Autorització administrativa instal·lació línia elèctrica aèria SE Olot-(Argelaguer)-SE Serinyà per canvi de tensió de 66 kV a 132 kV.
Vall del Llierca, Argelaguer: Autorització administrativa instal·lació línia elèctrica aèria SE Olot-(Argelaguer)-SE Serinyà per canvi de tensió de 66 kV a 132 kV. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, DOGC núm. 5209 - 04/09/2008.-RESOLUCIÓ: ECF/2687/2008, d'11 de juliol, per la qual s'atorga a les empreses Endesa Distribución Eléctrica, SL, i Bassols Energia, SA, l'autorització administrativa d'una instal·lació elèctrica (exp. 04/7751). D'acord amb el que preveu l'article 146 de l'esmentat Reial decret 1955/2000, d'1 de desembre, es va sol·licitar un informe als ajuntaments de Sales de Llierca, Argelaguer, la Vall de Bianya i de Beuda, Diputació de Girona, Serveis Territorials de Carreteres, Demarcació de Carreteres de l'Estat a Catalunya, Agència Catalana de l'Aigua i a Telefònica. En aquesta etapa de tramitació de l'expedient l'ajuntament de Montagut i altres varen demanar un canvi de traçat de l'esmentada línia. En data 20 de maig de 2005 els promotors van presentar un annex al projecte, però a causa de la importància de la modificació es va redactar un nou projecte que va tenir entrada als serveis territorials en data 28 de juliol de 2005 i es va iniciar un nou tràmit de tot l'expedient. En compliment dels tràmits que estableixen l'article 6 del Decret 351/1987, de 23 de novembre, pel qual es determinen els procediments administratius aplicables a les instal·lacions elèctriques, i els articles 125 i 144 del Reial decret 1955/2000, d'1 de desembre, pel qual es regulen les activitats de transport, distribució, comercialització, subministrament i procediments d'autorització d'instal·lacions d'energia elèctrica, la sol·licitud esmentada s'ha sotmès a un període d'informació pública mitjançant l'Anunci publicat al DOGC núm. 4502, de 3.11.2005; al BOE núm. 291, de 6.12.2005, i als diaris El Punt Diari 26.10.2005 i el diari de Girona de data 27.10.2005. Posteriorment es va fer l'anunci d'informació pública de l'avaluació de l'estudi d'impacte ambiental corresponent a tota la línia, ja que en els anuncis anteriors solament es referia a l'estudi d'impacte ambiental de la zona volcànica de la Garrotxa en el DOGC núm. 4670, de data 6.7.2006. Paral·lelament al tràmit d'informació pública, en compliment del que disposa l'article 144 del Reial decret 1955/2000, d'1 de desembre, s'ha comunicat als ajuntaments corresponents la llista dels béns i els drets afectats per la instal·lació, perquè l'exposin al públic i que les persones interessades puguin consultar-la i puguin corregir, si s'escau, les possibles errades o omissions que hi pugui haver, així com formular les al·legacions que creguin procedents, d'acord amb el que disposen els articles 145 i 147 del Reial decret esmentat. En aquesta etapa de la tramitació es van presentar les següents al·legacions particulars: Residencial de l'Empordà, SL, Pilar Serra Vila, Pere Aubert Coma, Pere Vilar Remisa, Joaquim, Puigdevall Teixidor, Antoni Desheures Gallifa, M. Del Tura Bosch Güell, TEICON, SL, Associació de Veïns de La Cometa, LLAUDES, SL, i Juan Estela Serra. Aquestes al·legacions van ser trameses al departament de Medi Ambient i a la promotora per a que fes les seves consideracions. D'acord amb el que preveu l'article 146 de l'esmentat Reial El departament de Medi Ambient i Habitatge en la ponència del dia 5 de setembre de 2006 va aprovar la declaració d'impacte ambiental de la reforma de la línia elèctrica SE Olot-SE Serinyà. En data 7 de novembre de 2006 l'esmentat departament va acordar l'aprovació de la correcció d'errades de l'acord de la ponència de 5 de setembre de 2006 i que bàsicament prenia en consideració la variant de la línia pel seu pas pel terme municipal d'Oix i Montagut, en concret la zona anomenada La Cometa. Amb data 16 de maig de 2007, per donar compliment al contingut de la declaració d'impacte ambiental en aquest aspecte, els peticionaris de l'actuació van presentar un nou projecte que recollia aquesta modificació del traçat en el terme municipal d'Oix i Montagut entre els suports T.33 i T.42 que afectava els organismes i empreses de serveis següents: ajuntaments d'Oix i Montagut i Sant Jaume de Llierca, Telefónica, Demarcació de Carreteres de l'Estat, Agència Catalana de l'Aigua i Gas Natural SDG, SA. D'acord amb l'article 146 de l'esmentat Reial decret 1955/2000, d'1 de desembre, es va sol·licitar informe a tots ells de tal manera que: l'Agència Catalana de l'Aigua, prèvia reiteració no s'ha manifestat, per la qual cosa s'entén la seva conformitat al projecte; la resta ha emès informe favorable o amb condicionats que han estat acceptats pels promotors i l'ajuntament de Sant Jaume de Llierca ha emès informe desfavorable al canvi de traçat, de tal manera que no s'ha pogut arribar a cap acord amb aquesta corporació local. Els motius de l'informe desfavorable per a la modificació del traçat, són fonamentalment: de caire urbanístic atès que el nou traçat afecta terrenys qualificats de sòl urbà industrial, zona verda i equipaments de titularitat municipal limitant l'ús a què estan destinats i pel que fa a l'afectació a sòl no urbanitzable s'haurà de tramitar, d'acord amb l'article 48 del text refós de la Llei d'urbanisme, la compatibilitat urbanística com a projecte d'actuació específica d'interès públic. Com a conseqüència del canvi de traçat es van veure afectats nous propietaris, altres van quedar desafectats i a altres se'ls va variar l'afectació de la finca, per la qual cosa es va fer un nou anunci d'informació pública que es va publicar al DOGC núm. 4924, de 12.7.2007; al BOE núm. 168, de 14.7.2007, al Diari de Girona de 9.7.2007 i al Punt Diari de 10.7.2007. A tots els nous propietaris afectats se'ls hi va enviar separata de l'afectació i les al·legacions presentades pels senyors Josep Portas Fàbrega i els hereus de Pere Davesa Urtós: Sacramento Blázquez Lozano i Josep Portas Fàbrega, van ésser trameses als promotors, els quals van fer les seves consideracions. Fonaments de dret : Vist el Decret 351/1987, de 23 de novembre, pel qual es determinen els procediments administratius aplicables a les instal·lacions elèctriques, i el Reial decret 1955/2000, d'1 de desembre, pel qual es regulen les activitats de transport, distribució, comercialització, subministrament i procediments d'autorització d'instal·lacions d'energia elèctrica; Vistes la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, i la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d'organització, procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat de Catalunya; Vista la declaració d'impacte ambiental que ha inspirat el canvi de traçat per a la instal·lació sotmesa a tràmit; Vist l'informe favorable dels Serveis Territorials del departament d'Economia i Finances a Girona; Atès que els motius de 1.- Atorgar a les empreses Endesa Distribución Eléctrica, SL, i Bassols Energia, SA, l'autorització administrativa per a la reforma de la línia elèctrica aèria SE Olot-SE Serinyà per canvi de tensió de 66 kV a 132 kV, als termes municipals d'Olot, la Vall de Bianya, Sant Joan les Fonts, Montagut, Sant Jaume de Llierca, Argelaguer, Tortellà, Sales de Llierca, Sant Ferriol, Besalú, Beuda i Serinyà, a la demarcació de Girona (exp. 04/7751). 2.- Elevar al Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya la declaració utilitat pública i l'aprovació del projecte d'execució per a aquesta instal·lació, atès l'informe desfavorable de l'ajuntament de Sant Jaume de Llierca. Contra aquesta Resolució, que no exhaureix la via administrativa, es pot interposar recurs d'alçada davant del conseller d'Economia i Finances (c. Provença, 339, 08037 Barcelona), en el termini d'un mes comptat des de l'endemà de la seva publicació, d'acord amb el que disposa l'article 114 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, i segons la redacció que en fa la Llei 4/1999, de 13 de gener. Barcelona, 11 de juliol de 2008. Agustí Maure Muñoz. Director General d'Energia i Mines. (08.192.168) Línia elèctrica aèria 66 kV Garrotxa - Pla de l´Estany, SE Olot-Argelaguer-SE Serinyà, Banyoles Al.legacions. Bassols Energia S.A. Reforma línea elèctrica subestació SE Olot-Argelaguer-SE Serinyà per canvi tensió 66Kv a 132Kv. Generalitat de Catalunya: Direcció General d´Urbanisme de Girona (PTOP). Registre Entrada núm 1361 Alegaciones Xarxa eléctrica Olot-Serinyá, tram Argelaguer; Sr. Alcalde President: Ajuntament de Argelaguer. Instancia Registre Xarxa eléctrica Olot-Serinyá, tram Argelaguer; Limnos solicita un Estudi de Impacte Ambiental Ajuntament de Argelaguer Registre de Sortida núm 75 data 25-02-2008, Resposta - Assumpte: Reforma línea elèctrica subestació Olot-Serinyà per canvi de tensió de 66 Kv. A 132 Kv. (Bassols Energia S.A. Endesa) Recurs d´Alçada, Bassols Energia S.A. Reforma línea elèctrica subestació SE Olot-Argelaguer-SE Serinyà per canvi tensió 66Kv a 132Kv. Generalitat de Catalunya: Direcció General d´Urbanisme de Girona (PTOP). Registre Sortida núm 0365S/33393/2008 La germana petita de la MAT: Els ajuntaments de Serinyà, Esponellà i Crespià s'enfronten al projecte d'una nova línia de 132 kV.
Les empreses Endesa Distribución Eléctrica, SL, amb domicili social al carrer Príncep de Vergara, 187, Madrid, i Bassols Energia, SA, amb domicili social a l'avinguda de Girona, 2, Olot (Garrotxa), han sol·licitat davant els serveis territorials a Girona del Departament d'Economia i Finances l'autorització administrativa, la declaració en concret d'utilitat pública, l'avaluació d'impacte ambiental i l'aprovació del Projecte d'execució de la reforma de la línia elèctrica aèria SE Olot-(argelaguer)-SE Serinyà per canvi de tensió de 66 kV a 132 kV, als termes municipals d'Olot, la Vall de Bianya, Sant Joan les Fonts, Montagut i Oix, Sant Jaume de Llierca, Argelaguer, Tortellà, Sales de Llierca, Sant Ferriol, Besalú, Beuda i Serinyà, a la demarcació de Girona.
decret 1955/2000, d'1 de desembre, es va sol·licitar un informe als ajuntaments de Sant Jaume de Llierca, Sales de Llierca, Olot i Besalú i a Telefónica els quals emeten informe favorable a l'esmentada instal·lació elèctrica; a Gas Natural SDG, SA, que emet informe amb condicionats; als ajuntaments de Sant Joan les Fonts, Argelaguer, Tortellà, Sant Ferriol, Serinyà, Beuda i la Vall de Bianya i al servei territorial de Carreteres que prèvia reiteració no s'han manifestat, per la qual cosa s'entén la seva conformitat al projecte; i a l'Agencia Catalana de l'Aigua, la demarcació de Carreteres de l'Estat a Catalunya i la Diputació de Girona, que emeten informes amb condicionats que són acceptats per l'empresa peticionària. Per altra banda l'Ajuntament d'Oix i Montagut emet informe desfavorable i demana la paralització del procediment d'aprovació del pas de la línia pel seu terme municipal.
l'informe desfavorable de l'Ajuntament de Sant Jaume de Llierca ho són en matèria aliena a la Direcció General d'Energia i Mines i són competència d'altres òrgans administratius i que s'ha seguit la tramitació vigent per a aquesta instal·lació, Resolc:

Meneame
del.icio.us



Això no té nom, per Olga Oliver Bofill. Cervià de Ter :
Sóc una ciutadana afectada pel projecte de la MAT i estic indignada. Resulta que en el procés de tramitació del segon tram presentat a exposició pública, entre Bescanó i Santa Llogaia, als ciutadans ens van donar uns escassos trenta dies per presentar al·legacions. Alguns veïns i ajuntaments vam demanar que s´ampliés aquest període per poder preparar-les millor, però l´Administració ens va denegar la petició. Doncs bé, ara m´assabento per la premsa que el govern, a petició de REE, ha allargat 30 dies més el terme estipulat perquè aquesta empresa respongui a les al·legacions presentades. I ho ha fet basant-se en la suposada complexitat de respondre a les esmentades al·legacions. Quins nassos! No és complex per a un ciutadà comú estudiar-se un document tècnic de no sé quants centenars de folis en un temps tan limitat? Que no tenim els mateixos drets els ciutadans normals que els senyors de REE? Aquesta és una altra mostra de la ignominiosa discriminació del territori amb què està actuant l´Administració en tot aquest desgraciat afer de la MAT. És vergonyós que en un projecte declarat «d´utilitat pública», els ciutadans, que som els que suposadament ens n´hauríem de beneficiar, estiguem indefensos i sense l´ajuda de cap partit polític.
