Administra tu Blog

¡Crea tu Blog Ya! Fácil y Gratis

Argelaguer Vall del Llierca
Uniò Argelagense Informació Municipal

El Blog de Leningrad Garrotxa Olot: Argelaguer - Tortellà - Montagut i Oix - Sales de Llierca - Sant Jaume de Llierca

30/09/2008 GMT 1

Línia elèctrica aèria 66 kV Garrotxa - Pla de l´Estany, SE Olot-Argelaguer-SE Serinyà, Banyoles

lejarza @ 18:22

Vall del Llierca, Argelaguer: Línia elèctrica aèria 66 kV Garrotxa - Pla de l´Estany, SE Olot-Argelaguer-SE Serinyà, Banyoles.-La Generalitat ha donat autorització administrativa a la reforma de la línia elèctrica aèria SE Olot-Argelaguer-SELínia elèctrica aèria 66 kV Garrotxa - Pla de l´Estany, SE Olot-Argelaguer-SE Serinyà, Banyoles Endesa Distribución Eléctrica, SL, i Bassols Energia, S.A. d'Olot, la Vall de Bianya, Sant Joan les Fonts, Montagut i Oix, Sant Jaume de Llierca, Argelaguer, T Serinyà a les empreses Endesa Distribución Eléctrica, SL, i Bassols Energia, S.A. La modificació consisteix a canviar la tensió de 66kV a 132kV, als termes municipals d'Olot, la Vall de Bianya, Sant Joan les Fonts, Montagut i Oix, Sant Jaume de Llierca, Argelaguer, Tortellà, Sales de Llierca, Sant Ferriol, Besalú, Beuda i Serinyà.
Abans de donar l'autorització, el Govern va demanar un informe als ajuntaments de Sales de Llierca, Argelaguer, la Vall de Bianya i Beuda. A més de als Serveis Territorials de Carreteres, la Demarcació de Carreteres de l'Estat, l'Agència Catalana de l'Aigua i a Telefònica. Alguns ajuntaments van demanar una modificació de traçat de la línia. En tant que l'Agència Catalana de l'Aigua i la Demarcació de Carreteres de l'Estat a Catalunya van emetre infomes condicionats que van ser acceptats.
En el curs burocràtic també van haver-hi al·legacions particulars.
El Departament de Medi Ambient aprovà la declaració d'impacte ambiental.  
Al.legacions. Bassols Energia S.A. Reforma línea elèctrica subestació SE Olot-Argelaguer-SE Serinyà per canvi tensió 66Kv a 132Kv. Generalitat de Catalunya: Direcció General d´Urbanisme de Girona (PTOP). Registre Entrada núm 1361 Alegaciones   Xarxa eléctrica Olot-Serinyá, tram Argelaguer; Sr. Alcalde President: Ajuntament de Argelaguer. Instancia Registre   Xarxa eléctrica Olot-Serinyá, tram Argelaguer; Limnos solicita un Estudi de Impacte Ambiental   Ajuntament de Argelaguer Registre de Sortida núm 75 data 25-02-2008, Resposta - Assumpte: Reforma línea elèctrica subestació Olot-Serinyà per canvi de tensió de 66 Kv. A 132 Kv. (Bassols Energia S.A. Endesa)   Recurs d´Alçada, Bassols Energia S.A. Reforma línea elèctrica subestació SE Olot-Argelaguer-SE Serinyà per canvi tensió 66Kv a 132Kv. Generalitat de Catalunya: Direcció General d´Urbanisme de Girona (PTOP). Registre Sortida núm 0365S/33393/2008   La germana petita de la MAT: Els ajuntaments de Serinyà, Esponellà i Crespià s'enfronten al projecte d'una nova línia de 132 kV.

Comentarios
VALL DEL LLIERCA Cap Argelaguer: Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà. VALL D'HOSTOLES Cap Les Planes d'Hostoles: Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres. ÁMBIT DE BESALÚ Cap Besalú: Beuda, Maia de Montcal, Sant Ferriol. CONCA ALTA DEL FLUVIÁ Cap Olot: Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau.

Comentarios(3) »

  1. Ajuntaments de la Vall de Llémena: Sant Aniol de Finestres, Sant Martí de Llémena i Sant Gregori, reclamen un carril bici :
    Les cases rurals de la Vall de Llémena reclamen un carril bici que connecti amb el de Olot - les Planes d'Hostoles - Girona. Les cases han lliurat una Instància als 3 ajuntaments de la Vall: Sant Aniol de Finestres, Sant Martí de Llémena i Sant Gregori i han adreçat escrits als ajuntaments d'Olot i Girona, als consells comarcals del Gironès i la Garrotxa, a la Diputació de Girona, als Serveis Territorials de Medi Ambient, Cultura i Universitats i Recerca de la Generalitat. La petició demana que les institucions treballin conjuntament per a la redacció d'un nou projecte de carril bici que enllaci el ja existent entre Girona i les Planes i que passi per la Vall de Llémena.
    Les cases rurals recorden que la carretera que ajunta la Vall de Llémena amb la Garrotxa és una ruta molt concorreguda pels ciclistes. En aquest sentit, expliquen que equips professionals com el Discovery Chanel, amb Lance Amstrong hi ha passat en les seves preparacions per al Tour de França.
    També al·leguen que és una ruta usada per empreses que porten turistes a fer rutes cicloturistes pel Gironès i la Garrotxa. Segons ells, un carril bici seria un incentiu més per poder especialitzar-se en turisme i poder oferir un servei de qualitat i sostenible de cara a un turisme desestacional i d'un bon nivell.
    Consideren que ara la Vall de Llémena és un espai natural singular, amb una riera que acull espècies animals, unes muntanyes netes i pistes per transitar-hi a peu, amb bicicleta o amb cavall. També diuen que hi ha diversitat de restaurants.

