La radiació de la mat?
La radiació de la mat?.-PERE CARBONELL MITJANS, després d'assistir a la reunió informativa sobre la MAT, línia de 400kV, que va tenir lloc el passat 17 de juny al teatre de Santa Coloma de Farners, voldria manifestar la meva opinió i contradir l'argument central de les intervencions dels representants del Govern català: el desenvolupament.
En el seu parlament, els representants governamentals es van mostrar com a ferms defensors d'aquest desenvolupament que, segons el seu parer, tantes millores ens ha portat, ens porta i, seguint la seva argumentació, ens portarà. Tanmateix, hem assistit a un desenvolupament que
des dels anys 60 ha marcat el nostre territori amb un caos urbanístic evident: aquest és el cas de les poblacions perifèriques de Barcelona (l'Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Cornellà de Llobregat, Sant Boi, Mollet del Vallès, el Prat, Viladecans, Badalona, Mataró, Sabadell, Terrassa, Granollers, etc), per anomenar-ne algunes, que han passat d'una evolució continguda i sostinguda a convertir-se en monstres de l'urbanisme, sense criteris de planificació, havent-se obviat fins i tot les infraestructures més elementals.
També a la demarcació de Girona hem assistit al desmembrament social i urbanístic de les poblacions de la costa. En definitiva, hem pogut constatar que, quan es parla de desenvolupament, es dóna preferència al benefici ràpid i ferotge, abans que a un creixement sostingut i harmònic amb respecte cap a la història de cada territori, la seva configuració urbanística i arquitectònica, les seves estructures socials característiques i el seu entorn natural. A Catalunya, hem assistit a la destrossa, quasi sistemàtica, del que havia estat un país.
Actualment, quan aquest Govern parla de creixement sostenible ("sostenibilitat" és la paraula màgica que s'utilitza en tot moment) ja sabem el que vol dir. Hem de corregir la seva argumentació i dir, obertament, que desenvolupament i sostenibilitat difícilment poden coexistir, especialment, quan darrera d'un projecte s'entreveu la mà d'un capital interessat a maximitzar els beneficis.
En tant que científic, coneixedor de l'anàlisi estadística i el que aquesta comporta quan s'estudien grups importants de població i quan el que s'intenta descartar o acceptar és un efecte somàtic estocàstic o aleatori, en el cas que ens ocupa, el càncer o la leucèmia, les meves mires ja van cap a un altre costat: Aquí exigeixo a les autoritats polítiques i econòmiques del país rigor en la informació i rigor en el tractament de dades.
Motivat per la lleugeresa amb què es presentava el tema en general, he dut a terme una revisió de la bibliografia dels últims anys sobre l'epidemiologia dels efectes perjudicials associats als camps electromagnètics. Som conscients, i ho som en bon grau, que l'exposició a camps electromagnètigs (CEM) de molt baixa freqüència que emanen de la generació, transmissió i ús de l'electricitat forma part de la vida moderna i de les necessitats diàries d'una població. També ho som que l'opció de la telefonia mòbil cel·lular (molt alta freqüència) és una realitat indiscutible, encara que la relació de conseqüències atribuïbles a la seva utilització sigui realment important. Així i tot, em preocupa el potencial d'efectes adversos per a la salut i les conseqüències, a curt i llarg termini, que tenen tant la baixa com l'alta freqüència.
Si ens concentrem en l'impacte per a la salut que pot provocar la baixa freqüència, hem d'insistir una vegada més que la transmissió de corrent altern a Molt Alta Tensió (MAT) ha generat, al llarg de més de dues dècades, gran quantitat d'estudis de caràcter epidemiològic, duts a terme per prominents científics internacionals de l'epidemiologia de grups de població. Hem d'afegir, perquè en quedi constància, que la discussió no és de caràcter local sinó internacional.
Una estudi publicat el desembre de 2001 a la prestigiosa revista nord americana "Environmental Health Perspectives", que revisa la literatura existent sobre els perills per a la salut de la baixa freqüència, cas de la MAT, destaca les següents aproximacions:
a) La qualitat dels estudis epidemiològics pel que respecta als efectes dels CEM ha millorat notablement en els últims anys; concretament, alguns dels més recents treballs que relacionen la leucèmia infantil aguda i el càncer amb l'exposició ocupacional a CEM s'acosten ja als límits realistes del rigor científic, en termes de mostreig i mètode d'anàlisi estadística.
b) En l'epidemiologia dels efectes associats a CEM fer una estimació de l'exposició té una dificultat molt particular, perquè l'exposició és imperceptible i generalitzada, les fonts emissores poden ser moltes i varien notablement amb el temps i amb la distància; la intensitat de l'exposició i el període d'exposició humana resulten difícils d'avaluar, i finalment, a priori, no es coneix un mecanisme d'interacció biològica que expliqui una resposta de l'organisme.
c) A causa de l'absència d'una evidència experimental, no resulta encara possible establir una relació etiològica del tipus causa-efecte per als CEM.
d) Així i tot, el cúmul de dades avaluades en els estudis epidemiològics que relacionen el càncer infantil, la leucèmia i el tumor cerebral amb una exposició acupacional permanent i l'evidència estadística d'un risc de leucèmia infantil associat a l'exposició posnatal, a dosis a partir de 0,4 microtesles, justifica la prudència científica i la preocupació popular. El risc relatiu de leucèmia infantil ha estat estimat en 2,0 (interval de confiança: 1,27-3,13) en una anàlisi exhaustiva on resulta improbable la no relació causa-efecte.