Això no té nom | 06-10-2008 - 07:27:30 GMT 1 #
LA GARROTXA :
La Garrotxa té una superfície de 734,18 km2, repartida en 21 municipis. Aquesta regió volcànica, coneguda també com a regió volcànica d'Olot, constitueix el millor exponent de paisatge volcànic de la península Ibèrica i un dels més interessants d'Europa. S'exten per l'alta vall del riu Flucià (amb la plana d'Olot i les valls afluents de Ridaura i de Bianya) fins Castellfollit de la Roca, per l'altipla de Batet, per les altes valls del Ser (plana de Santa Pau), del Brugent (vessant Sud de la serra de “El Corb”) i del Llémena (vessant Sud de la serra de Finestres). Compta amb uns trenta cons volcànics de tipus estrombolià, alguns cràters d'explossió i més de vint colades de lava bassàltiques de morfologia molt singular. Des del punt de vista geològic és molt complicada ; hi predominen les calcàries i les formes de plegament amb espectaculars encavalcaments degut a la presència d'algunes falles paral.leles. Està configurada per un paisatge intricat i abrupte, eixut per la filtració de les aigües, on destaquen les cingleres, gorges, congostos, barrancs, penya-segats, muntanyes aspres, amb una marcada pobresa en la vegetació i en els conreus que deixen veure en tot moment les tonalitats clares de la roca nua. A l'interés geològic se li afegeix una rica i variada vegetació, deguda a un clima excepcionalment humit i un paisatge de gran bellesa que va inspirar a una important escola de pintura.
La comarca d'Olot contrasta amb l'Alta Garrotxa pel seu paisatge suau, amb boscos abundants i una catifa de vegetació que li dóna l'aspecte de les valls atlàntiques. Aquest canvi està íntimament relacionat amb la absència de les calcàries ; els materials d'aquest sector, poc permeables, permeten una circulació superficial de les aigües. Els materials més tendres i poc afectats pels plecs estan dividits per una sèrie de falles, en fosses tectòniques que permeten la constitució de planes per a l'establiment de terres de conreu, fertilitzades pels productes dels volcans.
PARC NATURAL DE LA ZONA VOLCÀNICA DE LA GARROTXA
* LA SEVA HISTÒRIA
La primera obra científica sobre l'existència d'aquests volcans apagats es deu a l'olotense Francesc Xavier de Bolòs, i fou publicada al 1820. Des de llavors s'han realitzat incomptables estudis per geòlegs catalans i extrangers. La voluntat de dotar a aquesta zona volcànica de protecció legal es remunta a l'any 1917, quan el naturalista i sacerdot Josep Gelabert va solicitar que fos declarat Parc Nacional el sector del bosc de Tosca, la fageda de Jordà i de Ventós i els cons volcànics, en una època en que la preocupació per la conservació dels espais naturals era pràcticament inexistent.
La protecció no es va realitzar i el tradicional equilibri de boscos, pastos i cultius en un paisatge harmoniosament humanitzat, tacat amb petites poblacions i masies, es va veure greument alterat a partir dels anys 50, a causa del fort creixement urbà i industrial de la zona. Un factor especialment negatiu ha estat l'explotació minera dels depòsits de lapilli (molt valorats en la fabricació de ciment i de materials de construcció), vertadera amenassa per la integritat d'alguns dels volcans més interessants de la Garrotxa. Aquesta situació va fer que les forces ciutadanes i polítiques d'Olot s'unissin des del 1975, en la organització d'una campanya proteccionista ajudada per els mitjans científics de tot el país, i que va tenir gran repercussió.
Finalment, el 3 de març de 1982, el Parlament de Catalunya va aprovar per unanimitat la Llei 2/1982 de protecció de la zona volcànica de la Garrotxa, que es va convertir així en el primer espai natural protegit del gobern autonómic de la Generalitat de Catalunya, institució que té la competència exclusiva en matèria de protecció de la natura. La zona volcànica fou declarada Paratge Natural d'Interés Nacional amb unes àrees de Reserves Integrals d'Interés Geobotànic. La Llei de Catalunya 12/1985 d'espais naturals, de 13 de juny de 1985, declarà el conjunt Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i Reserves Naturals la majoria dels volcans i la Fageda de Jordà.
* EL MEDI FÍSIC : RELLEU, HIDROGRAFIA I CLIMA
El parc Natural es troba situat a la Serralada Transversal, unitat morfológica que enllaça els Pirineus amb el Montseny, sector de muntanya mitjana que aquí només supera els 1000 m en el Puigsallança (1027m), el punt més alt de la serra de Finestres, al sud del Parc. L'espoló rocós sobre el que s'aixeca Castellfollit de la Roca té 296 m d'altitut, les planes d'Olot i Santa Pau es troben entre els 300 i 500 m, l'altiplà de Batet i el nucli volcànic de Sacot sobrepassen els 600m i les serres que enquadren la zona volcànica (El Corb, Finestres, Sant Julià del Mont, Canadell, Sant miquel del Mont) sobrepassen, generalment, els 800m.
Des del punt de vista hidrogràfic cal distingir dos sectors. El septentrional que correspon a la conca alta del riu Fluvià, rep aquí diversos afluents, com la riera de Bianya i el Ridaura (units una mica abans de la seva confluència) i el Turonell ; també forma part de la conca del Fluvià el Ser, que té la capçalera a prop de Santa Pau. El sector meridional pertany a la conca mitjana del Ter, amb les rieres de Sant Iscle i de Vallac o Aiguabella, afluents del riu Brugent, i la capçalera de la riera de Llémena. Els límits del Parc Natural segueixen les crestes que formen les divisories d'aigües i corresponen així a límits visuals ben definits.
Els relleus de les valls d'aquesta zona així com la red hídrica foren modificats pel vulcanisme i presenten, per tant, trets fisiogràfics particulars : valls fluvials de fons pla on posen els peus de les muntanyes i els contraforts així com una sèrie de ràpids i petites cascades on s'establiren els aprofitaments hidràulics medievals (molins) que van donar lloc a nuclis de població. Baix els corrents de lava surgeixen més d'un centenar de fonts, algunes molt conegudes, com la Font Moixina, La Deu, Les Tries, Can Xerbanda, Can Gridó, etc.
El clima de la zona volcànica és mediterrani de muntanya humida, caracteritzat per una abundant pluviositat, fins i tot a l'estiu, però amb una influència mediterrània moderada. En conjunt, les precipitacions acostumen a superar els 1000 mm/any i arriben als 1200 en els punts més elevats. A Olot es produeixen pluges mesurables 96 dies a l'any, mentres que la mitja de dies amb nevades oscil.la en el Parc entre els 3 i 8 dies, depenent de l'altitud.
La temperatura mitja anual és de 12'4º C a Olot. A l'estiu les temperatures diurnes poden superar els 30º C mentres que les nits són fresques i agradables. Hi ha perill de gelades des d'octubre fins maig i, en el fons de les valls, arriba als 112 dies a causa del fenòmen climatològic de la inversió tèrmica.
De fet, el Parc presenta una gran varietat de climes locals a cada vall segons la seva orientació, altitud i situació. A les valls obertes cap a llevant, la influència de la brisa marina amortigua els contrastos. Aquesta varietat de climes explica la diversitat del paisatge vegetal.
* LA GEOLOGIA : TERRA DE VOLCANS
Les serres que configuren el relleu del Parc estan formades per roques sedimentàries eocèniques que contenen una sèrie de materials molt diversos : els conglomerats i arenisques dels riscs de la serra de Sant Julià del Mont i de la serra de El Corb, arenisques margoses, marques, guixos, etc. Les fractures i falles geològiques que afecten a aquestes roques són les responsables dela morfologia de les valls, generalment rectilinis, així com de la disposició dels centres eruptius.
El vulcanisme és un dels principals centres d'interès del Parc. Es tracta d'un vulcanisme de tipus bàsic, amb laves basàltiques i basomítiques. Les erupcions es van anar escalonant des de la interglacial Mindel-Riss, fa uns 350.000 anys, fins l'epipaleolític, amb una crisi volcànica cada 10.000 anys, aproximadament. La última erupció datada va tenir lloc en el volcà El Croscat, fa uns 11.500 anys. Es tracta, doncs, d'un vulcanisme inactiu però que no pot ser considerat definitivament extingit.
El dinamisme de les erupcions volcàniques ha estat de signe molt divers, tot i la monotonia del magma degut a les característiques del substrat que la ximeneia va atravessar i, en particular, al fet que el magma entrés en colisió amb nivells saturats d'aigua. Moltes erupcions foren estrombolianes (El Croscat, Motsacopa, Puig Astrol, etc. ) altres foren explosives (de tipus freatomagmàtic) com el cas del volcà Cairat, i en altres es van succeir episodis estrombolians i explosius (Santa Margarida, El Racó, La Garrinada, El Traiter).
La trentena de cons volcànics presenten un grau de conservació natural molt bo si tenim en compte la seva antiguitat. A la majoria d'ells, el cràter és visible, ja sigui centrat sobre el con o desplaçat cap el flanc, des del cual va partir l'emissió de lava. Tenen de 10 a 160m d'altura i de 300 a 1500m de diàmetre a la base. Estan formats per escories i lapilli (la greda del país) amb nivells de bombes volcàniques intercalats. Tambés s'observen en ells bretxes d'explosió, depòsits d'onades piroclàstiques i cinerítics.
Les valls fluvials foren invaïdes, de forma successiva, per una treintena d'emissions de laves bassàltiques fluides o escoriàcies que arriben a tenir fins a 16 km de llarg i algunes desenes de metres de grossor.
En els riscos de Fontfreda, en El Noc d'en Cols, poden observar-se magnífiques columnes prismàtiques. En Castellfollit de la Roca i en el El Borcarró apareixen , a més, vistoses superposicions de vàries colades. La corrent de lava de El Croscat, que té uns 17.000 anys, presenta una superfície rugosa, coberta de blocs de lava i amb abundants protuberàncies tumoidals que són en realitat bombolles gegants de gasos que han deformat la part exterior de la colada.
Algunes vegades, les emissions de lava van obstruir el lloc per on sortia l'aigua de les valls i van donar lloc a la formació de llacs. Aquests antics llacs tancats per una presa de lava s'han anat reomplint de sediments fins la colmatació i, avui en dia constitueixen camps de cultiu molt fèrtils. Els llacs de Les Preses i de Les Fonts, de Llacs i de Els Estanys són els últims que van ser dessecats.
* LA COLADA DEL CROSCAT
La superfície de la base del Croscat és de 101 ha. I la seva alçària relativa és de 156m. Les dimensions del cràter són 600m de llargada, 350m d'amplada màxima i 300m a la sortida de la boca.
L'emissió de la colada de lava viscosa i la construcció del con volcànic foren simultànies ;així ho demostra l'obertura del cràter en la direcció de l'escolament de la colada de lava i el parcial recobriment d'aquesta per material piroclàstic.
Els dipòsits piroclàsatics són majoritàriament lapilli amb cendres estratificades. La resta correspon a algun nivell escoriaci i a bombes de volums diversos que poden excedir d'un metre de longitud.
L'emissió de lava va lliscar damunt de terrenys pantanosos convertint sobtadament l'aigua en vapor, el qual va formar grans acumulacions de bombolles.
Les bombolles ascendiren cap a la superfície, la qual, refredada, havia fomat una escorça dura. Les bombolles s'acumulaven sota l'escorça fins a aixecar-la, produint grans deformacions que encara podem veure i que reben el nom local de tossols.
* LA CINGLERA DE CASTELLFOLLIT DE LA ROCA
La cinglera de Castellfollit de la Roca és el resultat de la superposició de dues potents sèries d'emissions de lava que davallaren, respectivament, perls rius Fluvià i Turonell.
Les formes que adopta el basalt en solidificar-se una colada s'anomenen hàbits de retracció.
Quan la colada es solidifica sense que es produeixin esquerdes, parlem d'hàbit massiu.
Quan la solidificació succeeix mentre encara es produeixen moviments de la lava a l'interior de la colada es formen grans lloses, és l'hàbit lenticular.
Quan la colada de lava queda immobilitzada es produeix la solidificació de la seva superfície, mentre l'interior resta encara calent. En refredar-se la part interna de la colada, la lava es contrau i redueix el seu volum esquerdant-se i donant lloc a prismes, és l'hàbit prismàtic. Aquest fenomen és comparable a l'esquerdament del fang d'un riu o d'una bassa secs.
* UN VOLCÀ MIXT : SANTA MARGARIDA
Les dimensions de la planta d'aquest volcà són 1.400m per 1.100m. La superfície de la base medeix 19'8 ha. I la seva alçària relativa és de 82m. El diàmetre del seu cràter és de 350m i la fondària del mateix és de 72m. La superfície del cràter a la base és de 4'6 ha.
El volcà Santa Margarida és, actualment un dels més coneguts pel gran públic. La seva popularitat ve de molt antic. Es pot atribuir a la forma tan regular del con i del cràter, com també a l'existència d'una ermita al fons del cràter.
