Diada del carlisme català a Santa Margarida de Bianya, Garrotxa. 175 aniversari del Carlisme
Vall del Llierca, Argelaguer: Diada del carlisme català a Santa Margarida de Bianya, Garrotxa. 175 aniversari del Carlisme.-El Partit Carlí de Catalunya i l'Associació d'Àmics del Carlisme han reparat el monument commemoratiu de les víctimes d'un 
dels darrers combats de la Tercera Guerra Carlina que va tenir lloc a la Vall de Bianya. El cenotafi està ubicat al cementeri del nucli de Santa Margarida de Bianya i va ser construït el 1927. La restauració del monument commemoratiu s'inaugurarà el dia 12 d'octubre de 2008 en els decurs dels actes que el Partit Carlí i l'Associació d'Amics del Carlisme han preparat per celebrar la Diada del Carlisme a Santa Margarida de Bianya.
Els actes començaran a 2/4 d'11 del matí amb la celebració d'una missa. Tot seguit els Amics de la Història del Carlisme han previst diversos parlaments sobre els esdeveniments històrics que van precedir els fets que van justificar la construcció del cenotafi i faran un resum de les activitats dutes a terme per l'entitat.
A les 12 del migdia tindrà lloc un acte polític del Partit Carlí de Catalunya. En el decurs de l'esdeveniment es commemorarà el 175 aniversari del Carlisme i també els 124 anys de reconeixement dels Furs de Catalunya per part de Carles VII. Després intervidran diversos oradors que parlaran de l'actualitat política des del plantejament carlí actual.
L'esdeveniment es clourà amb un dinar al restaurant del camp de futbol de la Canya. El Partit Carlí de Cataluña a Santa Margarida de Bianya,Garrotxa El Partit Carlí de Cataluña a la Garrotxa, recupera les seves celebracions anuals
Meneame
del.icio.us
ARGELAGUER Juan R. Lejarza
Lo Mestre Titas, donarà lliço mentre puga: 175 aniversari del Carlisme: Carlins i Catalanisme la temàtica Foral de Catalunya, la reacció a la Proclama de 1872.-El 16 de juliol de 1872 va ser la data esperada de la "Devolució Foral". A peu de docurnent quedava consignat que es publicava per Ordre del germá de Don Carles VII -aleshores Comandant General de Catalunya-, en algun lloc de la frontera i amb data de 29 de juny. Un anunci que era oficialment transmés pel seu cap d'Estat Major Hermenegildo Díaz de Ceballos, sevillá de 58 anys, i important dirigent mi litar amb llarga experiencia en la Guerra dels Matiners. Al llarg de 1872 figurará com agent destacat a la Catalunya nord, i principal valedor de l'infant davant de la direcció catalana de la conspiración carlina. En realitat, al Principat de Catalunya es va tenir notícia de la Proclama entre els mesos de juliol i de setembre. Aquells dies va circular una edició en llengua catalana inserta en un dels Butlletins de Guerra que ocasional ment es publicaven pels grans esdeveniments. El document es composa de dues parts. La primera és estrictament una declaració d'intencions. Remet a la "Carta-Manifiesto" de 1869 on es feia constar que ell era "amante de la descentralización". S'adreça a catalans, aragonesos i valen cians, per aquest ordre, fent-los saber que: "Hace un siglo y medio que mi ilustre abuelo Felipe V creyó deber borrar vuestros Fueros del Libro de las Franquicias de la Pátria". El que aquell havia esborrat, ara ho retornava el seu descendent per la fidelitat demostrada a la línia dinàstica. Tancava l'escrit dient que responia a una acció justa envers llibertats que eren legítimes.
