La MAT, un episodi de la guerra contra els límits
Pascual Aguilar, Comissió Tècnica de la Plataforma No a la Mat: La MAT, un episodi de la guerra contra els límits.-La Grècia clàssica utilitzava el terme hybris per referir-se al comportament patològic de negar els límits que imposa la terra, la mort o la llei. Per tant, la temptació de perllongar la línia del progrés més enllà dels límits de la natura i la cultura es castigava condemnant l'incaut a repetir sense descans un esforç infinit i inútil (pensem en els mites de Prometeu, Sísif i Tàntal). En el bressol de la cultura occidental es rebutjaven la il·lusió d'omnipotència, les fantasies d'invulnerabilitat i el triomf de la voluntat il·limitada. Avui, quan el bé comú és un terme manipulat en mans del És fonamental per al confort i el progrés desforestar 558.000m² de bosc només en el tram Sentmenat-Bescanó? És tan greu la precarietat energètica que obliga els governants a tramitar la MAT ignorant lleis de la Unió Europea sobre infraestructures transfrontereres? Cal fer tan aviat la MAT com per iniciar irregularment les obres malgrat els dictàmens jurídics del Síndic de Greuges? Quants interessos hi ha en joc que fins i tot el mediador europeu, Mario Monti, incompleix la seva comesa i es desentén de manera escandalosa del tram Sentmenat-Santa Llogaia? Què diuen Iniciativa i Esquerra Republicana sobre e la presència en el govern d'Agustí Maure –exdirectiu de Red Eléctrica de España (REE)– amb el càrrec de director general d'Energia? No hi ha cap més altra alternativa per millorar el subministrament elèctric que no sigui eliminar un milió d'arbres des del Vallès fins a l'Albera?... Per tenir una economia «competitiva», cal dessecar rieres, fer desaparèixer turons, trinxar una part significativa del bosc català, agreujar el risc d'incendis, i malmetre l'economia i la salut de les persones que viuen en i del territori? Aquest tipus d'actuacions remeten a l'actitud dels dèspotes que per als nostres clàssics eren mostra d'excés i de megalomania. Com ara, per exemple, la de Ciro II el Gran, fundador de l'imperi persa, el qual va decidir venjar-se del riu Gynden, que havia engolit un dels seus cavalls preferits; i no va desistir fins que va convertir-lo en una esplanada de sorra. Avui, tenim personatges com ara Luis Atienza, president de REE, que calcula despeses i guanys amb la complicitat de la classe política. Un executiu que treballa per als accionistes i per als dividends, insensible a la massiva destrucció a la qual pensa sotmetre les muntanyes, valls i planes de mitja Catalunya. Recordem, a més a més, que el 3 de desembre del 2007 REE va tenir uns beneficis del 3% a la borsa de Madrid, arran de les informacions aparegudes sobre el nou sistema retributiu de les inversions, que preveia una taxa de rendibilitat del 7,71%. El càlcul, l'acumulació fins a l'infinit, per sobre de la vida… La bogeria dels antics, conscients de la fragilitat de l'individu, ha esdevingut la superba racionalitat de la modernitat. I, mentrestant, la majoria dels diaris amaguen la realitat de la finitud dels recursos i del territori. D'aquesta manera s'indueix l'absurda i perillosa il·lusió que les bases de la nostra supervivència no estan amenaçades. Només d'aquesta manera es pot crear la imatge d'Atienza com un home de negocis emprenedor al comandament d'una empresa responsable que impulsa el progrés d'aquest petit i trist país, venut a l'ambició sense límits, a la hybris dels nous bàrbars: les grans corporacions que, com a REE, imposen la seva desmesura en nom d'un progrés basat en xifres i comptes de resultats. Els perses, després de la derrota de Salamina, van intentar dividir els grecs per aconseguir una victòria tot i la immensa desigualtat de forces. Els atenesos sabien què estava en joc, per la qual cosa van rebutjar les propostes del poder absolutista persa. Aquí i ara, hem de ser conscients què ens juguem amb la construcció de la MAT. La clara desproporció de mitjans entre la ciutadania i els governs no pot ser una excusa per defugir la nostra responsabilitat. La lluita contra la mentida, la dictadura i la injustícia que representa la MAT és avui tan urgent i necessària com la resistència que van continuar els hel·lènics per defensar els seus valors –els nostres valors– de democràcia i llibertat. 
poder que camufla la seva tirania sota una aparent democràcia, volen fer-nos creure que projectes com la MAT, que espremen al límit el territori, són imprescindibles per a la nostra existència.