El que tradicionalment s'ha considerat com l'aparell volcànic més gran i perfecte de la zona, realment no ho és ni de bon tros. Les seves dimensions i sobretot el volum dels seus dipòsits són totalment aparents, segons es pot veure en el tall geològic. Bona part de la seva forma prové del fet que la boca eruptiva es va emplaçar en els contraforts de la serra del Corb i el relleu d'aqueta fàcilment s'endevina pel mig de l'estructura volcànica. Únicament en el quadrant Nord-oest és possible que els dipòsits volcànics tinguin una espessor considerable.
En la formació d'aquest edifici volcànic es poden distingir dues fases : una primera estromboliana amb projeccions escoriàcies predominantment situades a la meitat nord ; i posteriorment o simultània, una o algunes explosins freatomagmàtiques en direcció sud-oest que dipositaren grans blocs de basalt i fragments de sócol i donaren forma al gran cràter.
Més tard, tots aquests materials foren recoberts per un mantell pirocástic de lapilli fi i cendres, provinent del Croscat. La seva espessor mitjana oscil.la entre 1 i 4 m.
* ELS MATERIALS PIROCLÀSTICS COM A RECURS
Les erupcions estrombolianes van projectar bombes, escóries i lapilli o greda. Les erupcions explosives van projectar bretxes d'explosió i onades piroclàstiques fluïdals humides o seques.
Tots aquests materials han estat aprofitats des de temps immemorial. La greda, sobretot, fou molt utitlitzada en la construcció per a fer morter.
A principi de segle s'explotava manualment a les grederes del volcà Montsacopa (Olot) i a les grederes de les Forques (Santa Pau).
A partir dels anys 70 l'extracció es mecanitza i se centra entorn del volcà Croscat, on s'assoleix un volum d'explotació superior a les 300.000 Tm/any. La primavera de l'any 1991 la Generalitat de Catalunya adquireix la concessió minera per a evitar que continuin les extraccions de greda.
* EL BASALT COM A RECURS
A partir del segle XVIII les pedreres de basalt varen multiplicar-se a la comarca. A la darreria del segle passat van assolir el seu apogeu amb la producció massiva de llambordes i llambordins. Avui queda tan sols una pedrera que proporciona basalt per a la construcció i l'escultura.
* RECURSOS NATURALS DERIVATS DEL VULCANISME
El vulcanisme ha intruduït un seguit d'importants variacions en el paisatge de les valls olotines, que poden ésser considerades com els recursos naturals que els volcans ens han llegat.
Com a conseqüència, les valls de la zona volcànica són les més riques de la comarca, i per això és on viu la major part del a població.
* LA VEGETACIÓ
El paisatge vegetal de la zona volcànica es caracteritza per la seva gran diversitat. Els caràcters fisiogràfics de la zona, especialment el clima i el substrat, determinen una transició entre un paisatge vegetal mediterrani, submediterrani i cetreeuropeu de caràcter atlàntic.
La flora representada en aquest espai és extremadament rica, tant quantitativament (han estat identificades més de 1500 espècies de plantes superiors) com cualitativament, amb un predomini clar de les espècies mediterànies i centreeuropees.
Gairebé un 75% del Parc Natural està cobert de formacions boscoses, integrades tant per arbres perennifolis com per caducifolis, que s'extenen per les vessants muntanyoses, per la majoria dels cons volcànics i també per algunes de les colades de superfície més irregulars.
- L'ALZINAR
L'alzinar de muntanya (Quercetum mediterraneo-montanum) domina en tot el territori i cobreix pràcticament totes les solanes, des dels sectors més baixos fins el nivell dels cims. Entre els alzinars poden diferenciar-se els propis de les terres volcàniques, molt rics en espècies acidòfiles i els que apareixen sobre un substracte de roca calcària, més rics en plantes arbustives. D'uns i d'altres queden encara mostres madures d'aspecte majestuós. En els sectors més secs dels límits meridionals arriba a aparèixer l'alzinar litoral amb “durillo” (Quercetum ilicis galloproviciale).
És el bosc en el qual l'arbre dominant és l'alzina. A la Garrotxa només resten petits reductes d'alzinars madurs. L'explotació intensa de l'alzinar, sobretot per a l'obtenció de carbó i de llenya com a combustile, ha donat lloc a alzinars poc desenvolupats, sovint nascuts de rebrot.
A la comarca tenim dues menes de boscos d'alzina : l'alzinar muntanyenc i l'alzinar amb marfull.
L'alzinar amb marfull, quan està ben desenvolupat, és una densa massa continua de capçades verdes, amb un ambient marcadament humit en el seu intetior. Sota el seu abric creix un ric sotabosc d'arbustos, lianes i plantes herbàcies.
L'alzinar muntanyenc té una estructura similar a l'alzinar amb marfull, però les espècies típicament mediterrànies han desaparegut i en el seu lloc hi podem trobar altres espècies típiques de la muntanya mitjana.
Les espècies presents en l'alzinar són :
Arbres
Alzina (Quercus ilex)
Arbusts
Marfull (Viburnum tinus)
Aladern (Rhamnus alaternus)
Arboç (Arbutus unedo)
Boix marí (Ruscus aculeatus)
Lloreret (Daphne laureola)
Arítjol (Smilax aspera)
Estepa (Cistus sp.)
Llentiscle (Pistacia lentiscus)
Olivereta (Ligustrum vulgare)
Herbes
Maduixera (Gragaria vesca)
Prímula comuna (Primula veris)
Viola (Viola silvestris)
Bolets
Tòfona negra (Tuber melanosporum)
Escarlot ( Hygrophorus russula)
Ou de reig (amanita caesarea)
Cualbra llora (Russula cyanoxantha)
Pet de llop (Lycoperdon echinatum)
Sureny fosc (Boletus aereus)
Peu de rata bord (Ramaria formosa)
- LA ROUREDA
Les rouredes representen, en extensió el segon tipus de paisatge vegetal pero són, probablement, el primer en interés biogeogràfic. El més corrent és la roureda submediterrània de roure pubescent i roure albar (quercion pubescenti-petraea), en el domini del qual subsisteixen, sobre sòls descalcificats, algunes rouredes acidòfiles de roure africà (Carici depressae-Quercetum canariensis). No obstant, una de les comunitats més valuoses del Parc és la roureda de roure pènol (Isopyro-Quercetum roboris) que constitueix un bon testimoni de l'extensió dels paisatges pirineo-atlàntics de roureda humida en la vessant S de la cordillera. Antigament, la roureda de roure pènol havia ocupat els sòls profunds de les valls d'Olot, però actualment la seva extensió es limita a uns pocs reductes al Parc Nou, a la Moixina i a la Vall de Bianya. El seu estrat herbàci, de floració primaveral és molt ric i de gran bellesa, amb Isopyrum thalictroides, Anemone nemorosa i A. ranunculoides, Pulmonaria affinis, etc.
La roureda és el bosc on domina el roure ; és el bosc rei de la muntanya mitjana, tant si és de clima mediterrani com si és de clima atlàntic. La més estesa és la roureda de roure martinenc. La roureda de roure martinenc no ofereix mal l'aspecte d'un conjunt d'arbres atapeït. La llum que arriba al sotabosc permet l'establiment d'una gran diversitat i densitat d'espècies arbustives i herbàcies.
El bosc humit de roure pènol s'assembla en molts aspectes a la fageda, particularment per la presència d'una rica vegetació herbàcia primaveral, molt tendra, que floreix sobretot abans de la sortida del fullatge dels arbres.
L'estrat herbaci de les rouredes és força dens i de gran diversitat, la qual cosa fa que aquests boscos siguin sotmesos a un intens pasturatge, suficient per a fer perillar la continuïtat de les noves generacions de roures.
Les espècies presents en aquest ecosistema són :
Arbres
Roure martinenc (Quercus pubescens)
Roure pènol (Quercus robur)
Arbusts
Tortellatge (Viburnum lantana)
Olivereta (Ligustrum vulgare)
Xuclamel (Lonicera xylosteum)
Ginebre (Juniperus communis)
Herbes
Marxívol (Helleborus foetidus)
Ortiga morta (Lamium galeobdolon)
Buixol (Anemone nemerosa)
Rèvola (Stellaria holostea)
Herba d'all (Alliaria officinalis)
Sarriassa (Arum italicum)
Segell de ram (Polygonatum multiflorum)
Falguera comuna (Pteriduim aquilinum)
- LA FAGEDA
Les fagedes constitueixen el tercer tipus de paisatge forestal i colonitzen la major part de les vessants d'ombra i també alguns cons volcànics. N'hi ha de característiques diverses : la fageda amb anémone de bosc (Helleboro-Fagetum), la fageda amb boj (Buxo-Fagetum), que cobreix la major part de les obagues de les serres transversals del Parc, la fageda amb festuca (Luzulo-Fafetum), que es troba en la Fageda de Jordà i en terrenys plans i àcids que baixa fins els 500m d'altitud, i la fageda amb escil.la del Pirineu (Scillo-Fagetum), que ocupa les fondalades més riques i húmides.
La fageda és el bosc en què domina plenament el faig ; és un bosc d'aspecte majestuós i compacte ; canvia completament d'una època de l'any
a l'altra. A l'estiu, la seva densa massa de fulles obstacultiza l'entrada de llum a l'interior del bosc. Al a primavera, quan les fulles dels faigs encara no han rebrotat, es poden contemplar florides unes poques espècies de plantes herbàcies. A l'hivern el terra roman cobert per una gran quantitat de fullaraca.
A la comarca podem trobar-hi quatre tipus de fagedes diferents, segons la naturalesa i les característiques del sòl.
La fageda amb joliu és la més esplèndida de les fagedes del nostre territori. Ocupa petits claps en llocs humits, damunt sòls molt rics ; per exemple, en fondalades del Puigsacalm.
La fageda amb el.lèbor verd és considerablement més pobra que la fageda amb joliu pel que fa a l'estrat herbaci. Es dóna en sòls calcaris i poc profunds de les zones humides, amb un sotabosc molt semblant al de les rouredes humides. A la serra de Finestres en podem observar.
La fageda amb descàmpsia es caracteritza per un estrat herbaci molt escàs. Es dóna en pendents de sòls poc profunds i pobres a causa de l'absència d'humus i de virosta, per exemple els tossols de lava.
Les espècies que trobem a la fageda són :
Arbres
Faig (Fagus sylvatica)
Arbusts
Grèvol (Ilex aquifolium)
Boix (Buxus sempervirens)
Heura (Hedera helix)
Herbes
Falguera mascla (Dryopteris filix-mas)
Falguera femella (Athyrium filix-femina)
Herba fetgera (Anemone hepatica)
Pulmonària (Pulmonaria affinis)
Canuguera (Dentaria pinnata)
Joliu (Scilla lilio-hiacinthus)
Lloreret (Daphne laureola)
Bolets
Fals “negrito” (Trhicholoma pardinum)
Fals carlet (Entoloma lividum)
Reig bord (Amanita muscaria)
Bolet de mantellina (Cortinarius praestans)
Llengua de bou (Hydnum repandum)
Ou del diable (Phallus impudicus)
- ALTRES FORMACIONS DE VEGETACIÓ
L'aliseda (Lamio-Alnetum) es limita als llocs més humits i forma la major part dels boscos de ribera. Quan no està molt alterada és també una comunitat rica en herbes silvàtiques pròpies del centre d'Europa com la campaneta d'hivern (Galanthus nivalis). Al peu de les vessants d'obaga i al llarg dels riberals es troba l'avellaneda (Polysticho-Coryletum), en el domini de l'alzinar montà.
Els boscos citats són els més característics de la zona volcànica ; la resta de la superfície forestal, en realitat molt fragmentada, està constituïda per boscos caducifolis mixtos, bosquets d'Om tremolós, brugueres i matorrals, a més de petites taques amb plantacions de castanyers i de pins.
Tot i la seva poca extensió, s'ha de citar també la vegetació rupícola, o sigui, la que creix en llocs rocosos (riscos, canxals o pedrisses (tarteres), roques a flor de terra (codines)) entre la que es destaquen espècies tan valusos com la orella d'ós (Ramonda miconi), la corona de rei (Saxifraga longifolia), així com las comunitats higròfiles actualment confinades en les reliquies de marjals que encara perduren, biòtops de gran valor botànic i estètic, amb cardamine amarga (Cardamine amara).
Un altre element que caracteritza el paisatge vegetals del Parc són els cultius, disposats en forma de mosaic i ben adaptats als condicionaments fisiogràfics del terreny. Molts dels cràters havien estat cultivats i també la major part de les colades on s'han desenvolupat sòls rics, les anomenades terres fosques negres. En l'actualitat els cultius ocupen la quarta part de la superfície, i predominen els ferratges i els cereals ferratgers a causa de l'especialització bovina que es produeix en el sector ramader.
Els prats i els zones de pastura de jonc florit (Aphyllanthion), de festuques (Xerobromion), entre altres, tenen gran significació tot i la seva reducció que han experimentat per la disminució de la ramaderia extensiva i constitueixen un dels elements de paisatge més apreciats.
