Variants i pedreres
Imma Merino, El Punt: Variants i pedreres,.-A vegades em pregunto, i no és retòrica, de què serveix una columna d'opinió. M'ho pregunto en relació amb la mateixa columna, a banda del fet que sigui una de les maneres de guanyar-me la vida. També podria plantejar-me si ha de servir per a alguna cosa, però ha de ser només per cobrar uns diners ocupant paper, si no és embrutint-lo? De què pot servir, doncs? Per exposar el meu punt de vista sobre determinats fets, per crear atenció respecte de determinades coses? Pot interessar a algú el meu punt de vista o les coses de les quals parlo? Sense tenir la vanitat de creure-ho, almenys s'ha d'intentar, com també que pugui existir el plaer de llegir el text que s'estén verticalment per la columna. S'ha d'intentar perquè no em serveixi només a mi mateixa, ja que tinc el privilegi de disposar d'aquest espai. Però aquest intent obre a una més gran complexitat. Això perquè, tot buscant la recepció de l'altre, no crec que se l'hagi de convèncer o voler la seva adhesió. Ni tan sols tenir la pretensió d'influir-hi, sense oblidar que la capacitat d'influència s'ha de saber molt limitada. Si aquest fos l'espai per a una reflexió compartida, encara que sigui en la distància o sense intercanvi directe, potser ja serviria d'alguna cosa. Tampoc no he pensat mai que pogués ser el portaveu de ningú, de cap col·lectiu, de cap causa. No
em sento representant de res. Tanmateix, a vegades m'arriben inquietuds i vindicacions que busquen ser transmeses. I penso si no faria més servei cedint aquest espai a aquells que les fan. Que l'escrivissin aquells que consideren que el traçat previst de la variant de la Bisbal tindrà un impacte ambiental i estètic irreparable. O aquells altres que denuncien que el projecte de construcció d'una pedrera a Sant Aniol de Finestres és una amenaça per a la vall de Llémena que, si es realitza, destruirà el paisatge, i així la relació amb l'entorn, i tindria efectes perjudicials en la vida i la salut dels seus habitants. Una pedrera per extreure roca calcària i elaborar més ciment, com si no s'hagués construït/destruït prou. Projecte de Pedrera per fer ciment: Salvem Sant Aniol de Finestres Salvem la Vall de Llémena Salvar la nostra identitat Ni residus ni pedrera, salvem Sant Aniol de Finestres, salvem la Vall de Llémena Salvem Sant Aniol de Finestres Garrotxa Garrotxa, novament la “Planta de Triatge de Residus Comarcal“ al municipi de Sant Ferriol Ni residus ni pedrera, salvem Sant Aniol de Finestres, salvem la Vall de Llémena
Meneame
del.icio.us
ARGELAGUER Juan R. Lejarza
Variant supernord eix transversal pel Ripollès :
L'aprovació de dues mocions de la junta de portaveus de Ripoll a l'últim ple, una sobre la millora de l'eix viari entre Lleida i Figueres pel Ripollès i una altra per reclamar que els infants ripollesos puguin dependre del Creda de Vic, han tornat a posar el debat de les vegueries sobre la taula. Al Ripollès, hi ha partidaris de partir la comarca en tres, defensors de mantenir-se a la vegueria de Girona i altres que aposten per la nova vegueria de l'Alt Ter, amb el Ripollès i Osona i ara també la Garrotxa.
El ple de Ripoll s'ha afegit a la proposta de la Cambra de Comerç de Solsona que té el suport de la Diputació de Lleida de potenciar l'eix viari entre Lleida i Figueres, passant per Balaguer, Solsona, Berga i Ripoll, amb l'objectiu que les comarques interiors prepirinenques i pirinenques no quedin al marge dels principals eixos viaris amb el desdoblament de l'eix transversal. Ripoll, tal com ha explicat el regidor d'Urbanisme, Eudald Casas, dóna suport a aquesta proposta per solidaritat però també per millorar la connexió ara molt precària entre Ripoll i Berga –cal fer-la per la carretera entre Gombrèn i Guardiola de Berguedà– i per exigir d'una vegada per totes la millora de l'eix Pirinenc entre Ripoll i Olot. En aquest sentit, sobretot reclamaran que s'executi l'anomenada variant supernord de Ripoll i la de Sant Bartomeu per l'est, i les de Sant Joan de les Abadesses i d'Olot.
