Administra tu Blog

¡Crea tu Blog Ya! Fácil y Gratis

Argelaguer Vall del Llierca
Uniò Argelagense Informació Municipal

El Blog de Leningrad Garrotxa Olot: Argelaguer - Tortellà - Montagut i Oix - Sales de Llierca - Sant Jaume de Llierca

18/10/2008 GMT 1

Els empresaris a la Xina, els treballadors a l´Atur

lejarza @ 09:29

Vall del Llierca, Argelaguer: Els empresaris a la Xina, els treballadors a l´Atur.-El Cotó regenerat compta amb "clares oportunitats de futur a la Xina", és la conclusió d'un Estudi encarregat per la Cambra de Comerç de Girona del PresidentCiU Garrotxa Els empresaris a la Xina, els treballadors a l´Atur Consell Comarcal de la Garrotxa del President Joan Espona i Agusti de Convergencia i Unió, i Alcalde del Ajuntament de Sant Joan Les Fonts cost de 63.000 € euros Domenec Espadalè i Verges (Arids Cycosa Cales de Llierca S.A.), i el Consell Comarcal de la Garrotxa del President Joan Espona i Agusti de Convergencia i Unió, i Alcalde del Ajuntament de Sant Joan Les Fonts (CiU Garrotxa) a l'Empresa Cluster Development per a 12 empreses de Cotó regenerat agrupades a la Comarca de la Garrotxa. L'Estudi fet han diners publics del treballadors garrotxins (IRPF é impostor varis) recomana, que aquestes empreses deslocalitzin la seva producció a la Xina, on el mercat del Cotó regenerat es troba en un gran moment han sous de miseria, les empreses del clúster garrotxí estan estudiant implantar sistemes de producció al país asiátic.

L'Estudi analític, en el qual es treballa des de febrer d'aquest any 2008, ha tingut un cost de 63.000 euros, a costa dels impostos dels Veïns i Treballadors de la Garrotxa, els empresaris a la Xina, els treballadors a l´Atur. Per realitzar-lo s'han efectuat reunions i entrevistes amb agents, empreses i empresaris del sector i un viatge a la Xina de festa i prospecció a la regió de Changan (Xina) per part de técnics i empresaris del clúster Cotó. L'analisi conclou que la multilocalització de la producció a aquest país permetria Salvem Sant Aniol de Finestres: Cementos Molins, S.A. - Promotora Mediterránea-2 S.A. Promsa. El Conseller de Infraestructuras del Consell Comarcal de la Garrotxa, es el Alcalde del Ajuntament de Argelaguer, Sr. Josep Dorca i Serrat de Convergencia i Uniómillorar els costos dels empresaris, l'accés a les matéries primeres. La conseqüéncia és la pérdua dels llocs de treball a la Garrotxa. Les empreses que formen part del clúster de Cotó regenerat de la Garrotxa tenen una mitjana de 50 treballadors. Entre totes produeixen un total de 40 milions de quilos l'any, amb un valor de 75 milions d'euros .


*** 


Jordi Fornos, Ripoll (Ripollès): El futur del treballador.-Sóc un treballador del sector tèxtil des de fa 47 anys i les he vistes de tots colors, però com ara, mai. Però l'article que ha sortit a la revista La Garrotxa m'ha deixat astorat. Segons aquest, la Cambra de Comerç i el Consell Comarcal s'han gastat 63.000 euros en un estudi que, amb tots els respectes, sabem tots els del sector. L'estudi recomana que les indústries vagin a la Xina a posar les fàbriques ja que així tenen futur, i pregunto, ¿quin és el futur del treballador? El que haurien de fer és mirar si és viable fabricar aquí. Aquestes institucions en el que han de posar interès és que les indústries es quedin a la comarca i aquests diners que s'han gastat posar-los a disposició del sector o per indemnitzar els treballadors que de totes es quedaran sense feina. A sobre potser els donaran subvencions i tot perquè ho facin. Els sous d'aquest sector han estat per tradició baixos i quan hi havia beneficis a la majoria d'empreses no es reinvertia i les màquines van anar quedant obsoletes, no s'ha fet prou esforç (no tothom) per invertir en tecnologia; hem estat la moneda de canvi amb la Xina, es deixen entrar quantitats immenses de roba i fil, cosa que s'hauria pogut evitar amb controls. La majoria dels treballadors són dones de 52 a 57 anys, que han treballat tota la vida a la mateixa empresa, com si fos la seva i mirem el premi que tindran: anar a l'atur i dificultats per trobar feina. Sé que cridar l'atenció del govern català o l'espanyol serà com si piqués ferro fred. Resumint, els empresaris sempre guanyen i el treballador, fotut, ja que ells continuaran fabricant a la Xina.

Comentarios
VALL DEL LLIERCA Cap Argelaguer: Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà. VALL D'HOSTOLES Cap Les Planes d'Hostoles: Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres. ÁMBIT DE BESALÚ Cap Besalú: Beuda, Maia de Montcal, Sant Ferriol. CONCA ALTA DEL FLUVIÁ Cap Olot: Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau.

