Els Catàlegs de Masies i la Comissió d´Urbanisme
Joan Capdevila, Olot Garrotxa: Els Catàlegs de Masies i la Comissió d´Urbanisme.-La nova Llei d´Urbanisme regula el que s´ha de fer amb les masies i cases de pagès. Edificacions deteriorades, antigues, que responen a una situació històrica concreta i normalment sense cap paper dels que té un edifici nou. Fins ara s´estava a la decisió dels Ajuntament i la Comissió d´Urbanisme provincial que es podia fer o no, si es 
que podia fer res. La Llei hi dedica relativament pocs articles però determina que els Ajuntaments decidiran quines es poden restaurar, rehabilitar i reconstruir, per motius arquitectònics, socials, històrics, mediambientals i paisatgístics. Això es farà i es fa mitjançant un catàleg.
El concepte és ampli. La decisió és de l´Ajuntament i és coherent amb un estat de dret i democràtic que siguin els municipis qui decideixin com ha de ser el seu territori. Per a un Ajuntament rural, amb un nucli urbà reduït o mínim, decidir què es pot fer amb els masos i habitatges en sòl rústec resulta quasi tan o més important que no les decisions sobre el sòl urbà.
L´elaboració del Catàleg a la pràctica ha xocat i xoca amb l´obstrucció i el veto de la Comissió d´Urbanisme, primer, i de la Conselleria després. S´han atribuït la decisió del que ha de ser recuperable o no, que és el mateix que decidir sobre com ha de ser un municipi. Així retalla, treu i condiciona el catàleg a partir d´un argument estàndard: poca entitat de les ruïnes. Un criteri a més que s´aplica arbitràriament a una casa sí i a una altra d´igual, no.
Per qualsevol persona que hagi hagut de fer obres en una construcció ruïnosa o vella, i adaptar-la als criteris actuals d´habitabilitat, sap que si ho vol fer bé i econòmicament suportable s´ha d´enderrocar i reconstruir. Això els funcionaris de la Comissió, que informen, sembla que no ho saben. Això és només l´anècdota .
Resulta esfereïdor que la Comissió d´Urbanisme s´atribueixi el dret de decidir per sobre dels municipis i ajuntaments que represen.ten la població. Les comissions d´urbanisme són entitats dependents de la Generalitat, que aproven en última línia els Plans i Projectes de tots els pobles i ciutats i les llicències en sol rústic. La seva funció es sobre el paper de vetllar perquè els ajuntaments no se saltin les lleis i la normativa obligatòria, però no per decidir com han de ser els pobles i les ciutats.
Vetllen perquè els edificis siguin habitables, perquè se segueixi el que diuen els Plans Generals. Són, en primer lloc, òrgans de control de la legalitat que només en casos especials prenen decisions, substituint els ajuntaments que no funcionen. Les decisions les pren un òrgan format per una vintena de persones, on més de la meitat, o sigui la majoria, són funcionaris o estan vinculats a l´administració.
Hi ha també una ponència tècnica que informa els projectes i llicencies que es presenten per sessió. Per exemple, en la sessió del mes de juliol de 2008 de la de Comissió de Girona hi havia 139 punts: llicències, informes, projectes etc.
La realitat és que les Comissions s´excedeixen sistemàticament en les seves funcions i decideixen sobre els hàbitats -això són les ciutats i els pobles- dels ciutadans per sobre i contra les decisions dels representants elegits democràticament.
Els Tribunals, incloent-hi el Constitucional, se n´han fet un tip de recordar l´autonomia municipal davant de les decisions de les Comissions, sempre però que s´ha arribat fins al final. Això no passa per estalviar-se la lentitud de la Justícia i els maldecaps amb la Generalitat, que no oblida aquests coses.
Aquesta desviació fou iniciada per l´època Solans , que en sabia tant de tot que no deixava fer res a ningú, incloent-hi el dret d´equivocar-se, encara que fos per decisió dels propis habitants afectats. Decidia sobre els llocs més adients per infraestructures, traçats, territori qualificable i desqualificable, etc. Una dictadura il·lustrada moderna.
Als actuals els manca un curs intensiu -com a tants altres polítics i funcionaris- d´Educació per la Ciutadania, per aprendre a respectar les decisions dels altres i autolimitar-se al seu paper i funció i no voler-ho controlar tot i decidir sobre tot, independentment del bagatge professional i visió de conjunt que es pugui tenir. Cap funcionari pot suplantar els drets dels ciutadans.
