La recuperació dels valors més sublims
Albert Coll, Ordre Militar Espanyola dels Cavallers Templers Avui dia els valors més integres de la persona sembla que s'esvaeixen davant d'aquesta societat que ens impedeix veure les nostres passes. Pels carrers s'escolta un murmuri que es fa crit: “qui té més, val més“, independentment de quines creences puguem tenir, els valors que fan viure les persones, com la veritat, la sinceritat, l'honor, la fe, l'esperança, la caritat, la justicia, la prudencia, la fortalesa i la temprança sembla que s'esvaeixen per moments. Quantes coses podrìem dir-ne de cadascuna, pero hi ha persones que nedem contracorrent per a fer-les vives i tornarles a fer presents en aquesta societat. Si miren enrere, al principi dels temps, ens podem centrar en l´època on els valors que hem descrit eren la senyera de tota persona, l'edat mitjana, quan van néixer les més autèntiques Ordes de Cavalleria, algunes encara presents als nostres dies i on la cristiandat ensenyava aquests valors. Avui els camins del consumisme desmesurat fan forat en les ensenyances d'aquests valors i queden cada cop més relegats a l'àmbit més amagat de la persona, i precisament des del nostre interior els cristians hem d'exterioritzar-los per a intentar millorar aquest món. Una de les ordes és la del Temple (els cavallers templers). Els templers s'expandeixen avui dia cap a tots els racons de la terra, nedant contracorrent en el món on vivim, persones normals que amb el nostre exemple quotidià fem que els que ens coneixen s'interroguin, ja que amb humilitat i senzillesa actuem cristíanament. Avui dia no lluitem amb l'espasa, la nostra arma es el nostre exemple en el cami quotidià, els valors en plena efervescencia. Viure l'alegria de ser persona, perquè sentim l'estimació immensa de Déu en la nostra vida. Viure l'alegria dels dons dels que Déu m'ha omplert, doncs tots som una constel-lació de dons, de qualitats, que constitueixen la Llum que som i donem. Poder enraonar, escriure, dialogar, sentir l'estimació dels altres i de l'altre per viure la capacitat de fer i de construir. Prendre consciencia del que hi ha en mi i del que hi ha en els altres és una font d'alegria i d'agràiment. Viure l'alegria dels dons que vaig adquirint, que és com la segona natura que anem incorporant a tot el que som i que consisteix en el conjunt d'hábits que anem consolidant, així com el conjunt de virtuts. Els valors s'han de concretat en actes valuosos habituals, és a dir, virtuts concretes amb les que ens situem a viure entre els demès i assumim la construcció d'aquest món. Viure essent alegria per als altres, en definitiva, essent un do per als demés. Es tracta de ser presencia il.luminada per als altres, que ens faci estar junt als demés d´una manera singular. Som germen de Llum per als altres, com altres ho han estat per a nosaltres. Viure essent testimoni duna espiritualitat cristiana, procurant aprofundir la nostra fe en cada moment de la vida, compartint les nostres experiències. l´OMECT, Orden Militar Española de los Caballeros Templarios (Templers), estem fent presenten en aquesta societat aquests valors que semblaven destinats a perdre's, no és un cami fàcil i cal nedar a contracorrent, pero té la gran recompensa de ser la Llum que il.lumini aquesta societat aportant un granet de sorra. Si vos ser un germà en el nostre “Caminar com a Templer“, visita la nostra página web: www,Omect.org, o posa't en contacte amb qui signa aquesta carta: Albert Coll, apartat 309 d'Olot Garrotxa (Girona) / albcoll@live.com / lejarza1@yahoo.es Albert Coll Orden Militar Española de los Caballeros Templarios Garrotxa Olot Argelaguer Girona O.M.E.C.T. 
(Templarios OMECT Garrotxa: La recuperació dels valors més sublims.-Som al segle XXI i la nostra vida és una constant recerca per sentir-nos plens; estem davant duna societat que ens ofereix una multitud de coses per a tenir una vida més plaent, pero cada cop mes busquem apagar una angoixa que ens interroga des del nostre interior: quina finalitat tinc? Qué és el que em fa realment feliç?
