Els empresaris a la Xina, els treballadors a l´Atur
Vall del Llierca, Argelaguer: Els empresaris a la Xina, els treballadors a l´Atur.-El Cotó regenerat compta amb "clares oportunitats de futur a la Xina", és la conclusió d'un Estudi encarregat per la Cambra de Comerç de Girona del President L'Estudi analític, en el qual es treballa des de febrer d'aquest any 2008, ha tingut un cost de 63.000 € euros, a costa dels impostos dels Veïns i Treballadors de la Garrotxa, els empresaris a la Xina, els treballadors a l´Atur. Per realitzar-lo s'han efectuat reunions i entrevistes amb agents, empreses i empresaris del sector i un viatge a la Xina de festa i prospecció a la regió de Changan (Xina) per part de técnics i empresaris del clúster Cotó. L'analisi conclou que la multilocalització de la producció a aquest país permetria 
Domenec Espadalè i Verges (Arids Cycosa Cales de Llierca S.A.), i el Consell Comarcal de la Garrotxa del President Joan Espona i Agusti de Convergencia i Unió, i Alcalde del Ajuntament de Sant Joan Les Fonts (CiU Garrotxa) a l'Empresa Cluster Development per a 12 empreses de Cotó regenerat agrupades a la Comarca de la Garrotxa. L'Estudi fet han diners publics del treballadors garrotxins (IRPF é impostor varis) recomana, que aquestes empreses deslocalitzin la seva producció a la Xina, on el mercat del Cotó regenerat es troba en un gran moment han sous de miseria, les empreses del clúster garrotxí estan estudiant implantar sistemes de producció al país asiátic.
millorar els costos dels empresaris, l'accés a les matéries primeres. La conseqüéncia és la pérdua dels llocs de treball a la Garrotxa. Les empreses que formen part del clúster de Cotó regenerat de la Garrotxa tenen una mitjana de 50 treballadors. Entre totes produeixen un total de 40 milions de quilos l'any, amb un valor de 75 milions d'euros €.
***
Jordi Fornos, Ripoll (Ripollès): El futur del treballador.-Sóc un treballador del sector tèxtil des de fa 47 anys i les he vistes de tots colors, però com ara, mai. Però l'article que ha sortit a la revista La Garrotxa m'ha deixat astorat. Segons aquest, la Cambra de Comerç i el Consell Comarcal s'han gastat 63.000 euros en un estudi que, amb tots els respectes, sabem tots els del sector. L'estudi recomana que les indústries vagin a la Xina a posar les fàbriques ja que així tenen futur, i pregunto, ¿quin és el futur del treballador? El que haurien de fer és mirar si és viable fabricar aquí. Aquestes institucions en el que han de posar interès és que les indústries es quedin a la comarca i aquests diners que s'han gastat posar-los a disposició del sector o per indemnitzar els treballadors que de totes es quedaran sense feina. A sobre potser els donaran subvencions i tot perquè ho facin. Els sous d'aquest sector han estat per tradició baixos i quan hi havia beneficis a la majoria d'empreses no es reinvertia i les màquines van anar quedant obsoletes, no s'ha fet prou esforç (no tothom) per invertir en tecnologia; hem estat la moneda de canvi amb la Xina, es deixen entrar quantitats immenses de roba i fil, cosa que s'hauria pogut evitar amb controls. La majoria dels treballadors són dones de 52 a 57 anys, que han treballat tota la vida a la mateixa empresa, com si fos la seva i mirem el premi que tindran: anar a l'atur i dificultats per trobar feina. Sé que cridar l'atenció del govern català o l'espanyol serà com si piqués ferro fred. Resumint, els empresaris sempre guanyen i el treballador, fotut, ja que ells continuaran fabricant a la Xina.
Meneame
del.icio.us
ARGELAGUER Juan R. Lejarza
Fins a el 6 per cent % :
El Ajuntament de les Planes d'Hostoles va aprovar un increment del tres per cent 3% de les ordenances fiscals, alcalde, Josep Soler. L'impost als empresaris per d'obres i construccions, es mantenen com ara..., en camvi es carregaran 1,5 euros € mensuals als Veïns a cada contribuent per la xarxa d´aigua actual, les deixalles als Veïns s'apugen a un 5,31 % per cent, l'increment fixat pel President de la
Presidencia del Consell Comarcal de la Garrotxa de Convergencia i Unió (CiU Garrotxa), que és qui presta el serví de recogida; les llicències d'activitats dels empresaris, que fixa el Sigma - Olot, es mantenen..., i les dels Veïns pugen diversos percentatges fins a el 6 per cent %.
Fins a el 6 per cent % | 19-10-2008 - 08:06:51 GMT 1 #
Operación salvamento
Juan Francisco Martín Seco | 20-10-2008 | Artículos de Opinión
La Estrella Digital
El Gobierno español ha copiado a EEUU el plan de salvamento de las entidades financieras. Si a Bush se le había criticado por la falta de concreción del programa y por el enorme poder que se concedía a la Administración en el manejo de los recursos, ¿qué decir del plan español, en el que todo está por determinar ?
Es posible que a estas alturas estos planes sean necesarios, aunque está por ver si son suficientes. Después de vocear que los mercados eran perfectos, que se autorregulaban y que toda intervención estatal era dañina, ahora resulta que la única solución se encuentra en que actúen los Estados y que los costes los asuman los contribuyentes. Por ello, resulta imprescindible una total transparencia. En nuestro país tenemos una triste experiencia en esa materia y en cómo los excesos de las entidades financieras los terminaron pagando los ciudadanos. Aquella crisis bancaria no fue precisamente un ejemplo de transparencia. Todas las actuaciones fueron realizadas desde la opacidad del Banco de España, repercutiendo finalmente en el erario público a través de unos menores beneficios del banco emisor.
Es de esperar que el comportamiento sea totalmente distinto en esta ocasión. Primero, estableciendo de manera clara y nítida la forma de actuación, y segundo, mediante una información verídica en la ejecución y dando cuenta de ella al Parlamento. Hoy por hoy, está todo por concretar y quedan muchos cabos sueltos. El vicepresidente económico afirma que la operación no va a costar un euro a los contribuyentes. Habrá que verlo y es lo que hay que demostrar. Por lo pronto, el stock de deuda pública se va a incrementar casi en cinco puntos del PIB y será necesario atender en el futuro a los gastos financieros y a la amortización.
Todo radica, pues, en la contrapartida, es decir, en los activos que se van a adquirir. Se ha puesto mucho énfasis en afirmar que no se trata de papel basura. ¿Cómo podemos saberlo ? Se contesta que porque todos tienen la calificación de triple A. La respuesta es para echarse a temblar, porque el origen de la actual crisis se encuentra en que precisamente las agencias de valoración concedieron dicha calificación a un número importante de títulos cuyo respaldo consistía tan sólo en hipotecas subprime.
No obstante, el mayor interrogante actual consiste en saber si va a ser eficaz el sistema diseñado. El problema de nuestro país, que es al mismo tiempo el de los bancos, radica en cómo financiar el déficit por cuenta corriente de la balanza de pagos y el stock acumulado de deuda pública exterior. Las dificultades actuales de las entidades financieras tienen su origen en esta realidad. Ellas han prestado a empresas y familias refinanciándose en el extranjero. En tiempos de abundancia de liquidez no han encontrado ningún impedimento e incluso han obtenido de su intermediación cuantiosos beneficios. Pero la situación ha cambiado radicalmente desde el momento en que los mercados financieros se han colapsado por la desconfianza asociada a la crisis de las hipotecas subprime. Ahora todo son obstáculos para renovar la deuda.
A solucionar este problema se orienta el plan del Gobierno de conceder avales a las entidades financieras por 100.000 millones de euros e inyectarles otros 50.000 millones mediante la emisión de deuda pública y compra de sus activos. Pero para que esta última medida sea efectiva la suscripción debería realizarse en su mayor parte por ciudadanos o por entidades extranjeras, esto es, que los recursos provengan de fuera del sistema financiero español. De lo contrario, el efecto sería nulo. De nada vale inyectar unos recursos que previamente se han retirado de las propias entidades.
La atípica estructura de la Unión Monetaria viene a complicar la cuestión. Lo lógico sería que fuese el Banco Central Europeo y no el Tesoro el que inyectase la liquidez necesaria. Sin embargo, no parece estar dispuesto a hacerlo ni las autoridades españolas a exigírselo. De nuevo, Europa impide que se actúe adecuadamente en el ámbito nacional, el Banco de España (banco de banqueros) ha perdido sus funciones, pero tampoco se actúa en el marco de la Unión.
Operación salvamento | 20-10-2008 - 08:15:29 GMT 1 #
La Seguretat Social beneficia les aerolínies :
Les aerolínies i empreses del sector aeri podran endarrerir durant els pròxims nous mesos el pagament de la quotes a la Seguretat Social i per conceptes de recaptació conjunta com a mesura per pal·liar la situació de crisis provocada per l'augment del preu del combustible i la caiguda de l'activitat. Les companyies van celebrar la mesura però reclamen una rebaixa de les taxes aeroportuàries.
La Seguretat Social beneficia les aerolínies | 23-10-2008 - 08:09:22 GMT 1 #
Vall del Llierca, Argelaguer/Begudà: Ajuntament de Sant Joan les Fonts endeutament insostenible.-El Grup Municipal del Partit Socialista de Cataluña (PSC) al Ajuntament de Sant Joan les Fonts, (Garrotxa) culpa l'Equip de Govern de Convergencia i Unió (CiU) d'haver provocat un endeutament insostenible per als Veïns del Poble a causa de la falta de previsió en matèria econòmica de l'Alcalde, Joan Espona i Agusti (President de la Presidencia del Consell Comarcal de la Garrotxa de CiU). El PSC acusa també l'Equip de Govern d'actuar sobre la base de la improvisació, de no tenir cura en la despesa i de ser incapaç de donar explicacions per justificar l'endeutament del municipi.
El Grup Socialista votarà en contra d'una modificació de crèdit perquè no hi troba prou justificats els increments en les despeses suplementàries que especifica l'Alcaldia.
La portaveu socialista, Roser Ortigosa, denuncia que el consum de l'àrea de Cultura i Joventut (79.000 € euros); el que correspon a la reparació de maquinària (12.000 € euros), els Estudis Professionals i Projectes tècnics (81.602,58 € euros) així com els 553.359,28 € euros de més que haurà de pagar els Veïns per l'edifici de la Cooperativa, són producte de manca de previsió i improvisació.
Ortigosa no troba prou elaborats els justificants per aclarir una despesa de 335.000 € euros de més que ha suposat l'arranjament dels vestidors del Camp de Futbol de la Canya i l'edifici de Can Cantra.
El PSC diu que l'endeutament provocarà un augment de les taxes, impostos que s'hauria pogut estalviar amb una política econòmica elaborada des del rigor pressupostari.