Comentarios(11) »

  1. Fins a el 6 per cent % :
    El Ajuntament de les Planes d'Hostoles va aprovar un increment del tres per cent 3% de les ordenances fiscals, alcalde, Josep Soler. L'impost als empresaris per d'obres i construccions, es mantenen com ara..., en camvi es carregaran 1,5 euros € mensuals als Veïns a cada contribuent per la xarxa d´aigua actual, les deixalles als Veïns s'apugen a un 5,31 % per cent, l'increment fixat pel President de la
    Presidencia del Consell Comarcal de la Garrotxa de Convergencia i Unió (CiU Garrotxa), que és qui presta el serví de recogida; les llicències d'activitats dels empresaris, que fixa el Sigma - Olot, es mantenen..., i les dels Veïns pugen diversos percentatges fins a el 6 per cent %.

    Fins a el 6 per cent % | 19-10-2008 - 08:06:51 GMT 1 #

  2. Operación salvamento
    Juan Francisco Martín Seco | 20-10-2008 | Artículos de Opinión

    La Estrella Digital

    El Gobierno español ha copiado a EEUU el plan de salvamento de las entidades financieras. Si a Bush se le había criticado por la falta de concreción del programa y por el enorme poder que se concedía a la Administración en el manejo de los recursos, ¿qué decir del plan español, en el que todo está por determinar ?

    Es posible que a estas alturas estos planes sean necesarios, aunque está por ver si son suficientes. Después de vocear que los mercados eran perfectos, que se autorregulaban y que toda intervención estatal era dañina, ahora resulta que la única solución se encuentra en que actúen los Estados y que los costes los asuman los contribuyentes. Por ello, resulta imprescindible una total transparencia. En nuestro país tenemos una triste experiencia en esa materia y en cómo los excesos de las entidades financieras los terminaron pagando los ciudadanos. Aquella crisis bancaria no fue precisamente un ejemplo de transparencia. Todas las actuaciones fueron realizadas desde la opacidad del Banco de España, repercutiendo finalmente en el erario público a través de unos menores beneficios del banco emisor.

    Es de esperar que el comportamiento sea totalmente distinto en esta ocasión. Primero, estableciendo de manera clara y nítida la forma de actuación, y segundo, mediante una información verídica en la ejecución y dando cuenta de ella al Parlamento. Hoy por hoy, está todo por concretar y quedan muchos cabos sueltos. El vicepresidente económico afirma que la operación no va a costar un euro a los contribuyentes. Habrá que verlo y es lo que hay que demostrar. Por lo pronto, el stock de deuda pública se va a incrementar casi en cinco puntos del PIB y será necesario atender en el futuro a los gastos financieros y a la amortización.

    Todo radica, pues, en la contrapartida, es decir, en los activos que se van a adquirir. Se ha puesto mucho énfasis en afirmar que no se trata de papel basura. ¿Cómo podemos saberlo ? Se contesta que porque todos tienen la calificación de triple A. La respuesta es para echarse a temblar, porque el origen de la actual crisis se encuentra en que precisamente las agencias de valoración concedieron dicha calificación a un número importante de títulos cuyo respaldo consistía tan sólo en hipotecas subprime.

    No obstante, el mayor interrogante actual consiste en saber si va a ser eficaz el sistema diseñado. El problema de nuestro país, que es al mismo tiempo el de los bancos, radica en cómo financiar el déficit por cuenta corriente de la balanza de pagos y el stock acumulado de deuda pública exterior. Las dificultades actuales de las entidades financieras tienen su origen en esta realidad. Ellas han prestado a empresas y familias refinanciándose en el extranjero. En tiempos de abundancia de liquidez no han encontrado ningún impedimento e incluso han obtenido de su intermediación cuantiosos beneficios. Pero la situación ha cambiado radicalmente desde el momento en que los mercados financieros se han colapsado por la desconfianza asociada a la crisis de las hipotecas subprime. Ahora todo son obstáculos para renovar la deuda.

    A solucionar este problema se orienta el plan del Gobierno de conceder avales a las entidades financieras por 100.000 millones de euros e inyectarles otros 50.000 millones mediante la emisión de deuda pública y compra de sus activos. Pero para que esta última medida sea efectiva la suscripción debería realizarse en su mayor parte por ciudadanos o por entidades extranjeras, esto es, que los recursos provengan de fuera del sistema financiero español. De lo contrario, el efecto sería nulo. De nada vale inyectar unos recursos que previamente se han retirado de las propias entidades.

    La atípica estructura de la Unión Monetaria viene a complicar la cuestión. Lo lógico sería que fuese el Banco Central Europeo y no el Tesoro el que inyectase la liquidez necesaria. Sin embargo, no parece estar dispuesto a hacerlo ni las autoridades españolas a exigírselo. De nuevo, Europa impide que se actúe adecuadamente en el ámbito nacional, el Banco de España (banco de banqueros) ha perdido sus funciones, pero tampoco se actúa en el marco de la Unión.