El desconeixement d'un mecanisme d'interacció biològica no treu importància als resultats de l'epidemiologia; ja ens hem trobat amb altres noxes, avui ja amb una relació etiològica perfectament establerta, que durant anys han fet dubtar la ciència: és el cas de les dosis baixes de radiació d'origen mèdic, els raig X en la seva aplicació radiodiagnòstica, el TAC i la radiologia convencional aplicada amb abús.
Per altra banda, hem de fer constar que encara segueix sense resoldre's la relació associativa d'altres efectes d'ordre biològic amb manifestació clínica, com les alteracions cardiovasculars, el càncer de mama o el suïcidi; així mateix, també preocupa una possible associació amb l'esclerosi lateral amiotròfica.
Per últim, també és oportú destacar que, segons dictat de la UE, quan per part de les ciències de la salut existeixen dubtes o desconeixement d'una relació de causa sobre possibles toxicitats en humans, ha de prevaler sempre el criteri de precaució. Pensem que manipular dades sobre dosis i altres qüestions relacionades pot resultar especulatiu si no s'han dut a terme algunes mesures a fi de relativitzar la realitat.
Per complementar la informació apuntada, seguidament presentarem dades sobre contaminació electromacnètica ambiental recollides el juliol de 2008 en torre transmissora de 400 kW. Les mesures es van realitzar amb una sonda F.W. Bell, Model 4080, propietat de la Universitat de Girona. Les presentarem en microtesles (µT), ja que aquesta és la magnitud que en tots els estudis es relaciona amb els efectes d'ordre biològic. Així, a una distància de 5 metres respecte a una torre de transmissió de 400kV es registren 6,08 µT; a 50 metres, 1,25 µT; a 100 metres, 0,34 µT; a 200 metres, 0,12 µT. A partir dels 200 m, s'estableix un sostre de 0,12 µT que es reprodueix a més llargues distàncies; suposem que la influència de la contaminació electromagnètica ambiental de la població on es realitzaren les mesures pot alterar la relació amb la distància.
Per acabar, hem de fer l'observació que, en un parc infantil a pocs metres d'una torre de transmissió, es mesuren 1,09 µT, quasi 3 vegades més que el valor (0,4µT), un fenomen associat a variables somàtiques, per la qual cosa la magnitud de l'efecte és encara superior.
Meneame
del.icio.us
ARGELAGUER Juan R. Lejarza
Al.legacions. Bassols Energia S.A. Reforma línea elèctrica subestació SE Olot-Argelaguer-SE Serinyà per canvi tensió 66Kv a 132Kv. Generalitat de Catalunya: Direcció General d´Urbanisme de Girona (PTOP). Registre Entrada núm 1361 Alegaciones.
A/a: Generalitat de Catalunya: Direcció General d´Urbanísme de Girona. PTOP. OGAU. Serveis Territorials d'Economia i Finances a Girona.
Juan Rodriguez Lejarza, major d´edat, amb DNI NÚM. 14972373-M, veí d´Argelaguer amb domicili a efectes de notificació en Argelaguer, Carrer Major, 26 -17853-.
M´adreço a vosté,
Expedient: 2007 / 029375 / G (ponència 7.751/2004-AT)
Assumpte: Sol.licitud per a la reforma i canvi de tensió de la línia elèctrica entre la subestació d´Olot i la de Serinya.
Interessat: Bassols Energia, S.A. /ELÊCTRICA CURÓS, S.A./ Endesa- Distribución Eléctrica, S.L. Terme municipal: Argelaguer Comarca: Garrotxa
Proposta a la Comissió Territorial d´Urbanisme de Girona:
-Capacitat del medi receptor al Municipi de Argelaguer, riu Llierca, Cales de Llierca, S.A, Cales Yesos y Cementos d´Olot, S.A (CYCOSA).
El document 7751/2004-AT no descriu ni valora els factors ambientals, el terme municipal d´Argelaguer, afectats pel projecte. S'afectan Espais inclòsos en el Pla d'Espais d'Interès Natural i Àmbits de Xarxa Natura 2000 en aplicació de la Directiva 92/43/CEE o Directiva Hàbitats Naturals, Unión Europea,obligatoris, al conjunt del traçat en el seu pas per el municipi d´Argelaguer.