La BOSQUINA és una formació arbustiva constituïda per espècies amants de la llum, adaptades a viure fora del bosc i a suportar, per tant, un ambient menys protegit.
N'hi ha de moltes menes : les màquies, les brolles, les landes i els matollars. La màquia és una formació densa d'arbusts mediterranis, de 1'5-2 m ; la brolla és una formació més o menys densa, o poc densa i amb clarianes, de petits arbusts de 0'5 a 1m (farigola, romaní, bruc) ; la landa és molt densa, humida i baixa (argelaga, bruguerola, ginestola) ; el matollar és dens, format per mates altes (ginesta i gòdua).
En el PRAT, totes les plantes són herbes de talla petita o mitjana. No tots els prats són iguals i depenen de l'aportació d'aigua i de la fondària del sòl on viuen ; les herbes de prat viuen un sol any o molts.
A la Garrotxa la regressió de la ramaderia no estabulada ha comportat la progressiva transformació de molts prats de pastura en benefici de les comunitats arbustives en primer terme i de les forestals en darrer.
L'AGRICULTURA de la Garrotxa ha sofert en els darrers decennis una clara reorientació en el sentit d'un major suport a les activitats ramaderes. La superfície de conreu dedicada als cereals ha anat disminuint, mentre que els farratges i els prats de sembra han guanyat terreny.
En conjunt, però, s'ha perdut sòl agrícola en els darrers anys a causa de l'expansió del bosc i de la dedicació a altres usos.
Els AMBIENTS RUDERALS estan sotmesos a una gran influència de l'home. Ruderal significa propi de ruines, abocadors de runes, vores de camins o de cases, solars urbans... En aquests llocs la nitrificació del sòl i la compactació del terra afavoreixen una vegetació diferent formada per plantes nitròfiles, les més populars de les quals són les ortigues.
Les espècies presents en aquestes altres formacions de vegetació són :
Arbusts
Aranyoner (Prunus spinosa)
Gòdua (Sarothamnus scoparius)
Bruc (Erica arborea)
Roser (Rosa sp.)
Roldor (Coriaria myrtifolia)
Romeguera (Rubus sp.)
Vidalba (Clematis vitalba)
Olivarda (Inula viscosa)
Heura (Hedera helix)
Herbes
Gallaret (Papaver rhoeas)
Llet de gallina (Ornithogalum umbellatum)
Jonça (Aphyllanthes mospeliensis)
Ortiga (Urtica sp.)
Herba de sant Robert (Geranium robertianum)
Herba d'orenetes (Chelidonium majus)
Margall bord (Hordeum murinum)
Bolets
Cassoleta taronja (Aleuria aurantia)
Moixernó (Calocybe gamobosa)
Candela de bruc (Clitocybe geotropa)
Cama-sec (Marasmius oreades)
Bolet de tinta (Coprinus comatus)
* LA FAUNA
La fauna del Parc Natural es caracteritza per la seva diversitat, resultat de la diferència d'ambients que es donen en ell, amb especialitats de gran interès, especialment el que es refereix als invertebrats.
A causa de l'extensió de les superfícies forestals, s'han conservat mamífers que en altres llocs s'han fet insólits, tals com la gardunya (Martes foina), el gat montés (Felis sylvestris), la jineta (Genetta genetta), el teixó (Meles meles), diferents mussaranyes com la colicuadrada (Sorex araneus), la menuda (S. minutus) i la etrusca (Suncus etruscus), el liró caret (Eliomys quercinus), etc.
Els grans hervívos i carnívors, com el cabirol o el llop, foren exterminats a finals del segle passat, mentre que el porc senglar (Sus scrofa) es troba en expansió i la llúdriga (Lutra lutra) realitza incursions esporàdiques.
En quant a les aus, de les 143 espècies observades en el Parc, es destaquen l'astor (Accipiter gentilis), l'àguila culebrera (Circaetus gallicus), el falcó peregrí (Falco peregrinus), el gamarús (Strix aluco), el pic picapins (Dendrocopus major), el trepador blau (Sitta europaea), el torçacoll (Jynx Torquilla), el picgruixut (Coccothraustes coccothraustes), el carboner palustre (Parus palustris), entre altres.
Les espècies presents a cadascuna de les formacions de vegetació comentades són les següents :
- L'alzinar :
Mamífers
Teixó (Meles meles)
Gat mesquer (Genetta genetta)
Esquirol (Sciurus vulgaris)
Musaranya menuda (Sorex minutus)
Talpó roig (Clethrionomys glareolus)
Ocells
Tudó (Comuba palumbus)
Merla (Turdus merula)
Oriol (Oriolus oriolus)
Gamarús (Strix aluco)
Mallerenga carbonera (Parus major)
Mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus)
Gaig (Garrulus glandarius)
Rèptils / Amfibis
Escurçó (Vipera aspis)
Tòtil (Alytes obstetricans)
Nina (Anguis fragilis)
Serp d'esculapi (Elaphe longisima)
Llangardaix comú (Lacerta lepida)
Invertebrats
(Charaxes jasius)
(Gonepteryx cleopatra)
(Limenitis camilla)
Petit paó de nit (Eudia pavonia)
(Potasia aeruginosa)
(Pomatias elegans)
(Pseudotachea splendida)
- La roureda
Mamífers
Porc senglar (Sus scrofa)
Liró gris (Glis glis)
Rata cellarda (Eliomys quercinus)
Talpó roig (Clethrionomys glareolus)
Musaranya cua-quadrada (Sorex araneus)
Ocells
Picot verd (Picus viridis)
Pica-soques blau (Sitta europaea)
Papamosques gris (Muscicapa striata)
Pit-roig (Erithacus rubecula)
Cargolet (Troglodytes troglodytes)
Mallerenga blava (Parus caeruleus)
Rèptils / Amfibis
Galàpet (Bufo bufo)
Llangardaix comú (Lacerta lepida)
Serp blanca (Elaphe scalaris)
Invertebrats
(Britensia circe)
(Lasiocampa quercifolia)
Banyarriquer (Cerambyx sp.)
Escanyapolls (Lucanus cervus)
Escarabat rinoceront (Oryctes nasicornis)
(Staphilinus olens)
(Capaea nemoralis)
(Helicigona lapicida)
- La fageda
Mamífers
Musaranya (Crocidura russula)
Mostela (Mustela nivalis)
Ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus)
Guinetu (Vulpes vulpes)
Ocells
Bosqueta vulgar (Hippolais polyglotta)
Pinsà borroner (Pyrrhula pyrrhula)
Tord comú (Turdus philomelos)
Mallarenga emplomallada (Parcus cristatus)
Gaig (Garrulus glandarius)
Becada (Scolopax rusticola)
Pinsà comú (Fringilla coelebs)
Picot garser gros (Dendrocopos major)
Rèptils / Amfibis
Lluert (Lacerta viridis)
Escurçó (Vipera aspis)
Colobra llisa (Coronella austriaca)
Invertebrats
(Pararge aegeria)
(Aglia tau)
Escarabat daurat (Carabus rutilans)
(Clytus arietis)
(Rosalia alpina)
(Mikiola fagi)
(Heliocodonta obvoluta)
(Euscorpius flavicaudis)
- Altres formacions de vegetació
Mamífers
Eriçó comú (Erinaceus europaeus)
Guineu (Vulpes vulpes)
Llebre (Lepus europaeus)
Conill (Olyctolagus cuniculus)
Talp (Talpa europaea)
Rata negra (Rattus rattus)
Perdiu roja (Alectoris rufa)
Mussol comú (Atene noctua)
Xot (Otus socps)
Guatlla (coturnix coturnix)
Tórtora (Streptopelia turtur)
Puput (Upupa epops)
Fredeluga (Vanellus vanellus)
Aligot comú (Buteo buteo)
Oreneta vulgar (Hirundo rustica)
Falciot negre (Apus apus)
Óliba (Tyto alba)
Cadernera (Carduelis carduelis)
Merla (Turdus merula)
Cargolet (Troglodytes troglodytes)
Mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus)
Rèptils / Amfibis
Sargantana (Podarcis sp.)
Serp verda (Malpolon monspesulanus)
Invertebrats
Papallona reina (Papilio machaon)
Papallona zebrada (Iphiclides feisthamelii)
(Zerynthia rumina)
(Melitaea didyma)
(Melanargia galathea)
(Maniola jurtina)
(Colias crocea)
Papallona de la col (Pieris brassicae)
Vanessa de les ortigues (Aglais urticae)
Paó de dia (Inachis io)
(Lysandra coridon)
Blaveta (Lysandra hispana)
(Zygaena trifolii)
Esfinx de les corretjoles (Agrius convolvuli)
(Hemaris fuciformis)
Papallona de la calavera (Acherontia atropos)
(Clytus arietis)
(Leptura cordigera)
(Geotrupes sp.)
(Blaps sp.)
Escarabat de la patata (Leptinotarsa decemlineata)
Marieta (Coccinella septempunctata)
Cardenal (Pyrochroa coccienea)
Formiga negra (lasius niger)
Vespa comuna (Vespa sp.)
Mosca domèstica (Musca domestica)
Moscarda (Asillus sp.)
Mosca vironera (Calliphora erythorocephala)
Tàvec (Tavanus sp.)
(Palomera parisina)
(Lygaeus sp.)
Grill (Gryllus campestris)
Cargol bover (Helix aspersa)
(Vall del Llierca Argelaguer)
LA GARROTXA | 11-10-2008 - 18:03:23 GMT 1 #
SENTENCIA DEL TRIBUNAL SUPREMO. SALA DE LO CONTENCIOSO
Fecha de Resolución: 16 de octubre de 2003
Nº de Recurso: 167/2001
Procedimiento: Recurso Contencioso-Administrativo
Ponente: D. Manuel Campos Sánchez Bordona
Actividades de transporte, distribución, comercialización, suministro y
procedimientos de autorización para la energía eléctrica. Anulación del inciso
"mercantil" del artículo 73.1.a) del Real Decreto 1955/2000.
SENTENCIA
En la Villa de Madrid, a dieciséis de Octubre de dos mil tres.
Visto por la Sala de lo Contencioso-Administrativo del Tribunal Supremo,
constituida en su Sección Tercera por los Magistrados indicados al margen, el
recurso contencioso-administrativo número 167/2001 interpuesto por
"BASSOLS ENERGÍA, S.A.", "ELECTRA CALDENSE, S.A.", "ESTABANELL I
PAHISA ENERGÍA, S.A.", "AGRI-ENERGÍA ELÉCTRICA, S.A.",
"PRODUCTORA ELÉCTRICA URGELENSE, S.A.", "ELECTRA DEL
CARDENER, S.A.", "LERSA ELECTRICITAT, S.L.", "ELÉCTRICA VAQUER,
S.A.", "ELÉCTRICA DE GUIXES, S.L.", "EL GAS, S.A.", "EL PROGRESO DEL
PIRINEO-HEREDEROS DE FRANCISCO BOLLO QUELLA, S.L.",
"HIDROELÉCTRICA DEL GUADIELA-I, S.A.", "AGUAS DE BARBASTRO
ELECTRICIDAD, S.A.", "ELECTRA DEL MAESTRAZGO, S.A.", "ELÉCTRICAS
PITARCH DISTRIBUCIÓN, S.L.U.", "ELECTRA DEL CARBAYÍN, S.A.",
"COMPAÑÍA HISPANO-MARROQUÍ DE GAS Y ELECTRICIDAD, S.A.",
"EMPRESA DE ALUMBRADO ELÉCTRICO DE CEUTA, S.A.", "ELÉCTRICA
DE ERISTE, S.A.", "SERVICIOS URBANOS DE CERLER, S.A.", "ELECTRA
ADURIZ, S.A.", "ELÉCTRICA SELGA, S.A.", "SUMINISTRADORA ELÉCTRICA
DE CÁDIZ, S.A.", "SOCIEDAD COOPERATIVA LIMITADA BENÉFICA DE
CONSUMO DE ELECTRICIDAD SAN FRANCISCO DE ASÍS, DE
CREVILLENTE", "JUAN DE FRUTOS GARCÍA, S.L.", "ELÉCTRICA DE
CALLOSA DE SEGURA C.V.L.", "HIDROELÉCTRICA DEL CABRERA, S.L." y
"ELÉCTRICA DE VINALESA, COOP.V.", representadas por la Procurador Dª.
Matilde Sanz Estrada, contra el Real Decreto 1955/2000, de 1 de diciembre,
por el que se regulan las actividades de transporte, distribución,
comercialización, suministro y procedimientos de autorización de instalaciones
de energía eléctrica; es parte recurrida la ADMINISTRACIÓN DEL ESTADO,
representada por Abogado del Estado, "IBERDROLA, S.A.", representada por
el Procurador D. José Luis Martín Jaureguibeitia, y "UNESA", representada por
el Procurador D. Tomás Alonso Ballesteros.