En la moció promoguda per la Cambra de Comerç de Solsona i altres entitats i institucions i que té el suport de la Diputació de Lleida, s'hi especifica que la millora i finalització de l'eix entre el Segrià i l'Alt Empordà és una reivindicació històrica i s'hi destaca la centralitat de la zona beneficiada entre aquest eix i el del Llobregat i la importància que tindria per potenciar els intercanvis econòmics i comercials. A més, aposta per la creació d'una plataforma territorial amb l'objectiu d'impulsar totes les millores del nou eix.
Variant supernord eix transversal pel Ripollès | 27-11-2008 - 09:58:51 GMT 1 #
La variant de les Preses Garrotxa i els alcaldes :
La variant de les Preses serà soterrada, tindrà quatre carrils, dos quilòmetres de llargada, afectats els Ajuntaments de Les Preses i la Vall d'en Bas, així ho va anunciar el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal PSC-PSOE, en una compareixença conjunta amb l'alcaldessa de les Preses, Esther Pagès (PSC-PSOE) i el batlle de la Vall d'en Bas, Miquel Calm (CiU-Garrotxa), és l'únic tram de l'Eix Vic-Olot-Argelaguer-Figueres pel túnel de Bracons que falta per definir. Nadal va explicar que, abans que es posi en funcionament el túnel de Bracons (durant el primer trimestre de 2009), sortirà a exposició pública un Estudi Informatiu amb les tres opcions possibles, i en aquell moment la Generalitat de Catalunya ja assenyalarà quina és la seva preferida. En el primer cas, la carretera passaria soterrada per sota la plana agrícola de la Vall d'en Bas, garantint que els aqüífers no quedarien afectats; la segona s'estendria pel polígon industrial de les Preses i la serra de Marboleny a través d'un túnel; mentre que la tercera seria una subopció dins aquesta segona i acostaria el traçat cap al Parc Natural de la Zona Volcanica de la garrotxa (PNZVG), afectant la cubeta del volcà. Tot i que Nadal no va voler avançar de quina es tractarà, la que passa pel Parc Natural queda pràcticament descartada, mentre que la va soterrada per sota la plana agrícola de la Vall d'en Bas és la que té més opcions.
La variant de les Preses Garrotxa i els alcaldes | 25-12-2008 - 08:26:32 GMT 1 #
Vall del Llierca, Argelaguer/Sant Joan les Fonts: Els Comuns, Alta Garrotxa: solicitud de concesión de explotación Pedrera de Tortellà.-73.340/08. Anuncio de la Dirección General de Energía y Minas del Departamento de Economía y Finanzas, de información pública sobre la solicitud de una concesión de explotación minera (expediente número 3605) «Els Comuns». La empresa «Cales, Yesos y Cementos de Olot, Sociedad Anónima», CYCOSA (A-17003054), con domicilio en carretera de la Canya, si número, 17800 Olot Garrotxa, ha presentado una solicitud de concesión de explotación minera para recurso de la sección C) Calcárea, de 4 cuadrículas mineras, denominado «Els Comuns», número 3605 del Registro Minero de Girona, cuyos terrenos se encuentran situados en el término municipal de Tortellà, Vértice Longitud (E) Latitud (N) 1 2º 38’ 00’’ 42º 15’ 00’’ - 2 2º 37’ 20’’ 42º 15’ 00’’ - 3 2º 37’ 20’’ 42º 15’ 40’’ - 4 2º 38’ 00’’ 42º 15’ 40’’
Habiendo sido admitida definitivamente esta solicitud de concesión directa de explotación, en virtud de lo que disponen los artículos 64, en relación con el 51 de la Ley 22/1973, de 21 de julio, de Minas, y 85, en relación con el 70 del Reglamento General para el Régimen de la Minería, aprobado por el Real Decreto 2857/1978, de 25 de agosto, se pone en conocimiento del público para que todas las personas que estén interesadas puedan comparecer en el expediente que se tramita en este Servicio de Investigación y Recursos Minerales, calle Provença, 339, primera planta, de Barcelona, y alegar lo que estimen conveniente en el plazo de veinte días hábiles a contar desde el día siguiente al de esta publicación. Barcelona, 17 de noviembre de 2008.