El projecte afecta a Hàbitats de Ribera del Riu Llierca, que presenta un grau de conservació molt baix. El llit del riu Llierca presenta comunitats pròpies de colodars al·luvials de corologia mediterrànea, s’afecta al d’alzinar que es localitza en el marges dels Camps de Conreu de la terrassa al·luvial superior.
El projecte es situa entre els límits del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa (PNZVG) i el l’Espai d’Interès Natural de l’Alta Garrotxa. El riu Llierca és un Corredor Territorial i Connector Ecològic rellevant entre l’Alta Garrotxa i el riu Fluvià, al seu pas per Argelaguer, Connector Ecològic amb el PNZVG.
El riu Llierca es troba afectat per l’Ordre MAB/138/2002, de 22 de març, per la qual s’aprova el Pla de Conservació de la Llúdriga. Per aquesta raó les estructures que travessin o estiguin situades a menys de 100 metres dels cursos i masses d’aigua dintre de l’àmbit territorial han d’habilitar estructures que permetin el pas de les Llúdrigues i que impedeixin ser atropellades. Aquesta espècie és freqüent a la zona d´Argelaguer.
La ponència no preveu res per salvar el desnivell existent entre les terrasses al·luvials i la plana agrícola. Les Torres del projecte son de grans dimensions i significaran una barrera física i visual respecte a les terrasses fluvials contigües a la llera, tanmateix en el Pla de Tapioles en tot el recorregut afectat per la Llei del Paisatge.
Aquest Projecte no deu afectar ni donar lloc a modificacions del flux hidràulic en cas d’avinguda extraordinària com la sobreelevació de la llàmina d’aigües i l’augment de les velocitats a l’entorn de les que poden esdevenir erosions de caràcter local a l’entorn dels estreps durant el desguàs de l’avinguda emmagatzemada a les planes d’inundació aigües amunt i erosions de caràcter general a aigües avall durant el desguàs de l’avinguda degudes a l’estretament de la secció hidràulica. Per minimitzar aquests efectes l’esmentat informe debè recomanar la no ocupació de la plana d’inundació dins de 42°13'22.95"N, 42°13'25.30"N, 42º 13`15.05”N i 42 13 11 01”N. La naturalesa fluvial de l’entorn del projecte presenta un estat greu i la seva fragilitat es considera elevada.
Tanmateix el projecte incorpora una infrastructura d’importants dimensions que s’insereix en un Paisatge predominantment agrícola i obert on els elements antròpics més destacats són habitatges unifamiliars aïllats i instal·lacions agropecuàries i una Xarxa Viària de reduïdes dimensions, adaptada a la morfologia del terreny, al municipi de Argelaguer.
Així doncs, els elements de caràcter ambiental més sensibles de l’entorn del projecte, més afectats són les poblacions íctiques i de llúdriga, els hàbitats de Ribera, la Conectivitat Ecològica del PNZVG-Pla de Tapioles, Argelaguer-EIN Alta Garrotxa, i l’estructura actual del Paisatge.
Es preveuen efectes negatius notables, irreversibles i permanents sobre factors ambientals determinants i sensibles, vist que els Vectors més sensibles des del punt de vista ambiental, les poblacions de Barb de muntanya i de Llúdriga i la Connectivitat Ecològica al llarg del Corredor Ecològic del riu Fluvià es veuran afectats de forma negativa si no s’adopten una de les seguents Alternativas de pass de la línea Elèctrica Bassols Energía S.A., en la seguent direcció:
1-Montagut Oix, 42°13'50.91"N- 2°36'28.63"E, Tortellà, 42°14'10.69"N- 2°37'45.54"E, Sales de Llierca, 42°14'13.13"N-2°39'41.84"E, Municipi de Besalú riu Fluvià 42°11'56.23"N-2°42'5.94"E.
2.-Soterrament de la Linea Elèctrica desde Riu Llierca Argelaguer- Pont A-26, 42°12'56.33"N, El Collet-Argelaguer, 42°12'52.64"N- 2°37'40.83"E, Tunel Argelaguer A-26 GI- 523 N-260, 42°13'0.46"N-2°38'33.52"E, Argelaguer A-26 N-260 Riu Borro, 42°12'51.01"N-2°39'35.21"E, proposem aquesta como la més adecuada, Soterrament de tota la Linea dins del terme Municipal de Argelaguer per Polítiques Ambientals i de Sostenibilitat.