    Operación salvamento | 20-10-2008 - 08:15:29 GMT 1 #

  3. La Seguretat Social beneficia les aerolínies :
    Les aerolínies i empreses del sector aeri podran endarrerir durant els pròxims nous mesos el pagament de la quotes a la Seguretat Social i per conceptes de recaptació conjunta com a mesura per pal·liar la situació de crisis provocada per l'augment del preu del combustible i la caiguda de l'activitat. Les companyies van celebrar la mesura però reclamen una rebaixa de les taxes aeroportuàries.

    La Seguretat Social beneficia les aerolínies | 23-10-2008 - 08:09:22 GMT 1 #

  4. Vall del Llierca, Argelaguer/Begudà: Ajuntament de Sant Joan les Fonts endeutament insostenible.-El Grup Municipal del Partit Socialista de Cataluña (PSC) al Ajuntament de Sant Joan les Fonts, (Garrotxa) culpa l'Equip de Govern de Convergencia i Unió (CiU) d'haver provocat un endeutament insostenible per als Veïns del Poble a causa de la falta de previsió en matèria econòmica de l'Alcalde, Joan Espona i Agusti (President de la Presidencia del Consell Comarcal de la Garrotxa de CiU). El PSC acusa també l'Equip de Govern d'actuar sobre la base de la improvisació, de no tenir cura en la despesa i de ser incapaç de donar explicacions per justificar l'endeutament del municipi.
    El Grup Socialista votarà en contra d'una modificació de crèdit perquè no hi troba prou justificats els increments en les despeses suplementàries que especifica l'Alcaldia.
    La portaveu socialista, Roser Ortigosa, denuncia que el consum de l'àrea de Cultura i Joventut (79.000 € euros); el que correspon a la reparació de maquinària (12.000 € euros), els Estudis Professionals i Projectes tècnics (81.602,58 € euros) així com els 553.359,28 € euros de més que haurà de pagar els Veïns per l'edifici de la Cooperativa, són producte de manca de previsió i improvisació.
    Ortigosa no troba prou elaborats els justificants per aclarir una despesa de 335.000 € euros de més que ha suposat l'arranjament dels vestidors del Camp de Futbol de la Canya i l'edifici de Can Cantra.
    El PSC diu que l'endeutament provocarà un augment de les taxes, impostos que s'hauria pogut estalviar amb una política econòmica elaborada des del rigor pressupostari.

    Ajuntament de Sant Joan les Fonts endeutament insostenible | 02-11-2008 - 12:12:26 GMT 1 #

  5. Hilaturas Victoriano Puigdemont S.A. - Filatures Puigdemont :
    El jutjat mercantil ha aprovat el concurs de creditors que va sol·licitar l'empresa Filatures Puigdemont de Sant Esteve d'en Bas, que deixarà sense feina 58 treballadors de la Garrotxa (Girona). Des de feia tres setmanes, l'empresa i els representants dels treballadors estaven en contacte per arribar a un acord però no s'havia aconseguit perquè l'empresa argumentava sempre problemes de liquiditat per assumir les compensacions. Segons el president del comitè, Àngel Puertas, el concurs de creditors -anteriorment conegut com a suspensió de pagaments- "és el pitjor" que els podia passar perquè és el procés legal més llarg i perquè gairebé amb tota seguretat no els permetrà rebre indemnitzacions superiors a les fixades per la llei.
    L'empresa ja havia comunicat que havia presentat el concurs de creditors però estava pendent de ser acceptat. "Al principi se'ns va dir que hi hauria un Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO) però al final s'ha optat per la via del concurs", explica Puertas, per declarar l'empresa com a insolvent pels deutes que té acumulats.
    Aquesta és la "pitjor" sortida que es podien imaginar, afirma Puertas, perquè és la més llarga des del punt de vista legal -calculen que pot tardar almenys dos mesos- i a més descarten amb gairebé tota seguretat poder aconseguir millors indemnitzacions que les que estableix la llei, tal com volien pactar amb l'empresa per la via de la negociació. El següent pas serà entrar en converses amb els gestors assignats però encara no hi ha fixada cap trobada.
    "La situació és molt complicada i segurament haurem d'anar al fons de garanties socials", apunta el president del comitè. No només per cobrar les indemnitzacions sinó també pels salaris que quedaran pendents i la paga extra de Nadal. L'empresa semblava tenir intenció de pagar la nòmina d'aquest novembre, però els treballadors no saben què passarà al final.
    Creada l'any 1953, Hilaturas Victoriano Puigdemont S.A. es dedicava a la producció de filatures en títols grossos i n'exportava el 80%. Deixa al carrer a una plantilla de 58 persones, la majoria dones (un 70%).