Ajuntament de Sant Joan les Fonts endeutament insostenible | 02-11-2008 - 12:12:26 GMT 1 #
Hilaturas Victoriano Puigdemont S.A. - Filatures Puigdemont :
El jutjat mercantil ha aprovat el concurs de creditors que va sol·licitar l'empresa Filatures Puigdemont de Sant Esteve d'en Bas, que deixarà sense feina 58 treballadors de la Garrotxa (Girona). Des de feia tres setmanes, l'empresa i els representants dels treballadors estaven en contacte per arribar a un acord però no s'havia aconseguit perquè l'empresa argumentava sempre problemes de liquiditat per assumir les compensacions. Segons el president del comitè, Àngel Puertas, el concurs de creditors -anteriorment conegut com a suspensió de pagaments- "és el pitjor" que els podia passar perquè és el procés legal més llarg i perquè gairebé amb tota seguretat no els permetrà rebre indemnitzacions superiors a les fixades per la llei.
L'empresa ja havia comunicat que havia presentat el concurs de creditors però estava pendent de ser acceptat. "Al principi se'ns va dir que hi hauria un Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO) però al final s'ha optat per la via del concurs", explica Puertas, per declarar l'empresa com a insolvent pels deutes que té acumulats.
Aquesta és la "pitjor" sortida que es podien imaginar, afirma Puertas, perquè és la més llarga des del punt de vista legal -calculen que pot tardar almenys dos mesos- i a més descarten amb gairebé tota seguretat poder aconseguir millors indemnitzacions que les que estableix la llei, tal com volien pactar amb l'empresa per la via de la negociació. El següent pas serà entrar en converses amb els gestors assignats però encara no hi ha fixada cap trobada.
"La situació és molt complicada i segurament haurem d'anar al fons de garanties socials", apunta el president del comitè. No només per cobrar les indemnitzacions sinó també pels salaris que quedaran pendents i la paga extra de Nadal. L'empresa semblava tenir intenció de pagar la nòmina d'aquest novembre, però els treballadors no saben què passarà al final.
Creada l'any 1953, Hilaturas Victoriano Puigdemont S.A. es dedicava a la producció de filatures en títols grossos i n'exportava el 80%. Deixa al carrer a una plantilla de 58 persones, la majoria dones (un 70%).
Hilaturas Victoriano Puigdemont S.A. - Filatures Puigdemont | 25-11-2008 - 08:48:17 GMT 1 #
Antex Anglès :
Els treballadors afectats per l'ERO de la factoria que el grup tèxtil Antex té a Anglès rebran 35 dies i mig d'indemnització per any treballat. Així ho va ratificar ahir al migdia l'assemblea de treballadors que es va celebrar a la mateixa factoria. El president del comitè d'empresa, Xavier Vilamitjana, va explicar que dels 44 treballadors inicialment afectats per l'expedient, al fina dinou seran llocs de treball directes. La resta es faran mitjançant prejubilacions, baixes voluntàries o canvis d'empresa. Es preveu que els primers acomiadaments es facin efectius la primera quinzena del mes de desembre.
Un més després que la direcció del grup Antex entrés l'expedient de regulació d'ocupació (ERO) a Treball, la plantilla de la factoria d'Anglès va ratificar el preacord d'indemnitzacions que van pactar el comitè i la direcció de la tèxtil. En concret, els treballadors afectats per l'expedient rebran indemnitzacions de 35 dies i mig per any treballat amb un topall de pagament de 21,3 mesos.
L'ERO que va presentar el grup afectava 97 persones dels centres productius d'Igualada, Anglès i Lliçà de Vall (Vallès Oriental). A Anglès, la direcció preveia retallar 44 llocs de treball a conseqüència de la davallada de comandes arran de la crisi del sector de l'automòbil. Segons va explicar el president del comitè d'empresa, però, al final els llocs de treball que s'hauran de retallar per llista seran dinou.
"La resta es cobriran amb prejubilacions, baixes voluntàries, canvis de treballadors de centres de producció -alguns han acceptat anar a la planta de Lliçà- o bé canvis d'empresa", va assegurar Vilamitjana. Un cop l'assemblea de treballadors ha ratificat les indemnitzacions, el comitè d'empresa signarà l'acord referit a la fàbrica d'Anglès dimarts que ve a Barcelona.
Antex Anglès | 27-11-2008 - 09:05:58 GMT 1 #
Promocions Gersant, de Sant Feliu de Pallerols, (Garrotxa) :
L'empresa Promocions Gersant, de Sant Feliu de Pallerols, (Garrotxa) que es dedica a la confecció de jerseis, també ha presentat un ERO que afectarà les sis treballadores que hi ha ara. La fàbrica tancarà durant dos mesos i deixarà aquest temps la plantilla a l'atur, excepte una persona, que serà acomiadada. Segons el propietari de l'empresa, Fèlix Castañé, fa mig any que hi ha una davallada del volum de comandes. «L'última temporada d'hivern va ser molt justa i la d'aquest estiu, realment dolenta», explica. L'objectiu és que, amb aquests dos mesos amb la fàbrica tancada, i amb una millora de la venda aquest hivern, l'empresa pugui superar aquesta situació. Promocions Gersant confecciona jerseis que bàsicament ven a petites botigues.
Promocions Gersant, de Sant Feliu de Pallerols, (Garrotxa) | 28-11-2008 - 09:34:33 GMT 1 #
Sucursal del Banco de Santander al Ajuntament de Besalú, Garrotxa :
El Ministeri Fiscal i l'advocada del Banco de Santander van interrogar a fons a l'Audiència un empresari tèxtil de la Garrotxa acusat d'haver estafat, en connivència amb el Director de la sucursal del Banco Santander de Besalú, més de cent mil € euros a l'entitat financera. El Fiscal i acusació particular, consideren que els fets són propis d'un delicte de presentació de documentació falsa i d'una estafa processal en grau de temptativa. Se'n poden derivar penes que ronden l'any de presó.
Durant la dècada dels noranta (1990) l'acusat era Administrador únic de la Societat Mercantil Masmofil SL., teníem sis treballadors que es dedicavam a la filatura. La comptabilitat de l'empresa corria a càrrec de l'acusat i totes les operacions les feia a través de la Sucursal del Banco de Santander al Ajuntament de Besalú, Garrotxa.
El l'acusat declarava que veia moviments estranys en l'activitat diària del Banco Santander de Besalú i que li costava saber quants diners tenia en els seus comptes. L'únic que li donava garanties era el director de la sucursal (imputat en una altra causa) i li va demanar que fes balanç dels números i ajuntés en un sol compte tots els diners que tenia ingressats en l'entitat. Aquests diners eren, en teoria, una quantitat una mica superior als 1117.000 € euros i va demanar al banc que li fes una transferència a un altre compte que havia obert amb una altra entitat de crédito, no havia tingut mai aquesta quantitat de diners (sostenen que, tot al contrari, ell només té deutes) la llibreta era una mala còpia d'un document original.
Sucursal del Banco de Santander al Ajuntament de Besalú, Garrotxa | 16-12-2008 - 08:43:25 GMT 1 #
Crisi a la Garrotxa 2.500 aturats a la Garrotxa :
La Garrotxa ha entrat en la mateixa tendència negativa de variació interanual que la resta de comarques gironines. La causa és la globalització de la crisi i l'entorn de pessimisme econòmic generalitzat que frena el consum de les famílies. Segons les dades presentades per la Cambra de Comerç de Girona als empresaris de la Garrotxa, al restaurant la Deu les previsions econòmiques per al 2009 són pitjors que les del 2008. "Els factors que de veritat provoquen l'aturada econòmica que ha fet augmentar els percentatges d'atur a la Garrotxa són el fre en l'adquisició d'habitatges i les expectatives negatives que provoca un entorn d'alarmisme", va dir, Pere Busquets.
A l'acte el cap del gavinet d'Estudis de la Cambra de Comerç de Girona, Pere Busquets, va dir que "sí que hi ha crisi, però no oberta a tothom". Busquets va valorar que les exportacions presenten un perfil positiu, pel que fa a la construcció ja s'han presentat símptomes de fre de la davallada iniciada l'estiu passat. Busquets va explicar que el sector serveis manté l'ocupació que en l'apartat hoteler ha augmentat en un 20% en el darrer any. Segons ell, el comerç, que té 2.500 treballadors assalariats, ha augmentat en 1,8% l'ocupació. A més, les indústries agroalimentàries, amb 3.000 treballadors, mantenen l'ocupació, i els sector químic ha augmentat la feina en un 6%. Com a parts negatives i més afectades per la crisi, Busquets va enumerar el tèxtil amb un descens del 12% d'ocupació respecte al 2007, la fusta amb un 9% , la construcció amb un 8% i la fabricació de material de transport en un 63,1%. Pere Busquets va explicar que el fet que la construcció tingui un pes menys important que a les comarques de la costa ha fet que fins ara la Garrotxa s'hagi vist menys afectada per la situació que la resta de la demarcació.
Busquets ha precisat que a pesar de l'alarma que representen els percentatges, els 2.500 aturats a la Garrotxa en una població total de 59.000 habitants representen un impacte inferior als 40.000 del conjunt de comarques de Girona. Busquets va comptabilitzar 459 aturats als serveis, 300 a la indústria, 150 a la construcció, 766 treballadors no qualificats i 498 provinents de la indústria especialitzada. La diagnosi de Busquets per frenar l'atur i en tant millorar la situació econòmica és la formació. El tècnic va precisar que el repte de futur rau en la requalificació dels aturats. Les previsions són que a l'any 2010 començarà una recuperació parcial.
Crisi a la Garrotxa 2.500 aturats a la Garrotxa | 16-12-2008 - 08:55:50 GMT 1 #
Núm. 17154 CONSORCI PER A LA PROMOCIÓ ECONÒMICA DE LES PRESES I A LA GARROTXA, BOP de Girona núm. 244 – 19 de desembre de 2008 :
Edicte sobre exposició pública d’un
expedient de modificació de crèdit
La Junta General del Consorci per a la
Promoció Econòmica de Les Preses i a la
Garrotxa, en la sessió ordinària de 10 de desembre
de 2008, ha aprovat inicialment l’expedient
de modificació de crèdit núm. 01/08
del Pressupost. L’expedient es troba exposat al
públic, a les oficines del Consorci, durant el
termini de quinze dies hàbils, comptats a partir
de la publicació del present edicte en el BOP
de Girona, als efectes d'examen i, si s'escau,
presentació d'al·legacions, tal com dis-posa
l'article 169 del Reial Decret Legislatiu
2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text
refós de la Llei 39/1988, de 28 de desembre,
reguladora de les hisendes locals. Si, transcorregut
aquest termini, no s'ha presentat cap
al·legació, l’acord inicial esdevindrà definitiu.
D'altra manera, la Junta General disposarà d'un
mes per resoldre-les i procedir a l'aprovació
definitiva de l’acord adoptat.
