Argelaguer Vall del Llierca
Uniò Argelagense Informació Municipal

27/09/2008 GMT 1

Es declara oficialment a Catalunya focus de llengua blava ubicat en una explotació del terme municipal de Sant Jaume de Llierca

lejarza @ 09:57

Vall del Llierca, Argelaguer: Es declara oficialment a Catalunya focus de llengua blava ubicat en una explotació del terme municipal de Sant Jaume de Llierca .-El Diario Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) publicó la Declaración Oficial en Catalunya por del foco de lengua azul o fiebre catarral ovina por la presencia del virus en una explotación de Sant Jaume de Llierca (Girona).

La Conselleria de Agricultura, Alimentación y Acción Rural informó del caso tras recibir la confirmación del Laboratorio de Sanidad Veterinaria de Algete (Madrid).

Quan es va fer pública la detecció del focus de llengua blava, la directora general d'Agricultura i Ramaderia de la Generalitat, Rosa Cubel, va explicar que és "molt probable" que es detectin més casos d'aquest virus en altres explotacions ramaderes gironines.
Aquest virus es transmet a través de les picades de mosquit i provoca problemes respiratoris i reproductius entre el bestiar oví, boví i caprí. Cubel va reconèixer que és "previsible" que en els propers dies es detectin més casos en altres granges de la zona de Montagut i Oix, Tortellà, Sales de Llierca i Argelaguer. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya DOGC núm. 5223 - 26/09/2008. DEPARTAMENT D'AGRICULTURA, ALIMENTACIÓ I ACCIÓ RURAL. ORDRE: AAR/420/2008, de 19 de setembre, per la qual es declara oficialment un focus de llengua blava a Catalunya.

Davant la confirmació de la positivitat a les proves per a la detecció de la llengua blava, fetes pel laboratori nacional de referència, de mostres preses a ovins amb simptomatologia, procedents d'una explotació ubicada al terme municipal de Sant Jaume de Llierca (Girona), cal procedir a la declaració oficial d'un focus de llengua blava a Catalunya.

D'acord amb la Llei 8/2003, de 24 d'abril, de sanitat animal, i el Reial decret 617/2007, de 16 de maig, pel qual s'estableix la llista de malalties d'animals de declaració obligatòria i se'n regula la notificació; En ús de les atribucions que m'han estat conferides,

Ordeno: Article únic. Es declara oficialment a Catalunya un focus de llengua blava ubicat en una explotació del terme municipal de Sant Jaume de Llierca (Girona). Aquesta declaració implica l'aplicació de les mesures sanitàries necessàries per a la lluita, el control i l'eradicació de la febre catarral ovina o llengua blava. Barcelona, 19 de setembre de 2008 Joaquim Llena i Cortina. Conseller d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural (08.267.038)

Meneame | del.icio.usTags: Garrotxa Figueres Tortellà Sales Selva Montagut Girones Serinyà Banyoles Órrius Pruit Lliurona Andreu Barca Llavaneres Palomar Barcelona Andreu Serinyà Argelaguer Besalú Bassols Endesa Esponellà Fluvià Marx IBEX-35 AMPA Montpalau Ter Llierca ZER-Llierca

Comentarios(31) »

1. 10 milions de litres de purins en una Granja de porcs a Montagut Oix i Sant Jaume de Llierca.-La possibilitat que entri en servei una planta de biogàs en una granja de porcs de Sant Jaume de Llierca, prop del nucli de Montagut i Oix (Vall del Llierca) , ha causat l'alarma, fins al punt que el Ajuntament de Sant Jaume de Llierca ha demanat que s´aturin els tràmits. L'empresari, assegura que és un Projecte ecològic perquè evitarà que s'hagin d'escampar els purins pels camps contaminan les aigues freatiques de Montagut Oix, Sant Jaume de Llierca i Argelaguer, la granja, amb 2.500 porcs, produeix uns 10 milions de litres de purins.
   La preocupació dels dos Ajuntaments de la Vall del Llierca és la possibilitat que la planta s'alimenti no només dels purins generats en aquesta granja –can Bosch– sinó que s'importin d'altres llocs, amb la qual cosa es multiplicarien els problemes de pudors i fresses, l'empresari del porcs l´ozonen (Osona) Antoni Deseures, assegura que la matèria primera sortirà d'aquesta Granja. A can Bosch hi ha 2.500 porcs, que produeixen anualment uns 10 milions de litres de purins, l'ajuntament de Sant Jaume de Llierca s'ha limitat a declarar la possible nova activitat compatible amb les normes urbanístiques. «Però de permís no n'hem donat cap i, a més, com que hi ha tanta preocupació al poble, els hem demanat que aturin els tràmits» segons l'alcalde, Enric Llongarriu de Convergencia i Unió (CiU), l'oposició, Esquerra Republicana de Cataluña (ERC), ha fet saber les seves reticències al Projecte, i ha demanat que s'actuï amb cautela.

   La granja està situada a 700 metres del nucli de Montagut i Oix, l'alarma també ha saltat en aquest municipi. Deseures s'ha reunit aquesta setmana amb l'alcalde, Narcís Ribes (ERC) perquè tingui informació de primera mà. Ribes va dir ahir que ho veien «amb molta preocupació», però que no s'hi pronunciaran oficialment fins que hagin estudiat la memòria del projecte que han sol·licitat a l'Empresari dels porcs.

   10 milions de litres de purins en una Granja de porcs a Montagut Oix i Sant Jaume de Llierca | 27-09-2008 - 10:09:24 GMT 1 #

2. En poc més de 15 dies el virus de la llengua blava ha passat a Catalunya, després de passar del Llenguadoc a França entre finals d’agost i primers de setembre. El Departament l’Agricultura, Alimentació i Acció Rural de la Generalitat de Catalunya ha detectat la circulació d’aquesta malaltia contagiosa en una explotació ovina de la comarca de la Garrotxa, veïna del Vallespir.
   Consell Comarcal de la Garrotxa

   Segons un comunicat l’augment del nombre de focus declarats al Nord dels Pirineus així com la situació de la llengua blava al nord de l’Estat espanyol ja feia previsible que aquesta malaltia acabaria afectant la cabana de remugants de Catalunya. Per aquest motiu, el Departament va anticipar principis de l’agost vacunant el bestiar boví, oví i cabrum, reduïnt el màxim els efectes del virus i les seua reproducció. Segons aquest mateix principi el passat 1 de setembre es va emprendre la vacunació massiva de 40.000 bèsties a la Catalunya Nord, especialment a les comarques de la Cerdanya i el Capcir. Si bé el Vallespir no formava part de les zones més vigilades, el brot tramès al Sud probablement hi ha transitat. Anteriorment, la malaltia s’havia observat a la zona de Llimós, 80 km al Nord de Perpinyà.

   Malaltia contagiosa en una explotació ovina de la comarca de la Garrotxa | 27-09-2008 - 10:41:56 GMT 1 #

3. Detecten llengua blava a la Selva el Ripollès, la Garrotxa i Alt Empordà :
   El Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR) va anunciar ahir que s'ha detectat la presència del virus de la llengua en 13 noves explotacions de les comarques gironines. Entre aquests les afectades són la Garrotxa, la Selva, l'Alt Empordà i el Ripollès.
   A banda de l'última explotació a la comarca de la Garrotxa, que ja va ser confirmada el passat 19 de setembre, s'han detectat 6 casos nous. Ara bé, aquesta no ha estat l'única zona afectada dins del ?territori gironí, sinó que també ha arribat fins la Selva, amb 3 explotacions, l'Alt Empordà amb 3 més i el Ripollès amb només 1 explotació afectada.
   Des del DAR s'ha remarcat que tot i que s'hagi detectat la presència del virus en aquestes explotacions, a dia d'avui encara s'està a l'espera dels resultats definitius, els quals confirmaran o no la presència de la malaltia. El centre encarregat de les anàlisis és el Laboratori de Sanitat Veterinària d'Algete, considerat de referència en aquesta malaltia.
   Malgrat que l'explotació de la Garrotxa confirmada era de bestiar boví, entre aquests nous casos a banda d'explotacions bovines també n'hi figuren d'ovines.
   Per tal d'evitar la propagació de la malatia el DAR continua vacunant la població diana de Catalunya susceptible de patir la llengua blava. En aquest cas, vaques, vedells, ovelles i xais de més de 3 mesos d'edat. La previsió és que a finals de novembre estiguin finalitzades totes les vacunacions de Catalunya.

   Detecten llengua blava a la Selva el Ripollès, la Garrotxa i Alt Empordà | 30-09-2008 - 06:55:04 GMT 1 #

4. Ripollès Vacunen les explotacions :
   A la comarca del Ripollès els ramaders d'explotacions ovines i bovines estan vacunant el bestiar contra la llengua blava com a recurs preventiu. Tal i com va anunciar al DAR, una de les explotacions d'aquesta comarça té en circulació el virus que escampa la malaltia, un fet fins ara inexistent en aquest territori. Seguint les indicacions del DAR, i sabent que aquesta és l'única mesura per controlar el virus, els ramaders han iniciat l'ordre del Departament.

   Ripollès Vacunen les explotacions | 02-10-2008 - 07:16:14 GMT 1 #

5. La Fira de Sant Lluc de Olot Garrotxa no tindrà oví, boví i cabrum per la llengua blava :
   Arran de la malaltia de la llengua blava, no hi haurà mostra de bestiar boví ni oví ni cabrum a la Fira de Sant Lluc, que tindrà lloc els propers 18 i 19 d'octubre. Segons va explicar la regidora responsable del certamen, Fina Soler, la malaltia no permet el trasllat ni l'exposició dels animals bovins, ovins i cabrums.
   La regidora va informar que l'organització del certamen ha intentat pal·liar l'absència de les vaques a través d'una major presència de bestiar equí. També, segons la regidora per primer cop, hi haura presència de bestiar porcí. En aquest sentit, Soler va avançar que hi haurà una xerrada taller sobre el tractament dels godalls.
   La regidora també va anunciar la presència de més aviram. La Fira de Sant Lluc té un dia dedicat als animals, els quals s'exposen al passeig de Sant Roc i una exposició permanent de bestiar al recinte Firal. El DAR va detectarun cas de la malaltia en una explotació de la Garrotxa.

