Comunicat de la Plataforma Cívica Antimolins de Portbou i Colera (PCAPiC): Parc eòlic als municipis de Portbou i Colera
Comunicat de la Plataforma Cívica Antimolins de Portbou i Colera (PCAPiC): Parc eòlic als municipis de Portbou i Colera.-Si estimeu el nostre entorn aquest document serà del vostre interés! Salvem Sant Aniol de Finestres Garrotxa
Com ja sabeu, hi ha projectat un parc eòlic als municipis de Portbou i Colera. La situació és la següent: La construcció del Parc Eòlic està aturada per la denegació del permís d'obres per part dels Ajuntaments de Portbou i Colera. En
conseqüència, la constructora no té cap altre remei que interposar un contenciós si vol continuar amb aquest projecte.
Volem aclarir aquest punt, ja que la voluntat política i la pressió d'Energia i Mines i Medi Ambient (Generalitat de Catalunya) envers aquest projecte, no pot passar en cap cas per sobre de la Llei d'àmbit local. Per tant no hi ha cap
possibilitat de vulnerar la Llei i per consequència imposar-nos el parc eòlic, cosa que posa molt difícil la realització del projecte.
La Plataforma Cívica Antimolins Portbou Colera (PCAPiC) forma part del procés i té accés, com els ajuntaments implicats, a tots els comunicats de l'Administració i de l'empresa constructora referents al projecte del parc eòlic.
Aquesta posició li ha donat a la PCAPiC una visió real de la situació, coneix el projecte, estudis d'impacte, ofertes econòmiques..., és a dir, tot el necessari per formar-se una opinió clara. Val a dir que la PCAPiC es considera partidària de l'energia eòlica però ben utilitzada, com defensen altres entitats ecologistes de Catalunya, Espanya i Europa, i fins i tot empreses promotores de parcs ecòlics.
Els criteris a tenir en compte per implantar-los, segons tots ells, són:
Punt 1. "L'indret ha de tenir un camí d'aproximació prou bo per al transport dels molins." En el nostre cas, caldrà fer noves pistes d'accés a la Vall de Portbou, ja que les actuals tenen masses revolts i són massa estretes per permetre el pas de camions de gran tonatge amb els remolcs. Hem de recordar que els aerogeneradors projectats mesuren 140 m d'alçada fins a les aspes.
Punt 2. "La ubicació dels molins no s'ha de fer en les carenes de les muntanyes per evitar el gran impacte visual, i les grans despeses de construcció." En el nostre cas, el projecte afecta gairebé totes les arestes del les carenes de la Vall de Portbou, que desapareixeran, ja que hauran de ser dinamitades per convertir-se en planes de 40x40m per a la ubicació de cadascun dels molins, de manera que s'alterarà absolutament la configuració natural del terreny, i en conseqüència el
paisatge.
Punt 3. "L'indret ha de tenir una línia elèctrica, si més no molt propera per l'evacuació de l'energia generada." En el nostre cas, segons el projecte inicial, la promotora pretenia aprofitar la línia d'evacuació de Renfe, però recentment, ha presentat una modificació que pretén construir una línia d'evacuació nova, soterrada, de gran impacte ecologic i faunístic, que haurà de passar per cadascun dels molins, i haurà de travessar la Vall amb una rasa de formigó.
Punt 4. "L'indret ha de estar allunyat de zones poblades (cases), i no pot estar en zones d'interés natural per a la seva flora, fauna o pas d'aus migratòries." En el nostre cas, el parc està projectat en una zona d'interés natural que pertany a la Xarxa Natura 2000, a més hi ha espais qualificats de "Lloc d'interés Comunitari"(LIC), i altres com a "Zona d' Especial Protecció Per a les Aus" (ZEPA). Per tant, es tracta d'un espai de gran interés ecològic, per la seva biodiversitat, reconegut per totes les administracions. Per les nostres carenes hi
passen aus migratòries, algunes classificades en risc d'extinció, com l'àliga calçada, de la qual només hi ha unes 50 parelles a Europa.
Contràriament al que defensen les promotores sense cap rigor científic, encara que ens sembli mentida, hi ha un elevat índex de mortalitat de les aus amb les pales dels molins, i sols per aquest fet s'han anul·lat parcs eòlics sencers, per exemple al País Valencià.
El primer estudi científic de camp realitzat a alguns parcs eòlics de Navarra constata una gran mortalitat d'aus, entre les quals, moltes de protegides.
Així mateix, heu de saber que tant Portbou, com Colera poden formar part d'una futura candidatura a patrimoni de la humanitat per la UNESCO, que el Consell Comarcal ja ha anunciat que presentarà en un futur com una de les fites polítiques de la comarca, per promocionar internacionalment, el nostre únic i particular paissatge.
Com veieu tots els principals criteris per a la construcció d'un parc eolic s'incompleixen en el cas del parc de Portbou i Colera.Tot això s'explica perquè el parc es va projectar fa 10 anys amb un model d'energia eòlica que avui s'ha abandonat, tant a Europa central, com al nostre país.
A més, cal fer constar també que existeix una normativa de la Comunitat Europea (85/337/CE) que exigeix l'acord amb el país veí afectat per un projecte mediambiental, procés que s'ha incomplert, i per això, l'administració francesa ja ha fet saber el seu rebuig al projecte. Per altra banda, cal fer referència a la vessant econòmica: Per a moltes persones, sempre hi ha un punt on els diners compensen, els impactes negatius.
Doncs bé, la constructora oferia en un tríptic repartit porta a porta per Portbou, 120.000 € anuals, (20 milions de les antigues pessetes) per l'Ajuntament de Portbou, i la realitat és que segons el conveni que l'empresa va proposar formalitzar a l'Ajuntament, Portbou només recaptaria, l'impost anomenat IBI Industrial, -mentre existís aquest impost-: aproximadament uns 18.000 € anuals, (3 milions anuals de les antigues pessetes).