Extracte de textos de diferents Documents de la Generalitat de Catalunya i administracións, referents al estat del Connector Ecològic del Riu Llierca de Argelaguer, entre 42°13'47.04"N-2°36'24.82"E, 42°13'46.14"N-2°36'51.48"E i 42°12'45.64"N- 2°37'41.15"E, 42°12'35.88"N-2°35'49.77"E, :
- PLA DIRECTOR TERRITORIAL DE LA GARROTXA: 3. Introducció a l’àmbit de planejament PAG. 63. Àmbit de la vall del Llierca, UR4. Vall del Llierca,
a/ Estructura territorial
El municipi està situat entre dos espais naturals protegits: el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i l’EIN de l’Alta Garrotxa. En termes ecològics, la connexió amb el PNZVG és bona degut a la cobertura forestal de la zona meridional, que és contínua fins a la vall de Santa Pau i els municipis veïns de Sant Jaume de Llierca i Sant Ferriol. En canvi, la connectivitat amb (riu Llierca) l’Alta Garrotxa es fa difícil degut a la carretera N-260 (A-26 no disposa de manteniment Medi Àmbiental), actualment en la fase de construcció de la Variant del Nucli d’Argelaguer, que fragmenta el Municipi d’est a oest, de la mateixa manera que farà la nova línea “reforma” i canvi de tensió de la línea elèctrica Olot-Serinyà. Per aquestes circumstàncies, el riu Fluvià, el riu Llierca i la riera de Sales configuren l’única possibilitat connectora amb l’Alta Garrotxa. El Fluvià compleix aquest paper ja que presenta una estructura de bosc de ribera i cabals suficients per a garantir-la, malgrat l’existència de rescloses. No passa el mateix amb el Llierca que, amb la pràctica desaparició del bosc de ribera(42°13'47.04"N-2°36'24.82"E, 42°13'46.14"N-2°36'51.48"E i 42°12'45.64"N- 2°37'41.15"E, 42°12'35.88"N-2°35'49.77"E,) al seu pas pel municipi, es converteix en un espai on la fauna queda altament exposada.
Pla de Tapioles: L’espai agrari d’Argelaguer, en clara regressió, representa actualment el 29% de la superfície del terme municipal. Quan es consolidin els nous sòls industrial i residencial previstos i finalitzin les actuacions sobre la nova autovia, l’espai agrari disminuirà en un 13%. Aquest, que té un paper fonamental en les connexions ecològiques (Pla de Tapioles), és un espai fonamental de transformació, creació i manteniment del Paisatge (Llei del Paisatge).
L’espai agrari i forestal esta regulat per les Normes Subsidiàries de 1989, però sense criteris de protecció ni un tractament que asseguri la conservació dels seus elements naturals: sòl, flora, fauna i paisatge. Els cursos d’aigua i el seu entorn no tenen cap mena de qualificació urbanística específica. No reben un tractament que permeti la seva conservació com a corredors biològics que són.
Tots els cursos d’aigua tenen direcció nord-sud, pertanyen a la conca del Fluvià i desguassen a la seva riba esquerra, en terrenys del municipi d’Argelaguer. El Llierca corre per l’oest, establint el terme entre Tortellà, Montagut i Oix, per bé que al Pont del Llierca ( 42°13'46.68"N-2°36'35.99"E), al nord-oest, el territorio de Tortellà l’ultrapassa, endinsant-se uns centenars de metres vers el terme de Montagut i Oix. Dins del terme hi ha dos rierols tributaris: el de Canalies que neix al Pla del Carig i el de l’Horta que neix al Jonquet de Bellpuig. A l’est de Tortellà discorre el Juiàs, que separa el municipi de Sales de Llierca. Neix a Montoriol i desguassa a Argelaguer. El seu cabal és molt minso; les aigües es filtren prop del mas Palol i tornen a aflorar a Can Masó. Té per afluents els torrents de Can Patorra, de Can Pedregós i de la font de la Salut. Pel centre del municipi de Argelaguer discorre la riera del Vinyot Connector Ecològic, de les Valls o riera de Tortellà. No porta gaire aigua. Es forma per l’aiguabarreig dels ríerols l´A-26 , Gi-523. Argelaguer Tortellà i N-260 Foment i lAjuntament de Argelaguer han fet mal a la Riera del Vinyot, portà Contaminaciò Quimica sense control de abocaments.
Des del punt de vista de l’estructura del sistema d’espais oberts, el fet que Tortellà pertanyi a l’Espai d’Interès Natural de l’Alta Garrotxa, i la proximitat meridional del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, fan que la connexió entre aquests dos espais estigui considerada en un àmbit de proximitat entre ells. La possibilitat de connexió dins del municipi passa per la xarxa hidrogràfica formada pel riu Llierca, el riu Borró, el riu Juià,la riera de Sales i el torrent d’en Vinyot d´Argelaguer o riera de Tortellà, (afectats per el projecte).
Entre aquests assentaments el Pla Director reconeix la unitat geogràfica, històrica, cultural i socioeconòmica de la vall del Llierca, formada pels municipis d’’Argelaguer, Montagut-Oix, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca i Tortellà.