   La Fira de Sant Lluc de Olot Garrotxa no tindrà oví, boví i cabrum per la llengua blava | 05-10-2008 - 07:50:20 GMT 1 #

6. El DAR confirma els 16 focus de llengua blava i estudia 17 més :

   El Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR) va confirmar que els 16 focus d'explotacions amb circulació del virus de la llengua blava han estat afectats per la malaltia. Així ho van revelar les anàlisis del laboratori encarregat de dictaminar els resultats, el Laboratori de Sanitat Veterinària d'Algete.
   El DAR havia detectat la circulació del virus en 16 explotacions catalanes, de les quals 14 eren gironines, entre elles la ja confirmada explotació de la Garrotxa. Un cop amb els resultats a la mà, des del Departament d'Agricultura s'ha pogut concretar l'afectació, a la comarca de la Garrotxa hi ha 5 explotacions -Sant Jaume de Llierca, (1), les Planes (2), Sant Feliu de Pallerols (2)-, a la de la Selva 3 -Amer (1), Sant Feliu de Buixalleu (1) i Vilobí (1)-, a l'Alt Empordà 4 -Albanyà (1), Cabanelles(2), Pontós(1)- i 1 al Ripollès, al terme municipal de Ribes de Freser.
   El DAR ha detectat recentment la circulació del virus en 17 noves explotacions catalanes, dues de les quals són bovines. Tot i això, des del departament de la Generalitat de Catalunya no s'ha concretat la procedència local d'aquest nous focus de llengua blava. L'única informació ampliada és que a banda de 3 explotacions a la Vall d'Aran la resta (14) ho són de les comarques gironines (Garrotxa, la Selva, Pla de l'Estany i Alt Empordà).

   El DAR confirma els 16 focus de llengua blava i estudia 17 més | 07-10-2008 - 06:11:42 GMT 1 #

7. llengua blava a Sant Joan de les Abadesses : El Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural de la generalitat de Catalunya ha confirmat que el laboratori de sanitat veterinària d'Algete va concloure divendres que hi ha un focus del virus de la llengua blava a la comarca del Ripollès. La malaltia ha comportart la mort d'una vaca a Sant Joan de les Abadesses. L'animal pasturava en paratges del terme de Sant Joan de les Abadesses, però és propietat d'una explotació de Ribes de Freser. El Departament ha informat que s'estan executant mesures de vacunació i revacunació a les prop de quatre-centes explotacions de la comarca del Ripollès on hi ha vaques, ovelles i cabres.
   El cas de la vaca de Sant Joan de les Abadesses forma part dels setze focus de llengua blava, detectats els darrers dies a Catalunya. A més, actualment l'organisme està investigant disset casos més fet que podria fer ascendir el nombre d'explotacions bovines i ovines afectades fins a trenta.
   Malgrat la trentena de casos, el Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural ha volgut incidir que Catalunya és de les poques comunitats autònomes que s'ha avançat als fets i ha dut a terme un programa de vacunació i ha recordat que aquest virus no afecta les persones.
   Davant l'aparició del focus en una explotació, cal procedir a una ràpida desinsectació i vacunació dels animals, en cas que no estiguin vacunats. Així mateix, a les explotacions ubicades en un radi de vint quilòmetres s'ordena la vacunació urgent dels animals que no ho estiguin i que es procedeixi a una desinsectació periòdica. L'augment en el nombre de focus declarats al sud de l'Estat francès, així com la situació de la llengua blava al nord de l'Estat espanyol ja feia, segons el DAR, previsible que aquesta malaltia acabaria afectant la cabana de remugants de Catalunya.
   El DAR ha informat que es va avançar als esdeveniments i va començar a principis del mes d'agost el programa de vacunes de la llengua blava per protegir el bestiar boví, oví i cabrum, i reduir el màxim possible les baixes.

   llengua blava a Sant Joan de les Abadesses | 09-10-2008 - 08:59:12 GMT 1 #

8. 43 nous focus de la malaltia de la llengua blava a Catalunya :
   El Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR) ha confirmat un total de 43 nous focus de la malaltia de la llengua blava a Catalunya, de les quals 40 explotacions pertanyen a les comarques gironines. Així quedava registrat ahir a la web del departament de la Generalitat, on després de l'última actualització la xifra de focus confirmats ascendia gairebé a la seixantena.
   Amb aquests nous resultats, obtinguts en data de 20 d'octubre, un total de 2 comarques gironines han detectat els primers casos de llengua blava. Es tracta del Pla de l'Estany, amb 1 explotació a Vilademuls i, amb aquest mateix nombre, el Gironès, a la localitat de Bescanó. També s'han trobat més casos a comarques ja afectades pel virus anteriorment. La que encapçala la llista és la Selva, amb 17 casos nous detectats (n'acumula 20), seguida de la comarca de la Garrotxa, amb 13 (la suma fins ara arriba als 18) i l'Alt Empordà, amb 4 nous focus (arriba així als 8).
   La comarca del Ripollès, tractada a banda, és l'única de les afectades en territori gironí de focus d'explotacions bovines. Amb l'última confirmació, són ja 3 els casos confirmats tot i que esdevé el territori amb menys afectació. La resta de les explotacions amb llengua blava són ovines i amb un nombre reduït (només 5) amb bestià oví i cabrum.
   Segons va explicar el director de Serveis Territorials de Girona del DAR, Josep Guix, les xifres obtingudes fins ara no són alarmants, perquè es té "assumit que ja la tenim aquí", sobretot a les comarques gironines. Aquesta tranquilitat per part del departament s'explica, segons paraules de Guix, pel fet que el 100% de les explotacions ja han efectuat la primera vacunació dels caps de bestiar subjectes de ser infectats pel virus. Ell mateix va afirmar que amb aquesta vacuna s'assegura el control de la malaltia, malgrat que faci falta una segona vacuna al cap de 21 dies per confirmar que l'animal queda sanat. Respecte aquesta segona ronda, Guix va confirmar que el procés estava "molt avançat".
   Fins ara, el nombre d'animals morts per aquesta malaltia es situa entre el 8 i el 10%, una xifra que segons Guix és "baixa", ja que enguany "no ha estat tan virulent" i, per tant, el balanç que se'n fa és "més optimista". Ell mateix va recordar que la llei assegura "la indemnització" dels malalts morts a causa de la llengua blava, per tal de reduir l'impacte als ramaders.
   Veterinaris de reforç
   Arran de l'augment de casos d'explotacions amb llengua blava, ja no només a Catalunya sinó a la resta d'Espanya, el procés de confirmació de les explotacions amb el virus s'ha alentit considerablement, tot i que la posada en marxa de les vacunacions resta importància al fet. Pel que fa al control i seguiment d'aquest procés de vacunes, el DAR ha incorporat 4 veterinaris al departament que a banda d'organitzar i verificar les vacunacions s'encarregaran de les actes i altres expedients administratius.

   43 nous focus de la malaltia de la llengua blava a Catalunya | 04-11-2008 - 08:33:08 GMT 1 #

9. Casos de llengua blava en explotacions gironines : El Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural ja té confirmats 52 casos de la malaltia de la llengua blava en explotacions ramaderes de les comarques gironines. En concret, vint dels focus són a la comarca de la Selva, dinou a la Garrotxa, vuit a l'Alt Empordà i dos més al Ripollès. Recentment se n'han detectat altres casos en comarques fins ara no afectades com és el Gironès, on s'ha confirmat focus a Bescanó; al Pla de l'Estany, en una explotació de Vilademuls, i al Baix Empordà, en concret amb un cas a Vilopriu. D'aquests casos, 49 afecten explotacions ovines i uns altres 3, bovines. La malaltia de la llengua blava la provoca un virus ARN del gènere Orbivirus, de la família Reoviridae. Es transmet a través de determinades espècies de mosquits i afecta animals remugants com ara ovelles, cabres, bovins, búfals, camells, antílops i cérvols.

   Casos de llengua blava en explotacions gironines | 05-11-2008 - 09:31:20 GMT 1 #

10. Nous casos de llengua blava :
    El conseller d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural, Joaquim Llena, va afirmar ahir que "és possible" que apareguin nous focus de llengua blava en explotacions ovines i bovines de Catalunya abans de finalitzar l'any. Alhora, ha llançat un missatge de tranquil·litat perquè l'arribada de l'hivern farà desaparèixer als mosquits, que són els transmissors d'aquesta malaltia. Alt Empordà, Garrotxa, Pla de l'Estany i Selva han estat les comarques de Girona afectades.
    Joaquim Llena va assenyalar que, abans de l'estiu, es va detectar la presència de vedelles que venien de fora de Catalunya amb la documentació en ordre però que van donar positiu en el test de llengua blava. "En veure que gairebé es convertia en una constant i que, a Espanya i la Unió Europea havia llengua blava, al juliol, vam decidir vacunar als animals", va explicar. Eisteixen 24 variants de llengua blava i el Govern està vacunant a la cabanya ramadera dels tipus 1 i 8. El conseller va destacar que "el pitjor que podria passar és que sorgissin serotips diferents, procedents d'un altre país, però en principi una vegada vacunats i revacunats ja no hi ha perill". La possibilitat de més casos estaria concentrada, segon va dir el conseller, a la primavera. "Un rebrot", en paraules del conseller. Llena va considerar que Catalunya és una "illa sanitària" perquè ha començat a vacunar abans de detectar la malaltia. Això ha provocat que el conseller consideri que, a Catalunya, s'actua amb més "rigor" que en altres comunitats i països.

    Procediment
    Les vacunes es realitzen dues vegades i, després, cal esperar 70 dies per normalitzar el transport. Segons el conseller, actualment estan vacunades entre el 60 i el 70% de les vaques i més del 50% de les ovelles. D'aquestes, un 30% ja han passat per la segona tanda. Des de setembre, la conselleria d'agricultura ha detectat el virus de la llengua blava en 30 explotacions ovines i tres de bovines de Catalunya, de les quals el laboratori de referència d'Algete (Madrid) ha confirmat 14 i dos, respectivament, ubicades en comarques properes a França: La Garrotxa, La Selva, Pla de l'Estany, Alt Empordà i Val d'Aran. Llena ha insistit que la llengua blava o febre catarral ovina no suposa cap risc per a la salut humana ni afecta a la qualitat de la carn.

    Nous casos de llengua blava | 09-11-2008 - 08:01:00 GMT 1 #

11. Vaques, ovelles i cabres :
    Les vaques, ovelles i cabres de les terres catalanes no podran estar presents a l'edició d'aquest any de la Fira de Sant Martirià de Banyoles, a conseqüència de l'expansió en els últims mesos del virus de la llengua blava a tot Catalunya, i en especial a les comarques gironines, on ja se n'han notificat 53 casos. Malgrat que el Govern ha vetat la presència d'aquest bestiar a la 30a edició de la fira per raons sanitàries -això sí, la malaltia no afecta els humans-, l'Ajuntament va explicar ahir que es preveu mantenir els aproximadament 300 caps de bestiar de l'any passat. A més, augmentarà un 10% el nombre d'expositors, i l'objectiu, si el temps acompanya, és incrementar en un 20% els visitants a la trobada, que se celebra aquest cap de setmana, i passar dels 30.000 de l'any passat a uns 35.000.
    La fira té l'objectiu de contribuir a difondre i preservar les races autòctones i el món del cavall i del guarà català, però també de potenciar l'activitat econòmica amb expositors de tots els sectors al Firestany i amb un Mercat d'Artesania. I aquest any hi ha dues novetats: la posada en marxa del portal web www.firasantmartiria.cat, on es pot repassar la programació de la trobada, i també la seva durada, que passa de ser dissabte i diumenge a estar oberta també divendres. Això sí, aquest dia serà priomordialment perquè les escoles de Banyoles i la comarca visitin la mostra de races autòctones, mentre que la inauguració oficial de la fira serà al vespre.
    La mostra, que és l'única de races autòctones de Catalunya, comptarà aquest any amb la presència de cavalls -se'n presentarà una nova raça-, ases, coloms i aus diverses. Al parc de la Draga hi haurà dos terrenys habilitats per a l'aparcament dels vehicles.