Meneame
del.icio.us
ARGELAGUER Juan R. Lejarza
ARTICLES
*El conjunto rupestre de Savassona (Tavèrnoles, Barcelona). Martí Mas i Cornellà. ARS PRAEHISTORICA t. III/IV. 1984/1985.
*El conjunto rupestre de Savassona (Tavèrnoles, Osona): un documento degradado. Martí Mas. Boletín de la Asociación Española de Arte Rupestre. Juny del 1989.
*La Generalitat destina 127 milions de pessetes a restaurar Casserres. LA MARXA DE CATALUNYA. 22 de juliol del 1994.
*Sant Pere de Casserres: una difícil sortida. M. Angels Ferrer. AUSONA. 4-8-89
*Secrets of the Maya. Michael D. Lemonick. Time, 9-8-1993.
*Documentos inéditos que pueden servir para ilustrar la historia de la muy antigua ciudad, hoy pueblo de Roda, situada en la ribera del río Ter, diócesis y corregimiento de Vich. Jacobo Ripoll Vilamajor. Impremta d'Ignacio Valls. Vic, 1833.
*Llegendes d'Osona per explicar a la vora del foc. Emili Jané. EL 9 NOU.
*Del Benaventurat Infant que està en lo Monestir de St. Pere de Casserres que era del Orde Cluniacense, en lo Bisbat de Vich. Josep Gudiol. BUTLLETI DEL CENTRE EXCURSIONISTA DE VIC. Vic, 1918.
*Sant Pere de Casserres. Antoni Pladevall. FULL DIOCESA. Vic, 13-7-69.
*Sant Vicenç de Verders i Sant Romà de Sau. Les dues esglésies cobertes per les aigües del Pantà de Sau. Antoni Pladevall.
*Manlleu. Domènec Torrent i Garriga. MANLLEU, n. 51.
Sant Pere de Casserres. Eduard Junyent. FULL DIOCESA. Vic, 22-8-71.
*Ausa. N. 9. Josep Junyent. Vic, 1954.
*Excursió a la Vora Fosca y Coves de Subiranes. Centre Excursionista de Vic.
*Sant Pere de Casserres. Josep M. Pericas. BUTLLETI DEL CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA. Barcelona, 1904.
*Els gravats rupestres de Catalunya. Una aproximació al seu estudi. Martí Mas i Joan Pallarès-Personat. ESPACIO, TIEMPO Y FORMA. Madrid, 1989.
*El Karst del Turó de Terrades. La Cova de les Grioteres. Alfred Montserrat i Dolors Pi.
*Al monestir de Sant Pere de Casserres s'hi han fet diverses misses negres. Jordi Abayà. AUSONA. 4-9-87.
*El monestir de Sant Pere de Casserres. LA VEU. Roda de Ter, 1969, 1970, 1971.
*Priorologia del Monestir de Sant Pere de Casserres. Ramon de Vilanova Rosselló. BUTLLETI DEL CENTRE EXCURSIONISTA DE VIC. Vic, 1918.
LLIBRES
"El monasterio de San Pedro de Casserras". D. Francisco Monsalvatge y Fossas. Dalmau Carles & Comp. Girona, 1910.
"Els ausetans i la ciutat d'Ausa". M. Dolors Molas. Publicacions del Patronat d'Estudis Ausonencs. Sant Hipòlit de Voltregà, 1982.
"Els orígens de Catalunya". M. Gràcia Espadaler. Rafael Dalmau Editor. Barcelona, 1984.
"Les Gorgues. Collsacabra Occidental". Ramon Vinyeta. Ed. Montblanc. Granollers, 1961.
"Llegendes de castells catalans". Pere Català i Roca. Rafael Dalmau Editor. Barcelona, 1983.
"Tavertet. El Collsacabra". Ramon Vinyeta i Jordi Sanglas. Ed. Foto Sport. Torelló, 1980.
"Els primers comtes catalans". Ramon d'Abadal. Editorial Vicens-Vives. Barcelona, 1958.
"Les arrels llegendàries de Catalunya. Els Orígens". Xavier Fàbregas. Edicions de La Magrana. Barcelona, 1987.