La Plataforma vetlla per la legalitat en el procés, i per a que no s'incompleixi la llei vigent. Tenim constància d'irregularitats, per les quals la Plataforma ha interposat recursos. La realitat és que existeixen constructores que amb males maneres de fer, presenten projectes a diari a les administracions de torn, buscant poblacions amb escassos recursos econòmics, per introduir-los el virus del diner ràpid, (diner que finalment no arriba mai). Per aquestes empreses, el negoci dels parcs eòlics és altament rendible ja que reben subvencions de les administracions.
Per desgràcia, en aquest moments en que les anomenades energies no renovables són molt cares, i no sembla que hagin de baixar de preu, els oportunistes s'aprofiten de l'alça de les energies renovables. El problema s'agreuja quan els polítics fan acords, i practiquen bestretes amb el patrimoni. És evident que arreu hi a lobbies econòmics, politics etc...
Per exemple, ens consta que l'actual consistori de Portbou ha proposat un hort fotovoltàic a la constructora en lloc del parc eòlic, i aquesta ha denegat la idea. Aquesta alternativa hagués estat més adequada als critèris ecològics en el nostre particular entorn.
Contínuament detectem pressions polítiques per a que el projecte tiri endavant.
Arribats a aquest punt, i a aquest embolic de pressions polítiques, i de grans empreses i lobbies, i fugint de colors polítics i ideologías vàries, com a Plataforma i sobretot com a individus, ens fem les següents preguntes:
-Volem espatllar el territori amb tal impacte, deixant aquest llegat als nostres fills?
-Quin tipus de futur volem per a Portbou i Colera?
La PCAPiC aposta per un futur basat en potenciar el privilegiat atractiu de nostre entorn, tant el tram marítim com el terrestre, i totes aquelles activitats econòmiques que garanteixin la seva preservació.
Cal recordar que estem a l'inici del GR-92 que va de Portbou al Delta de l'Ebre i del GR-11 que ressegueix tots els pirineus fins al Cantàbric. Centenars de excursionistes fan aquestes rutes fruit de l'estimació per la natura i uns valors transmesos de pares a fills, i entitats tipus escoltes, esplais, centres d'excursionisme, de multiples nacionalitats. Fins hi tot artistes que busquen inspiració en aquests indrets, turisme cultural resseguint la història de les guerres, i personatges com Walter Benjamin. Tots ells valoren l'interés ecològic que marquen les lleis i normatives de les Valls de Portbou i Colera.
-Què els oferirem? L'únic parc eòlic de la preuada costa catalana? A la porta del país?
Nosaltres us ho diem, si tira endavant el parc, esgarrem l'única possibilitat a mig i a llarg termini d' una sortida econòmica per als nostres joves. (Hem de tenir en compte que aquest parc eòlic tampoc ofereix llocs de treball).
Els oferim un nyap, un espectacle depriment, i nosaltres ja en tenim prou d'impactes depriments. Estem entre el fabulós Colliure i Cadaqués, Cap de Creus..., no ens inspira això un futur millor per als nostres pobles, perquè no prenem com a model aquests exemples?
Existeixen moltes iniciatives interessants, sense haver de donar un patètic llegat. No volguem còrrer i fer les coses malament.
Nosaltres sí que confiem en un futur millor, i esperem que governants i ciutadants ens recolzin, siguin quins siguin els seus colors polítics, per aturar el Parc Eòlic de Portbou i Colera, per al bé de tots.
Estimats amics, tenim molta feina a fer i la farem. Per a oferir iniciatives, per ajudar-nos, per demanar informació més detallada, per fer-vos socis, colaboradors o simpatitzants: PLATAFORMA CÍVICA ANTIMOLINS PORTBOU i COLERA http://plataformaantimolinsportboucolera.blogspot.com/ pcapic@gmail.com costerut@yahoo.es TEL 666. 777. 692 PORTBOU , 13 DE SETEMBRE DE 2008.
Salvem Sant Aniol de Finestres Garrotxa.-Els Veïns de Sant Aniol han constituït una Plataforma per oposar-se a una pedrera a cel obert a la Zona de la Barroca, promoguda per Cementos Molins, Sociedad Anónima S.A. - Promotora Mediterránea-2 S.A. Promsa , els veïns del municipi i del conjunt de la Vall del Llémena, Garrotxa volen manifestar la voluntat de lluitar contra una instal·lació que creuen que afectaria irreversiblement el municipi i de retruc tota la Vall i tindria conseqüències directes contra la salut, el benestar, el medi natural i impactaria directament en el valor de les propietats.
Meneame
del.icio.us
ARGELAGUER Juan R. Lejarza
Reflexions sobre el parc eòlic, per MERCÈ COSTÀ. VENTALLÓ (ALT EMPORDÀ):
Sóc empordanesa de naixement i, excepte un curt període de temps per treball i estudis a Barcelona, l'Empordà sempre ha estat la terra on he viscut compartint família, amics i treball. No he de dir, per tant, que sento un profund respecte a aquest indret que he heretat dels avis, pares, que m'han precedit. Poder regalar als ulls el magnífic espectacle del sol quan, cansat, s'amaga darrere les muntanyes del Terraprim, perdre't en el cel clar, sense límits, resseguint el ben dibuixat perfil de les muntanyes fins que es perden en la llunyania, és un privilegi que, crec, hem de guardar i conservar com un tresor preuat. Sé que en la societat que hem construït i en la qual vivim hem encertat moltes coses i n'hem errat també moltes. Ens hem fet esclaus de tot un seguit de comoditats convertides, ara, en necessitats, però reflexionem: és això el que volem? Potser no cal sacrificar més el territori?
Potser hem de pensar una mica més en tot allò que ens fa viure en plenitud i intensitat?
Potser aquests grans aerogeneradors poden ubicar-se en indrets menys trencadors?
Potser no serà tant el potencial energètic que ens permetrà reduir-ne d'altres?
L'Empordà és un palau del vent però també una plana riallera i noble. Seguirem sent-ho tal com diuen escriptors, poetes, pintors i, sobretot, la gent que la treballem, trepitgem els seus terrossos, ens emplenem els pulmons amb el seu vent i hi vivim? De nosaltres depèn.