    Vaques, ovelles i cabres | 12-11-2008 - 08:45:23 GMT 1 #

12. Origen del focus de llengua blava :
    El Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural de la Generalitat no ha pogut establir encara "un vincle clar" del focus de llengua blava que es va iniciar el passat mes de setembre a les comarques gironines, especialment tenint en compte que es va produir en ramats sense moviments d'entrada ni sortida d'animals. Per aquest motiu, sospiten que la proximitat de focus al sector francès ha fet que la malaltia s'hagi transmès a través de vents comuns a les dues zones. Aquesta és la resposta oficial que el conseller d'Agricultura, Joaquim Llena, ha donat al parlamentari de CiU Xavier Pallarès.
    Llena recorda, en el seu escrit, que Catalunya va aplicar al principi un sistema d'alerta a través d'una vigilància exhaustiva, especialment en el bestiar que venia de l'exterior i era especialment susceptible a la malaltia. En aquest sentit, es va aplicar un protocol que consistia a controlar les partides amb la tècnica analítica de PCR per detectar si els animals eren portadors del virus de la llengua blava.
    Aquest programa es va començar el mes de febrer d'enguany i es va allargar fins el passat setembre. Al llarg de tots aquests mesos, es van portar a terme un total de 43.960 determinacions.
    Durant aquest període, es van detectar alguns casos procedents de França i de Cantàbria, davant dels quals es va actuar segons el protocol establert de sacrifici dels animals en qüestió i tornant a mostrejar tots els animals al cap dels 28 dies en totes les partides. Els resultats van ser satisfactoris.
    Paral·lelament, es va comunicar a les autoritats del Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí els resultats obtinguts, per si consideraven oportú aplicar mesures de salvaguarda en els moviments.
    En cap moment, però, es va detectar que la malaltia es pogués difondre a través d'aquests animals, ja que les actuacions s'havien realitzat de manera ràpida i amb resultats satisfactoris.
    Però en veure que aquest sistema de vigilància era cada cop més costós i díficil de posar en pràctica, es va analitzar el factor risc/eficàcia a causa de la problemàtica de tot Europa i diferents zones de l'Estat espanyol. També es va considerar el fet que Catalunya és primordialment importadora de bestiar boví per al seu posterior engreix i sacrifici i, davant de tot això, es va decidir aplicar el pla de vacunació.
    Tot i això, el primer focus de la malaltia va aparèixer, en animals d'espècie ovina, durant la segona quinzena del passat mes de setembre a les comarques de Girona. Des de llavors, el Govern de la Generalitat ja ha registrat pràcticament una quarantena de casos a la demarcació.

    Origen del focus de llengua blava | 19-11-2008 - 08:08:11 GMT 1 #

13. El DAR confirma 13 focus nous afectats per la malaltia de la llengua blava a Girona :
    El Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR) ha confirmat nous focus d'explotacions ramaderes afectades per la malatia de la llengua blava. Les últimes dades incrementen en 13 els registrats fins al moment, que ja arriben als 74 a tot Catalunya. Tots els casos positius més recents provenen d'analítiques de les comarques gironines. De les set zones, cinc d'elles han incrementat les seves llistes.
    Els resultats de les últimes analítiques va donar positius aquests darrers 13 casos el passat 7 de novembre, dades que van ser actualitzades pel DAR a principis d'aquesta setmana. La comarca que ha afegit el major nombre d'afectacions ha estat la Garrotxa amb 7 nous focus (Sant Ferriol, les Planes d'Hostoles, Sant Aniol de Finestres, Olot, Maià de Montcal, Riudaura i Sant Joan les Fonts). Amb aquests, ja són 26 els focus confirmats en aquest territori.
    La resta de comarques han presentat un increment molt inferior respecte la citada. L'Alt Empordà i el Gironès han registrat 2 focus nous cada una (Cabanelles i Terrades, Sant Gregori i Canet d'Adri respectivament). Mentre que el Ripollès i el Pla de l'Estany, només ho han fet en 1 (Molló i Sant Miquel de Campmajor). Per la seva banda, les comarques del Baix Empordà i de la Selva han quedat al marge d'afectacions en aquest últim grup de confirmacions.
    La Garrotxa lidera la llista amb el major nombre de confirmacions de tot Catalunya, amb els 26 ja esmentats. Una altra comarca amb una xifa elevada de focus positius és la de la Selva amb 20 i en registra la meitat l'Alt Empordà.
    A la resta de territoris gironins els focus afectats redueixen els casos a 3 focus, com són el Gironès i el Ripollès, a 2 el Pla de l'Estany i només amb 1 de sol el Baix Empordà, confirmada el 20 d'octubre.
    Tenint en compte que el conjunt de les afectacions a Girona suma una xifra de 65 focus, només 9 casos s'han detectat a la resta de Catalunya. La Vall d'Aran en recull 3, i es situa amb la mateixa xifra el Vallès Oriental, mentre que el Maresme en registra només 2.

    Vacunacions totals al 50%
    Ramaders i Departament continuen la vacunació dels animals per combatre aquest virus. Segons informa la web del mateix DAR cada animal cal que es vacuni dues vegades perquè quedi immunitzat a la malatia de la llengua blava. A dia d'avui el percentatge de caps de bestiar (vaques i ovelles) amb una aplicació presenten xifres molt elevades arribant gairebé a la seva totalitat, mentre que en la de vedells és inferior. Pel que fa al nombre d'animals considerats totalment vacunats (dues aplicacions) les xifres se situen en el 50% a excepció dels vedells, només amb un 12%. Cal destacar que en tots els casos es presenten unes dades superiors al total a Catalunya.

    El DAR confirma 13 focus nous afectats per la malaltia de la llengua blava a Girona | 20-11-2008 - 08:49:06 GMT 1 #

14. La llengua blava a la comarca de la Garrotxa :

    Des del primer focus detectat amb la malaltia de la llengua blava a la comarca de la Garrotxa (Sant Jaume de Llierca) a mitjans passat mes de setembre, les anàlisis realitzades a les diverses explotacions gironines s'han confirmat 99 explotacions gironines més amb l'afectació d'aquest virus. Entre aquestes hi trobem bestiar boví, oví i cabrum repartides entre totes les comarques de Girona, on la Garrotxa n'ha estat la més llistada amb 32 focus i el Baix Empordà la que ha registrat un nombre menor amb només 5, l'última confirmació del mes de novembre afegia 17 focus nous a Girona, la llista va continuar creixent durant el desembre on es van afegir 18 casos nous amb dates del 4 i el 22 de desembre.
    Aquests 100 casos de focus repartits entre totes les comarques de Girona corresponen gairebé al 75% de les confirmacions de tot Catalunya que puja fins a 134. La trentena d'explotacions afectades que no pertanyen a la província de Girona s'han repartit també entre les altres 3 restants. Tarragona, situada més al sud, ha estat la menys afectada amb només 3 focus, mentre que Barcelona i Lleida han acumulat xifres molts semblants amb 18 i 13 focus respectivament.

    Les explotacions amb bestiar oví han estat les més afectades pel virus de la malaltia de la llengua blava, tant a la província de Girona, amb 76, com a tot Catalunya, amb 89. El conjunt de les anàlisis realitzades pel DAR i laboratoris homologats s'han notificat a través de 7 confirmacions diferents: 3 a l'octubre, 2 al novembre i 2 més al desembre, a banda del setembre.

    La llengua blava a la comarca de la Garrotxa | 07-01-2009 - 07:23:57 GMT 1 #

15. Una desconeguda infecció mata a desenesles ovelles de les explotacions gironines :

    Dies de preocupació i incertesa pels ramaders de les comarques gironines a resultes d'una estranya, i desconeguda, de moment, infecció que mata els xais a desenes. Ningú té clar qui o què ha disparat els índex de mortalitat dels animals i l'única pista és que ha coincidit amb l'inici del tractament pel virus de la llengua blava. A l'espera del que certifiquin les analítiques que ja ha encarregat la Generalitat, entre els ramaders cada cop creix més la sospita que les vacunes que van injectar al bestiar podrien estar adulterades. Fins a 21 explotacions de la demarcació han patit baixes i les pèrdues monetàries (que superen els 20.000 euros en alguns casos) amenacen la subsistència econòmica dels afectats. Cada dia moren més ovelles però els pastors no han vist ni un cèntim de les assegurances ni tampoc han rebut cap indemnització de la Generalitat (pertinent si es demostra que la culpa és de les vacunes). Tot plegat ha fet que demanin celeritat a l'administració per aclarir què està matant el bestiar.
    Fins ara no ha transcendit però ja al principi que la plaga desplegués els seus efectes, a primers de novembre passat, la cosa pintava malament. De fet, la notícia va córrer com la pólvora entre els ramaders. En tots els casos els símptomes eren idèntics: les ovelles s'aprimaven de manera notable i morien irremeiablement al cap de dos o tres dies. Les que estaven prenyades patien avortaments i, si els anyells arribaven a néixer, morien d'inanició en menys de 48 hores. Quatre mesos després la situació, lluny de millorar, no fa sinó que accentuar-se i ha escapçat fins a vint-i-un ramats d'arreu de la demarcació.
    Des del Baix Empordà fins la Garrotxa els pastors miren diàriament amb preocupació el seu bestiar. Xavier Figueras, de Jafre i amb 500 ovelles al seu càrrec (ja se n'hi han mort mig centenar), explica que "les ovelles queden seques. No fan llet i no s'estimen el xai, així que no només es moren elles sinó que també acaba morint el xai petit perquè no pot mamar". I és que el calostre que té la llet de l'ovella és insubstituïble i no hi ha manera possible d'aturar la mortalitat del bestiar menut.
    El cas és que la infecció no respecta normes ni paràmetres. Es dóna el cas que ramaders veïns han vist com, mentre el bestiar d'un d'ells queda molt reduït, el de l'altre amb prou feines té baixes. Juan Antonio Amezcua és d'Ullà i pastura 1.500 xais. "De moment jo no he rebut", diu. Un veí seu, en canvi, explica que entreveu la ruïna perquè se li han mort "més de 200 xais". "Cada matí trobes alguna ovella tocada i les prenyades perden el que porten a dins" explica consternat.