"Els barons de Catalunya". Santiago Sobrequés. Ed. Vicens-Vives. Barcelona, 1989.
"Les millors llegendes populars". Joan Amades. Editorial Selecta. Barcelona, 1986.
"Los mitos griegos". Robert Graves. Alianza Editorial. Madrid, 1985.
"Gàrgoria y Hábidis. Una historia màgica de España". Fernando Sánchez Dragó. Vol. I, II i III. Ediciones Peralta. Pamplona, 1978.
"Dioses, tumbas y sabios". C.W. Ceram. Ed. Destino. Barcelona, 1975.
"Las religiones del Tibet". Marcelle Lalou. Barral Editores. Barcelona, 1974.
"Rondalles". Jacint Verdaguer. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1986.
"El secreto masónico". Robert Ambelain. Ed. Martínez Roca. Barcelona, 1987.
"El folklore de Rupit i Pruit". Jaume Aiats, Ignasi Roviró i Xavier Roviró. Grup Folklòric d'Osona. Vol. II. Eumo editorial. Vic, 1984.
"Els monestirs catalans". Antoni Pladevall i Francesc Català-Roca. Ed. Destino. Barcelona, 1970.
"Guía de la Catalunya misteriosa, mágica y paranormal". Josep M. Armengou. Ed. Obelisco. Barcelona, 1990.
"Història de Catalunya". F. Soldevila i F. Valls i Taberner. Ed. Selecta. Barcelona, 1977.
"El retorno de los brujos". L. Pawels i J. Bergier. Plaza & Janés. Barcelona, 1967.
"Persecució de bruixes a les comarques de Vic a principis del segle XVII". Antoni Pladevall. Barcelona, 1974.
"Historia de San Pedro de Caserras". Pau Parassols. Imp. El Porvenir. Barcelona, 1867.
"Benet XIII: el darrer Papa d'Avinyó a Catalunya". E. Fort i Cogul. Rafael Dalmau Editor. Barcelona, 1965.
"La época de las catedrales. Arte y sociedad 980-1420". Georges Duby. Ed. Catedra. Madrid, 1993.
"Druidas. Tradiciones y dioses de los celtas". Jean Markale. Ed. Taurus. Madrid, 1989.
"Notícia de Catalunya". Jaume Vicens Vives. Ed. Destino. Barcelona, 1982.
"Els castells catalans". Antoni Pladevall i Pere Català-Roca. Rafael Dalmau Editor. Barcelona, 1973.
"Guillerías". Agustín Cardos. Ed. Miguel Arimany. 1952.
"La bruixa catalana". Cels Gomis. Ed. Altafulla. Barcelona, 1987.
"Història d'Osona". J. Albareda, J. Figuerola, M. Molist, I. Ollich. Eumo Editorial. Vic, 1984.
"Esglésies romàniques. 118 testimonis arquitectònics de la història d'Osona". A. Erra i M. Ocaña. Carles Vallès editor. Barcelona, 1992.
"Monuments romànics d'Osona". Eduard Junyent. Patronat d'Estudis Ausonencs. Vic, 1987.
"Guia de Catalunya". Josep Pla i F. Català Roca. Ed. Destino. Barcelona, 1977
"Atles de Catalunya i el Món". Grup Promotor d'Ensenyament/Santillana. Barcelona, 1992.
"Perot, el bandoler". Anicet Salvans i Corominas. Rafael Dalmau Editor. Barcelona, 1993.
"Llegendes cavalleresques de Catalunya". Pere Català Roca. Rafael Dalmau Editor. Barcelona, 1986.
"Folklore torellonenc". Joan Castells i Casas. Promotora Torelló SA. Torelló, 1979.
"Filosofia oculta". Cornelio Agrippa. Editorial Kier. Buenos Aires, 1978.
"Rondalles a la vora del foc". J. Mestres i Freixes. Edicions del Mal. Sant Boi de Llobregat, 1986.
"Los cátaros. ¿Herejía o democracia?". René Nelli. Ed. Martínez Roca. Barcelona, 1989.
"Resum d'història dels Països Catalans". Ferran Soldevila. Ed. Barcino. Barcelona, 1974.
"La humanidad prehistòrica". L. Pericot i J. Maluquer. Salvat Editores/Alianza Editorial. Madrid, 1969.
"Llegendes del Montseny". Martí Boada. Carles Vallès Editor. Figueres, 1992.