Barcelona, 14 de noviembre de 2008.–El Jefe del Servicio de Investigación y Recursos Minerales, Eduard Vall i Rosselló.
***
Noticia relacionada 17/03/2007 GMT 1
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha donat la raó a l'Ajuntament de Tortellà en el cas de la pedrera dels Comuns, propietat d'aquest municipi, i, consegüentment, l'empresa que l'explota, Cycosa, no podrà ampliar l'àrea extractiva, ni instal·lar-hi un dipòsit de runes ni, com pretenia, perllongar-hi els treballs fins al 2019. El TSJC considera que per fer tot això Cycosa necessita la llicència ambiental, que no li han concedit.
Arran de la creixent demanda del mercat, l'any 2002 Cycosa va sol·licitar a la Generalitat permís per ampliar l'explotació (tant en extensió com en el temps), així com per obrir-hi un abocador de runes. En passar els mesos i no obtenir resposta, l'empresa va acollir-se al silenci administratiu i va intensificar el ritme de les extraccions. El 2004, els veïns van començar a protestar per les molèsties que –segons van explicar– els causava la creixent activitat a la pedrera i poc després es va fundar una Plataforma contra aquesta explotació, impulsada per Alternativa per la Garrotxa (ApG). Aleshores, el consistori va voler renegociar les condicions del conveni amb Cycosa. Les converses no van anar bé i l'empresa va interposar un contenciós administratiu contra l'Ajuntament, que havia reclamat la documentació que donés fe que Cycosa tenia els permisos corresponents per ampliar l'activitat. Davant dels jutjats, Cycosa va argüir que el silenci administratiu li donava dret a tirar endavant el seu projecte. Però primer el jutjat del contenciós administratiu gironí i ara el TSJC han donat la raó al consistori.
Si una instància judicial superior no decideix el contrari, ara Cycosa s'haurà de cenyir al que estableix el conveni inicial, que data del 1994 i que estipula, entre altres detalls, que ha de pagar uns 32.000 euros cada any a l'Ajuntament, acabar l'explotació el 2010 i restaurar el terreny afectat. lejarza @
Els Comuns, Alta Garrotxa: solicitud de concesión de explotación Pedrera de Tortellà | 30-12-2008 - 20:16:14 GMT 1 #
Autovia A-26 Olot-Argelaguer-Figueres-Girona projecte constructiu de la variant :
El secretari per a la Mobilitat del DTOP, Manel Nadal, va anunciar que el projecte constructiu de la variant d'Olot Garrotxa desdoblada estarà a exposició pública abans de l'obertura del túnel de Bracons, va precisar que en el decurs del 2010 tota la documentació podria estar aprovada, cosa que comportaria la licitació de les obres al llarg del 2010, l'execució de l'obra està prevista en uns tres anys. Manel Nadal va puntualitzar que és el traçat de l'obra complexa d'una Autovia amb túnels. La variant d'Olot de quatre quilòmetres des de la Vall d'en Bas travessarà practicament soterrada la Vall de Codella fins a enllaçar amb la Autovia A-26 Olot-Argelaguer-Figueres-Girona.
Autovia A-26 Olot-Argelaguer-Figueres-Girona projecte constructiu de la variant | 14-02-2009 - 09:42:05 GMT 1 #
ICV-EUiA variant de les Preses Garrotxa :
Durant una visita de Lluis Postigo a la Garrotxa, el portaveu d'ICV ha manifestat que no consideren necessària una nova infraestructura viària de concepció internacional i descarten tant l'opció soterrada per la plana com la de Marbloleny pel fort impacte que generen.