    La Generalitat investiga
    Els ramaders sospiten que una partida de vacunes contra la llengua blava podria estar adulterada i que, per això, hi ha animals que s'han salvat. El subdirector de Ramaderia de la Generalitat, Joaquim Porcar, conclou que aquesta és una de les possibilitats a tenir en compte ja que totes les explotacions afectades són gironines (només hi ha hagut una petita incidència al nord de Barcelona). Porcar diu no tenir els números totals de morts però admet que "el nombre de baixes no és normal. És massa elevat". El Centre de Recerca de Sanitat Animal ha ?analitzat mostres dels xais morts i treballa per aclarir l'origen del brot.

    Una desconeguda infecció mata a desenesles ovelles de les explotacions gironines | 14-02-2009 - 09:16:44 GMT 1 #

16. El DAR va detectar en tres mesos de 2008 135 focus de llengua blava a Catalunya :

    BARCELONA
    El Departament d'Agricultura de la Generalitat va detectar l'any passat 135 focus confirmats de la malaltia animal de llengua blava, entre els quals un cas de bisó al Zoo de Barcelona i un watusi (vaca africana) al safari d'Albinyana (Baix Penedès). Els casos detectats van ser en explotacions ovines, caprí, oví, boví. A la demarcació de Girona es van detectar focus en explotacions de totes les comarques, a excepció de la Cerdanya. El ?sotsdirector general de Ramaderia del Departament d'Agricultura de la Generalitat, Joaquim Porcar, ha explicat que el mes de gener passat es van registrar només tres casos sospitosos de llengua blava que encara no han estat confirmats pel laboratori nacional de referència d'Algete (Madrid).
    Porcar ha precisat que a Catalunya ja s'ha vacunat el 80% de la cabanya, de manera que s'espera que en els pròxims mesos no es produeixin tants casos de llengua blava. El bisó del Zoo de Barcelona va morir a una edat avançada per altres circumstàncies, si bé en realitzar el protocol després de la mort es va detectar que també patia llengua blava, mentre la vaca africana d'Albinyana va donar positiu en la malaltia, però no va morir per aquesta causa, segons dades facilitades pel sotsdirector general de Ramaderia.
    Les explotacions en les quals s'han produït fins ara casos de llengua blava estan situades a les comarques de la Garrotxa, la Selva, Alt Empordà, Ripollès, Maresme, Vallès Oriental, Pla de l'Estany, Gironès, Baix Empordà, Bages, Osona, Berguedà, Baix Penedès, Conca de Barberà, Barcelonès, Tarragonès i Garraf, mentre que les úniques de Lleida afectades han estat les del Solsonès i la Vall d'Aran.
    La major part del focus detectats van manifestar el serotip del virus 1, procedent del nord de l'Àfrica, que va entrar primer en el sud d'Espanya i posteriorment s'ha estès al centre i el nord i també al sud de França.
    El primer cas de llengua blava que es va detectar a Catalunya va ser al setembre de l'any passat, un mes després que la Generalitat publiqués una ordre per la qual obligava a la vacunació de tota la cabanya ramadera catalana com a mesura de prevenció contra la malaltia. En l'ordre s'indicava que Catalunya estava lliure de la malaltia fins avui, unes circumstàncies que han canviat radicalment, ja que des del 19 de setembre fins al 22 de desembre s'han registrat 135 focus, segons dades de l'administració catalana.
    Quan apareix un focus de llengua blava en una explotació, el procediment a seguir consisteix a una ràpida desinsectació i vacunació dels animals, en cas que no ho estiguin. A més, en les explotacions ubicades en un radi de vint quilòmetres s'ordena la vacunació urgent dels animals que no ho estiguin i una desinsectació periòdica.
    Des de l'any 2001, el Departament d'Agricultura porta a terme programes de prevenció, vigilància i alerta per fer front a la malaltia de la llengua blava, que està causada per un virus ARN del gènere Orbivirus de la família Reoviridae.
    La malaltia es transmet a través de determinades espècies de mosquits del gènere Culicoides i només es produeix quan coincideixen en el mateix territori animals infectats, els mosquits i animals susceptibles de ser infectats.
    La llengua blava afecta a tots els remugants i inclou ovelles, cabres, bovins, búfals, camells, antílops i cérvols, entre d'altres.

    El DAR va detectar en tres mesos de 2008 135 focus de llengua blava a Catalunya | 16-02-2009 - 08:07:57 GMT 1 #

17. Mortalitat de xais :
    Què està matant els xais a desenes als ramats gironins? Un mes després que Diari de Girona plantegés per primer cop aquest interrogant en una notícia que, com aquesta, ocupava l'espai dedicat al Tema del Dia (dissabte 14 de febrer), el dilema continua obert. De fet, tot just ahir, el màxim representant del DARP va tenir a bé pronunciar-se sobre el tema i va admetre que el departament no té ni idea de què o qui ha fet disparar el nombre de baixes.
    El titular del Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural, Joaquim Llena, no va aportar cap informació rellevant sobre l'assumpte perquè es va limitar a admetre que a hores d'ara la Generalitat encara desconeix què està causant la mort de centenars d'ovelles i cabres en granges de Girona i, en menor mesura, Barcelona. Dels pocs detalls que va donar Llena refereixen a un eximent de la responsabilitat del DARP ja que, segons ell, "es tracta d'una cosa nova i no s'ha demostrat que la vacuna de la llengua blava ho causi". En un sentit similar el conseller va demanar que no es creï "alarma social" i va revelar que "tenim tota la ciència investigant quina és la causa".
    El departament té constància de la mort de 1.500 animals en els darrers mesos, víctimes tots ells de les mateixes estranyes circumstàncies. Les baixes han afectat a 38 explotacions ramaderes, 32 de les quals estan situades a les comarques gironines. Les dades del departament revelen que, d'aquestes, set presenten "mortalitat acusada".
    Llena declarava ahir que l'explicació al fenomen "no és fàcil" i aventurava que la hipòtesi de la vacuna (la que més convenç els ramaders afectats) no s'ha pogut provar. De fet, el conseller apuntava que a tot Europa i a l'Estat espanyol s'ha usat aquesta vacuna i no hi ha provocat cap incidència remarcable.
    Llena informava que, de moment, les autòpsies fetes a animals morts han descartat "una relació causa-efecte entre la vacuna i la mort del bestiar. Això no vol dir que aquesta hipòtesi quedi descartada però de moment no hi ha cap mecanisme científic que així ho pugui demostrar". El conseller Llena feia una crida a la calma apuntant que "entenc el neguit però tota la ciència està estudiant què passa".

    L'Empordà pateix
    A més, el DARP s'ha compromès a obrir una línia d'ajuts especials per als ramaders que hagin tingut més pèrdues. La comarca més afectada en aquests moments és el Baix Empordà.
    Els animals que agafen aquest estrany virus pateixen un fort aprimament i anèmies que els acaben produint la mort. Pitjor és encara en el cas de les femelles embarassades ja que a la malaltia les fa avortar i, si arriben a parir, es queden sense llet per alimentar els xais petits que, indefectiblement, en pocs dies acaben morint per inanició.

    El conseller Llena va explicar ahir que entre els veterinaris que estan investigant aquesta simptologia s'ha incorporat recentment l'equip del professor Juan José Badiola, president de l'Organització Col·legial de Veterinaris d'Espanya, qui també va estar implicat en la investigació de les "vaques boges".
    Precisament ahir, Badiola va assegurar al Cadena Ser que "és massa d'hora encara per destacartar una relació entre la vacuna i la mort" del bestiar principalment oví, tot i que no hi ha hagut cap indici encara que ho confirmi.
    Ell mateix va explicar que aquest cas pot considrar-se totalment "excepcional i estrany", ja que les xifres obtingudes fins ara són "molt elevades". Segons va informar ahir el subdirector de Ramaderia d'Agricultura, Joaquim Porcar, tot i que en la majoria dels casos la mortalitat és "variable" ?-ja que s'han produït casos en què només un 3% ha mort, però en d'altres la xifra ha arribat fins al 40%-, a Girona hi ha hagut un total de 7 explotacions que han patit una afectació "greu". Aquesta qualificació s'atribueix en aquells casos en què la simptologia s'ha detectat entre el 60 i el 70% del bestiar de l'explotació i la mortalitat ha afectat entre el 40 i el 50% dels animals.
    Molt diferent, segons va explicar Badiola, van ser alguns casos detectats a Catalunya i Aragó en què, després de la revacunació per la llengua blava, van morir una vintena d'animals per cada explotació (xifres considerades normals). ?Referent a aquests casos, Badiola va assegurar que sí existia una relació directa entre vacuna i mort.

    Reaccions esperables
    De fet, Badiola va explicar que "davant d'una vacunació sempre s'espera que hi pugui haver alguna reacció adversa", fet que es considera dins de la normalitat. Ara bé, el cas que aquí es tracta, "sorprèn" i "no és habitual".
    Alguna explicació al respecte, podria ser el fet d'haver-se realitzat "una vacunació d'emergència", segons Badiola, ja que és en aquests casos quan existeixen "riscos més alts" a diferència d'una vacunació en termes normals.
    Són molts els paràmetres que s'han de tenir en compte, tal com va explicar el president del col·legi de veterinaris i també hi podrien influir la climatologia o l'estat sanitari d'animals.

    Garrotxa girona catalunya

    Mortalitat de xais | 13-03-2009 - 08:30:54 GMT 1 #

18. Seguretat Alimentària
    GIRONA
    L'Agència de Seguretat Alimentària de Catalunya va assegurar ahir amb total rotunditat que tots els animals que entren a formar part de la cadena alimentària estan sans. La garantia de la salubritat dels xais, segons aquest organisme, es troba en els controls que es realitzen als xais abans i després de matar-los.
    Així ho va afirmar ahir el director de l'Agència, Eduard Mata, per tal de tranquil·litzar la població davant de la incertesa d'aquesta malaltia que ja ha afectat una trentrena d'explotacions gironines (principalment amb xais i ovelles). En aquest sentit, va recordar que la llengua blava és una malaltia que només afecta els remugants i que no es pot produir cap tipus de transmissió a les persones.
    De totes maneres, Mata va assegurar que l'examinació d'aquest bestiar és exhaustiva i que s'analitzen les visceres i els canals de cada animal mort. Aquests controls són els que garanteixen que cap animal que tingui o estigui desenvolupant aquesta malaltia desconeguda no pugui sortir de l'escorxador i que, per tant, no arribi al consum humà.
    La realitat és que el desconcert entre el sector és palpable. En aquesta ocasió ha estat el Consell de Veterinaris de Catalunya qui tampoc poc associar directament la vacunació del bestiar amb la seva mort. Segons aquest col·lectiu s'assegura que hi ha un compendi de causes que "poden o no" tenir-hi alguna relació.