A-26 i N-260 GI-523 Argelaguer Tortellà: En l’actualitat, ja construïdes les variants de Castellfollit, Sant Jaume del Llierca, i Argelaguer, i de Besalú, s’estan executant les determinacions del Pla de Carreteres de 1995 que planteja la connexió Vic-Olot-(ARGELAGUER)-Besalú-Figueres com a via principal de la xarxa bàsica.
2.2 Al.legacions Ajuntament d’Argelaguer. a) Usos i edificacions en espais oberts.
Consideren que el Pla hauria de preveure els mecanismes necessàries per tal que els Ajuntaments (Argelaguer) poguessin dictar o imposar mesures de reducció d’impactes paisatgístics o ambientals o actuar sobre activitats subjectes a intervenció ambiental.
b) Objectius del sistema d’espais oberts Existeix un error als plànols pel que fa a la localització del Pla de Tapioles, que el Pla protegeix pel seu valor agrícola. Es manifesten d’acord amb la protecció de la zona agrícola de Tapioles,però demanen que es consideri la possibilitat d’altres usos compatibles i lligats a activitats econòmiques vinculades a l’ús lúdic, cultural, esportiu, de recerca o altres. Demanen que el Pla incorpori el Catàleg de Paisatge.
c) Àmbits de referència del sistema d’assentaments.
Demanen que s’estudiïn altres models (amb més variants que no només la de fluxos de mobilitat) que permetin la superposició de diferents àrees distributives en funció dels requeriments funcionals o específics, respectant l’agrupació natural de la Vall del Llierca.
e) Sistema d’infraestuctures.
El Pla ha de definir les infraestructures viaries i les econòmiques i ambientals. Cal una major definició del model Ferroviari (Eix Ferroviari Lleida-Vic-Olot-ARGELAGUER-Figueres, en tramints pel Consell Comarcal de la Garrotxa i el Ajuntament de Olot SIGMA. Eix Ferroviari Girona- Banyoles-ARGELAGUER-Olot-Vic-Lleida, en estudi per les Administracions? ”Prensa Escrita“), i feta aquesta, la localització de les noves traces i estacions.
Informe de Sostenibilitat Ambiental .Extractes:
-Així cal destacar la identificació de separadors urbans (àrees on s’ha d’evitar la connexió entre teixits urbans adjacents) entre Sant Jaume de Llierca i Argelaguer, entre Montagut i el pla de Politger, entre Castellfollit i Sant Joan les Fonts, entre els diferents nuclis de la Vall de Bianya, entre Begudà i Sant Cosme, entre tots els nuclis entre Bas i Olot i entre Sant Feliu d’Hostoles i Les Planes d’Hostoles.
-Actualment el PSARU preveu noves EDARs als municipis de Riudaura, Sant Jaume de Llierca i Tortellà i la construcció de l’EDAR i col·lectors de Sant Esteve de Llémena, d’Argelaguer (Estació Depuradora d´Aigües Residuals (EDAR) de Argelaguer, Sant Jaume de Llierca, Montagut, Tortellà, Sales de Llierca: Sr. President del Consell Comarcal de la Garrotxa (Sigma): Instancia Registre núm 2214 de data 19 de maig 2008.-Juan Rodriguez Lejarza, major d´edat, amb DNI NÚM. 14972373-M, veí d´Argelaguer amb domicili a efectes de notificació en Argelaguer, Carrer Major, 26 -17853-.
M´adreço a vosté, Exposo: Que asseventat de l´inici de la construcció de l´anomenada Estació Depuradora d´Aigües Residuals (EDAR) de Argelaguer/Sant Jaume de LLierca, a carrec de la companyia Sociedad de Explotación de Aguas Residuales, S A (SEARSA), del grup Aguas de Barcelona SA (AGBAR), aquesta situada en l´Espai de Can Gifreda (*), i compresa en la Riba esquerra del rio Fluvià-Argelaguer.
Segons el panell oficial informatiu, situat en el lloc que ocupa dita Infraestructura, està promoguda per: Consell Comarcal de la Garrotxa (Sigma), Agència Catalana de l´Aigua, Ministerio de Medio Ambiente, Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.
Demano: M´informi quan te previst la publicació del Projecte, per aportar al.legacions a l´Estudi d´Impacte Ambiental a l´Estació Depuradora d´Aigües Residuals d´Argelaguer/Sant Jaume de Llierca. Així, com hem faciliti la consulta del projecte i la seva memòria.
En el cas de que disposi d´altre via per fer arribar les meves Al.legacions al projecte, espero pugui comunicar-mo.
(*) Can Gifreda, l´actual explotació d´àrids Cales, Yesos y Cementos de Olot, SA (CYCOSA) , per a més informació d´aquesta empresa podeu veure l´Instància amb registre d´entrada núm 383, amb data 28/6/06, a l´Ajuntament d´Argelaguer, mai contestada. Juan Rogriguez Lejarza Argelaguer, 19 de Maig de 2008
>N.B.: És, si més no, curiós el nom Depuradora del Llierca (?), quan dista del riu Llierca (Vall del Llierca) i està situada en el riu Fluvià, Espai Protegit per la Directiva d´Habitats de la Unió Europea- Xarxa Natura 2000.) d’Hostalnou de Bianya, Beuda, Fluvià, Sant Miquel de Pera, i Oix.