Reflexions sobre el parc eòlic | 17-09-2008 - 05:57:19 GMT 1 #
La nova normativa manté la potestat dels ajuntaments de decidir si es fan parcs eòlics :
El nou decret d'energies renovables de la Generalitat, que és a exposició pública durant aquest mes de setembre, manté als ajuntaments la potestat de bloquejar la construcció d'un parc eòlic, ja que els consistoris continuaran donant la llicència d'activitat. Tot i això, el govern aposta per crear les zones de desenvolupament prioritari de nous parcs amb la complicitat del territori, segons han explicat fonts del Departament d'Economia i Finances, del qual depenen els temes d'energia. La nova normativa preveu fer aquestes noves zones prioritàries per instal·lar molins, però no les té ja determinades sinó que ho farà en el termini de quatre mesos. Això ha provocat crítiques de les empreses del sector, que consideren que això retardarà la implantació de l'energia eòlica.
El decret regula tant la implantació de nous parcs eòlics com de l'energia solar. Segons diu el document, en el primer cas es volen regular els parcs de més de 10 MW –i per tant, queden a part els projectes més petits–, mentre que en el segon cas s'instaura una regulació que fins ara no existia per determinar en quins llocs, per exemple, no es podrà instal·lar cap parc fotovoltaic.
Una de les finalitats de la nova normativa catalana és assolir els objectius marcats pel pla d'energia 2006-2015 d'arribar a 3.500 MW eòlics. Tot i que el decret ha rebut crítiques en aquest sentit, que apunten que es limitarà tant la implantació que no es podrà arribar a l'objectiu, la Generalitat assegura que la implantació de zones de desenvolupament prioritari no ho impediran, sinó que hi ajudaran. Aquestes zones tindran en compte el mapa de vents, el mapa elèctric i el mapa d'espais naturals. El decret també tenia l'objectiu de reduir el temps de la tramitació, que es podrà fer paral·lelament als diversos departaments.
Pel que fa als parcs fotovoltaics, es limitaran a zones industrials i a zones degradades, bàsicament.
Es crearan zones de desenvolupament prioritari on s'instal·laran els nous parcs eòlics - La Generalitat preveu tenir com a mínim una d'aquestes zones en el termini de quatre mesos. La decisió es prendrà tenint en compte el territori i també la viabilitat urbanística, paisatgística, la capacitat d'evacuació de l'electricitat i el fet que hi hagi prou vent.
Es podran instal·lar parcs eòlics petits en altres zones - Seran projectes de fins a cinc molins de vent i amb una potència màxima de 10 MW. Hauran de ser autoritzats per l'organisme competent en energia.
Se simplifica la tramitació per reduir el temps - La Generalitat calcula que la tramitació total d'un projecte serà d'entre 14 i 15 mesos, mentre que ara hi havia casos en què la paperassa s'allargava anys.
Una comissió seleccionarà els projectes presentats - La formaran sis vocals, dos en representació del Departament de Medi Ambient i Habitatge, dos de Política Territorial i Obres Públiques i dos d'Economia i Finances. El president –que tindrà vot de qualitat– serà d'aquest últim departament.
La tramitació de canvis considerats no substancials - Si es fan canvis que es cregui que no són substancials en un parc eòlic, no s'hauran de passar totes les tramitacions un altre cop, sinó que haurà de rebre el permís d'Energia i prou. Es consideren no substancials la reducció del nombre de molins, el fet que se superi com a màxim un 5% la potència del parc, o que es modifiqui la situació dels aerogeneradors fins a 500 metres.
Regula la instal·lació de plaques fotovoltaiques - Es podran instal·lar en zones industrials o bé en zones d'equipaments sorgides del desplegament de polígons industrials. També es podran posar en sòl no urbanitzable quan hi hagi edificacions agrícoles o ramaderes de més de 150 metres quadrats, en terrenys que hagin estat degradats i en llocs on el planejament urbanístic municipal plantegi com a idonis.
La nova normativa manté la potestat dels ajuntaments de decidir si es fan parcs eòlics | 29-09-2008 - 09:02:08 GMT 1 #
Serra de Ventalló 600 al·legacions contra el projecte :
El projecte per instal·lar un parc eòlic a la serra de Ventalló ha provocat l'oposició tant dels ajuntaments –sobretot d'Albons– com del territori, on s'ha creat la plataforma Salvem el Terraprim, contrària al projecte. El parc ha estat a exposició pública en dos dels municipis afectats, on s'han recollit més de 600 al·legacions en contra. Després de l'exposició a Albons i Viladamat, encara falta que es faci a Ventalló, i tot apunta que a la Tallada d'Empordà i Bellcaire no es farà.
El de Terraprim és un dels parcs eòlics que han portat més oposició en els últims mesos a l'Empordà –de fet, està projectat al límit de l'Alt i el Baix Empordà–. Són deu aerogeneradors que es volen instal·lar a la serra de Ventalló, un espai que es va cremar fa uns anys. Precisament aquest fet, que sigui una serra cremada, pot servir als opositors al parc per aconseguir aturar el projecte, ja que, segons asseguren, hi ha una llei que impedeix canviar l'ús d'un sòl que s'ha cremat. També consideren que tenen a favor el fet que es van instal·lar els mesuradors del vent que es posen per conèixer la viabilitat del parc en un lloc diferent del lloc on finalment es pretenen instal·lar els molins. La plataforma contrària al parc, Salvem el Terraprim, ha organitzat diversos actes populars per mirar de fer pressió contra el parc. L'últim acte organitzat va ser un sopar a Ventalló, en què hi va haver la presència de 200 veïns.
Altres projectes a l'Alt Empordà han trobat l'oposició del territori i dels ajuntaments, com ara Portbou, Colera o la Jonquera, on hi ha una normativa per impedir instal·lar molins a les carenes.