    Estudiar solucions
    Per la seva banda, el diputat gironí del PPC, Josep Enric Millo, va presentar a principis de setmana al Parlament de Catalunya una proposta de resolució on es demana que es posés en marxa al "més ràpid possible" una línia d'indemnitzacions dirigida als ramaders afectats. En aquesta mateixa petició, Millo va requerir al Govern que iniciés un estudi amb les possibles solucions al problema un cop s'hagin obtingut els resultats de l'empresa que s'encarrega d'esbrinar les causes de les 1.500 morts registrades fins ara, el Centre de Recerca de Sanitat Animal (CRESA).
    Garrotxa

    Seguretat Alimentària | 14-03-2009 - 07:54:38 GMT 1 #

19. ANTONIO FERNÁNDEZ RAMADER DE BEUDA
    «De les més de 500 cabres que tenia me'n queden 40, les altres han mort»
    Fernández explica que el problema va començar a finals d'any, després de vacunar els animals contra la llengua blava, i que encara no s'ha aturat, ja que continuen emmalaltint.

    Antonio Fernández, de 49 anys, es defineix ara mateix com el propietari d'una «ex-explotació ramadera», ja que de les més de 500 cabres que tenia abans de finals de l'any passat li'n queden només unes quaranta.

    –Quan de temps feia que tenia el ramat?
    –«Ja feia dotze anys.»
    –I quan va començar el problema?
    –«Va ser a partir de l'octubre, després de vacunar els animals. Al cap d'uns 30 dies algunes cabres van començar a emmalaltir.»
    –Quins eren els símptomes?
    –«Primer algunes van avortar, i després es van començar a morir. Mengaven més del compte i després s'aprimaven.»
    Quaranta en un dia

    –Se'n morien moltes de cop?
    –«Els primers dies, poques, però va arribar un moment que en un sol dia se'n van morir quaranta. Encara ara n'hi ha de malaltes que es van morint.»
    –Quan ho va comunicar a Agricultura?
    –«A finals de l'any passat, en el moment que vaig pensar que aquesta situació no era normal.»
    –I què li han dit?
    –«Van venir quatre veterinaris i em van dir que l'explotació estava afectada al 100%.»
    –Però quina explicació li han donat?
    –«Em diuen que no saben què passa, que s'està investigant. De moment no m'han donat cap explicació.»
    –S'havia trobat amb alguna situació semblant, abans?
    –«És veritat que a l'hivern sempre es mor algun animal, però mai no m'havia passat que fossin tantes cabres de cop. Per aquesta raó ho vaig comunicar de seguida.»
    –Viuen d'aquest negoci, vostè i la seva família?
    –«Els meus fills ja estan casats i la meva dona treballa en una fàbrica, però sí, bàsicament la meva dona i jo vivim d'aquest negoci. Esperem que es trobin solucions aviat.»

    Beuda - MÒNICA CABRUJA

    Girona Garrotxa Catalunya

    500 cabres | 14-03-2009 - 21:53:39 GMT 1 #

20. Les vacunes contra la llengua blava no es van administrar seguint els protocols :

    El director dels serveis territorials de Girona del Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural, Josep Guix, va reconèixer a Diari de Girona que el centre de recerca que investiga l'origen de la mort d'algunes ovelles i cabres de 41 explotacions catalanes, el Cresa, no sap que la vacunació del bestiar no es va subministrar segons indicaven les pautes.
    "Els de Cresa no ho saben, no ho sap ningú", va assegurar amb aquesta claredat i precisió el director del DAR a Girona, Josep Guix, que no va intentar amagar en cap moment que els investigadors i un dels laboratoris que intenten esbrinar aquesta incògnita no tenen un coneixement complet del procediment i l'evolució de la campanya de vacunació del bestiar susceptible de ser infectat per la malaltia de la llengua blava (ovelles, cabres i vaques).
    Per tant, es desconeix si aquesta irregularitat en les vacunes pot haver influenciat en les morts recents de bestiar, però a dia d'avui no es pot obtenir una resposta oficiosa per part de Cresa perquè, al marge de qualsevol informació, s'han negat a fer a qualsevol tipus de declaració als mitjans de comunicació per tal d'evitar que continui parlant del tema.
    És curiós el secretisme amb què s'està portant tot aquest tema. Tothom sap coses però no s'acaben de dir. El mateix president de l'Agrupació de Defensa Sanitària (ADS) d'oví i cabrum de les comarques gironines, Joaquim de Ros, va reconèixer que va ser un error que alguns pagesos, alarmats pel que els estava passant amb els seus animals ho comuniquessin als mitjans de comunicació: "això no havia d'haver sortit, perquè amb la societat no hem de tenir aquests problemes", va sincerar-se. El motiu principal de voler dur aquesta incògnita només entre el sector són les repercussions que la informació està provocant al sector. De fet, De Ros ja ho preveia quan explicava que "acabarem tenint problemes tots, els deia, i tal dit tal fet". I és que mentre el preu de la carn de xai està disminuint també ho està fent el consum d'aquest aliment. En aquest punt, des del sector es vol deixar ben clar que quan es parla de la malaltia de la llengua es fa d'un virus de transmissió per picada. A més, només pot afectar a les ovelles (mares) que no als xais (la carn que es consumeix), ja que aquests, a banda de tenir immunitat temporal des del dia del seu naixement es porten als escorxadors massa tendres per poder haver desenvolupat res, segons va explicar De Ros.
    Des que es van tenir les primeres notícies de la mort de bestiar per causes desconegudes, els laboratoris i els seus equips d'investigació van posar-se en marxa. Després d'unes setmanes, són ja diverses les consultes i comprovacions que s'han realitzat per trobar la mare dels ous. De fet, van ser els veterinaris els que van detectar que alguna cosa "rara" estava passant als animals, va explicar De Ros, i qui van alertar als mateixos ramaders perquè traslladessin les irregularitats al DAR.
    El que no s'ha explicat fins ara, i així ho van reconèixer tant Guix com De Ros, és que les vacunacions es van fer tard i sense seguir l'interval de temps marcat entre la vacunació i revacunació en la majoria dels casos, a més de no assegurar un maneig correcte del bestiar. De Ros va admetre que en comptes de revacunar moltes explotacions al cap de tres setmanes, es va fer amb una distància en el temps de 5 o 6 setmanes: "Es va començar a vacunar i va arribar un moment en què al mateix temps que s'estaven vacunant algunes explotacions, en d'altres ja s'estava iniciant la revacuna".
    Va ser aleshores, tal i com va admetre Guix, que des del DAR es va ordenar acabar primer amb les vacunes per assegurar-se que els animals ja tinguessin almenys la primera dosi per iniciar la campanya d'eradicació de la malaltia. Per altra banda, des de l'Agrupació de Defensa Sanitària es va acceptar que es va "arribar tard" amb la campanya, ja que "va fallar perquè va coincidir en els mesos de vacances, juliol i agost, i no es va posar el fil a l'agulla fins al mes de setembre; potser si el juny ja s'hagués començat a administrar la vacuna això d'ara no passaria".
    De totes maneres, la incertesa d'aquest fenomen, si així pot anomenar-se, neguiteja i impacienta al sector perquè tot i el seguit de proves realitzades, a dia d'avui encara no s'ha trobat la relació directa que causa aquest nombre tan elevat de caps de bestiar. "Ni per dates, ni per explotacions, ni per nombre de lots administrats, no s'ha trobat res en comú com a causa directa", va assegurar De Ros, qui moments després sí va reconèixer que l'única cosa en comú és que "tothom ha vacunat de llengua blava, però res més".

    Girona Catalunya España Barcelona Garrotxa Olot

    Les vacunes contra la llengua blava no es van administrar seguint els protocols | 30-03-2009 - 06:44:40 GMT 1 #

21. Indemnització urgent per ovelles mortes :

    Es va presentar als Serveis Territorials del Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR) a Girona la primera sol·licitud d'ajuda econòmica per facilitar la subsistència del ramader afectat al qual se li ha mort la majoria del bestiar després d'haver-los administrat la vacuna de la llengua blava.
    L'entrega del document el va fer l'advocat Francesc Xavier López,
    representant legal del ramader i propietari d'una explotació de cabrum de Beuda (la Garrotxa), Antonio Fernández Alcalá, titular de Ganaderia Ferández Aguilera, on es demanava que s'indemnitzés "amb caràcter d'urgència" un ajut econòmic "que li permeti reflotar el ramat i continuar l'activitat", tasca que realitza des de fa més de vint anys.
    Tal com s'exposa en la sol·licitud, després d'administrar la vacuna preventiva, els exemplars de cabrum que estaven en estat de gestació van avortar i, després van anar morint totes, "grans i petites". Abans de la fallida del bestiar, el ramader tenia gairebé 500 cabres i a dia d'avui n'hi queden poc més d'una vintena. L'afectat va assegurar que "diàriament se'n moren cinc o sis" exemplars.

    Girona Catalunya

    Indemnització urgent per ovelles mortes | 01-04-2009 - 06:57:09 GMT 1 #

22. Bestiar oví i cabrum :

    La directora general d'Agricultura i Ramaderia, Rosa Cubel, i el director del Centre de Recerca en Sanitat Animal (CRESA), Mariano Domingo, van presentar a Barcelona les conclusions de l'estudi realitzat pel laboratori on s'han analitzat els casos de mortalitat i de deteriorament de la salut que el bestiar oví i cabrum pateix des de fa uns mesos. En el document, es conclou que els responsables de la simptomologia dels animals s'han d'atribuir als factors mediambientals, de maneig i parasitaris.
    Així doncs, l'aprimament, la caquèxia, la pèrdua de llana, la debilitat i la baixada de la producció de llet de la quarantena d'explotacions afectades, quadre clínic que s'ha observat a través de la visita dels diversos ramats afectats, així com la mort d'alguns animals respon a les tres causes esmentades anteriorment.
    Es manté encara i es descarta que la causant sigui l'administració de la vacuna: "No es troba una associació evident", segons va informar ahir el Departament d'Agricultura (DAR) en un comunicat, entre l'aplicació d'una vacuna o de la combinació de les dues dosis administrades a cada animal que indiqui que sigui aquesta la causa de la mort o l'afebliment del bestiar vacunat. Cal recordar que com que Catalunya va ser considerada zona restringida dels serotipus 1 i 8, cada un dels animals va ser vacunat dues vegades, per poder-los administrar l'anticòs per combatre els dos tipus.
    A banda d'aquests resultats, l'estudi també exposa que "no s'ha pogut detectar cap altra malaltia infectocontagiosa o problemes que impliquin un problema per la salut humana". Des de Cresa, es va explicar que per tal de realitzar aquestes investigacions s'han utilitzat les tècniques més avançades.
    Aquests procediments, també han servit per descartar la presència d'altres afectacions en els animals com són la possibilitat de "febre, anorèxia, altres signes nerviosos, respiratoris o digestius", així com la presència de la majoria de virus que causen malalties al bestiar oví i cabrum.
    Al llarg de la reunió d'ahir on van assistir representants d'Unió de Pagesos (UP), Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC), i la Federació d'Entitats Catalanes de Ramaders d'Oví i Cabrum (FECOC) es va donar les xifres oficials d'afectació a Catalunya.

