ICV, un vaixell que ha d'afinar el rumb
Jordi Altarriba i Boss, Josep Mariá López i Llaví, Adherents dic. (Iniciativa per Catalunya) des de la seva fundació. ( jaltarriba@edisintagma.net / jm.lopez.llavi@gmail.com): ICV, un vaixell que ha d'afinar el rumb.-Aquest estiu, els partits polítics de Catalunya, en els seus respectius congressos, han tractat de resoldre problemes interns i de posada al dia d'estratègies a les portes d'un curs polític que no s'obre pas gens planer. Queda només UDC, que és a punt de fer el seu, i ICV, que ha de celebrar la 9a assemblea el mes de novembre. Aquí, a Iniciativa, almenys fins a la crisi de l'aigua, A més de les crítiques als mitjans, les darreres setmanes ha aparegut dintre d'ICV un corrent d'opinió crític que anuncia el propòsit de rellançar i definir valors com ara el socialisme i l'ecologisme. I des dels òrgans de direcció s'han filtrat informacions de la nova fornada de dirigents d'ICV, que reclamen el seu lloc a la direcció del partit. Això sense comptar amb la pressió de l'Entesa pel Progrés Municipal, una realitat ja apreciable dins del panorama polític municipalista, que cerca un encaix orgànic a Iniciativa –amb qui ha fet coalició estable les darreres legislatures– però que hi reivindica la incorporació dels aspectes més propis del seu missatge, entre els quals una estratègia clara i decidida pel que fa a la qüestió nacional. Crida al sector nacional És en aquest context que fem una crida a tots aquells i aquelles que un i altre cop hem reclamat que ICV respongui de fet al que diu que és –una esquerra verda nacional (tot i que massa sovint omet això de nacional)– per tal que fem pinya en reclamar d'una vegada per totes la defensa explícita del dret a l'autodeterminació. I, tot i que en el seu exercici Iniciativa es decanti pel federalisme plurinacional, que accepti que dintre seu hi coexisteixen altres opcions, inclòs l'independentisme. Aquestes van ser, a grans trets, les conclusions del fòrum sobre el model d'estat del gener passat (en el curs del procés d'elaboració del programa electoral de les eleccions generals) unes conclusions que s'han fet notar massa poc en les campanyes i en l'actuació diària de l'organització. En aquella jornada, en paraules de Jaume Bosch, vicepresident del partit, a l'ús devaluat del terme federalisme que fa el PSC Iniciativa hi oposa la formulació d'un estat propi dins d'un estat plurinacional. I, tot reblant que l'Estatut no esgota el nostre horitzó d'autogovern, Bosch acabava valorant les relacions polítiques amb els altres territoris de parla catalana; els Països Catalans. Cal recordar que aquestes formulacions ja eren patrimoni d'Iniciativa per Catalunya des de fa uns quants anys, en el moment mateix de l'aprovació de la seva declaració política de principis que, gràcies als esforços i la tenacitat de l'històric Francesc Vicens, entre d'altres, deixava ben clar el dret inalienable i imprescriptible a l'autodeterminació. Sovint, però, és com si l'assumpció explícita d'aquest dret –això és, de l'exercici de la sobirania– a ICV li faci nosa o vergonya. Cal trencar definitivament amb aquesta dinàmica. És cert que quant als objectius, vista la realitat política de l'Espanya actual, el federalisme plurinacional sembla tenir-ho tan verd com l'independentisme... Ho il·lustrava, arran d'un comentari sorneguer de Joan Armet, en el curs d'aquell fòrum, la sortida de Miquel Caminal, teòric convençut del federalisme: «Per convicció, sóc federalista; per inevitabilitat, puc ser independentista.» Ara per ara, però, a ICV fins i tot alguns no federalistes en tindríem prou amb l'assoliment, d'una vegada per totes, de l'exigència del dret a decidir i dels postulats del federalisme plurinacional. Que no estiguem sols a l'hora de reclamar-ho. 
tot semblava gairebé una bassa d'oli. Bé que hi havia hagut grinyols –més a fora que no pas a dins, cal dir-ho– arran d'actuacions repressives dels Mossos –servituds del Departament d'Interior per a una formació que havia picat l'ullet als antisistema– a ICV no s'hi enregistraven els trontolls inherents a l'assemblearisme i les propostes de la direcció eren acceptades per una amplíssima majoria al consell nacional. Però amb l'esclat de la sequera ni la visualització de la gestió dels representants del partit al govern ni les cessions en alguns punts del programa ni, sobretot, l'actuació del president del partit en l'anomenat pacte de Vilanova no han estat percebuts com a correctes ni han estat tampoc assumits com a propis per bona part d'adherents ni per la majoria dels presumibles electors i electores. Malgrat tot, a ICV no hi ha crisi. Almenys ningú no ha gosat pronunciar-ne el mot. Però si la formació no engega un redreçament clar, amb una posada al dia dels postulats de l'ecosocialisme i una renovació de la direcció, equilibrant-hi sensibilitats i substituint-ne les persones cremades en l'exercici de càrrecs; si no fa visible un desmarcament notori de les polítiques del PSC, que no és pas el soci de govern amb què ICV té més coincidències; si no fa reals la tan invocada participació –a nivell intern i en l'acció social– i aquella altra manera de fer política; si no impulsa una clarificació d'objectius i de polítiques pel que fa a la qüestió nacional, superant d'una vegada l'ambigüitat en què s'ha mogut i es mou, i, finalment, si no fa maneres per introduir aquests canvis, l'espai polític i electoral d'ICV esdevindran cada vegada més difusos i reduïts.
