Salvem Sant Aniol de Finestres : Rellevància geològica, cultural i natural de la Vall del Llémena.-L'al·legació destaca la rellevància geològica, cultural i natural de la Vall del Llémena
Salvem Sant Aniol de Finestres : Rellevància geològica, cultural i natural de la Vall del Llémena.-L'al·legació destaca la rellevància geològica, cultural i natural de la Vall del Llémena : GENERALITAT DE CATALUNYA Departament d’Economia i Finances Direcció General d’Energia i Mines c/ Provença, 339, 08037 BARCELONA.
PRIMER.- Que els sota signants s’oposen total i absolutament a l’atorgament del permís d’investigació sol·licitat, així com del corresponent permís per a la perforació que si s’escau es pugui sol·licitar, per raó de les característiques físiques, mediambientals, naturals i socials de la zona on es pretén la investigació sol·licitada, amb la finalitat d’explotar, davant l’existència de calcàries, amb la finalitat d’elaborar ciment i altres aplicacions industrials.La sol·licitud efectuada, i la posterior explotació de l SEGON.- Pel que fa a les qüestions materials, el terme municipal de Sant Aniol de Finestres i concretament a la zona de La Barroca hi ha diversos jaciments prehistòrics, com ara restes de d’assentaments de poblats ibers, documentats per l’Associació Arqueològica de Girona, entre d’altres. L Així mateix, i vistes les característiques de tals instal·lacions extractives, i tenint en compte els altíssims valors naturals, mediambientals i paisatgístics existents a la zona, fa del tot insostenible la pretensió d’una explotació de les característiques assenyalades.A banda de la realitat dels fets exposada, amb la força normativa que cal donar a la mateixa, l Des del punt de vista socioeconòmic, representa una amenaça directa pel futur desenvolupament econòmic de la gent que es dedica a activitats turístiques i indirectament al sector de la restauració a tota la vall de la Llémena. En el terme municipal de Sant Aniol de Finestres, com a la resta de la Vall de Llémena, durant els darrers anys s’han establert una desena de cases i allotjaments rurals que aporten a aquests municipis un turisme de qualitat vinculat directament a l’entorn natural i rural (al paisatge, en definitiva) i a la seva gastronomia. El turista que s’allotja en cases rurals cerca aquells valors paisatgístics rurals i naturals que, amb les condicions actuals, els territoris de la Vall i entorns immediats poden oferir. En definitiva, el turisme rural representa una font d’ingressos creixent, generada per famílies de la Vall i des de la proximitat municipal, tal com aconsellen els principis de qualsevol Agenda 21 local. Des del punt de vista de la seguretat pública, el risc que pot comportar una activitat extractiva de materials calcaris, entre d'altres, per a la salut de la població de La Barroca, així com per les cases i nuclis de població propers (Sant Esteve de Llémena i Sant Martí de Llémena); tot això sense comptar amb la insuficiència de les infraestructures necessàries per donar sortida a l Des del punt de vista geològic cal preservar la cinglera de la Barroca i la Vall de la Llémena al configurar un conjunt geomorfològic i estratigràfic d'elevat interès per la interpretació de la geologia. S'hi pot observar el vulcanisme, les falles i les roques eocèniques per interpretar els processos geològics que el formaren i la relació entre ells. És l'únic indret a Catalunya on es conserva una vall formada per cons volcànics i cingleres sense cap cicatriu que la malmeti. Estratigràficament també hi ha present una seqüència molt interessant al passar de les roques paleozoiques a les terciàries amb absència del secundari, la qual cosa indica una discordància geològica, procés geològic molt interessant. I el que és més important, es localitza a les immediacions d'un Parc Natural d'elevat interès geològic on per l'atzar del destí no s’ha inclòs aquest indret d'igual valor que l'existent uns metres més enllà. Malmetre aquest conjunt geològic pot implicar no poder fer un pas enrere en cas que es reconsideri la inclusió d’aquest espai rellevant, també des del punt de vista geològic, dins del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.Des del punt de vista paisatgístic, el PTDG (2008) defineix la Vall de la Llémena com a Unitat Espacialment Significativa (UES). Això significa que tant la vall de la Llémena, com també les seves valls secundàries i marges muntanyosos tenen una especial interès paisatgístic. El paisatge del tram alt de la vall, té una consideració d a) Qualsevol actuació no autoritzada amb el propòsit o resultat de destruir-les, mutilar-les, tallar-les o arrancar-les, així com la recol·lecció de les seves llavors, pol·len o espores.<...> c) Alterar-ne l'hàbitat afectant negativament les seves poblacions. La població de Pimpinella Tragium de La Barroca és objecte d'un seguiment per part de la delegació a la Garrotxa de la Institució Catalana d'Història Natural (Annex II), i es tracta d'una població força petita i dispersa. Des del punt de vista de protecció de la fauna salvatge autòctona, Llei 22/2003, de 4 de juliol, del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, (Annex III), l A banda d’aquestes espècies més rellevants, a la zona de La Barroca i a la seva àrea d’influència hi ha tot un seguit d’espècies animals protegides per la llei 22/2003 –(Annex IV) – la presència de les quals ha estat acreditada per, entre d’altres, el Departament de Biologia Animal de la Universitat de Barcelona, Institut Català d’Ornitologia (ICO), Departament de Biologia Aquàtica de la Universitat de Girona, Museu de Ciències Naturals de Granollers.Des del punt de vista ambiental i tal com indica el PDTG (2008), part del municipi de Sant Aniol de Finestres (1384 ha) pertany a l Tal com proposa el PDTG (2008), són espais de valor natural i connectors ecològics la Conca alta de la Llémena i el Pla de Sant Roc – Puig Prunell. Per tant, la conservació d’ambdós espais és necessari. Sumat a això, s’ha inclòs com a sòl de protecció especial aquell procedent d’espais protegits, els connectors i els espais naturals d’interès regional (Annex VI). La protecció en aquests casos és integral. La Conca alta de la Llémena ha estat seleccionada com a connector ecològic i el Pla de Sant Roc - Puig Prunell ha estat seleccionat com a espai ecològic dins la xarxa d'espais naturals proposada pel PDTG (2008).Que una activitat com la que es planteja comportaria un impacte directe a la riera de la Llémena, que forma part de la Xarxa Europea Natura 2000, bé sigui per la pròpia operativa d'extracció, com per l'ús de maquinària pesant o el trànsit que comporta de camions. Cal valorar que l'altiplà de la Barroca té com a mínim dos saltants d'aigua que, barrejat amb l QUART.