    Afectació del 16,5%
    La mortailitat ha estat "variable", entre un 0,8 i un 65% en funció de cada explotació, dades que estableixen una afectació mitjana del 16,5%.
    En relació a les compensacions econòmiques pels propietaris de les explotacions afectades, el DAR va informar ahir que està consensuant amb el Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí les possibles indemnitzacions. L'afectació d'aquesta simptomologia, segons el DAR, també s'ha donat en altres Comunitats Autònomes, com Aragó i Castella i Lleó.

    Girona Catalunya

    Bestiar oví i cabrum | 02-04-2009 - 06:43:01 GMT 1 #

23. Els dos sindicats agraris gironins han valorat de manera molt diferent la reunió informativa de dimecres on el Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR) i el laboratori que ha investigat l'origen de la mort del bestiar oví i cabrum, el Centre de Recerca en Sanitat Animal (CReSA van presentar les conlusions de l'estudi. Per la seva banda, Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) ha qüestionat aquests resultats, mentre que Unió de Pagesos (UP) ha mostrat creença ferma amb les explicacions donades.
    Aquest dimecres el DAR va exposar que la causa de la mort i l'afebliment de les ovelles i cabres respon a múltiples factors: mediambientals, de maneig i parasitaris. "Com a JARC he de dir que em va decebre l'estudi fet perquè el trobo fluix respecte el nombre d'animals escollits per arribar a les conclusions", va explicar el responsable de ramaderia de JARC, Josep Juscafresa, mentre explicava que si es parteix de la base oficial d'animals morts que oscil·la "entre 2.000 i 3.000 caps, les 18 ovelles a les quals se'ls ha fet la necròpsia" és un percentatge "molt minso" per confiar el que conlcou.
    En aquesta línia, des de JARC es considera que els arguments donats, "la casuística multifactorial", són "inacceptables" i "no resolen els dubtes plantejats" fins ara.
    Juscafresa va explicar que les ovelles analitzades eren de les comarques gironines, però que el DAR no els havia especificat de quines explotacions provenien ni com s'havia realitzat la selecció.
    Per la seva banda, el responsable i ramader no pot arribar a acceptar que part de la responsabilitat del que està passant al bestiar sigui per qüestions de maneig i de paràsits. Pel que fa al maneig, des de JARC es considera que seria "molta casualitat que de cop i volta un gran nombre de ramaders decidís canviar la manera de treballar a la seva explotació", fet que podria explicar el factor maneig. Ara bé, Juscafresa va exposar que havent-hi hagut ovelles tota la vida resulta coincident la vacunació de l'any passat del bestiar i obtenir la "mateixa" casuística en les ovelles i cabres, no només catalanes, sinó també d'altres regions d'Espanya.
    Rebaten el factor mediambiental recordant que l'hivern passat sí ha estat "sensiblement més fred, però en cap cas extraordinari" i van assegurar que les ovelles estan acostumades a les baixes temperatures per naturalesa. Pel que fa als paràsits, Juscafresa va reconèixer que és evident que se n'han trobat en els animals morts, ja que "l'animal abans de morir s'afebleix" i és "molt més susceptible" d'adquirir aquestes afectacions, a diferència d'un animal sa.
    Tot i que les valoracions i comentaris de Juscafresa van ser de crítica negativa vers l'estudi, sí va avançar alguna dada positiva al respecte tot assegurant que "de moment, tot sembla indicar que no hi ha més casuística d'animals que entrin en aquesta roda"
    El responsable del sector ramader d'Unió de Pagesos (UP), Lluís Mont, va ser esquet i concís: "la valoració és molt positiva perquè s'han descartat tota mena de malalties contagioses i víriques i, a més, dóna total garantia al consum de carn d'oví". Aquest argument final, és pel sindicat d'UP un dels més importants, ja que tal com va reconèixer Mont "el que hauria estat dolent per a nosaltres és que s'hagués trobat alguna cosa, perquè hauria afectat molt el sector".
    És en aquest sentit que UP considera l'informe del CReSA "una victòria", al qual traslladen l'absoluta confiança i certesa: "el que nosaltres hem de tenir molt clar és el que es diu el centre de recerca, són científics i professional i no n'hem de tenir cap dubte del que ens ?diuen", va concloure Mont.
    Tot i que el CReSA ha presentat un resultat oficial, el DAR va assegurar que es continuaran les investigacions en animals de les explotacions afectades. Ja el mateix dimecres, JARC va traslladar al Departament la seva voluntat que aquests nous estudis es fessin amb una "ampliació del mostreig" perquè l'utilitzat havia estat "massa pobre per extreure'n unes conclusions reals".

    Girona Catalunya Garrotxa Olot

    sindicats agraris | 03-04-2009 - 06:33:21 GMT 1 #

24. El DAR es nega a fer públic l´estudi sobre la mortalitat d´ovelles i cabres a Catalunya :

    GIRONA | ANNA TARRÉS
    El Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural de Catalunya (DAR) ha negat a Diari de Girona tenir accés a l'estudi que el Centre de Recerca en Sanitat Animal (CReSA) ha realitzat a les ovelles i cabres mortes per causes desconegudes i remet tota la informació pública al comunicat i roda de premsa del passat 1 d'abril de 2009.
    Va ser aquell dia quan responsables del Departament i del mateix CReSA van fer una reunió a Barcelona dirigida al sector ramader en la qual se'ls va informar dels detalls de l'estudi que concloïa que la mort del bestiar analitzat s'atribuïa a una causa multifactorial. Els principals responsables del quadre clínic del bestiar corresponien a factors ambientals, de maneig i de problemes parasitaris. Uns resultats que no van satisfer el conjunt del sector, manifestat de manera contundent pels Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) que van considerar la mostra estudiada (un total de divuit animals) "insuficient" i "insignificant"; així com les explicacions donades, les quals van titllar d'insatisfactòries.
    Les úniques paraules que es van pronunciar a aquest diari des del gabinet de premsa del DAR van ser per assegurar que el citat informe és un document privat que pertany al CReSA i al Departament i que en cap cas pot facilitar-se als mitjans de comunicació. Segons la mateixa font, es va argumentar que durant la roda de premsa de l'1 d'abril ja es va donar la possibilitat i oportunitat a la premsa de poder fer qualsevol pregunta al respecte. Malgrat aquesta contundència negativa, es va afirmar que el Departament permet que els mitjans realitzin preguntes concretes sobre el tema i que seran contestades, tal com fins ara.
    La informació per part del DAR continua essent canalitzada i oferint com a informació pública els documents que el Govern català considera oportuns. N'és un exemple la recent publicació en la web del Departament del "Programa de Vacunació de llengua blava 2009" en el qual, a banda del protocol a seguir per aquesta actuació concreta, s'hi ha afegit un resum i estadística de la campanya realitzada el 2008. Segons el document, els resultats d'aquesta actuació i la normativa espanyola i europea condueixen a concloure que "cal continuar" amb la vacunació dels serotipus 1 i 8, de manera "obligatòria".
    En l'arxiu deixa ben clar que la vacunació d'emergència és aquella que s'aplica per primera vegada a un territori, mentre que les següents (sempre que no sigui un nou serotipus) "no han de ser considerades d'urgència sinó que s'han d'incloure en el context dels programes d'eradicació". El bestiar diana al qual s'ha d'administrar la vacuna són tots els bovins majors de 3 mesos (reproductors i d'engreix) i tots els ovins reproductors i la seva reposició. Només s'inclouen dins de l'excepció ramats de petits remugants en què només hi hagi bestiar i cabrum de vacunació "voluntària" si no s'hi declara cap focus de la malaltia. També en queden exclosos els animals "sentinelles" de pla de seguiment i vigilància de llengua, sota la mateixa condició que el ramat de cabrum.

    Girona, "zona de risc"
    Les comarques gironines i barcelonines han estat considerades "zones de risc", motiu pel qual, la vacunació (de record) d'aquestes explotacions de remugants amb reproductors esdevé "prioritària" i s'haurà de fer abans del juny; ja que és a partir d'aquest mes quan s'incrementa la possibilitat d'infecció i d'aparició de focus. També són considerades explotacions que han de ser vacunades amb la màxima brevetat les d'engreix que no hagin vacunat durant el 2008 o bé les que hagin efectuat noves entrades d'animals sense vacunar. Pel que fa als ramats de pastura, la vacunació del 2009 s'ha de realitzar abans del trasllat dels animals.
    Una altra dada inclosa en aquest programa de vacunació per la campanya de 2009 i important a destacar és que "la vacunació sempre es programarà en ramats que esti?guin correctament desparasitats".
    Catalunya

    El DAR es nega a fer públic l´estudi sobre la mortalitat d´ovelles i cabres a Catalunya | 14-04-2009 - 08:47:17 GMT 1 #

25. El DAR no indemnitzarà :

    GIRONA | ANNA TARRÉS
    Les ajudes a les explotacions ramaderes catalanes d'oví i cabrum afectades per la mort del seu bestiar per causes multifactorials no seran efectives i reals fins que les administracions de l'Estat arribin a un acord de criteris (Generalitat i Ministeri). Així ho va expressar ahir el subdirector de Ramaderia del Departament d'Agricultura (DAR), Joaquim Porcar, com a resposta a la pregunta per part dels ramaders (una seixantena) durant la jornada informativa sobre llengua blava organitzada per Joves Agraris i Ramaders de Catalunya (JARC) a Girona.
    I és que mentre l'Administració es preocupa per saber quina és la causa concreta que provoca aquestes morts (Porcar va reconèixer que la prioritat i la precupació del departament no eren les indemnitzacions), els propietaris de les explotacions veuen perillar la seva existència i reclamen de manera insistent ajudes per salvar la seva granja. Tal com va explicar el president de JARC a Girona, Pere Rubirola, "el sector està exaltat perquè després de dos anys de crisi ramadera de costos i preus, ara se li afegeix la sanitària". En aquesta línia, tant Rubirola com el responsable del sector ramader, Josep Juscafresa, van instar Porcar que el DAR faci un punt de reflexió per sortir del forat i acceleri el sistema d'indemnitzacions, així com que es continuï investigant per arribar a la causa.
    Des del DAR també es va informar que a dia d'avui hi ha un total de 41 explotacions gironines afectades i més d'una cinquantena a tot Catalunya. Les baixes d'animals continuen existint, però pel seu volum es dóna per estabilitzat.