    Hilaturas Victoriano Puigdemont S.A. - Filatures Puigdemont | 25-11-2008 - 08:48:17 GMT 1 #

  6. Antex Anglès :
    Els treballadors afectats per l'ERO de la factoria que el grup tèxtil Antex té a Anglès rebran 35 dies i mig d'indemnització per any treballat. Així ho va ratificar ahir al migdia l'assemblea de treballadors que es va celebrar a la mateixa factoria. El president del comitè d'empresa, Xavier Vilamitjana, va explicar que dels 44 treballadors inicialment afectats per l'expedient, al fina dinou seran llocs de treball directes. La resta es faran mitjançant prejubilacions, baixes voluntàries o canvis d'empresa. Es preveu que els primers acomiadaments es facin efectius la primera quinzena del mes de desembre.
    Un més després que la direcció del grup Antex entrés l'expedient de regulació d'ocupació (ERO) a Treball, la plantilla de la factoria d'Anglès va ratificar el preacord d'indemnitzacions que van pactar el comitè i la direcció de la tèxtil. En concret, els treballadors afectats per l'expedient rebran indemnitzacions de 35 dies i mig per any treballat amb un topall de pagament de 21,3 mesos.
    L'ERO que va presentar el grup afectava 97 persones dels centres productius d'Igualada, Anglès i Lliçà de Vall (Vallès Oriental). A Anglès, la direcció preveia retallar 44 llocs de treball a conseqüència de la davallada de comandes arran de la crisi del sector de l'automòbil. Segons va explicar el president del comitè d'empresa, però, al final els llocs de treball que s'hauran de retallar per llista seran dinou.
    "La resta es cobriran amb prejubilacions, baixes voluntàries, canvis de treballadors de centres de producció -alguns han acceptat anar a la planta de Lliçà- o bé canvis d'empresa", va assegurar Vilamitjana. Un cop l'assemblea de treballadors ha ratificat les indemnitzacions, el comitè d'empresa signarà l'acord referit a la fàbrica d'Anglès dimarts que ve a Barcelona.

    Antex Anglès | 27-11-2008 - 09:05:58 GMT 1 #

  7. Promocions Gersant, de Sant Feliu de Pallerols, (Garrotxa) :
    L'empresa Promocions Gersant, de Sant Feliu de Pallerols, (Garrotxa) que es dedica a la confecció de jerseis, també ha presentat un ERO que afectarà les sis treballadores que hi ha ara. La fàbrica tancarà durant dos mesos i deixarà aquest temps la plantilla a l'atur, excepte una persona, que serà acomiadada. Segons el propietari de l'empresa, Fèlix Castañé, fa mig any que hi ha una davallada del volum de comandes. «L'última temporada d'hivern va ser molt justa i la d'aquest estiu, realment dolenta», explica. L'objectiu és que, amb aquests dos mesos amb la fàbrica tancada, i amb una millora de la venda aquest hivern, l'empresa pugui superar aquesta situació. Promocions Gersant confecciona jerseis que bàsicament ven a petites botigues.

    Promocions Gersant, de Sant Feliu de Pallerols, (Garrotxa) | 28-11-2008 - 09:34:33 GMT 1 #

  8. Sucursal del Banco de Santander al Ajuntament de Besalú, Garrotxa :
    El Ministeri Fiscal i l'advocada del Banco de Santander van interrogar a fons a l'Audiència un empresari tèxtil de la Garrotxa acusat d'haver estafat, en connivència amb el Director de la sucursal del Banco Santander de Besalú, més de cent mil € euros a l'entitat financera. El Fiscal i acusació particular, consideren que els fets són propis d'un delicte de presentació de documentació falsa i d'una estafa processal en grau de temptativa. Se'n poden derivar penes que ronden l'any de presó.
    Durant la dècada dels noranta (1990) l'acusat era Administrador únic de la Societat Mercantil Masmofil SL., teníem sis treballadors que es dedicavam a la filatura. La comptabilitat de l'empresa corria a càrrec de l'acusat i totes les operacions les feia a través de la Sucursal del Banco de Santander al Ajuntament de Besalú, Garrotxa.
    El l'acusat declarava que veia moviments estranys en l'activitat diària del Banco Santander de Besalú i que li costava saber quants diners tenia en els seus comptes. L'únic que li donava garanties era el director de la sucursal (imputat en una altra causa) i li va demanar que fes balanç dels números i ajuntés en un sol compte tots els diners que tenia ingressats en l'entitat. Aquests diners eren, en teoria, una quantitat una mica superior als 1117.000 € euros i va demanar al banc que li fes una transferència a un altre compte que havia obert amb una altra entitat de crédito, no havia tingut mai aquesta quantitat de diners (sostenen que, tot al contrari, ell només té deutes) la llibreta era una mala còpia d'un document original.