- Que l'Ajuntament de Sant Aniol de Finestres ha acordat en Ple Extraordinari -Annex VII- i per unanimitat oposar-se a la instal·lació de qualsevol mena de pedrera i de treballar per incloure aquesta prohibició en el seu ordenament urbanístic a fi i efecte d'impedir l'activitat relacionada amb les extraccions d'àrids. CINQUÈ.- De l ATS 19 de febrer de 1990 (TS 1990\1439): En la defensa del medio humano -uno de los más preocupantes problemas que se plantean hoy día- los poderes públicos tienen marcado muy claramente la conducta a seguir; protección y defensa de aquél. Y ello no sólo por sentido común, que no sería argumento desdeñable, sino porque la propia Constitución española de 27 de diciembre de 1978 ( RCL 1978\2836 y ApNDL 1975-85, 2875), en su importe art. 45.2 les impone el deber de velar por una utilización racional de los recursos naturales. Obviamente ese deber constitucional alcanza no sólo a la Administración pública sino también a los Tribunales. En el mateix sentit STS 18 d’abril de 1990 (TS 1990\3650): Com ja s’ha manifestat els terrenys on es pretén la ubicació de la futura extracció de calcària, o zona minera, estan al límit, o a una gran proximitat del parc natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.
Aquestes zones al costat d’un enclau protegit tenen una especial protecció al tenor d’una línia jurisprudencial ja molt consolidada per el propi Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en aquest sentit Sentència 406/1997, de 12 de maig, TSJC ratificada per Sentència del Tribunal Suprem de data 18 de desembre de 2001, relativa a un restaurant i centre lúdic-esportiu proper a la Reserva Natural de Sant Llorenç de Montgai: La utilidad pública de protección de determinadas especies de la fauna salvaje de Cataluña en peligro de extinción, exigía de la Administración Autonómica la no autorización de la construcción pretendida cuando no consta que su proximidad, su contigüidad, a la zona especialmente protegida contribuya al equilibrio y conservación de aquel ecosistema <…>” Que La Direcció General d’Energia i Mines del Departament d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya, conjuntament amb l’Ajuntament de Sant Aniol de Finestres informin negativament de la petició de permís d’investigació minera en aquest municipi i que desestimi la petició de la Promotora Mediterránea-2 S.A. de realitzar qualsevol altra activitat, com ara permís per a prospecció minera o extracció de materials geològics a La Barroca; i aplicar aquest mateix principi al conjunt del municipi de Sant Aniol de Finestres.Que l Que es traslladi aquesta prohibició a les normatives municipals, comarcals i de Catalunya i es comuniqui a totes les instàncies de l’Administració a fi efecte que s’aturin i es revoquin immediatament els tràmits i peticions que puguin haver-hi actius. Sant Aniol de Finestres, 27 de setembre de 2008. (Vall del Llierca Argelaguer) Projecte d'instal·lació nou abocador de la comarca de la Garrotxa Variants i pedreres 
SRS: En Isidre Cos Arnau, obrant en nom i representació en la seva qualitat de President de l’Associació Salvem Sant Aniol de Finestres, amb domicili a Sant Aniol de Finestres, Can Melitó, s/n 17154; conjuntament amb les 219 persones que signen en full annex, davant la Direcció General d’Energia i Mines del Departament d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya, MANIFESTEN: Que han tingut coneixement de l
d’Història Natural ha detectat la presència de Pimpinella Tragium, (família de les umbellíferes) espècie detectada a només tres indrets de Catalunya, 2 a Tarragona i el tercer a aquesta zona de La Barroca, única a comarques gironines. El decret aprovat el passat 26 d'agost, de creació del Catàleg de Flora Amenaçada de Catalunya (Annex I) cataloga la Pimpinella Tragium com a espècie vulnerable i la protegeix. La Institució ha localitzat aquesta planta en les cingleres entre Sant Roc i Amer, però no s'ha prospectat encara les cingleres orientades al Sud, Sud-Oest i Sud-Est. La planta és present a la zona i explotació com la que es projecta afectaria el seu hàbitat i/o la seva població (Article 2 Espècies catalogades: Les espècies i subspècies incloses en aquest Catàleg comprenen la totalitat de les poblacions naturals que es troben a Catalunya). La catalogació com a espècie o subspècie amenaçada comporta, llevat de les excepcions establertes al present Decret -art. 2 punts a) i c)-, la prohibició de dur a terme les actuacions següents:
Tal com indica el PDTG (2008), dos dels nou principals connectors ecològics de la comarca es troben justament en l'espai objecte d'al·legació (Annex V). Es tracta de l'Eix Puig d'Helena - Pla de Sant Roc i l'Eix fluvial de la vall de la Llémena. El primer dels eixos, de direcció nord-est a sud-oest, és una zona de connexió que permet un continu ecològic entre el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i altres espais d’interès natural de la Selva. No presenta impactes greus i esdevé un enclavament estratègic per tal d’assegurar la connexió cap al sector sud de la comarca. El segon dels eixos, per bé que potencialment menys afectat per la possible activitat extractiva i consegüent abocador, és una vall fluvial d'orientació nord-oest a sud-est. Ecològicament enllaça el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa amb l'EIN Muntanyes de Rocacorba i la zona volcànica del nord-oest del Gironès. Per tant, el seu valor de connector ecològic és elevat.