Les Preses, 11 de desembre de 2008
Esther Pagès i Ayats
Presidenta
--------------------------------------
Núm. 17155 CONSORCI PER A LA PROMOCIÓ ECONÒMICA DE LES PRESES I A LA GARROTXA, BOP de Girona núm. 244 – 19 de desembre de 2008 :
Edicte sobre exposició pública del
pressupost per a l’any 2009
La Junta General del Consorci per a la Promoció
Econòmica de Les Preses i a la
Garrotxa, en la sessió ordinària de 10 de
desembre de 2008, ha aprovat inicialment el
Pressupost del Consorci per a l’any 2009.
L’expedient es troba exposat al públic, a les
oficines del Consorci, durant el termini de
quinze dies hàbils, comptats a partir de la
publicació del present edicte en el BOP de
Girona, als efectes d'examen i, si s'escau,
presentació d'al·legacions, tal com disposa
l'article 169 del Reial Decret Legislatiu
2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text
refós de la Llei 39/1988, de 28 de desembre,
reguladora de les hisendes locals. Si, transcorregut
aquest termini, no s'ha presentat cap
al·legació, l’acord inicial esdevindrà definitiu.
D'altra manera, la Junta General disposarà d'un
mes per resoldre-les i procedir a l'aprovació
definitiva de l’acord adoptat.
Les Preses, 10 de desembre de 2008
Esther Pagès i Ayats
Presidenta
CONSORCI PER A LA PROMOCIÓ ECONÒMICA DE LES PRESES I A LA GARROTXA : expedient de modificació de crèdit | 21-12-2008 - 08:37:54 GMT 1 #
La Escuela Yi por España o el nuevo capitalismo cultural chino de gira
Jon Juanma Illescas Martínez
Una de las entidades financieras más poderosas de Europa, La Caixa , (la caja de ahorros más importante a nivel europeo y la tercera entidad financiera en España), nos invita a asistir dentro de su programa de "Obra Social" a las exposiciones itinerantes que irá ofreciendo por el Reino de España en donde nos hará una muestra de arte contemporáneo chino abstracto, perteneciente a la llamada "Escuela Yi".
Al márgen de los millones de euros que la entidad financiera se gastará bajo el paraguas de "obra social" y que le permitirá seguir acumulando ayudas estatales, que le facilitarán llevar su capitalismo nada "social" a zonas del mundo "tan pacíficas" como Iraq (donde estuvo participando después de la invasión en el Iraquí Trade Bank bajo la dirigencia de colosos como JP Morgan Chase), centrémonos en analizar la propuesta artística que nos invitan a presenciar.
La palabra china Yi viene a representar según los organizadores del evento "el estado de contemplación y meditación de los creadores, el modo en que los artistas o los poetas piensan sobre su entorno o lo observan". Pero lo cierto es que al ver una obra de cualquiera de los artistas chinos que componen la muestra, tales como Zhao Wenliang o Gu Wenda 1 , lo último que se nos viene a la cabeza o que nos provoca ,es una meditación sobre su entorno o simplemente sobre cualquier entorno. Ello implicaría una cierta representatividad que como arte abstraccionista evidentemente no tiene. Aquí no hay entorno ni reflexión ninguna, sí podemos ver rastros gestuales de trazos humanos (pinceladas) supuestamente producidas según los sacrosantos críticos del expresionismo tipo Greenberg, por un automatismo espiritual comedido, que no es tal, ya que lo que nos encontramos aquí como en casi todo expresionismo abstracto es la más pura demagogia y picaresca. No hay reflexión, sino puro decorativismo de baja calidad. Decorativismo barnizado como resultado de supuestas largas y transcendentales meditaciones propias de la cultura tradicional china, del taoísmo, del confucionismo y vaya usted a saber qué más podemos meter en el "pack". Eso sí, todo ello, repítalo con gesto de profunda seriedad y contención, si quiere hacerse pasar por un entendido de Arte. Afírmelo como si le doliese ligeramente el estómago y a la vez le apretase la ropa interior, pero tuviese que servirse un té en un elegante café parisino, rodeado de importantes prohombres de la cultura con gafas de pasta y bufandas de marcas caras, todo ello sin perder la compostura.
Consultando la Historia, podemos ver como el expresionismo abstracto fue/es una de las corrientes artísticas más nihilistas y decadentes de la Historia del Arte. A mi juicio, vino/viene a significar el triunfo de la mediocridad superlativa como fin, a colocar el traje invisible al emperador (antes/ahora americano, quizás futuramente chino), que pese a su notoria desnudez tiene un ejército de mandarines asalariados que se empeñaran en decir no sólo que el emperador no está desnudo, sino que viste las más bellas y originales prendas que nunca se vieron en el Imperio.
El expresionismo abstracto nació producto del fin de la Segunda Revolución Industrial, de la degradación cultural de sectores intelectuales de la pequeña burguesía. Se gestó dentro de personalidades caóticas y asociales, críticas con la aristocracia y la gran burguesía a las que despreciaban, pero alejadas del pueblo y metidas de lleno en el mundo de la bohemia y las drogas. Gentes que anhelaban la vuelta a tiempos pasados en contraposición al nuevo orden que despreciaban, pero que no sabían ni querían combatir. Individuos perdidos en el limbo de las dos grandes clases sociales que se formaban: los capitalistas y los obreros asalariados. El alcohol, la cocaína y otras drogas acallaban su desesperación existencial, su callejón sin salida filosófico que los abocaba a una larga e interminable tortura vital que sólo finalizaba con la llegada de la muerte (muchos acabaron suicidándose y contribuyendo al falso mito del artista-demente que tantos impostores ha colado en la Historia de la Pintura).
Más adelante, al terminar la Segunda Guerra Mundial, el expresionismo abstracto fue poderosamente impulsado por la CIA en contraposición al realismo socialista de corte estalinista. La Agencia lo utilizó para proyectar una imagen de libertad cultural en su país, en contraposición a las prohibiciones estalinistas que existían en la URSS, que obligaron a muchos pintores a exhiliarse si deseaban vivir de la pintura que realizaban. Para los EUA, fue pura y simplemente parte de una gran campaña de marketing como ya demostró la investigadora Frances Stonor Saunders partiendo del estudio de documentos desclasificados de la época. EUA no era la cuna ni el foco de ninguna vanguardía artística, de ningún movimiento original en la Historia del Arte, así que tuvo que inventarse uno, y el abstraccionismo expresionista coincidía plenamente con los objetivos que buscaba. Era anárquico, representaba los principios del "libre mercado" y el individualismo extremo, la elevación suprema del principio de unicidad intransferible del individuo herméticamente cerrado de su ser social colectivo. Fue parte de la llamada Guerra Fría Cultural y cumplió su papel al golpe de talonarios y sobornos allende los mares (interesantísimo el papel de los Rockefeller en esta "Cruzada Cultural").
El abstraccionismo "matemático-espiritual" de un Kandinsky (uno de los precursores del abstraccionismo a secas) nada tuvo que ver con la anarquía caótica y degradante del abstraccionismo expresionista. Bueno, sí, algo sí tuvo que ver, pero se halla a años luz cualitativamente hablando del expresionismo abstracto de un Barceló por ejemplo (alias "Mister Cúpulas ONU"). Kandinsky buscaba emocionar con sus pigmentos como si los colores y las formas de sus lienzos fueran las notas y los tiempos de un instrumento, renunciaba a la representatividad pictórica porque fue creyendo que ella era más bien propia de la Literatura, y que la Pintura debía buscar lo espiritual por otros caminos más cercanos a la música. Equivocado o no, su arte estaba estudiado, trabajado y hasta cierto punto acechaba una coherencia quizás imposible de alcanzar. Buscaba a Dios con/en la Pintura, y al margen de la posibilidad o no de hallarlo, su fe era sincera. Pero el expresionismo abstracto significó un paso más en la imposible ecuación no resuelta por Kandinsky ni por ningún abstraccionista más, quizás producto de su erróneas premisas y sus inalcanzables fines. Significó que el pintor pasaría con su paleta simplemente a golpear el piano con los puños cerrados, partiendo de una fuerza interior que lo impulsaba (¿?) para luego pretender que lo que había salido de tal "interpretación pugilística" era la Novena Sinfonía de Beethoven. Ahora ya no buscaba a Dios, sino que pretendía que el Espíritu Santo lo visitara de vez en cuando para agarrar con fuerza sus pinceles y dejarle tras su paso un mensaje "divino" en el lienzo.
Lamentablemente muchos sectores actuales considerados "progresistas" defienden este tipo de arte, que no les gusta porque "no entienden" pero que defienden a modo de dogma democrático (cabría recordar que hay una gran diferencia entre censurar y apoyar o promover).
Propongo la siguiente reflexión para el lector confundido: del mismo modo que a ningún músico se le ocurriría componer una sinfonía repitiendo obsesivamente los mismos arpegios o acordes, ni aporrear el instrumento anárquicamente con los puños cerrados pretendiendo que por arte de magia deba nacer de allí una sonata ; a ningún pintor se le debería ocurrir tampoco hacer una Pintura con mayúsculas haciendo composiciones geométricas jugando con los mismos colores y formas una y otra vez (Kandinsky, Mondrian, etc), realizando trazos neuróticos cuando no derramando la pintura por espasmos (Pollock, Tàpies) o construyendo pretendidas composiciones controladas que salen desde el "más allá" (Rothko, Motherwell, Escuela Yi, etc).
Este tipo de pintura abstracta, puede ser válida para experimentar con materiales, colores, gestualidad de la pincelada, texturas, etc, como esbozos o pruebas para determinadas partes de una obra mayor, pero nunca pretender por sí mismas ser tales obras finales. ¿Por qué? Porque sería/es una burla monumental que pagamos todos con nuestros bolsillos y conciencias, incluso y crecientemente con la educación de nuestros hijos con la incursión en los planes educativos de "enseñanzas" de tanto impostor histórico. Porque ello viene a significar igualar el trabajo de millones de artistas honrados, profesionales y capaces no sólo de la Actualidad, sino de la Historia, con la tomadura de pelo de unas marionetas púgiles adictas a los psicotrópicos, al servicio de los grandes capitalistas y de la Cultura de Alienación Universal 2 que pretenden hacernos retroceder al mundo de los discuros mágicos, el pre-racionalismo y el infantilismo compulsivo y consumista.
Sin embargo, el expresionismo abstracto no entiende esa pintura como prueba o experimentación sino que la aúpa a la categoría de obra final, busca pintando una realidad espiritual mística, una vibración producida por una "energía intuitiva" que controla al artista, un ente sobrenatural que ha tomado posesión y control del propio cuerpo. Es el modelo de artista genio del Romanticismo basado en las ideas sobre el desinterés del juicio estético de Kant, pero llevadas hasta el más aciago paroxismo. Este tipo de construcciones ideológicas propias del idealismo burgués nos podría llevar al "solipsismo artístico" e incluso, a tener que recurrir a un exorcista una vez acabado el proceso creador, para que permitiese al "genio" dejar de serlo para simplemente poder prepararse un bocadillo de chorizo o limpiarse al defecar (con perdón), no sea que se confundiese o confundiera y acabara dejando el baño como uno de sus cuadros pero con otro tipo de "materiales", experimentando de este modo con el "arte povera" 3.