ANTECEDENTES DE HECHO
Primero.- "Bassols Energía, S.A.", "Electra Caldense, S.A.", "Estabanell i
Pahisa Energía, S.A.", "Agri-Energía Eléctrica, S.A.", "Productora Eléctrica
Urgelense, S.A.", "Electra del Cardener, S.A.", "Lersa Electricitat, S.L.",
"Eléctrica Vaquer, S.A.", "Eléctrica de Guixes, S.L.", "El Gas, S.A.", "El
Progreso del Pirineo-Herederos de Francisco Bollo Quella, S.L.",
"Hidroeléctrica del Guadiela-I, S.A.", "Aguas de Barbastro Electricidad, S.A.",
"Electra del Maestrazgo, S.A.", "Eléctricas Pitarch Distribución, S.L.U.", "Electra
del Carbayín, S.A.", "Compañía Hispano-Marroquí de Gas y Electricidad, S.A.",
"Empresa de Alumbrado Eléctrico de Ceuta, S.A.", "Eléctrica de Eriste, S.A.",
"Servicios Urbanos de Cerler, S.A.", "Electra Aduriz, S.A.", "Eléctrica Selga,
S.A.", "Suministradora Eléctrica de Cádiz, S.A.", "Sociedad Cooperativa
Limitada Benéfica de Consumo de Electricidad San Francisco de Asís, de
Crevillente", "Juan de Frutos García, S.L.", "Eléctrica de Callosa de Segura
C.V.L.", "Hidroeléctrica del Cabrera, S.L." y "Eléctrica de Vinalesa, Coop.V."
interpusieron ante esta Sala, con fecha 27 de febrero de 2001, el recurso
contencioso-administrativo número 167/2001 contra el Real Decreto número
1955/2000, de 1 de diciembre, por el que se regulan las actividades de
transporte, distribución, comercialización, suministro y procedimientos de
autorización de instalaciones de energía eléctrica.
Segundo.- En su escrito de demanda, de 19 de octubre de 2001, alegaron los
hechos y fundamentos de Derecho que consideraron oportunos y suplicaron
que se dictase sentencia "por la que:
1.- Se declare la nulidad de los artículos 5 y 38 del Real Decreto 1955/2000, de
1 de diciembre, por el que se regulan las actividades de transporte, distribución,
comercialización, suministro y procedimientos de autorización de instalaciones
de energía eléctrica.
2.- Se declare la nulidad del artículo 36.1 del Real Decreto 1955/2000, de 1 de
diciembre, relativo a la definición de la actividad de distribución.
3.- Se declare la nulidad del artículo 73.1.a) del Real Decreto 1955/2000, de 1
de diciembre, relativo a la obligación de inscripción de la escritura de
constitución de la empresa en el Registro Mercantil.
4.- Se declare la nulidad del artículo 73.4 del Real Decreto 1955/2000, de 1 de
diciembre, relativo a la capacidad económica exigida a las empresas
comercializadoras de energía eléctrica.
5.- Se declare la nulidad del artículo 89 del Real Decreto 1955/2000, de 1 de
diciembre, relativo a los servicios declarados esenciales.
6.- Se declare la nulidad del artículo 105, apartados 2, 3, 4 y 6 del Real Decreto
1955/2000, de 1 de diciembre, relativos a la aplicación de descuentos
automáticos en la facturación.
7.- Se declare la nulidad de la Disposición Transitoria Decimotercera del Real
Decreto 1955/2000, de 1 de diciembre, relativo a los consumidores cualificados
en territorios insulares y extrapeninsulares.
8.- Se condene en costas a la Administración."
Por otrosí interesaron el recibimiento a prueba.
Tercero.- El Abogado del Estado contestó a la demanda por escrito de 26 de
noviembre de 2001, en el que alegó los hechos y fundamentación jurídica que
estimó pertinentes y suplicó a la Sala dictase sentencia "por la que, con
desestimación del recurso, confirme la legalidad de la Disposición que en él se
impugna e imponga las costas a la parte recurrente por su manifiesta temeridad
y mala fe".
Cuarto.- "Iberdrola, S.A." contestó a la demanda por escrito de 4 de enero de
2002 en el que suplicó sentencia "desestimando el recurso formalizado por la
Entidad Bassols Energía, S.A. y otros, confirmando íntegramente la legalidad
de las disposiciones impugnadas, con imposición de las costas a la parte
recurrente y demás pronunciamientos."
Quinto.- La Asociación Española de la Industria Eléctrica UNESA contestó a la
demanda con fecha 9 de enero de 2002 y suplicó sentencia "por la que se
declare la desestimación del recurso contencioso-administrativo". Por otrosí se
opuso al recibimiento a prueba.
Sexto.- No habiéndose recibido el pleito a prueba, las partes presentaron sus
respectivas conclusiones en los que suplicaron sentencia de conformidad con
los anteriores escritos principales.
Séptimo.- Por providencia de 27 de noviembre de 2002 se acordó suspender
el señalamiento efectuado para su votación y fallo y la práctica de las
siguientes diligencias de prueba:
"1º Librar Oficio a la Comisión Nacional de la Energía a fin de que amplíe las
razones por las que en el Informe al proyecto de Real Decreto 1955/2000,
sobre regulación de las actividades de transporte, distribución, comercialización
y suministro y procedimiento para la autorización de instalaciones de energía
eléctrica, la Comisión Nacional del Sistema Eléctrico consideró conveniente
eliminar la exigencia de una garantía de 100 millones de pesetas exigida por su
artículo 73.4 para acreditar la capacidad económica requerida para obtener la
autorización administrativa para comercializar energía eléctrica.
2º Librar Oficio al Operador del Mercado de la Electricidad a fin de que informe
sobre la cuantía habitual de los avales prestados por los agentes del mercado,
conforme al artículo 4 c) del Real Decreto 2019/1997.
3º Librar Oficio al Ministerio de Economía (Secretaría de Energía, Desarrollo
Industrial y de la PYME) a fin de que remita a esta Sala el modelo aprobado de
contrato de adhesión al que se refiere el artículo 4 c) y d) del Real Decreto
2019/1997.
4º Librar Oficio al Ministerio de Economía (Secretaría de Estado de Energía,
Desarrollo Industrial y de la PYME) a fin de que remita a esta Sala los informes,
estudios y, en su caso, alegaciones que en dicho Ministerio consten respecto
de la Disposición Transitoria Decimotercera (Consumidores cualificados en
territorios insulares y extrapeninsulares) del Real Decreto 1955/2000, de 1 de
diciembre, por el que se regulan las actividades de transporte, distribución,
comercialización, suministro y procedimientos de autorización de instalaciones
de energía eléctrica.
5º Librar Oficio a la Comisión Nacional de la Energía, a fin de que remita a esta
Sala los informes, previos o ulteriores, que haya emitido en relación con el
contenido de la citada Disposición Transitoria, así como con el régimen
aplicable a los consumidores cualificados de los territorios insulares y
extrapeninsulares, y, en concreto, con la posibilidad de que adquieran energía
eléctrica en el mercado organizado de producción, en tanto no se apruebe la
reglamentación prevista en el artículo 12 de la Ley 54/1997, de 27 de
noviembre, del Sector Eléctrico."
Octavo.- Por providencia de 21 de enero de 2003 se dio traslado a las partes
de las comunicaciones del Mercado de Electricidad y de la Comisión Nacional
de Energía para efectuar alegaciones, trámite que evacuaron las partes con
fecha 25 de enero, salvo el Abogado del Estado.
Noveno.- Por providencia de 30 de enero de 2003 se dio traslado igualmente
de las comunicaciones de la Subdirección General de Energía Eléctrica, y con
fecha 5 de febrero de 2003 por "Iberdrola, S.A." presentó sus alegaciones.
Décimo.- Por providencia de 3 de julio de 2003 se nombró Ponente al Excmo.
Sr. Magistrado D. Manuel Campos Sánchez-Bordona y se señaló para su
Votación y Fallo el día 8 de octubre siguiente, en que ha tenido lugar.
FUNDAMENTOS DE DERECHO
Primero.- Las empresas que han interpuesto este recurso directo contra el
Real Decreto número 1955/2000, de 1 de diciembre, por el que se regulan las
actividades de transporte, distribución, comercialización, suministro y los
procedimientos de autorización de instalaciones de energía eléctrica, pretenden
la nulidad de ocho de sus disposiciones.
La impugnación de las dos primeras disposiciones reglamentarias se basa en
la, a juicio de las demandantes, "arbitraria distinción de las actividades de
transporte, distribución de energía eléctrica por referencia a un determinado
nivel de tensión fijado en 220 kV" que contienen los artículos 5 y 38 del Real
Decreto 1955/2000.
Como ellas mismas no pueden dejar de reconocer, pues fueron también
actoras en el correspondiente proceso, esta cuestión fue definitivamente
resuelta por la Sala al desestimar (en sentencia de 28 de mayo de 2001) el
recurso contencioso administrativo número 89/1999, interpuesto contra el Real
Decreto 2819/1998, por el que se regulan las actividades de transporte y
distribución de energía eléctrica. Consideramos entonces que no era contraria
a derecho la utilización del criterio (el nivel de tensión ya referido) empleado por
el titular de la potestad reglamentaria para distinguir las actividades de
transporte y distribución de energía eléctrica, conforme hacían los artículos 2,
3, 11 y 12 del Real Decreto 2819/1998.
Dado que los argumentos ahora expuestos no son sino repetición de los
entonces analizados y rechazados (pues en el nuevo Real Decreto 1955/2000
se sigue empleando el mismo criterio para diferenciar la distribución del
transporte de energía eléctrica), hemos de desestimar sin más esta primera
parte del recurso.
Segundo.- La "incorrecta definición de la actividad de distribución de energía
eléctrica" que, según los demandantes, contiene el artículo 36 del Real Decreto
1955/2000, es el segundo de los motivos de impugnación del texto
reglamentario.
El citado artículo 36 define la actividad de distribución como aquella que tiene
por objeto principal la transmisión de energía eléctrica desde las redes de
transporte hasta los puntos de consumo en las adecuadas condiciones de
calidad, así como la venta de energía eléctrica a los consumidores a tarifa o
distribuidores que también la adquieran a tarifa.
Diremos, ante todo, que la definición transcrita coincide con la que figura en el
artículo 11 del Real Decreto 2819/1998, texto reglamentario que, según
también hemos reseñado, específicamente regula las actividades de transporte
y de distribución de energía eléctrica.
En la medida en que la impugnación del
precepto ahora cuestionado repite en parte la que hicieron las empresas
demandantes en el recurso contencioso administrativo número 89/1999, son
aplicables los fundamentos jurídicos que ya expusimos al fallar este último
mediante nuestra sentencia de 28 de mayo de 2001.
La noción de "distribución de energía eléctrica" que contienen ambos
reglamentos es coherente y no se opone a la que refleja el artículo 9 g) de la
Ley 54/1997, de 27 de noviembre, del Sector Eléctrico. Los argumentos de la
demandantes en este sentido no se basan tanto en el contenido intrínseco del
precepto reglamentario impugnado como, más bien, en sus consecuencias
para ellas mismas en cuanto empresas singularizadas ("todas y cada una") por
estar sujetas a la disposición transitoria undécima de la Ley 54/1997.
Como es sabido -sobre ello nos hemos pronunciado en la reciente sentencia de
13 de febrero de 2003 al resolver el recurso contencioso- administrativo 173 de
2001, dirigido contra el Real Decreto 3490/2000, por el que se aprobó la tarifa
eléctrica para 2002-, en virtud de la disposición transitoria undécima de la Ley
54/1997, los distribuidores "que vinieran operando con anterioridad al 1 de
enero de 1997" podían seguir manteniendo su actividad y acogerse a un
régimen tarifario determinado cuyas características ahora no hacen al caso.
Sostienen los demandantes, en este orden de cosas, que al no cumplir
necesariamente el requisito de adquirir electricidad desde las redes de
transporte (pues algunos de ellos la reciben de otras empresas suministradoras
a tensiones inferiores a 220 kilovatios) no podrían en realidad ser considerados
distribuidores de energía eléctrica. Conclusión errónea pues nadie les ha
negado esta consideración -y los derechos que, derivados de ella, les
corresponden- en virtud de la tan citada disposición transitoria undécima de la
Ley 54/1997, aun cuando no cumplan en su totalidad los requisitos
"ordinariamente" vinculados a la actividad de distribución.
Con acierto destaca el Abogado del Estado en su contestación a la demanda
que la norma impugnada "no establece la exigencia de estar conectados a las
redes de transporte a los distribuidores que ya tenían esta condición", a
quienes es aplicable la disposición transitoria citada. Y en todo caso, resultaría
irrelevante, a efectos de invalidación del precepto, la apuntada contradicción
del artículo 36 con el artículo 60, ambos del mismo Real Decreto, pues
obviamente no existe jerarquía normativa entre ambos.
Tercero.- La impugnación del tercero de los preceptos recurridos (el artículo
73.1, letra a), del Real Decreto 1955/2000) se fundamenta en que su aplicación
privaría a las sociedades cooperativas de la posibilidad de comercializar
energía eléctrica.
Según los demandantes, el requisito previo exigido a efectos de autorización
por este epígrafe del artículo 73 (la preceptiva aportación de la escritura de
constitución de la empresa "debidamente inscrita en el Registro Mercantil")
supone tanto como impedir que las sociedades cooperativas, sin acceso a
dicho Registro, puedan realizar la actividad de comercialización de energía
eléctrica.
