Homenatge al creador del Parc de can Sis Rals d´Argelaguer
Vall del Llierca, Argelaguer: Els Joves Argelaguer han programat un homenatge a Josep Pujiula “Garrell“. Pujiula és l'autor del Parc de Cabanes del Torrent de Can Sis Rals. Pujiula té 71 anys, veï de Castelfollit de la Roca, ha refet Para unos es " en Josep Pujiula", para los vecinos y conocidos es "el Garrell"; a partir de aquí ha ido recibiendo diferentes nombres en cada uno de los múltiples reportajes y revistas en los que ha visto reflejada su modesta pero impresionante obra. Un espacio, un pequeño rincón, en el que ha plasmado su creatividad, sus sueños o sus locuras y que le ocupa casi todo su tiempo de ocio.
vàries vegades el parc de torres, cabanes, laberints i ponts que ha construït amb les mans. La darrera reconstrucció del parc ha estat un cop acabada l'A-26 N-260, per la construcció de la qual li havien fet enderrocar el que havia fet en 30 anys. L'homenatge tindrà lloc el proper diumenge 28 de setiembre de 2008 i consistirà en una passejada per les cabanes, en jocs de cucanya per a la mainada, dinar, festa amb artistes convidats i música.
Fa més de 35 anys que Pujiula va construir un taller per arreglar la moto al costat de “Can Morato” al Torrent públic a l'entrada d'Argelaguer. Després va construir-hi una bassa per poder banyar-s'hi. També va fer cabanes per acollir burros i cabres. Pujiula tenia l'indret, que no és de la seva propietat (Agencia Catalana del Aigua ACA), com un lloc per fer coses que li agraden. És a dir, construir edificis amb branques i fustes, tenir animals i fer costellades. Tanmateix van sorgir intrusos que van fer servir l'espai per festes nocturnes. Els avisà i com a conseqüència li van robar el burro i la cabra. Pujiula va crear un sistema de laberints per seleccionar les visites al parc i quan ho va haver aconseguit va arribar la construcció de l'A-26 N-260. Pujiula ho va desfer tot i quan l'autovia va estar feta va tornar a construir el parc. En una penya cova del parc, on havia tingut el taller inicial, Pujiula hi ha fet un petit museu i un nínxol. Els organitzadors: jovesargelaguer@gmail.com
Le han llamado: El nuevo tarzán, el último trogodlita, el nehandertal; añadiendo eso si al final de cada calificativo el adjetivo que denota su lugar de residencia....., "de Argelaguer la Garrotxa".
Meneame
del.icio.us
ARGELAGUER Juan R. Lejarza
Salarsa (de Beget), per JOAN DOMÈNECH I MONER:
Cada any per aquest temps bona part dels begetins es desplaça a la bonica vall de Salarsa on s'alça l'esglesiola dedicada a Sant Valentí que, el 1168, va consagrar Ponç de Monells, abat del monestir de Sant Joan de les Abadesses que ja posseïa la contrada d'ençà que el levita Miró, més tard comte bisbe, els n'havia fet donació l'any 959. L'antic aplec tradicional s'ha per dut, però begetins i simpatitzants són fidels al paratge almenys una vegada a l'any i hi porten taules i cadires i hi couen costelles i llangonisseta –els nois dels antics masos del Beç i de la Codina són uns cuiners excel·lents– i alternen gastronomia, esplai i germanor. Un dia a l'any Salarsa recobra la vida i les pedres de l'església se'n fan creus. Ull, però. La nau del bonic temple romànic s'esberla –està apuntalat per dins i per fora– i em permeto llançar un SOS urgent a qui pugui encarrilar-ne la restauració. Mentre hi dinàvem, tot i la gresca, no vam deixar de tenir un record entranyable també per Mn. Lluís, de l'anomenada Comunitat (Seminari del Poble de Déu) de Camprodon. Recordo que fa anys –acabaven de consagrar bisbe el Dr. Sistachs que, a l'estiu, a vegades baixava a dir missa a Beget– va fer una excursió a Salarsa amb un grup de jovent i l'hi vaig acompanyar. Era jovenàs i animós, incisiu però dolç en la conversa. Ara ha mort, encara jove, de càncer. Ell també estimava Beget i, una mica, forma part de la seva història. Els homes i la terra, els éssers vius i les pedres, tot plegat és digne de respecte i record.
Salarsa (de Beget) | 24-09-2008 - 09:27:27 GMT 1 #