En definitiva, el capitalismo volvió a China y con él la burguesía (que nunca desapareció ni en tiempos de Mao), creció en connivencia con élites del Partido Comunista Chino, bajo el amparo de los grandes capitalistas internacionales y trajo consigo bajo el brazo al arte abstracto.
China se esfuerza por ser la futura potencia hegemónica, tras la fase que viviremos a corto-medio plazo de crecientemente multipolaridad a la que ya estamos asistiendo en su nacencia, para después del fin del forcejeo ver que quién se hará con el cetro de Primera Potencia Hegemónica (¿puede que tras una nueva Guerra Mundial pero de tipología desconocida hasta la fecha?), y lo cierto es que el inmenso país asiático se nos presenta ya como un serio candidato al título. Del mismo modo que amplía su presencia mediante inversiones en América Latina y África desplazando a clásicas potencias occidentales, también intenta hacerse valer en el terreno cultural, bajo el paraguas de repetidas y lamentables formulaciones de corte burgués. Lo mismo da cuando se tiene el poder necesario, y la cultura obedece a los intereses de una élite, que casualmente tiene todos los medios para decidir qué es y qué no será reconocido como tal.
Quizás, después de tanto "libre mercado", de teorías apocalípticas sobre el Fin de la Historia y otras sandeces que ya nadie se esfuerza por recordar en público a riesgo de ponerse colorado, no sea una coincidencia del todo que nos volvamos a encontrar con dicotomias propias de la Guerra Fría: la ligazón entre capitalismo y abstraccionismo, frente a figuración 4 y socialismo. Es tremendamente paradójico o clarificador, según se mire, que La Caixa, una de las financieras más grandes de Europa, se encargue de mostrarnos esta realidad apoyando un arte capitalista de un régimen supuestamente socialista. Si no es esto verdad y nos dejamos llevar por los nominalismos aparentes, ¿cómo es posible que un agente del capitalismo como La Caixa apoye el nuevo arte oficial promovido por el gobierno comunista de China? La clave es que uno de los dos miente y no es lo que dice ser...¿será un agente comunista La Caixa?, ¿tendremos que llamar al nuevo senador McCarthy travestido bajo la apariencia de un político del Partido Popular para que meta en la cárcel al bueno del presidente Fainé por ayudar a fuerzas marxistas extranjeras? En fin, espero que mi amado Rey Don Juan Carlos, que jamás va desnudo en público, esté atento y ponga un poco de orden, cosa que se le ha dado muy bien desde siempre...
Llegados a este punto, a los mortales, nos quedan dos opciones (además de confiar en el buen hacer de nuestro heroico Borbón). Podemos repetir como buenos creyentes que la "libertad" se abre camino en China gracias al aperturismo económico, futura potencia a la cual sólo le falta para entrar en el Reino de la Libertad y el Goce Eterno Capitalista que el Partido Comunista Chino deje de controlar la política del país en régimen de monopolio, propiciando que otros...digo la libertad, se apodere de su política en sana competencia capitalis...digo democrática. También podemos afirmar, por el contrario, que el emperador está desnudo, otro más pero con distinta careta....¡Perdón!, ¡se me olvidaba la tercera opción, la de toda la vida!: mirar para otro lado. Con seguridad, la más posmodernista y "cool" de todas las posibles.
¡Progreso y Libertad, Amén!
* Jon Juanma es el seudónimo artístico/revolucionario de Jon E. Illescas Martínez, Licenciado en Bellas Artes, artista plástico, analista político y teórico del socialismo.
Para contactar con él: jonjuanma@gmail.com
Blog: http://jonjuanma.blogspot.com/
Parte de su obra plástica: http://jon-juanma.artelista.com/
Notas:
1. Ambos ya tuvieron sus coqueteos con el Pop Art, otro estilo ligado al capitalismo consumista, lo cual no deja de ser sintomático del creciente capitalismo que inunda a la China.
2. http://jonjuanma.googlepages.com/6...IntroduccinalaCulturadeAlienacin.pdf
3. Término italiano que significa "arte pobre", arte realizado con materiales baratos, de fácil obtención, muchas veces rayando en lo sucio y la basura. Fue una tendencia que todavía perdura en algunos artistas y que tuvo sus comienzos a finales de los sesenta en Italia cuando lo acuñó el crítico y comisario Germano Celant.
4. Que conste que digo figuración y no realismo socialista (estalinista), "figuración" es un término mucho más amplio que engloba formalmente desde el cubismo de Picasso hasta el naturalismo idealista de Bougerau o la iconografía de los murales de Rivera.
La Escuela Yi por España o el nuevo capitalismo cultural chino de gira | 05-01-2009 - 08:33:32 GMT 1 #
Empresaris : Economia submergida Girona 3.754 milions €.
Els tècnics del Ministeri d'Hisenda agrupats al col·lectiu Gestha calculen que l'economia submergida mou 3.754 milions d'euros anuals a les comarques gironines. La xifra inclou tant el frau fiscal com a la Seguretat Social i representa el 9,6% de la borsa de diner negre existent a Catalunya. Al mateix temps denuncien l'existència de gairebé 32.000 lloguers d'habitatges a Girona que estan ocults al control d'Hisenda i que suposen, per als propietaris, unes rendes anuals de 76 milions d'euros.
Així consta en un informe realitzat per aquest col·lectiu divulgat ahir i basat en l'extrapolació en l'àmbit provincial de les estimacions realitzades per diferents estudis. Així, Gestha recorda que diferents informes d'organismes com l'Institut d'Estudis Fiscals (IEF), el Banc d'Espanya, el Consell Econòmic i Social (CES), el Banc Mundial i la mateixa Unió Europea situen l'economia submergida espanyola en una forquilla compresa entre el 20% i el 25% del PIB, enfront d'una mitjana del nostre entorn europeu deu punts inferior, exclosos els països de l'Est i de recent incorporació.
En aquest sentit, els tècnics de Gestha prenen el 23% del PIB com a taxa de referència, fet que suposa un muntant de 208.000 milions d'euros, segons les últimes dades regionals de l'INE.
D'altra banda, els tècnics tributaris estimen que a Girona hi ha
31.837 arrendaments d'habitatge que s'escapen del control de l'Agència Tributària, cosa que suposa unes rendes submergides del voltant de 76 milions d'euros anuals. L'estimació es basa en el creuament de dades dels ministeris d'Economia i Hisenda, Habitatge, i de l'INE.
Segons Gestha, l'estudi, que cobra rellevància davant la posada en marxa de l'actualització de la Llei de Prevenció del Frau el 2009, revela que el 64,7% dels arrendaments localitzats a Catalunya són lloguers submergits que escapen del control del Fisc. En l'actualitat, es calcula que existeixen més de 299.000 lloguers submergits a Catalunya i xifra en 714 milions d'euros anuals, les rendes ocultes derivades dels arrendaments.
Propostes
Davant aquesta situació, els tècnics d'Hisenda consideren "prioritari" que els esforços de l'Agència Tributària a curt i mitjà termini se centrin fonamentalment a combatre el frau immobiliari i el blanqueig de capitals.
Gestha proposa considerar com transmissions especulatives d'immobles totes aquelles que hagin estat en el patrimoni de la persona que transmet menys de tres anys, sempre que no concorri una circumstància objectiva que obligui al canvi de domicili, qualificant els guanys derivats d'aquestes operacions com a renda general tributant dins de la Base Imposable general al tipus resultant d'aplicar l'escala general de l'IRPF, i no al tipus actual del 18% com si fos renda de l'estalvi.
A més, proposa crear un Registre Administratiu de Contractes de Compravenda d'Immobles de caràcter seqüencial, regulant l'obligació a càrrec dels promotors immobiliaris de validar aquests contractes en aquest registre.
Empresaris : Economia submergida Girona 3.754 milions €. | 15-01-2009 - 09:12:11 GMT 1 #
Plàstiques Soskai SL :
Plàstiques Soskai SL va superar una suspensió de pagaments (actual concurs de creditors) a principis de la dècada. Segons dades del Registre Mercantil, la suspensió de pagaments, tramitada a Barcelona, es va sol·licitar el març del 2000. En menys d'un any, el febrer de 2001 s'aprovava el conveni amb els creditors.
L'administrador de la companyia és, des de l'any 2004, una altra empresa, Acrifil SL, també amb seu a les Preses, i que té com a administradors Guillermo Fur Torne i Josep Millan Almirall. El 2005 Soskai SL va absorbir la companyia Plásticas Garrotxa SL. Aquell any, i segons dades del Registre Mercantil, amb una plantilla de 160 treballadors, va obtenir una xifra de negoci de més de quatre milions € d'euros.
Plàstiques Soskai SL | 21-01-2009 - 07:52:26 GMT 1 #
Soskai S.L. de les Preses, Garrotxa ha presentat un Expedient de Regulació d´Ocupación (ERO) :
Soskai S.L. de les Preses, Garrotxa ha presentat un Expedient de Regulació d´Ocupación (ERO), que afectaria dotze treballadors al·legant l'esfondrament d'un sostre de la nau que tenen al Polígon Industrial per la nevada del 26 de desembre 2008 . La suspensió seria d'uns sis mesos però els Treballadors catalans s'hi han oposat en considerar que els motius reals no són aquests, ja que els afectats no treballen en la zona de l'esfondrament. Dimecres vinent, el Comitè dels Treballadors i Unió General de Treballadors (UGT) presentaran un informe a Inspecció de Treball de Girona en contra d'aquesta mesura, que "no es correspon a la realitat". L'empresa fabrica productes de plàstic, com ara taules i cadires, i té una plantilla d'uns 115 treballadors.
L'empresa va anunciar l'expedient el 5 de gener passat i des de llavors les converses entre els propietaris i el Comitè dels Treballadors s'han trencat. Des d'UGT no es veu amb bons ulls aquesta mesura, no només perquè no hi veuen relació entre l'esfondrament i els treballadors catalans afectats, sinó perquè denuncien que les raons que hi ha al darrere estan relacionades amb la baixada de producció, els empresaris, propietaris, volen aprofitar l'esfondrament d'aquest sostre, per reduir el nombre de treballadors garrotxins, una decisió que ni el Comitè dels Treballadors ni el sindicat aproven. Dimecres que ve tenen una cita prèvia amb Inspecció de Treball de Girona Catalunya, durant la qual presentaran un informe que recollirà la seva oposició a l'ERO.
L'informe que elabori la Inspecció de Treball dels Empresaris de Girona té un pes important a l'hora de determinar l'acceptació de l'expedient per part de l'autoritat laboral dels empresaris.