Meneame
del.icio.us
ARGELAGUER Juan R. Lejarza
L'abocador de la Garrotxa pot anar a Sant Aniol :
Això és el que explica en un comunicat que recullen diversos mitjans, el president del Consell Comarcal de la Garrotxa que no descarta ubicar l'abocador a Sant Aniol de Finestres i assegura que li caldrà ser valent per defensar-ho. Aquesta afirmació posa de relleu que la mobilització no era gratuïta, com pretenien fer veure i, que cal estar molt alertes. L'Ajuntament s'ha compromès a aturar la pedrera, ara cal també que es posicioni en contra de les escombraries. Entre d'altres qüestions, a banda de les ambientals, cal dir que un abocador a Sant Aniol significaria un trànsit brtual de camions d'escombraries. Actualment, cada mes n'hi transiten 8. Si la planta es fes aquí, en circularien des d'Olot, Besalú o Sant Joan les Fonts cap a Sant Aniol de Finestres, almenys 15 diaris, és a dir 450 al mes, als que cal sumar els gairabé 150 que retornarien els residus de Sant Aniol cap a Beuda, on ara hi ha l'abocador. Parlem doncs del trànsit d'uns 600 camions d'escombraries al mes, de punta a punta de la comarca. És sostenible això? Ens ho mereixem els 300 veïns de Sant Aniol? Un territori verge com el nostre ha de patir el trànsit i la manipulació de les escombraries de tota la comarca?
Abocador de la Garrotxa pot anar a Sant Aniol | 06-10-2008 - 08:42:06 GMT 1 #
El alcalde de Sant Aniol de Finestres (CiU) demana a la regidora de Educació que dimiteixi del càrrec :
La regidora d'Educació i Benestar Social de Sant Aniol de Finestres, Gemma Roura, Convergencia i Unió (CiU), va explicar durant la sessió del ple ordinari que l'alcalde, Francesc Oliveras (CiU), li havia demanat la dimissió. Roura va concretar que aquesta petició de l'alcalde va sorgir en el decurs de la reunió que el grup municipal va mantenir el passat 1 d'octubre.
Segons Gemma Roura, Oliveras li va dir que havia faltat a la seva confiança pel fet d'haver assistit a la reunió que l'entitat Salvem les Valls de Sant Aniol de Finestres va mantenir amb el President de CiU del Consell Comarcal de la Garrotxa, Joan Espona i Agusti (Alcalde de Sant Joan les Fonts), a finals de setembre. Segons ella, havia anat a d'altres reunions de l'Associació Salvem les Valls de Sant Aniol amb el director dels Serveis Territorials de Medi Ambient, Emili Santos, i amb el delegat Territorial, Jordi Martinoy, i no li havia dit res ningú. Roura també va indicar que Oliveras tenia informació sobre les pretensions de Promotora Mediterranea 2 (Promsa Ciments Molins S.A.) d'ubicar una Pedrera a la Barroca, abans que digués al plenari que l'Ajuntament no havia rebut cap informació del projecte.
Per la seva part, l'alcalde, li havia demanat la dimissió, per que responia al que havia dit sobre ell a la reunió amb el President del Consell Comarcal de la Garrotxa (CiU). Oliveras va indicar que la petició era oral i tenia la finalitat que Roura reconegués la seva situació i optés per integrar-se més en el grup, cosa que, segons ell, va passar al final de la reunió.
L'alcalde va considerar que atès que havia decidit portar el tema al plenari no li quedava cap més remei que demanar-li la dimissió. "Ara, de veritat i per escrit", va dir Oliveras. Roura va indicar que l'alcalde no tenia potestat per fer-li lliurar l'acta de regidora, però que sí volia renunciava a les responsabilitats que tenia dins l'equip de govern. L'alcalde va dir que existia una declaració d'intencions per part de l'empresa propietària dels terrenys però que no era la petició formal de la ubicació d'una pedrera a la zona de la Barroca. L'Ajuntament va aprovar la suspensió potestativa de l'activitat minera al municipi. L'aprovació de la mesura era reclamada des de l'Associació Salvem Sant Aniol de Finestres per poder protegir el municipi d'una pedrera a cel obert. L'.associació es mostrà preocupada per la Planta de Reciclatge de Sant Ferriol-Besalú, que es vol implantar al poble de Sant Aniol de Finestres.
El alcalde de Sant Aniol de Finestres (CiU) demana a la regidora de Educació que dimiteixi del càrrec | 07-10-2008 - 06:26:30 GMT 1 #
Demanen a una regidora que plegui per haver anat amb els antipedrera de Sant Aniol : L'alcalde de Sant Aniol de Finestres, Francesc Oliveras (CiU), va demanar en el ple ordinari d'anit la dimissió a la regidora del seu grup Gemma Roure, perquè va acompanyar els representants de la plataforma contrària a la pedrera a la reunió amb el president del Consell de la Garrotxa, Joan Espona. Va retreure-li que no havia tingut actitud política i va dir que posaria el tema en mans dels assessors de la federació perquè, segons ell, l'única sortida era dimitir, crear un nou grup polític i presentar-se a les properes eleccions. Roure, que va posar el càrrec en mans de l'alcalde, però no l'acta, va dir que va atendre la invitació de la plata forma. A més, va remarcar que era ella qui havia perdut la confiança en l'alcalde perquè havien mentit i ocultat informació. El ple, en una sessió extraordinària posterior, va blindar el municipi contra la pedrera amb la suspensió de llicències al sòl no urbanitzable per un any i prorrogable a un altre mentre es redacta el nou POUM.