"Llegendes i tradicions de la Vall del Ges i els seus contorns". Ramon Vinyeta. Ed. Celblau. Torelló, 1979.
"L'esperit de Catalunya". Josep Trueta. Ed. Selecta. Barcelona, 1984.
"Les millors rondalles populars catalanes". Joan Amades. Ed. Selecta. Barcelona, 1988.
"La reivindicació social dels remences". Joaquim Camps. Rafael Dalmau Editor. Barcelona, 1988.
"Els catalans i l'esperit bel.licós". Ferran Soldevila. Ed. 62. Barcelona, 1980.
"Els monuments megalítics". J. Tarrús i J. Chinchilla. (dins Quaderns de la Revista de Girona). Diputació de Girona/Caixa de Girona. Girona, 1992.
"Las brujas y su mundo". Julio Caro Baroja. Alianza Editorial. Madrid, 1968.
"La meta secreta de los templarios". Juan G. Atienza. Ed. Martínez Roca. Barcelona, 1989.
"Los hijos del Grial". Peter Berling. Anaya & Mario Muchnik. Madrid, 1994.
"Història del poble de Montesquiu". Albert Anglada. Ajuntament de Montesquiu. Montesquiu, 1994.
"El misterio de las catedrales". Fulcanelli. Ed. América Ibérica. Madrid, 1994.
"Els bandolers (s.XVI-XVII). Xavier Torres. Eumo Editorial. Vic, 1991.
"Caminant per Catalunya. El Montseny, les Guilleries i el Collsacabra". A. Aragon, J. Lalueza i J. Portell. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1993.
"Vacas, cerdos, guerras y brujas". Marvin Harris. Alianza Editorial. Madrid, 1981.
"Extrañas historias de un periodista". J. M. Armengou. Ed. Karma. L'Hospitalet, 1975.
"Nou Testament". G. Camps, R. Diaz, J. Bruguera, G. Minobis, H. Raguer i J. Massot. Ed. Casal i Vall. Andorra, 1970.
"Els primitius comtats i vescomtats de Catalunya". Armand de Fluvià. Biblioteca Universitària, Enciclopèdia Catalana.
"El simbolismo animal". Xosé Ramón Mariño Ferro. Ediciones Encuentro.
"Arte y arquitectura de España". Joaquin Yerza. Editorial Cátedra.
ALTRES
-Notes biogràfiques de la vila de Casserres (Conferència amb documentació inèdita...). Germà Andreu de Palma de Mallorca (Manuel de Lete Triay). 8 d'octubre del 1950. Manuscrit conservat a l'Arxiu Provincial dels Caputxins de Catalunya.
-Del castell al monestir: Sant Pere de Casserres, Osona, del segle IX al segle XI. M. Teresa Soldevila. Tesi de llicenciatura dirigida per la Dra. Imma Ollich. Universitat de Barcelona, 1986.
-Documentos que pueden servir para ilustrar la historia de los temblores de tierra acaecidos en Catalunya a principios y mitad del siglo quince, de cuyo azote ó se vió enteramente libre ó esperimentó ligeros daños la ciutat de Vich por la intercesion de su hijo y patrono S. Justo confesor". Jacobo Ripoll. Vic, 1829.
-Extracto de varios documentos que publica D.J.R.V. para demostrar la antigüedad y vicisitudes del Monasterio de San Pedro de Caserras en la diócesis y corregimiento de Vich. Jacobo Ripoll. Vic, 1824.
-Document demostratiu del origen y antiquitat del monestir de Religiosas de Sta. Margarida, en la parroquia de S. Martí Çescorts, bisbat y corregiment de Vich. Jacobo Ripoll. Vic, 1833.
-Notes de Francesc Xavier Fernández.
ENCICLOPEDIES I DICCIONARIS
"Costumari Català. El curs de l'any". Joan Amades. Volums I, II, III, IV i V. Salvat Editores -Edicions 62. Barcelona, 1982.
"Enciclopedia Universal Ilustrada Europeo-Americana". Ed. Espasa-CAlpe. Madrid, 1911.
"Gran Enciclopèdia Catalana". Enciclopèdia Catalana SA. Barcelona, 1973.
"L'arqueologia romànica a Catalunya". J. Puig i Cadafalch, Antoni de Falguera i J. Goday y Casals. Vol. II. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona, 1911.