    Sucursal del Banco de Santander al Ajuntament de Besalú, Garrotxa | 16-12-2008 - 08:43:25 GMT 1 #

  9. Crisi a la Garrotxa 2.500 aturats a la Garrotxa :
    La Garrotxa ha entrat en la mateixa tendència negativa de variació interanual que la resta de comarques gironines. La causa és la globalització de la crisi i l'entorn de pessimisme econòmic generalitzat que frena el consum de les famílies. Segons les dades presentades per la Cambra de Comerç de Girona als empresaris de la Garrotxa, al restaurant la Deu les previsions econòmiques per al 2009 són pitjors que les del 2008. "Els factors que de veritat provoquen l'aturada econòmica que ha fet augmentar els percentatges d'atur a la Garrotxa són el fre en l'adquisició d'habitatges i les expectatives negatives que provoca un entorn d'alarmisme", va dir, Pere Busquets.
    A l'acte el cap del gavinet d'Estudis de la Cambra de Comerç de Girona, Pere Busquets, va dir que "sí que hi ha crisi, però no oberta a tothom". Busquets va valorar que les exportacions presenten un perfil positiu, pel que fa a la construcció ja s'han presentat símptomes de fre de la davallada iniciada l'estiu passat. Busquets va explicar que el sector serveis manté l'ocupació que en l'apartat hoteler ha augmentat en un 20% en el darrer any. Segons ell, el comerç, que té 2.500 treballadors assalariats, ha augmentat en 1,8% l'ocupació. A més, les indústries agroalimentàries, amb 3.000 treballadors, mantenen l'ocupació, i els sector químic ha augmentat la feina en un 6%. Com a parts negatives i més afectades per la crisi, Busquets va enumerar el tèxtil amb un descens del 12% d'ocupació respecte al 2007, la fusta amb un 9% , la construcció amb un 8% i la fabricació de material de transport en un 63,1%. Pere Busquets va explicar que el fet que la construcció tingui un pes menys important que a les comarques de la costa ha fet que fins ara la Garrotxa s'hagi vist menys afectada per la situació que la resta de la demarcació.
    Busquets ha precisat que a pesar de l'alarma que representen els percentatges, els 2.500 aturats a la Garrotxa en una població total de 59.000 habitants representen un impacte inferior als 40.000 del conjunt de comarques de Girona. Busquets va comptabilitzar 459 aturats als serveis, 300 a la indústria, 150 a la construcció, 766 treballadors no qualificats i 498 provinents de la indústria especialitzada. La diagnosi de Busquets per frenar l'atur i en tant millorar la situació econòmica és la formació. El tècnic va precisar que el repte de futur rau en la requalificació dels aturats. Les previsions són que a l'any 2010 començarà una recuperació parcial.

    Crisi a la Garrotxa 2.500 aturats a la Garrotxa | 16-12-2008 - 08:55:50 GMT 1 #

  10. Núm. 17154 CONSORCI PER A LA PROMOCIÓ ECONÒMICA DE LES PRESES I A LA GARROTXA, BOP de Girona núm. 244 – 19 de desembre de 2008 :
    Edicte sobre exposició pública d’un
    expedient de modificació de crèdit
    La Junta General del Consorci per a la
    Promoció Econòmica de Les Preses i a la
    Garrotxa, en la sessió ordinària de 10 de desembre
    de 2008, ha aprovat inicialment l’expedient
    de modificació de crèdit núm. 01/08
    del Pressupost. L’expedient es troba exposat al
    públic, a les oficines del Consorci, durant el
    termini de quinze dies hàbils, comptats a partir
    de la publicació del present edicte en el BOP
    de Girona, als efectes d'examen i, si s'escau,
    presentació d'al·legacions, tal com dis-posa
    l'article 169 del Reial Decret Legislatiu
    2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text
    refós de la Llei 39/1988, de 28 de desembre,
    reguladora de les hisendes locals. Si, transcorregut
    aquest termini, no s'ha presentat cap
    al·legació, l’acord inicial esdevindrà definitiu.
    D'altra manera, la Junta General disposarà d'un
    mes per resoldre-les i procedir a l'aprovació
    definitiva de l’acord adoptat.
    Les Preses, 11 de desembre de 2008
    Esther Pagès i Ayats
    Presidenta
    --------------------------------------
    Núm. 17155 CONSORCI PER A LA PROMOCIÓ ECONÒMICA DE LES PRESES I A LA GARROTXA, BOP de Girona núm. 244 – 19 de desembre de 2008 :
    Edicte sobre exposició pública del
    pressupost per a l’any 2009
    La Junta General del Consorci per a la Promoció
    Econòmica de Les Preses i a la
    Garrotxa, en la sessió ordinària de 10 de
    desembre de 2008, ha aprovat inicialment el
    Pressupost del Consorci per a l’any 2009.
    L’expedient es troba exposat al públic, a les
    oficines del Consorci, durant el termini de
    quinze dies hàbils, comptats a partir de la
    publicació del present edicte en el BOP de
    Girona, als efectes d'examen i, si s'escau,
    presentació d'al·legacions, tal com disposa
    l'article 169 del Reial Decret Legislatiu
    2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text
    refós de la Llei 39/1988, de 28 de desembre,
    reguladora de les hisendes locals. Si, transcorregut
    aquest termini, no s'ha presentat cap
    al·legació, l’acord inicial esdevindrà definitiu.
    D'altra manera, la Junta General disposarà d'un
    mes per resoldre-les i procedir a l'aprovació
    definitiva de l’acord adoptat.
    Les Preses, 10 de desembre de 2008
    Esther Pagès i Ayats
    Presidenta