    Girona Catalunya Vic Olot Besalú Llierca

    El DAR no indemnitzarà | 17-04-2009 - 08:02:09 GMT 1 #

26. 7 focus nous de llengua blava durant els quatre mesos de 2009 :

    El Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR) ha confirmat un total de 7 focus nous de llengua blava a les províncies catalanes. Tot i haver iniciat a mitjans de l'any passat la primera campanya de vacunació contra la malaltia, continuen apareixent nous focus del serotip 1 que afecten les explotacions del nostre entorn. Aquest mes d'abril, el mateix Departament ha donat per iniciada la nova campanya de vacunació del bestiar oví i boví, amb la que es pretén administrar la vacuna a un 80% dels animals de granges catalanes.
    Aquesta afirmació va ser pronunciada per un dels veterinaris del Servei de Sanitat Animal del DAR, Albert Sanz, que va assistir com a convidat a la reunió informativa de dijous passat a la Llotja de Girona i que va ser organitzada per Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC). Les dades van fer-se públiques durant el resum i balanç dels resultats obtinguts fins a dia d'avui. Respecte als nous focus, no se'n va arribar a precisar la procedència, però sí es va concretar que no n'hi havia cap que pertangués al serotip 8. Per tant, de moment la vacunació d'aquest any continuarà essent eradicativa pel serotip 1, i preventiva pel serotip 8.
    Durant el mateix acte, el director del laboratori de la Vall de Vianya (Fort Dodge), que està creant part del es vacunes que s'administren a Espanya, Joan Plana, va anunciar que ja ha estat registrada i que en breu arribarà al mercat una nova vacuna per combatre la llengua blava. Es tracta de la vacuna (bivalent) que combina els dos serotipus present a l'Estat (1 i 8). D'aquesta manera, amb una sola punxada s'administrarà la dosi per combatre els dos tipus de virus. Segons Plana, amb aquesta nova vacuna s'optimitzarà le procés de vacunació ja que es reduirà el temps d'aministració.
    Des de Fort Dodge, també es va comunicar que d'aquí a un mes la vacuna "Zulvac 1+8" es presentarà a d'altres països que igual que Espanya són zones restringides contra el virus 1 i 8 d'aquesta malaltia que afecta tots els remugants (en captivitat i salvatges).

    GIRONA | ANNA TARRÉS

    -----------

    VALL DEL LLIERCA Cap Argelaguer: Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà. VALL D'HOSTOLES Cap Les Planes d'Hostoles: Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres. ÁMBIT DE BESALÚ Cap Besalú: Beuda, Maia de Montcal, Sant Ferriol. CONCA ALTA DEL FLUVIÁ Cap Olot: Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau.
    Osona Vic Ripoll Ripollès Figueres Alt Empordà Garrotxa Girona Catalunya España Lejarza

    7 focus nous de llengua blava durant els quatre mesos de 2009 | 19-04-2009 - 06:41:04 GMT 1 #

27. Vacunar les cabres sense saber :

    El 19 de setembre de l'any 2008, s'estenia l'alarma a Catalunya arran de la detecció del primer cas oví de llengua blava al Principat, malgrat haver-se engegat una campanya de vacunació preventiva des de l'agost després dels casos a França i Alemanya.
    Enguany, el virus està més sota control i la Generalitat ha permès que el ramader esculli si vol vacunar les seves cabres o no, seguint el criteri de la poca densitat d'aquest animal arreu del món en comparació al boví. D'aquesta manera, s'arriba a llindar del 80% de remugants vacunats i immunitzats contra el virus. La vacuna se subministra en dues dosis i l'animal no està immunitzat fins a les dues o tres setmanes de la segona vacuna.
    El virus de la llengua blava afecta només els remugants i es transmet a partir d'un mosquit. Hi ha fins a 24 serotips diferents de la malaltia, tot i que a Catalunya només se n'ha detectat un. Tot i així, als remugants catalans se'ls vacuna també del 8, ja que n'hi ha hagut casos als països fronterers. La malaltia es manifesta amb febre, salivació, depressió i inflamació de les mucoses en els ovins, i amb gangrenes i inflamacions en els bovins. L'única solució perquè no s'estengui és el sacrifici de l'animal.

    El laboratori que ha subministrat a Catalunya les vacunes contra la malaltia de la llengua blava, Fort Dodge Veterinaria SA, ha reconegut que només ha comprovat l'eficàcia del producte en el bestiar cabrum, però que mai s'ha arribat a fer la prova d'innocuïtat dels seus components un cop administrat a aquests animals. Aquestes paraules són les que va pronunciar el mateix director tècnic i director d'I+D del laboratori de Fort Dodge de la Vall de Bianya, Juan Plana, durant la jornada informativa celebrada a la Llotja de Girona i organitzada per Joves Agraris i Ramaders de Catalunya (JARC) fa uns dies.
    Les declaracions per part del laboratori van arribar en el torn obert de preguntes, quan un advocat present a la sala i que porta el cas d'alguns dels ramaders allí presents va posar en dubte que la vacuna per a ovelles contra el serotip 1, Zulvac 1 ovis, fos bona per utilitzar en el bestiar de cabrum, tenint en compte que en el prospecte no es feia referència en cap moment que aquell producte fos destinat a les cabres.
    "Si llegeix el prospecte no diu res de cabres, perquè és una vacuna destinada per a oví, però és facultatiu de les comunitats autònomes o del mateix veterinari aplicar-la a cabres o a animals del zoo, tal com s'està fent", va explicar Plana. És a dir, que aquesta pràctica està regulada per la normativa europea i permet que tot i no existir una vacuna concreta per a un animal (sol ser per a aquelles espècies minoritàries i la cabra n'és una ), l'administració pot decidir si aplicar o no el medicament veterinari per evitar que l'animal pateixi o que pugui ser el rellançament d'un virus, tal com va ampliar amb tot detall el director del laboratori de la Vall de Bianya. Ell mateix va citar l'article 10 i 11 de la Directiva 2001/82/CE, normativa del Parlament Europeu i del Consell, de 6 de novembre de 2001, que estableix un codi comunitari sobre medicaments veterinaris, i que va ser modificada posteriorment al 2004 per tal d'actualitzar-la. Ara bé, tot i l'àmplia explicació, va deixar de fer referència a les paraules finals de l'article 10.1, que diuen que aquesta decisió es pot prendre pels Estats membres, però "sota la seva responsabilitat".
    En la mateixa intervenció, Juan Plana, va reconèixer: "En l'àmbit de laboratori puc dir que nosaltres no hem fet proves d'innocuïtat en cabres", però sí que hem realitzat les proves per determinar-ne l'eficàcia. I va voler remarcar que "la vacuna d'oví, quan s'aplica a cabres, funciona des del punt de vista de prevenció d'epidèmia", i va reiterar que pel fet de no haver fet experiments en cabres "no ho recomanem en el prospecte".
    Respecte a aquesta polèmica, el director del Centre de Recerca en Sanitat Animal (CReSA) de Barcelona, Mariano Domingo, també present en la sessió informativa, va intervenir en la conversa tot explicant que respecte a la llengua blava i al llarg dels anys s'han dictat pautes diverses que han servit per anar veient quin tipus de malaltia era i com afectava el bestiar. A tall d'exemple va exposar que, al principi de tot, a Espanya només es van aplicar vacunes a ovelles per prevenir-ne la mort. En aquells moments, es va determinar que com que les vaques i cabres no presentaven símptomes clínics de la malaltia no feia falta; supòsits que van ser contradits més tard per investigadors italians. Els italians van assegurar que si es volia eradicar la llengua blava una vegada aquesta havia entrat en un territori calia vacunar com a mínim el 80% del bestiar susceptible de contraure-la; és a dir, tots els remugants.

    VALL DEL LLIERCA Cap Argelaguer: Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà. VALL D'HOSTOLES Cap Les Planes d'Hostoles: Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres. ÁMBIT DE BESALÚ Cap Besalú: Beuda, Maia de Montcal, Sant Ferriol. CONCA ALTA DEL FLUVIÁ Cap Olot: Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau.
    Osona Vic Ripoll Ripollès Figueres Alt Empordà Garrotxa Girona Catalunya España Lejarza Atur

    Vacunar les cabres sense saber | 03-05-2009 - 06:18:17 GMT 1 #

28. Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) :

    Els Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) asseguren que el bestiar afectat per aquests símptomes apareguts a Girona arriba ja als 10.000 caps a Catalunya, amb una mortatilitat total d'una cinquena part. El sindicat insisteix a remarcar que aquesta afectació no es tracta de casos aïllats a les comarques gironines o a Catalunya, sinó que també és present en algunes comunitats autònomes d'Espanya i fins i tot en països europeus com França i Alemanya.
    Segons ha publicat el responsable del sector de l'Oví de JARC, Josep Juscafresa, en l'última revista informativa de l'organització MónRural, les dades donades han estat consensuades amb altres organitzacions del sector i, en conctret, s'han calculat des de la Federació d'Entitats Catalanes de Ramaders d'Oví i Cabrum (Fecoc).
    El sindicat Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya, continua, estan convençut que el quadre clínic dels animals afectats és a causa de les vacunacions i que no els serveix d'argument el fet que el Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural digui que "no l'hagi vist", perquè "no han trobat relació amb cap altra malaltia".