"Catalunya romànica". Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1986.
"Catalunya romànica". Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Barcelona, 1975.
"Història de Catalunya". A. Rovira i Virgili. Vol. III i IV. Ed. La Gran Enciclopedia Vasca. Bilbao, 1976.
"Gran geografia comarcal de Catalunya". Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1981.
"Ars Hispaniae". Vol. V. José Gudiol Ricart i Juan Antonio Gaya. Ed. Plus-ultra. Madrid, 1948.
"Diccionario de símbolos". Juan-Eduardo Cirlot. Ed. Labor. Barcelona, 1992.
"Diccionario de mujeres célebres". Ed. Espasa Calpe. Madrid, 1994.
"Diccionari General de la Llengua Catalana". Pompeu Fabra. Edhasa. Barcelona, 1984.
"Diccionario ilustrado Latino-Español, Español-Latino". Biblograf. Barcelona, 1983.
"Onomaticon Cataloniae". Joan Coromina. Vol III. Curial Edicions Catalanes.
El conjunto rupestre de Savassona | 28-09-2008 - 19:28:54 GMT 1 #
BOP Núm. 12455 CONSELL COMARCAL DE LA GARROTXA
Anunci sobre adjudicació definitiva d’un
contracte d’obra
En data 3 de setembre de 2008, el president del
Consell Comarcal de la Garrotxa, ha elevat a
definitiva l’adjudicació provisional del contracte
de l'obra “Rehabilitació de la rectoria i l’església de Sant Martí de Talaixà“ dins del
terme municipal de Montagut i Oix (Vall del Llierca), que fou
aprovada per Decret de la Presidència de data
14 d'agost de 2008, en el sentit següent:
1. Entitat adjudicadora:
a. Organisme: Consell Comarcal de la Garrotxa
b. Número d’expedient: 200/08 – 02.01.01
2. Objecte del contracte:
a. Tipus de contracte: obra
b. Descripció de l’objecte: “Rehabilitació de la
rectoria i l’església de Sant Martí de Talaixà“
dins del terme municipal de Montagut i Oix
3. Tramitació, procediment i forma d’adjudicació
a. Tramitació: abreujada urgent
b. Procediment: negociat
c. Forma: sol·licitud d’oferta econòmica i tècnica
a tres empreses suficientment capacitades.
d. Acord inici expedient: Decret de Presidència
de data 9 de juny de 2008.
4. Pressupost base de licitació
a. Import base: 161.055,11 euros
b. IVA: 25.768,81 euros
5. Adjudicació definitiva
a. Data: 3 de setembre de 2008
b. Contractista: Construccions Germans Picart,
SL
c. Import adjudicació: 160.900,00 euros
d. IVA: 25.744,00 euros
Això es el que es fa públic als efectes
oportuns.
Olot, 3 de setembre de 2008
Joan Espona i Agustín
President
Església de Sant Martí de Talaixà, terme municipal de Montagut i Oix | 29-09-2008 - 08:44:21 GMT 1 #
BOP Núm. 12648 AJUNTAMENT DE LA VALL DE BIANYA, BOP de Girona núm. 190 – 2 d’octubre de 2008 :
Edicte sobre exposició pública d’un projecte de reconstrucció o rehabilitació de masies i cases rurals
D’acord amb el que disposa l’article 50 del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, s’exposa
al públic per un termini de vint dies, als efectes d’informació pública, el projecte que es detalla tot seguit:
..
L’expedient es pot consultar a la secretaria de l’Ajuntament durant l’horari d’oficina.
La Vall de Bianya, 22 de setembre de 2008
Albert Busquets Font
Alcalde
AJUNTAMENT DE LA VALL DE BIANYA : Avantprojecte de adequació de masia i cabana per a turisme rural al mas Can Calet de la zona de Santa Margarida de Bianya
AJUNTAMENT DE LA VALL DE BIANYA : Avantprojecte de adequació de masia i cabana per a turisme rural al mas Can Calet de la zona de Santa Margarida de B | 02-10-2008 - 06:34:05 GMT 1 #
Núm. 15090 AJUNTAMENT DE LA VALL DE BIANYA, BOP de Girona núm. 220 – 14 de novembre de 2008 :
Edicte d’exposició pública d’un projecte
de reconstrucció o rehabilitació de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable
D’acord amb el que disposa l’article 50 del
Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel
qual s’aprova el Text refós de la Llei
d’urbanisme, s’exposa al públic per un termini
vint dies, als efectes d’informació pública, el
projecte que es detalla tot seguit:
Reforma cabanya per convertir-la en habitatge
al mas Pujolar de Capsec, que promou Llorenç
Sauquet Cordomí.