Esta conclusión (que la norma reglamentaria impide a las cooperativas
comercializar energía eléctrica) es aceptada por todas las partes del litigio y las
razones de la restricción son defendidas por el Abogado del Estado y por
alguna de las codemandadas sobre la base de la aplicación de diversos
preceptos de la Ley 27/1999, de 16 de julio, General de Cooperativas.
La demanda debe prosperar en este extremo. Las entidades comercializadoras
de energía eléctrica son, a tenor de la Ley 54/1997 (artículo 9.1.h), aquellas
"personas jurídicas" que, accediendo a las redes de transporte o distribución,
tienen como función la venta de energía eléctrica a los consumidores
cualificados o a otros sujetos del sistema. La Ley no ha limitado la tipología de
personas jurídicas que pueden ser comercializadoras, a diferencia de lo que,
por una vía indirecta, hace el reglamento ahora impugnado. Dado que la
comercialización se puede "ejercer libremente" (artículo 11 de la Ley 54/1997)
en los términos de la referida Ley, una restricción de esta naturaleza debería
haber sido prevista en ella, y no en normas de rango subordinado.
La aplicación combinada de los diferentes preceptos de la Ley 27/1999, de 16
de junio, de Cooperativas no lleva a la conclusión propugnada por el
Reglamento, sino a la contraria. Su artículo 1, apartado segundo, permite a
este tipo de sociedades desarrollar "cualquier actividad económica lícita", entre
las que se encuentra sin duda la de comercializar energía eléctrica en cuanto
actividad ya liberalizada. El artículo 4, apartado primero, de la misma Ley
27/1999 autoriza asimismo a las sociedades cooperativas para "realizar
actividades y servicios cooperativizados con terceros no socios" si así lo prevén
sus estatutos, de modo que nada obsta a que las cooperativas satisfagan las
demandas de energía eléctrica no sólo de sus socios sino también de terceros,
en paridad de condiciones con otras personas jurídicas.
El contenido de la Disposición Adicional Quinta de la Ley 27/1999 no es un
obstáculo a cuanto venimos diciendo. A tenor de ella, las entregas de bienes y
prestaciones de servicios proporcionadas por las sociedades cooperativas a
sus socios no tienen "la consideración de ventas". Tal precepto -que ni siquiera
es aplicable a terceros, para los que ninguna dificultad hay en mantener la
existencia de ventas de energía- no significa que no se produzca una relación
jurídica determinada, llámese como se quiera, en cuya virtud la sociedad hace
entrega de un bien o servicio a favor de uno o varios socios concretos que, en
cuanto tales sujetos singulares, no se identifican con aquélla. Si se tiene en
cuenta que el "régimen económico" de la comercialización viene determinado
"por las condiciones que se pacten entre las partes" (artículo 11.3 de la Ley
54/19974) y que, en el caso de los comercializadores, la transmisión de la
propiedad de la energía eléctrica se entenderá producida, salvo pacto en
contrario, cuando la misma tenga entrada en las instalaciones del cliente, el
mandato contenido en la ya citada Disposición Adicional Quinta de la Ley
27/1999 no impide que las sociedades cooperativas puedan comercializar
energía eléctrica.
La conclusión de todo ello es que el precepto debe ser anulado en cuanto
excluye a las sociedades cooperativas de la comercialización de electricidad.
Lo que ha de traducirse, para garantizar a la vez una mayor seguridad jurídica
y la anulación de sólo lo incompatible con el principio de jerarquía normativa,
en la supresión del adjetivo "mercantil" que contiene el artículo 73.1 del Real
Decreto 1955/2000. Aun cuando no nos corresponde determinar la forma en
que ha de quedar redactado el precepto que, eventualmente, sustituya al ahora
anulado (artículo 71.2 de la Ley Jurisdiccional), no podemos dejar de subrayar
que la supresión del citado adjetivo es compatible con una solución como la
sugerida por el Consejo de Estado -cuyo preceptivo informe, desatendido en
este punto por el Gobierno, propugnaba la ilegalidad de este precepto
reglamentario- en el sentido de que bastaría la referencia a la inscripción en el
registro público correspondiente.
Cuarto.- La imposición a las empresas que comercializan energía eléctrica de
un aval de cien millones de pesetas, contenida en el apartado cuarto del
artículo 73 del Real Decreto 1955/2000, es calificada de arbitraria por las
sociedades recurrentes.
Entre los "requisitos necesarios para realizar la actividad de comercialización"
figura, en efecto, el comprendido en el apartado cuarto del artículo 73 a cuyo
tenor "la capacidad económica se acreditará por la empresa que quiera ejercer
la actividad de comercialización mediante la presentación ante el operador del
mercado de las garantías que resulten exigibles para la adquisición de energía
en el mercado organizado de producción de electricidad, que como mínimo
cubrirán compras por valor de 100 millones de pesetas."
La exigencia general de contar con unos requisitos mínimos de solvencia y
capacidad económica para obtener la autorización administrativa necesaria a
efectos de comercializar energía eléctrica figura expresamente en el artículo 44
de la Ley 54/1997, de 27 de noviembre, del Sector Eléctrico. Ello no obstante,
las empresas recurrentes censuran la imposición general del aval por importe
de cien millones de pesetas para responder de las compras realizadas en el
mercado de producción pues, a su juicio, limita considerablemente el ejercicio
de su actividad y carece de sentido en el caso que no adquieran energía
eléctrica en el mercado organizado de producción (pool) o pretendan adquirirla
por un importe inferior.
Comenzaremos por afirmar que la obligatoriedad de la garantía, que el
Reglamento exige también cuando las empresas comercializadoras no vayan a
adquirir la energía en el mercado eléctrico organizado, es una condición previa
para la autorización administrativa y, aunque su redacción aparentemente
pudiera dar pie a la postura contraria, no se establece para tener acceso a
dicho mercado.
El artículo 73 del Real Decreto 1955/2000, al desarrollar el artículo 44 de la Ley
54/1997, podría haber referido la capacidad económica mínima exigible a otros
factores o parámetros (volumen de ventas, cifra de recursos propios, por
ejemplo) distintos del de la eventual participación compradora en el pool, pues
por definición no todos los comercializadores tienen que acceder a él de modo
necesario.
El Gobierno, ante el hecho de que la Ley 54/1997 no determinaba en concreto
criterio o cantidad alguna mediante la cual se pudiera cifrar la capacidad
económica que deben demostrar las empresas comercializadoras, tenía
libertad de configuración normativa para elegir una fórmula u otra. Si decidió
que aquella capacidad se hubiera de demostrar según la fórmula del artículo
73.4 impugnado, lo que quiso decir es que bastaba, a estos efectos, con
presentar ante el operador del mercado las garantías equivalentes a aquellas
necesarias (exigibles) para adquirir en el mercado organizado de producción de
electricidad compras por valor mínimo de 100 millones de pesetas. No es que
impusiera, obviamente, a los comercializadores la incorporación obligada al
pool, sino que tuviesen una capacidad económica demostrada cuya constancia
externa se acredita en el modo ya expresado. En otros términos, exige a los
comercializadores acreditar públicamente ante la Administración (más
propiamente, ante el operador del mercado) que tienen un respaldo financiero
equivalente al necesario para comprar energía eléctrica por importe de cien
millones de pesetas.
Desde esta perspectiva, y bajo la premisa de que la Ley 54/1997 dejó la libre
fijación del nivel de capacidad económica mínima al titular de la potestad
reglamentaria, la cifra reseñada no aparece como contraria a derecho. Aun
cuando se trata de una actividad liberalizada, no es dudoso que la
comercialización de electricidad -en un mercado en que la condición de
"consumidor cualificado" se universaliza- reviste una notoria importancia
pública. Razón por la cual la Ley 54/1997 no ha querido permitir que cualquier
empresa comercialice electricidad, sino aquellas que alcancen un nivel
determinado tanto de capacidad legal y técnica como, también,
específicamente, económica; de ahí el sometimiento a autorización
administrativa, por un lado, y la encomienda al Gobierno de la fijación de las
condiciones correspondientes, por otro.
Establecido en términos objetivos, el requisito general no es en sí mismo
discriminatorio. Puede, como subrayaba la Comisión Nacional de la Energía,
constituir una "barrera de entrada" a posibles aspirantes, pero ello es
consustancial a todo umbral mínimo de capacidad económica, trátese del
sector eléctrico, bancario, asegurador, financiero en general, o de cualesquiera
otros en que se exijan unos indicadores económicos mínimos. No por ello
padecen los principios de igualdad o de libre competencia, dado que uno y otro
se desarrollan a partir de la existencia de un marco o régimen jurídico general
regulador (o modulador) de cada actividad económica según ésta venga
configurada por las Leyes.
Tampoco aparece como arbitrario o manifiestamente desproporcionado pues,
de un lado, y así lo afirmamos en los correspondientes autos de medidas
cautelares del presente recurso 167/2001 (al evaluar los perjuicios de orden
económico que en ellos se afirmaban), los costes financieros derivados de la
prestación y mantenimiento del aval para las empresas recurrentes no hacen
inviable la existencia de sociedades económicamente solventes; de otro lado,
la Sala no advierte que una exigencia de este género sea, en las actuales
condiciones económicas, inasumible por empresas que pretendan ejercer una
actividad de prestación de un servicio esencial cual es el de proporcionar
energía eléctrica a los consumidores.
Los problemas de orden transitorio que puedan afectar a alguna o algunas
compañías previamente autorizadas para actividades de "suministro" (en
sentido amplio) de energía eléctrica pero que, tras la entrada en vigor del
nuevo marco legal y reglamentario, tengan mayores o menores dificultades
para adecuarse a él -y en concreto, para ejercer actividades de
comercialización según los nuevos requisitos- no obstan a la validez del nuevo
régimen normativo en sí mismo considerado. El que ahora fallamos es un
recurso directo contra disposiciones generales en el que se produce un
enjuiciamiento abstracto de las normas reglamentarias, y no un recurso
contencioso en el que se atienda a la situación específica, individualizada, de
alguna o algunas empresas.
Finalmente, al igual que dijimos en el fundamento jurídico segundo respecto de
otro precepto impugnado, en todo caso resultaría irrelevante a efectos de
invalidación del precepto la apuntada contradicción del artículo 73.4 con la
Disposición transitoria undécima del mismo Real Decreto 1955/2000, pues no
existe jerarquía normativa entre ambos.
Quinto.- El quinto de los preceptos reglamentarios impugnados es el artículo
89 del Real Decreto 1955/200, que precisa cuáles son los "servicios declarados
esenciales" a los que resulta inaplicable, por razones de interés público, el
régimen ordinario de suspensión del suministro de energía eléctrica.
Aun cuando las demandantes afirman que existe "arbitrariedad" en la
determinación de dichos servicios esenciales, lo cierto es que no aportan
argumento alguno en favor de esta aseveración, referida a cada uno de los
concretos epígrafes. Y difícilmente podían hacerlo pues la relación que
contiene el precepto contiene actividades que, por sus propias características,
no admiten interrupción en el suministro de energía eléctrica, indispensable
para todas y cada una de ellas. Ello es así hasta el punto de que la demanda
admite expresamente que "puede ser justificable que por motivos de interés
público o de seguridad algunos suministros no puedan ser objeto de
suspensión por parte de la empresa distribuidora".
Por lo demás, el precepto reglamentario no es sino desarrollo obligado de la
norma legal (artículo 50.3 de la Ley 54/1997) según la cual "en ningún caso
podrá suspenderse el suministro de energía eléctrica a aquellas instalaciones
cuyos servicios hayan sido declarados como esenciales. Reglamentariamente
se establecerán los criterios para determinar qué servicios deben ser
entendidos como esenciales."
El alumbrado público a cargo de las Administraciones públicas; el suministro de
aguas para el consumo humano a través de red; los acuartelamientos e
instituciones directamente vinculadas a la defensa nacional, a las fuerzas y
cuerpos de seguridad, a los bomberos, a la protección civil y a la policía
municipal (salvo las construcciones dedicadas a viviendas, economato y zonas
de recreo de su personal); los centros penitenciarios; los transportes de servicio
público y sus equipamientos y las instalaciones dedicadas directamente a la
seguridad del tráfico terrestre, marítimo o aéreo y, en fin, los centros sanitarios
en que existan quirófanos, salas de curas y aparatos de alimentación eléctrica
acoplables a los pacientes, y hospitales, así como los servicios funerarios (por
transcribir los sucesivos epígrafes del apartado segundo), son otros tantos
sectores de la actividad prestacional que sin duda han de calificarse de
"esenciales" en una sociedad como la nuestra y, por ello, tener garantizado en
todo momento el suministro de energía eléctrica, sin interrupciones de ningún
género.
Otra cosa es quién haya de soportar el coste derivado de un eventual impago
del suministro, esto es, qué medidas de otro orden (distintas de la interrupción
del servicio) procederá adoptar cuando las Administraciones o las empresas
titulares de aquellos servicios esenciales no lo paguen en tiempo y forma. Pero
bien se comprende que este problema es, en sí mismo, ajeno a la definición de
cuáles han de ser los servicios esenciales para los que resulta prohibido el
corte del suministro de electricidad.