    CONSORCI PER A LA PROMOCIÓ ECONÒMICA DE LES PRESES I A LA GARROTXA : expedient de modificació de crèdit | 21-12-2008 - 08:37:54 GMT 1 #

  11. La Escuela Yi por España o el nuevo capitalismo cultural chino de gira

    Jon Juanma Illescas Martínez

    Una de las entidades financieras más poderosas de Europa, La Caixa , (la caja de ahorros más importante a nivel europeo y la tercera entidad financiera en España), nos invita a asistir dentro de su programa de "Obra Social" a las exposiciones itinerantes que irá ofreciendo por el Reino de España en donde nos hará una muestra de arte contemporáneo chino abstracto, perteneciente a la llamada "Escuela Yi".

    Al márgen de los millones de euros que la entidad financiera se gastará bajo el paraguas de "obra social" y que le permitirá seguir acumulando ayudas estatales, que le facilitarán llevar su capitalismo nada "social" a zonas del mundo "tan pacíficas" como Iraq (donde estuvo participando después de la invasión en el Iraquí Trade Bank bajo la dirigencia de colosos como JP Morgan Chase), centrémonos en analizar la propuesta artística que nos invitan a presenciar.

    La palabra china Yi viene a representar según los organizadores del evento "el estado de contemplación y meditación de los creadores, el modo en que los artistas o los poetas piensan sobre su entorno o lo observan". Pero lo cierto es que al ver una obra de cualquiera de los artistas chinos que componen la muestra, tales como Zhao Wenliang o Gu Wenda 1 , lo último que se nos viene a la cabeza o que nos provoca ,es una meditación sobre su entorno o simplemente sobre cualquier entorno. Ello implicaría una cierta representatividad que como arte abstraccionista evidentemente no tiene. Aquí no hay entorno ni reflexión ninguna, sí podemos ver rastros gestuales de trazos humanos (pinceladas) supuestamente producidas según los sacrosantos críticos del expresionismo tipo Greenberg, por un automatismo espiritual comedido, que no es tal, ya que lo que nos encontramos aquí como en casi todo expresionismo abstracto es la más pura demagogia y picaresca. No hay reflexión, sino puro decorativismo de baja calidad. Decorativismo barnizado como resultado de supuestas largas y transcendentales meditaciones propias de la cultura tradicional china, del taoísmo, del confucionismo y vaya usted a saber qué más podemos meter en el "pack". Eso sí, todo ello, repítalo con gesto de profunda seriedad y contención, si quiere hacerse pasar por un entendido de Arte. Afírmelo como si le doliese ligeramente el estómago y a la vez le apretase la ropa interior, pero tuviese que servirse un té en un elegante café parisino, rodeado de importantes prohombres de la cultura con gafas de pasta y bufandas de marcas caras, todo ello sin perder la compostura.

    Consultando la Historia, podemos ver como el expresionismo abstracto fue/es una de las corrientes artísticas más nihilistas y decadentes de la Historia del Arte. A mi juicio, vino/viene a significar el triunfo de la mediocridad superlativa como fin, a colocar el traje invisible al emperador (antes/ahora americano, quizás futuramente chino), que pese a su notoria desnudez tiene un ejército de mandarines asalariados que se empeñaran en decir no sólo que el emperador no está desnudo, sino que viste las más bellas y originales prendas que nunca se vieron en el Imperio.

    El expresionismo abstracto nació producto del fin de la Segunda Revolución Industrial, de la degradación cultural de sectores intelectuales de la pequeña burguesía. Se gestó dentro de personalidades caóticas y asociales, críticas con la aristocracia y la gran burguesía a las que despreciaban, pero alejadas del pueblo y metidas de lleno en el mundo de la bohemia y las drogas. Gentes que anhelaban la vuelta a tiempos pasados en contraposición al nuevo orden que despreciaban, pero que no sabían ni querían combatir. Individuos perdidos en el limbo de las dos grandes clases sociales que se formaban: los capitalistas y los obreros asalariados. El alcohol, la cocaína y otras drogas acallaban su desesperación existencial, su callejón sin salida filosófico que los abocaba a una larga e interminable tortura vital que sólo finalizaba con la llegada de la muerte (muchos acabaron suicidándose y contribuyendo al falso mito del artista-demente que tantos impostores ha colado en la Historia de la Pintura).

    Más adelante, al terminar la Segunda Guerra Mundial, el expresionismo abstracto fue poderosamente impulsado por la CIA en contraposición al realismo socialista de corte estalinista. La Agencia lo utilizó para proyectar una imagen de libertad cultural en su país, en contraposición a las prohibiciones estalinistas que existían en la URSS, que obligaron a muchos pintores a exhiliarse si deseaban vivir de la pintura que realizaban. Para los EUA, fue pura y simplemente parte de una gran campaña de marketing como ya demostró la investigadora Frances Stonor Saunders partiendo del estudio de documentos desclasificados de la época. EUA no era la cuna ni el foco de ninguna vanguardía artística, de ningún movimiento original en la Historia del Arte, así que tuvo que inventarse uno, y el abstraccionismo expresionista coincidía plenamente con los objetivos que buscaba. Era anárquico, representaba los principios del "libre mercado" y el individualismo extremo, la elevación suprema del principio de unicidad intransferible del individuo herméticamente cerrado de su ser social colectivo. Fue parte de la llamada Guerra Fría Cultural y cumplió su papel al golpe de talonarios y sobornos allende los mares (interesantísimo el papel de los Rockefeller en esta "Cruzada Cultural").