L’expedient pot consultar-se de dilluns a
divendres, de 9 a 13 hores, a la secretaria de
l’Ajuntament.
La Vall de Bianya, 27 d’octubre de 2008
Albert Busquets Font
Alcalde
AJUNTAMENT DE LA VALL DE BIANYA : masies i cases rurals | 14-11-2008 - 08:05:44 GMT 1 #
Els camins de Batet de la Serra :
Josep Maria Fabregó, va demanar al ple d'Olot per legalitzar l'inventari dels camins de Batet. Fabregó va explicar que el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa ha elaborat unes fitxes on s'hi exposen els camins i els drets de pas de la zona de Batet de la Serra, al terme municipal d'Olot. Fabregó va explicar que disposar d'un inventari, aprovat pel ple, que determini la propietat dels camins és molt important perquè cada vegada hi ha més tanques que delimiten els passos als veïns i vianants de la zona.
Josep Maria Fabregó va explicar que el regidor d'urbanisme, Joan Albesa, havia exposat al ple que un cop acabat el catàleg de masies d'Olot, l'Ajuntament estaria en disposició de fer un inventari de camins de Batet.
"Sabem que el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa , juntament amb la junta veïnal de Batet i els veïns més grans del municipi han fet un treball precís de tots els camins i que han creat un seguit de fitxes que estan al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa (PNZVG)", va dir Fabregó. El regidor va demanar que l'Ajuntament deixi resolt el tema.
Per la seva part, el regidor d'Ubanisme, Joan Albesa (PSC) va contestar que l'Ajuntament és conscient que té el camí traçat. Va a fegir que l'àrea que representa s'hi posarà al més abans que sigui possible. Albesa va explicar que l'ajuntament fa temps que treballa en el catàleg de masies i que està en una fase final. El regidor va agrair la feina feta pels veïns de Batet de la Serra i pel Parc Natural.
Batet de la Serra és un poble d que el 1971 es va annexar al municipi d'Olot. Es troba situat a l'anomenat altiplà de Batet. Té uns 220 habitants que viuen en cases disseminades.
Els camins de Batet de la Serra | 22-11-2008 - 09:50:21 GMT 1 #
Montagut i Oix limita la divisió de les masies en habitatges
L'Ajuntament de Montagut i Oix, en el seu darrer ple, va aprovar el catàleg de masies. Les disposicions de l'inventari limiten la separació dels edificis rurals a un màxim de dos habitatges de 200 metres quadrats per casa. Així, perquè un edifici pugui dividir-se en 2 habitages ha de disposar d'un mínim de 400 metres quadrats.
L'alcalde, Narcís Ribas, ha explicat que el fonament de la limitació és evitar que les grans masies puguin ser dividides en 7 0 8 habitages de 90 metres quadrats i ser oferides en parts com a residències de baix preu enmig d'un entorn protegit. Ribas ha considerat que la conversió de les grans cases pairals en multipropietats ocasiona problemes de gestió. L'alcalde ha puntualitzat que les qüestions sorgeixen a l'hora del repartiment de les responsabilitats delmanteniment dels camins i de l'entorn.
Una de les altres mesures que estipula el catàleg és que no es permetrà la construcció sobre masies considerades en runes si no és que es destinin a primera residència.
Pel que fa a les ampliacions, les masies podran ampliar-se un 20% fins arribar a 500 metres quadrats. Per la seva banda les de 500 metres quadrats només arribaran a un 10%. Les limitacions també abasten les cases de turisme rural, que només podran tenir un màxim de 15 places. L'Ajuntament ha catalogat 179 edificis, dels quals uns 20 són d'especial interès.
VALL DEL LLIERCA Cap Argelaguer: Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà. VALL D'HOSTOLES Cap Les Planes d'Hostoles: Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres. ÁMBIT DE BESALÚ Cap Besalú: Beuda, Maia de Montcal, Sant Ferriol. CONCA ALTA DEL FLUVIÁ Cap Olot: Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau.