Serra de Ventalló 600 al·legacions contra el projecte | 29-09-2008 - 09:09:50 GMT 1 #
Els antimolins defensaran els ajuntaments denunciats per la promotora del parc eòlic :
La Plataforma Cívica Antimolins de Portbou i Colera s'ha presentat a la causa judicial impulsada per la promotora del parc ecòlic Tramuntana contra els ajuntaments de Portbou i Colera per la denegació del permís d'obres. La plataforma defensarà la decisió municipal amb arguments tècnics. La setmana passada va presentar la documentació al jutjat contenciós número 2 de Girona. D'altra banda, continua treballant en una denúncia que presentarà al Tribunal d'Estrasburg.
El president de la plataforma, Sergi Gubert, ha valorat "la possibilitat de comparèixer al contenciós en defensa de la legalitat de la resolució dels ajuntaments". "Com que som part interessada", diu Gubert, "volem ser-hi i també defensarem la no instal·lació del parc". El permís d'obres era el darrer tràmit que li faltava a l'empresa promotora -primer Electravent, i ara Comsa- per engegar la construcció del parc que està declarat d'utilitat pública. Tot i això, per Gubert "la denegació dels ajuntaments està fomentada en qüestions tècniques importants" suficients perquè no es permeti el projecte. La plataforma considera equivocada la voluntat política de la Direcció General d'Energia i Mines a favor d'aquest projecte i la posició dura de l'empresa, i remarca que "no poden passar mai per sobre de la llei que empara els ajuntaments".
Denúncia a Europa
Paral·lelament a aquesta actuació judicial, la plataforma continua treballant en la denúncia que presentarà properament la Unió Europea "pel seguit d'irregularitats i il·legalitats en el procés, tenint en compte que el projecte no respecta les lleis i normatives de protecció de l'espai on està projectada aquesta central eòlica". En els darrers mesos asseguren que han aconseguit documentació d'institucions que desaconsellen la implantació d'una central en l'espai on es volen col·locar els molins perquè, entre altres motius, hi ha zones de protecció d'espècies d'aus o perquè són espais naturals protegits. El parc eòlic Tramuntana projecta 17 aerogeneradors, ubicats entre els termes de Portbou i Colera.
Els antimolins defensaran els ajuntaments denunciats per la promotora del parc eòlic | 23-10-2008 - 08:12:14 GMT 1 #
Documentació al jutjat :
La Plataforma Cívica Antimolins de Portbou ha presentat la documentació al jutjat per afegir-se, com a part demandada, al contenciós que l'empresa promotora del parc eòlic ha presentat contra l'Ajuntament per haver-li denegat el permís per instal·lar els molins. En l'escrit la plataforma defensa la legalitat de la decisió.
Documentació al jutjat | 26-10-2008 - 07:40:33 GMT 1 #
Iniciativa en contra del parc eòlic que preveu instal·lar deu molins de vent a la carena de la serra de Ventalló -Bellcaire, la Tallada, Albons, Viladamat i Ventalló :
Una trentena d'artistes de reconegut prestigi i residents a l'Empordà s'han unit en una iniciativa en contra del parc eòlic que preveu instal·lar deu molins de vent a la carena de la serra de Ventalló -Bellcaire, la Tallada, Albons, Viladamat i Ventalló-. El grup de pintors i escultors han eleborat un cartell on apareixen els seus noms i fotografies, que han fet arribar a polítics i institucions, "com a acte reivindicatiu perquè s'adonin que estem conscienciats que es pot produir una desgràcia molt gran".
El reconegut artista empordanès Ramon Pujolboira encapçala la iniciativa a la qual s'han adherit altres artistes tant coneguts com Ricard Ansón, Lluís Roura, Enric Pladevall o Daniel Lleixà. Segons Pujolboira, la pròxima acció que tenen prevista és elaborar un altre cartell on apareguin un centenar de persones "de tots els oficis".
"No es tracta d'una oposició frontal a les energies alternatives, perquè nosaltres hi estem a favor, però sabem que en aquest punt del nostre territori es produirà una destrossa molt gran i s'ha d'evitar", insisteix Pujolboira.
I és que, afirma, la mateixa distància des de la carretera a la punta de la carena "serà la mateixa que faran els molins que hi ha previstos". Un fet que, assegura, causarà un impacte enorme "a tota la comarca".
D'altra banda, Pujolboira afirma que "l'empresa encarregada del projecte ha fet alguns informes tendenciosos i no ha tingut en compte que l'espai està catalogat com a sòl d'especial protecció dins del Pla Director de l'Empordà". A més, assegura, no té en compte diversos espais que hi ha a la zona com ara l'ermita de Sant Grau, datada del segle XII.
Les plataformes Salvem el Terraprim -formada per veïns dels municipis afectats- i l'entitat ecologista Salvem l'Empordà ja van emprendre fa gairebé un any diverses iniciatives i protestes per intentar aturar la instal·lació dels deu aerogeneradors -de 120 metres d'alçada i 90 de diàmetre de les pales- previstos a l'emblemàtic espai.
Els seus membres també mantenen que el parc provocarà un gran impacte visual i paisatgístic a l'Alt i el Baix Empordà i que "perjudicarà greument l'avifauna creant un efecte barrera contra les aus migratòries que estan de pas, camí dels Aiguamolls de l'Empordà. L'última de les seves reivindicacions va ser canviar el rètol del municipi per "Ven-te allò".
Exigeixen bona planificació
Per tot això, des de les plataformes ecologistes es demana que l'Administració desenvolupi una planificació acurada de la implantació de l'energia eòlica i la seva ubicació a nivell de Catalunya. Igualment, exigeixen l'aturada de la tramitació d'aquest parc eòlic així com de molts d'altres de la comarca mentre encara s'està redactant el decret sobre aquestes energies que regularà les zones eòliques prioritàries.