-Olot, connexió de l'afluent de l'EDAR de Tortellà al futur sistema de Sant Jaume de Llierca, col·lectors en alta per al sanejament de Sant Jaume de Llierca.
-Riu Llierca: Punts crítics 3 i 4. Es tracta del futur pas de l’autovia (A-26 N-260- GI-523) de quatre carrils per sobre els Rius, ja que podria suposar l’estrenyiment del llit dels rius i la destrucció de la vegetació de ribera. A això encara s’hi podria afegir el pas d’un nou traçat ferroviari (Eix Ferroviari Lleida-Vic-Olot-ARGELAGUER-Figueres) encara per definir.
El pla defineix clarament la importància de les Connexions fluvials nord-sud en aquesta zona mitjançant la classificació com a sòl d’especial protecció pel seu valor Connector de les rius i rieres de Llierca, Sales Vinyot Juiyas, Riu Borrò, riera de Capellada i riera de Buaranc. (la proposta per a l’aprovació inicial reforça molt aquest aspecte respecte de l’avantprojecte), a banda de preveure separadors urbans entre els nuclis per tal d’evitar la creació de continus urbans.
-En el cas dels boscos d’escleròfil·les i laurifolis la majoria es concentren a la zona que va de Sales de Llierca fins a Maià de Montcada, quedant un 12% en sòl de protecció territorial per estar en zones de pemdent superior al 20%, i el 17% restant en zones de protecció preventiva.
Argelaguer: Espais dels inventaris d’espais d’interès geològic i de zones humides de Catalunya, del Departament de Medi Ambient i Habitatge: Respecte a les zones humides de l’Inventari de zones humides de Catalunya, el Pla Director proposa la inclusió com a sòl de protecció especial de les 6 zones humides presents a la Garrotxa: Rescloses d'en Bassols i del Molí Resclosa de la Fàbrica de Sant Jaume de Llierca.
Veure també els documents anexes:
--Pla d´Acció Local per la Sostenibilitat d´Argelaguer. Fase 1-Diagnosi- Document III. Diagnosi municipal i la memòria, gestionat per la Diputació de Girona, Consell Comarcal de la Garrotxa, Ajuntament d´Olot, de data 0ctubre de 2003.
El Sigma va ser el redactor de les Agendes 21 per encàrrec dels ajuntaments de la comarca i per tant, els documents estan en els respectius consistoris. (Contacte: Judit Ferrer i Tubau, Cap d´àrea d´informació i coneixament SIGMA-Consorci de Medi Ambient i Salut Pública de la Garrotxa. Carretera de Ridaura s/n.17800-Olot,Telf.972.274871.Fax:972.274870)
És cert, el que es manifesta fins aquí, donan referència els documents anexes següents:
1--Ajuntament d´Argelaguer, registre d´entrada núm. 383, 28/06/2006 (pàg 1de2) És demana protecció ambiental del riu Llierca al seu pas per CYCOSA (veure 7.751/2004-AT), Cales de Llierca, S.A., indústries químiques situades en terrenys Catalogats Rústics, sense permís municipal de l´Ajuntament d´Argelaguer i autoritzat per la Direcció General de Mines i Industria de la Generalitat de Catalunya-Girona, promotor del projecte de la Línea Electrica Bassols d´Energia, S.A.
2--Ajuntament d´Argelaguer, registre d´entrada núm. 3, 04/01/2007. Es demana l´expedient de Reforma línea elèctrica Olot-Serinya.
3--Cartes al Director diari de Girona 21/02/2007.”Contesta al Sr.Jaume Tané i Cufí”
4--Agrupació de Secretaries de Jutjats de Pau núm. 20. Acta de conciliación 1/2007-A. Argelaguer a 4 d´abril de 2007. Referent al document núm.1. Judici contra Juan Rodriguez Lejarza per l´instància núm. 383 demandant Cales de Llierca, S.A-CYCOSA. (7.751/2004-AT),
5-- Ajuntament d´Argelaguer, registre d´entrada núm. 848, 19/12/2007.
6-- Ajuntament d´Argelaguer, registre de sortida núm. 75, 25/02/2008.
7-- Direcció General d´Urbanísme de Girona, entrada núm. 643, 07/03/2008.
8-- Departament de Medi Ambient i Habitatge, entrada data 07/03/2008.
9-- Consell Comarcal de la Garrotxa- SIGMA. registre d´entrada núm. 1276, 19/03/2008.
10-- Ajuntament de Sant Jaume de Llierca BOP Girona núm. 5073, 22/04/2008.
Retalls de premsa escrita.