Meneame
del.icio.us
ARGELAGUER Juan R. Lejarza
Jo també estic perpleja, per Mireya Pavia Matas. Cassà de la Selva:
Els resultats de la ja famosa enquesta sociològica que diuen que els catalans estem perplexos no va del tot desencaminada. En el meu cas, però, estic perplexa davant el gran nombre d´incoherències, manipulacions, desinformació i mentides que han envoltat, i segueixen envoltant, el procés de tramitació -i ara ja execució- de la línia de molt alta tensió (MAT) entre Sentmenat i Baixàs. Estic perplexa davant el desorbitant afany de lucre d´uns quants, en aquest cas REE i els seus accionistes, sense tenir en compte el territori afectat. Estic perplexa davant la desídia, incompetència i mala fe d´un govern que deixa fer els promotors sense ni tan sols estudiar alternatives. I que no tan sols els deixa fer, sinó que en són còmplices a cara descoberta en la depredació salvatge del territori. La meva perplexitat ja era gran amb el PP i CiU i la ceguesa de la seva política de creixement insostenible, però ara ha arribat al paroxisme veient com el PSOE/PSC i els seus acòlits al govern català continuen participant del festí destructiu amb la MAT i l´urbanisme desenfrenat. Algú sap un bon lloc per exiliar-se?
Jo també estic perpleja | 17-09-2008 - 07:24:10 GMT 1 #
La MAT i la Diada, per Robert Fernández Mascarós. Vilanna:
Voldria fer una mica de memòria, ara que es parla molt del finançament. Quantes reunions i declaracions es realitzen un dia, per l´endemà canviar-les. Quanta pèrdua de temps, d´uns i altres, total per no anar enlloc. I quants diners paguem als «professionals de la política». Em recorda quan es redactava primer l´Estatut i després les negociacions amb Madrid. Quant cansament i fatiga que es va traslladar a la gent del carrer. Quantes decepcions. Pensen que Madrid és la font de tots els problemes d´aquí. Hi ha moltes coses per fer aquí i que s´haurien pogut fer; i que amb la tàctica habitual d´anar plorant... ells continuen en el cotxe oficial del poder.
Els recordo que amb el tema de la MAT, uns i altres han fet pena. El seu paper, un desastre. Uns per altres, per tal de continuar en el poder, han deixat a les Plataformes soles lluitant davant aquest important moviment social. Podien posar multes als lobbys energètics ( l´apagada de Barcelona, els gravíssims accidents de les nuclears, etc.), i diuen que no tenen competència...i tot això dins del nostre territori. En canvi posen exalts càrrecs de REE en el Govern d´esquerres. Quin cinisme! Per això han d´estar al poder? Cal un nou concepte de política. Aquests personatges que fan veure que es preocupen de la gent cada quatre anys no ens resoldran els problemes reals, ja que, en el fons estan sotmesos, entregats i agenollats als poders fàctics i feixistes habituals.
Cal dir que el concepte de política és molt més digne que la utilització que en fan aquesta colla de professionals, que passen per l´article 26 totes les lleis del País.
A lluitar, gent de les Plataformes; sou els autèntics «polítics» del territori. Molts ànims.
La MAT i la Diada | 17-09-2008 - 07:25:03 GMT 1 #
El Govern reitera que només soterrarà la MAT en el tram de connexió amb França :
El Govern no preveu cap soterrament a la xarxa de transport d'energia elèctrica a la província de Girona, excepte en el tram de la interconnexió amb França, segons es desprèn d'una resposta escrita de l'Executiu a una pregunta del senador Miquel Bofill, d'Entesa Catalana de Progrés.
En la resposta escrita de l'Executiu es concreta que aquest tram discorrerà entre les subestacions de Baixàs (França) i Santa Llogaia (Espanya) "i la proposta realitzada pel mediador designat per la Comissió Europea per a aquesta interconnexió va encaminada a la seva construcció com a línia en corrent continu i soterrada".
L'escrit es remet a la planificació dels sectors d'electricitat i gas vigent per al període 2008-2016 aprovat en el Consell de Ministres el 30 de maig del 2008.
A més, la resposta del Govern explica que "els trams entre Vic/Sentmenat-Bescanó-Santa Llogaia estan previstos com a línies aèries de 400 kV".
A més, el primer tram Vic/Sentmenat-Bescanó està en fase de construcció i el segon, Bescanó-Santa Llogaia, es troba en fase d'autorització.
El Govern reitera que només soterrarà la MAT en el tram de connexió amb França | 03-10-2008 - 05:55:45 GMT 1 #