Soskai S.L. de les Preses, Garrotxa ha presentat un Expedient de Regulació d´Ocupación (ERO) | 21-01-2009 - 08:13:03 GMT 1 #
España movilización a nivel del Estado :
Miles de personas atravesaron ayer el centro de Sevilla en la primera manifestación que convoca un partido contra el paro, sin el soporte de los sindicatos. La plana mayor de Izquierda Unida (IU), con el flamante coordinador general, Cayo Lara, a la cabeza, marchó detrás de una gran pancarta, en la que se leía: "Frente a la crisis. En defensa del empleo". También estaba el líder autonómico, Diego Valderas, y todos los dirigentes señalados de Andalucía, incluidas Rosa Aguilar (alcaldesa de Córdoba) y la ex portavoz parlamentaria Concha Caballero.
El cielo descargó con fuerza justo en el momento de llegar a la plaza de San Francisco -el trayecto no fue largo: únicamente recorrer la Avenida desde San Telmo-, donde, a falta de equipo de sonido, Lara y Valderas dirigieron por un pequeño megáfono unas palabras a los concentrados que apenas alcanzaron las primeras filas. En las declaraciones del inicio, ambos explicaron sus intenciones.
Lara calificó la marcha de "acto de rebeldía" y justificó que IU sólo haya convocado en Andalucía porque se trata de la comunidad con mayor porcentaje de desempleo. No obstante, adelantó que, si cuentan con respaldo, la manifestación de ayer será el "preámbulo de lo que va a ser una gran movilización a nivel del Estado y que, si los sindicatos quieren, concluirá con una huelga general, algo que depende de ellos".
Quizás fuera por eso, por la dependencia de las centrales sindicales, y por su elocuente ausencia, que éstas acapararon una buena parte de las consignas de protesta. De hecho, se oyeron más gritos en su contra que del Gobierno. "¿Dónde están? ¡No se ven! Comisiones ni UGT", fue uno de los más coreados, junto con "Hace falta ya una huelga general", "Aquí está la izquierda de verdad", y otros concebidos para la ocasión, como "Aunque se moje, la izquierda no se encoge". Respecto a las grandes pancartas, abundaron las de conflictos concretos: Despiece del Mueble (Sevilla), Roca (Alcalá de Guadaíra, Sevilla), Cerámicas Bellavista (Dos Hermanas, Sevilla), Boliden (Aznalcóllar, Sevilla) o Delphi (Cádiz).
Los carteles unipersonales, confeccionados con papel y cartón, parecían sauces llorones y acabaron por descomponerse bajo la copiosa lluvia, que formó una pátina de agua sobre los adoquines. El colorido de las banderolas rojas del PCE, blancas (las menos) de IU y republicanas quedó sepultado también en el bosque de paraguas, abrumadoramente negros.
Vinieron autobuses de toda Andalucía -algunos desistieron por el temporal- hasta rozar el centenar. Los organizadores dijeron primero que habían reunido a 8.000 personas, luego ampliaron a 15.000. La Policía Local rebajó la cifra a entre 4.000 y 5.000. En cualquier caso, fueron muchos, y su mejor reflejo era la expresión de alborozo de los dirigentes. "Hoy damos el primer paso y no vamos a parar hasta conseguir un plan de carácter alternativo que en unos días presentará IU federal, que busca situar a nuestra economía en el terreno de la solidaridad", declamó del tirón un pletórico Diego Valderas mientras veía caer el aguacero reivindicativo.
Bocanada de fuerza interior
Izquierda Unida consiguió ayer sacar a casi todos sus efectivos a la calle en medio del temporal. Hacía tiempo que no se veía algo así, y la capacidad de movilización funcionó como una bocanada de fuerza interior para animar a las cansadas huestes de este partido, que en los últimos tiempos lo único que han visto es cómo se marchitan su fuerza y su presencia institucional.
Éste fue el valor capital que dieron a la marcha algunos dirigentes de IU, quienes respondieron vacilantes a la pregunta de si una manifestación contra el paro, así, en términos generales, tiene utilidad, habida cuenta de que el modelo económico que dicen combatir no se cambia de un día para otro merced a un decreto ley, y mucho menos el sistema, que no se sabe muy bien lo que es y quién es. Aunque es verdad que líderes como Diego Valderas ya habían pensado en esto y, previsores, introdujeron en el discurso la siguiente máxima: "Pedimos un cambio de modelo económico, y si no, un cambio de Gobierno". Por si acaso.
De cualquier manera, un baño de unidad, de Internacional entonada bajo la lluvia entre banderas rojas, es una inyección de ánimo para IU, tan necesitada de aliento y empuje.
La referencia de los periodistas a la otra manifestación de idéntico objetivo (la del PP del día 15) se recibió como un comentario de mal gusto, inoportuno. Cayo Lara contestó molesto que nada tenía que ver con la suya: va en dirección opuesta. "El PP pretende bajar los salarios y atornillar más a la clase trabajadora", explicó. Valderas le secundó con ataques a las ayudas que recibe la banca, y sentenció: "IU no apoyará ninguna medida en beneficio de los culpables".
Mientras, el líder del PP, Javier Arenas, que estuvo ayer en Antequera, reivindicó el derecho a salir a la calle, y tranquilizó a quienes le miran sorprendidos por la iniciativa: su manifestación se hará "con todo respeto".
España movilización a nivel del Estado | 02-02-2009 - 13:55:43 GMT 1 #
Soy, inverteixi en Aconda paper, per PEDRO CISNEROS RUIZ, CRUÏLLES :
Senyor Antoni Soy, com a secretari d´Indústria de la Generalitat, em dirigeixo a vostè perquè faci realitat el seu discurs d´invertir en el teixit industrial català i sobretot en una indústria que ha apostat clarament per la innovació i el futur. Em refereixo a la paperera Aconda Paper, que com vostè sap està en procés de liquidació per problemes de liquiditat, fet motivat per una pèssima gestió, però això no és obstacle per reconèixer que Aconda és viable, que ha apostat per la gamma de productes ecològic, per la qual cosa té les Certificacions FSC i la de CarbonNeutral i és el primer fabricant europeu de paper estucat lliure d´emissions, tenint una plantilla de 240 treballadors qualificats, que l´únic que esperen és que el seu Govern intervingui de forma directa entrant en el capital de l´empresa a través de l´empresa Avançsa o bé donant suport a qualsevol inversor a través de l´Institut Catala de Finances. No deixin en l´estacada 240 treballadors perquè Aconda és viable.
Soy, inverteixi en Aconda paper | 22-02-2009 - 08:57:30 GMT 1 #
Càritas Garrotxa :
El responsable de Càritas a Olot, Ramon Barnera, va explicar que les demandes d'ajuda a l'organisme s'han multiplicat per quatre o cinc en els darrers mesos, i va assenyalar que, si les demandes s'han multiplicat, vol dir que les necessitats també ho han fet. El responsable de Càritas va fer aquestes declaracions en el moment de rebre un ajut de 1.500 euros
Càritas Garrotxa | 24-02-2009 - 07:15:23 GMT 1 #
Simon acomiada 15 empleats de la seva factoria d'Olot Garrotxa :
La direcció de Simon, especialitzada a produir material elèctric, ha decidit acomiadar quinze treballadors de la seva planta d'Olot a causa de la davallada de la venda els últims mesos. El comitè d'empresa, en un comunicat, mostra el seu desacord amb la mesura i acusa la direcció de no complir el compromís de dur a terme un pla de prejubilacions abans de procedir a l'acomiadament de personal.
«Ens ha sorprès, a tota la plantilla, ja que recentment el director general del grup indicava que l'empresa havia fet els deures adequant la plantilla dels diferents centres a les necessitats del mercat», sosté el comitè. Els representants dels treballadors consideren que la direcció s'ha mostrat intransigent en les negociacions, en tancar les portes a resoldre el cas a través de prejubilacions, «tal com s'ha fet en altres centres».
Girona Catalunya
Simon acomiada 15 empleats de la seva factoria de Olot Garrotxa | 13-03-2009 - 06:32:39 GMT 1 #
Torraspapel atura deu dies la producció a la seva planta de Sant Joan les Fonts :
La planta de Torraspapel a Sant Joan les Fonts ha aturat deu dies la producció davant la baixada de comandes ha patit el sector paperer. Fonts de la direcció de la companyia van assegurar que s'havia pactat amb els treballadors i que no tenen previst realitzar cap aturada similar a la planta de Sarrià, que està en procés de reducció de l'activitat.
"És una aturada programada, que té principi i final, i que respon a una caiguda de comandes. És una pràctica habitual en el sector paperer i anteriorment ja ho hem fet amb altres plantes del grup", van assegurar les mateixes fonts de la companyia paperera.
Pendents d'una inversió
Tot i que ahir no va ser possible contactar amb cap representant de la plantilla, l'alcalde de Sant Joan les Fonts, Joan Espona, va expressar la seva confiança en el futur de Torraspapel a Sant Joan les Fonts. Segons va comentar, l'empresa ha garantit tots els llocs de treball de la planta. I va afegir que disposa d'informació d'una inversió a curt termini que garantirà el funcionament de la factoria pels propers 50 anys.
De fet, els orígens de la multinacional són a la Garrotxa, on al voltant del 1700 alguns membres de la família Torras van fabricar els primers fulls de paper.
Recentment, el grup ha impulsat una important restructuració que ha suposat el tancament de 2 plantes i la sortida de gairebé 200 treballadors de la fàbrica que té a Sarrià de Ter.
Garrotxa Girona Catalunya España
Torraspapel atura deu dies la producció a la seva planta de Sant Joan les Fonts | 18-03-2009 - 07:15:11 GMT 1 #
Torraspapel de Sant Joan les Fonts reprèn la producció deu dies després :
La planta de la Torraspapel de Sant Joan les Fonts, ahir, va tornar a l'activitat després d'haver estat tancada deu dies per manca de comandes. L'aturada ha estat programada amb un inici i un final per la direcció de l'empresa. Segons fonts dels treballadors, la manca de feina ha estat provocada, a més de per l'estat actual del mercat, per una distribució de les comandes entre les diferents factories que el grup té a França i a l'Estat espanyol. D'altra banda, treballadors de la planta indiquen que hi ha informacions contradictòries sobre la causa de l'aturada i desconeixen si l'empresa n'ha programat més.
A més, el grup municipal Independents per Sant Joan les Fonts (PSC), a l'oposició, ha repartit una nota informativa per les bústies en què exposa "Sabem el malestar que hi ha entre els treballadors de Torraspapel pel fet que l'empresa està fent una reestructuració de personal en alguns dels seus centres. Des d'aquí donem tot el nostre suport als treballadors (de manera especial als que són del municipi) i si podem fer alguna cosa per millorar la situació sàpiguen que poden comptar amb nosaltres". Finalment, segons puntualitzava la cap del grup independent a Sant Joan les Fonts, Dolors Vila, la nota va ser feta quan es va fer públic l'ERO de la factoria de Sarrià de Ter. Vila explicava que en un principi la nota està desvinculada del l'aturada dels darrers deu dies per manca de comandes. Això no obstant, Vila ha indicat que considera que la situació dels treballadots de la Torraspapel a Sant Joan les Fonts és preocupant. ???