Iniciativa en contra del parc eòlic que preveu instal·lar deu molins de vent a la carena de la serra de Ventalló -Bellcaire, la Tallada, Albons, Vilad | 02-11-2008 - 10:56:38 GMT 1 #
Plataforma Salvem el Terraprim, els opositors al parc eòlic de Ventalló acusen Endesa :
El projecte del parc eòlic de la serra de Ventalló-Puig Segalar es va discutir ahir al vespre en un debat que va comptar amb la presència de tots els agents implicats. Des de la Plataforma Salvem el Terraprim es va demanar la retirada del projecte, que valoren com a "il·legal" perquè es basa en mediacions de vent de Roses i Colera, i no pas de la serra de Ventalló, les quals haurien "amagat", i perquè va en contra dels usos d'aquests terrenys cremats. També van recriminar a la Generalitat de Catalunya haver continuat amb la tramitació del projecte. Endesa va defensar durant el debat la "viabilitat" del parc eòlic, tot dient que abastarà més de 10.000 famílies i que suposarà un impacte "ambiental baix" i "enormement reversible".
El responsable de Projectes de Promoció Eòlica d'Endesa va defensar el projecte per ubicació i també per raons mediambientals. Es va referir a la necessitat d'aquesta energia renovable per poder reduir l'impacte de les energies contaminants en l'àmbit internacional i ho va fer amb l'ajuda de gràfics i d'imatges virtuals del projecte, que inclou deu aereogeneradors amb capacitat total de 20 megawats instal·lats a Ventalló, Viladamat i Albons i amb el punt d'evacuació a Bellcaire, on hi aniria una línia de baixa tensió. La inversió total que preveu la companyia és de 22 milions d'euros.
La representant de la Plataforma Salvem el Terraprim, Ariana Seglar, va lamentar que xerrades com la d'ahir no s'haguessin pogut fer abans que acabés el període de presentació pública, però tot i això va aplaudir aquesta iniciativa. Segons va explicar, el model de parc eòlic d'Endesa "no és el més respectuós" amb el paisatge, si es té en compte l'impacte ambiental que suposaran la construcció de molins de més de cent metres d'alçada en una serra que en fa 170. "En alguns punts, el molí serà més gran que la muntanya", va afirmar, i va posar sobre la taula la necessitat de tenir dades reals de la viabilitat del projecte per poder tirar-lo endavant. Des de la plataforma, consideren que el procés hauria d'acabar amb una consulta popular vinculant per decidir com ha de ser aquest futur parc, si és que és necessari.
El vent, de Colera
Una de les veus més contundents que va participar en el col·loqui va ser la de l'advocat de Salvem el Terraprim i representant legal d'alguns veïns afectats, Eduard de Ribot, que va acusar Endesa d'"amagar" els resultats de les mesures de vent de Ventalló fetes des d'una estació a seixanta metres d'alçada i substituir-les per unes altres referents a Colera i Roses, que són molt més al nord. "A Madrid els sembla el mateix Colera que Ventalló però no ho és, i qualsevol persona del territori sap que el règim eòlic d'aquesta zona no és el mateix que el de Roses". Aquest fet és una "irregularitat gravíssima" que hauria de suposar la retirada del projecte, ja que la normativa vigent exigeix mesures de vent de la zona com a mínim durant un any abans d'iniciar la tramitació.
La xerrada va durar unes tres hores i va comptar també amb l'activa intervenció del públic assistent, format per més de 120 persones.
Plataforma Salvem el Terraprim, els opositors al parc eòlic de Ventalló acusen Endesa | 26-11-2008 - 07:26:19 GMT 1 #
Parc eòlic de Ventalló Aerogeneradors :
Els opositors al parc eòlic de Ventalló diuen que és «il·legal» i que s'amaguen dades La Plataforma Salvem el Terraprim ha demanat la retirada del projecte del parc eòlic que es vol instal·lar a la Serra del Puig Segalar perquè el considera «il·legal», ja que es basa en mesuraments de vent de Roses i Colera, i no pas de la Serra de Ventalló, els quals haurien «amagat». El projecte va ser debatut en un acte que es va fer a Viladamat i en què van participar totes les parts implicades. Endesa, que és l'empresa que el promou, en va defensar la «viabilitat», dient que abastarà més de 10.000 famílies i que suposarà un impacte «ambiental baix i enormement reversible». Els Aerogeneradors tindran una capacitat total de 20 megawatts i estaran instal·lats a Ventalló, Viladamat i Albons, i amb el punt d'evacuació a Bellcaire (Alt Empordà), on hi hauria una línia de baixa tensió. A l'acte, hi van assistir més d'un centenar de persones.
Parc eòlic de Ventalló Aerogeneradors | 27-11-2008 - 09:55:18 GMT 1 #
Parcs eòlics :
Les principals poblacions de la comarca han decidit abordar conjuntament les qüestions més importants per a l'Alt Empordà. En una trobada recent es va decidir promoure una actuació coordinada en relació a les propostes d'instal·lació de parcs eòlics. També es va parlar de la sequera i la promoció turística.
Figueres, Roses, Castelló d'Empúries, l'Escala, Llançà, la Jonquera i Vilafant, són els municipis que juntament amb el Consell Comarcal es reuneixen per tractar diverses qüestions que els afecten. Durant la darrera trobada, pel que fa al tema dels parcs eòlics, els alcaldes van mostrar-se favorables a la seva implantació, tot i que es va remarcar que, tenint en compte que hi havia diverses propostes sobre la taula, calia criteris conjunts a l'hora de desplegar-les.
En relació a la sequera que pateix la comarca, el col·lectiu d'alcaldes està a l'expectativa de les diferents solucions presentades. Els principals municipis consideren que la construcció de la dessalinitzadora a la badia de Roses és la solució definitiva a la manca d'aigua que periòdiament pateix la comarca. Una de les darreres qüestions que es va tractar va ser la creació del Consorci de Benestar Social que, en les properes setmanes, haurà de designar qui ocupa la direcció-gerència i qui seran els principals responsables d'àrees.