Els antipedrera de Sant Aniol | 07-10-2008 - 06:36:51 GMT 1 #
Documents de la pedrera de Sant Aniol de Finestres :
Una edil revela que el 2006 ja hi havia documents de la pedrera a l´Ajuntament.
La regidora d'Educació i Benestar Social de Sant Aniol, Gemma Roura (CiU), assegura que va trobar carpetes sobre prospeccions per fer una pedrera a la Barroca anteriors al 2006. Roura, a la qual l'alcalde, Francesc Oliveras (CiU), li ha demanat la dimissió, va dir que també existeixen documents del 2007 i un projecte anomenat Sant Aniol 1 . "Avui puc dir que s'ha ocultat informació", va dir Roura al ple. La regidora va explicar que l'alcalde va assegurar en ple que a l'Ajuntament no havia entrat cap petició sobre la pedrera en data anterior al 8 de setembre del 2008. Roura també va dir que no dimitirà però que ha posat les funcions d'Ensenyament i Benestar Social a disposició de l'alcalde.
L'alcalde va explicar que els documents descoberts per Roura no representaven cap petició oficial de permís d'extracció de minerals, per la qual cosa no en va parlar. El primer regidor va recordar a Roura el compromís polític que té amb el grup que representa Convergència i Unió al poble i li va dir que ni ella ni ningú que s'hagués presentat per una llista, un cop dins de l'Ajuntament podia formar un grup a part. Oliveras va determinar que s'assessoraria per afrontar una situació de transfuguisme, segons ell, fora de la llei. "L'única solució és que si no t'agrada plega", va dir Oliveras.
Només de començar el ple, Francesc Oliveras va denunciar que existeix un rerefons polític a la Plataforma Salvem Sant Aniol. L'alcalde va llegir un manifest en què va expressar que s'ha usat la Plataforma per crear una confusió que vol treure profit polític de les mobilitzacions en contra de la ubicació d'una pedrera a la zona de la Barroca.
Oliveras va explicar que d'una manera intencionada s'han fet córrer calúmnies que qüestionen la gestió econòmica de l'Ajuntament. "Jo crec que és immoral que després de 40 anys de fer coses pel poble corri pels carrers que ens beneficiem de la gestió pública", va dir l'alcalde. Oliveras va anunciar que a partir del manifest quan tingui constància que algú calumniï l'Ajuntament anirà a judici.
Al final del ple, el portaveu de la Plataforma Salvem Sant Aniol, Isidre Cos, va felicitar l'alcalde per la prohibició de la mineria. Cos va lamentar que l'activitat de la Plataforma hagi portat divisions al poble i a l'Ajuntament. Cos va negar que l'organisme hagués tingut mai una intenció política. El portaveu de la Plataforma va agrair a la regidora Gemma Roura el costat que havia fet a l'entitat a les reunions amb les institucions.
La presència de Gemma Roura a la reunió de la plataforma amb el president del Consell Comarcal de la Garrotxa, Joan Espona i Agusti, va generar la divisió de l'únic grup municipal a Sant Aniol de Finestres.
(Argelaguer Vall del Llierca)
Documents de la pedrera de Sant Aniol de Finestres | 08-10-2008 - 10:32:52 GMT 1 #
President del Consell de la Garrotxa, Joan Espona i Agustin - ¡¡ uns dels grossos de CiU a la comarca !! :
L'alcalde, Francesc Oliveras, va demanar la dimissió a la seva regidora, Gemma Roure, perquè com a tal va acompanyar els representants de la plataforma a una reunió amb el president del Consell de la Garrotxa, Joan Espona -«uns dels grossos de CiU a la comarca», va dir al ple-. Ella va justificar que va acceptar una invitació de l'entitat i que sempre ha estat transparent. Oliveras, en canvi, li va retreure que es deu a una disciplina de partit, és a dir, a causa de la seva actuació, algú pugui intuir que la plataforma i l'Ajuntament són una única cosa. L'alcalde va afirmar en més d'una ocasió que no entén en política i que posaria el cas en mans de la federació, perquè, segons ell, de Roure ara no en pot sortir un grup a l'oposició. Ella no va renunciar a l'acta de regidora i va posar els càrrecs a disposició d'Oliveras. El que no deu saber l'alcalde és que, segons quina decisió prengui, l'empenyerà a l'oposició com a regidora no adscrita –trànsfuga, segurament dirà algú– Sigui com sigui, el portaveu de la plataforma, Isidre Cos, va anunciar que no es desconstituiran pensant en la futura planta de tractament de residus.
President del Consell de la Garrotxa, Joan Espona i Agustin - ¡¡ uns dels grossos de CiU a la comarca !! | 08-10-2008 - 11:11:15 GMT 1 #
Vall del Llierca, Argelaguer/Begudà: Ajuntament de Sant Joan les Fonts endeutament insostenible.-El Grup Municipal del Partit Socialista de Cataluña (PSC) al Ajuntament de Sant Joan les Fonts, (Garrotxa) culpa l'Equip de Govern de Convergencia i Unió (CiU) d'haver provocat un endeutament insostenible per als Veïns del Poble a causa de la falta de previsió en matèria econòmica de l'Alcalde, Joan Espona i Agusti (President de la Presidencia del Consell Comarcal de la Garrotxa de CiU). El PSC acusa també l'Equip de Govern d'actuar sobre la base de la improvisació, de no tenir cura en la despesa i de ser incapaç de donar explicacions per justificar l'endeutament del municipi.
El Grup Socialista votarà en contra d'una modificació de crèdit perquè no hi troba prou justificats els increments en les despeses suplementàries que especifica l'Alcaldia.
