Els depredadors
F. Xavier Cusell Fernández, Sant Aniol de Finestres Garrotxa: Els depredados.-Aquests dies hem conegut el projecte per instal·lar una pedrera per fer ciment al municipi de Sant Aniol de Finestres, a la Garrotxa, i els veïns ens hem quedat astorats i impactats. Una explotació d'aquestes característiques significa modificar de soca-rel el tarannà del municipi i hipotecar-lo de per vida. Ara Sant Aniol de Finestres és un municipi rural, envoltat de boscos d'alzina que fins als anys 60 eren explotats per fer carbó. El que els experts anomenen indicadors ambientals són elevats: la qualitat de l'aire, l'aigua, la flora i la fauna... I ens preguntem com se li pot acudir a algú destruir, malbaratar, depredar aquest entorn per fer-hi una mina a cel obert, trencant la pedra de la zona de la Barroca amb explosius, triturar-la amb maquinària pesada i esmicolar-la per fer-ne ciment. *** Salvem Sant Aniol de Finestres Garrotxa
La resposta, per òbvia, no deixa de ser intrigant: traspassat el segle XX encara hi ha gent, empresaris, negociants, que lluny d'usar l'enginy, la tecnologia, el reaprofitament, volen créixer devastant territoris verges. I després... ens quedem sorpresos, des del sofà, cada vegada que les notícies de la televisió ens mostren més zones de l'Amazònia devastades per les excavadores.
Salvem Sant Aniol de Finestres Garrotxa.-Els Veïns de Sant Aniol han constituït una Plataforma per oposar-se a una pedrera a cel obert a la Zona de la Barroca, promoguda per Cementos Molins, Sociedad Anónima S.A. - Promotora Mediterránea-2 S.A. Promsa , els veïns del municipi i del conjunt de la Vall del Llémena, Garrotxa volen manifestar la voluntat de lluitar contra una instal·lació que creuen que afectaria irreversiblement el municipi i de retruc tota la Vall i tindria conseqüències directes contra la salut, el benestar, el medi natural i impactaria directament en el valor de les propietats.
Meneame
del.icio.us
ARGELAGUER Juan R. Lejarza
Empresas en apuros aumentan hasta en un 75% las retribuciones a sus directivos:
Algunos altos ejecutivos de las inmobiliarias no saben lo que es la crisis. Sus sueldos siguen subiendo pese al chaparrón de deudas que arrastran las empresas. Es el caso de Reyal Urbis y Realia, cuyos consejos de administración han cobrado un 45% y un 75% más, respectivamente. Al tiempo, los cuatro consejeros ejecutivos de Renta Corporación percibieron un 75,8% más, aunque en este caso se incluyen las cifras de indemnizaciones cobradas por tres ejecutivos salientes, entre ellos, la ex ministra Anna Birulés, explica un portavoz de la empresa.
Son los datos que las propias compañías han enviado a la CNMV y reflejan que ni los consejeros de Reyal Urbis, encabezados por el presidente, Rafael Santamaría, ni los de Renta Corporación, presidida por Luis Hernández de Cabanyes, han debido pensar que sus compañías estaban en pérdidas a la hora de asignar las remuneraciones. Realia es un caso aparte porque no pasa por los problemas financieros que las otras dos competidoras.
Los once consejeros de Reyal Urbis, que está en la cuerda floja, cobraron en conjunto 3,55 millones de euros, incluyendo una partida de seguros de vida, sólo entre enero y junio de este año. Mientras, la compañía registró unas pérdidas de 332 millones.
Los cuatro vocales ejecutivos de Renta Corporación, del total de once que componen el consejo, cobraron 3,72 millones, pese a que la compañía perdió 26 millones. Después de cerrar esas cuentas, la empresa de Hernández de Cabanyes prescindió de la ex ministra Anna Birulés, que ocupaba la vicepresidencia, del consejero delegado, César Bardají, y del director general, Enric Venancio. Estos tres ejecutivos cobraron 2,05 millones, incluidas las indemnizaciones. Si no se contaran estas retribuciones, la remuneración fija sería de 1,05 millones y supondría una reducción del 13%. Otra inmobiliaria que también ha decidido premiar a su consejo de administración es Realia. La empresa controlada por la constructora FCC y Caja Madrid aumentó el sueldo de sus 13 consejeros un 75%, hasta 1,46 millones. La empresa que preside Ignacio Bayón ha justificado que tras salir a bolsa, el año pasado, han aumentado las dietas.
