´han trasbalsat inútilment, per haver començat la casa per la teulada?, i quants diners representa?
---
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya
Començar la casa per la teulada | 22-09-2009 - 07:45:47 GMT 1 #
Misèria, per JORDI JUNCOSA I CONESA, Caldes de Malavella :
Conduir per una carretera amb una part que ha costat vuit anys de desdoblar, és una misèria. Que aquesta carretera estigui mal feta, amb dos colls d´ampolla (l´un a Fornells i l´altre a Franciac) és una misèria. Els bonys del ferm, les males herbes que creixen als vorals, la manca d´il·luminació nocturna i la merda que s´hi acumula també és una misèria. Així doncs ens trobem en un tram de gairebé dotze quilòmetres que és un autèntic nyap que ha costat als conductors unes obres que han durat vuit llargs anys que hem patit amb una paciència infinita. El problema més greu és ara el tram comprès entre Caldes i Massanet... perquè les obres estan aturades desde fa mes de tres mesos... El constructor ha plegat i ho ha deixat tot potes enlaire. Cada dia hem de patir llargues cues de vehicles perquè les condicions de la carretera són nefastes, perquè no hi ha cap mena d´il·luminació nocturna per tal de diferenciar els límits de la carretera amb les obres... Fins i tot hi ha milers de ferros blincats com si fossin llances al marge de tota l´obra. Això és una greu irresponsabilitat per part del constructor de l´obra i del mateix Govern, per permetre-ho. Us imagineu el dia que un motorista caigui o rellisqui i quedi clavat en un ferro d´aquests? Qui en serà el responsable? On són les baranes de protecció als marges de la carretera i què hi foten aquests ferros? Ja n´hi ha prou de misèries, senyors polítics. Els ciutadans ens mereixem un tracte millor i vostès ho ignoren dia rere dia. D´això se´n diu misèria i deixadesa política. Així anem.
Misèria | 23-09-2009 - 07:18:15 GMT 1 #
Al senyor Nadal, per JORDI NAVARRO, GIRONA
El 24 d'agost El Punt publicava una entrevista al conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, en la qual es destil·lava quin era el projecte polític i de país que té el senyor Nadal, i el PSC, i el tripartit, en el seu horitzó.
El senyor Nadal mostrava un to agressiu amb els especuladors i no deixa de sorprendre'm aquest gir retòric cap a posicions més intransigents amb els especuladors desaprensius que ens han trinxat les comarques gironines. Durant anys hi ha hagut barra lliure i tot empresari irreflexiu i radical podia fer i desfer amb el territori el que li rotava, amb el beneplàcit d'una classe política acomodada a un sistema capitalista que promou els excessos. Per això no puc entendre ara l'actitud del senyor Nadal, perquè sota el seu mandat els poders públics han exercit una política de passivitat davant l'allau de destrucció del territori en forma de POUM sobredimensionats, que han ocupat territori i malmès irreversiblement paisatge i patrimoni.
A més, l'onada d'obra pública faraònica, la construcció de grans infraestructures energètiques i un model de mobilitat basat en l'ús indiscriminat del vehicle privat, està fent estralls en un territori tan sensible i fràgil com són les comarques gironines, que ben aviat no seran més que un mosaic on predominarà l'asfalt, el ciment i l'acer.
Al meu entendre la política territorial dels successius governs de la Generalitat només ha fet passes molt tímides per preservar el nostre patrimoni natural, i amb això no n'hi prou.
Algun dia algú haurà de donar explicacions de la destrossa que ens estan fent a les contrades i paisatges que un dia van inspirar poetes, pintors i artistes, i que ara només inspiren especuladors, empresaris irresponsables i polítics passotes.
Al senyor Nadal | 23-09-2009 - 08:10:49 GMT 1 #
N-141 i ara ens toca saltar!, per FRANCESCA GARCIA CALERO, VILANNA :
Aquest estiu hem vist i viscut (a les nits) l´asfaltatge de les nostres carreteres. El passat mes d´agost li tocava a la N-141, al seu pas entre Salt i Anglès. Deixant de banda si calia o no fer-ho, atès que hem viscut temporades amb el ferm en molt pitjor estat, em pregunto com s´han organitzat els treballs. Si com sembla, s´han de fer «obres» en diferents trams de la carretera, per què no s´ha esperat a executar-los per posteriorment procedir el seu asfaltatge? S´ha començat a asfaltar i a data d´avui s´han deixat tres trams amb esglaons allà on suposo que s´hi faran obres. Aquests saltets estan provocant que a una velocitat moderada els conductors hagin de frenar bruscament, controlant que el de darrere no els pugi a sobre, i que els conductors diguem-ne menys moderats, hagin perdut inclús l´estabilitat en algun d´aquests saltets.
Prou complicada és ja aquesta carretera com perquè a sobre ens l´omplin de nous obstacles.
N-141 i ara ens toca saltar! | 25-09-2009 - 08:27:19 GMT 1 #
Paisatge i cultura, per Josefa Salvador Ribera, Begur :
He sentit a dir, que el concepte paisatge tan esmentat últimament, només el valoren aquelles persones que tenen un cert nivell de cultura i sensibilitat.
Cada cop que passo per la C-31 i em vaig creuant esgarrifada amb fileres de camions i bolquets que un rere l'altre van transformant els nostres camps i correus, em pregunto: Fins a quin punt una persona, per més que estigui al govern de la Generalitat, té dret a destruir irreversiblement un paisatge que és de tots?
Ha d'existir un ens superior que pel bé de tots, ho aturi!
Però, el més curiós, és que el responsable de tal desgavell és historiador. Almenys això m'han dit. Increïble.
Paisatge i cultura | 27-09-2009 - 06:19:06 GMT 1 #
Nadal i el territori, per MARIA VALLS I BIOSCA, RUPIÀ (BAIX EMPORDÀ):
Conseller Nadal, d'esquerres són moltes més coses, i que són contraposades a aquesta política d'infraestructures que el departament (d'esquerres) que presideix porta a terme. És d'esquerres una bona política social, tenint en compte tots els ciutadans, i no ho és fer aquestes ferides mortals al territori i als que l'habitem.
Obres com la nova C-31 i l'autovia de les Gavarres no consideren el ciutadà. És anar contra totes les recomanacions internacionals per no afavorir el canvi climàtic. Perpetrar la mala política econòmica del capitalisme més anacrònic és d'esquerres? Ho seria, si hi hagués una bona política d'infraestructures pensada per al transport públic que solucionés els problemes reals de mobilitat dels que l'habitem. Tots volem un verdader debat sobre el territori, però no hi és, de la mateixa manera que no hi ha una participació ciutadana real; els ciutadans som segurament per als polítics una pedra a la sabata, menys a l'hora de votar.
Tirant pel dret destrossen irreversiblement aquest paisatge que vostè adjectiva com a harmoniós i de gran bellesa. Devastar-lo és d'esquerres? On és el debat? Aquest que diu, ara cal més que mai, jo diria que fa anys que cal i que no hi és. Aproven POUM insostenibles, i parla d'endreçar el territori, però si cada dia hi ha més zones industrials al costat de les carreteres i a ben poca distància, allò que vostè en els plans directors deia que volia evitar.
És d'esquerres treure les carreteres de l'interior de les poblacions, també diu, perdoni, això és ser pràctic, una cosa es treure les carreteres i fer rondes i una altra és fer obres sobredimensionades i innecessàries. Què deixarem als nostres fills i néts? Amb aquestes obres hi guanyen molt pocs i hi perdem tots, vol dir que això és d'esquerres?
Nadal i el territori | 27-09-2009 - 06:58:39 GMT 1 #