La portaveu socialista, Roser Ortigosa, denuncia que el consum de l'àrea de Cultura i Joventut (79.000 € euros); el que correspon a la reparació de maquinària (12.000 € euros), els Estudis Professionals i Projectes tècnics (81.602,58 € euros) així com els 553.359,28 € euros de més que haurà de pagar els Veïns per l'edifici de la Cooperativa, són producte de manca de previsió i improvisació.
Ortigosa no troba prou elaborats els justificants per aclarir una despesa de 335.000 € euros de més que ha suposat l'arranjament dels vestidors del Camp de Futbol de la Canya i l'edifici de Can Cantra.
El PSC diu que l'endeutament provocarà un augment de les taxes, impostos que s'hauria pogut estalviar amb una política econòmica elaborada des del rigor pressupostari.
Ajuntament de Sant Joan les Fonts endeutament insostenible | 02-11-2008 - 12:15:37 GMT 1 #
Vall de Llémena :
"Guaita el Llémena!" es va inaugurar oficialment el projecte de restauració i divulgació de la riera de Llémena i la de Canet d'Adri.
Amb un pressupost total de 190.000 euros €, les accions de recuperació i divulgació de les rieres de Llémena i Canet s'han centrat en la vegetació i en la senyalització d'un parell d'itineraris, d'uns 40 quilòmetres i l'altre, de 10 KM.
Per netejar la riera s'han retirat deixalles i arbres morts o caiguts que obstaculitzaven el curs fluvial. El pla d'accions també intenta protegir la vegetació autòctona i, per aquest motiu, s'han retirat espècies exòtiques com la nyàmera o la belladona borda, que perjudicaven la zona verda de la riera.
---
VALL DEL LLIERCA Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà. VALL D'HOSTOLES Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres. Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol. FLUVIÁ Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Osona Vic Ripoll Ripollès Figueres Alt Empordà Garrotxa Girona Catalunya España Lejarza Madrid España Lliurona Berga Berguedà Bracons Llers
Vall de Llémena | 09-07-2009 - 23:10:55 GMT 1 #
AVANÇ DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
XAVIER CANOSA MAGRET
NURIA DIEZ MATINEZ
Arquitectes
NOVEMBRE 2008
AVANÇ DE PLA
MEMÒRIA
1 PREAMBUL
1.1 MARC LEGAL DEL POUM
El Pla d’Ordenació Urbanística Municipal es redacta d’acord amb el Decret Legislatiu 1/2005
de 26 de juliol pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’Urbanisme (LU) i el Decret
305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme (RLU).
D’acord amb aquest marc jurídic de referència l’ordenació urbanística del municipi ha de
perseguir:
• la utilització racional del territori i el medi ambient
• conjuminar les necessitats de creixement amb la preservació dels recursos
naturals i dels valors paisatgístics, arqueològics, històrics i cultural
• garantir la qualitat de vida de les generacions presents i futures
• configurar models d’ocupació del sòl que evitin la dispersió del territori i
afavoreixin la cohesió social
• considerar la rehabilitació i renovació del sòl urbà consolidant un model de
territori globalment eficient
• fomentar els drets d’iniciativa, d’informació i de participació dels ciutadans en els
processos urbanístics
El Pla d’Ordenació Urbanística Municipal és l’instrument d’ordenació integral del territori que
abasta el terme municipal i l’hi correspon :
• classificar el sòl amb l’establiment del règim jurídic corresponent
• definir el model d’implantació urbana i les determinacions per al
desenvolupament urbanístic
• definir l’estructura general del territori i establir les pautes per a fer-ne el
desenvolupament
• definir l’organització dels usos públics i privats sobre el territori
• definir els objectius mediambientals.
• reservar sòl per a la construcció d’habitatges de protecció pública
1.2 FORMULACIÓ DEL POUM
El POUM el formula l’ajuntament de Sant Aniol de Finestres, que l’aprova inicialment i
provisionalment. L’aprovació definitiva correspon al conseller/a de Política Territorial amb
l’acord de la Comissió d’Urbanisme de Girona.
AVANÇ DE PLA
1.3 DETERMINACIONS DEL POUM
Les determinacions que els plans d’ordenació urbanística municipal han de desenvolupar
són:
Amb caràcter general els POUM:
a) classifiquen el territori en les classes de sòl definides per la llei i en els àmbits o
les superfícies que resultin necessaris en funció dels objectius de
desenvolupament i de la complexitat urbanística del municipi.
b) estableixen les determinacions que corresponen a cada classe de sòl per a
aconseguir la plena efectivitat del règim respectiu.
c) desenvolupen per a cada classe de sòl l’estructura general i el model del territori.
d) determinen els indicadors de creixement, població, recursos i desenvolupament
econòmic i social del sistema urbà que hagin d’ésser considerats per a decidir
l’oportunitat i la conveniència de cada actuació, d’acord amb els interessos
públics derivats de l’imperatiu d’utilització racional del territori.
e) incorporen previsions sobre la disponibilitat dels recursos hídrics i energètics.
f) defineixen el sistema general d’espais lliures públics, que ha de respondre, com a
mínim, a la proporció de 20 m2 per cada 100 m2 de sostre admès pel planejament
urbanístic per a ús residencial no inclòs en cap sector de planejament urbanístic.
g) Poden definir el sistema urbanístic d’habitatges dotacionals públics
h) Estableixen les determinacions necessàries per a assolir una mobilitat sostenible
en el municipi.