Esta empresa, sin embargo, no atraviesa los graves problemas financieros que sufren otras competidoras como Reyal, Renta Corporación o Colonial. Esta última está entre las que han recortado al máximo la retribución de los consejeros ejecutivos, por decisión de los nuevos capitanes de la inmobiliaria, los bancos acreedores. El consejo de Colonial cobró entre enero y junio de este año 1,3 millones, un 79% menos.Metrovacesa, primera inmobiliaria española, también se ha apretado el cinturón y ha reducido el sueldo del consejo un 65%, hasta 1,2 millones. En ello ha influido el hecho de que la compañía se dividiera en dos en 2007 tras la guerra entre los dos principales accionistas, Román Sanahuja y Joaquín Rivero. Éste se quedó con la parte francesa, agrupada en la inmobiliaria Gecina.
Empresas en apuros aumentan hasta en un 75% las retribuciones a sus directivos | 16-09-2008 - 07:19:56 GMT 1 #
CDC convida els olotins a proposar precs i preguntes per als plens de l'Ajuntament :
Amb el títol «Els teus precs i preguntes als plens», CDC d'Olot, mitjançant la seva pàgina web www.convergencia.cat/olot, convida tots els olotins a adreçar-hi precs i preguntes sobre allò que els preocupi i puguin ser presentats als plens, mitjançant el Grup Municipal de CiU. En la nota de premsa emesa aquesta setmana, CDC diu que «es pren el compromís que entre tots es buscaran respostes, ja que de sempre Convergència respon. Qui vulgui fer ús d'aquesta iniciativa ja pot fer arribar les seves qüestions a la web de Convergència d'Olot o directament al mail garrotxa@convergencia.org, com també al telèfon 972 26 34 50, i de les mateixes ja s'intentarà trobar-ne resposta en els pròxims plens que es vagin convocant oportunament».
Precs i preguntes | 13-12-2008 - 23:20:47 GMT 1 #
Quan no cal patir pels depredadors :
Sembla un concepte modern, però en medicina es va encunyar el 1926 i, de fet, ha existit sempre. Almenys, definit com es defineix des de la perspectiva evolucionista: "L'estrès és una situació en què se'ns demana més del que tenim capacitat de donar", va explicar ahir Joseba Achotegui, psiquiatra i professor titular de la UB, en una conferència organitzada per Tribuna de Girona. "La paradoxa és que tot i que en la història de la humanitat les situacions estressants han anat canviant molt, la resposta a l'estrès és sempre la mateixa", va assegurar el doctor, afegint que "la selecció natural ens ha preparat per a l'estrès agut, descendim dels que van superar l'estrès agut, però ara en patim de crònic, i aquest és avui el nostre gran problema, i la causa principal de malaltia en els humans", va sentenciar.
És a dir, que la resposta orgànica que causaven els depredadors, les infeccions, el fred o la fam molts segles enrere és la mateixa amb què avui reaccionem als problemes del nostre context social. Una resposta a l'estrès agut, que comporta: augment de la pressió arterial, de la freqüència cardíaca, del nivell de sucre en sang, de la irrigació sanguínia dels músculs, inhibició de la digestió, i algunes coses més. "Tot això està imprès en els nostres gens, ara ja no ens serveix per fugir dels depredadors, però ho posem en marxa igualment", va detallar Achotegui.
"De fet, una mica d'estrès agut és positiu, sempre ens va bé estar una mica alerta", va matisar. El problema és quan dura més de quinze minuts, i l'estrès comença a ser crònic, induint altres mecanismes que augmenten el risc de patir malalties serioses, entre les quals les infeccioses (ens baixen les defenses davant una situació d'estrès continuat o molt intens), el càncer (cada vegada es tendeix a associar menys els factors genètics al càncer, va indicar l'expert), l'obesitat o els problemes mentals, que solen tenir com a conseqüència conflictes en les nostres relacions socials. No hi ajuda, o bàsicament ho fomenta, la societat de consum. "El consum desaforat és la base de la insatisfacció", va recalcar el doctor. "No tenim cocodrils que ens puguin atacar, i ens els pintem", va il·lustrar.
Què hi podem fer
Malgrat tot, Achotegui va fer referència a una sèrie de factors "que delimiten l'estrès", i va detallar que, segons quines conductes tinguem i com aconseguim veure la vida, podem viure molt o poc estressats. És el cas de les expectatives del subjecte: "Si sempre són extraordinàries, la persona fracassarà i s'estressarà més", va alertar. O de l'autoestima: "Les persones que tenen una baixa autoestima, solen ser molt sensibles a la informació negativa, es culpen molt i, per tant, afronten l'estrès d'una manera incorrecta". Temps moderns, reaccions eternes.
---
VALL DEL LLIERCA Cap Argelaguer: Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà. VALL D'HOSTOLES Cap Les Planes d'Hostoles: Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres. ÁMBIT DE BESALÚ Cap Besalú: Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol. CONCA ALTA DEL FLUVIÁ Cap Olot: Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau.
Osona Vic Ripoll Ripollès Figueres Alt Empordà Garrotxa Girona Catalunya España Lejarza Madrid Lliurona Berga Berguedà Bracons
Quan no cal patir pels depredadors | 29-05-2009 - 09:15:47 GMT 1 #