11-- Diari de Girona i diari El Punt
Cronologia conocida sobre la tramitación administrativa del Projecte de nova línea electrica a 132 kV., Bassols Energia S. A. Endesa Distribución S.L. En Argelaguer: Consultada la Base de dades, www.gencat.cat, de la Generalitat de Catalunya, comprobem que d´aquest projecte només existeix el projecte 7.751/2004-AT. més el document de l´Ajuntament d´Argelaguer del 05 de julio 2005 -- BOP nº 127, més un anunci amb data del 12 de juliol de 2007 en el diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (20.173/2007-AT).
-3 de febrero 2003-- Direcció General Medi Natural “trencaclosques”
-29 de abril 2004 -- Entrada estudi Departament Impacte Ambiental. Resultat de la recerca d´aquest document, apareix el document expedient 7.751/2004-AT
-30 de abril 2004 -- Minas e industria informa a PNZV. Resultat de la recerca d´aquest document, apareix el document expedient 7.751/2004-AT
-02 de junio 2004 -- Departamento Agricultura DAR da conformidad.. No apareix cap document.
-07 de junio 2004 -- PNZV pide información complementaria. Resultat de la recerca d´aquest document, apareix el document expedient 7.751/2004-AT
-30 de julio 2004 -- Cultura- yacimientos. Resultat de la recerca d´aquest document, apareix el document expedient 7.751/2004-AT
--21 de dicm. 2004 -- Recibida información en PNZV. Resultat de la recerca d´aquest document, apareix el document expedient 7.751/2004-AT
(1) 08 de marzo 2005 -- Boletín Oficial del Estado nº 57 pàgs. 8.186-7. Aquest document no apareix en la tramitació administrativa de 7.751/2004-AT
(*) 05 de julio 2005 -- Boletin Oficial de la Provincia Girona nº 127 (Argelaguer). Permiso de obres menors.
(*) 05 de agost. 2005 -- Presentación del proyecto por BASSOLS Resultat de la recerca d´aquest document, apareix el document expedient 7.751/2004-AT
--09 de agost. 2005 -- Se pide más información a Bassols Resultat de la recerca d´aquest document, apareix el document expedient 7.751/2004-AT
--18 de octubre. 2005 -- ACA concede el permiso de obras Resultat de la recerca d´aquest document, apareix el document expedient 7.751/2004-AT
--03 de noviembre. 2005 -- DOG nº 4502 Información pública del proyecto T-33 a T-42 y de utilidad. Resultat de la recerca d´aquest document, apareix el document expedient 7.751/2004-AT
(*) 01 de diciembre. 2005 -- Presentación sobre Impacte Ambiental. Resultat de la recerca d´aquest document, apareix el document expedient 7.751/2004-AT
--17 de enero 2006 -- Evaluación D.I.A de T-7 a T- 95. Resultat de la recerca d´aquest document, apareix el document expedient 7.751/2004-AT
--25 de enero 2006 -- 2 alegaciones a DOG nº 4502 (T-33 a T-42) Resultat de la recerca d´aquest document, apareix el document expedient 7.751/2004-AT
--28 de febrero 2006 -- D.G. Medi Natural “trencaclosques”Resultat de la recerca d´aquest document, apareix el document expedient 7.751/2004-AT
--06 de junio 2006 -- Minas e Industria a Dep. Impc. Amb. T-26 a T-95. Resultat de la recerca d´aquest document, apareix el document expedient 7.751/2004-AT
--06 de julio 2006 -- DOC nº 4670. Información pública complementaria T-26 a T-95 Resultat de la recerca d´aquest document, apareix el document expedient 7.751/2004-AT
(*) 05 de setembre. 2006 -- Declaración Ponéncia de Impacto Ambiental. Resultat de la recerca d´aquest document, apareix el document expedient 7.751/2004-AT
--18 de mayo 2007 -- Diputación de Gerona afectación GI-523 (Argelaguer). Resultat de la recerca d´aquest document, apareix el document expedient 7.751/2004-AT
--27 de junio 2007 -- El Servicio Geológico da su permiso al proyecto?
--12 de julio 2007 -- Anuncio modificaciones T-33 a T-42. Resultat de la recerca d´aquest document, apareix el document expedient 7.751/2004-AT
--16 de noviembre.2007 -- ACA concede el permiso de obras. Resultat de la recerca d´aquest document, apareix el document expedient 7.751/2004-AT
--28 de febrero 2008 -- Dep.G.A. Paisaje da permiso. Resultat de la recerca d´aquest document, apareix el document expedient 7.751/2004-AT
*) ref. 7.751/2004-AT per defecto de forma, manipulación de documentos públicos de la administración de forma incoherente, en el orden de fechas y uso del document 7.751/2004-AT para cometidos distintos.