En el sòl urbà:
a) Apliquen les tècniques de qualificació o zonificació del sòl i de reserva o afectació
d’aquest per a sistemes urbanístics generals i locals, respectant en tot cas la
proporció adequada a les necessitats de la població.
b) Assignen usos detallats per a cada zona.
c) Regulen els paràmetres i els criteris d’harmonització formal i compositiva de les
edificacions.
d) Determinen quins valors arquitectònics, arqueològics, paisatgístics i
mediambientals hi han d’ésser protegits.
e) Regulen l’ús del subsòl per fer factibles la prestació dels serveis i la implantació
de les infraestructures necessàries per a la col·lectivitat, respectant sempre els
aprofitaments privats que hi siguin compatibles.
En sòl urbà consolidat, i en els àmbits del sòl urbà no consolidat no inclosos en
sectors subjectes a un pla de millora urbana, els plans d’ordenació urbanística
AVANÇ DE PLA
municipal detallen l’ordenació urbanística del sòl, fixen els paràmetres urbanístics
necessaris per a l’atorgament de llicències d’edificació i assenyalen les alineacions.
Pel que fa a l’ordenació de volums, el pla en pot preveure una amb caràcter obligatori
o diverses alternatives. En aquest darrer supòsit, el pla pot especificar gràficament
les dites alternatives, o bé concretar els paràmetres de l’edificació que, sense alterar
l’aprofitament urbanístic de la zona o de l’illa, admeten variació.
En sòl urbà consolidat, els plans d’ordenació urbanística municipal precisen les
rasants i les característiques i el traçat de les obres d’urbanització. En els àmbits de
sòl urbà no consolidat per als quals els plans delimitin polígons d’actuació, les obres
d’urbanització i les rasants s’han de definir i concretar mitjançant un projecte
d’urbanització, que ha de comprendre totes les obres d’urbanització i que s’ha de
tramitar simultàniament amb el projecte de reparcel·lació o amb el de taxació
conjunta.
En els àmbits del sòl urbà no consolidat per als quals delimitin sectors subjectes a un
pla de millora urbana, els plans d’ordenació urbanística municipal fixen els índexs
d’edificabilitat bruta, les densitats, els usos principals i compatibles, i els estàndards
per a determinar les reserves mínimes per al sistema local d’espais lliures i
equipaments. Aquests sectors poden ésser físicament discontinus.
En sòl urbà consolidat, els plans d’ordenació urbanística municipal estableixen quins
són els elements d’urbanització que cal completar o acabar perquè els terrenys
adquireixin la condició de solar.
En sòl urbanitzable:
En el sòl urbanitzable delimitat, els plans d’ordenació urbanística municipal concreten
la delimitació dels sectors, que poden ésser físicament discontinus, i, per a cadascun
d’aquests:
a) els índexs d’edificabilitat bruta
b) la densitat màxima, que no pot superar en cap cas els cent habitatges per
hectàrea
c) els usos principals i compatibles
d) els estàndards que determinen les reserves mínimes per al sistema local d’espais
lliures i equipaments.
En sòl urbanitzable no delimitat, els plans d’ordenació urbanística municipal
estableixen:
a) les magnituds màximes o mínimes de les actuacions urbanístiques que hi són
permeses, en funció dels diferents usos.
b) les intensitats màximes dels usos urbanístics.
c) les connexions amb les infraestructures exteriors.
d) els nivells o percentatges de sòl de cessió obligatòria i gratuïta.
En sòl no urbanitzable, els plans d’ordenació urbanística municipal:
a) Regulen cadascuna de les qualificacions possibles, en coherència amb el grau de
conservació i protecció pretesos.
b) Regulen els paràmetres bàsics de les edificacions admissibles.
c) Estableixen els llindars de noves construccions en no urbanitzable
d) Contenen, si escau, el catàleg de masies i cases rurals.
AVANÇ DE PLA
1.4 DOCUMENTACIÓ DEL POUM
La documentació del Plans d’Ordenació Urbanística Municipal consistirà
a) La memòria descriptiva i justificativa del pla, amb els estudis complementaris que
escaiguin.
b) Els plànols d’informació i d’ordenació urbanística del territori i de traçat de les
xarxes bàsiques d’abastament d’aigua, de subministrament de gas i d’energia
elèctrica, de comunicacions, de telecomunicacions i de sanejament i les
corresponents als altres serveis establerts pel pla.
c) Les normes urbanístiques.
d) El catàleg de béns a protegir.
e) L’agenda i l’avaluació econòmica i financera de les actuacions a desenvolupar.
f) La documentació mediambiental adequada i, com a mínim, l’informe
mediambiental.
g) La memòria social, que ha de contenir la definició dels objectius de producció
d’habitatge protegit i, si escau, dels altres tipus d’habitatge assequible que
determini la llei.
1.5. DRETS D’INICIATIVA I PARTICIPACIÓ
És competència i responsabilitat de l’ajuntament informar dels continguts del POUM en les
seves diferents fases de redacció i recollir les opinions i aportacions dels seus habitants
respecte cada àmbit de treball. Per això cal estructurar la participació dels ciutadans i
ciutadanes de Sant Aniol de Finestres en els treballs de redacció del planejament urbanístic
municipal.
La nova regulació urbanística de Catalunya, ha substituït la clàssica fórmula de participació
ciutadana durant la redacció del Planejament General. Totes les legislacions urbanístiques
de Catalunya, establien una fórmula de participació ciutadana que consistia, d’una banda, en
exposar al públic durant el termini d’un mes els treballs previs a la tramitació, a fi i efecte que
els ciutadans poguessin fer suggeriments i alternatives al model territorial proposat i, d’una
altra banda, en garantir un procés de tramitació administrativa obert al públic en moments
successius, a fi de donar la màxima publicitat a les seves diferents fases.