Es tracta d'una selecció dels principals Furs vigents a Catalunya, tretze en conjunt, que s'havien d'implantar en el Futur acompanyats de tota la resta. També s'advertia que aquests articles estarien sotmesos a modificacions "que los adelantos de la época re claman y serán discutidos por el Rey con las Cortes catalanas". Els furs seleccionats eren els següents, citant aquì només els més rellevants: 1er, la incorporació de Catalunya i la resta de regnes de la Corona d'Aragó a la Co rona de Castella es faria per mitjà d'una unió federativa, per tal que cadascú con servès la seva naturalesa, lleis i privilegis. 2on, es proclama que la Religió "del Es tado es la católica, apostólica romana". 3er, el Rei, per a ser reconegut com a tal, estava obligat a Jurar els Furs i coronar-se com a Comte de Barcelona. 6, 7é i 8é, els impostos havien de ser votats en les Corts Catalanes, convocades un cop l'any. L'administració dels tributs seria a càrrec de la Diputació General, formada per un representant de cada estament, i tothom havia de pagar tributs, inclós el Rei i la seva familia. 9é i 12é, no hi haurien quintes a Catalunya, ni l'impost del paper se gellat, ni obligacions d'allotjament. 11é i 13e, es mantindrien els privilegis muni cipals, i en l'administració de justicia tots els jutges i oidors de l'Audiéncia serien naturals del país.
Es negava 1'existéncia de privilegis socials respecte del pagament de contribu cions, en canvi, les formes de representació política eren típicament Antilibe rals, preservant la desigualtat i l'arbitrarietat estamental d'accés als càrrecs. La resta de temes: supressió de quintes, rellevància de les normatives municipals o dels professionals catalans en l'àmbit jurídic del país, eren qüestions que sí que podien gaudir d'una major sintonía en diversos sectors de la societat catalana, in closos en algun cas els populars. Tornar a una situació anterior a l'statu quo de 1714, a més a més de compro metre políticament, representava fer front al marc de relacions establertes a partir del régim borbónic el segle XVIII, sumat al model liberal centralista del segle XIX.
Durant la tardor de 1872, els membres de la Junta catalana existent a Barce lona, destinada a facilitar recursos a les Partides Guerrilleres i informació de pri mera mà al germà del Pretendent Carles VIIe, va elaborar un projecte ambiciós emparant-se en la nova situació creada per la devolució Foral. El 4 d'octubre la Junta Carlina de Catalunya va agrair el gest al seu monarca, i suplicava "la amplitud de la reconquista" dels Furs, als pobles que pel seu caràcter, costums, passat, legislació o llengua, "son naturales hermanos del pueblo catalàn", fent referència al poble valencià i el de les Illes, en llaçats de nou per la disposició de 16 de juliol darrer. La Junta, aprofitant l'ex tensió d'aquests drets, li va proposar un Pla: nomenar el seu germá Alfonso Ge neral en Cap de la "antigua Coronilla de Aragón", al costat de dos Consellers representants de Valencia, Aragó, Balears i els membres de la Junta Suprema Ca talana. Aquesta darrera, autoritzada a fer un emprestit especial, podria equipar als Voluntaris Catalans, i cada territori als seus respectius. A continuació, es formarìa un Exèrcit Expedicionari que marxaria sobre Madrid ".