El diputat per ICV-EUiA al Parlament de Catalunya, Lluís Postigo, ha explicat avui en una visita a la Comarca de la Garrotxa, amb el regidor d'ApG - ICV a l'Ajuntament d'Olot, Llorenç Planagumà, l'oposició a una variant per Les Preses desdoblada, i ha explicat que "no és necessari ni convenient una nova infraestructura viària de concepció internacional per a l'A26. i, en cas que ho sigui, la nova variant hauria de resoldre exclusivament la problemàtica de la mobilitat local o comarcal" Segons el diputat i portaveu gironí d'ICV, la nova carretera hauria de ser una infraestructura de comunicació intercomarcal, en cap cas hauria de formar part de la xarxa de carreteres nacional o internacional. La formació política recorda que tot i oposar-se a la construccio del túnel de bracons, es van manifestar contraris en el sí del govern, "vam aconseguir que s'introduissin millores al projecte que descartaven la concepció que d'aquesta carretera tenien altres formacions com CiU que apostava per fer un eix del transport internacional".
Postigo ha estat contundent en afirmar que "s'han de descartar les diverses opcions desdoblades pel fort impacte que tenen en el territori, tant l'opció soterrada per la plana com la que passa per Marboleny". El diputat ha explicat que una variant d'un sol carril per banda permetria adoptar mesures correctores que la farien més viable, especialment si no acaba passant per la plana agrícola. A banda de l'impacte, Postigo també troba convenient considerar quin model de mobilitat volem per la comarca i per això estima aconsellable que aquesta nova infraestructura tingui una funció de comunicació intercomarcal, descartant el pas del transport internacional per carretera per aquesta zona, i descartant també la consolidació de l'A-26.
ICV-EUiA variant de les Preses Garrotxa | 19-02-2009 - 09:00:36 GMT 1 #
Els traçats que li semblin :
El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal (PSC), ha anunciat que posarà a exposició pública els traçats que li semblin i no els que li puguin demanar els Serveis Territorials de Medi Ambient i Habitatge. Nadal ha fet l'afirmació a través de Ràdio Girona. El conseller ha respost d'aquesta manera la carta que li va enviar fa uns mesos el director Territorial de Medi Ambient, Emili Santos (IpC).
En concret, Santos va demanar que es posessin a exposició pública els quatre estudis ambientals que s'han treballat des de la tardor del 2006, quan el PTOP va posar per primera vegada a exposició pública dues alternatives de traçat. Segons Santos, l'exposició dels quatre estudis permetria observar l'evolució del tracte ambiental del trajecte.
El conseller va explicar a l'emissora que farà el que ell consideri adient i que si al final posa a exposició els quatre estudis no serà perquè el Departament de Medi Ambient ho digui. Nadal va explicar que el PTOP farà el que cregui convenient. "Potser serà un, dos, tres o quatre , però no perquè ho diguin els uns o els altres i menys perquè algú intenti prefigurar el que es farà abans que es pugui produir", va dir Nadal. El conseller va indicar que de moment no hi ha res decidit sobre els trajectes que es posaran a exposició públic, ni quins seran.
Un temps després d'enviar la petició d'exposició pública dels quatre estudis ambientals, Emili Santos va explicar que l'exposició de només les dues últimes o de l'última alternativa no permetrà veure el procés evolutiu del resultat final.
El director va explicar que en els darrers anys, el Departament de Medi Ambient va treballar sobre els dos primers projectes. Les dues primeres alternatives van disgustar els ajuntaments de les Preses i de la Vall d'en Bas i la major partdels veïns de la zona. En aquell moment, es va fer una mobilització pública que va preveure mobilitzacions populars. Les principals queixes eren sobre l'impacte ambiental que suposaven les dues variants que estaven a exposició pública. En concret, la Vall de Bas es queixava de l'impacte ambiental sobre els camps i els aqüífers soterranis que representava l'alternativa que travessava la plana. En tant que les Preses es queixava de l'impacte que representava un túnel a la muntanya de Marboleny. Al final, els Ajuntaments van acceptar la proposta del PTOP de fer nous estudis. En aquest temps, les obres del túnel de Bracons van entrar a la seva recta final,cosa que va obligar a determinar una solució. Un dia abans de començar el 2009, el conseller, Joaquim Nadal i els alcaldes van convocar una roda de premsa. En l'acte, els alcaldes van exposar a l'opinió pública la decisió d'acceptar el trajecte que esculli la Generalitat.