    El abstraccionismo "matemático-espiritual" de un Kandinsky (uno de los precursores del abstraccionismo a secas) nada tuvo que ver con la anarquía caótica y degradante del abstraccionismo expresionista. Bueno, sí, algo sí tuvo que ver, pero se halla a años luz cualitativamente hablando del expresionismo abstracto de un Barceló por ejemplo (alias "Mister Cúpulas ONU"). Kandinsky buscaba emocionar con sus pigmentos como si los colores y las formas de sus lienzos fueran las notas y los tiempos de un instrumento, renunciaba a la representatividad pictórica porque fue creyendo que ella era más bien propia de la Literatura, y que la Pintura debía buscar lo espiritual por otros caminos más cercanos a la música. Equivocado o no, su arte estaba estudiado, trabajado y hasta cierto punto acechaba una coherencia quizás imposible de alcanzar. Buscaba a Dios con/en la Pintura, y al margen de la posibilidad o no de hallarlo, su fe era sincera. Pero el expresionismo abstracto significó un paso más en la imposible ecuación no resuelta por Kandinsky ni por ningún abstraccionista más, quizás producto de su erróneas premisas y sus inalcanzables fines. Significó que el pintor pasaría con su paleta simplemente a golpear el piano con los puños cerrados, partiendo de una fuerza interior que lo impulsaba (¿?) para luego pretender que lo que había salido de tal "interpretación pugilística" era la Novena Sinfonía de Beethoven. Ahora ya no buscaba a Dios, sino que pretendía que el Espíritu Santo lo visitara de vez en cuando para agarrar con fuerza sus pinceles y dejarle tras su paso un mensaje "divino" en el lienzo.

    Lamentablemente muchos sectores actuales considerados "progresistas" defienden este tipo de arte, que no les gusta porque "no entienden" pero que defienden a modo de dogma democrático (cabría recordar que hay una gran diferencia entre censurar y apoyar o promover).

    Propongo la siguiente reflexión para el lector confundido: del mismo modo que a ningún músico se le ocurriría componer una sinfonía repitiendo obsesivamente los mismos arpegios o acordes, ni aporrear el instrumento anárquicamente con los puños cerrados pretendiendo que por arte de magia deba nacer de allí una sonata ; a ningún pintor se le debería ocurrir tampoco hacer una Pintura con mayúsculas haciendo composiciones geométricas jugando con los mismos colores y formas una y otra vez (Kandinsky, Mondrian, etc), realizando trazos neuróticos cuando no derramando la pintura por espasmos (Pollock, Tàpies) o construyendo pretendidas composiciones controladas que salen desde el "más allá" (Rothko, Motherwell, Escuela Yi, etc).

    Este tipo de pintura abstracta, puede ser válida para experimentar con materiales, colores, gestualidad de la pincelada, texturas, etc, como esbozos o pruebas para determinadas partes de una obra mayor, pero nunca pretender por sí mismas ser tales obras finales. ¿Por qué? Porque sería/es una burla monumental que pagamos todos con nuestros bolsillos y conciencias, incluso y crecientemente con la educación de nuestros hijos con la incursión en los planes educativos de "enseñanzas" de tanto impostor histórico. Porque ello viene a significar igualar el trabajo de millones de artistas honrados, profesionales y capaces no sólo de la Actualidad, sino de la Historia, con la tomadura de pelo de unas marionetas púgiles adictas a los psicotrópicos, al servicio de los grandes capitalistas y de la Cultura de Alienación Universal 2 que pretenden hacernos retroceder al mundo de los discuros mágicos, el pre-racionalismo y el infantilismo compulsivo y consumista.

    Sin embargo, el expresionismo abstracto no entiende esa pintura como prueba o experimentación sino que la aúpa a la categoría de obra final, busca pintando una realidad espiritual mística, una vibración producida por una "energía intuitiva" que controla al artista, un ente sobrenatural que ha tomado posesión y control del propio cuerpo. Es el modelo de artista genio del Romanticismo basado en las ideas sobre el desinterés del juicio estético de Kant, pero llevadas hasta el más aciago paroxismo. Este tipo de construcciones ideológicas propias del idealismo burgués nos podría llevar al "solipsismo artístico" e incluso, a tener que recurrir a un exorcista una vez acabado el proceso creador, para que permitiese al "genio" dejar de serlo para simplemente poder prepararse un bocadillo de chorizo o limpiarse al defecar (con perdón), no sea que se confundiese o confundiera y acabara dejando el baño como uno de sus cuadros pero con otro tipo de "materiales", experimentando de este modo con el "arte povera" 3.