L'any 1874, Alfonso de Borbón acompanyat de la seva esposa Maria de las Nieves, més coneguda com a donya Blanca, va intentar un propósit similar en ser nomenat cap dels Exèrcits Carlins de Catalunya i del Centre (País Valencià i Maestrat), sense cap al.lusió directa a la Corona d'A ragó, amb 1'objectiu de marxar sobre Madrid i distreure forces governamentals sobre el Nord. La seva espectacular i trágica entrada a Conca el mes de juliol de 1874 n' és una prova. Fos per la devolució Foral o no, del que estem segurs és que també van influir d'altres causes en la reanimació del Carlisme Català. Aspectes purament militars com la ineficàcia de les Columnes Guerrileres davant de bandes es munyedisses; les petites per ó simbóliques derrotes liberals -la "victória" de Sa valls a Vidrâ-; la desmoralització de la tropa que malpagada esperava mesos enrera la seva llicéncia, etc. D' altres elements de tipus polític també hi tenien el seu paper, com era el fet que el Republicanisme català es va mostrar indiferent res pecte del pas i entrada de Partides carlines als pobles, com una prova més d'animadversió cap el govern de torn. No importava que a finals de 1872 es capgirés la seva percepció del Carlisme. Per últim, caldria valorar també raons de tipus social que van facilitar la incorporació de joves després de la collita als camps. Sigui com sigui, el que sembla confirmar-se, segons les notícies de la premsa liberal o carlina, és que en entrar les Partides Guerrilleres als pobles van afegir la paraula Furs als Visques tradicionals (Déu, Patria i Rei), o al crit de "muera el extranjero", rela tiva al rei d'Espanya 1'italià Amadeu Ier. Aquest ritual de crits i visques es va ge neralitzar arreu de Catalunya. En una data tan primerenca com el 22 de juny, a Santa Pau (Garrotxa), una Partida Guerrillerà en la qual hi havia l'exdiputat Joan Vidal de Llobatera, va cridar contra les quintes, el matrimoni civil, l' usurpador rei Amadeo i ¡Vivan los Fueros de Cataluña!. En alguns casos, doncs, abans del retorn ofi cial dels Furs, la seva reivindicació es va afegir a la tirallonga de crits cerimonials.
Per terres del camp de Tarragona, un corresponsal d'un diari va comentar que el Manifest Foral havia tornat a encendre les il.lusions perdudes. S'havia publicat en el Boletín Ofi cial de la Guerra un solt extraordinari "y en el reverso se han publicado los prin cipales Fueros de que gozaba Cataluña". Novament, des de Tarragona, segons un comunicant carlì, els joves fugien de la quinta i es presentaven als capitostes carlins en demanda de fusells "para combatir en favor de los Fueros de Cataluña". Aquest cop no s'afegia cap altre motiu de lluita, com podria ser el religiós. "Esta idea de resucitar aquellas Leyes y aquellos principios que del pueblo catalán hizo un pueblo de héroes, va desarrollándose lentamente entre los montañeses y, da ya, y dará más adelante, abundancia de brazos a los legitimistas. Esta idea de los Fueros es escarnecida por los moderados, y sirve ya de piedra de toque para distinguirlos. Ya empiezan a decir los catalanes que quien no quiere los Fueros no es fiel a su Patria, y que no pueden invocar las tradiciones patrias sino los que defienden los Fueros"
Vall del Llierca Argelaguer
Lo Mestre Titas, donarà lliço mentre puga: 175 aniversari del Carlisme | 06-10-2008 - 14:55:41 GMT 1 #
Los presupuestos de 2009 serán carlistas, por Enric Juliana | (10/10/2008 La Vanguardia) :
Los presupuestos generales del Estado de 2009 tendrán un toque carlista, si se confirma el apoyo a los mismos del Partido Nacionalista Vasco y la benéfica abstención de la Unión del Pueblo Navarro, partidos, ambos, inscritos en el árbol genealógico del tradicionalismo. Hay un hilo que une el actual nacionalismo vasco con el viejo fuerismo. El fundador del PNV, Sabino Arana, militó de joven en el carlismo. Y la UPN –firmemente antivasquista- se asienta sobre la densa sociología del carlismo en Navarra. En las últimas elecciones autonómicas (mayo 2007), la Comunión Tradicionalista Carlista no concurrió a los comicios "para no restar votos a la UPN".
Aunque han surgido algunos contratiempos de última hora en la negociación con el PSOE, el apoyo del PNV a los presupuestos puede quedar asegurado la próxima semana si se pacta la transferencia del I+D (subvenciones a las empresas) al Gobierno de Vitoria. Más novedosa es la posición de UPN, cuyos dos diputados en el Congreso forman parte del grupo parlamentario popular, en virtud de los acuerdos de 1982 y 991 entre ambos partidos. El PP no existe en Navarra en beneficio de la UPN (acuerdo similar al que mantiene la CDU alemana con la CSU del Estado Libre de Baviera). En fin, interesantes rasgos confederales de la derecha española.