Els dos alcaldes van considerar que les propostes havien millorat molt. En concret, tres anys després els projectes presentats no afecten ni el sòl agrícola, ni els polígons industrials, ni els aquïfers.
El calendari que el PTOP havia fet públic fins ara s'ha anat complint. En concret, l'organisme havia indicat a l'estiu de l'any passat a través del director territorial, Ramom Ceide, que abans d'acabar el 2008 l'acceptació dels ajuntaments estaria resolta. Després d'aquest tràmit, falta l'exposició públcia del trajecte definitiu: el conseller, Joaquim Nadal, va anunciar que el projecte final estaria a exposició pública abans que no s'inaugurés el túnel. La posada en servei del túnel de Bracons està anunciada per Setmana Santa o abans. Per tant, d'ara a d'aquí un mes el projecte final o els projectes finals en el termini d'un mes han d'estar a exposició pública.
En una roda de premsa de Convergència, l'alcalde de la Vall d'en Bas i responsable de la Federació a la Garrotxa també va reclamar l'exposició pública del projecte final. Les obres de la variant de les Preses han de començar, pel que fa a l'inici de les licitacions, després de l'obertura del túnel.
LES PRESES | XAVIER VALERI
Els traçats que li semblin | 03-03-2009 - 07:07:53 GMT 1 #
El tram de la variant :
El Ministeri de Foment ha desencallat definitivament el seu tram de variant nord d'Olot, el que enllaça amb el tram que prové de Bracons, posant a licitació per 558.467 euros l'estudi informatiu de traçat. De fet, ha recollit la petició de l'Ajuntament d'incloure aquest tram en l'estudi del traçat entre el final de l'autovia A-26, al giratori de la Canya, i l'enllaç de l'eix pirinenc amb la carretera C-38, Ripoll-coll d'Ares.
Aquest traçat preveu un túnel que connectarà el giratori que hi haurà a l'hostal del Sol d'Olot, on acabarà la variant de Foment, amb el sistema de túnels del Capsacosta, al sector de la Vall de Bianya. Aquest sistema de túnels, l'antiga C-26, és eix pirinenc des de fa poc i fruit d'un traspàs de competències amb la Generalitat.
L'encàrrec de Foment publicat ja al BOE preveu que la variant d'Olot sigui desdoblada i el condicionament de la resta del traçat amb una carretera d'un carril per sentit de circulació, tot i que preveient que en el futur es puguin desdoblar. El projecte ha de preveure també una velocitat de projecte de 100 quilòmetres per hora i un estudi del trànsit actual i futur a la carretera i a l'àmbit d'influència i, a més, ha de preveure la reposició de camins, vies pecuàries, accessos i serveis afectats.
Girona Garrotxa Catalunya
El tram de la variant | 18-03-2009 - 07:26:24 GMT 1 #
Grups ecologistes variant d´Olot (Garrotxa) :
Nou entitats ecologistes i agrícoles de la Garrotxa i del conjunt de la demarcació de Girona han presentat conjuntament un text amb al·legacions i propostes a l'estudi informatiu i d'impacte ambiental de la variant d'Olot del PTOP. Les organitzacion demanen que s'aturi el procés de la variant d'Olot fins que s'hagin fet públiques les propostes de la variant de les Preses (Ptop) i de continuïtat de la N-260 (Ministeri de Foment). El conjunt d'entitats exposen que mostrar l'obra per parts és una manera d'amagar una actuació que en conjunt pot representar un gran impacte ambiental.
Demanen que s'estudiïn les seves propostes i que es consensuï amb ells i altres agents territorials el traçat de la variant. També volen que es creï una comissió de seguiment del projecte amb representants de les entitats del territori que actuï des d'ara fins al final de les obres.
Les associacions són la Unió de Pagesos, la Cooperativa del Camp d'Olot, Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya, Els Verds-Alternativa Verda, Ecoforum Garrotxa, Una Sola Terra, La Greda, Alternativa per la Garrotxa i Agrupació Naturalista i Ecologista de la Garrotxa.