    En definitiva, el capitalismo volvió a China y con él la burguesía (que nunca desapareció ni en tiempos de Mao), creció en connivencia con élites del Partido Comunista Chino, bajo el amparo de los grandes capitalistas internacionales y trajo consigo bajo el brazo al arte abstracto.

    China se esfuerza por ser la futura potencia hegemónica, tras la fase que viviremos a corto-medio plazo de crecientemente multipolaridad a la que ya estamos asistiendo en su nacencia, para después del fin del forcejeo ver que quién se hará con el cetro de Primera Potencia Hegemónica (¿puede que tras una nueva Guerra Mundial pero de tipología desconocida hasta la fecha?), y lo cierto es que el inmenso país asiático se nos presenta ya como un serio candidato al título. Del mismo modo que amplía su presencia mediante inversiones en América Latina y África desplazando a clásicas potencias occidentales, también intenta hacerse valer en el terreno cultural, bajo el paraguas de repetidas y lamentables formulaciones de corte burgués. Lo mismo da cuando se tiene el poder necesario, y la cultura obedece a los intereses de una élite, que casualmente tiene todos los medios para decidir qué es y qué no será reconocido como tal.

    Quizás, después de tanto "libre mercado", de teorías apocalípticas sobre el Fin de la Historia y otras sandeces que ya nadie se esfuerza por recordar en público a riesgo de ponerse colorado, no sea una coincidencia del todo que nos volvamos a encontrar con dicotomias propias de la Guerra Fría: la ligazón entre capitalismo y abstraccionismo, frente a figuración 4 y socialismo. Es tremendamente paradójico o clarificador, según se mire, que La Caixa, una de las financieras más grandes de Europa, se encargue de mostrarnos esta realidad apoyando un arte capitalista de un régimen supuestamente socialista. Si no es esto verdad y nos dejamos llevar por los nominalismos aparentes, ¿cómo es posible que un agente del capitalismo como La Caixa apoye el nuevo arte oficial promovido por el gobierno comunista de China? La clave es que uno de los dos miente y no es lo que dice ser...¿será un agente comunista La Caixa?, ¿tendremos que llamar al nuevo senador McCarthy travestido bajo la apariencia de un político del Partido Popular para que meta en la cárcel al bueno del presidente Fainé por ayudar a fuerzas marxistas extranjeras? En fin, espero que mi amado Rey Don Juan Carlos, que jamás va desnudo en público, esté atento y ponga un poco de orden, cosa que se le ha dado muy bien desde siempre...

    Llegados a este punto, a los mortales, nos quedan dos opciones (además de confiar en el buen hacer de nuestro heroico Borbón). Podemos repetir como buenos creyentes que la "libertad" se abre camino en China gracias al aperturismo económico, futura potencia a la cual sólo le falta para entrar en el Reino de la Libertad y el Goce Eterno Capitalista que el Partido Comunista Chino deje de controlar la política del país en régimen de monopolio, propiciando que otros...digo la libertad, se apodere de su política en sana competencia capitalis...digo democrática. También podemos afirmar, por el contrario, que el emperador está desnudo, otro más pero con distinta careta....¡Perdón!, ¡se me olvidaba la tercera opción, la de toda la vida!: mirar para otro lado. Con seguridad, la más posmodernista y "cool" de todas las posibles.

    ¡Progreso y Libertad, Amén!

    * Jon Juanma es el seudónimo artístico/revolucionario de Jon E. Illescas Martínez, Licenciado en Bellas Artes, artista plástico, analista político y teórico del socialismo.

    Para contactar con él: jonjuanma@gmail.com

    Blog: http://jonjuanma.blogspot.com/

    Parte de su obra plástica: http://jon-juanma.artelista.com/

    Notas:

    1. Ambos ya tuvieron sus coqueteos con el Pop Art, otro estilo ligado al capitalismo consumista, lo cual no deja de ser sintomático del creciente capitalismo que inunda a la China.

    2. http://jonjuanma.googlepages.com/6...IntroduccinalaCulturadeAlienacin.pdf

    3. Término italiano que significa "arte pobre", arte realizado con materiales baratos, de fácil obtención, muchas veces rayando en lo sucio y la basura. Fue una tendencia que todavía perdura en algunos artistas y que tuvo sus comienzos a finales de los sesenta en Italia cuando lo acuñó el crítico y comisario Germano Celant.

    4. Que conste que digo figuración y no realismo socialista (estalinista), "figuración" es un término mucho más amplio que engloba formalmente desde el cubismo de Picasso hasta el naturalismo idealista de Bougerau o la iconografía de los murales de Rivera.

    La Escuela Yi por España o el nuevo capitalismo cultural chino de gira | 05-01-2009 - 08:33:32 GMT 1 #

Dejar un Comentario


<a href> <em> <blockquote> <strong> <cite> <code> <ul> <li> <dl> <dt> <dd>