    Vall de Llémena Garrotxa reclamen un carril | 01-10-2008 - 07:35:32 GMT 1 #

  2. El traçat de la línia de 132 kV al Pla de Estany no variarà :

    Els alcaldes dels tres municipis més afectats pel projecte de la nova línia elèctrica d'alta tensió, de 132 kV, que projecta Endesa en Serinyà, Esponellà i Crespià, (Olot - Argelaguer - Besalú - Serinyà) han sabut de manera «oficiosa», després de reunir-se amb representants de la Generalitat, que no han prosperat les al·legacions que havien presentat al pla especial i a l'informe ambiental del projecte i que, per tant, el traçat proposat inicialment es mantindrà. La comunicació oficial, però, encara no l'han rebuda, va dir ahir l'alcalde de Serinyà, Josep Antoni Ramon. La línia ha d'unir Serinyà i Santa Llogaia d'Àlguema. Els tres ajuntaments demanen que la línia passi pels corredors de les carreteres C-66 i N-260 i no pas travessant els seus termes municipals, ja que els perjudicaria molt des del punt de vista paisatgístic, social i econòmic.

    El traçat de la línia de 132 kV al Pla de Estany no variarà | 02-10-2008 - 07:30:51 GMT 1 #

  3. Demostrar que soterrar la MAT és viable no suposa que es defensi la seva necessitat, per LLUÍS LLORET I QUER. PRESIDENT DEL CILMA. GIRONA :

    El 10 d'octubre passat el Consell d'Iniciatives Locals per al Medi Ambient de les comarques gironines (CILMA) va presentar un estudi tècnic i econòmic coordinat per una consultora ambiental que ha col·laborat amb enginyers especialitzats en infraestructures elèctriques i el departament d'economia de la UdG amb l'objectiu d'analitzar el soterrament de la línia de molt alta tensió (MAT). L'aportació del CILMA, com ha estat fent pel TAV, l'AP-7 i l'A-2, és concretar quines opcions viables redueixen al màxim l'impacte social i ambiental, per tal que els ens locals puguin tenir-les en compte en les seves al·legacions.

    Si volem que una alternativa, que es demostra millor i viable, també sigui creïble, ha de poder complir les condicions de partida en què estan treballant les administracions competents: el subministrament energètic a comarques gironines, l'alimentació del TGV i la interconnexió elèctrica, sinó ni tan sols la posaran sobre la taula. Però, compte! A partir d'aquestes premisses, no significa que el CILMA hi hagi d'estar d'acord, especialment amb la interconnexió. De fet, en el si del CILMA, com a associació de municipis gironins, es troben opinions polítics distintes. La funció del CILMA no pot ser la de debatre si la MAT és necessària o no, sinó la d'oferir documentació sobre la millor alternativa possible, la que faci menys mal al territori, i posar-la a disposició de tothom. Aportant una alternativa que dóna resposta a les condicions de partida de les administracions i que, a més, genera un impacte incomparablement menor que una línia aèria, el CILMA no està defensant la MAT. Senzillament posa sobre la taula una opció, que s'ha demostrat viable, als efectes que, si es decideix que cal fer la MAT, el seu soterrament tingui les màximes possibilitats de ser defensat mitjançant un document tècnic, independent i rigorós.

    Aquest estudi assegura que soterrar la MAT és viable, contradient la versió de Red Eléctrica Española, que aposta pel traçat aeri. L'informe estudia, per primera vegada, els costos indirectes de la línia: expropiacions, la pèrdua de valor dels terrenys i els habitatges afectats, l'impacte en les activitats econòmiques relacionades amb el turisme, l'impacte paisatgístic... Els seus resultats posen de manifest que soterrar la línia en el tram de Bescanó-Santa Llogaia d'Àlguema i el ramal de Riudarenes és perfectament factible i no representa una opció gaire més cara que l'opció aèria, sinó del mateix ordre, si es tenen en compte tant els costos directes com els indirectes de l'obra.

    Demostrar que soterrar la MAT és viable no suposa que es defensi la seva necessitat | 22-10-2008 - 08:27:09 GMT 1 #

Dejar un Comentario


<a href> <em> <blockquote> <strong> <cite> <code> <ul> <li> <dl> <dt> <dd>