Garrotxa Girona Catalunya
Torraspapel de Sant Joan les Fonts reprèn la producció deu dies després | 24-03-2009 - 08:47:36 GMT 1 #
Promocions d'Exportacions Catalanes (PRODECA) :
Quatre empreses gironines del sector agroalimentari, juntament amb quatre més de la resta de Catalunya participen des d'avui i durant una setmana en una missió comercial destinada a tres Països de l'Est. Aquesta iniciativa ha estat organitzada per l'empresa pública de Promocions d'Exportacions Catalanes (PRODECA) amb l'objectiu de fer contactes amb importadors i distribuïdors de Sèrbia, Croàcia i Eslovènia.
Així ho va confirmar ahir la Conselleria d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR) on va anunciar que es tractava d'empreses dels subsectors d'embotits i carnis, fruita, colorants i arbres forestals. Dins del primer grup hi figuren les gironines Casademont, Girona Foods i M&F Traders, juntament amb Cosfer i Baucells. Del ram de la fruita hi ha Frutaria, i per part de l'empresariat de colorant Fredcolor. El representant de l'últim subsector esmentat, Jardineria i vivers Sant Iscle, també pertany al territori gironí.
VALL DEL LLIERCA Cap Argelaguer: Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà. VALL D'HOSTOLES Cap Les Planes d'Hostoles: Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres. ÁMBIT DE BESALÚ Cap Besalú: Beuda, Maia de Montcal, Sant Ferriol. CONCA ALTA DEL FLUVIÁ Cap Olot: Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau.
Osona Vic Ripoll Ripollès Figueres Alt Empordà Garrotxa Girona Catalunya España Lejarza
Promocions d´Exportacions Catalanes (PRODECA) | 19-04-2009 - 07:09:25 GMT 1 #
Zara: precariedad, import-export
Albert Sales i Campos
Del 17 al 21 de marzo, en el Paseo de Gracia de Barcelona, delante de una tienda Zara, un grupo de trabajadores y trabajadoras protestaban por la quiebra de la empresa para la que trabajaban hasta unas semanas atrás. EMS S.A. empleaba a 126 personas y la mayor parte de su negocio consistía en amueblar y acondicionar las tiendas del gigante de la moda española, Inditex. Sin duda, apostar por un cliente, por grande que sea, no es una estrategia que aporte seguridad a una pyme, y las personas que se manifestaban ante Zara culpan de su situación, en primera instancia, al propietario y gerente de su centro de trabajo. Pero también expresaban su rabia e impotencia al leer en los periódicos que el propietario de Inditex, Amancio Ortega, posee la mayor fortuna de España y está en el selecto grupo de las diez fortunas más importantes del mundo.
El cese de los pedidos por parte de Inditex obedece básicamente a la disponibilidad de mano de obra más competitiva en otros lugares. La empresa actúa con su proveedor de mobiliario igual que con sus proveedores de ropa. Se buscan fábricas y talleres situados en países con mercados laborales más “competitivos” que abandonarán sin ningún escrúpulo cuando encuentren lugares más rentables o personas dispuestas a trabajar más por menos. Los cierres de empresas textiles ha sido una constante en el estado español en las últimas décadas y, en muchas ocasiones, su producción se ha trasladado a Marruecos. En los últimos meses, entre las trabajadoras de Tánger (Marruecos) circulan rumores acerca de los cierres que se avecinan y del posible traslado de producción de grandes firmas de moda a China. Ante la inseguridad generada, ¿Quién va a exigir mejoras laborales? ¿Quién se enfrentará a su empleador pidiendo que se pague el salario mínimo o negándose a realizar horas extra forzadas? Las trabajadoras que se atreven a hablar de sindicación y de derechos laborales son reprendidas por patrones y compañeras: “¿Qué es lo que buscas? ¿Que no nos lleguen encargos?”.
Beneficios que no repercuten en bonanza
Las grandes corporaciones transnacionales pueden no ser la mano ejecutora de los despidos y quiebras pero el sistema neoliberal las ha dotado de todos los medios imaginables para disponer de las plantillas según sus intereses. Las reglas del comercio y de las finanzas internacionales permiten a los más grandes desviar los riesgos de sus negocios a eslabones más débiles de la cadena de producción. Para abandonar un proveedor no es necesario un Expediente de Regulación de Empleo, el cierre o la cancelación de contratos se atribuye a la mala gestión o a la crisis sin dar mayores explicaciones a los actores sociales. Mientras la crisis lleva a las empresas proveedoras a la quiebra, los beneficios de Inditex en el ejercicio de 2008 alcanzaron los 1.253 millones de euros, lo que supone un crecimiento del 0,24%. Y no es la única empresa del sector que esta “sorteando” con éxito la crisis. Nike, otro gigante, acumuló 391 millones de dólares de beneficios sólo durante el último trimestre de 2008.
En respuesta a las críticas surgen las “buenas prácticas en responsabilidad social empresarial” pero la autorregulación de los gigantes corporativos no va a poner a la economía al servicio de las personas. Las medidas voluntarias de responsabilidad social tienen como objetivo último preservar el entorno favorable de las últimas décadas y evitar que se impongan límites a las omnipotentes empresas transnacionales a base de realizar algunas concesiones que puedan servir además para presentarse como empresas comprometidas con el medio ambiente y con la sociedad.
Que las empresas transnacionales españolas triunfen en la economía global no beneficia en absoluto a los trabajadores y las trabajadoras del país. A los ganadores del sistema les importa poco el bien común de países, naciones o comunidades. Ni en su país de origen, ni en los países donde trabajan tienen como misión generar puestos de trabajo estables, ni fortalecer las redes de pequeñas empresas, ni reforzar los mercados locales, ni hacer respetar los derechos laborales y humanos más básicos. Su misión es el generar dinero y crecer, y las personas constituyen una de las materias primas necesarias para ello.
Más info: Campaña Ropa Limpia
VALL DEL LLIERCA Cap Argelaguer: Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà. VALL D'HOSTOLES Cap Les Planes d'Hostoles: Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres. ÁMBIT DE BESALÚ Cap Besalú: Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol. CONCA ALTA DEL FLUVIÁ Cap Olot: Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau.
Osona Vic Ripoll Ripollès Figueres Alt Empordà Garrotxa Girona Catalunya España Lejarza Atur Madrid Lliurona
Zara: precariedad, import-export | 13-05-2009 - 09:08:01 GMT 1 #
Els treballadors d´una fàbrica de les Preses (Garrotxa) no tenien contracte :
Una inspecció de Treball que va tenir-hi lloc dilluns passat va descobrir la irregularitat, i la Policia Nacional l'ha concretat en detencions i multes. El gerent i la propietària de Lleoplàstics, una indústria de fabricació i comercialització d'estris per a la llar, han estat detinguts per tenir treballant set persones sense contracte laboral. No el podien tenir perquè no tenien estada regularitzada a l'Estat espanyol, tot i que alguns d'ells podrien haver obtingut el permís de residència en cas que la indústria els hagués ofert un contracte de treball. Els detinguts -la propietària, Cristel Mesa, i un dels encarregats, que es dedicava a captar els treballadors i explicar-los les condicions de feina- estan acusats d'un delicte contra el dret dels treballadors estrangers. S'enfronten a multes que poden oscil·lar entre els 6.000 i els 60.000 euros per a cada treballador en situació irregular, segons si la falta es considera lleu o molt greu. Ara per ara, la incoació de l'expedient per part dels serveis del Ministeri de Treball està aturada a l'espera de l'evolució judicial del cas. Els dos detinguts van quedar en llibertat amb càrrecs a l'espera que el jutjat d'Olot els citi a declarar.
L'empresa té una trentena de treballadors i tres torns de feina. La inspecció policial va fer-se durant el tercer torn i va donar com a resultat set treballadors en situació irregular sobre un total de tretze. Els set treballadors -quatre de Bolívia, dos d'Hondures i un del Marroc- també van ser detinguts per infringir la llei d'estrangeria. Alguns d'ells podrien haver estat ja en situació regular si l'empresa els hagués ofert un contracte de treball, ja que feia més de tres anys que residien a l'Estat i podrien haver demostrar arrelament. Altres treballadors de l'empresa també eren estrangers però tenien tots els papers en regla, van explicar des de la Unitat contra les Xarxes d'Immigració Il·legal i Falsificacions Documentals (Ucrif) del Cos de Policia Nacional de Girona, els responsables de l'operació.
Sense vacances ni metge
Les condicions de treball d'aquests empleats irregulars, expliquen des del cos policial, no eren draconianes pel que fa als salaris però sí que vulneraven els drets explicitats a l'estatut dels treballadors. Els sous ballaven entre els 800 i els 1.500 euros segons si feien hores extraordinàries, un salari que oscil·la dins la normalitat en l'àmbit del treball industrial. Però no tenien dret a vacances -si en feien, no cobraven-, si faltaven per malaltia o per una altra raó justificada tampoc cobraven els dies d'absència i no disposaven de cap assegurança sanitària. L'empresa Lleoplàstics, situada al polígon de Pladevall de les Preses té, però, altres problemes i són de liquiditat. Els impagaments a la Tresoreria de la Seguretat Social s'acumulen i, de fet, ja hi ha una ordre d'embargament de la maquinària pendent d'execució.
VALL DEL LLIERCA Cap Argelaguer: Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà. VALL D'HOSTOLES Cap Les Planes d'Hostoles: Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres. ÁMBIT DE BESALÚ Cap Besalú: Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol. CONCA ALTA DEL FLUVIÁ Cap Olot: Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau.
Osona Vic Ripoll Ripollès Figueres Alt Empordà Garrotxa Girona Catalunya España Lejarza Atur Madrid Lliurona
Els treballadors d´una fàbrica de les Preses (Garrotxa) no tenien contracte | 14-05-2009 - 06:59:37 GMT 1 #
Caixa Xina
La Caixa ha reforçat la seva expansió internacional amb l'obertura d'una oficina a Xangai (Xina) que se suma a l'oficina de representació que va obrir a Pequín l'any 2006.
VALL DEL LLIERCA Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà. VALL D'HOSTOLES Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres. Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol. FLUVIÁ Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Osona Vic Ripoll Ripollès Figueres Alt Empordà Garrotxa Girona Catalunya España Lejarza Madrid España Lliurona Berga Berguedà Bracons
Caixa Xina | 12-06-2009 - 08:08:16 GMT 1 #
Trabajadores chinos, por ALEJANDRO A. PRIETO | Gijón :
Los argumentos esgrimidos por un representante de los comerciantes chinos en Catalunya para justificar las lamentables condiciones de trabajo y vida de sus compatriotas en los talleres textiles ilegales descubiertos y desmantelados por los Mossos d'Esquadra no pueden ser más consoladores: "No se sienten explotados porque cobran más que en China y, además, no están deambulando por la calle solicitando papeles y ayudas sociales".