Osona Vic Ripoll Ripollès Figueres Alt Empordà Garrotxa Girona Catalunya España Lejarza
Montagut i Oix limita la divisió de les masies en habitatges | 24-04-2009 - 07:17:52 GMT 1 #
Catàleg de masies i cases rurals d´Olot :
La Comissió Territorial d'Urbanisme de Girona ha donat conformitat al text refós del Pla especial urbanístic del catàleg de masies i cases rurals de l'Ajuntament d'Olot, un inventari que conté les dades de 611 edificis situats a l'entorn del nucli urbà de la capital garrotxina. Els immobles es reparteixen en 307 masies i en 304 cases de nova construcció.
L'àmbit del Pla és el sòl no urbanitzable del terme municipal, i inclou masies, cases rurals i edificacions d'ús residencial. La seva finalitat és identificar en un catàleg tots els edificis ubicats en sòl no urbanitzable i determinar si tenen valors arquitectònics, històrics, mediambientals, paisatgístics o socials, per tal de regular-ne possibles intervencions o usos. Un dels objectius és evitar la degradació d'edificis.
En les fitxes del catàleg es recullen les causes que justifiquen la preservació dels edificis o el seu possible enderroc. També s'hi exposen les raons que justifiquen la preservació o l'enderroc dels edificis sobre la base de raons arquitectòniques, històriques, mediambientals, paisatgístiques o socials.
Pel que fa a masies, la zona amb més concentració és Batet de la Serra, amb 148 edificis. L'altra àrea de concentració de masies és la Moixina-Pujou, on n'hi ha 128. La zona dels Tussols acull 11 masies, el Pla d'Olot-Sant Andreu en conté 33 i la zona del volcà de la Garrinada en registra 12.
VALL DEL LLIERCA Cap Argelaguer: Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà. VALL D'HOSTOLES Cap Les Planes d'Hostoles: Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres. ÁMBIT DE BESALÚ Cap Besalú: Beuda, Maia de Montcal, Sant Ferriol. CONCA ALTA DEL FLUVIÁ Cap Olot: Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau.
Osona Vic Ripoll Ripollès Figueres Alt Empordà Garrotxa Girona Catalunya España Lejarza Atur
Catàleg de masies i cases rurals d´Olot | 03-05-2009 - 06:36:45 GMT 1 #
Núm. 6805 AJUNTAMENT DE LA VALL D’EN BAS, BOP de Girona núm. 85 - 6 de maig de 2009 :
Anunci sobre exposició pública d’un
projecte d’obres
De conformitat amb el que estableix l’article
50 del Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol,
s’exposa al públic pel termini de vint dies, el
projecte de distribució interior d’una cabanya
agrícola per convertir-la en habitatge, al Moli de la Clapera dels Hostalets d’en Bas (fitxa 36
Catàleg), als efectes d’al·legacions.
La Vall d’en Bas, 21 d’abril de 2009
Miquel Calm Puig
Alcalde
VALL DEL LLIERCA Cap Argelaguer: Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà. VALL D'HOSTOLES Cap Les Planes d'Hostoles: Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres. ÁMBIT DE BESALÚ Cap Besalú: Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol. CONCA ALTA DEL FLUVIÁ Cap Olot: Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau.
Osona Vic Ripoll Ripollès Figueres Alt Empordà Garrotxa Girona Catalunya España Lejarza Atur Madrid Lliurona Moli de la Clapera dels Hostalets d’en Bas
Moli de la Clapera dels Hostalets d’en Bas | 06-05-2009 - 06:20:03 GMT 1 #
Núm. 6806 AJUNTAMENT DE LA VALL D’EN BAS, BOP de Girona núm. 85 - 6 de maig de 2009
Anunci sobre exposició pública d’un
projecte d’obres
De conformitat amb el que estableix l’article
50 del Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol,
s’exposa al públic pel termini de vint dies, el
projecte de rehabilitació i reforma d’un cobert
per convertir-lo en habitatge al Mas Serrat de la Pinya (fitxa 369 Catàleg), als efectes
d’al·legacions.
La Vall d’en Bas, 21 d’abril de 2009
Miquel Calm Puig
Alcalde
VALL DEL LLIERCA Cap Argelaguer: Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà. VALL D'HOSTOLES Cap Les Planes d'Hostoles: Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres. ÁMBIT DE BESALÚ Cap Besalú: Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol. CONCA ALTA DEL FLUVIÁ Cap Olot: Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau.