Parcs eòlics | 10-12-2008 - 08:55:38 GMT 1 #
Arguments contraris a un Empordà eòlic, per JOAN VILA :
Quan fa uns mesos l'alcalde de Figueres, Santi Vila, va presentar el projecte de Gamesa per construir un parc eòlic distribuït a l'Alt Empordà ho va fer de forma continguda, però amb il·lusió. Amb el temps vam anar coneixent més detalls del parc, com la potència, el soterrament de la línia d'evacuació,... detalls que feien pensar que, aquesta vegada sí, convenceríem al territori de la bonança dels parcs eòlics. Però no. Primer va ser el grup Iaeden, que va deixar anar que això no és un miniparc i que constitueix un parc eòlic en tota regla. Ara ha estat el seu regidor de Medi Natural per ICV Richard Elelman qui ha dit que no està d'acord amb el projecte perquè és un macroparc, i que en tot cas s'han de fer els parcs eòlics en "espais degradats, com per exemple els corredors d'infraestructures".
Amb el temps anem aprenent més d'aquesta filosofia de la cultura del No. La MAT no pot passar per aquí ni per enlloc. Els parcs eòlics s'han de posar en espais degradats. Els pantans són franquistes. Les nuclears són antidemocràtiques... i així anant embolicant la troca amb l'únic objectiu d'impedir que la societat avanci i mantenir-nos ancorats al segle XVII, just abans de la revolució industrial.
Els parcs eòlics no són ben vistos per tres raons fonamentals: per la modificació del paisatge, pel soroll i perquè maten ocells. Tots aquests arguments els estudiem en l'assignatura L'energia de demà a la UdG.
És evident que un parc eòlic modifica un paisatge. Però la crítica és subjectiva, perquè ho és la sensació de maco-lleig i perquè el tractament és complex. El paisatge és un conjunt d'elements estètics als quals ens hem habituat: ningú diria que els antics molins holandesos o de la Manxa són lletjos, ja que la nostra generació els ha vist sempre allà. Un altre punt que afecta el paisatge és l'alçada de les torres. Per fer els aerogeneradors productius (que vol dir que siguin profitosos per a la societat), s'han de construir alts i per aquest fet són visibles des de lluny. La qüestió de l'ocupació és relativa. Sota una turbina eòlica s'hi pot pasturar i s'hi pot continuar fent activitat agrària. Un altre concepte per a l'avaluació de l'impacte visual és la unitat del paisatge. Una implantació eòlica és més acceptable quan l'ull de l'observador la pot individualitzar com una unitat en lloc de disseminada per tot el territori. A la Toscana italiana han proposat una fórmula per determinar l'àrea potencial d'implantació eòlica: R = (100+E)·H, essent R el radi de l'àrea d'estudi, E el número d'aerogeneradors i H l'altura. Si considerem l'àrea de l'Alt Empordà amb un radi de 24 km amb centre Figueres, i calculem la quantitat d'aerogeneradors de 138 m d'alçada, surten 74 aparells amb una potència de 316 MW. Si, en canvi, l'altura dels aerogeneradors és de 44 m el potencial de l'àrea és de 445 molins amb una potència màxima de 379 MW. Malgrat tot, la manca d'objectivitat amb la percepció del paisatge fa que aquest instrument sigui només útil parcialment, tot i que és millor que el desgavell intel·lectual en el que es troba ara el debat.
Pel que fa al soroll, aquest aspecte és més fàcil pel fet que és un tema mesurable i que el sabem calcular. La idea que un aerogenerador fa soroll és perquè s'identifica fàcilment amb un ventilador. Un ventilador normalment es troba en un lloc tancat, sense soroll i gira a milers de voltes per minut, mentre que un moli gira a desenes de voltes per minut. Però un aerogenerador gira perquè hi ha vent, essent el soroll que provoca en l'entorn (arbres) molt elevat. Per un molí típic de 40 m. d'altura girant a 19 rpm, la velocitat de la punta de l'aspa és de 143 km/h, essent la velocitat relativa a l'aire de 200 km/h. Aquests valors donen per càlcul un soroll de 50 db a 100 m i de 40 db a 300 m, valors baixos tenint en compte que el soroll rural es troba entre 20 i 40 db.
Finalment hi ha el problema de les aus. Que si l'Alt Empordà és zona de pas migratori, que si els aiguamolls,... A Espanya durant l'any 2003 hi va haver una mitjana de 0,13 aus mortes per turbina en 18 parcs eòlics estudiats. Per posar aquestes xifres en perspectiva, s'estima que cada any més de 57 milions d'aus són mortes per automòbils, més de 97 milions moren per xocar contra el vidre de les finestres, i al Regne Unit 55 milions d'aus són mortes pels gats. Així, mentre s'ha de tenir cura per reduir la mortalitat d'aus per turbines, també s'ha de tenir en compte el risc relatiu. Els aerogeneradors han millorat en els darrers anys, abaixant la velocitat de rotació, estudiant l'entrada de les pales a l'aire, abaixant el soroll i augmentant la potència. Tot plegat fa que el debat sobre la implantació al territori es redueixi només a aspectes paisatgístics subjectius, sobre si agrada o no.
Les turbines eòliques són estalviadores d'energia més que no pas proveïdores. Per tant la seva producció estalvia malalties i morts degudes a altres sistemes de generació elèctrica per la contaminació de l'aire (no mirem ara els cotxes perquè la xifra seria horrorosa): 150 per cicle combinat de gas, 220 per centrals de carbó, ambdós per GWany de generació. També estalvia 400 kg per MWh de CO2 produït en una central de cicle combinat com la de Bescanó.
Ara per ara la generació eòlica és bàsica en el desenvolupament de les energies renovables pel fet que és una tecnologia madura i es troba a la nostra disposició. La seva importància rau tant en l'aspecte ambiental com en l'aspecte econòmic, disminuint la dependència energètica de l'exterior.
Per tant, el que diu ser a favor de l'energia renovable i és contrari als parcs eòlics, perquè són massa grans, es contradiu.
La implantació dels parcs eòlics a l'Alt Empordà no s'han de fer de qualsevol manera, és evident. Però hi ha suficient ciència i coneixement per portar el debat cap a l'objectivitat, deixant de banda fets subjectius de si agrada o no. Per suposat s'ha de deixar de dir bajanades sobre si els parcs són per especular, sobre que els aerogeneradors produeixen ultrasons, sobre el risc d'incendi o de trencament de les aspes,... i, per sobre de tot s'ha de deixar de dir que podem tenir petits molins de vent a cada casa per produir l'energia de tot el país. Els parcs eòlics s'han de posar on fa vent, no en altres llocs com els degradats o en els espais que no ens agraden o no ens cauen bé. A veure si els haurem de posar al garatge!