En concreto, la relación que contiene el Real Decreto 1955/2000 en su artículo
89 al desarrollar, como era preceptivo, el artículo 50.3 de la Ley 54/1997, no
incurre, a nuestro juicio, en arbitrariedad ninguna. Y dada la evidente cobertura
legal de la norma posterior, la aplicación de los artículos 1101 y 1124 del
Código Civil sobre el cumplimiento de las obligaciones recíprocas (preceptos
del mismo rango normativo, a fin de cuentas, que aquél) debe ceder ante el
específico régimen de las obligaciones correspondientes a las actividades de
suministro de energía eléctrica.
Sexto.- Sostienen asimismo los recurrentes que debe anularse la obligación,
impuesta a los distribuidores por el artículo 105 del Real Decreto 1955/2000, de
aplicar en sus facturas descuentos automáticos a los consumidores conectados
a sus redes, cuando aquéllos incumplan los niveles de calidad o continuidad
establecidos en el mismo Real Decreto.
Los apartados que se impugna del artículo 105 disponen, en efecto, que el
incumplimiento de los valores fijados [en artículos anteriores] para la
continuidad o para la calidad del suministro, determinará la obligación para los
distribuidores de aplicar en la facturación de los consumidores conectados a
sus redes determinados descuentos. En el apartado tercero (relativo a los
niveles de continuidad) se especifican estos descuentos proporcionales, según
se trate de consumidores a tarifa o consumidores cualificados, mientras que en
el apartado sexto (relativo a los indicadores de calidad individual) se impone un
descuento prefijado: las distribuidoras han de "abonar al consumidor, por cada
incumplimiento, en la primera facturación que se produzca, la mayor de las
siguientes cantidades: 5.000 pesetas o el 10 por 100 de la primera facturación
completa".
La cobertura legal del precepto se encuentra en la Ley 54/1997: su artículo
48.4 dispone que "reglamentariamente se establecerá el procedimiento para
determinar las reducciones que hayan de aplicarse en la facturación a abonar
por los usuarios si se constatara que la calidad del servicio individual prestado
por la empresa es inferior a la reglamentariamente exigible".
Si la tarifa se cuantifica en función de la prestación del servicio, resulta lógico (y
se atiene expresamente al mandato de la Ley) que, interrumpido éste, se deje
de devengar aquélla en términos proporcionales. Y si la tarifa retribuye el
servicio sobre el presupuesto de que éste se presta con un determinado nivel
de calidad (y de nuevo también éste es el principio rector en la materia, según
la Ley 54/1997) a reducción de calidad es lógico que corresponda reducción o
descuento en la factura.
La demanda no contiene una crítica particularizada de los descuentos que el
Reglamento introduce: se limita a sostener que la obligación misma de
descontar (que, insistimos, está en la Ley 54/1997 y no sólo en el Real Decreto
1955/2000) supone una vulneración de los principios generales del derecho de
daños, en concreto, del artículo 1101 del Código Civil, y conlleva para el
distribuidor una doble "condena".
Objeciones a la que responde con acierto el defensor de la Administración (a
cuyo parecer se adhiere "Iberdrola, S.A.") poniendo de relieve cómo la
aplicación de los descuentos ante la reducción del nivel de calidad no es una
"indemnización" de daños, sino el mero mantenimiento del equilibrio entre las
prestaciones recíprocas de quien suministra y de quien paga por el servicio. El
precio de éste se calcula sobre la base a) de su continuidad y b) de su calidad,
de modo que, minoradas una u otra, corresponde igualmente la minoración del
precio mismo.
No existe, pues, vulneración de los principios citados ni del artículo 1101 del
Código Civil por el mero hecho de que quien no presta el servicio durante un
determinado período, o lo presta en condiciones de calidad inferiores a las
exigibles, no pueda cobrar el precio como si lo hubiera prestado en plenitud.
Ésta (la reducción o descuento) es, por emplear los términos del apartado
séptimo del artículo en cuestión, una mera "consecuencia" derivada del déficit
de suministro o de su inferior calidad.
Precisamente por ello, y según dispone el citado apartado séptimo, el
consumidor afectado por el incumplimiento de la calidad de servicio individual
podrá, además, reclamar, en vía civil, la indemnización de los daños y
perjuicios que dicho incumplimiento le haya causado. Se trata, en este caso, de
una reclamación sujeta al régimen ordinario del derecho de daños compatible
con el descuento al que antes nos hemos referido dada su diversidad de
fundamento.
Séptimo.- Por último, pretenden los demandantes que declaremos la nulidad
de la disposición transitoria decimotercera del Real Decreto 155/2000, de 1 de
diciembre, que otorga a los consumidores cualificados de los territorios
insulares y extrapeninsulares el derecho a ejercer su condición de tales (esto
es, de consumidores cualificados).
La citada disposición transitoria decimotercera, bajo la rúbrica de
"consumidores cualificados en territorios insulares y extrapeninsulares" dispone
que "en tanto se establezca la reglamentación singular a que hace referencia el
artículo 12 de la Ley 54/1997, de 27 de noviembre, del Sector Eléctrico, los
consumidores cualificados de los territorios insulares y extrapeninsulares
podrán adquirir la energía con referencia a los precios resultantes de la
casación en el mercado organizado de producción."
A juicio de los recurrentes, dicha previsión reglamentaria debe reputarse ilegal
mientras no se hayan "determinado los mecanismos que permitan a las
empresas comercializadoras dar satisfacción a este derecho"; esto es, en tanto
no se desarrolle el régimen singular previsto en la Ley 54/1997 para aquellos
territorios.
Sin perjuicio de reconocer, como ya hemos hecho en otras ocasiones, la
necesidad de regular en todos sus extremos el régimen aplicable a los tan
citados territorios (y despejar así la incertidumbre regulatoria a la que alude la
Comisión Nacional de la Energía en informes sucesivos), es lo cierto que la
demora en su aprobación no debe menoscabar el derecho, reconocido por la
Ley, que asiste a los usuarios de energía eléctrica insulares y
extrapeninsulares para beneficiarse de la condición de consumidores
cualificados. Este reconocimiento es el que tiende a propiciar el precepto
impugnado, sobre cuya oportunidad o corrección técnica no debemos
pronunciarnos, reducida nuestra función en el seno de este recurso a la
verificación de su validez.
Las críticas de la demanda contra la Disposición Transitoria 13 del Real
Decreto 1955/2000, objeto de análisis, son más por lo que no regula que por lo
que establece. A juicio de las recurrentes, el precepto resulta incompleto pues
no detalla los mecanismos en virtud de los cuales las empresas
suministradoras podrían acceder a las peticiones de los consumidores
cualificados en estos territorios, aislados geográficamente del mercado
mayorista de producción peninsular (pool).
Sin embargo, la lectura del precepto recurrido pone de manifiesto cómo lo
único que se establece mediante él es el derecho de los consumidores
cualificados insulares o extrapeninsulares a adquirir energía eléctrica "con
referencia a" unos determinados precios. La solución a los problemas
suscitados por las recurrentes, o a los tarifarios derivados de la puesta en
práctica de esta previsión, podrá ser una u otra, pero en nada obsta al
reconocimiento, en cuanto tal, del derecho de aquellos consumidores
cualificados. Se trata con ello de equipararlos al resto de los consumidores de
análogo signo en el territorio peninsular, equiparación que si presenta
problemas para las empresas comercializadoras, no es en sí misma contraria a
una disposición legal.
No basta invocar, a estos efectos, el principio de seguridad jurídica pues,
insistimos, la Disposición transitoria decimotercera, en sí misma considerada,
cumple el nivel de certeza exigible a un texto de estas características. Que su
aplicación sistemática, en relación con otros extremos (singularmente, los
tarifarios) genere problemas a las empresas comercializadoras de energía
eléctrica en los territorios insulares y extrapeninsulares, no es razón suficiente
para anularla.
Octavo.- Procede, pues, la estimación parcial del recurso, limitada al inciso ya
precisado del artículo 73.1.a) del Real Decreto 1955/2000. No procede
imposición de costas, de acuerdo con lo dispuesto en el artículo 139.1 de la
Ley Jurisdiccional, al no apreciarse temeridad o mala fe en la conducta de las
partes.
Noveno.- De conformidad con el artículo 107.2 de la Ley Jurisdiccional procede
la publicación del fallo de esta sentencia en el Boletín Oficial del Estado.
Por lo expuesto, en nombre del Rey y por la autoridad conferida por el pueblo
español
FALLAMOS
Primero.- Estimar parcialmente el recurso contencioso-administrativo número
167/2001 interpuesto por "Bassols Energía, S.A.", "Electra Caldense, S.A.",
"Estabanell i Pahisa Energía, S.A.", "Agri- Energía Eléctrica, S.A.", "Productora
Eléctrica Urgelense, S.A.", "Electra del Cardener, S.A.", "Lersa Electricitat,
S.L.", "Eléctrica Vaquer, S.A.", "Eléctrica de Guixes, S.L.", "El Gas, S.A.", "El
Progreso del Pirineo-Herederos de Francisco Bollo Quella, S.L.",
"Hidroeléctrica del Guadiela-I, S.A.", "Aguas de Barbastro Electricidad, S.A.",
"Electra del Maestrazgo, S.A.", "Eléctricas Pitarch Distribución, S.L.U.", "Electra
del Carbayín, S.A.", "Compañía Hispano-Marroquí de Gas y Electricidad, S.A.",
"Empresa de Alumbrado Eléctrico de Ceuta, S.A.", "Eléctrica de Eriste, S.A.",
"Servicios Urbanos de Cerler, S.A.", "Electra Aduriz, S.A.", "Eléctrica Selga,
S.A.", "Suministradora Eléctrica de Cádiz, S.A.", "Sociedad Cooperativa
Limitada Benéfica de Consumo de Electricidad San Francisco de Asís, de
Crevillente", "Juan de Frutos García, S.L.", "Eléctrica de Callosa de Segura
C.V.L.", "Hidroeléctrica del Cabrera, S.L." y "Eléctrica de Vinalesa, Coop.V."
contra el Real Decreto número 1955/2000, de 1 de diciembre, por el que se
regulan las actividades de transporte, distribución, comercialización, suministro
y procedimientos de autorización de instalaciones de energía eléctrica.
Segundo.- Anular, como contrario a derecho, el inciso "mercantil" del artículo
73, apartado primero, letra a), del Real Decreto 1955/2000, cuyo tenor original
es: "En los casos en que la autorización de la actividad de comercialización
corresponda a la Dirección General de Política Energética y Minas del
Ministerio de Economía, el interesado lo solicitará a este Centro Directivo
presentando la siguiente documentación: a) Escritura de constitución de la
empresa debidamente inscrita en el Registro Mercantil que acredite el
cumplimiento de las condiciones legales y económicas a que se refiere el
presente artículo."
Tercero.- Desestimar el resto de las pretensiones deducidas en la demanda.
Cuarto.- Ordenar la publicación de este fallo en el Boletín Oficial del Estado.
Quinto.- No hacer expresa imposición de costas.
Así por esta nuestra sentencia, que deberá insertarse en la Colección
Legislativa, , lo pronunciamos, mandamos y firmamos : Fernando Ledesma.-
Óscar González.- Manuel Campos.- Francisco Trujillo.- Eduardo Espín.-
Rubricados. PUBLICACIÓN.- Leída y publicada fue la anterior sentencia por el
Excmo. Sr. Magistrado D. Manuel Campos Sánchez-Bordona, Ponente que ha
sido en el trámite de los presentes autos, estando constituida la Sección
Tercera de la Sala de lo Contencioso-Administrativo del Tribunal Supremo en
audiencia pública en el día de su fecha, lo que como Secretario de la misma
certifico.
SENTENCIA DEL TRIBUNAL SUPREMO : Actividades de transporte, distribución, comercialización, suministro y procedimientos de autorización para la energí | 13-10-2008 - 17:35:41 GMT 1 #
Construcció línia elèctrica aèria de B.T. a Can Benet, Can Rodeja i Can Boc, promoguda per Bassols Energia SA
Núm. 16590 AJUNTAMENT DE SALES DE LLIERCA, BOP de Girona núm. 240 – 15 de desembre de 2008: Edicte sobre exposició pública d’un projecte de línia elèctrica aèria de B.T a Can Benet, can Rodeja i Can Boc
D’acord amb el que disposa l’article 48 del DL 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la llei d’urbanisme, s’exposa al públic per un termini d’un mes, als efectes d’informació pública, el projecte que es detalla
tot seguit:
Construcció d’una línia elèctrica aèria de B.T. a Can Benet, Can Rodeja i Can Boc, promoguda per Bassols Energia SA a instàncies dels propietaris de les finques.
L’expedient es pot consultar a la secretaria de l’ajuntament durant l’horari d’oficina.