La UPN quiere realizar ahora un ejercicio de autonomía política que puede poner en crisis su alianza con el Partido Popular, en la medida que cuestiona los pactos establecidos y la autoridad de Mariano Rajoy.
La UPN se halla hoy severamente condicionada por el PSOE, puesto que los socialistas podrían articular una mayoría alternativa con los diputados forales de Nafarroa Bai (coalición vasquista influida por el PNV) e Izquierda Unida. Un importante empresario navarro que mantiene una buena amistad con el presidente del Gobierno, José Luis Rodríguez Zapatero, y con el presidente del Gobierno foral de Navarra, Miguel Sanz, ha actuado de puente entre los dos. Y el proyecto presupuestario trata muy bien a Navarra, puesto que es la comunidad donde más crecen las inversiones directas del Estado.
El PSOE aprieta a Sanz, sin duda. El PSOE, que renunció a gobernar Navarra con los vasquistas de Nafarroa Bai para no alimentar las acusaciones de entreguismo a ETA, desea rentabilizar ahora su sacrificio para abrir una fisura en el liderazgo de Rajoy.
Pero hay algo más. Navarra quiere obtener del Gobierno prioridad para el ramal del AVE hacia Pamplona. Prioridad en el calendario y una gestión y financiación de la obra similar a la del tramo Vitoria-San Sebastián, ejecutado por el Gobierno vasco a cuenta del cupo. Es decir, capacidad de decisión en la adjudicación de obras y ventajoso adelanto financiero. Este es el secreto. La gestión y la financiación del AVE en Navarra es una de las claves de la posible abstención de UPN. Los tradicionalistas navarros no quieren quedar por detrás de los nacionalistas vascos.
Es curioso observar como tiempos de crisis económica, la España foral, la antigua España carlista, se repliega en busca de la protección del Estado. Es verdaderamente interesante.
Los presupuestos de 2009 serán carlistas | 10-10-2008 - 15:04:40 GMT 1 #
El Partit Carlí de Catalunya celebra els seus 175 anys a la Vall de Bianya :
El Partit Carlí de Catalunya (PCC) celebra avui, a l'ermita de Santa Margarida de la Vall de Bianya (Garrotxa), els seus 175 anys d'existència. Hi haurà un acte de l'associació Amics de la Història del Carlisme de Catalunya, davant d'un monòlit que recorda els «màrtirs» carlins, i un altre del PCC, que commemorarà els 124 anys dels Furs de Catalunya, realitzats per Carles VII. Els responsables de la formació, que en les eleccions del març del 2008 va aconseguir una petita quantitat de vots a Catalunya (496), però més que al 2004, la qualifiquen de «partit de caràcter federal, en contínua construcció». Austeritat en la despesa pública, una reforma de l'administració pública per evitar duplicitats i un pacte social per a la plena ocupació són algunes de les propostes del Partit Carlí.
El Partit Carlí de Catalunya celebra els seus 175 anys a la Vall de Bianya | 12-10-2008 - 06:26:53 GMT 1 #
Hola Bona nit: Li agraim la seva informació. No obstant la inauguració del monòlit restaurat la varem fer l'any passat. Tot el demés, perfecte. Li comunico que el proxim 25.10.08 farem a la Sala del Hospici (Olot Garrotxa) una conferència. Si em facilita la seva adreça li podré enviar la informació. Repeteixo, el nostre agraïment per la seva col·laboració. Per cert, és demanar-li molt que es doni una volta per Sta. Margarida el proper diumenge?. Xavier Carbonell
Xavier Carbonell | 16-10-2008 - 14:28:59 GMT 1 #