Els arxius secrets del règim
Salvador Garcia - Arbós: Els arxius secrets del règim.-Dipositada als fons de l'Arxiu Històric de Girona ja hi ha tota la documentació necessària, procedent de l'antic Govern Civil, per estudiar el costat més tenebrós del franquisme. «És un rendiment de comptes que calia fer per Girona, per Catalunya i per a la memòria històrica. Com a subdelegació ens en sentim orgullosos», manifestava ahir a la tarda el subdelegat del govern a les comarques gironines, Francesc Francisco-Busquets. El subdelegat reconeix que durant molt de temps va custodiar un tresor inconegut, molt repartit en edificis oficials de Girona Entre la documentació dipositada per la Subdelegació del Govern de Girona a l'Arxiu Històric Provincial –«provincial perquè és responsabilitat de l'Estat», remarca el subdelegat– hi ha documents molt interessants per les persones de què parlen. Per exemple, el document de la policia de Figueres que narra «la congestión cerebral y el catarro bronquial» que van portar Walter Benjamin a morir a Portbou el 26 de setembre del 1940. O un informe del 1953 sobre les responsabilitats polítiques del president a l'exili Josep Irla i Bosch. En un dels documents sobre persones investigades, hi destaca l'escriptor Josep Pla, del qual se sospitava que era espia. L'Arxiu Històric ha indexat 42.300 noms de persones detingudes o controlades en passar la frontera, entre les quals destaquen tant jueus i europeus fugitius dels nazis com membres de la Gestapo refugiats i acollits per l'Espanya franquista, com ara un document sobre nazis malgastadors allotjats en un balneari de Caldes. Hi ha un altre índex de 25.500 persones investigades per motius diversos. D'entre la documentació destaca la preocupació del règim franquista pel català: el governador denuncia que capellans resin, prediquin i ensenyin religió en català, en contra dels preceptes sobre la lengua oficial. També se sap de trasllats d'ossos de morts del bàndol nacional al Valle de los Caídos. A l'Arxiu Històric de Sant Josep hi ha dipositada, oficialment des d'ahir, tota la documentació generada pel Govern Civil de Girona entre el 1772 i el 2002, un total de 3.995 unitats d'instal·lació entre capses, llibres de registre i lligalls, a més de fotografies i col·leccions de cartells i fullets de festes majors i de curses de braus. Als baixos de la Subdele gació del Govern on hi havia aquesta documentació històrica tan rellevant, hi ha avui l'oficina d'estrangeria i els seus arxius, que algun dia interessaran a molts gironins. 
i Vilamalla, i no pas en les millors condicions de conservació. Una feinada d'inventari i indexació de dos arxivers, Nuri Faig i Martí Blesa, durant dos anys, ha posat al descobert una documentació més important del que podien pensar els historiadors a priori.
Meneame
del.icio.us
ARGELAGUER Juan R. Lejarza
GOVERN ELECTRÒNIC I SERVEIS PÚBLICS | 12-01-2009 - 18:41:33 GMT 1 #
Col·lector a les Planes :
L'Agència Catalana de l'Aigua ha sotmès a informació pública el dia i les hores per a la redacció de les actes prèvies a l'ocupació de les finques afectades per l'execució del projecte del col·lector de connexió del sector de l'Estació.
Segons ha explicat l'alcalde, Josep Soler (PSC), es tracta d'un col·lector que donarà servei a cinc cases i a tres petites indústries del barri de l'Estació. Soler ha matisat que el nou equipament permetrà que les aigües brutes de les cases entrin en el sistema de clavegueram municipal. D'aquesta manera, segons Soler, les aigües del barri de l'Estació passaran per la depuradora i s'evitarà que contaminin el riu Brugent.
Les Planes d´Hostoles
Col·lector a les Planes | 21-02-2009 - 09:18:50 GMT 1 #
L´Arxiu de Girona penja a Internet 60.000 noms dels que van creuar el Pirineu el 1940 :
GIRONA | DANIEL BONAVENTURA
L'Arxiu Històric de Girona conserva uns 40.000 expedients que corresponen als anys 1940 a 1962 i que estan relacionats amb el control de la frontera per part del Govern Espanyol a través del Governador Civil de la província.
En aquests papers s'hi poden trobar històries del patiment moltes famílies jueves que fugien de la persecució nazi, o històries de ciutadans aliats que des dels seus països ocupats per les forces del III Reich intentaven escapar-se per la frontera del Pirineu per anar a retrobar l'exèrcit aliat i fer-se soldats, o dels nombrosos estrangers detinguts a la frontera i repatriats pel Govern espanyol, o de les xarxes de guies i passadors que ajudaven a creuar clandestinament, o històries de contraban o de maquis, o moltes altres.
Conscients de la importància i l'exclusivitat d'aquesta documentació la Subdirecció General d'Arxius i l'Arxiu Històric de Girona estan treballant per facilitar al màxim la consulta d'aquests documents perquè són moltes les demandes d'informació a l'Arxiu de ciutadans i ciutadanes d'arreu del món per conèixer si ells mateixos o alguns dels seus familiars afectats per la tragèdia de la II Guerra Mundial figuren entre aquests noms.
En aquests moments es pot consultar ja a través del "cercador de documents" dels Arxius de la Generalitat la relació de noms de més de 60.000 persones de totes les nacionalitats que figuren com a titulars d'aquests expedients de Girona i ben aviat es podran consultar també els documents originals digitalitzats. La cerca s'ha de fer a través de l'adreça: http://cultura.gencat.cat/redir.asp?codipag=213.
Entre aquests expedients hi ha els de l'escriptor Josep Pla o el del filòsof alemany Walter Benjamin.
La frontera que separa Espanya de França és llarga i amb un relleu abrupte que la fa difícil de controlar en tots els seus punts, per la qual cosa durant la Guerra Civil i després durant la Segona Guerra Mundial ha servit de pas cap a la llibertat en tots els sentits segons la direcció de la guerra corresponent. Són nombroses i múltiples les històries de frontera conservades a l'arxiu.
Des del començament de la guerra el 1936 la varen travessar primer les persones de dretes perseguides per les forces republicanes; amb el final de la guerra el 1939, aquesta frontera va ser l'escenari d'un dolorós exili de milers de refugiats republicans de tot Espanya cap a França fugint de la repressió franquista.
La frontera dels Pirineus en el cas de la Guerra Europea, a partir del 1940 va ser també una barrera que calia creuar en sentit invers, de França cap a Espanya, en la recerca de la llibertat de moltes famílies jueves que fugien del terror nazi.
Ciutadans polonesos, belgues, britànics, francesos, així com soldats de les forces aliades que fugien de l'ocupació nazi foren detinguts a la frontera del Pertús, de Portbou, de Camprodon, de Ribes de Freser o per les muntanyes, per ser internats a la presó de Figueres o de Girona o al camp de concentració de Miranda de Ebro o a qualsevol altre dels que existien en territori espanyol.
També hi ha constància de la intervenció d'organismes internacionals per salvar la vida de persones i famílies destrossades per la guerra i la persecució, desesperades en un país estranger i en molts casos privats de llibertat.
---
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza Princesa Letizia
L´Arxiu de Girona penja a Internet 60.000 noms dels que van creuar el Pirineu el 1940 | 30-11-2009 - 08:44:29 GMT 1 #