Sales de Llierca, 27 de novembre de 2008 Miquel Palomeras i Anglada
Alcalde (Vall del Llierca Argelaguer
Construcció línia elèctrica aèria de B.T. a Can Benet, Can Rodeja i Can Boc, promoguda per Bassols Energia SA AJUNTAMENT DE SALES DE LLIERCA | 15-12-2008 - 09:01:56 GMT 1 #
COMUNIDAD AUTÓNOMA DE CATALUÑA, Endesa Distribución Eléctrica, S. L. y Bassols Energía, S. A., con domicilio social en la avenida de Girona, 2, Olot, Garrotxa Girona, BOE núm. 232 Jueves 25 septiembre 2008 11145 : 54.573/08. Resolución de la Generalitat de Catalunya, Departamento de Economía y Finanzas, Dirección General de Energía y Minas; ECF// 2008, de 11 de julio, por la que se otorga a las empresas Endesa Distribución Eléctrica, S. L., y Bassols Energía, S. A., la autorización administrativa de una instalación eléctrica (exp. 04/7751).
Las empresas Endesa Distribución Eléctrica, S. L., con domicilio social en la calle Príncipe de Vergara, 187, Madrid, y Bassols Energía, S. A., con domicilio social en la avenida de Girona, 2, Olot, han solicitado ante los servicios territoriales de Girona del Departamento de Economía y Finanzas la autorización administrativa, la declaración en concreto de utilidad pública, la evaluación de impacto ambiental y la aprobación del Proyecto de ejecución de la reforma de la línea eléctrica aérea SE Olot-SE Serinyà por cambio de tensión de 66 kV a 132 kV, en los términos municipales de Olot, La Vall de Bianya, Sant Joan les Fonts, Montagut, Sant Jaume de Llierca, Argelaguer, Tortella, Sales de Llierca, Sant Ferriol, Besalú, Beuda y Serinyà, en la demarcación de Girona.
De acuerdo con lo que prevé el artículo 146 del mencionado Real decreto 1955/2000, de 1 de diciembre, se solicitó un informe a los ayuntamientos de Sales de Llierca, Argelaguer, La Vall de Bianya i Beuda, Diputación de Girona, Servicios Territoriales de Carreteras, Demarcación de Carreteras del Estado en Cataluña, Agencia Catalana del Agua y a Telefónica. En esta etapa de tramitación
del expediente el ayuntamiento de Montagut y otros pidieron un cambio de trazado de la mencionada línea.
En fecha 20 de mayo de 2005 los promotores presentaron un anexo al proyecto, pero debido a la importancia de la modificación se redactó un nuevo proyecto que tuvo entrada a los servicios territoriales en fecha 28 de julio de 2005 y se inició un nuevo trámite de todo el expediente.
En cumplimiento de los trámites que establecen el artículo 6 del Decreto 351/1987, de 23 de noviembre, por el que se determinan los procedimientos administrativos aplicables a las instalaciones eléctricas, y los artículos
125 y 144 del Real decreto 1955/2000, de 1 de diciembre, por el que se regulan las actividades de transporte, distribución, comercialización, suministro y
procedimientos de autorización de instalaciones de energía eléctrica, la solicitud mencionada se ha sometido a un periodo de información pública mediante el Anuncio publicado en el DOGC núm. 4502, de 3.11.2005; en el BOE núm. 291, de 6.12.2005, y en los diarios El Punt diario 26.10.2005 y el diario de Girona de fecha 27.10.2005. Posteriormente se hizo el anuncio de información pública de la evaluación del estudio de impacto ambiental correspondiente a toda la línea, ya que en los anuncios anteriores solamente se refería al estudio de impacto ambiental de la zona volcánica de la Garrotxa en el DOGC núm. 4670, de fecha 6.7.2006.
Paralelamente al trámite de información pública, en cumplimiento de lo que dispone el artículo 144 del Real decreto 1955/2000, de 1 de diciembre, se ha comunicado a los ayuntamientos correspondientes la lista de los bienes y los derechos afectados por la instalación, para que lo expongan al público y que las personas interesadas puedan consultarla y puedan corregir, si ocurre, los posibles
errores u omisiones que pueda haber, así como formular las alegaciones que crean procedentes, de acuerdo con lo que disponen los artículos 145 y 147 del Real decreto mencionado.
En esta etapa de la tramitación se presentaron las siguientes alegaciones particulares: Residencial del Empordà, S. L., Pilar Serra Vila, Pere Aubert Coma, Pere Vilar Remisa, Joaquim, Puigdevall Teixidor, Antoni Desheures Gallifa, M. del Tura Bosch Güell, Teicon, S. L., Asociación de Vecinos de La Cometa, Llaudes, S. L., y Juan Estela Serra. Estas alegaciones fueron enviadas al departamento de Medio Ambiente y a la promotora para que hiciera sus consideraciones.
De acuerdo con lo que prevé el artículo 146 del mencionado Real decreto 1955/2000, de 1 de diciembre, se solicitó un informe a los ayuntamientos de Sant Jaume de Llierca, Sales de Llierca, Olot y Besalú y a Telefónica los cuales emiten informe favorable a la mencionada instalación eléctrica; a Gas Natural SDG, S. A., que emite informe con condicionados; a los ayuntamientos de Sant Joan
les Fonts, Argelaguer, Tortellà, Sant Ferriol, Serinyà, Beuda y La Vall de Bianya y al servicio territorial de Carreteres que previa reiteración no se han manifestado,
por lo que se entiende su conformidad al proyecto; y a la Agencia Catalana del Agua, la demarcación de Carreteras del Estado en Cataluña y la Diputación de Girona, que emiten informes, con condicionados que son aceptados por la empresa peticionaria. Por otra parte el ayuntamiento de Oix i Montagut emite informe desfavorable y pide la paralización del procedimiento de aprobación del
paso de la línea por su término municipal.
El departamento de Medio Ambiente y Vivienda en la ponencia del día 5 de septiembre de 2006 aprobó la declaración de impacto ambiental de la reforma de la línea eléctrica SE Olot-SE Serinyà. En fecha 7 de noviembre de 2006 el mencionado departamento acordó la aprobación de la corrección de erratas del acuerdo de la ponencia de 5 de septiembre de 2006 y que básicamente tomaba
en consideración la variante de la línea por su paso por el término municipal de Oix i Montagut, en concreto la zona nombrada La Cometa.
Con fecha de 16 de mayo de 2007, para dar cumplimiento al contenido de la declaración de impacto ambiental en este aspecto, los peticionarios de la actuación presentaron un nuevo proyecto que recogía esta modificación del trazado en el término municipal de Oix i Montagut entre los apoyos T.33 y T.42 que afectaba a los organismos y empresas de servicios siguientes: ayuntamientos
de Oix i Montagut y Sant Jaume de Llierca, Telefónica, Demarcación de Carreteras del Estado, Agencia Catalana del Agua y Gas Natural SDG, SA. De acuerdo con el artículo 146 del mencionado Real decreto 1955/2000, de 1 de diciembre, se solicitó informe a todos ellos de tal manera que: la Agencia Catalana del Agua, previa reiteración no se ha manifestado, por lo que se entiende su conformidad al proyecto; el resto ha emitido informe favorable o con condicionados que han sido aceptados por los promotores y el ayuntamiento de Sant Jaume de Llierca ha emitido informe desfavorable al cambio de trazado, de tal manera que no se ha podido llegar a ningún acuerdo con esta corporación local.
Los motivos del informe desfavorable para la modificación del trazado, son fundamentalmente: de cariz urbanístico pues el nuevo trazado afecta terrenos calificados de suelo urbano industrial, zona verde y equipamientos de titularidad municipal limitando el uso a que están destinados y con respecto a la afectación a suelo no urbanizable se tendrá que tramitar, de acuerdo con el artículo 48 del texto refundido de la Ley de urbanismo, la compatibilidad urbanística como proyecto de actuación específica de interés público.
Como consecuencia del cambio de trazado se vieron afectados nuevos propietarios, otros quedaron desafectados y a otros se les varió la afectación de la finca, por lo que se hizo un nuevo anuncio de información pública que se publicó en el DOGC núm. 4924, de 12.7.2007; en el BOE núm. 168, de 14.7.2007, en el Diari de Girona de 9.7.2007 y en el Punt Diari de 10.7.2007.
A todos los nuevos propietarios afectados se les envió separata de la afectación y las alegaciones presentadas por los señores Josep Portas Fabrega y los herederos de Pere Davesa Urtós: Sacramento Blázquez Lozano y Josep Portas Fàbrega, fueron enviadas a los promotores, los cuales hicieron sus consideraciones.
Fundamentos de derecho.
Visto el Decreto 351/1987, de 23 de noviembre, por el que se determinan los procedimientos administrativos aplicables a las instalaciones eléctricas, y el Real decreto 1955/2000, de 1 de diciembre, por el que se regulan las actividades de transporte, distribución, comercialización, suministro y procedimientos de autorización de instalaciones de energía eléctrica;.
Vista la Llei 30/1992, de 26 de noviembre, de régimen jurídico de las administraciones públicas y del procedimiento administrativo común, y la Ley 13/1989, de 14 de diciembre, de organización, procedimiento y régimen jurídico de la Administración de la Generalitat de Catalunya.
Vista la Declaración de Impacto ambiental que ha inspirado el cambio de trazado para la instalación sometida a trámite.
Visto el informe favorable de los Servicios Territoriales del departamento de Economía y Finanzas en Girona.
Considerando que los motivos del informe desfavorable del Ayuntamiento de Sant Jaume de Llierca lo son en materia ajena a la Dirección General de Energía y Minas y son competencia de otros órganos administrativos y que se ha seguido la tramitación vigente para esta instalación, resuelvo:
1. Otorgar a las empresas Endesa Distribución Eléctrica, S. L., y Bassols Energía, S. A., la autorización administrativa para la reforma de la línea eléctrica aérea SE
Olot-SE Serinyà por cambio de tensión de 66 kV a 132 kV, a los términos municipales de Olot, la Vall de Bianya, Sant Joan Les Fonts, Montagut, Sant Jaume de Llierca, Argelaguer, Tortellà, Sales de Llierca, Sant Ferriol, Besalú, Beuda y Serinyà, en la demarcació de Girona (Exp. 04/7751).
2. Elevar al Consejo Ejecutivo de la Generalitat de Catalunya la declaración utilidad pública y la aprobación del proyecto de ejecución para esta instalación, visto el informe desfavorable del ayuntamiento de Sant Jaume de Llierca.
Contra esta Resolución, que no agota la vía administrativa, se puede interponer recurso de alzada ante el consejero de Economía y Finanzas (c. Provenza, 339,
08037 Barcelona), en el plazo de un mes contado desde el día siguiente de su publicación, de acuerdo con lo que dispone el artículo 114 de la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, y según la redacción que hace la Ley 4/1999, de 13 de enero.
Barcelona, 11 de julio de 2008.–Director general de Energía y Minas, Agustí Maure Muñoz.
COMUNIDAD AUTÓNOMA DE CATALUÑA, Endesa Distribución Eléctrica, S. L. y Bassols Energía, S. A., | 11-01-2009 - 08:52:09 GMT 1 #
Josep Duran i Girona, Castrumvell del Mont, Garrotxa (Girona): El monopólio del oligópolio eléctrico: Hoy, quienes tienen un contrato de suministro eléctrico, son cambiados de compañía eléctrica. Ello es consecuencia de que la liberalización de “el monopólio del oligopólio eléctrico”, empezó en 2003 y entra en su fase decisiva.
La falta de información y transparencia es una constante en la actuación del Ministerio del “misterio” de Industria de los empresarios, que llega a este proceso, con nocturnidad y alevosía, fijando las tarifas el último día.
Es una auténtica irresponsabilidad del gobierno establecer la fecha del día 1 de julio de 2009 para abordar el cambio obligatorio para quienes tengan contratados más de 10 Kv, y fijar las tarifas hoy mismo. Ello obliga, a las Pymes, Autónomos, y pequeños negocios a tomar la decisión sin tener tiempo (...tan pillaó con el carrito del helaó...) y sin poder esperar a que cada una de las más de 30 comercializadoras de energía eléctrica del país informe de sus tarifas. Las empresas Endesa Distribución Eléctrica, SA, con domicilio social en la calle Príncepe de Vergara, 187, Madrid y Bassols Energia, SA, con domicilio social a l'Avinguda de Girona, 2 de Olot (Garrotxa), para el caso de nuestra comarca, causarán un encarecimiento de los recibos, que pagarán unas tarifas más cara al no estar en condiciones de buscar la oferta más adecuada a sus intereses, en tiempos de crisis capitalista, es un efecto añadido a la difícil situación que atravesamos. Al.legacions. Bassols Energia S.A. Reforma línea elèctrica subestació SE Olot-Argelaguer-SE Serinyà per canvi tensió 66Kv a 132Kv. Generalitat de Catalunya: Direcció General d´Urbanisme de Girona (PTOP). Registre Entrada núm 1361 Alegaciones
VALL DEL LLIERCA Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà. VALL D'HOSTOLES Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres. Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol. FLUVIÁ Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Osona Vic Ripoll Ripollès Figueres Alt Empordà Garrotxa Girona Catalunya España Lejarza Madrid España Lliurona Berga Berguedà Bracons
El monopólio del oligópolio eléctrico | 30-06-2009 - 17:28:18 GMT 1 #