El Decret Legislatiu 1/2005 (LU) imposa tant el fet de donar publicitat als treballs i a les
diverses fases de tramitació, com el d’incentivar la participació ciutadana activa. Cal doncs,
establir els mecanismes d’aquesta participació, elaborant el programa de participació
ciutadana, que guiarà la tramitació del nou planejament urbanístic municipal. L’article 8 de la
LU, imposa aquesta doble obligació de garantir i d’incentivar la participació ciutadana; i
l’article 59, el qual estableix com a document obligatori del Pla de revisió del POUM, el
programa de participació ciutadana aplicat per l’Ajuntament durant l’elaboració, així com el
seu anàlisi final.
Finalment, l’article 22 del Decret 305/2006 de 18 de juliol pel qual s’aprovà el reglament de
la Llei d’Urbanisme (RLU), estableix les diverses fases que el programa pot abraçar, des
dels treballs previs a la redacció, fins les fases posteriors a la informació pública, facilitant
tant la divulgació com la comprensió dels objectius i el contingut dels treballs, i obrint
períodes d’al·legacions, suggeriments, propostes o alternatives al llarg de la preceptiva
informació pública.
Per tant, d’acord amb el que planteja la normativa vigent aplicable, el programa de
participació ciutadana garantirà i fomentarà els drets d’iniciativa i de participació dels
AVANÇ DE PLA
ciutadans i ciutadanes en el procés de redacció del Pla General d’Ordenació Urbanística de
Sant Aniol de Finestres.
Com tot procés urbanístic, el contingut del Pla, restarà sotmès al principi de publicitat i
màxima difusió, utilitzant tots els mitjans de comunicació locals que l’Ajuntament té en el seu
abast.
El programa conté les mesures i les actuacions previstes per tal de garantir la difusió de la
informació i la participació, atès que l’Ajuntament de Sant Aniol de Finestres considera
necessari posar especial èmfasi en la necessitat de definir les polítiques públiques - de
forma conjunta i consensuada amb el major espectre de població possible- i, en concret, el
planejament integral i estratègic del territori, amb la participació dels ciutadans i ciutadanes,
més les associacions i diferents col·lectius sectorials.
1.6 EL PROGRAMA DE PARTICIPACIÓ
1. Premisses a tenir en compte per a la revisió del POUM
Més enllà de les obligacions legals indefugibles que s’han exposat anteriorment, cal tenir en
compte els següents punts de partida sobre el procés participatiu del POUM.
És important que els ciutadans i ciutadanes participin en l’elaboració de criteris generals en
tant que el poble de Sant Aniol de Finestres és de tots els seus habitants i allò que fem entre
tots serà més ben entès, acceptat i gestionat, ja que aquest fet suposa:
AVANÇ DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL | 21-09-2009 - 13:16:18 GMT 1 #
Els veïns de Sant Aniol de Finestres estan en contra de les pedreres :
Les dades recollides en una enquesta per l'elaboració del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) han determinat que un 70% dels veïns no vol cap pedrera al municipi. La dada ha estat facilitada per l'associació Salvem Sant Aniol, que l'any passat va impulsar una campanya sobre la possible ubicació d'una pedrera al municipi. Així, segons l'associació, un 16% dels veïns han contestat que cal prohibir les pedreres a les zones d'especial protecció pels seus valors naturals i paisatgístics. L'associació exposa que un 125 dels consultats no ha contestat i només dues persones han manifestat estar d'acord en autoritzar-les.
Segons la consulta, un 51% dels veïns aposta per un creixement moderat a l'entorn dels actuals nuclis urbans. Un 69% dels veïns ha expressat que cal potenciar i millorar el transport públic en els desplaçaments fora del municipi. L'associació ha fet públic que un 78% dels veïns estan a favor de donar un tractament preferent a activitats econòmiques com són el turisme d'esbarjo i la potenciació d'empreses que donin serveis relacionats amb l'entorn i el paisatge. L'associació Salvem Sant Aniol ha valorat "molt positivament" el resultat de l'enquesta pel que fa referència a la consulta sobre les activitats mineres.
L'associació apunta que el rebuig envers la instal·lació d'activitats mineres al municipi va ser l'origen de la creació de l'entitat. L'associació Salvem Sant Aniol vas sorgir al setembre de 2008, en posicionar-se contra possibles acords de ple favorables a la ubicació d'una pedrera. Al final, l'Ajuntament va aprovar que no deixarà ubicar empreses vinculades a activitats mineres. Des de llavors, l'entitat s'ha dedicat a organitzar actes de promoció del poble.
---
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza
Els veïns de Sant Aniol de Finestres estan en contra de les pedreres | 26-10-2009 - 09:21:36 GMT 1 #
El 70% dels veïns de Sant Aniol de Finestres no vol cap pedrera al municipi :
Finestres no vol cap pedrera al municipi segons les dades que ha recollit l'enquesta participativa que s'ha fet per redactar el POUM municipal. Un 16% ha contestat que caldrà prohibir‐les en les zones d’especial protecció pels seus valors naturals i paisatgístics, un 12% no ha contestat i només un 1,2% (2 persones) han estat d'acord amb autoritzar‐les. La majoria dels veïns (51%) també aposten per contenir el creixement del municipi i la consolidació del poble existent, mentre que un 40% està a favor d'un creixement moderat a l’entorn del nucli actual. Pel que fa a la mobilitat també destacar que un 69% dels veïns considera que cal potenciar i millorar el transport públic en els desplaçaments fora del municipi. També cal destacar que un 78% dels veïns que han contestat l'enquesta estan a favor de donar un tractament preferent a activitats econòmiques com el turisme d’esbarjo i la potenciació d’empreses que donin serveis relacionats amb l’entorn i el paisatge.
Des de l'Associació Salvem Sant Aniol valorem molt positivament el resultat de l'enquesta pel que fa referència a la pregunta sobre les activitats mineres que donen la raó al naixement de la nostra associació que des de bon principi va trobar el suport de la majoria dels veïns de Sant Aniol de Finestres que rebutgen la possible instal·lació en el terme municipal de cap activat minera.