Meneame
del.icio.us
ARGELAGUER Juan R. Lejarza
Militants de ICV aprofiten el corrent crític per reclamar que Saura plegu. - Manifest de Maig s'oposa, de moment, a demanar oficialment un canvi de líder, per PURI ABARCA. Cardedeu:
Militants i simpatitzants d'ICV han aprofitat el bloc d'internet creat pel corrent crític Manifest de Maig per mostrar el seu rebuig (a través de comentaris) a l'actual direcció d'ICV, a la qual consideren massa «dependent» del PSC i «allunyada» dels orígens ideològics del partit. Els impulsors del corrent, que van fer l'assemblea constituent a Cardedeu, no subscriuen, però, almenys de moment, aquest rebuig frontal i aposten només per un debat ideològic sobre l'ecosocialisme.
Ni Joan Saura, president d'ICV, ni Jordi Guillot, secretari general, surten benparats en els prop d'un centenar de comentaris penjats en el bloc del corrent crític. Hi ha comentaris, és cert, que defensen la feina feta per Saura i el tomb cap a «partit de govern» d'ICV, i altres que alerten d'un «gir massa radical» cap a l'esquerra, però en són una minoria. La major part dels missatges ataquen directament la direcció actual i posen en qüestió l'actitud de Saura davant diverses qüestions, com ara pel que fa al pacte en solitari amb l'Estat sobre el calendari de finançament o a la gestió de la sequera i de la política de l'aigua feta pel conseller Francesc Baltasar. En tot cas, el que és clar és que Joan Saura no té assegurada, ara per ara, la continuïtat amb comoditat com a líder d'ICV o, si més no, una reelecció per àmplia majoria. Per ser candidat a la presidència, ICV farà primàries, el 14 i el 15 de novembre, una setmana abans del seu congrés. I per aspirar a les primàries, cada candidat necessitarà un mínim de 50 avals. De moment, només Saura ha deixat clar que vol aspirar al càrrec.
EL «NOU» ECOSOCIALISME
La vintena d'impulsors del corrent Manifest de Maig reclamen «canvis», però no han especificat que això vulgui dir fer fora Saura de la direcció. La política d'aliances d'ICV en el segon tripartit «ha pogut més que l'avenç social», segons aquest grup, que també considera el PSC un partit d'«empresa» i no de «lluita». En l'assemblea d'ahir, una quarantena de persones va ratificar el manifest acordat el maig i es van definir les línies de treball del grup amb vista al congrés d'ICV del novembre.
Militants de ICV aprofiten el corrent crític per reclamar que Saura plegui. - Manifest de Maig se oposa, de moment, a demanar oficialment un canvi de | 18-09-2008 - 07:44:40 GMT 1 #
Los principios Capitalistas. El presidente de la CEOE, Gerardo Díaz Ferrán, realizó una insólita defensa del Socialismo comunista “intervencionismo del Estado” para que la tormenta económica amaine, “creo en la libertad de mercado, se puede hacer un paréntesis en la economía de libre mercado", sugirió apelando directamente al Gobierno para que sea más comunista.
Los principios Capitalistas | 19-09-2008 - 09:05:37 GMT 1 #
A los Rojos como Fidel Castro todo bíen.
¡¡ a Fidel bíen, a Cuba también !!
La CEOE la patronal se han vuelto Comunistas... ¡¡Increible!!
¡¡Increible!! | 20-09-2008 - 19:47:51 GMT 1 #
El beneficio neto de Agbar sube un 32% :
El beneficio neto de Aguas de barcelona, Agbar, ha subido un 32% y se han situado al cierre del tercer trimestre en 202,3 millones € gracias a las plusvalías de la venta de su paquete en Suez, según ha informado ha informado la compañía a la Comisión Nacional del Mercado de Valores (CNMV).
Estas plusvalías, según la información facilitada hoy por el grupo, sumaron un total de 81 millones, una venta realizada en el segundo trimestre del año.
El grupo destaca que sin estos atípicos el resultado neto recurrente hubiera sido de 134,8 millones, un 17% más respecto al mismo período del año anterior.
Los ingresos del grupo alcanzaron hasta septiembre del 2008 un total de 2.324 millones, un 10,9% más, en especial por la subida de las ventas de la división de Agua y Medio Ambiente.
Los resultados de explotación del grupo han llegado a 330 millones, lo que supone una subida del 12% respecto al mismo período del año anterior.
El beneficio neto de Agbar sube un 32%, 202,3 millones € | 13-11-2008 - 08:36:59 GMT 1 #
EUiA Free Gaza :
El company Joan Josep Nuet, senador per EUiA, s'ha desplaçat fins a Xipre, per a embarcar al vaixell de ‘Free Gaza’, juntament amb altres activistes d’aquest moviment internacional.
Entre la tripulació hi ha metges, periodistes, parlamentaris i observadors de drets humans de varis països. El seu objectiu és trencar el bloqueig imposat per Israel a Gaza i lliurar ajut humanitari a la població, bàsicament medicaments i material sanitari. Així mateix, ‘Free Gaza’ vol cridar l’atenció del món pel que fa a la massacre que Israel està perpetrant en aquest territori, on hi viuen un milió i mig de palestins.
Joan Josep Nuet, que és l’únic càrrec electe de l’Estat espanyol que participarà en aquesta missió, ha tramitat la seva participació a través dels representants de la comunitat palestina al nostre país. Els altres senadors i diputats que l’acompanyaran són d’Itàlia, Bèlgica i Grècia.
El passat 30 de desembre el moviment ‘Gaza Free’ va intentar, infructuosament, fer-hi arribar ajut mèdic amb el vaixell ‘Dignity’. Els militars israelians els hi ho van impedir, però ara tornaran a intentar-ho, tot i les amenaces que asseguren haver rebut.
EUiA Free Gaza | 10-01-2009 - 19:34:42 GMT 1 #