Conduir la societat vol un esforç de reflexió, de treball i d'escoltar. Servir el bé comú vol dir també ser valent i afrontar oposicions als projectes.
Alcalde Vila. Segueixi essent raonable, continuï treballant els projectes, oblidi aquest sector que no vol que res s'alteri. Si cal, canviï aquest regidor del seu govern; algú ha de començar a treure aquest col·lectiu dels llocs de responsabilitat pel fre que posen a tots els projectes.
Arguments contraris a un Empordà eòlic | 11-01-2009 - 09:35:55 GMT 1 #
Figueres, dividida entre el suport i la negativa al parc eòlic :
Els grups de l'oposició a l'Ajuntament de Figueres Alt Empordà Girona, estan dividits entre el suport al projecte de parc eòlic que afectaria 32 municipis de la comarca -incloent la capital altempordanesa- i l'oposició a la proposta. Des d'ERC consideren que la consecució d'aquesta iniciativa empresarial de Gamesa suposaria un "greu impacte visual en el paisatge" i els populars asseguren que estan a favor de les energies alternatives i que la proposta pot ser positiva.
D'altra banda, el regidor de Medi Natural, Richard Elelman (ICV), va anunciar que l'equip de govern s'oposaria al projecte malgrat estar a favor d'aquest tipus d'energies i el primer tinent d'alcalde, Pere Casellas (PSC), ha assegurat que també estan d'acord amb aquest sistema però que acceptaran la proposta "consensuada" que es prengui entre els diferents agents implicats que hi estan treballant, com ara el Consell Comarcal.
"Si a Figueres és possible un parc eòlic ens semblarà bé perquè hem de potenciar aquest tipus d'energies en comptes de les centrals de cicle combinat que emeten CO2, però cal que superi la tramitació i acceptarem la proposta que sigui consensuada", va insistir Casellas. Per la seva banda, el portaveu d'ERC, Francesc Canet, va insistir que es tracta d'una "autèntica barbaritat que ens pot acabar convertint en una zona semblant a Navarra". A més, va afegir, "en l'àmbit comarcal això pot suposar que alguns municipis es puguin veure seduïts per les compensacions que pugui suposar aquest projecte, però cal tenir en compte que la comarca no hi sortiria guanyant, però, per damunt de tot respectem l'autonomia local". "Figueres, però, no té cap necessitat i acceptar aquesta proposta podria afectar el paisatge de forma irreversible", va destacar Canet.
El portaveu del PP, Joan Casas, va afegir que "segurament la dispersió entre els aerogeneradors -dos per municipi- no és, segurament, la més bona estèticament ni tècnicament, però la proposta pot ser bona i cal potenciar aquests sistemes energètics".
L'alcalde de Figueres, Santi Vila (CiU), va ser el primer en anunciar la proposta empresarial (tot i que no la va concretar) de la qual va dir que "s'estava estudiant de bon ull perquè hem de ser coherents amb els principis de sostenibilitat". Vila, però, assegura ara que aquests aerogeneradors s'han d'ubicar en zones degradades, com ara els corredors d'infraestructures, però que suposarien un greu impacte per al paisatge de l'Albera i per aquest motiu han afirmat que s'hi oposaran.
L'empresa Gamesa, especialitzada en tecnologies per a la sostenibilitat energètica, és la impulsora del projecte del parc eòlic que afectarà una trentena de municipis de l'Alt Empordà, amb l'objectiu que siguin autosuficients energèticament. La Generalitat de Catalunya, que dóna suport al projecte, ja ha negociat amb sis dels ajuntaments afectats que han donat el vistiplau a la proposta. Cada municipi tindrà dos aerogeneradors, cadascun dels quals produiria un total de 4,5 megawatts.
Figueres, dividida entre el suport i la negativa al parc eòlic | 11-01-2009 - 09:48:19 GMT 1 #
Projecte del parc eòlic de Molinars (Colera) :
El Departament de Medi Ambient i Habitatge ha aprovat la declaració d'impacte ambiental del projecte del parc eòlic de Molinars (Colera) que, per diversos canvis, s'havia hagut de tornar a tramitar. Amb aquest acord, publicat ahir al Diari Oficial de la Generalitat, es dóna per tancada la tramitació iniciada el 1998 per la promotora Eòlic Partners per ubicar tretze aerogeneradors.
El parc eòlic de Colera és un dels primers que es va començar a tramitar a l'Alt Empordà i, dels més de deu projectats, el que tenia els tràmits més avançats. Tot i això, des del 1998, quan es va presentar el projecte, s'han produït diversos canvis, fins i tot en l'empresa promotora, ja que inicialment l'impulsava Eòlic Partners i posteriorment Parc Eòlic Molinars, SL. A banda d'aquest tràmit, només estava pendent d'obtenir la llicència d'obres per part de l'Ajuntament. Abans de les darreres eleccions s'anunciava com a imminent la instal·lació de la torre de mesurar vent i la concessió de la llicència. Amb el canvi de govern, però, es va posar en dubte que se li donés el vistiplau.
El parc està previst que consti de tretze aerogeneradors de 2000 kw de potència unitària, la qual cosa equival a una potència total de 26mw. Les torres projectades tenen 63 metres d'alçada i, les pales, 71 metres de diàmetre. L'energia es preveu evacuar-la amb línies soterrades fins a la subestació elèctrica de Llançà. El pressupost del projecte s'havia estimat en gairebé quaranta milions d'euros.
En aquest moment, aquest i el de Portbou són els que podrien començar a instal·lar-se si els ajuntaments hi estiguessin d'acord. En els dos casos, però, tant a Colera com a Portbou hi han mostrat la seva oposició.
Un dels darrers parcs eòlics que s'està tramitant al Puig Segalar i que afecta diversos municipis de l'Alt i el Baix Empordà. També se'n projecta un a 32 municipis de la comarca.