L'enquesta es pot consultar al web de participació ciutadana: http://www.digraf.net/staniol/inici.html
---
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza
El 70% dels veïns de Sant Aniol de Finestres no vol cap pedrera al municipi | 30-10-2009 - 22:10:43 GMT 1 #
Formigonen la sèquia del Molí d'en Camós :
Per encàrrec de la comunitat de regants i de l'Ajuntament de Sant Aniol de Finestres, el Consell de la Garrotxa ha revestit amb formigó la sèquia del Molí d'en Camós, del 1880. Té dos quilòmetres i va de la resclosa del Casclar al molí d'en Camós. Les obres han costat 179.256 euros, sufragats pel DAAR.
---
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza
Formigonen la sèquia del Molí d\'en Camós | 31-10-2009 - 09:39:05 GMT 1 #
FRANCESC OLIVERAS ALCALDE DE SANT ANIOL DE FINESTRES
A l'Ajuntament de Sant Aniol, que Francesc Oliveras presideix, s'acaba de revisar el pla general d'ordenació urbana. Ho ha fet enmig de la tempesta social provocada pels moviments empresarials a l'entorn d'una possible pedrera i una planta de tractament d'àrids que no s'ha fet, amb alguns problemes polítics inclosos, amb una regidora de l'equip de govern. Ara, tot sembla que s'hagi superat.
–La pedrera ja és història?
–«Sí, però l'Ajuntament sempre ha estat contrari a explotacions grans, malgrat el que deien defensors i detractors de la pedrera.»
–Què en pensa d'uns i altres?
–«Que formaven dos col·lectius enfrontats, amb dos punts de vista que exageraven a favor dels seus interessos, i nosaltres ens trobàvem al mig.»
– El debat de la pedrera ha tingut un cost social i polític?
–«Hi ha hagut gent a favor i altres en contra, però també n'hi ha hagut que han volgut treure rèdit polític del conflicte, que han volgut aprofitar-ho per posar el poble en contra de l'Ajuntament.»
– Vostè va demanar la dimissió d'una regidora del seu equip.
–«Perquè va acompanyar els antipedrera a una trobada formal amb el president del Consell Comarcal de la Garrotxa. Ho vam arreglar internament pel bé del poble, i ella continua a l'equip de govern.»
–El nou pla general què preveu per als temes relacionats amb aquest tipus d'explotacions?
–«Limita les extraccions d'àrids i consolida la limitació d'una manera més dràstica per culpa de les dues parts enfrontades. El nou pla general tanca del tot la possibilitat de fer una pedrera. Hi haurà propietaris perjudicats, però és la decisió majoritària del poble.»
–Quines altres aportacions fa el pla?
–«A part de la limitació de les activitats extractives, fixa dos aspectes més: d'una banda, la reestructuració del nucli urbà de Sant Esteve de Llémena i, sobretot, de Sant Aniol i de l'altra, la nova ubicació de l'empresa Embotits Sabarí.»
–Què passa amb els dos nuclis?
–«Hem fet que una casa que està situada a 30 metres del poble pugui tenir els mateixos serveis que les cases del nucli de Sant Aniol, on també hem alineat l'espai urbà entre la carretera d'accés, l'església i can Tuna. Hem fet els nuclis més compactes.»
–I, quant a l'empresa d'embotits, què han previst?
–«Ara encara estem negociant per trobar una bona ubicació que permeti treure aquesta indústria del nucli de Sant Esteve. Hi ha gent que proposa que vagi a l'escorxador, que està tancat, però l'empresa hi veu un inconvenient en els preus que se li demanen per l'edifici. Hi ha també uns terrenys fora del nucli urbà, però un sector de la població no ho veu clar per la dispersió industrial que això comportaria. L'empresa està interessada en el trasllat, entre altres coses perquè on són ara no poden créixer.»
–Què hi diu l'Ajuntament?
– «Apostem també perquè totes les indústries estiguin concentrades en un sol polígon, al que ja hi ha ara a Sant Esteve.»
–Quin creixement residencial i industrial preveu el pla?
–«No gaire. És un pla general que no té grans pretensions. Només vol arreglar les coses que ja existeixen. Preveu un creixement residencial per a onze cases a Sant Esteve i a Sant Aniol no hi ha possibilitat de més extensió.»
–I si en el futur tenen necessitat de sòl?
–«En tenim al sector de les Carreres, que és una urbanització dels anys 50 que hem legalitzat després d'aconseguir un acord amb el propietari dels terrenys. És en aquest sector que hi ha la reserva de sòl residencial necessària per si ens cal.»
–El sòl industrial continua concentrat a Sant Esteve de Llémena?
–«Sí, i no en preveiem més.»
–Com està el tema de la millora de la carretera de les Encies, que l'enfronta al seu homòleg de les Planes d'Hostoles?
–«Al febrer, ens hem de reunir amb els responsables de Carreteres, perquè el projecte fa molt de temps que està fet i ningú no ens en diu res. És una obra molt important per a nosaltres i es tracta de millorar vuit quilòmetres que no són res davant les grans infraestructures que es fan actualment. Tenim moltes indústries al poble, el volum de camions és important i hi ha punts on dos vehicles no passen.»
–Es tornarà a presentar?
–«Aquest és el cinquè mandat que sóc a l'Ajuntament, no tots com a alcalde i amb el parèntesi d'un any, i estic indecís. Estic desencisat de les administracions superiors.»
JORDI CASAS
---
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza
FRANCESC OLIVERAS ALCALDE DE SANT ANIOL DE FINESTRES | 11-01-2010 - 08:59:14 GMT 1 #