Las muestras de solidaridad hacia otros ciudadanos chinos en dificultades son reconfortantes, y la preocupación por no incrementar el gasto social español en momentos de vacas flacas es para estar agradecidos. Aunque hay algunos aspectos descuidados u olvidados que conviene recordar: ¿esas personas sin papeles conocían de antemano en qué condiciones vivirían en España o alguien les invitó al viaje ocultándoles la cruda realidad? ¿Qué ocurre con las fábricas o tiendas que pagan impuestos y salarios normalizados y deben cerrar sus puertas por semejante competencia desleal e ilegal? Y, por supuesto, ¡las leyes del país también afectan a los ciudadanos foráneos!
Trabajadores chinos | 25-06-2009 - 12:44:35 GMT 1 #
Los negocios chinos, por Montse G. P.
Barcelona (Catalunya) :
Confío en que el contenido de esta carta no se confunda con xenofobia. El tema no va por ahí.
De vez en cuando sale en los medios de comunicación alguna pequeña redada del abuso laboral que aquí siguen ejerciendo muchos inmigrantes chinos. En los sótanos de la mayoría de restaurantes chinos, en los que casi nunca se ve a nadie, hay verdaderas fábricas de producción de ropa, calzado, plásticos... Por la noche, sacan a los obreros a dar un pequeño paseo por la acera, y otra vez para adentro.
Lo que habrá en las grandes naves chinas tiene que ser espeluznante, pues es de madrugada cuando hay una mayor actividad. ¡Qué casualidad que no se ve nunca a ningún vehículo de la policía por allí!
Estos negocios son en negro y nadie cotiza a la Seguridad Social, pero, en cambio, los chinos tienen derecho a ella. Aquí hay dos fraudes: uno al Estado y otro a los ciudadanos que sí pagan impuestos.
---
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya
Los negocios chinos | 19-07-2009 - 07:27:19 GMT 1 #
Seamos solidarios con los todos los españoles, por JOSÉ LUÍS CASTILLO GONZÁLEZ | Barcelona :
Ciertamente que el Gobierno para poder paliar la crisis económica en la que nos encontramos inmersos y poder ayudar a la cantidad ingente de parados que ésta ha creado, se ve en la necesidad de subir los impuestos.
Lo que ya no me parece tan justo es que en primer lugar los impuestos que ha subido son los impuestos indirectos. (Que son los más injustos de todos ya que gravan lo mismo al rico que al pobre). A continuación de anunciar una subida para aquellos que declaran unos beneficios anuales de 50.000 euros.
Lo que ciertamente puede afectar a un segmento de la población al que podríamos llamar de clase media alta. No les hará ninguna gracia, pero pueden aguantar esa subida. Lo que no entiendo en absoluto es que este Gobierno no nos cuente que es lo que piensa hacer para recabar impuestos a las fortunas más grandes del país y me estoy refiriendo concretamente a los que tienen invertidas sus gigantescas fortunas en las Simcav.
¿Qué son las Simcav? Seguro de que si preguntamos al 90% de los españoles lo que significan estas siglas, no sabrían que contestar. Voy a tratar de explicarlo con la palabra más sencilla para que pueda ser entendido por todos: las Simcav son los instrumentos de que utilizan preferentemente los grandes inversores y también las grandes fortunas españolas. Su objetivo es clarísimo, obtener altísimos beneficios y cotizar a La Hacienda Pública el mínimo de dinero posible, concretamente el 1%.
La mecánica para obtener estas prebendas del Estado es un poco compleja para los profanos pero es suficiente decir que sólo están en manos de los más ricos por varias causas. La primera es que el capital mínimo que se requiere para constituir estas sociedades es de 2,4 millones de euros; la segunda, que se requiere un mínimo de 100 accionistas. Algunas de estas Simcav tienen una vocación más abierta y un simple inversor puede adquirir una acción de éstas, ya que cotizan en el mercado. Pero por regla general, son cotos cerrados a los grandes patrimonios a las familias más ricas y a las empresas más fuertes del mercado.
¿Qué ventajas fiscales se obtienen con las Simcav? Como sociedades, gozan de un tratamiento privilegiado en lo que al pago de impuestos se refiere. Sobre las ganancias se abonan tan sólo un 1% de impuestos frente al 35% general.
Os voy a describir lo que en teoría son las Simcav; las Simcav, son Sociedades Anónimas acogidas a la legislación específica de instituciones de inversión colectiva, que gozan de importantes ventajas fiscales como contrapartida al cumplimiento de una serie de requisitos exigidos por dicha legislación, que se resumen en los siguientes: número de accionistas igual o superior a 100; limitaciones a las inversiones; capital variable entre el mínimo y máximo fijado estatutariamente; tutela y control de la C.N.M.V. y Dirección General del Tesoro y Política Financiera.
Podrán tener todas las tutelas y toda la vigilancia del mundo, pero lo que sí queda claro es que son los verdaderos poseedores del dinero, y es precisamente de éstos de los que no habla el Gobierno.
Señor Presidente cuéntenos quienes forman, estas Sociedades Anónimas. Que aparezcan en un listado con ello, y de cómo en realidad burlan el número de accionistas necesarios prestándose unos a otros esos accionistas. Pero claro el poder y la impunidad de la que gozan en sus trapicheos son mucho más fuertes que este Gobierno, bien intencionado pero timorato para meterse de lleno con estos poderes fácticos.
Si se atreviera a subir los impuestos que pagan, entonces si se vería aflorar el dinero a las arcas del Estado. La segunda medida drástica que se debería de tomar es la de perseguir el fraude fiscal, que a pesar de haber descendido en una cuantía importante sigue siendo todavía enorme.
---
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya
Seamos solidarios con los todos los españoles | 26-09-2009 - 10:13:26 GMT 1 #
Hilados Dusol :
Hilados Dusol, tèxtil de les Planes d'Hostoles, ha plantejat un expedient de regulació d'ocupació temporal (ERO) que afectaria un total de 26 dels 66 treballadors de la companyia durant un any. Els treballadors es reuniran avui a partir de les quatre de la tarda amb la direcció de l'empresa per negociar la proposta de suspensió temporal de contractes que els ha presentat la companyia.
El secretari general de FIA-UGT a Girona, Gabriel Tejado, va explicar que es tracta de l'inici de les negociacions per intentar reduir l'afectació de la suspensió de contractes.
Fundada l'any 1886, Dusol produeix fil de cotó pel sistema Opend End. El seu producte s'adreça fonamentalment als mercats de gènere de punt i calceteria.
---
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya
Hilados Dusol | 14-10-2009 - 08:18:44 GMT 1 #
En economia, hi cap l'ètica?, per Xavier Serra Besalú :
L'economia moderna és «de mercat». El capitalisme només n'és una de les seves espècies, potser la més reeixida. Pot haver-hi alguna cosa per sobre? Queda espai per a la comunitat política i, conseqüentment, per a l'ètica?
L'economia ha esdevingut, més que mai, una qüestió clau, un tema vital. Tots experimentem la crisi, i més qui no té un sou fix o és a l'atur. «Com sortir-nos-en?», és una qüestió rellevant. Tant de bo funcionessin aviat les propostes polítiques. Aixecant la mirada podem fer-nos preguntes de més abast, com: l'economia és un assumpte només tècnic? I si prescindíssim d'un sistema financer d'efectes perversos? Hem d'assumir els pobres els resultats col·laterals negatius del liberalisme econòmic?
És obvi que l'atur genera desesperació, que cal bandir fora de les institucions lladregots i penques que ens malgasten els diners públics, etcètera. Ara bé, existeix o no una dimensió ètica en els negocis? Si fossin problemes tècnics, només caldria trucar al lampista o a l'enginyer de torn, oi?
Una pel·lícula recent, The International. Diners a l'ombra, de Tom Tykwer, m'ha fet pensar. Proposa l'escàndol financer des d'un cas real: el del Banc Internacional de Crèdit i Comerç (BCCI), implicat en un seguit de dolenteries. «El major delicte comès per una empresa en tota la història», tot i que imagino que ara els deuen haver pres aquest rècord. El missatge final és: no hi ha manera de netejar de debò el sistema financer global encara que el vigilem amb competència. Aleshores, una ètica econòmica seria impossible?
L'economia moderna és de mercat. El capitalisme només n'és una de les seves espècies, potser la més reeixida. Pot haver-hi alguna cosa per sobre? Queda espai per a la comunitat política i, conseqüentment, per a l'ètica? Els avenços cientificotecnològics en l'àmbit nuclear també donen resultats variats: energia, eines sanitàries, bombes, etcètera. Ara bé, l'ús just no el decideixen els enginyers –que deuen tenir les seves conviccions– sinó els governants, que en valoren la moralitat. I si ho intentem amb l'economia, que és molt més potent que l'energia atòmica?
«Oblidar l'ètica en els negocis pot ser terriblement destructiu», em diu un amic, el Dr. Sison. Ell opta per la perspectiva aristotèlica: la comunitat de treballadors, de persones, està per sobre de la funció productiva, del negoci. Altres ètiques em semblen dèbils: l'utilitarisme justifica segons càlcul de conseqüències; les opcions deontològiques exigeixen respecte als drets de les parts interessades, la raó, sense cap transcendència. Sovint es judica només en funció del guany, dels diners, i no del bé comú: possibilitats de realització personal lliure per a cadascú. Existeix una lògica de l'intercanvi i una de l'obligació pública (mercat i Estat), però manca la de la fraternitat, de la qual se'n parla en el recent document Caritas in veritate. Només si «tothom se sent responsable de tothom» les altres dues lògiques prenen volada: el mercat i l'Estat, allò commutatiu i allò distributiu, l'economia i la política. L'ètica no pot ser menystinguda: invisibilitzar-la esdevé tòxic.
---
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya
En economia, hi cap l´ètica? | 16-10-2009 - 17:04:22 GMT 1 #
Precarietat laboral :
Els empleats immigrats representen entre el 30% i el 40% del total de persones que treballen en el sector carni a les comarques gironines i són el col·lectiu que té més precarietat laboral, especialment els que treballen als escorxadors, segons ha denunciat CCOO. En aquest sentit, el sindicat afirma que no tots els immigrats estan en una situació laboral irregular però que alguns empresaris s'aprofiten del desconeixement legal que tenen aquests treballadors per modificar-los la jornada al marge dels convenis, amb unes condicions que provoquen tensions amb els altres empleats.
Afirmen, però, que no és l'únic problema que arrossega aquest sector. Segons el secretari general de la Federació Agroalimentària de CCOO, Miquel Ángel Domínguez, «el sector carni està abandonat a la seva sort, en part per la desídia de la patronal però també per part de l'administració en temes com ara ajudes». En aquest sentit, denuncia que abunda la rotació laboral, hi ha poca formació i una alta accidentalitat, i que cada cop augmenta més el nombre d'autònoms, als quals no se'ls aplica el conveni i trenquen la dinàmica de treball.