Projecte del parc eòlic de Molinars (Colera) | 28-01-2009 - 08:22:24 GMT 1 #
A canvi de 8.000 milions € i de energia eòlica :
Acciona ha completat la venda de la seva participació a Endesa (capitalismo eléctrico) per 8.200 milions en efectiu i 2.105 megawatts renovables, pertanyents, entre d'altres, a la totalitat de l'energia eòlica. No obstant això, Enel haurà de rebre el vistiplau de Brussel·les, i així agafarà el control de l'elèctrica. A més, el grup italià està a l'espera de conèixer si la Comissió Nacional d'Energia (CNE) decideix analitzar l'operació i de si el Govern decideix fer el mateix, invocant la coneguda com a Llei Rato.
Acciona ha venut el seu 25% a Endesa per 8.200 milions en efectiu i 2.105 megawatts (MW) renovables, segons l'acord final entre la constructora i Enel, van indicarfonts empresarials. D'aquesta forma, Acciona rebrà exactament, sense primes, l'import del put de venda al qual tenia dret com a part del pacte parasocial signat entre el grup constructor i Enel el mes de març del 2007 per controlar Endesa, xifrat en 11.100 milions d'euros. En concret, Acciona rebrà 9.600 milions d'euros en efectiu de mans d'Enel i 1.500 milions més en dividends d'Endesa com a pagament pel seu 25% a l'elèctrica.
Amb aquests diners es cobrirà el pagament del put de venda. Després d'això, la constructora de la família Entrecanales comprarà per 2.900 milions els actius renovables d'Endesa. Aquests actius consisteixen en 2.105 megawatts (MW) a Espanya i Portugal, dels quals 688 MW corresponen a centrals hidràuliques, i quedaran integrats dins de la societat Acciona Energia. Per afrontar la part en efectiu que li correspon en l'operació, Enel ha subscrit un préstec amb dotze entitats per 8.000 milions d'euros.
L'acord signat ahir està condicionat que Enel no hagi de llançar una OPA pel 100% d'Endesa i es vegi obligada, per tant, a prendre el 8% dels minoritaris, fet que hauria encarit en més de 3.000 milions la compra. Amb la ruptura de la seva relació amb Acciona, la companyia italiana eleva del 67% al 92% la seva participació a Endesa i assumeix un control que, a causa de l'acord d'accionistes de març de 2007, li estava limitat.
Dividend de 6.200 milions
Una vegada tancat l'acord de dissolució, el consell d'administració d'Endesa va acordar donar aprovació al repartiment d'un dividend total de 6.200 milions d'euros entre els seus accionistes, dels quals Acciona ingressarà la seva part corresponent de 1.500 milions, mentre que Enel rebrà 4.150 milions d'euros.
Projecte del parc eòlic de Molinars (Colera)
A canvi de 8.000 milions € i de energia eòlica | 21-02-2009 - 09:10:12 GMT 1 #
Opositors al parc eòlic de Ventalló exigeixen una consulta als pobles :
Una quarantena de persones van participar a la caminada popular que va organitzar Salvem el Terraprim contra el projecte de construcció d'un parc eòlic amb deu aerogeneradors, de més de 120 metres d'alçada, a la serra de Ventalló i la muntanya Gran, a cavall entre l'Alt i el Baix Empordà. Dalt el puig Segalar, on hi ha una torre que està mesurant la força del vent que haurà de corroborar la viabilitat del parc eòlic, els opositors al projecte van explicar l'impacte ambiental i paisatgístic que provocarien els molins de vent i van demanar que s'engegui una consulta popular entre els veïns dels cinc municipis afectats: Viladamat, Ventalló, Albons, la Tallada i Bellcaire d'Empordà.
"Es tracta d'un projecte que afecta molt directament el futur del territori d'aquests cinc pobles i, per això, exigim que els veïns puguin tenir l'última paraula sobre la idoneïtat d'aquest parc eòlic", va comentar el portaveu de la plataforma Salvem el Terraprim, Carles Gorbs. "Que es faci un referèndum amb totes les cartes sobre la taula, que la gent pugui valorar els pros i els contres per així decidir democràticament el futur d'aquesta muntanya, tant simbòlica i tant estimada per als habitants de la zona", va insistir Gorbs, que va criticar que el parc eòlic es vulgui situar en un sòl catalogat d'especial protecció dins el mateix Pla Director Territorial de l'Empordà.
En aquest sentit, el portaveu va raonar que "la ubicació del parc eòlic va ser recentment cremada pel gran incendi de l'agost de 2006" i "segons la Ley de Montes de l'Estat, els terrenys forestals incendiats s'han de mantenir en sòl rural i han de ser destinats a ús forestal com a mínim durant trenta anys". "Entenem que construir-hi un parc eòlic significa canviar a ús industrials aquests terrenys i, per tant, això no és legal", va puntualitzar Gorbs. També va parlar de les greus afectacions a la fauna, la forta contaminació acústica i el procés d'erosió irreversible que provocarien els aerogeneradors.
Destrucció
Segons Salvem el Terraprim, la instal·lació d'aquests aerogeneradors obligarà a la construcció de nous vials d'accés de gran amplada, d'entre 5 i 10 metres i amb revolts de 32 metres de radi, "que destruiran camins ancestrals, marges de pedra seca i jaciments arqueològics". Gorbs afirma que "les dades de vent amb què s'ha elaborat l'estimació de producció energètica són escasses i de dues estacions situades més al nord".
---
VALL DEL LLIERCA Cap Argelaguer: Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà. VALL D'HOSTOLES Cap Les Planes d'Hostoles: Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres. ÁMBIT DE BESALÚ Cap Besalú: Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol. CONCA ALTA DEL FLUVIÁ Cap Olot: Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau.
Osona Vic Ripoll Ripollès Figueres Alt Empordà Garrotxa Girona Catalunya España Lejarza Madrid Lliurona Berga Berguedà
Opositors al parc eòlic de Ventalló exigeixen una consulta als pobles | 25-05-2009 - 07:31:34 GMT 1 #