La més destacada de les al·legacions és la demanda que la variant sigui una via d'un carril per banda. Les organitzacions consideren que, atès el caràcter intercomarcal de la C-37 i el compromís del Govern que la carretera no sigui per al trànsit pesant, una variant de quatre carrils és innecessària. També demanen que caldria reduir l'afectació i el fraccionament de les terres de conreu al llarg del nou accés a Olot que es configura des de la rotonda prevista al Pla de Sant Andreu fins a l'avinguda del Pla de Dalt. Així, demanen protecció per a les masies i les comunitats vegetals amb roure pènol als Tussols.
Les entitats ecologistes consideren que les dues alternatives presentades afecten l'espai agrícola al sector de Codella. Protesten per l'impacte visual i acústic a la Casa Gran, al Mas Canaderes, al parc de Pedra Tosca i a la via verda Olot-Girona. En aquest sentit, les entitats proposen allargar el túnel fins a situar la boca a l'alçada del mas Codella.
Les entitats proposen que la boca del túnel de l'alternativa 1 projectat amb sortida al Pla de Dalt s'hauria de desplaçar més a l'oest, on la cota és més baixa per reduir l'impacte visual, allunyar la variant dels habitatges de la Garrotxa i disminuir l'afectació i el fraccionament de les terres de conreu.
Les organitzacions exigeixen la instal·lació d'un revestiment amb pantalles acústiques a les parts no soterrades. També demanen pantalles arbrades, paviments d'amortiment de so i i un límit de velocitat de 80 quilòmetres hora. A més, demanen plaques fotovoltaiques per al subministrament elèctric de l'enllumenat i les ventilacions del túnel. Les entitats cosideren el termini de 30 dies curt i es reserven el dret de presentar estudis més elaborats.
VALL DEL LLIERCA Cap Argelaguer: Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà. VALL D'HOSTOLES Cap Les Planes d'Hostoles: Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres. ÁMBIT DE BESALÚ Cap Besalú: Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol. CONCA ALTA DEL FLUVIÁ Cap Olot: Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau.
Osona Vic Ripoll Ripollès Figueres Alt Empordà Garrotxa Girona Catalunya España Lejarza Madrid Lliurona Eleccions Europees
Grups ecologistes variant d´Olot (Garrotxa) | 21-05-2009 - 08:05:52 GMT 1 #
Variants , per Gemma Saurina Clavaguera, Vilaür :
Fa uns dies vaig agafar la carretera que uneix Viladamat amb Verges. El que es diu és poc, molt poc. Impressionant i vergonyós. Acostumada a gaudir de la riquesa del paisatge, els camps sembrats, el blat de moro, les pomeres... la magnífica plana de l´Empordà (Ventalló, Viladamat, Tor, la Tallada, l´arbre sec, Vallveralla, Vilamacolum.... ) s´està destrossant. Rotondes i ponts a tot tall, i per què? Qui necessita arribar 5 minuts abans? O aprofitar 5 minuts més de pau i natura? S´ha pensat en tots els anys d´esforç i treball de qui fa possible que ens enamorem d´aquesta zona? Del pintor i escultor d´aquests paisatges?
Això ja no ho veurem més, gràcies a aquesta educació de la pressa i de ser a dos llocs alhora.
Hem arribat a una esperança de vida que ronda els 75 anys. Quants minuts restem avorrits, sense saber què fer o davant de la gran tele? Quants milions d´anys té la Terra? Ve de 5 minuts?
Moltes carreteres i molts propietaris: Estat, Generalitat, Diputació, Consell Comarcal i Autopistes. Pel benefici d´uns (Autopistes, de qui és?) i la ineficiència d´altres (Estat, N-II) els que queden intenten tapar forats fent obres faraòniques on no toca per tenir contents els votants i continuar en el poder.
Que preguntin als pobles, als pagesos i als que utilitzen les carreteres de la zona. N´ESTEM FARTS!
Variants | 20-09-2009 - 06:47:12 GMT 1 #