No s'és feliç amb coses que en poc temps desapareixeran, doncs tots els moments de la nostra vida estan foradats pel corc de la contingencia o de la desaparició temporal, pero l'amor de Déu és etern, no té fi; faci el que faci i visqui de la manera que visqui, Déu m'estima i va mostrar el seu amor fent-se Home i ensenyant-nos a ser-ho. La alegria de ser persona és l'experiencia de donar-se un mateix, de crèixer sempre, de sentir un amor ala meva vida que em diu qui sóc i quina finalitat tinc.
>Festes de la Mare de Déu del Tura, els Cavallers, Dames i Cooperants Templers d´Olot y Comarca Garrotxa i Girona. Us desitgem que passeu unes Bones Festes de la Mare de Déu del Tura 2008. Si vols ser un germà en el nostre “Caminar com a Templer” Visita la nostra pàgina Web o posat en contacte amb Albert Coll www. Omect.org / albcoll@live.com / lejarza1@yahoo.es On nobis, sed ómnibus Sigillum Militum Xpist. NON NOBIS DOMINE NON NOBI+SED NOMINE TUO DA GLORIAM Argelaguer Vall del Llierca
Congreso Nacional Templario. Creación del Consejo Nacional Templario España On nobis, sed ómnibus Sigillum Militum Xpist, los míticos templarios Els havien explicat els avantpassats
Meneame
del.icio.us
ARGELAGUER Juan R. Lejarza
REFLEXIONS DES DE L’INTERIOR D’UN CAVALLER TEMPLER CONTEMPORANI
Ser templer és avui dia una forma de viure, un estil de vida que ens és costós a voltes d’aconseguir; amb veritable humilitat ens acostem a Crist amb la pobresa d’unes mans nues, obertes a la prompta servitud del qui més necessita, un defensor viu de vida cristiana, que moltes vegades ens porta a interrogar-nos des del nostre interior; és un acostament sincer des de la nostra ànima cap a Ell, el qual ens dóna llum interior per a ser seguidors seus i ferms testimonis de la seva obra, des de la mirada del mirall de la nostra ànima.
Ser cristià no és treball fàcil i ser cavaller templer com a punt referent encara més; comporta, moltes vegades, un recolliment per a ser llum, ser com la brisa que lentament ho omple tot, sempre disposat per a qui ens sol·liciti, el qui necessita de nosaltres. És una responsabilitat que acceptem en ser cavallers templers, sense barreres ni fronteres estatals.
Molta gent creu que és un arcaisme o no comprenen perquè s'ha de ser templer, si avui dia no existeixen croades ni es camina amb espases; sols es queden amb aquesta imatge, quan els templers tenim com a punt de referència la nostra fe.
La nostra croada és defensar el Temple de Crist amb tota la seva riquesa espiritual, que és la riquesa primordial del món; no hi ha riquesa en el món que superi la riquesa espiritual de Nostre Senyor Jesucrist.
En les nostres pregàries ho oferim tot i amb les nostres mans ajudem als més febles; sí, els que moltes vegades són ignorats o simplement no coneixen Nostre Senyor.
En el meu recolliment interior i pregant per tothom vaig escriure una poesia. Qui sap si bé podria ser dita pels cavallers templers en el seu interior, en les seves pregàries?
Amb l’ànima nua i buscant a Qui ens és Llum en la vida, si amb aquestes paraules ajudo, com a templer, algú en el seu caminar, us en faig partícips d’uns petits fragments:
«Llum interior
És de dia o és de nit, mira el cel estrellat, / cada llum il·lumina el teu camí, en el teu interior enamorat, / no tinguis por a acollir-la en el teu sí, ella et dóna vida, / mira-la amb tendresa i descobriràs la teva ànima viva.
Vine, agafa’m de la mà sense cap temor, / i anem a passejar pel camí de l’amor, / per a descobrir la veritable música de la felicitat, / i escriure en elles les nostres notes de complicitat.
(...)
No tinguis por a estimar. / No tinguis por a sentir. / Una mà amiga al teu costat està per a compartir.»
Si vols ser un germà en el nostre caminar com a templer, visita la nostra web: www.Omect.org
Non nobis domine, non nobis
+
sed nomine tuo da gloriam.
Albert Coll i Vilà
REFLEXIONS... | 15-11-2008 - 18:56:34 GMT 1 #