    Casualitat temporal
    Un altre argument que donen respecte a això és que "els animals afectats han estat les ovelles vacunades", mentre que els xais de fins a tres mesos que no es van vacunar "no han estat afectats, tot i tenir un sistema immunitari més dèbil". En aquest sentit, també argumenten que la casualitat temporal hauria de tenir-se en compte, ja que es tracta d'un fet on s'assegura que el sector no s'hi havia trobat mai, i que justament apareix després de la primera vegada que es realitza aquesta vacuna".
    Per altra banda, i retraient el discurs anunciat pel Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural de la Generalitat als ramaders que es tracta de "casos aïllats i que sobretot afecten la província de Girona", Juscafresa assegura que hi ha sis zones més d'Espanya on també passa. És el cas de les comunitats d'Andalusia, Aragó, Astúries, Castella i Lleó, i Extremadura.
    És més, el problema traspassa la frontera espanyola i entra en territori veí, ja que també es donen casos a França i en un dels seus països veïns, Alemanya. Aquesta informació la coneix de primera mà, perquè el 9 de març passat, diverses organitzacions ramaderes d'oví i cabrum d'aquestes zones, juntament amb les catalanes, van reunir-se per parlar d'aquesta problemàtica.
    Per la seva banda, el Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural sempre ha argumentat que aquestes incidències són petites en comparació amb el nombre de caps de bestiar d'oví i cabrum que hi ha a tot el territori de Catalunya. La xifra s'eleva als 679.000 i, per tant, l'afectació total fins al moment és "només" d'un 2 per cent.
    El sector del bestiar, però, no veu amb els mateixos ulls que la Generalitat aquest problema, ja que ells són els afectats en primera persona per aquestes morts i asseguren que són pèrdues importants per als qui la pateixen.
    ---
    VALL DEL LLIERCA Cap Argelaguer: Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà. VALL D'HOSTOLES Cap Les Planes d'Hostoles: Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres. ÁMBIT DE BESALÚ Cap Besalú: Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol. CONCA ALTA DEL FLUVIÁ Cap Olot: Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau.
    Osona Vic Ripoll Ripollès Figueres Alt Empordà Garrotxa Girona Catalunya España Lejarza Atur Madrid Lliurona Eleccions Europees

    Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) | 18-05-2009 - 06:32:50 GMT 1 #

29. Ovelles de Besalú :

    Un ramader d'ovelles de la població de Begur ha seguit els mateixos passos que el ramader de cabres i ovelles de Beuda i ha presentat al Departament d'Agricultura una sol·licitud d'indemnitzacions urgents pels animals morts a causa d'aquesta simptomologia multifactorial que va determinar el Centre de Recerca de Barcelona (Cresa) després de l'estudi a les granges afectades.
    El dia 1 d'abril aquest diari ja va anunciar que el ramader de Beuda Antonio Fernández va presentar a través del seu advocat, Francesc Xavier López, una sol·licitud d'indemnitzacions. En aquell moment encara li quedava algun cap de bestiar viu, però a dia d'avui ja se li han mort tots: 500 cabres i una vintena d'ovelles, per les quals ha reclamat la indemnització. El mateix representant legal és el que porta el cas del ramader de Besalú, que l'ha aconsellat perquè reclami els diners que li corresponien per la mort del seu bestiar, unes 380 ovelles.

    Reclamen 170.000 euros
    Entre tots dos, reclamen al DAR un total de 170.000 euros corresponents a la mort de 520 caps de bestiar d'un (Beuda), i dels 386 de l'altre (Besalú). A l'hora de calcular aquest import, l'advocat va demanar referències dels preus d'aquests animals. Segons la informació que se'ls ha facilitat han observat que el valor donat a les cabres andaluses se situa al voltant dels 190 euros, una xifra que han pres com a mostra i com a punt de partida per als seus casos, ja que la qualitat d'unes i les altres és diferent, segons va explicar Francesc Xavier López.
    Per la seva banda, l'advocat del bufet López Vegas de Girona va explicar que en cas que la Conselleria del Departament d'Agricultura no respongui a les seves peticions, es traslladarà el cas al Jutjat Contenciós d'Administració sense cap mena de dubte.

    VALL DEL LLIERCA Cap Argelaguer: Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà. VALL D'HOSTOLES Cap Les Planes d'Hostoles: Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres. ÁMBIT DE BESALÚ Cap Besalú: Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol. CONCA ALTA DEL FLUVIÁ Cap Olot: Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau.
    Osona Vic Ripoll Ripollès Figueres Alt Empordà Garrotxa Girona Catalunya España Lejarza Madrid Lliurona Berga Berguedà Bracons

    Ovelles de Besalú | 28-05-2009 - 07:53:34 GMT 1 #

30. Un ramader diu que el DAR (Generalitat de Catalunya) li ha exigit silenci sobre la mort de les seves cabres :

    GIRONA | ANNA TARRÉS Un ramader de Beuda, propietari d'una explotació de cabres i ovelles, va explicar que durant una reunió mantinguda aquesta setmana el Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR) li va exigir mantenir silenci sobre una conversa mantiguda i les novetats respecte del seu bestiar afectat per la mort desconeguda i multifactorial de les cabres i ovelles en diferents punts de Catalunya. Per la seva banda, la Generalitat nega en la seva totalitat les paraules pronunciades per l'afectat, Antonio Fernández, ja que no poden prohibir la llibertat d'expressió de ningú.
    El ramader va posar-se en contacte amb aquest diari i va assegurar que la directora general d'Agricultura i Ramaderia del DAR, Rosa Cubel, li va demanar que "fes el favor de no parlar més als mitjans de comunicació perquè estava perjudicant el sector". A banda d'aquesta exigència, Fernández també va assegurar que se li havia dit que si no complia se li obriria un expedient. Per la seva banda, i preguntat al mateix Departament, va contradir cadascuna de les afirmacions de Fernández. És més, fonts del DAR van explicar que s'havia concedit de manera excepcional una trobada amb aquest ramader afectat.

    Anar sol a la reunió
    Fernández va afegir que el dia en què li van trucar per concertar l'entrevista se'l va avisar que hi anés "sol". La intenció del ramader era assistir-hi amb el seu advocat, ja que d'aquesta manera estaria més segur i millor assessorat. Quan al DAR se li va preguntar que per què no se li va permetre entrar juntament amb el seu representant legal, des del Departament es va prometre que a la directora general no li constava que el ramader ho hagués demanat. I van afegir, però, que sense demanar-ho ell va presentar-se amb la seva dona i se li va permetre participar en la reunió.
    La situació actual d'Antonio Fernández molt probablement és similar a la de la majoria dels ramaders afectats a Catalunya per la mort de bestiar. Fonts d'Agricultura han assegurat que la bel·ligerància i insistència del ramader s'esdevenien pel fet que aquesta persona no tenia assegurat el seu ramat ni amb la mínima cobertura.

    Una vida difícil
    Ara bé, a l'argument facilitat per l'administració (que culpa en part el mateix ramader de la situació que està passant) se li ha d'afegir que Fernández ha perdut la totalitat del seu ramat; que la seva família només sobreviu amb els ingressos de la seva dona (que és mileurista); que ha de pagar el lloguer de la seva finca (160 hectàrees), fet que els suposa mensualment una despesa de 500 euros i que restats els costos de l'aigua, llum i menjar només els queden poc menys de 300 euros per passar el mes.
    ---
    VALL DEL LLIERCA Cap Argelaguer: Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà. VALL D'HOSTOLES Cap Les Planes d'Hostoles: Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres. ÁMBIT DE BESALÚ Cap Besalú: Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol. CONCA ALTA DEL FLUVIÁ Cap Olot: Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau.
    Osona Vic Ripoll Ripollès Figueres Alt Empordà Garrotxa Girona Catalunya España Lejarza Madrid Lliurona Berga Berguedà Bracons

    Un ramader diu que el DAR (Generalitat de Catalunya) li ha exigit silenci sobre la mort de les seves cabres | 07-06-2009 - 07:00:40 GMT 1 #

31. Dos ramaders reclamen més de 226.000 euros a Agricultura per la mort de bestiar :

    GIRONA | ANNA TARRÉS
    Dos dels ramaders gironins més afectats per la mort del seu bestiar a causa de la simptomologia multifactorial que apuntava el Centre de Recerca (CReSA) han reclamat al Ministeri d'Agricultura i Medi Rural i Marí (MARM) més de 226.000 euros en concepte de responsabilitat patrimonial pels danys perjudicis causats a les dues explotacions ramaderes després d'haver-los administrat la vacuna contra la llengua blava. El propietari de la granja de Beuda, Antonio Fernández, va reclamar ahir 141.641 euros, mentre que el de Besalú, Miguel Presa, entrarà una demanda avui on en reclamarà 85.000.
    En la demanda interposada ahir, es va reclamar l'import corresponent "a la prima, les 385 mares que s'han mort, els cabrits que haguessin nascut i uns 50.000 euros de llet que les cabres no han pogut produir", va concretar l'advocat d'aquests dos afectats, Francesc Xavier López. Pel que fa al ramader de Besalú, el seu representant legal va explicar que l'import reclamant respon als conceptes de "les 360 ovelles mortes i la immobilització de tot el ramat, que a banda de no deixar-li vendre, no li produeix". López va explicar que en la demanda no es concreta ni determina cap causa directa que hagi pogut provocar la mort d'aquests animals, però el que sí que fan és "apuntar que ens sembla una relació directa l'actuació del Ministeri i el perjudici dels ramaders". A més, denuncien el fet que "l'ajuda i el suport als perjudicats ha estat nul·la i que intenten tirar pilotes fora".
    Per altra banda, en el mateix document entregat als Serveis Territorials del Departament d'Agricultura de Catalunya (DAR) a Girona, proposen que l'expert i president del Consell General de Col·legis de Veterinaris d'Espanya i director del Centre d'Investigació en Encefalopaties i Malalties Transmissibles de Saragossa, Juan José Badiola, interpreti els resultats de les seves analítiques postmortem d'ovelles adjuntades com a prova documental i realitzades al Centre Homologat Universitat Cardenal Herrera (CEU), així com les realitzades pel CReSA i presentades l'1 d'abril.

    ---
    VALL DEL LLIERCA Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà. VALL D'HOSTOLES Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres. Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol. FLUVIÁ Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Osona Vic Ripoll Ripollès Figueres Alt Empordà Garrotxa Girona Catalunya España Lejarza Madrid España Lliurona Berga Berguedà Bracons

    Dos ramaders reclamen més de 226.000 euros a Agricultura per la mort de bestiar | 12-06-2009 - 08:16:56 GMT 1 #

Dejar un Comentario

• • Inicio | Archivo | Mis Imágenes
• Quién Soy
  • ARGELAGUER Juan R. Lejarza
  • Si quieres escribirme



Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons. Mis Tags Buscar Buscar Posts Comentarios On nobis, sed ómnibus Sigillum Militum Xpist Sindicar RSS RSS de los comentarios Añadir Feed a: Bloglines FeednessGoogle Reader Mi Yahoo Mi Msn Rojo Pluck Newsgator SearchFox Bloxor Tímidament al principi, amb empenta després, ja ha sonat el clarí de la batalla. Les forces s´organitzen, tracen els plans d´atac i defensa, les estratègies que estimen més propícies, les maniobres que l´alt estat major considera més oportunes: els potents altaveus, les proclames que seran llençades des dels més diversos sistemes de comunicació, l´alegria dels himnes i de les banderes, els records històrics i els futuribles, el crit de les pancartes i l´esgarip de les manifestacions... Per tots els racons de la veritat i de la mentida s´alça l´ordre inapel·lable: A les trinxeres! A lluitar! A combatre fins a la victòria! On nobis, sed ómnibus Sigillum Militum Xpist Contactar con la autora o autor | Archivo | ¡Crea tu Blog Ya! Fácil y Gratis