Osona Vic Ripoll Ripollès Figueres Alt Empordà Garrotxa Girona Catalunya España Lejarza Atur Madrid Lliurona Mas Serrat de la Pinya
Mas Serrat de la Pinya | 06-05-2009 - 06:22:05 GMT 1 #
Núm. 6911 AJUNTAMENT DE SANT JOAN LES FONTS, BOP de Girona núm. 86 - 7 de maig de 2009 .
Edicte d’aprovació inicial d’un projecte
La Junta de Govern celebrada el passat 18 de febrer de 2008 va aprovar inicialment el projecte d’adaptació d’un habitatge a pensió (canvi d’us) al Mas Sordet, segons petició enregistrada d’entrada amb el núm. 513 de
data 4 de febrer de 2008 i condicionat a la publicació de l’aprovació definitiva del Pla Especial del Catàleg de Masies. En data 28 de març de 2008 aquest acord es va sotmetre a
informació pública, mitjançant edicte al
Butlletí Oficial de la Província i al tauler
d’anuncis municipal pel termini de 20 dies
hàbils a fi que les persones interessades el
poguessin examinar i presentar les al·legacions
que consideressin pertinents, sense que se’n
presentés cap.
En data 17 de febrer de 2009 la Direcció
General d’Urbanisme va publicar al DOGC
l’aprovació definitiva del Pla Especial del
Catàleg de Masies i Cases Rurals
En data 16 de març de 2009, la Junta de
Govern Local va aprovar inicialment l’adaptació
d’un habitatge a pensió (canvi d’ús) al
Mas Sordet, atès l’aprovació definitiva per part
la Direcció General d’Urbanisme de l’esmentat
catàleg.
D’acord amb el que disposen l’article 50 del
Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, el
qual s’aprova el text de la Llei d’urbanisme i
l’article 58 del Decret 305/2006, pel qual
s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme,
l’esmentat projecte es sotmet a informació
pública, mitjançant edicte al Butlletí Oficial de
la Província i al tauler d’anuncis municipal pel
termini de vint dies hàbils a l’efecte de poder
ser examinat i, si s’escau, formular les
al·legacions que es considerin pertinents.
Sant Joan les Fonts, 17 d’abril de 2009
Joan Espona i Agustin
Alcalde
VALL DEL LLIERCA Cap Argelaguer: Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà. VALL D'HOSTOLES Cap Les Planes d'Hostoles: Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres. ÁMBIT DE BESALÚ Cap Besalú: Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol. CONCA ALTA DEL FLUVIÁ Cap Olot: Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau.
Osona Vic Ripoll Ripollès Figueres Alt Empordà Garrotxa Girona Catalunya España Lejarza Atur Madrid Lliurona
Pla Especial del Catàleg de Masies Mas Sordet
Pla Especial del Catàleg de Masies Mas Sordet | 08-05-2009 - 05:09:38 GMT 1 #
Núm. 7588 AJUNTAMENT DE LA VALL DE BIANYA, BOP de Girona núm. 94 - 19 de maig de 2009 :
Edicte d’exposició pública d’un projecte
de reconstrucció o rehabilitació de masies i cases rurals
D’acord amb el que disposa l’article 50 del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, s’exposa al públic per un termini de vint dies, als efectes d’informació pública, el projecte que es detalla tot seguit:
Projecte de distribució interior i ampliació del mas el Puig de Castellar de la Muntanya, promogut per Joan Casamitjana Aguila.
L’expedient es pot consultar a la secretaria de l’Ajuntament durant l’horari d’oficina.
La Vall de Bianya, 5 de maig de 2009
Albert Busquets Font
Alcalde
VALL DEL LLIERCA Cap Argelaguer: Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà. VALL D'HOSTOLES Cap Les Planes d'Hostoles: Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres. ÁMBIT DE BESALÚ Cap Besalú: Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol. CONCA ALTA DEL FLUVIÁ Cap Olot: Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau.
Osona Vic Ripoll Ripollès Figueres Alt Empordà Garrotxa Girona Catalunya España Lejarza Atur Madrid Lliurona Eleccions Europees
Puig de Castellar de la Muntanya | 19-05-2009 - 06:15:47 GMT 1 #