1) 08 de marzo 2005 -- Boletín Oficial del Estado nº 57 pàgs. 8.186-7. Aquest document no apareix en la tramitació administrativa de 7.751/2004-AT
-Amb data 8 de març de 2005, BOE nº57 pàg. 8.186-7.
3837 Resolución de la Secretaria General de Energía, por la que se dispone la publicación del Convenio de colaboración para la mejora del servicio electrico de Cataluña entre
“El Excmo. Sr. D. José Montilla Aguilera, Ministro de Industria, Turismo y Comercio.
El Hble. Sr. Josep Maria Rañé i Blasco, Conseller del Departament de Treball i Industria de la Generalitat de Catalunya.
El Sr. D. Tomás Feliu de Cendra, Director General de Bassols Energia, S.A.
En función de sus respectivos cargos “ (Document A. pàg 1-2).
-3838 Resolución de la Secretaria General de Energía, por la que se dispone la publicación del Convenio de colaboración para la mejora del servicio electrico de Cataluña entre el Ministerio de Industria, Turismo y Comercio., la Generalitat de Cataluña y la empresa distribuidora ELECTRICA CURÓS, S.A.
-Vist el document manifestem que en la pàg. 2 i en la relació els termes municipals que apareixen el el cuadre annexa, no apareix autoritzat l´Ajuntament de Sant Jaume de Llierca, ni les actuacions previstes, així com l´Ajuntament de Besalú. Per tant, no estan dins del projecte.
I que en relació a la “modificación de la red de BT del centro de transformación “033 Llierca” ZRC”
Primer, volem dir que el pressupost que es contempla per a la nova línea es de 950,70 euros, xifra del tot ridícula per unes obres d´aquesta envergadura.
A LA PONÈNCIA TÈCNICA:
-Vista la insuficiencia del proyecto 7.751/2004-AT, en el termino municipal de Argelaguer, relativo a la evaluación del Medi Ambient afectado, pido un estudi de Impacto Ambiental que no recoge el 7.751/2004-AT.
-Vista la tramitación administrativa, tiene un defecto de forma, manipulación de documentos públicos de la administración de forma incoherente, ya que el documento que más se ha visto hasta el presente, 7.751/2004-AT., un simple informe del Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Qualitat Ambiental de la Generalitat de Catalunya, sin ninguna firma, ni sello de ningun departamento reconocido.
Demano:
-Soterrament de la Linea Elèctrica ref. 7.751/2004-AT, desde Riu Llierca Argelaguer- Pont A-26, 42°12'56.33"N, El Collet-Argelaguer, 42°12'52.64"N- 2°37'40.83"E, Tunel Argelaguer A-26 GI- 523 N-260, 42°13'0.46"N-2°38'33.52"E, Argelaguer A-26 N-260 Riu Borro, 42°12'51.01"N-2°39'35.21"E, proposem aquesta como la més adecuada.
-Soterrament de tota la Linea dins del terme Municipal de Argelaguer per Polítiques Ambientals i de Sostenibilitat i economiques.
-Se suspenda el proyecte ref. 7.751/2004-AT por defecto de forma, manipulación de documentos públicos de la administración de forma incoherente.
-Se evalúe el total de las Infraestructuras Elèctricas instaladas dins del municipio de Argelaguer, per la Compañia Bassols Energia S. A., ELÊCTRICA CURÓS, S.A., inclós els trams de les instal.lacions il.legals, per excès de infraestructures elèctriques.
-Veure l´Estudi d´Impacte Ambiental de la línea de 66Kv. (132-Kv). al seu pas per al municipi de Argelaguer, i s´hem permeti fer al.legacions medi-ambientals dins del dret de la participació ciudadana, abans de la seva aprovació definitiva.
Se tenga en cuenta el document: 08 de marzo 2005 -- Boletín Oficial del Estado nº 57 pàgs. 8.186-7. Aquest document no apareix en la tramitació administrativa de 7.751/2004-AT
-Amb data 8 de març de 2005, BOE nº57 pàg. 8.186-7.
3837 Resolución de la Secretaria General de Energía, por la que se dispone la publicación del Convenio de colaboración para la mejora del servicio electrico de Cataluña entre :
“El Excmo. Sr. D. José Montilla Aguilera, Ministro de Industria, Turismo y Comercio.
El Hble. Sr. Josep Maria Rañé i Blasco, Conseller del Departament de Treball i Industria de la Generalitat de Catalunya.
El Sr. D. Tomás Feliu de Cendra, Director General de Bassols Energia, S.A.
En función de sus respectivos cargos “ (Document A. pàg 1-2).
Firmado: Juan Rodriguez Lejarza Argelaguer, 22 de maig de 2008
Vall del Llierca
Al.legacions. Bassols Energia S.A. Reforma línea elèctrica subestació SE Olot-Argelaguer-SE Serinyà per canvi tensió 66Kv a 132Kv. Generalitat de Cata | 02-09-2008 - 07:46:20 GMT 1 #