En aquest sentit, CCOO reclama la constitució d'una mesa de treball en què hi hagi representats els sindicats, la patronal i l'administració, i «on es puguin fer propostes i consensuar solucions». Per aconseguir aquest objectiu –ja ho van demanar el 2007 i no se'ls va fer cas–, han començat una sèrie d'assemblees (la primera es va fer ahir a la Garrotxa, on es concentra una part del sector a la demarcació, amb 2.200 treballadors) i faran també visites a empreses per conscienciar la patronal. No descarten, si no se'ls escolta, fer denúncies a Inspecció de Treball si detecten irregularitats greus.
---
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya
Precarietat laboral | 17-10-2009 - 13:45:07 GMT 1 #
Kontrelmec (Kmec) :
Kontrelmec (Kmec), amb seu a Aiguaviva i dedicada a la fabricació de maquinària i solucions per al sector del converting, ha tancat un acord per prescindir de 32 dels seus gairebé 80 treballadors. L'empresa, en situació de concurs de creditors, pagarà una indemnització de 28 dies per any treballat amb un topall de 12 mensualitats sempre que ho autoritzi el juge. Kontrelmec, distingida per la seva tasca en innovació i que havia incrementat espectacularment la facturació en pocs anys, es va veure abocada a presentar suspensió de pagaments per problemes de liquiditat.
---
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza
Kontrelmec (Kmec) | 28-10-2009 - 09:10:47 GMT 1 #
Posen en marxa un menjador social
La Caritat d'Olot gestionarà el nou menjador social que dilluns entrarà en servei als locals de l'avinguda de Girona de l'Associació Cultural d'Andalusia, que s'encarregarà de la cuina i del servei. El menjador, on s'atendrà fins a una trentena de les setanta persones que estan en risc d'exclusió social a Olot, està dins del programa marc del Consorci d'Acció Social de la Garrotxa que subvenciona el Departament d'Acció Social. El consorci ha signat un conveni amb La Caritat, que, amb aquest servei, recupera el seu esperit fundacional, que a principi de segle consistia a donar un àpat als pobres o als transeünts. La Caritat té un centre d'atenció a la gent gran. El menjador social s'ha situat en uns altres locals per no interferir en la marxa diària del centre.
---
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza
Posen en marxa un menjador social | 14-11-2009 - 07:59:37 GMT 1 #
Les patronals del Ripollès, la Garrotxa i Osona :
Les associacions empresarials d'Osona, el Ripollès i la Garrotxa van donar ahir visibilitat a l'acord de col·laboració que han subscrit. Joan Rovira, president del Consell Empresarial d'Osona, diu que l'objectiu del treball conjunt entre les tres patronals depèn de sumar "massa empresarial i mercats" i d'"explorar noves possibilitats" entre comarques "ara properes en comunicacions" i "des de sempre properes de mentalitat". Inicialment, Osona i el Ripollès compartiran els serveis que fins ara oferia l'associació ripollesa als seus empresaris associats. En el cas de la Garrotxa encara no s'hi ha sumat, pendent de debatre internament s'hi se sumen a aquest acord.
Tot i que la Garrotxa no comparteixi, inicialment, els serveis a empreses que ara compartiran Osona i el Ripollès, Joan Rovira destaca que en política empresarial totes tres organitzacions estan en "sintonia" per poder anar desenvolupant projectes conjuntament. Rovira, però, admetia que la col·laboració encara està en una fase inicial.
---
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza
Les patronals del Ripollès, la Garrotxa i Osona | 05-12-2009 - 11:09:24 GMT 1 #
Trenta-cinc persones del servei d´ocupació aniran a l´atur :
Girona passarà de tenir 45 professionals dedicats a orientar i cercar feina a persones desocupades a només deu a partir de l'1 de gener. A finals d'any finalitzen els programes de la Generalitat que havien permès la seva contractació i, de moment, no està prevista una renovació immediata, ja que s'ha de convocar un nou programa. El consistori veu amb "preocupació" la situació i, per primera vegada, haurà d'invertir diners municipals per contractar persones que, fins ara, havien estat pagades per la Generalitat. La regidora de Promoció Econòmica, Cristina Alsina, va dir ahir que com a mínim caldrà invertir 100.000 euros perquè la plantilla no baixi de vint durant el primer trimestre de l'any.
"No podem reduir l'estructura en aquests termes en un moment que tenim un veritable allau de peticions", va explicar Alsina, que confia que el Govern obri nous programes a partir del segon trimestre de l'any. La Generalitat de Catalunya ha orientat cap a l'ocupació directa la seva estratègia i, per això, l'Ajuntament de Girona veu com els programes que fins ara havien permès crear llocs de treball per a gent encarregada d'assessorar i orientar ciutadans a l'atur han quedat interromputs sense saber exactament quan es tornaran a convocar.
"Els diners sortiran d'on calgui, perquè és un tema prioritari", va dir Alsina, que va apuntar que encara queden uns 200.000 euros per gastar del fons de contingència que, per atendre peticions urgent en context de crisi, l'ajuntament va pressupostar per aquest 2009 i que, en total, era de 600.000 euros.
---
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza
Trenta-cinc persones del servei d´ocupació aniran a l´atur | 05-12-2009 - 11:14:34 GMT 1 #
Treballadors del Consell de la Garrotxa porten el seu conflicte laboral al ple
Els empleats han emès un comunicat en què exposen el seu desacord en la negociació del conveni
Els treballadors del Consell Comarcal de la Garrotxa han emès un comunicat en què exposen un conflicte entre ells i l'ens supramunicipal. La causa és l'aturada de les negociacions del conveni col·lectiu de l'organisme. "Per la manca d'entesa amb el seu president", exposen.
Els treballadors reclamen l'increment salarial del 0,3% aprovat per les altres administracions públiques. A més, es mostren ?contraris a l'adscripició de treballadors al servei Xaloc de la Diputació i a la subrogació de personal del Consell al Consorci d'Acció Social.
Els treballadors exposen que la seva presència al ple del Consell d'abans-d'ahir és l'inici d'una campanya de defensa dels seus interessos. "Ens trobem menyspreats i hem volgut expressar el nostre malestar assistint, de manera respectuosa, al ple", exposen. Els treballadors diuen que faran el necessari per defensar els seus drets.
---
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza
Treballadors del Consell de la Garrotxa porten el seu conflicte laboral al ple | 12-12-2009 - 09:54:35 GMT 1 #
Els treballadors de l'empresa Tornilleria Catalana (Torca), d'Olot (Garrotxa), han rebutjat en assemblea la proposta d'indemnitzacions que l'empresa i els administradors concursals van presentar a la representació de la plantilla divendres per acomiadar 10 dels 27 treballadors. Des de l'1 de setembre passat la plantilla ja està afectada per un expedient de suspensió temporal per a vuit mesos.
CCOO demana un relleu en la direcció de Torca, ja que considera que les raons econòmiques que ha al·legat l'empresa per presentar l'ERO d'extinció de contractes en aquest concurs de creditors són fruit de la mala gestió de la direcció actual. CCOO també demana que es rebaixi el nombre d'acomiadaments, ja que la xifra que proposa l'empresa faria inviable la producció, i exigeix una millora de les indemnitzacions plantejades (de 20 dies per any treballat, a cobrar del Fogasa).
L'empresa Torca té una plantilla de 27 treballadors. A principis del mes de novembre va presentar un concurs de creditors voluntari, en el marc del qual va plantejar un ERO per acomiadar 13 treballadors, que en la reunió de divendres passat es van reduir a 10 afectats.
---
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza
Tornilleria Catalana (Torca) | 15-12-2009 - 08:51:22 GMT 1 #
Consell Comarcal de la Garrotxa negociació del conveni col·lectiu
El Consell Comarcal de la Garrotxa, va fer pública una nota en què exposa que l'organisme continuarà les negociacions laborals amb el personal fora dels mitjans de comunicació. La nota exposa que actualment el Consell i els treballadors estan en ple procés de negociació del conveni col·lectiu. "No és moment de fer declaracions, i menys si aquestes no s'ajusten a la realitat", exposa el comunicat. L'escrit es reitera en l'objectiu de mantenir tots els llocs de treball del Consell i dels organismes participats amb l'objectiu de continuar oferint un servei de qualitat.
El Comitè d'Empresa del Consell Comarcal, l'11 de desembre passat va enviar un comunicat, en què expressaven "El nostre malestar per l'aturada de la negociació del conveni col·lectiu del Consell i per la manca d'entesa amb el seu president". L'escrit defineix la situació de conflicte. El Comitè d'Empresa considera vulnerat l'acord signat el mes de setembre passat en l'àmbit del diàleg social amb les administracions públiques on s'estipula un increment salarial del 0,3% per al 2010 i una clàusula de revisió que garanteix el manteniment del poder adquisitiu de tots els treballadors i treballadores de l'Administració pública. Els treballadors van ser presents al Ple del Consell de l'aprovació del pressupost del 2010. Uns 50 treballadors van ocupar la sala de plens i els passadissos. Els treballadors presents van declarar que el Consell no segueix els estatuts de la funció pública en les negociacions. També van explicar que s'havien posat en contacte amb els grups de l'oposició perquè els ajudessin en la negociació.
---
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza
Consell Comarcal de la Garrotxa negociació del conveni col·lectiu | 17-12-2009 - 08:55:33 GMT 1 #
CCOO exigeix a Torca d´Olot el pagament de les nòmines de desembre
El Sindicat d'Indústria de CCOO de Girona ha denunciat que els treballadors de Tornilleria Catalana (Torca), amb seu a Olot, no han cobrat les nòmines del mes de desembre i exigeix a la direcció de l'empresa que aporti el finançament necessari per pagar aquesta mensualitat a la plantilla.
CCOO insisteix que la situació de falta de liquiditat en què es troba l'empresa és resultat de la mala gestió de la direcció actual. En aquests moments, treballadors i empresa estan a l'espera que el jutjat mercantil accepti o denegui els deu acomiadaments de l'expedient que la direcció de Torca va plantejar en el marc del concurs de creditors que va presentar el mes de novembre.
Els responsables sindicals recorden que el període de consultes de l'ERO va finalitzar sense acord entre les parts, ja que l'empresa no va acceptar millorar les indemnitzacions de 20 dies per any treballat i, a més, va assegurar que tampoc podrà pagar-les per manca de liquiditat.
L'empresa Tornilleria Catalana, amb seu a Olot, té una plantilla de 27 persones i es dedica a la fabricació de cargols de precisió. El sindicat CCOO ja va demanar en el seu moment una rebaixa del nombre d'acomiadaments, ja que la xifra que proposa l'empresa faria inviable la producció futura de la fàbrica.
---
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza
CCOO exigeix a Torca d´Olot el pagament de les nòmines de desembre | 14-01-2010 - 09:02:14 GMT 1 #